diumenge, 29 d’octubre de 2017

El bosc dels somnis

Diumenge a la tarda, encara fa calor amb un sol imponent i una bona temperatura. Decideixo sortir a passejar, tinc ganes de sortir a escoltar música i gaudir dels paisatges. Sembla que sigui primavera, però no ens enganyem que la tardor és a tocar i els boscos agafen els tons ocres per deixar caure les fulles, només manca una temperatura més baixa i la pluja que regui el terreny sec.

Vaig caminant i m'endinso camí amunt per buscar el bosc tot trepitjant el fullam. Els arbres em comencen a tapar, la roureda s'imposa damunt meu i perdo l'escalfor del sol. La fresca em va embolcallant, però al caminar denoto com el cos es va escalfant. M'agrada observar els camps, prefereixo els verds de blat als ocres sense cultivar. Em rodejo de paisatge i música fins que diviso un rierol gairebé sec però frondós de vegetació i humitat.

Arribo un punt que em convida a seure, gaudir de l'espai, la natura, les olors de tardor i d'un diumenge a la tarda amb calma i sons de petits ocells que no veig però escolto. El millor en aquests casos és desconnectar de la música i deixar-me portar pel so dels animals, la vegetació i la suau brisa post estival. Noto la pau interior que m'embolcalla, només em manca el so de l'aigua, però tot està massa sec.



Estic ben còmode assegut a la llera del rierol, un bri de sol em toca i em convida a estirar-me. Deixo anar els meus pensaments i em relaxo totalment. Mentre m’acarona el sol, tanco els ulls i deixo la ment en blanc, em concentro en escoltar els sons del bosc. Un ocell canta, una suau brisa remou les fulles i és llavors quan decideixo inspirar tot aquell aire fresc.

Estic mig atordit per tota aquesta calma que m’embolcalla, no puc evitar deixar-me portar i quedar mig adormit. La pau interior que em traspua, em porta a no poder obrir els ulls, i a caure plenament als braços de Morfeu. Dormo plàcidament entre mig d’uns matolls que em tapen, formo part d’aquest paisatge de tardor i res ni ningú em poden privar d’aquesta estona de cel.

No sé quanta estona ha passat des que he caigut totalment adormit, però escolto de fons com si algú s’aproximés. Em desvetllo a poc a poc sabent plenament d’on sóc, no em moc per no ser descobert i obro els ulls per observar si s’apropa un animal o una persona. El sol ja no em toca i activo els cinc sentits per saber qui es mou pels meus voltants. Estic tan pendent dels seus moviments que gairebé deixo anar un crit quan una tímida fulla d’un arbre proper cau al meu damunt, per sort, m’he contingut.

M’acabo de tranquil·litzar quan ja diviso qui o què s’està apropant. Està a l’altra banda del rierol a uns 40 metres, però no em pot veure perquè el punt on he descansat queda prou amagat. S’atura en un punt del seu camí i per fi li veig la cara, és una noia que opta pel mateix que he fet jo fa una estona, seure i amagar-se entre mig de la natura, el que no sap és que l’estic observant.

Intento no moure’m per no deixar al descobert la meva posició. Vesteix uns texans negres i una camisa blanca. Entre mig d’aquell paratge salta a primera vista que està per allí, enmig dels tons ocres i verds. S’asseu sota un arbre al costat d’una petita vegetació, no li trec l’ull de sobre. Tanca els ulls i estira les cames. De moment, observo com es relaxa.

La curiositat és ben gran per saber què farà. Reclina el seu cap sobre el braç i sembla que està totalment pensativa. Com m’agradaria saber llegir la ment i conèixer de primer mà quin són els seus pensaments. Per un moment obre els ulls i quedo embadalit amb la seva mirada, calmada però penetrant, incisiva però clara.

Passa l’estona i segueix totalment parada, ja forma part del paisatge. La segueixo observant, però tota aquella situació ja em cansa. Crec que en breu m’aixecaré i marxaré cap a casa perquè en una mitja hora començarà a refrescar i ja començo a sentir la humitat del rierol dins del meu cos. 

De cop i volta i quan ja tinc decidit que marxaré, sé del cert que seré descobert, però tot canvia quan veig com ella comença a fer un seguit de moviments que em deixen totalment fora de si. Les seves mans comencen a desplaçar-se pel seu cos, tanca els ulls i es comença a acariciar suaument el coll per baixar a poc a poc cap als seus pits. Obro els ulls com taronges perquè no m’ho acabo de creure, però efectivament s’està acariciant molt lentament.

Ha descartat totalment que algú la pugui estar observant en aquell racó del bosc, però no sap que sóc un privilegiat. Obre un xic la camisa i comença a descordar un parell de botons i a acariciar els seus pits tot tancant els ulls. No sé si escolta la natura, però el que sí sé, és que té la camisa un xic oberta i puc divisar part de la roba que s’amaga sota.

El seu somriure s’apodera de la meva mirada i mostra la satisfacció quan comença a notar com les seves mans van acariciant els pits de manera controlada per sobre la roba. No ho pot evitar i una part queda totalment al descobert el que em porta a no poder treure ull de la seva cara i del seu cos. Gaudeix enmig de la natura quan accelera la respiració i des del meu lloc amagat puc escoltar-la.

Mentre segueix acariciant un dels seus pits, veig com la mà que queda lliure es desplaça lentament cap als seus texans. Es descorda un botó i juga amb la part de dalt de la seva roba interior. Pessiga suaument el pit i descorda el segon botó. Tinc els ulls ben oberts i m’agrada veure aquella imatge de plaer i satisfacció, no perdo detall dels seus propers moviments.

Ha descordat el tercer botó i la mà ja comença a jugar per sobre la roba. Estira el cap enrere quan denota que la seva respiració és més accelerada. Abandona els pits per centrar-se en un altre dels seus punts de plaer. La mà juganera s’atreveix a salvar la poca roba que li impedeix gaudir al màxim, l’altra es dedica a donar-li pas perquè pugui denotar totes les sensacions possibles.

Comença a accelerar-se més quan un dels seus dits comença a entrar a poc a poc. Em quedo amb la seva cara de luxúria i com de cop i volta deixa anar un sospir allargat que indica que el plaer cada vegada és més intens. Ja no noto la sensació de fred que tenia fa uns instants, tot el meu cos rogeig per dins contemplant aquest espectacle.

Ara té via lliure per jugar amb el seu sexe i amb els seus pits deixant la camisa totalment al descobert. No para de donar-se plaer. La seva respiració és accelerada i es combina a la perfecció amb una sèrie de sospirs que encara em provoquen més, però no puc deixar de banda que sóc un espectador i que estic allí observant tot el que ella està fent, no puc ser descobert.

Cada vegada és més plaent, ja no pot parar de fer entrar els seus dits dins seu. Està molt propera a arribar al punt màxim de plaer quan veig que prem amb força un dels seus mugrons i a l’hora es deixa anar en un allargat orgasme que trenca la pau de la natura. Al sentir aquell punt final i amb tota l’atenció del món no sé com que em moc i es mou la vegetació que hi ha al meu voltant.

Ràpidament s’activa, es tapa com un acte reflex i encara amb la respiració accelerada aixeca la mirada i em pregunta, “t’ha agradat?”. Quedo totalment perplex perquè en algun moment ha descobert la meva presència. Avergonyit giro la mirada per uns segons però de dins meu surt un fil de veu “aquest sembla el bosc dels somnis”.

Ella s’aixeca, es tapa a corre cuita i amb la mirada s’acomiada quan el dia comença a fosquejar. S’apropa a mi per seguir el camí cap a casa, però quan passa aprop meu com a signe de provocació passa la seva mà pel costat i torna a desfermar en mi la luxúria de la tarda.

No puc evitar xiuxiuejar-li a cau d’orella “el plaer ha estat meu” i en aquest punt li queixalo suaument el lòbul de l’orella al qual ella respon amb un fil de sospir allargat. M’atansa cap a un arbre i en un tres i no res la tinc a sobre “no en tinc prou, vull més” balbuceja sense perdre ni un minut.

La nit va caient a poc a poc i noto com desitja notar al llindar de l’arbre tot allò que li havia mancat feia uns moments. Descorda els meus pantalons de manera maldestra i jo faig el mateix amb els seus. S’asseu sobre meu i comença a jugar amb mi, em fa patir per uns moments perquè no acaba de deixar-me entrar dins seu. Sap com fer-me embogir perfectament.

Després de jugar una estona, aconsegueixo girar-la i enmig de la foscor no puc evitar entrar dins seu i començar a donar-li el plaer que em reclama. Gemega a cada un dels meus actes, gaudeix quan nota la meva boca enganxada al seu coll, sospira quan arribo al fons de tots els meus actes i es desinhibeix quan nota tot el meu escalf dins seu. La calma del capvespre es veu trencada quan els dos arribem al màxim plaer.


Després de recuperar forces per un moment, els dos recobrem a poc a poc la respiració habitual. Els dos cossos mig nus resten amarats de la suor però embolcallats per la calma del bosc en aquest capvespre de tardor. Hem d’agafar els nostres camins i tornar cap a casa perquè el bosc de nit deixa de ser tan plaent com de dia. 

dimecres, 16 d’agost de 2017

El somni

On sóc? Quin dia és? Què m'ha passat? Estic tota suada i m'acabo de despertar. Obro un ull i crec que és dilluns, però no ho puc assegurar. Només tinc la certesa, que he tingut un somni ben estrany, plaent i que ara mateix recordo a la perfecció. Te’l voldria explicar amb pèls i senyals però sabries massa sobre mi, per tant m'estiraré i em sobreposaré del somni i el desig que ha despertat dins meu.

Saps que cada nit somiem? Hi ha qui ho recorda tot, només una part o imatge o senzillament no recorda res. Generalment recordo una part o res, però el d'avui era diferent, el tinc dins meu i no en sé el perquè. Recordo cada moviment, cada sensació i no aconsegueixo treure'm de sobre aquest estat de sobre excitació. No solc tenir somnis eròtics, aquest potser no ho és, però em manté amb el desig ben latent...

Estirada al llit em noto com encara tinc els pits erectes, l'entrecuix ben humit i els sentiments a flor de pell. És una situació mai experimentada i en el meu cap hi ronda el desig de ser posseïda per algú. Però estic sola i ni res ni ningú em pot satisfer, només jo. Per tant, opto per tancar els ulls i recordar el somni, tot i que es va esvaint a poc a poc a mesura que passen els minuts.

Com un gest instintiu, la meva mà comença a recórrer el coll i baixa suaument cap als pits tot acariciant-los fins a pessigar-ne la punta. És tan real el somni que en un tres i no res em desperta els meus instints més primaris i començo a gemegar. Em deixo portar pel record, la mà no dubta a baixar en direcció al meu sexe. El recorro a poc a poc i tinc la certesa que en segons podria arribar a l'orgasme, estic massa sensible.

Intento parar però no puc, tot és massa intens, massa càlid i humit a l'hora. No puc ni vull aturar-me, deixo que els dits entrin frenèticament com si no hi hagués demà. Gemego amb totes les meves forces, el somni és ben present a la meva ment, ara sí que el  torno a recordar clarament. Amb un dit no en faig prou i necessito més. Dos i tres entren sense aturador. Les gotes de suor em regalimen per tot el cos. Com un gest instintiu em premo amb força un pit i després l'altre. Mai m'havia sentit així, fins que...

De cop i volta i quan em queda ben poc per arribar al màxim plaer, començo a combinar els gemecs amb suaus paraules que sorgeixen del meu subconscient: "la veu..., la veu..." I en aquest punt torna a aparèixer la veu del somni dins del meu cap i em diu "no esperis més, deixa’t anar...estic dins de la teva ment i no penso fugir". Al sentir això em bloquejo per un segon...

“Deixa't anar, no paris" i al tornar a sentir-ho no ho puc evitar, faig cas a la veu i em deixo anar com mai ho he fet. El plaent orgasme em recorre de dalt a baix, em deixa ben tremolosa per totes les sensacions que m'ha transmès. Estirada sobre el llit i sense esma per moure'm em trasbalso quan la veu apareix de nou i em diu "Així m'agrada, que gaudeixis amb el delit del teu desig". Estic consternada per un moment, però satisfeta perquè m'agrada la veu.


Ha passat una estona i torno al món real. Ara ja saps algun detall més del meu somni i a més tinc la certesa que la veu tornarà a aparèixer en qualsevol moment. La última cosa que m'ha dit és “Prepara't, perquè el nostre joc només ha fet que començar, viuràs uns dies d'autèntic plaer". Crec que la meva vida ha canviat amb el somni, però ara m’hauré d’afanyar si no vull arribar tard a la feina.

dilluns, 3 de juliol de 2017

ICE BCN


Se sentia lliure i feliç. Per fi, després d'uns mesos horrorosos havia aconseguit guanyar aquella batalla que moltes nits no la deixava dormir. Un cop passat el calvari que havia patit a la seva antiga feina, era lliure i amb ganes d'experimentar. Dins seu li recorria tota l'adrenalina que havia perdut els darrers mesos a causa del contenciós que havia mantingut amb el seu cap, però ja era aigua passada, res ni ningú la podien aturar.

Començava de zero, ho sabia però necessitava sortir, desfogar-se, passar-ho bé i per això va decidir agafar el metro i entrar en el primer bar de copes que trobés al centre de Barcelona. Per la seva ment ressonava la trucada del seu advocat que li notificava que havien guanyat i que s'havien endut el gat a l'aigua. Ara calia celebrar-ho com pertocava, no necessitava ni res ni ningú per gaudir del seu moment.

Era una tarda calorosa, l'estiu s'havia precipitat de cop. Les altes temperatures dibuixaven un estiu tòrrid. Després de baixar del metro, un anhel d'aire calent la va envoltar fins al sortir al carrer. Tot divagant pel centre va veure una terrassa on hi passava l’aire i el nom semblava refrescant, ICE BCN, allí va decidir establir la seva primera aturada per refrescar-se. Va seure en una taula lliure i va demanar un cafè amb gel per treure's la calor sufocant.

Esperant que li arribés el seu elixir estival s'observava a si mateixa. No sabia perquè però s'havia vestit amb una camisa blanca de lli i una mini texana. Al seu voltant hi havia un grup d'adolescents que xerraven airosament, una parella gran que quasi no es deia ni paraula però que amb la mirada s’ho deien tot i un jove que prenia una cervesa mentre mirava constantment la pantalla del mòbil. Ella restava feliç observant allò que la rodejava.

Finalment la cambrera li va portar el que havia demanat, i tot i la calor, li va dedicar un somriure. De sobte, va pensar que allò no tenia preu mentre dipositava el sucre en el cafè i remenava la tassa. Ho feia suaument mentre algun glaçó desprenia gotes de calor. El cafè va entrar dins del got i el gel es desfeia per l'ambient xafogós. Ho va seguir remenant i tot el voltant va quedar pres per les gotes del gel i l'escalfor del cafè.

Es va començar a prendre la beguda refrescant i en el moment que engolia el primer sorbet va notar com la mirada d'algú l'escrutava de dalt a baix, era dona i notava aquestes exhaustives observacions per part de certs homes. Coses del destí va notar com una gota del got regalimava pel seu coll i baixava lentament fins a escolar-se per la seva brusa. Aquella mirada masculina va seguir minuciosament el recorregut de la gota.

Va desar el got humit sobre la taula i va observar l'home que la mirava. Coses de la vida, ell es feia el despistat, però sabia molt bé que li havia clavat la mirada. Va moure el got amb gel i en va extreure un dels glaçons. Es va endinsar en els seus pensaments, en el grau de satisfacció de la resolució del conflicte laboral i sense ni pensar-hi va començar a jugar amb el glaçó que s'anava desfent,  li venia molt de gust per refrescar-se.


Primer se'l va passar per la punta dels llavis mentre pensava en les seves coses. De nou, va notar com una mirada s'incrustava entre els seus llavis i el glaçó. Com una fiblada, es va veure obligada a seguir jugant i a passar-lo pel coll suaument deixant que les gotes baixessin ràpidament pel seu escot tot notant aquella fresca intensa en un dia molt calorós.

Al sentir aquella frescor en el contorn del seu pit, la ment va abandonar els pensaments sobre la seva victòria laboral i va notar com s'enduria a poc a poc fent volar la seva imaginació. Li agradava ser observada per aquell jove i al seu torn gaudia amb tot aquell espectacle. Tot i això, va jugar uns segons més amb el glaçó a la boca i el va engolir a poc a poc. Un sorbet més de cafè i…

Aquell era un joc que li feia pujar l’adrenalina cada vegada més, s’estava deixant portar pel moment. No va poder evitar dirigir la mirada cap al jove que en un primer moment va baixar el cap, però a l’acte va veure com la mirava intensament. En aquest punt, no va poder evitar tornar a buscar un glaçó del got per seguir jugant i provocant-lo. Tot plegat la divertia i l’excitava a l’hora.

Amb el gel a la boca va seguir amb aquell joc pervers que seguia el jove amb gran deteniment. Va copsar com ell s'excitava de sobre manera, no podia parar. Se'l va passar pels llavis, se li desfeia pel coll i a continuació el va dirigir el poc que quedava a l'entrada del seu escot on una gota va relliscar fins a la punta del pit. Totalment desfet, va observar com ja no quedava més gel, el joc s'havia acabat...o no, qui sap.

Va quedar astorada quan al cap de poc el jove pagava el compte i marxava del local. Moguda per la curiositat el va intentar seguir. De sobte, ell es va girar i la va observar amb deteniment. Lluny d'aturar-se va seguir caminant carrer amunt, creuant una munió de turistes que ocupaven la ciutat. Va topar amb un home i quan es va disculpar va passar el pitjor, ja no veia al jove, l'havia perdut...

La seva felicitat es va esvair, es trobava enmig del no res i havia perdut totalment aquell jove que la mirava agosaradament. Es va posar nerviosa sense saber on anar un cop passés tota la munió de turistes. Va seguir carrer amunt sense saber què buscar. Mirava a banda i banda però res...tot plegat s'estava convertint en un carrer sense sortida.

Anava divagant pel carrer. L'expressió de la cara li havia canviat totalment, ja no era la mateixa que jugava a la terrassa del bar. Al cap de 5 minuts va decidir que havia de seguir amb el seu pla inicial i celebrar la victòria laboral, però li costava recuperar el seu aspecte inicial. Va baixar carrer avall i quelcom li va entrar a la sandàlia, va aturar-se davant d'un portal per recolzar-se i treure's allò que la molestava.

De sobte, una porta es va obrir i la va prendre pel braç. Va notar com tota la pell s'eriçava al portar-la cap a dins, l'adrenalina li pujava de nou quan de sobte va notar com una presència masculina l'havia fet entrar dins d'aquell edifici de pisos antics amb una entrada enorme. Va aixecar la mirada i va veure les escales àmplies típiques d'un edifici de finals segle XIX.

La va posar contra la paret freda i a cau d'orella li va xiuxiuejar "és més freda la paret de marbre o el glaçó que t'has desfet?". Automàticament va saber que era el jove que havia observat a la terrassa, tot i que el seu subconscient ja feia estona que ho sabia. Notava les seves mans tendres com la tocaven però es va sorprendre per la fermesa que denotava cada moviment, cada carícia, cada provocació...

Restava immòbil deixant-se tocar, estava embriagada pel desig però sabia que en qualsevol moment passaria a desenfrenar-se. Notava la respiració accelerada d'ell i com li descordava la camisa de lli. Contra la paret, no es podia moure, però li encantava notar com les mans s'endinsaven dins sa camisa i premien descaradament els seus pits moguts pel desig.

El ritme era desenfrenat, no va saber com però li va saber arrencar un primer sospir en el moment que li va tocar la punta del pit amb el seu dit. Es movia mentre jugava amb el coll i sospirava a la seva orella. Ella no es va poder refrenar i amb un moviment va fer que s'enganxés al seu darrera. Aquella situació l’excitava molt, fins al punt de fer-li perdre el control per un moment al notar la seva energia.

La va prémer contra la paret perquè ho notés més, fins que ella es va decidir a actuar. Va moure les mans tot buscant els seus pantalons que estaven tancats per quatre botons. En va desfermar un, dos...i va aconseguir endinsar la punta tot reviscolant allò que li produïa plaer. L'acariciava i a cada nou moviment ell premia amb més força els seus pits fins que un va sortir totalment al descobert.

Al notar aquell moviment, s'hi va tornar i va desfermar el tercer botó tot provocant que li sortís tot el seu plaer. Va començar a jugar-hi tot tocant la punta que apuntava la seva mini texana. Ell es va descontrolar al notar aquell moviment i instintivament va pujar la mini per deixar-la al descobert. Va enretirar un xic la única peça que li quedava per iniciar un joc totalment morbós en l'entrada d'aquell edifici.

Després d'aquella jugada va denotar com ell la posava més fort contra la paret i jugava pel seu darrera. Era un moviment incessant, ple de provocació. El sexe intentava sense èxit entrar, però allò encara els reportava més plaer, més joc, més descontrol, més... De sobte, unes claus es van sentir com queien al terra al intentar obrir la porta, tot es va aturar.

Ell la va agafar d'una revolada, van córrer per l'entrada de l'edifici i es van amagar dins d'una habitació que hi havia al peu de l'escala. A l'entrada hi posava "Porteria" i es van mantenir en silenci, amb la respiració accelerada mentre escoltaven de fons unes passes que enfilaven escala amunt. A l'estona van esbufegar plegats.

No sabia com, però ella s'havia quedat asseguda sobre ell, amb la tensió del moment li havia passat totalment inadvertit. Quan tot va retornar al silenci inicial, van seguir amb el seu joc. Ella es va començar a moure notant com ell ràpidament actuava. Se'l notava de nou vigorós i amb ganes d'acabar tot aquell joc. 

Ell va prendre la iniciativa i la va posar al damunt de la taula del porter. Sense ni esperar va decidir entrar, ho va fer de cop perquè ho notés plaent. La taula aguantava les embranzides que ella notava. Primer eren pausades però a mesura que passava el temps eren més dures i el moble es començava a moure amb insistència. Dins del petit habitacle les respiracions anaven a més i cada cop esbufegaven més.

Ella entomava tot el plaer i fins i tot se li va escapar algun gemec. El jove no ho va poder evitar i li va tapar la boca perquè no fossin descoberts. Els pits d'ella es refregaven per sobre la taula i a voltes intentava agafar-los amb la mà i préme'ls amb força per donar-li molt més plaer. El ritme que portaven era vertiginós, tota la situació els havia portat a aquell espai de plaer.

L'ambient estava totalment carregat per la calor i el fregament dels dos cossos. Ella va aconseguir posar-lo sobre la taula per notar-lo en tot el seu esplendor. Estaven al punt màxim i notava com li queixalava els pits que es movien dins de la seva boca. No podia més i al final es va deixar anar en una intensa onada de plaer que es va desfermar després d'un crit.


Estava massa esgotada i els dos amarats de suor. Aquell no era el plantejament inicial, però amb el cafè amb gel n'havia fet prou. Tota relaxada i amb la ment en blanc va deixar les copes per una altra ocasió, només pensava en arribar a casa, dutxar-se i qui sap què més...

dilluns, 27 de març de 2017

Perfum de corbata

Nota del Marquès:

Un bon dia vaig descobrir que els perfums i les olors depèn sobre quina pell et poden agradar o no. Les olors et poden provocar excitació, imaginació, records, remembrança i infinitat de sensacions sempre i quan t'agradi l'olor sobre aquella pell en concret. En canvi, hi ha olors sobre un cos que poden ser tot el contrari. La història que us explicaré va sobre un seguit de sensacions sobre una pell i un perfum que m'aporten infinitat de bones sensacions. Tanca els ulls, sent aquell perfum i imagina...


Eren dies de primavera. Després d'una llarga jornada de treball vaig arribar a casa. Sempre tenia l'hàbit d'obrir la bústia per si hi havia alguna carta, tot i que amb l'era de la tecnologia les cartes escassejaven cada vegada més, moltes coses es comuniquen a través del correu electrònic. Però just aquell dia tenia una notificació conforme a l'oficina de correus m'hi esperava un paquet. Què era?

Vaig analitzar amb deteniment la citació del paquet, però la lletra era tan dolenta que no em permetia entendre-hi qui n'era el remitent. Només deixava constància que calia recollir el que fos a l'oficina. No esperava res de ningú en concret, però no vaig poder evitar donar-hi voltes. Després d'una estona vaig oblidar el tema totalment, l'endemà hi aniria i sabria què és i qui ho enviava.

A l'hora de dinar vaig poder sortir un moment per recollir el que fos. Tenia pressa i quan vaig arribar hi havia un munt de gent. Per fi em van entregar un paquet, però tenia una reunió i molta pressa, així que el que m'havien enviat va quedar aparcat a l'interior del cotxe. M'en vaig oblidar totalment i no va ser fins a la nit quan em va venir un flaix pensant en el sobre de correus. Tenia el cotxe aparcat al garatge, amb el pijama posat hi vaig anar per obrir-lo.

De retorn a casa i després de creuar-me amb uns veïns que van riure al veure que vestia pijama, vaig analitzar el paquet per descobrir de qui era, però no hi havia cap rastre. Vaig trobar una nota que deia "obre el paquet, descobreix què hi ha a l'interior, olora-ho, tanca els ulls, rumia i sabràs qui sóc". Així ho vaig fer, vaig obrir el llaç que tancava la caixa i a l'interior hi havia una corbata. Seguidament la vaig acostar al nas amb els ulls tancats, llavors un flaix em va portar directament a ella com si fos una aparició. El que arriben a fer els perfums...



Però l'arribada d'aquella flaira m'estava descentrant i molt... En un primer moment vaig recordar vàries trobades que havíem mantingut. Quan vaig olorar la corbata per segon cop com si no pogués viure sense aquell perfum, vaig recordar que un dia per l'altre havies desaparegut. Rebre aquell paquet era una clara invitació a retrobar-nos i heus aquí que la meva ment va començar a donar-hi voltes. Sabia el com, però no el quan ni on.

Durant les setmanes següents hi anava donant voltes i el desig anava en augment. Necessitava trobar-la i coincidir amb ella per tornar a olorar-la de dalt a baix. De fet, la corbata que em va enviar estava perdent la seva essència, la tenia rebregada de tant portar-la i olorar-la, ja havia perdut el seu secret. Qui sap si algun dia es replantejaria la seva funció i en podria fer un bon ús, temps al temps…

Com sol passar en aquesta vida, la corbata va perdre totalment la seva flaira, era qüestió de dies que oblidés per complert tota la trama que s’havia creat al voltant del paquet, la corbata i l’olor de perfum que feia. Quan es va haver acabat el perfum, vaig anar abandonant lentament el pensament sobre si tornaríem a coincidir o no. L’oblit em portava a pensar que ja estava i d’aquesta manera acabaria la història de la corbata.

A vegades ens diuen que si penses molt intensament amb una cosa al cap de poc hi coincideixes. No va ser el cas, per més que hi pensés més m’allunyava del nostre retrobament i com que havíem tallat qualsevol fil de comunicació era impossible recuperar-la i plantejar-li la pregunta del milió d’euros “I per què?”. Per aquest motiu, vaig decidir seguir amb la meva vida i la corbata va caure en un racó d’algun armari, sense esma ni perfum.

Havia començat allunyat de tot plegat. Aquella decisió la vaig prendre un divendres a la nit a les portes d’un nou cap de setmana. Dissabte al llevar-me vaig decidir que sortiria a passejar, feia un dia radiant i convidava a caminar i aturar-se en un punt inconcret per gaudir d’un bon vermut. Vaig passejar una llarga estona pel passeig de mar fins que vaig triar una terrassa a l’atzar per seure i observar com passava la gent.

Amb les meves ulleres de sol i el vermut davant meu vaig anar contemplant a tothom qui passejava per aquella zona, era un dia agradable i se li notava a la cara de la gent. Gairebé no coneixia ningú, passava molt desapercebut per tothom. Una oliva i un sorbet de vermut, mirada aixecada i seguir observant la gent. Així vaig passar tota l’estona fins que un fet inusual va passar per davant meu.

Tenia la ment totalment en blanc quan de sobte em va venir un flaix a la ment, la corbata! Va ser veure-la passar per davant meu que el món em va donar un gir totalment sobtat. Quan havia oblidat que qualsevol dia ens podríem retrobar va ella i apareix davant meu tot caminant, el pitjor de tot és que em va reconèixer.

És ben normal que em reconegués ja que vaig treure’m les ulleres i tot per poder-la reconèixer. La reacció que vaig tenir va ser copsada per molta gent del meu voltant i és que crec que els ulls em van sortir d’òrbita o ben poc va faltar. Al cap d’un moment la tenia allà davant meu observant-me i obrint la boca, no escoltava res de res i només em fixava en els moviments de la seva boca.

Poc a poc vaig començar a escoltar el que m’anava dient. Hauria pagat el que fos per veure’m la cara, perquè com solen dir amb la cara pagues. Després d’uns moments d’estupefacció, els sentits se’m van activar. Primer les paraules i després em va venir de cop l’aroma del seu perfum. No olorava igual que la corbata i quan es desprenia del seu cos millorava el record que en tenia.

Al final vaig poder articular algunes paraules, però tot plegat es va trencar en el moment quan algú la va cridar. Es va acomiadar amb un fins aviat i un suau somriure als seus llavis. De nou, em vaig quedar totalment sol davant de tota aquella gent sense saber reaccionar. L’havia tornat a trobar, havia gaudit del seu perfum i de la seva mirada però ja no hi era.

Em vaig acabar el que quedava de vermut d’un sol glop. Em vaig aixecar, necessitava caminar i aclarir-me. El seu perfum havia quedat instal·lat en el meu nas i no me’l podia treure de sobre. Em va acompanyar durant tota l’estona. Vaig agafar passeig avall i caminava sense una direcció en concret, només volia esbargir la boira, que em toqués l’aire tot i el sol primaveral.

Quan ja feia una estona que caminava, vaig mirar el rellotge, vaig girar cua i cap a casa. Començava a tenir gana. Vaig haver d’accelerar el pas perquè hi tenia una bona estona, m’havia encantat massa caminant. Després de 30 minuts a pas lleuger vaig arribar on tenia el cotxe. En cap moment m’havia pogut oblidar del perfum i encara el portava arreu del meu cos, però una sorpresa em va colpir quan vaig treure les claus del cotxe i em van caure…

Ajupit al terra vaig denotar com algú s'apropava, l'olor de perfum em va bloquejar de nou, eren les seves cames. Les vaig resseguir amb la mirada mentre intentava alçar-me. Aquelles cames em perdien i el perfum ja ni t'explico. Vaig situar-me a la seva alçada i vam començar a xerrar. Observava la curta faldilla texana que portava, l'aroma que desprenia m'ocupava tots els sentits.

Mentre seguíem amb la nostra conversa, jugava amb les claus a les mans fins que les vaig fer caure expressament, portava intencions amagades. Al ajupir-me vaig aprofitar per jugar amb ella i vaig pujar la punta dels dits per les cames fins que van topar amb la faldilla. Tot aquell seguit de sensacions la van sorprendre.

Acte seguit em vaig deixar anar un xic més i no vaig poder evitar olorar-la. Primer va ser el coll que em va impregnar l'intens aroma, però el cos em portava a resseguir el seu escot per perdre totalment el nord i notar amb tota la intensitat el perfum que em feia perdre el món de vista i em convertia en un home descontrolat.

Sense ni pensar-ho i no sé com m'ho vaig fer ja ens trobàvem a casa meva. Ràpidament em vaig despendre de la roba que portava i la tenia nua totalment per mi. Només la cobria la corbata que em va enviar tot amagant un dels pits. Aquella imatge em suggeria mil i un pensaments fins que em vaig decidir a actuar amb pas ferm.

Sabia molt bé què volia i què desitjava el meu cos. La vaig lligar de mans perquè volia olorar-la de dalt a baix, no només era el perfum sinó que la seva olor corporal m'encantava. Tota nua la vaig començar a olorar i acariciar-li el cos. Primer de tot el coll, seguint cap als pits. Acompanyava el meu nas per tot el seu cos donant total satisfacció als meus sentits.

Després d'arrodonir els seus pits, vaig baixar cap al ventre, el perfum ja no era tan intens però la pell s'esborronava al notar com l'olorava. Vaig baixar un xic més fins a contornejar tot el seu sexe. Després de salvar aquest petit obstacle vaig seguir cames avall, tot gaudint del dolç aroma de la seva pell. Els dits havien seguit aquell recorregut sense problemes.

Quan vaig acabar aquest primer recorregut em va venir al cap que m’havia oblidat un espai per visitar. Lligada com la tenia amb les mans, vaig començar a olorar des de la corbata i baixant pel braç, el meu objectiu era molt clar. Finalment vaig arribar als artells de la mà on el seu aroma era intens i penetrant. No podia estar sense fer res fins que vaig començar a passar-hi la llengua suaument.

Aquell punt desprenia el perfum en la seva màxima intensitat. Gairebé em deixava fora de mi mateix, era una situació extenuant com els primers gemecs que deixava anar al notar el meu alè en els seus artells. Era tanta la intensitat que necessitava tornar a olorar el perfum en algunes parts del seu cos.

Primer de tot, em vaig aturar en els pits. Notava com em movia suaument, com l’olorava amb vigor i com hi passava la llengua per excitar-la encara més. Era allò el que volia, fer-la patir intensament, lligada amb la corbata, com ella havia fet quan em va enviar el paquet i em va deixar amb l’interrogant de qui era. Però després de tantes preguntes allà la tenia, devorada pel meu olfacte, per la meva llengua, pels meus dits i pel meu propi plaer.

Estava tan excitat amb aquella situació que quan vaig decidir cavalcar per sobre de la seva pell en direcció al seu sexe no vaig poder evitar de mossegar-li la punta del mugró i donar-li un primer orgasme. Li agradava molt aquell atac inesperat i més quan queixalava el pit per la part de sota.

Un cop arribat al seu sexe el primer que vaig fer va ser olorar-lo. Fins i tot allí hi notava un punt del perfum amarat d’altres olors com de la pròpia pell o de l’excitació del moment. Va notar com el nas recorria tot el seu sexe sense deixar ni un centímetre sense explorar. Després de la primera inspecció en va venir una segona amb sentit invers però acompanyat de la llengua.

Anava gemegant cada vegada que notava que la llengua entrava més al fons. La mà es va escapolir cap al seu darrera i el vaig prémer amb força. Aquell seguit de moviments li van fer perdre totalment qualsevol control que tingués sobre el seu cos. En aquell moment, no ho va poder evitar i em va demanar que no parés. Volia sentir-me amb tota la intensitat.

Sense ni pensar-ho em vaig posar darrera seu i vaig aprofitar per entrar sense pauses. No m’en podia estar. Vaig entrar fins al fons però quan ho feia tenia el meu alè clavat al seu clatell inhalant el seu perfum. Era una situació que em descontrolava. Cada vegada olorava amb més intensitat la combinació de la suor, el perfum i l’excitació del moment. No podia parar d’entrar fins ben al fons.

Cada vegada els seus gemecs eren més intensos. Tenia la pell amarada de suor. Al meu torn, no podia parar d’entrar i sortir com si el món s’anés a acabar. Ja no podia flairar més la seva pell ja que estava totalment eclipsat pel plaer d’estar dins seu. Els moviments cada vegada van ser més intensos fins que vaig denotar que arribava a un nou orgasme que l’omplia totalment.

Després d’aquella intensitat de plaer i d’olors no vaig poder evitar incorporar-me per tornar a flairar l’aroma de la seva pell un cop m’havia mig recuperat. El coll, els pits, els braços, el ventre, les cames i finalment vaig acabar amb la corbata que continuava desprenent aquell dolç perfum que tan m’agradava.


Encara a dia d’avui conservo la caixa amb la corbata al seu interior. Quan puc l’oloro intensament i em fa reviure a la perfecció aquella trobada casual provocada per un paquet de correus. Al pas dels dies la intensitat del perfum es va anar difuminant, però el record sempre ha perdurat dins la meva ment.

dimecres, 8 de març de 2017

I què és la fruita?

  • I què és la fruita? - Va sospirar encalmat després de tastar un tros de maduixa.

El silenci es va traslladar de nou al menjador tot deixant anar un lleu sospir després de degustar aquell fruit vermell, exquisit, acompanyat d'un fi licor que li recorria tota la gola...

  • I què és la fruita? - va sospirar ella encalmada com si la fruita s'apoderés d'aquelles paraules que ell havia pronunciat només feia uns segons...

El silenci ocupava tota l’habitació. El sol de mitja tarda donava l'escalfor necessària dels rajos de final d'hivern. Gairebé no s'escoltava res, senzillament el so de les culleres quan recollien la fruita vermella dels respectius plats i s'encaminava cap a les respectives boques. Es miraven, es fitaven però res succeïa. Només menjaven.

A ell li agradava mirar-la de qualsevol manera, ja sigui parlant, xerrant, menjant, descansant, provocant, somiant, caminant, cuinant, cantant, pensant, cridant, gemegant, besant, plorant i mil i unes coses més acabades amb -ant. Però en aquell moment la seva ment es limitava a mirar-la i menjar maduixes.

Ella tampoc es quedava gens lluny i pensava en allò que li agradava d'ell. La satisfeia quan la mirava, la temptava, la tocava, l'acariciava, l'esborronava, li cuinava, l'amanyagava i mil i unes coses més acabades amb -ava. Però el que no sabien els dos és que mentre s'empassaven un nou bocí de fruit vermell l'un pensava amb l'altre.

  • I què és la fruita? - Va tornar a sospirar ell trencant per uns segons el silenci de la tarda.

  • Fruita ets tu com diria el poeta - i els dos van esclafir a riure trencant els seus pensaments per un moment i el silenci de la tarda.



Ja quedaven poques maduixes dins de cada plat. Ell va començar a mirar-la, al seu torn ella va jugar amb un mos dins de la boca, li mostrava i hi jugava fugisserament. La seva mirada es va clavar en aquells llavis que jugaven incessantment tot iniciant un joc plaent als seus ulls. Sabia que allò el temptava, però només mirant-la els seus instints s'activaven com aquell qui premia un botó dins seu.

El plat de maduixes observava impassible com els dos anaven jugant amb la mirada, fins i tot va arribar un punt que ell havia agafat un bri de maduixa, el va conduir a la seva boca i mentre la mirava bocabadat, el fruit vermell va caure al plat i a la boca només hi va entrar un petit fil de licor. 

Però ella seguia amb el seu pla de provocació. Li quedaven tres parts de maduixa per acabar el joc, per tant havia d'utilitzar la imaginació. El primer el va agafar elegantment amb els dits i el va lliscar per la punta dels seus llavis. Es va apropar a ell i li va fer un fugaç bes perquè denotés el gust de la fruita. Va seguir amb el seu joc, passant la maduixa pels seus llavis i per últim s'ho va menjar. Només quedaven dos trossets.

  • I què és la fruita - va tornar a murmurar ell mentre seguia atònit, atent a cada nou moviment que provoqués ella o sobre el plat, però no va rebre cap mena de resposta de viva veu, la rebria amb un nou moviment.

La penúltima porció de fruit vermell va sortir del plat amb aquells dits allargats. Va fer una primera aturada al seu llavi, però ràpidament va lliscar pel seu coll lliscant a poc a poc mentre amb l'altra mà es va descordar un botó, dos botons i fins a tres botons de la camisa. Quedava al descobert una part dels seus pits que s'amagaven darrera una fina tela. Els dits seguien lliscant per buscar la part visible del seu plaer i es van passejar per sobre la pell amb el trosset vermell tot provocant.

Els ulls d'ell recorrien les figures que marcava la maduixa sobre els pits, era un frenesí de moviments que lliscaven per la fina pell. Les òrbites dels ulls quasi li van sortir quan va veure que la fruita arribava a la punta del pit i l'humitejava. Però ell seguia impassible i es resistia a fer qualsevol moviment, només contemplava aquell espectacle.

Va engolir aquell tros, només en mancava un i l'espectacle hauria finalitzat. De cop i volta se li va acudir una bona idea, per què no li passava alguna de les seves porcions al plat d'ella? Però aquest gest trencaria el moment. Descartada la idea es va dedicar a contemplar què faria ella en els propers minuts i deixar els trossos restants sobre el plat, potser ni se'ls menjaria...

Es va quedar amb la cullera a la boca quan ella va prendre l'últim tros de maduixa acompanyada d'una bona porció de licor. La cullera d'ell va caure sobre la taula trencant aquell silenci, acte seguit ella es va aixecar i se li va apropar, encara amb la maduixa a la boca el va besar fins a compartir una part del fruit vermell amb ell. Els dos gaudien d'aquella barreja de gustos amb la dolçor de la fruita intensa com a protagonista.

Ella es va seure sobre la falda d'ell, els dos jugaven íntensament amb ses boques. La mà es movia tocant la pell d'ella que s'esborronava, quan de cop i volta va notar el tacte càlid de la maduixa sobre el seu cos. Era un tros que havia quedat al plat d’ell, ara es movia pel coll i darrere seu la llengua. 

Cada vegada es movia més avall i en un fugisser moviment va aconseguir retirar la tela que rodejava els pits. Quedava a la vista la punta, en aquell moment va decidir mullar-lo de nou amb el fruit vermell, la diferència és que amb la boca hi va començar a jugar notant el gust del seu perfum i el de la maduixa. Seguia amb el joc, tornava a acariciar l'altre pit amb la maduixa i seguidament el succionava amb suavitat.

Finalment es va posar la fruita a la boca i de nou es van ajuntar en un nou bes, mentrestant ella va aprofitar per treure-li roba i així notar molt millor la seva pell. Mig nus seguien jugant amb ses boques quan de cop i volta l'última porció de maduixa va sortir del plat i es va dirigir cap a...

D'una revolada la va situar sobre la taula. Gairebé nua va començar a passar-li la fruita pel ventre fins arribar a l'última capa de roba que cobria el seu sexe. La va voltejar primer amb la maduixa seguida de la seva llengua. El rastre de dolçor es combinava amb la salabror que va notar en el moment que es va despendre de la roba. Allí ho tenia, tot era per ell i només li calia seguir jugant amb el plaer.

La maduixa es va obrir camí entre el seu sexe, el petit rastre que deixava era aprofitat per la llengua. Aquell fruit vermell es va endinsar a poc a poc i en aquell punt ella no va poder reprimir un lleu esbufec que es va convertir en gemec quan la llengua es va endinsar. Ja no hi havia aturador, però mancava un joc final...

Es va cruspir la maduixa i seguidament va abocar sobre el seu sexe una part del licor dolç que s'ho mirava expectant des del plat. Era molt poc però no va poder reprimir el gest de llepar-lo totalment dins del seu plaer. Mai abans havia notat una sensació com aquella, el licor fresc i la llengua fervent de plaer que recorria intensament les entranyes del seu sexe fins que li va arrencar un orgasme.

Necessitava molt més, no en tenia prou amb allò. Es va aixecar d'una revolada i el va encastar contra la paret. Intensament el besava i el tocava fins que va aconseguir que ell entrés dins seu. Va notar com el plaer de la maduixa es trobava dins de les seves boques i en un moment el tenia allà contra la paret, gairebé pres pel seu plaer.

Ell al seu torn la va girar fins a posar-la sobre la taula, ja no hi havia més temps per jugar amb les boques, ara es tractava de notar sexe amb sexe, pell amb pell. Les embranzides sobre la taula cada vegada eren més intenses, més profundes... L'aire de la fruita era cada vegada més fugisser fins que ell va cridar gairebé amb l'orgasme.

  • I què és fruita? -  Va cridar amb veu alta i seguidament es va apropar a la seva orella per xiuxiuejar-li - això és fruita!

No es van poder reprimir ni un segon més i es van fondre com el plat de maduixes i el fi licor que havia recorregut les seves boques. Un intens orgasme els va colpejar per deixar-los sobre la taula sense cap mena d'esma. Durant uns minuts van restar immòbils fins que ella va dir...

  • La fruita ets tu!








dimarts, 28 de febrer de 2017

Vols un llibre signat? Participa!

Si encara no has aconseguit el teu llibre signat pots participar al sorteig de dos llibres sense cap mena de cost. Un llibre serà pels qui segueixin els passos via twitter i l’altre pels qui participin via facebook. En cas d’una participació elevada hi haurà la possibilitat de sortejar un segon llibre.


Com participar?

TWITTER
És molt senzill. Per participar cal fer dos passos. Per una banda has de seguir el compte oficial de twitter del Marquès de la Lluna: @marqusdelalluna (si encara no ho ets). Seguidament has de repiular el tuit fixa’t en el perfil en el qual s’informa de com aconseguir el llibre. Un cop fet ja entraràs al sorteig i se t’assignarà un número.

FACEBOOK
És molt senzill. Per participar cal fer dos passos. Primer de tot has de fer m’agrada a la pàgina de facebook del Marquès de la Lluna https://www.facebook.com/marquesdelalluna/ i seguidament has de compartir entre els teus amics l’entrada en la qual s’informa de com aconseguir el llibre. Un cop fet ja entraràs al sorteig i se t’assignarà un número.

El període per participar-hi és des d’avui mateix 28 de febrer i fins al 31 de març de 2017 a la mitja nit. Ja comunicarem com es donarà a conèixer el/la guanyador del concurs. 


MARQUÈS DE LA LLUNA