dijous, 1 de març del 2018

La noia de l'abric llarg

La Mia es mira al mirall i s’observa el seu cos. Es comença a preguntar per què en Ciri no li havia dit res més. Es descorda la brusa i deixa els pits a la vista, els dubtes la comencen a incomodar. Es toca els pits de forma suau tot preguntant-se si era allò el que no li agradava. Sabia que no era així perquè de fons podia veure el quadre que li havia pintat. Al pensar-hi se li endurien els pits.

Es descorda els pantalons i segueix mirant a través del mirall, es retira un xic la roba i es torna a preguntar si era allò el que refusava d’ella, però de nou tanca els ulls i pensa en l’escena del quadre. Les seves pors s’esvaeixen per uns segons i es converteixen en un autèntic desig de tornar a ser pintada. Tot plegat es dissipa quan obre els ulls i davant del mirall es veu la cara i les ganes que té de gaudir una estona.

No ho pot evitar i deixa de banda el mirall, es gira i queda abstreta pel quadre d’en Ciri. Els seus traços elegants la transporten per mil·lèssimes de segon cap aquell instant, aquella escena, en aquell lloc on ell la pintava i l’obeïa sense cap mena de problema. Obvia les pors i comença a jugar amb el seu cos tot denotant com la mà toca els seus pits com si tornés a notar el pinzell que la pinta. L’altra mà es concentra en el seu sexe i heus en aquest punt que no pot evitar arribar a l’orgasme. Ja ha perdut el compte de les vegades que s’ha palplantat davant d’aquella tela i li ha regalat una estona del seu plaer, però ara està sola de nou, sense rumb i amb dubtes existencials de la seva bellesa.

La Mia intenta oblidar-ho tot plegat. De fet, ja no sap quin tipus de relació es va originar aquell dia. Dins del seu cap hi comencen a circular diferents teories per aconseguir esborrar a en Ciri del seu cap, però se li fa molt complicat. Els dies passen, les setmanes també i des d’aquell dia no l’ha tornat a veure. Ja ni tan sols ve al seu arxiu per consultar qualsevol document.

No n’ha parlat amb ningú però sap del cert que ha de prendre una decisió. Decideix treure de la seva vida el record d’aquell dia. Ho té clar, aquest vespre quan arribi a casa despenjarà el quadre i el desarà a les golfes. És una dona decidida. Obre la porta i allí davant mateix se’l troba, se’l mira desafiant, s’apropa i col·loca les mans en el marc. Es dóna uns segons per tornar-lo a mirar. Una llàgrima li cau perquè sap que serà l’últim cop que serà capaç de mirar-lo. Res pot trencar el silenci que es respira en el seu pis. 

Tot plegat s’estronca quan s’escolten unes passes. Aprofita l’avinentesa per agafar el quadre i portar-lo a la nova ubicació, quan es gira un sobre s’esquitlla per sota la porta. Algú ha vingut a portar una carta. Deixa d’una revolada allò que està fent i s’espavila per mirar pel forat. Només en pot veure la silueta una dona amb un abric llarg. Però ja és massa tard perquè ha tancat la porta de l’ascensor. 

S’ajup i recull la carta. Porta un elegant sobre. L’obre amb suavitat i en troba una nota “Mia, demà a les 21.30 hores al mateix lloc, Ciri”. Sembla impossible, què ha passat? Els seus ulls se li omplen d’alegria, no sap si saltar, cantar o què coi fer. El quadre tornarà al seu lloc habitual. Els nervis l’engoleixen de dalt a baix, es nota un nus a l’estomac. I amb un salt d’alegria aconsegueix relaxar-se per un moment.

Al cap d’uns minuts i quan torna a situar el quadre en el seu punt comença a rumiar. Qui era aquella dona? Semblava jove i elegant, però no era en Ciri, qui serà? Els dubtes la comencen a assolar de nou. Hi ha quelcom en aquesta història que no li acaba d’encaixar. No pot evitar donar-hi voltes i més voltes. Quan es posa al llit, tanca els ulls i es veu a si mateixa mirant per l’espiell aquella dona de cabells arrissats amb l’elegant abric.

Li costa molt adormir-se. Les hores passen i no aconsegueix aclucar l’ull. Finalment entra en un profund somni fins l’endemà. Al matí es torna a despertar amb un cert nerviosisme. Intenta passar la jornada com pot, necessita estar serena per afrontar la nova visita a l’estudi d’en Ciri. Al vespre plega i se’n va ràpid cap a casa tot i que disposa d’un bon marge de temps per preparar-se.

Es dutxa amb la calma del món intentant dissipar el nerviosisme. Després es tapa amb la tovallola i es passeja pel pis fins a topar amb el quadre. Se’l mira de nou i torna a recordar tota l’aureola que l’envolta. El temps passa i ha de córrer cap a vestir-se. Ho té decidit, es posarà un altre vestit que es va comprar fa uns dies per l’ocasió amb unes mitges d’encaix. 

S’observa davant del mirall. L’escot li queda a la perfecció amb els tons blancs i negres. De costat, es perfila la seva esquena mig descoberta. A imatge de la noia que va veure anit es posa un abric que feia anys que no treia, llarg i elegant. Uns tocs de perfum i ara ja pot anar cap a la cita. Amb un nus a l’estomac, tanca la porta i es dirigeix cap a una estança incerta.

Manquen uns 30 minuts per l’hora acordada. Decideix deambular pels freds carrers d’hivern, però aquesta nit hi té una aliada, la lluna plena. Mentre la mira, pensa que enguany serà un any ben llunàtic. Gener amb dues llunes plenes, febrer sense lluna i al març tornant a la normalitat, un any ben boig a imatge del nou rumb que li esperava la seva nova vida.

Mentre passeja pels carrers deserts, retorna per uns moments la ment a l’anterior trobada. Certament, aquella nit era lluna plena com la nit d’avui. La Mia va lligant connexions, rumia sobre el que ha passat i per fi troba un llaç directe amb el motiu que avui l’ha portat a aquesta cita i perquè no ahir o abans d’ahir, la lluna és el seu nexe i en Ciri es mou per aquest cicle.

Al rumiar i posar forma a tota la història, fa que la Mia es relaxi per uns moments però el seu cor torna a bategar amb insistència quan es planta davant de la porta de l’estudi. Dubte per uns minuts, mira el rellotge i segueix el moviment de les agulles. 20 segons per l’hora acordada, deixa que es moguin, quan marquen les 21.30 en punt toca el timbre i el cor se l’hi accelera.

La porta s’obre amb suavitat i es dibuixa una figura darrera d’ella. Sembla increïble però torna a ser la noia que li va dipositar la invitació. I si qui ha preparat aquesta nova trobada fos ella i no en Ciri? Un mar de dubtes assolen la Mia, la teoria de la lluna plena s’en va per uns instants i més quan escolta les primeres paraules “Avui en Ciri no hi serà de cos present…”. Encara queda més desubicada després d’haver entrat. Per què no hi ha de ser? Per què hi és ella? Qui és ella?

Es comença a enfadar i se sent com una vertadera estúpida. Ha esperat amb ànsia tot aquest temps i quina és la resposta? Em cita aquí amb aquesta noia que no conec de res, és molt bonica però vull sentir-me com la noia del quadre- pensa en veu baixa la Mia. Tot i el desencís, decideix passar i esperar els propers esdeveniments, potser tot és qüestió d’una tàctica, qui sap.
  • Relaxa’t Mia - comenta la noia mentre l’acompanya fins al sofà.
  • Qui ets? On és en Ciri? Què passa? - d’una revolada la Mia va deixar anar nerviosa aquest seguit de preguntes i n’esperava la resposta.
  • Poc important és qui sóc, on és ell i què passa - va respondre amb vehemència. El que realment importa és si saps qui ets tu i què vols ser o fer. Potser jo sóc tu o tu ets jo, difícil d’explicar tot plegat. Només et demano que et relaxis i xerrem una estona, però abans vull que escoltis quelcom.
Va agafar el comandament de l’equip de música, el va engegar i va accionar el Play perquè sonés la veu “Hola Mia, sóc en Ciri. Segurament et preguntaràs on sóc i què fas tu aquí. Les respostes les rebràs al llarg de la nit, ara per ara no et puc desvetllar cap dels secrets perquè trencaria totalment la nostra relació. Potser sóc aquí, potser no, però et demano una cosa, relaxa’t, deixa’t portar i obre’t a conèixer la Lily”.

La veu d’en Ciri va desaparèixer, el to de la llum va disminuir per uns moments. La Lily intenta acomodar la Mia. Li treu l’abric i la convida a seure al sofà. Al costat hi resplendeix una ampolla de vi blanc amb abundant gel. Es tracta de tota una declaració d’intencions, un vi blanc amb bota de l’Empordà “Sota els àngels” de l’any 2013. Ambdues s’asseuen al sofà i degusten la copa. La Mia se sorprèn com al tastar les primeres gotes aconsegueix relaxar-se. 

Observa la Lily, qui sap si potser és una rival o és l’esposa d’en Ciri, però fa cas al que ha escoltat i es relaxa per moments. Mira els trets de la seva oponent: pell blanca, cabells arrissats, més de 30 anys, bonica, de trets facials alegres. Vesteix amb elegància, té seguretat i sap el que es fa. Les dues inicien una conversa banal.



La Mia està totalment relaxada i pensa que potser està apunt de fer una nova amiga. Xerren sobre la vida, les seves feines però en cap moment surt en Ciri a la conversa, sembla un tema tabú. La Lily escolta tot el que li explica, ho fa a escassos metres i quan veu que la copa de la seva companya s’esgota, li omple novament perquè segueixi gaudint de la vetllada i es deixi anar un xic més.

Les dues noies gaudeixen de la nit i del vi. La Lily s’atansa cap a la Mia i l’olora. 
  • Tenia curiositat per saber de la teva olor. M’atrauen els perfums i sobre cada pell li donen un toc diferent. En el teu cas desperta dolçor i quelcom més. Olorem tu si vols.
La Mia es deixa portar i olora el coll de la Lily. És un aroma suau, discret però a l’hora elegant. S’embafa d’aquella olor. Està tan estorada que ho repeteix una i dues vegades. L’olor és agradable. La Lily repeteix el ritual, però ara decideix flairar la zona de les orelles i baixa a poc a poc pel seu coll, queda presa per la Mia que al seu torn nota l’anhel com la va recorrent. No sap el perquè però aquella zona li és realment erògena i l’acaba excitant.

Un mar de dubtes comencen a descentrar a la Mia. Mai s’ha sentit atreta per una dona, mai s’ha plantejat que algú del seu mateix sexe l’excitaria d’aquella manera, però la troba tan dolça que no s’hi pot resistir. Decideix fer el mateix, olorar-ne les orelles i baixar pel coll. Quan veu la reacció d’ella no pot evitar besar-la, és com un acte instintiu. 

La Lily es deixa portar, gaudeix amb aquell petó cast i pur fruit del desig. S’hi torna amb vehemència com si en aquell instant res ni ningú importés. Fluctua entre l’orella i el coll i decideix optar per un passeig per l’espatlla per enretirar una petita part del vestit per observar plenament a la Mia. Ja no hi ha marxa enrere, les dues gaudeixen amb les sensacions del moment i els petons curts però intensos i amb la pell que s’eriça a cada nou moviment.

La Mia se sobta de tot el que està vivint. Li agrada aquesta sensació dolça sobre el seu cos i el tacte de cada nou bes. La Lily segueix amb el seu joc. Descorda la cremallera del vestit i aconsegueix treure’n una part deixant al descobert els pits de la Mia. Primerament, els acaricia amb la punta dels dits dibuixant-ne a la perfecció la forma seguint els límits de la roba. Després, en deixa un a l’aire i comença a jugar-hi amb calma observant la cara que fa a cada nou gest de complicitat.

Denota pels seus gestos allò que li agrada. Les carícies es converteixen en estones de plaer fins que decideix jugar-hi amb la boca i la llengua. Prem amb elegància el pit i després l’engoleix. Aquell gest provoca la respiració accelerada de la Mia. Gaudeix al màxim al notar el conjunt de carícies i la boca en el seu pit. De sobte, nota com l’altre pit surt al descobert i un pessic l’excita vilment.

Mai de la vida havia experimentat un plaer així de dolç i amb el tacte de la boca de la Lily es trasllada a un seguit de gemecs que l’exporten a un camp infranquejable. Nota com la llengua llepa amb vehemència el seu mugró. Cada vegada és més intens i supura de desig per seguir notant noves experiències, el cos li demana.

Les dues estan arraulides al sofà. Sembla que allí només hi són elles amb l’ampolla de vi. En un moment de debilitat, la Mia decideix fer el mateix amb la Lily. Aconsegueix despendre’s del seu vestit i allí la té, pràcticament nua i només per a ella. Els seus ulls denoten una brillantor que la conviden a experimentar. Sense previ avís desferma els pits i els comença a tastar amb la mateixa suavitat que ella havia experimentat amb la seva expressió per saber si el que feia era el correcte o no.

Mai s’hauria pensat que xuclar un pit fos tan plaent. Potser alguna vegada ho hauria imaginat quan era més jove, però amb els seus 41 anys ja ho havia descartat per complet. Sempre havia gaudit amb el sexe d’un home, però el d’una dona era totalment diferent, més suau, més calmat, més…

La Lily deixa anar els seus primers gemecs quan notava que li xucla el pit i l’acarona amb les mans. Gaudeix al notar com els dits recorren cada punt de la seva zona més erògena i s’accelera quan amb la punta de la boca li queixala el mugró. El sofà va aguantant les etzibades de plaer de les dues noies i es converteix en un dels testimonis d’excepció enmig de la nit de lluna plena.

En un moment determinat, la Mia es troba arraulida i la Lily al seu damunt. Juga per uns instants amb els seus pits, però decideix baixar a poc a poc, s’atura en el seu melic que llueix una petita joia. S’hi atura per uns moments amb la llengua mentre amb la mà baixa en direcció al seu sexe tot denotant la humitat que l’impregna. Sense ni pensar-ho dues vegades, pessiga el mugró i amb l’altra mà s’interna en el seu sexe per fer-li vessar un llarg i plaent gemec.

Encara no sap com, però la Mia es troba sense roba estirada al sofà gaudint al màxim. La Lily li vol proporcionar un plaent orgasme. Baixa la boca a poc a poc i per uns segons els seus dits deixen pas a la llengua. Les carícies que nota la Mia la transporten a un punt inexplicable. Li encanta denotar com la boca i la llengua juguen amb ella. Cada vegada està més excitada, li queda molt poc per arribar al punt culminant, però vol expandir el seu plaer uns moments més.

Mai ha practicat sexe amb una noia, però la Mia intenta imitar a la Lily. Per un moment s’endinsa en el seu sexe. Es troba ben còmode i fins i tot decideix experimentar. La llengua, la boca, els seus llavis i els dits comporten un còctel explosiu que genera un seguit de gemecs a la Lily sense parar. No sap si podrà aguantar molta estona més, però amb la cara ho diu tot.

Després del que acaba d’experimentar, és el torn de la Lily per fer arribar al punt culminant a la Mia. Juga amb la boca i després ho fa amb els dits. Es troba tan excitada que amb qualsevol joc innocent podria arribar al orgasme, però el que no sap és que la Lily ho té tot planificat. Un dit, dos dits, tres i fins a quatre i quan es troba enmig d’aquest seguit de sensacions el dit lliure juga directament amb el seu clítoris. 

No para de gemegar, no pot evitar sentir una onada de plaer que mai havia sentit. Cada cop és més intens, sense pressa però molt profund. Un cúmul de sensacions que l’està apunt de portar a un orgasme plaent, llarg i sentit. La Mia ja no pot aguantar més i per fi arriba al zenit d’aquella vetllada.

Les dues noies resten estirades al sofà, nues i sense esma per dir res. S’acaricien suaument. El seu silenci és totalment còmplice fins que la Mia comença a rumiar. La lluna plena es dibuixa al cel i és en aquell moment que dirigeix el seu pensament cap a en Ciri. On és? Què fa? Per què m’ha deixat sola? Què vol de mi? Preguntes sense resposta que s’acaben quan rep una nova carícia dolça de la Lily.

L’endemà al matí la Mia es desperta al seu llit. Encara el seu pensament està perdut. Té bon record del que ha viscut amb la Lily, però del que realment té ganes de fer és gaudir d’ell. Al vespre torna a casa cansada per una jornada llarga on el seu cap ha rumiat més del que és habitual. Decideix relaxar-se per uns moments i es treu la roba. 




A mig fer, toquen al timbre dues vegades. Es vesteix ràpidament però quan mira per l’espiell allí no hi ha ningú, obre la porta i troba un detall inesperat. Un objecte tapat, l’agafa amb una embranzida i entra de nou a casa. L’obre tota nerviosa i els seus pensaments comencen a volar recordant tot el que havia passat la nit anterior. Davant seu té el nou quadre d’en Ciri amb elles dues al sofà. Ara ho sap del cert, durant tota la nit les va observar i enmig del silenci va pintar aquella bellesa que ara és només d’ella.

3 comentaris: