dijous, 29 de desembre del 2016

El sol de primera hora

El sol matiner entrava per la finestra. Mica en mica acariciava el teu cos nu. Jo t'observava des de la butaca com t'anava tocant, m'agradava veure't així, dormint i calmada coberta pel sol de primera hora. Et vas girar i els teus pits es van situar a escassos centímetres, els vaig haver d’acariciar com un acte reflex fins que vas ser tu que mig adormida vas allargar la mà i te'ls vas començar a tocar, a pessigar fins que vas despendre el primer gemec...

La teva mà lliscava pel teu cos, els pits cada cop estaven més durs i els dits anaven rodejant la punta. Gemegaves a poc a poc i obries els ulls tot deixant al descobert el teu sexe humit i càlid. Estaves plaent per sentir com discorrien els meus dits pel teu sexe...hi caminaven i no paraven de lliscar en direcció al fons i quan pessigaves la punta del pit, el dit s’enfonsava sense treva, plaent i excitat...

Vas aixecar un xic el cap per despendre un nou gemec en el moment que notaves com el dit s'enfonsava a poc a poc. No deixaves de tocar-te els pits i voltejar-los amb les mans. No ho vaig poder evitar i vaig obrir un xic tes cames amb la intenció d'enfonsar la meva boca entre elles perquè notessis tot el plaer que et podien oferir la meva boca, mons dits i ma llengua. Frisaves per seguir notant aquesta excitació que et consternava...

Em notaves com entrava dins teu i anava jugant amb tu, cada cop més accelerada sentint una combinació de sensacions que et transportaven a un seguit de gemecs incontrolats. El sol t'escalfava tot el cos però el desig s'incrementava quan notaves que premia el pit amb insistència...desitjaves allò incontrolable entre tes cames...

Ma boca no parava de jugar i atiar els teus gemecs, et descontrolaves sense miraments i et removies per sobre el llit tot deixant que llisqués dins teu la boca, la llengua, els dits... no paraves de notar tot el meu escalf i m'agafaves fort amb tes mans fent que entrés fins al fons del teu plaer. Ja et tenia totalment descontrolada per mi però volia més i no pensava deixar-te escapar...

Em vas demanar que m’acomodés. No podia evitar situar-te a la punta del llit i fer-te seure sobre meu. Ho vas entomar amb celeritat i no vas fer res per evitar que entrés dins teu, de cop i fins al fons, tot movent la teva pelvis mentre jugava amb els pits de manera desenfrenada. Vas aixecar la vista i contemplaves al mirall la cara de plaer que feies cada vegada que entrava fins al fons i mossegava tons pits....

Et movies sense parar buscant un nou orgasme. Les teves mans marcant la meva espatlla i fent que entrés amb força i insistència. Vaig parar i et vaig portar fins a la butaca, t'hi vaig situar de 4 grapes i vaig entrar sense contemplacions fent que perdessis el món de vista. M'aferrava fort a tu amb la mà al ventre i fent que gemeguessis fins que ens vam descontrolar. Finalment vas notar el plaer calent com t’impregnava dins teu.


No era plaer el que notaves, sinó el rellotge que et desvetllava després d’un somni plaent i càlid…

dijous, 15 de desembre del 2016

La porta del desig

“T’espero avui, vine amb vestit, la resta va a càrrec meu…”.

Eren les 9 del matí i rebia aquell missatge enigmàtic. A partir d’aquell moment no hi vaig parar de donar voltes. M’esperava una jornada de treball a tutti pleni, però no podia parar de pensar en quina situació em trobaria. La ment es dispersava cada moment, la concentració era summament dificultosa. No sabia com fer-ho per obviar aquell missatge, però se m’havia obert la porta del desig i la resta ja no importava per res.

Estava tan desconcertada per aquell missatge matinal que a la feina em van cridar vàries vegades l’atenció. Estàvem enmig d’una reunió important i la ment se’m va dissipar, era el meu torn d’intervenció per presentar un annex a la proposta del meu cap. Normalment escoltava amb deteniment tot el que ell deia i ni m’havia de donar pas perquè prengués la paraula, però aquell dia tenia la ment confusa i em va haver de mirar vàries vegades perquè reprengués el fil de la reunió. Sort que tinc el do de dissipar les situacions i vaig adduir un mal de cap terrible. El que no sabien és que per la ment hi rondava una proposició.

Sóc una persona molt pacient, sé esperar el meu moment, però quan em fan pensar en el desig ho vull ara i aquí. El fet de rebre el missatge tan d’hora responia a una provocació total, ell ho sabia. En certa manera per mi era com una penitència, però a l’hora esdevenia un joc excitant durant tota la jornada. Ho volia ja, però també sabia esperar fins al moment, era una doble contradicció però molt excitant.

Quedaven unes hores per davant. Fins al vespre no era la cita provocativa acordada. Quan vaig sortir de la feina vaig decidir que el gimnàs seria la millor teràpia per relaxar la meva pervertida ment. Feia molt de temps que no em sentia d’aquella manera. Em vaig despullar i m’observava davant del mirall. Els meus ulls desprenien desig, ganes… Em vaig vestir d’esport i vaig iniciar una sèrie d’exercicis. Vaig fer un sobre esforç per oblidar durant una estona la cita però una antiga lesió se’n va ressentir. L’exercici físic no va servir per tranquil·litzar la meva excitació. 

Estava tota suada i em vaig posar de nou davant del mirall. Regalimaven les gotes pel front, baixant per la cara, s’esllanguien pel coll i una de valenta va discórrer per sobre del meu pit. La vaig deixar que caigués però al observar-la es denotava de nou el meu estat d’excitació. Vaig passar la mà per escorrem les gotes i sense ni pensar-ho es va aturar per acariciar el pit, em sentia descontrolada i en aquell mateix moment m’hauria deixat endur pel plaer, però la meva era una penitència que havia de durar fins al vespre, era una norma no escrita amb ell.

Em vaig dutxar a consciència, deixant passar la mà per tot el cos. M’agradava ensabonar-me lentament tot fregant i acariciant cada part del meu cos. Era una sensació plaent que es combinava a la perfecció amb el meu desig. Després de l’ensabonada, vaig restar una bona estona amb aigua calenta recorrent cada centímetre del meu cos, semblava com si algú m’estès tocant. 

Després de tot aquell ritual era el moment de passar-me cremes vàries pel cos. Sempre és important cuidar-se. Nua davant del mirall, vaig començar a tractar la meva fina pell, seguidament era el torn per perfumar el cos ja que m’agradava despendre un suau aroma allí on anés. No tenia un únic perfum, sinó que em posava un en funció del meu estat d’ànim. El d’aquell dia, ja us el podeu imaginar, no penso entrar en detalls, però si tanqueu els ulls de ben segur que em podreu flairar.

Quedava poca estona per agafar el cotxe i anar cap al lloc indicat. Vaig obrir el vestidor per fitar els vestits que hi tenia, volia un que fos sensual i que respongués a les expectatives creades. Finalment el vaig veure, era aquell. Ara era el torn de la roba interior. Després de rumiar-hi una mica vaig caure en què tenia un conjunt negre per estrenar, ja ho tenia tot apunt.

Em vaig vestir amb calma, encara disposava de temps. Primer de tot les mitges que lliscaven suaument per la pell. Seguidament la roba interior encaixant perfectament els pits que encara estaven durs fruit de l’excitació de tot el dia. Ja per acabar només mancava el vestit. Era un de color fosc amb una cremallera de dalt a baix que marcava perfectament el meu cos. Enfundada dins seu em sentia sensual i disposada a jugar a qualsevol cosa que em proposessin. 

De cop i volta em va arribar un missatge al mòbil “T’espero”. Em vaig accelerar per moments perquè encara no m’havia calçat les sabates de taló. Ho vaig fer d’una revolada i vaig sortir de casa sense ni pensar-ho. El desig era massa gran per deixar-lo passar. Vaig pujar al cotxe sense dilacions i em vaig dirigir cap a casa seva. Tenia un trajecte d’uns 30 minuts que vaig combinar perfectament amb música. De cop i volta va sonar una cançó que em va fer accelerar d’allò més…



Per fi vaig arribar al meu destí, vaig aparcar el cotxe davant de casa seva. Vaig caminar uns metres fins a la porta i quan anava a tocar el timbre vaig denotar que estava mig  entreoberta, era una invitació clara de la porta del desig. Vaig saludar tímidament i em vaig dirigir cap a la cuina on hi vaig sentir un petit soroll. La resta de la casa seguia en total silenci. Era  persona de poques paraules i em va saludar amb un senzill “Hola”. 

Vaig deixar la bossa sobre la taula de la cuina i em vaig apropar cap a ell, restava davant de la cafetera. Quan el vaig besar al coll va accionar la Nespresso per fer el primer dels cafès, el que no m’esperava és que amb l’altra mà anés directament a una de les meves natges i la premés amb força i m’apropés de cop al seu cos.

Es va girar i em va observar amb aquella mirada blava que sabia perfectament que em deixava sense paraules, se li denotava el desig. La cuina feia una olor de cafè que m’agradava, em va oferir una cadira perquè m’assegués i vam començar a xerrar una estona. De fet, era jo qui parlava i ell qui escoltava, mentre ho feia, m’anava escortant de dalt a baix, es fixava en cada detall i per un moment es va aturar a la cremallera del vestit. Quan ho va fer, vaig obrir lleugerament les cames en un clar signe de provocació. Em va respondre agafant la mà i convidant-me a seure sobre seu. De la seva boca va sorgir “Vull que m’expliquis com t’has sentit avui des de que has rebut el missatge”.




Em vaig situar sobre seu, els dos estàvem encara vestits i seguíem amb aquella conversa i el nostre cafè. Mentre ho explicava, m’escoltava amb atenció però notava com mica en mica el seu desig anava creixent entre les seves cames. Em deixava portar pel moment i li explicava amb tot tipus de detalls les sensacions que havia tingut en aquella llarga jornada de desig. 

M’agradava tenir-lo d’aquella manera, insinuant les ganes però sense actuar de cap manera. Va agafar la tassa del cafè i en va fer un nou xarrup. Es va apropar lentament cap als meus llavis i ens vam besar. M’encantava quan feia allò i denotava tot el gust del cafè dins la meva boca, era un bes plaent i que mostrava un munt d’intencions asseguda a la seva falda.

Quan ja quasi havíem acabat el cafè se’m va apropar a l’orella i em va xiuxiuejar “És l’hora de la porta del desig, vull que et treguis les calcetes”. Vaig obeir com mai hauria fet, la seva veu tenia un poder que aconseguia allò que es proposava, em vaig aixecar, vaig pujar una mica el vestit i vaig fer allò que m’havia manat. “Ara vull que t’asseguis de nou sobre meu”.

Era una invitació terrible, va aconseguir que el meu sexe en qüestió de segons es posés en una predisposició total a ser posseïda, però encara quedava una estona. Abans de seure li vaig xiuxiuejar a cau d’orella “no estem en igualtat de condicions” i vaig descordar els seus pantalons per deixar-lo de cap per avall sense res, volia un combat en igualtat de condicions.

Em vaig asseure sobre seu de nou, ràpidament vaig denotar com el seu sexe es predisposava a notar-me. No era més que un joc, però als dos ens satisfeia molt. Ell notava com el meu sexe estava cada cop més famolenc i jo per la seva part sentia com es movia quelcom sota meu, era portentós, tota aquella situació em portava a tancar els ulls en algun moment tot gaudint d’aquella grata presència.

Mentrestant, seguíem amb el joc que ell havia proposat, havia d’anar explicant coses, sense tocar-nos. Només notàvem els nostres cossos però no s’hi valia ni fer petons, ni carícies, ni moviments abruptes…es tractava de notar els nostres sexes sense més tot esperant que un dels dos prengués la iniciativa.

M’escoltava atentament tot allò que li deia. Vist des de fora semblava una persona freda, però sabia que en qualsevol moment es deixaria anar. Ell era qui havia proposat tot aquell joc, però tenia molt clar que seria ell qui prendria la iniciativa perquè no podria restar tanta estona notant el meu sexe càlid i humit.

Em va fer que m’acostés cap a ell i vaig obeir. La meva orella es va acostar cap a la seva boca i va començar a xiuxiuejar-me. Cada vegada el notava més dur, amb més ganes, però sabia que escoltar-me era la meva perdició. Estava jugant fort les seves cartes perquè fos jo qui perdés el control, però sóc una dona que sap esperar el seu moment. 

Per fer-lo patir una mica més, vaig decidir baixar la cremallera del vestit tot deixant a la seva vista els meus pits amb l’encaix de color negre. Per contrarestar aquell moviment em va compensar amb una petita queixalada a l’orella, però es va mantenir impertorbable tot i clavar-me la mirada sobre els pits. De sota, vaig notar com el seu sexe es posava ben dur i el notava ben humit. Aquella situació em començava a saturar, estava començant a perdre el control de mi mateixa amb la seva veu i sentint com es bellugava pel meu sexe. Les seves mans seguien impassibles, però afegit al desig de tot el dia estava per fer-me caure en el seu parany.

Va prosseguir amb el seu joc quan em va començar a olorar el coll. L’olorava sense tocar-me, sabia que allò em provocava d’allò més. No trencava cap norma, estava molt segur de si mateix  i era la resposta a la cremallera descordada. Notava com el seu alè es refregava pel meu coll i acte seguit em seguia xiuxiuejant coses. Va repetir aquell moviment una nova vegada i va fer que el seu sexe quedés clavat en el meu. El tenia allà i ja no em podia resistir.

Sense ni pensar-ho ni un sol moment, vaig trencar el joc perquè el meu cos ja no podia aguantar més. D’una revolada vaig baixar la cremallera per poder-me desfer del vestit que m’oprimia. Vaig passar la mà pel seu sexe i de cop i volta em vaig desfer a la seva boca. La tensió sexual era ben visible, les nostres boques es van descontrolar per complet i ell es va deixar anar.

Em va aixecar de la cadira de la cuina i em va posar contra el marbre. Semblava una fera desbocada cavalcant per sobre el meu cos, mai l’havia vist d’aquella manera. Em va gairebé arrencar els sostens i em va deixar els pits a l’aire, se’ls posava a la boca en un gest irrefrenable i va començar a jugar amb ells. Em tenia allà presa, gairebé sense poder ni moure’m.

Per la meva part li vaig treure la camiseta que portava, m’encantava notar-nos pell a pell. Però ell seguia amb la seva tasca de fer-me gemegar cada vegada més. De cop i volta em va pujar sobre el marbre i és en aquell punt que sense dilacions va entrar dins meu fent que deixés anar un sonor gemec. Es movia amb rapidesa i em deixava fer, cada cop entrant amb més força i amb un pit a la boca que l’engolia amb força. El notava portentós com mai, però sabia que no podria aguantar massa estona més així.

Els dos gemegàvem sense parar, em pensava que ja el tenia i que ell arribaria abans a l’orgasme, però anava molt mal encaminada perquè de cop i volta va parar un moment i em va xiuxiuejar “et faig patir?”. Al sentir aquelles paraules no ho vaig poder evitar i em va venir el primer dels orgasmes, m’havia guanyat la partida totalment en les dues ocasions, però allò no acabaria així.

Em va girar i em va ordenar que m’agafés fort al marbre, vaig tornar a obeir. Es va agafar contra meu i de cop el vaig tornar a sentir dins meu, entrant i sortint sense parar, gemegant amb força i arribant fins al fons del meu plaer. La porta del desig restava oberta, amb una sèrie de moviments en va tenir prou per fer-me arribar a un nou orgasme. Ell no se’n va poder estar i va deixar anar tot el desig sobre meu, els dos vam quedar pràcticament extasiats. 


Després d’una estona ens vam recuperar de tot aquell joc, finalment va articular unes paraules i em va dir “Avui t’he guanyat al nostre joc, potser el proper dia em guanyaràs tu a mi”. Em vaig quedar una estona pensant i tenia raó, m’havia guanyat, però jo havia gaudit més que mai de la porta del desig.

dilluns, 24 d’octubre del 2016

INTENSA DOLÇOR

No tenien un dia en concret per quedar, ho feien a voltes quan podien casar agendes de treball. Quan es veien, dinaven en un restaurant qualsevol, d’un lloc qualsevol sense tenir un motiu concret, només el de veure’s, compartir bons menjars, bon vi i una bona estona de plaer al voltant d’una taula.

Sempre tenien el mateix modus operandi, s’enviaven un missatge i si aquell mateix dia o el proper els hi anava bé, era el moment perfecte per citar-se. Això és el que va succeir aquell dia, els dos tenien una farcida agenda de treball, però quedava poc temps per les vacances i les ganes de no treballar eren massa presents. Feia massa temps des de la seva última trobada i si ho deixaven passat vacances de ben segur que arribarien a la tardor, no podia ser van dir els dos, l’endemà es veurien.

El restaurant sempre el triava l’un o l’altre. En aquella ocasió es van citar en un d’espais amplis. Estava situat enmig de la natura, envoltat de boscos i no feia massa que havia pres la direcció un nou equip. Aquell dinar prometia i molt per les ganes de veure’s i desconnectar per unes hores de tot plegat. El principal problema és que els dinars es feien massa curts perquè l’agulla del rellotge no parava d’avançar i quan se n’adonaven ja havia fosquejat.

Quan arribava el dia desitjat, en Pere i la Marta es preparaven a consciència per aquell dinar. Ell no sabia perquè, però sempre que es llevava quan tenia dinar amb ella es trobava un xic nerviós, no era pas la primera trobada dels dos ni seria la última, però no podia obviar aquella sensació de nerviosisme.

La Marta era més calmada però igualment hi pensava en la trobada. Per aquest motiu sempre triava roba diferent per citar-se. Al matí quan es llevava, fitava el seu ampli vestidor fins que trobava el vestit o conjunt més escaient per aquell dia. Tenia el do d’encertar la vestimenta més òptima. Algun dia es canviava vàries vegades perquè no s’acabava de veure bé, però habitualment optava per la primera decisió que havia pres.

De fet, a en Pere li encantava veure com la Marta es vestia per ell. Aquell dia no seria diferent. Era un dels elements que més admirava d’una dona i els vestits o conjunts era una de les coses que més li atreia d’una dona. Sempre quan la veia, la fitava de dalt a baix per saber si allò que vestia era repetit o no, la resposta sempre era negativa.

Per fi havia arribat el dia acordat. Feia un dia esplèndid. La Marta es va llevar i va observar el seu vestidor per triar la roba. Va començar a mirar un i altre fins que va topar amb un vestit negre amb algun to vermell. Es va estar 5 minuts rumiant si aquell era l’escollit. Va mirar dins dels sabater per triar el calçat que portaria i finalment va optar per unes sabates vermelles. Ja tenia una part complementada, vestit negre amb algun to vermell, cinturó roig i sabates de conjunt. Ara li mancava triar la roba interior. Encara que ell no ho veiés, sempre rumiava quina posar-se. Finalment, es va decidir per un conjunt que tenia per estrenar, era una ocasió especial.

En Pere estava al seu despatx intentant tancar tots els temes que tenia pendents per aquell dia. Ja li havia dit a la seva secretària que a les 13.30 hores marxaria i no tornaria fins l’endemà. Va ser un matí frenètic perquè sempre li sortien imprevistos. De tant en tant, la ment fugia de la feina tot recordant algun passatge de l’última trobada, però ràpidament reconduïa els seus pensaments cap a la seva taula de treball. A les 13.25 va rebre una trucada important. El rellotge passava i quan va veure que era més tard de l’hora que havia dit de marxar, gairebé penja el telèfon. Va prendre l’americana i va sortir com un esperitat. 

La Marta ho tenia molt més bé. La seva feina com a representant de productes farmacèutics li permetia fer i desfer a la seva manera. Durant aquell matí només feia que pensar en el dinar. Més d’un client, li havia dit que aquell dia anava molt bonica. Certament era així, perquè més d’un home s’havia girat al seu pas ferm pels carrers.

Ell no suportava arribar tard a les cites. Va sortir com un esperitat de l’aparcament i va enfilar ràpidament l’autopista. Portava uns 5 minuts de retard i a més no sabia ben be on era el lloc. Per sort, ja tenia programat el GPS del cotxe i anava ben guiat. Sobrepassava el límit de velocitat amb l’argument de recuperar els minuts perduts, per sort no va trobar ni un sol control.

Ella va acabar ben aviat la feina. Abans de l’hora pactada ja havia aparcat el cotxe. Es va limitar a enviar les comandes amb l'IPAD que havia fet durant aquell matí. Encara mancaven 10 minuts per l’hora acordada. Va decidir sortir a fer un tomb per aquell paratge enmig de la natura mentre esperava la seva arribada. 

En Pere va deixar l’autopista i va enfilar un camí de sorra que el portava cap al restaurant. Per sort estava ben indicat i no tenia pèrdua. Encara mancaven tres minuts. Va accelerar en la mesura del possible i per fi va arribar a l’aparcament. Només hi havia el cotxe d’ella i poc més. Va aturar el cotxe i no la veia per enlloc. Va sortir del no res al costat del seu cotxe i es van saludar com feien sovint, amb dos petons. Però ell sempre aprofitava per olorar-la, era el seu primer contacte amb els sentits.

El restaurant era una masia antiga, però molt ben arreglada. Van entrar i una noia els va atendre. Els van situar en un menjador petit on hi havia espai per un parell de taules més, però qui anava allí buscava un xic d’intimitat per no ser escoltat per qui tenia a escassos metres. Al ser dimarts no hi havia massa afluència de visitants. Va arribar algú més, però els van anar situant en d’altres menjadors.

La conversa entre en Pere i la Marta va començar com és habitual. No paraven de xerrar durant tota l’estona sense descuidar en cap moment les mirades de complicitat que es feien un davant de l’altre. Van demanar a la carta i van triar un vi escaient per aquella nova trobada. Van brindar i començaven a ressonar els riures en aquell petit menjador. Reien, bevien i menjaven.

Com solia ser habitual anaven a poc a poc, però les agulles del rellotge no paraven d’avançar. Havia passat una hora i tot just havien acabat el primer plat. L’ampolla de vi ja estava gairebé exhaurida, de ben segur que en cauria una altra. En Pere era qui el triava i s’havia decantat per un Priorat, un Mas de Subirà del 2012. Tenia una graduació alta i un toc dolç, el que el feia altament perillós perquè entrava massa bé amb els seus més de 15 graus.

La Marta li feia un somriure. La conversa no minvava en cap moment. El segon plat ja s’havia acabat i era el moment d’arribar al toc dolç d’aquella vetllada. La cambrera els hi va prendre nota. Per ella mel i mató, per ell un sorbet de llimona. Però la Marta va demanar ració doble de mel.

El vi anava causant els seus efectes. Ella agafava la copa amb delit i començava a passar-hi el dit tot observant en Pere. Ell al seu torn mirava de seguir amb la conversa, però coneixia aquell signe, sabia que l’estava provocant ja fos amb la mirada o amb aquell suau toc sobre la copa. Sense ni adonar-se, va notar com el peu d’ella començava a enfilar el camí per sota la taula. Va recórrer la seva cama en un to marcadament provocatiu, però en aquell moment va arribar la cambrera. Lluny d’aturar el seu moviment per sota la taula, va incidir un xic més i allò va fer que ell perdés el sentit de la conversa.

Quan la Marta va tenir el seu plat de mel i mató davant seu, va obrir la mel i en va començar a menjar una mica. Ho feia sensualment en aquell petit menjador. En Pere l’observava i tot plegat li conferia una situació d’allò més morbosa. Li agradava com ella es posava la mel a la boca i el mirava d’aquella manera provocadora. Li va sortir un xic pels llavis, ell ho va aprofitar per passar-li un dit pel costat, moment que va aprofitar per llepar-lo amb la boca.

La tensió sexual era ben palpable pels dos. La Marta es va frenar i es va aixecar. Va agafar la seva bossa i va dir que anava fins al bany. Mentrestant, en Pere anava rumiant, tenia gravada a la seva ment el moment en el qual ella s’havia empassat el dit. Ni va tocar el seu sorbet de llimona que s’anava desfent. Ella va tornar i va deixar la bossa al costat d’ell. Va seguir amb el seu joc del mel i mató, menjant i provocant-lo. En un moment, li va suggerir que obrís la bossa.

En Pere va deixar de nou el sorbet de banda i va obrir la bossa. Ella li va suggerir que mirés què hi trobava. Ell es va embadalir quan va veure que a dins hi havia una part de la seva roba interior. La va treure i la va tocar amb delicadesa. Ella li va confessar que havia anat al servei només per treure’s allò que li molestava.

La situació s’anava descontrolant per moments. Ell va prendre la iniciativa mentre pels seus ulls seguien arribant provocacions de la mel i el mató. Es va descalçar i va començar a pujar el peu per entre les seves cames. Tenia ganes de notar. Ho va fer amb calma, però un cop arribat al seu entrecuix, la Marta es va obrir un xic més i va deixar que jugués a plaer. Tenia el vestit un xic amunt, en facilitava el notar el contacte entre les cames. 

Al cap d’una estona, va suggerir a en Pere que s’assegués al seu costat, ell va obeir com mai havia fet. Va encetar l’extra de mel que hi havia sobre la taula i se’n va posar una mica a la boca, va ser llavors quan li va preguntar “Saps quin gust tenen els petons de mel?”. En aquell moment, ell es va quedar sense paraules, però no va dubtar ni un sol moment i va tastar els llavis i la boca amb gust de mel. Jugaven dins la boca i el regust dolç d’aquell petó va començar a fer de les seves.

En Pere no se’n va poder estar. Va acompanyar la mà per entre les cames i va començar a passejar-la. Volia notar com estava a l’hora que seguia jugant amb la boca i la mel. Recorria el seu entrecuix i no aturava el seu camí fins arribar al seu sexe. Va deixar que els dits caminessin per sobre seu i va començar a acariciar-lo. Notava com la situació era realment morbosa, en qualsevol moment els hi podien demanar els cafès.

Es va aturar quan va sentir unes petjades que es dirigien cap al menjador. Els dos van fer com si res, després d’un primer silenci van reconduir la conversa un al costat de l’altre. Van demanar un parell de cafès. Les ànsies de tocar de nou la seva pell eren ben palpables en aquell ambient.

Va arribar de nou la cambrera i quan va marxar una nova pregunta va ressonar en l’ambient “Saps quin gust tenen els petons de cafè?”. Acte seguit, en Pere no se’n va poder estar i ho va comprovar a l’instant.  Amb la mirada ja sabien el que volia l’un de l’altre, tastar aquella dolçor de la boca de l’altre. Als dos els hi agradava notar aquells contrastos després de la mel. Les dues boques jugaven apassionadament i la mà de la Marta va baixar per notar en quin estat estava ell. Ho sabia de sobres, però tenia ganes de notar-ne el contacte viu i descontrolat per sobre dels pantalons. 

Els dos van alçar la vista després de degustar-se. Van mirar cap a fora i el dia ja començava a fosquejar. Semblava mentida, però aquell dinar ja arribava al seu punt i final. Aquell dia li tocava pagar a la Marta. Quan ho van fer es van dirigir als cotxes per tornar cap a la seva rutina. Es van acomiadar, però ella no volia marxar així. Quan el va tenir ben aprop li va confessar a cau d’orella que la seguís amb el cotxe.

En Pere ben nerviós va pujar al cotxe. La va seguir uns metres fins que es va desviar per una pista forestal. Quan la Marta va veure un lloc adient va aturar el cotxe i va convidar-lo a pujar-hi. S’havia apujat el vestit i dins del cotxe els dos es van deixar anar com no havien fet dins del restaurant.

Les seves boques encara tenien regust de cafè. Jugaven amb el frenesí del moment. Les mans d’en Pere agafaven amb força el coll. Ella notava com la començava a acariciar. No va tardar ni un parell de segons a descordar-li el cinturó vermell. Va obrir un xic el vestit i es va deixar endur per la passió del moment. Un dels pits va sortir a fora i el va començar a engolir com mai ho havia fet. Feia estona que en tenia ganes. Ella no podia deixar de notar com la boca succionava el pit i a l’hora descordava els pantalons per deixar via lliure a la seva passió desfermada.

Va posar la mà dins i va començar a jugar amb el seu sexe. En Pere dirigia la seva mirada cap al coll. De cop i volta la Marta es va aturar i va buscar quelcom entre la seva bossa. En va treure una terrina de mel, la va obrir i va deixar que ell l’escampés pels pits. Li agradava i molt aquella sensació i en va engolir la totalitat. Cada vegada jugava més intensament amb els seus pits. Gairebé no quedava ni una sola gota de mel.

La Marta va tirar el seient del cotxe cap enrere, es va despendre dels pantalons d’ell i va començar a jugar amb el seu sexe. Les restes de la mel les va escampar per sobre i just en aquell punt hi va començar a jugar. Semblava que no tenia fi. Tenia ganes imperioses d’engolir tota la mel que penjava del seu sexe. En Pere no podia parar de notar com hi jugava. No s’en podia estar de gemegar. Cada vegada més. Els vidres del cotxe estaven totalment entelats. 

D’una revolada, va agafar a la Marta i se la va posar a sobre. Amb el vestit arremangat es va situar per poder sentir tot el plaer dins seu. Es va començar a moure, amb un ritme elevat notant tot el sexe dins seu. En Pere esbufegava de plaer, la Marta gairebé cridava al notar com entrava amb tanta força dins seu. Arquejava l’esquena damunt seu i de nou s’introduïa fins ben al fons. No podia parar de moure’s, de deixar-se portar. 


En Pere agafava amb força les natges d’ella perquè entrés ben endins. Era qüestió de segons que els dos arribessin al desitjat orgasme del dinar. Ja no podien més i es van fusionar enmig del bosc. Van caure un al damunt de l’altre, ben suats amb el cotxe totalment embafat per la intensitat d’aquell dinar, però amb un regust d’intensa dolçor. 

dilluns, 29 d’agost del 2016

Les marques del Marquès

Obro un ull i seguidament l'altre. On sóc? Què faig aquí? Aixeco la vista i el primer que veig és la lluna a través de la finestra. Radiant, esplèndida... M'indica que allò és la realitat o potser no. Redirigeixo la mirada i allí davant la tinc, observant la lluna com si d'una dona llop es tractés. La mateixa llum la irradia. La combinació de les dues exerceix una força dins meu que accentua els meus desitjos carnals.

Com a ésser racional que sóc començo a qüestionar-me moltes coses. Què hi faig allí? Qui m'ha portat davant d'aquella finestra que no conec? Què hi fas tu allí eclipsada per la lluna amb una fina camisa que tapa lleument el teu cos? Només faig que observar-te i el meu cos desitja posseir-te, però et gaudeixo amb la mirada i de la visió de la lluna de fons que em convida a jugar amb el teu cos.

No sé si ho saps, però estic despert i penso gaudir-te. De moment no penso actuar, només et vull gaudir amb la mirada. La brisa de l'estiu t'acarona suaument. La camisa es mou a voltes i és llavors quan observo la teva pell amarada pel sol estival. Aquesta visió em desubica, anhelo cada vegada més el tastar la teva pell banyada pel color de la lluna.

Amb la mà et reculls el cabell per observar una vegada més la lluna que et té totalment eclipsada. Després acompanyes els teus pensaments cap als pits, et poses lleugerament de costat i observo com es marquen. Aquella imatge denota un cert erotisme que em produeix un nou embriagament per poder-te posseir. Friso per treure't aquella capa fina de roba que cobreix tons pits, friso per posseir-te.

La brisa entra de nou per la finestra i acarona totalment el teu cos. La suau tira que s'aguanta per l'espatlla cau a poc a poc i deixa un xic al descobert el teu pit. Es mostra ferm i embriagat pel desig de la lluna plena, no podré aguantar massa estona més, necessito tocar-lo i fruir-lo amb el testimoni de la llum nocturna. Què faig? M'aixeco i et posseeixo a la llum de la lluna? O m'espero un xic més?

Opto per seguir gaudint de la càlida brisa estival que refresca un xic l'ambient. Els teus moviments em denoten les ganes que tens de gaudir. Passes la mà per sota la roba i et gires automàticament cap a mi. Tanco els ulls ràpidament per simular que estic enmig d'un profund son, però saps perfectament que estic despert i que el desig m'omple per dins. No estic somiant, però com si ho fes pel sol fet de tenir-te allà només per mi…

Segueixes jugant amb el teu cos. Em provoques a certa distància i tornes a fixar la mirada cap a la lluna, ella et dirigeix cap al plaer. Passes la mà per sota la camisa i t’acaricies suaument el teu sexe. Recorres amb la mà els teus pits per sobre la fina roba que et tapa. Descordes un botó, dos botons i fins a tres per deixar al descobert el teu pit. El ressegueixes suaument amb la punta dels dits. La lluna plena recorre tot el teu cos i cada cop m’embriagues més.

Et recolzes amb la finestra i ja no mires la lluna, em mires a mi. T’acaricies i en un gest d’innocència, obro els ulls i et miro assegut a la butaca. Ara ja no cal dissimular que estic dormint, només vull gaudir-te amb la mirada. Amb la mà, acabes de descordar els pocs botons que queden per deixar davant meu tot el teu cos nu per mi. Et desprens de la roba i amb la punta del dit et recorres el llavi. Després, te’l passes pel coll, baixes sensualment cap als pits, envoltes els mugrons. Aquell no és el teu últim punt, et tornes a humitejar el dit amb la boca i segueixes pel melic fins a rodejar totalment el teu sexe humit que està esperant que m’activi.

Però no ho faig, segueixo impassible assegut a la butaca observant el teu cos i els teus moviments sensuals amb la dolça companyia de la lluna. Em provoques i ho saps. Et miro i et provoco. La lluna plena ens provoca. 



Com que no em moc, dirigeixes la mirada cap al meu cos i denotes que efectivament estic embriagat de desig, però que per alguna raó no em decideixo a prendre la iniciativa. Saps que em provoques, saps que et desitjo, saps que tard o d’hora actuaré. Et tornes a girar per tornar a contemplar la lluna que banya totalment el teu cos amb la seva plenitud i segueixes jugant amb el teu cos fins que et quedes totalment eclipsada i perds el món de vista.

És llavors quan em decideixo a moure’m de la butaca. Sense fer gens de soroll,  m’acosto sigil·losament cap a tu. Tens les mans recolzades a la finestra i en un suau moviment m’arrapo a tu perquè em denotis ràpidament. El teu cos es tensa de cop. El petó al coll et torna a la realitat del moment. T’acaricio tota l’esquena de dalt a baix, m’aturo al final i en aquell punt no puc evitar prémer amb força una de les natges i deixar-te la primera, d’una sèrie de marques.

Et deixes anar totalment perquè finalment et pugui gaudir. El coll queda a l’alçada de la meva boca perquè hi comenci a jugar. Primer hi notes el tacte de la barba com t’eriça totalment la pell i després la llengua hi inicia una sèrie de carícies que et fan posar la pell de gallina. Segueixo amb la punta de l’espatlla i heus allí que queixa-lo la punta per deixar-te una nova marca.

Les mans no paren de jugar amb el teu cos. En el moment que acaricio l’orella amb la llengua, no puc evitar portar les mans al teu ventre i anar-les pujant o baixant sense una direcció concreta. Queixalo el lòbul de l’orella i en aquell punt prenc un dels pits amb la mà que et provoca un lleu sospir. Estàs totalment amarada de desig i la lluna t’irradia un munt de sensacions.

No et dones per vençuda i vols seguir gaudint. No t’atures ni un sol moment fins que la teva mà s’escapa per darrera i comença a jugar per sobre dels pantalons que em cobreixen. Estàs totalment descontrolada i amb un tres i no res ja t’has desprès de la poca roba que em cobria. Jugues amb la mà i el meu sexe, mentre jo segueixo arraulit al teu coll, l’espatlla i l’orella, sense oblidar els teus pits que els agafo cada vegada amb més força.

Els dos cossos segueixen embriagats per la lluna que s’ho mira des de lluny. Tornes a repenjar les mans a la finestra i aprofito el moment per poder baixar les mans cap als pits. Els rodejo amb cada una i notes com per darrera vaig jugant amb el meu sexe. Cada cop el notes més preeminent, més voluptuós, més juganer… No paro de moure’m perquè el notis, però sense arribar a entrar dins teu. Els pits els premo amb força i els voltejo amb els dits. Necessito girar-te i repenjar-te a la finestra.

De cara, dedico el primer moviment per anar directe als teus llavis per poder queixalar-los. Seguidament la mà es dirigeix al teu entrecuix mentre jugo amb la teva boca i les llengües s’entrecreuen mostres de plaer. Denoto el teu sexe totalment excitat, amb ganes que hi jugui subtilment, però la primera parada és als pits on començo a succionar-los sense donar-hi treva. Quan els tinc dins a la boca, comences a gemegar suaument, t’agrada el tacte de la llengua i la boca. S’intensifica per moments i quan hi passo la barba per sobre t’hi agrada notar el suau tacte. Compagino un pit i un altre i quan puc aixeco la vista de nou per tenir contacte amb la lluna. 

Ella em segueix guiant pel teu cos. No puc evitar deixar una nova marca en el teu cos, al pit, perquè recordis el moment intens de lluna plena. Però ja no puc més i necessito anar més enllà. Et giro, recolzes les mans a la finestra, fixem les mirades cap a la lluna i començo a resseguir la teva esquena fins arribar al seu final. De nou, no puc evitar jugar amb el teu darrere i mossego una de les natges. Després, les prenc amb les mans i les premo amb força. Passejo el meu sexe per provocar-te cada vegada més.

Tires el cap cap endarrere i en aquell punt em clavo al teu cos i notes com entro fins al fons teu. T’agafes fort al marc de la finestra i et deixes portar. Mires fixament la lluna i comences a gemegar sense aturador. T’agafo amb força els pits per començar un seguit d’embranzides. Són plaents i t’arriben fins al fons, però a l’hora intenses perquè les perllongo.

El ritme és pausat, però intens. T’agrada notar-me d’aquella manera i cada vegada t’agafes amb més força a la finestra. Desplaço la mà fins al ventre per poder augmentar la intensitat del plaer. Entro desenfrenadament, la lluna i tu m’heu descontrolat totalment i no tinc aturador. Les gotes de suor van baixant pels nostres cossos. Cada cop el ritme és més fort i arribo molt més al fons. 

No puc evitar aturar-me durant uns segons per recuperar-me. Et giro, t’assec a la finestra i és en aquell punt que em dirigeixo a la teva boca per entrar de nou dins teu. Entro dins del teu entrecuix i ho faig amb decisió. No puc parar de notar-me esclau del teu desig i entre les teves cames no puc deixar de fer-te gemegar. La intensitat és màxima i la lluna ens observa amb la seva llum.

Els dos cossos es fusionen a la perfecció. De tant fort que entro, t’has d’agafar a la finestra per no caure. Tinc la meva boca a la teva orella perquè em sentis com gaudeixo d’aquella escena. Els dos cossos estan propers a l’extenuació màxima quan no pots més i et deixes anar en un plaent orgasme. Escoltar-me a cau d’orella t’ha portat al punt màxim i més quan no he pogut evitar de mossegar-te el lòbul i xiuxiuejar-te a cau d’orella “les marques del marquès”.


Extenuats sobre la finestra, s’obre pas a un nou dia. Va clarejant mica en mica i la lluna es retira amb la seva llum plena. L’endemà, estirada al llit t’observes el cos i veus les marques que t’ha deixat el marquès arreu del cos. No es veuen, però les notes com si hi fossin. Cada cop que ho recordes la pell s’esborrona i la veu torna a ressonar en les nits de lluna plena. 

diumenge, 12 de juny del 2016

Revenge

En Jaume tenia a la seva ment tot el pla que havia confeccionat la Clara. Ara només faltava posar-lo en pràctica, però abans li quedava una setmana llarga per davant. Durant els propers dies havia de treballar de nou amb l’Anna. Tocava viatjar a la zona de la Costa Blava. Ella va viatjar amb avió com feia sovint, però ell va anar-hi en cotxe amb l’excusa que s’hi quedaria el cap de setmana per desconnectar. Tot era part de l’estratègia.

En certa manera ja li anava bé, perquè com menys contacte hi mantingués molt millor. Dilluns al matí es va llevar d’hora. No perdia massa temps respecte de l’avió ja que hi havia unes 5 hores fins al seu destí i amb el cotxe no calia embarcar. Va agafar la carretera i es va evadir de tot plegat. Tenia bona música al cotxe, es relaxava conduint. A la ment li venien pensaments i anava seguint la lletra de les cançons. Quan trepitjava territori francès va començar a sonar Zaz amb "Je veux".



En Jaume anava repicant els dits sobre el volant del seu BMW tot fent camí cap a Canes on tindrien el centre de reunions durant els propers dies. El que no sabia és que aquella cançó li aniria ressonant durant tota la setmana. Seguia el seu trajecte tot ressenyant el pla que havia confeccionat la Clara. Era senzill i fàcil, res podria sortir malament...i el millor de tot? Gaudiria d'una dolça revenja.

La Clara anava comptant els dies perquè comencés la seva revenja. Ho tenia tot calculat. Darrera d’aquella aparença de bondat s’hi amagava una dona freda i calculadora, que quan li feien mal s’hi tornava amb més força. Sabia com acabaria tot plegat i que en Jaume seria sempre seu. El faria canviar de feina i començarien plegats una nova vida, allunyats de la seva cap.

L’Anna es va estranyar molt quan de bon matí va rebre un missatge d’en Jaume comentant que aniria pel seu compte a la reunió de Canes. Tot i això, no li va donar la més mínima importància, ja que estava immersa en totes les reunions i el pla de treball de la setmana. No recordava pràcticament, la trobada amb ell. En va gaudir sí, però ja ho havia oblidat. En el seu cap rondaven d’altres pensaments i aquella fortuïta trobada a Alemanya va ser plaer, res més.

Durant tota la setmana en Jaume va intentar evitar al màxim qualsevol contacte amb l’Anna. Coincidien durant les reunions, però a la que podia s’escapava. Anava parlant amb la Clara com anava la setmana. Ella no es mostrava gens nerviosa, controlant totalment la situació. Ell sí que ho estava, però aconseguia apaivagar el nerviosisme enviant la ment cap a una altra banda.

Divendres al matí van parlar per última vegada. L’Anna havia d’agafar el vol aquell migdia per tornar a casa. En Jaume havia explicat que es quedava uns dies per la zona per gaudir del paisatge i visitar algun parent. Però res d’allò era cert, perquè en el mateix moment que la seva cap arribés a l’aeroport, ell desfilaria el camí cap a casa per iniciar el pla de la Clara.
Va enfilar l’autopista per anar un xic més ràpid. Estava nerviós, però de nou la música va ser la seva principal aliada. Va trucar a la Clara per explicar-li que l’Anna ja estava a l’aeroport i que ell estava venint. A partir d’aquí ella iniciava l’estratègia. Va esperar una estona i va enviar-li un missatge a l’Anna per intentar quedar aquell dia:

“Hola Anna, quan tornes de Canes? Et vindria de gust prendre una copa de vi i fer la xerrada? En Jaume no hi serà durant tot el cap de setmana i no tinc masses coses a fer. Estaré sola fins diumenge”.

La resposta tardaria una llarga estona a arribar ja que segons els seus càlculs ben aviat embarcaria a l’avió i es quedaria sense cobertura. La sorpresa va ser que a l’instant ja rebia una resposta de l’Anna:

“Una copa de vi amb tu? No ho sé…estic molt cansada i no em ve massa de gust”.

La Clara es va quedar estupefacte. El pla se n’anava a n’orris. La seva reacció va ser respondre el missatge ràpidament, però sabia que allò no la portava enlloc:

“Com vulguis, em pensava que et vindria de gust passar una estona juntes i xerrar…”.

L’Anna somreia dalt de l’avió i es mossegava el llavi. Cansada ella? Mai! Va començar a imaginar com ho faria anar tot plegat. Va decidir deixar de banda els problemes de la feina i es va centrar en com actuaria al arribar a Barcelona. Mentrestant, la Clara va trucar a en Jaume per explicar-li el que havia passat i que havien de renunciar a tota la seva estratagema. 

En certa manera, ell es va sentir alleujat. Quelcom dins seu dibuixava que no rutllaria com es pensava. Amb aquell convenciment es va dirigir amb més calma cap a casa. Traçant la carretera sense presses. Com més hi pensava, alguna cosa no li acabava de fer el pes. Coneixia en certa manera l’Anna i aquella resposta no anava amb ella. Era una dona que gaudia del sexe i deixar escapar una oportunitat com aquella no era del seu estil. Ràpidament ho va obviar i va decidir parar a fer un cafè.

Quan ella va desembarcar, va enviar un missatge a la Clara que va deixar a la parella totalment descentrats:

“En 1 hora arribo a casa teva, prepara el vi”.

La Clara no va veure el missatge de bones a primeres i va tardar en reaccionar. Quan ho va fer, va trucar a en Jaume que estava fent el cafè. Estava a la Jonquera i encara li quedava hora i mitja per arribar. El pla es tornava a posar en marxa, però no sabia si seria a temps per executar-lo a  la perfecció.

“T’estic esperant”

L’adrenalina d’en Jaume i la Clara va començar a recórrer els seus cossos. Ell gairebé surt del bar d’on prenia el cafè sense pagar, per sort ho va fer. Ella es va despullar totalment i se’n va anar directe sota la dutxa recorrent el seu cos sota la calma de l’aigua per rumiar com aniria tot plegat. Ho tenia tot preparat. L’aigua s’anava passejant per sobre el seu cos i ella s’anava acariciant els pits i la pell per donar-se un petit plaer. Li agradava notar el tacte de les seves mans sobre la seva pell.

Havia passat una hora i la Clara va anar a buscar el vi. Li venia de gust prendre un blanc, fresquet i per això el va posar a la glaçonera. No era potser el més adient, però amb la calor era el més encertat. De la bodega en va triar un Jean Leon Petit Chardonnay, un dels seus preferits. Va deixar dues copes sobre la tauleta de davant del sofà, es va asseure i es disposava a esperar. Estava un xic nerviosa i segons el pla no podia parlar amb en Jaume. Només li calia esperar. S’havia d’asserenar, sinó res sortiria com estava previst. 

En Jaume agafava amb força el volant del seu BMW. Creuava els dits perquè l’excés de velocitat no fos vist per cap patrulla de la policia. Estava neguitós per tot plegat. Darrera d’aquella presència s’amagava un home que portava els nervis per dins. En aquell moment no sortiria el seu estat alterat, ho faria l’endemà quan totes les aigües recuperessin el seu curs.




L’Anna va ordenar al taxista que parés allà mateix. El desig de poder tornar a gaudir de la Clara restava molt present dins la seva ment. Només pensava en com acabarien aquell dia. Ella ho tenia clar, no sabia com respondria la Clara i si li va agradar l’última vegada, però recordant algunes imatges no en tenia cap dubte. Aquell missatge l’havia excitat. Allà estava, davant la porta preparada per tocar el timbre. El dia s’esllanguia, el sol anava a dormir i l’excitació palpitava per tot el seu cos.

El timbre va sonar fort i amb ganes. La Clara es va estremir de cop. Es va aixecar del sofà, va intentar calmar-se i es va dirigir cap a la porta. Va tancar els ulls, va comptar fins a cinc i va obrir la porta. L’Anna era allà, davant seu. Va passar i es van abraçar. Una ho feia per notar el seu cos, l’altra per apaivagar el seu nerviosisme. Una abraçada pot ser molt reconfortant i finalment la Clara es va relaxar. Ara ja podia desenvolupar tot el que havia tramat.

Es van situar al sofà per començar a parlar. Es van servir dues copes de vi. La conversa era la típica entre dues dones que feia uns dies que no s’havien vist, però l’Anna denotava quelcom diferent en la Clara. La veia molt més segura i és que tenia el propòsit de prendre el control de la situació. Ja anaven per la tercera copa de vi, l’alcohol feia de les seves, estaven desinhibides. En aquell punt, la Clara es va atansar sobre l’Anna i es van fondre en un bes llarg i càlid. El que no sabia era que significava l’inici de la revenja.

Ràpidament, com si d’una riuada de tensió sexual es tractés, les mans de la Clara van descordar un parell de botons de la camisa de l’Anna. Va situar la mà a dins tot buscant els sostens. Volia tornar a palpar aquells pits. La sorpresa va ser que estaven totalment durs. Els palpava lentament per sobre la roba, però no se’n va poder estar i mentre la besava va pessigar un dels mugrons. Amb aquell simple gest va arribar el primer sospir de la vetllada. Tenia sota control la revenja.

En Jaume encara era a mitja hora d’arribar a casa. Conduïa amb una suor freda que li regalimava pel front. Intentava calmar-se però no ho aconseguia. No sabia què estava passant a casa seva i no podia connectar amb la Clara. S’havia d’afanyar per arribar en el punt culminant de la revenja. Intentava accelerar, però el trànsit era massa fluït. S’havia de calmar.

La Clara va agafar la mà de l’Anna i la va dirigir cap al dormitori. “Vull gaudir-te” li va dir. Ella li va fer cas, la va seguir fins al dormitori i allí va veure el que tenia preparat. La Clara va ordenar-li que s’estirés sobre el llit i es deixés fer. Primer de tot va començar a jugar amb tot el seu cos. Sabia del cert que tot sortiria bé, estava calmada pel vi, però excitada per tornar-la a tenir davant seu. Va agafar una corbata d’en Jaume i li va tapar els ulls. L’Anna es deixava fer. 

Estirada sobre el llit va començar a acariciar-la suaument, amb cura, com si d’un gerro car es tractés. La tocava amb delicadesa caminant per sobre la seva pell. Descordava un botó, dos botons, tres botons i tornava a tenir els pits a l’aire. Amb la punta dels dits ho anava resseguint, dibuixant la seva forma fins arribar al punt més alt i posant-se a la boca un dels mugrons per començar-lo a xuclar. Amb calma i tranquil·litat. Havia de guanyar temps perquè arribés en Jaume. L’Anna ho gaudia d’allò més i se sorprenia de la capacitat d’excitació d’aquella pell blanca.

La revenja seguia el seu curs. En aquell punt la Clara va decidir lligar-la de mans. Ella es va deixar fer, volia seguir amb aquell joc excitant. El següent pas era desfer-se de la faldilla. La va obrir i hi va passar la mà per l’entrecuix. Estava totalment molla, es movia quan notava aquelles mans tan delicades com la tocaven. Ho feia amb tendresa i allò la perdia. Un home, mai hauria aconseguit fer-la excitar només amb aquell suau moviment.  

Tenia ganes d’inspeccionar el sexe. El va flairar tot passant l’olfacte a escassos centímetres. L’Anna es va estremir d’allò més al intuir aquell suau contacte. Després hi va començar a jugar amb els dits. Li agradava aquella situació on ella controlava què fer i com fer-ho encara que tingués poca experiència. Tot i la revenja, estava totalment excitada. Seguia buscant els punts de màxim plaer i quan en localitzava un hi focalitzava tots els seus esforços per arrencar-li grans dosis de plaer.

En Jaume estava acabant d’arribar. En només 5 minuts havia de ser allà. Havia d’actuar sigil·losament, tot i que estava molt nerviós i no sabia si sortiria com tenien planejat. Alguna gota de suor li regalimava pel front, no era de la calor, sinó del nerviosisme que corria per dins del seu cos. Per fi va arribar, va aparcar el cotxe a escassos metres i va caminar un parell de minuts. Va obrir la porta amb molta cura i quasi no va fer ni soroll al tancar-la. Al entrar a casa es va treure els pantalons, es va descordar la camisa i va pujar a poc a poc cap a dalt. No sabia si feien més soroll els batecs del seu cor o les passes que feia al caminar.

Va obrir molt poquet la porta i abans d’entrar va observar com el pla anava com tenien pensat. La Clara jugava amb l’Anna, la tenia totalment lligada amb els ulls tapats. Aquella imatge el va excitar d’allò més. Era una revenja dolça i plaent. Va aixecar un xic més la vista i va veure com l’aparell de gravació seguia enregistrant els moviments de les dues, tot i que encara quedava quelcom més. 

Va decidir observar un xic més, en aquell punt la Clara es va acabar de despullar totalment. El seu cos brillava per l’excitació. Va murmurar unes paraules i es va aixecar. Va situar les cames entremig del coll i la cara de l’Anna, el sexe el tenia a molt poca distància de la seva boca i en aquell moment va iniciar una sèrie de moviments perquè hi pogués jugar. Amb els ulls tapats va començar a palpar el sexe amb la llengua. La Clara gaudia com mai i en Jaume no s’ho acabava de creure allò que estava veient. L’Anna gaudia amb aquella posició.

La seva llengua acariciava el clítoris de la Clara. Al seu torn ella movia la pelvis per poder denotar molt més aquella situació de plaer humit. L’estimulava totalment amb la llengua i en el moment menys pensat va notar com entrava dins seu i convertia la respiració accelerada en una sèrie de gemecs molts més profunds. La Clara estava ben humida i es movia repetidament per poder notar ben endins el joc de la llengua amb una sèrie de moviments amb la pelvis.

En Jaume va girar la mirada cap a les dues i va decidir actuar. Per no haver de parlar es va dirigir cap a la Clara i va començar a jugar amb el seu coll. Ella gairebé perd el món de vista quan va notar que li queixalava l’orella. Només li faltava això després de notar com la llengua la seguia penetrant. Ell va agafar amb força un dels seus pits i el va prémer per poder-los gaudir. La Clara s’havia de controlar si no volia arribar al moment a l’extenuació total. Va parar i va deixar a l’Anna lligada al llit.

En Jaume i la Clara es van besar i van començar a jugar. L’Anna restava immòbil sobre el llit sense poder fer res. Es va quedar astorada perquè sabia que algú havia arribat a l’habitació però no sabia qui. A més, l’havien deixat de banda, sentia de fons com la Clara jugava amb aquella nova presència. No es deien ni una paraula, però per la complicitat que tenien, era més que evident que es coneixien.

Va començar a patir, perquè sentia de fons els gemecs que anaven proferint els dos. Intentava moure les mans, però la Clara l’havia lligat a la perfecció. Pensava dins seu, el caçador caçat, ja que restava immòbil i no podia fer res al respecte. En Jaume va començar a gemegar gràcies als estímuls que li donava la seva dona. Estava assegut a poca distància de l’Anna. No va poder reprimir un gemec plaent quan la Clara va entrar dins seu.

La parella va prosseguir amb la seva revenja. Després de fer-la patir una estona sense fer-la partícip d’aquella situació, van començar a jugar amb ella. Les quatre mans es van començar a moure pel cos de l’Anna. Les d’en Jaume van jugar amb el coll i anar baixant fins arribar als pits. Les de la Clara van pujar des de les cames cap amunt tot recorrent el camí que la portaria cap al sexe. En arribar-hi, va notar la humitat que desprenia i no se’n va poder estar de jugar-hi una llarga estona. Amb la llengua, els dits, la boca, els llavis… Per la seva part en Jaume jugava amb els pits tot posant-los a la boca i xuclant-los com mai havia fet. 

L’Anna estava en un estat d’extenuació màxim. No sabia com reaccionar a tantes sensacions de plaer. Al seu sexe hi notava la delicadesa de la Clara i sabia del cert que en Jaume agafava amb força els seus pits, hi notava la barba com fluïa per sobre dels seus pits. Estava realment excitada i lligada de mans. En aquell punt va arribar el seu primer orgasme plaent que gairebé li va fer perdre el món de vista.

La Clara va articular unes paraules “la revenja no s’ha acabat”. Llavors, amb en Jaume es van canviar les posicions. Primer va jugar una estona amb el seu sexe, tot i que el tenia totalment portentós. El gaudia plaent a la boca i ell deixava anar llargs sospirs. L’Anna s’anava recuperant mica en mica. Ja tornava a estar totalment en zel, amb ganes de tornar a gaudir. La Clara es va situar al costat de l’Anna estirada al llit i va notar com en Jaume entrava amb força, sense problemes fins al fons. El tenia realment excitat. 

L’Anna sentia de fons com els dos gaudien intensament, però ella també volia participar d’aquella situació, necessitava notar-lo dins seu al preu que fos. La Clara va frenar a en Jaume. Es va aixecar amb el sexe totalment humit i es va posar de nou a escassos metres de la boca de l’Anna perquè tornés a jugar amb el seu sexe. Ell al seu torn, s’ho va mirar durant escassos minuts. La Clara estava totalment excitada i l’orgasme el tenia ben proper, sabia que aguantaria al màxim. 

En Jaume va obrir de cames a l’Anna i va entrar dins seu fins al fons. Amb força. Al notar-ho ella no va poder evitar deixar anar un profund gemec. En el mateix moment, amb la seva llengua va entrar ben al fons de la Clara. La imatge era irrepetible amb la Clara arquejada sobre la boca de l’Anna i en Jaume entrant cada vegada més fort dins de la seva cap. Els tres s’arquejaven de plaer.

L’Anna desitjava que en Jaume deixés anar tot el seu plaer dins seu, però la revenja no estava i quan a ell li mancava poc per arribar a l’extenuació i després de dos orgasmes seguits de la Clara van parar de cop i volta. En Jaume necessitava descarregar tota la tensió sexual. La seva dona es va situar a l’extrem del llit per acabar de rebre tot el plaer dins seu. Va començar una sèrie de moviments. L’Anna estava consternada perquè havia gaudit molt, però no rebria la seva recompensa.

La Clara es movia sobre el llit encaixant les embranzides del seu marit. Cada vegada més fort, cada vegada més plaent. L’Anna no podia fer res, ni es podia tocar perquè seguia lligada. En Jaume estava molt proper a l’extenuació final. Sentia com la seva dona estava gairebé al punt de l’orgasme. Amb una sèrie de moviments va notar com tot el fluid entrava dins la Clara i la resta s’escampava per sobre del cos de l’Anna en el mateix moment que els dos deixaven anar un extenuat gemec. El pla havia finalitzat.

Després d’una estona els tres estirats, la Clara va articular unes paraules:

“Anna, aquesta és la nostra particular revenja, està tot enregistrat. A partir d’ara, no ens tornaràs a gaudir i t’allunyaràs de les nostres vides. Acomiadaràs a en Jaume i l’indemnitzaràs. No et volem més dins les nostres vides, si fas alguna cosa, enviarem aquestes imatges al director general i t’acomiadarà, ja saps que aquestes actituds estan penalitzades pels teus caps”.


Així és com la Clara i en Jaume van iniciar una nova vida que va canviar a partir del 14 de març de 2016. Començarien un nou camí allunyats de l’Anna.