dilluns, 27 de març de 2017

Perfum de corbata

Nota del Marquès:

Un bon dia vaig descobrir que els perfums i les olors depèn sobre quina pell et poden agradar o no. Les olors et poden provocar excitació, imaginació, records, remembrança i infinitat de sensacions sempre i quan t'agradi l'olor sobre aquella pell en concret. En canvi, hi ha olors sobre un cos que poden ser tot el contrari. La història que us explicaré va sobre un seguit de sensacions sobre una pell i un perfum que m'aporten infinitat de bones sensacions. Tanca els ulls, sent aquell perfum i imagina...


Eren dies de primavera. Després d'una llarga jornada de treball vaig arribar a casa. Sempre tenia l'hàbit d'obrir la bústia per si hi havia alguna carta, tot i que amb l'era de la tecnologia les cartes escassejaven cada vegada més, moltes coses es comuniquen a través del correu electrònic. Però just aquell dia tenia una notificació conforme a l'oficina de correus m'hi esperava un paquet. Què era?

Vaig analitzar amb deteniment la citació del paquet, però la lletra era tan dolenta que no em permetia entendre-hi qui n'era el remitent. Només deixava constància que calia recollir el que fos a l'oficina. No esperava res de ningú en concret, però no vaig poder evitar donar-hi voltes. Després d'una estona vaig oblidar el tema totalment, l'endemà hi aniria i sabria què és i qui ho enviava.

A l'hora de dinar vaig poder sortir un moment per recollir el que fos. Tenia pressa i quan vaig arribar hi havia un munt de gent. Per fi em van entregar un paquet, però tenia una reunió i molta pressa, així que el que m'havien enviat va quedar aparcat a l'interior del cotxe. M'en vaig oblidar totalment i no va ser fins a la nit quan em va venir un flaix pensant en el sobre de correus. Tenia el cotxe aparcat al garatge, amb el pijama posat hi vaig anar per obrir-lo.

De retorn a casa i després de creuar-me amb uns veïns que van riure al veure que vestia pijama, vaig analitzar el paquet per descobrir de qui era, però no hi havia cap rastre. Vaig trobar una nota que deia "obre el paquet, descobreix què hi ha a l'interior, olora-ho, tanca els ulls, rumia i sabràs qui sóc". Així ho vaig fer, vaig obrir el llaç que tancava la caixa i a l'interior hi havia una corbata. Seguidament la vaig acostar al nas amb els ulls tancats, llavors un flaix em va portar directament a ella com si fos una aparició. El que arriben a fer els perfums...



Però l'arribada d'aquella flaira m'estava descentrant i molt... En un primer moment vaig recordar vàries trobades que havíem mantingut. Quan vaig olorar la corbata per segon cop com si no pogués viure sense aquell perfum, vaig recordar que un dia per l'altre havies desaparegut. Rebre aquell paquet era una clara invitació a retrobar-nos i heus aquí que la meva ment va començar a donar-hi voltes. Sabia el com, però no el quan ni on.

Durant les setmanes següents hi anava donant voltes i el desig anava en augment. Necessitava trobar-la i coincidir amb ella per tornar a olorar-la de dalt a baix. De fet, la corbata que em va enviar estava perdent la seva essència, la tenia rebregada de tant portar-la i olorar-la, ja havia perdut el seu secret. Qui sap si algun dia es replantejaria la seva funció i en podria fer un bon ús, temps al temps…

Com sol passar en aquesta vida, la corbata va perdre totalment la seva flaira, era qüestió de dies que oblidés per complert tota la trama que s’havia creat al voltant del paquet, la corbata i l’olor de perfum que feia. Quan es va haver acabat el perfum, vaig anar abandonant lentament el pensament sobre si tornaríem a coincidir o no. L’oblit em portava a pensar que ja estava i d’aquesta manera acabaria la història de la corbata.

A vegades ens diuen que si penses molt intensament amb una cosa al cap de poc hi coincideixes. No va ser el cas, per més que hi pensés més m’allunyava del nostre retrobament i com que havíem tallat qualsevol fil de comunicació era impossible recuperar-la i plantejar-li la pregunta del milió d’euros “I per què?”. Per aquest motiu, vaig decidir seguir amb la meva vida i la corbata va caure en un racó d’algun armari, sense esma ni perfum.

Havia començat allunyat de tot plegat. Aquella decisió la vaig prendre un divendres a la nit a les portes d’un nou cap de setmana. Dissabte al llevar-me vaig decidir que sortiria a passejar, feia un dia radiant i convidava a caminar i aturar-se en un punt inconcret per gaudir d’un bon vermut. Vaig passejar una llarga estona pel passeig de mar fins que vaig triar una terrassa a l’atzar per seure i observar com passava la gent.

Amb les meves ulleres de sol i el vermut davant meu vaig anar contemplant a tothom qui passejava per aquella zona, era un dia agradable i se li notava a la cara de la gent. Gairebé no coneixia ningú, passava molt desapercebut per tothom. Una oliva i un sorbet de vermut, mirada aixecada i seguir observant la gent. Així vaig passar tota l’estona fins que un fet inusual va passar per davant meu.

Tenia la ment totalment en blanc quan de sobte em va venir un flaix a la ment, la corbata! Va ser veure-la passar per davant meu que el món em va donar un gir totalment sobtat. Quan havia oblidat que qualsevol dia ens podríem retrobar va ella i apareix davant meu tot caminant, el pitjor de tot és que em va reconèixer.

És ben normal que em reconegués ja que vaig treure’m les ulleres i tot per poder-la reconèixer. La reacció que vaig tenir va ser copsada per molta gent del meu voltant i és que crec que els ulls em van sortir d’òrbita o ben poc va faltar. Al cap d’un moment la tenia allà davant meu observant-me i obrint la boca, no escoltava res de res i només em fixava en els moviments de la seva boca.

Poc a poc vaig començar a escoltar el que m’anava dient. Hauria pagat el que fos per veure’m la cara, perquè com solen dir amb la cara pagues. Després d’uns moments d’estupefacció, els sentits se’m van activar. Primer les paraules i després em va venir de cop l’aroma del seu perfum. No olorava igual que la corbata i quan es desprenia del seu cos millorava el record que en tenia.

Al final vaig poder articular algunes paraules, però tot plegat es va trencar en el moment quan algú la va cridar. Es va acomiadar amb un fins aviat i un suau somriure als seus llavis. De nou, em vaig quedar totalment sol davant de tota aquella gent sense saber reaccionar. L’havia tornat a trobar, havia gaudit del seu perfum i de la seva mirada però ja no hi era.

Em vaig acabar el que quedava de vermut d’un sol glop. Em vaig aixecar, necessitava caminar i aclarir-me. El seu perfum havia quedat instal·lat en el meu nas i no me’l podia treure de sobre. Em va acompanyar durant tota l’estona. Vaig agafar passeig avall i caminava sense una direcció en concret, només volia esbargir la boira, que em toqués l’aire tot i el sol primaveral.

Quan ja feia una estona que caminava, vaig mirar el rellotge, vaig girar cua i cap a casa. Començava a tenir gana. Vaig haver d’accelerar el pas perquè hi tenia una bona estona, m’havia encantat massa caminant. Després de 30 minuts a pas lleuger vaig arribar on tenia el cotxe. En cap moment m’havia pogut oblidar del perfum i encara el portava arreu del meu cos, però una sorpresa em va colpir quan vaig treure les claus del cotxe i em van caure…

Ajupit al terra vaig denotar com algú s'apropava, l'olor de perfum em va bloquejar de nou, eren les seves cames. Les vaig resseguir amb la mirada mentre intentava alçar-me. Aquelles cames em perdien i el perfum ja ni t'explico. Vaig situar-me a la seva alçada i vam començar a xerrar. Observava la curta faldilla texana que portava, l'aroma que desprenia m'ocupava tots els sentits.

Mentre seguíem amb la nostra conversa, jugava amb les claus a les mans fins que les vaig fer caure expressament, portava intencions amagades. Al ajupir-me vaig aprofitar per jugar amb ella i vaig pujar la punta dels dits per les cames fins que van topar amb la faldilla. Tot aquell seguit de sensacions la van sorprendre.

Acte seguit em vaig deixar anar un xic més i no vaig poder evitar olorar-la. Primer va ser el coll que em va impregnar l'intens aroma, però el cos em portava a resseguir el seu escot per perdre totalment el nord i notar amb tota la intensitat el perfum que em feia perdre el món de vista i em convertia en un home descontrolat.

Sense ni pensar-ho i no sé com m'ho vaig fer ja ens trobàvem a casa meva. Ràpidament em vaig despendre de la roba que portava i la tenia nua totalment per mi. Només la cobria la corbata que em va enviar tot amagant un dels pits. Aquella imatge em suggeria mil i un pensaments fins que em vaig decidir a actuar amb pas ferm.

Sabia molt bé què volia i què desitjava el meu cos. La vaig lligar de mans perquè volia olorar-la de dalt a baix, no només era el perfum sinó que la seva olor corporal m'encantava. Tota nua la vaig començar a olorar i acariciar-li el cos. Primer de tot el coll, seguint cap als pits. Acompanyava el meu nas per tot el seu cos donant total satisfacció als meus sentits.

Després d'arrodonir els seus pits, vaig baixar cap al ventre, el perfum ja no era tan intens però la pell s'esborronava al notar com l'olorava. Vaig baixar un xic més fins a contornejar tot el seu sexe. Després de salvar aquest petit obstacle vaig seguir cames avall, tot gaudint del dolç aroma de la seva pell. Els dits havien seguit aquell recorregut sense problemes.

Quan vaig acabar aquest primer recorregut em va venir al cap que m’havia oblidat un espai per visitar. Lligada com la tenia amb les mans, vaig començar a olorar des de la corbata i baixant pel braç, el meu objectiu era molt clar. Finalment vaig arribar als artells de la mà on el seu aroma era intens i penetrant. No podia estar sense fer res fins que vaig començar a passar-hi la llengua suaument.

Aquell punt desprenia el perfum en la seva màxima intensitat. Gairebé em deixava fora de mi mateix, era una situació extenuant com els primers gemecs que deixava anar al notar el meu alè en els seus artells. Era tanta la intensitat que necessitava tornar a olorar el perfum en algunes parts del seu cos.

Primer de tot, em vaig aturar en els pits. Notava com em movia suaument, com l’olorava amb vigor i com hi passava la llengua per excitar-la encara més. Era allò el que volia, fer-la patir intensament, lligada amb la corbata, com ella havia fet quan em va enviar el paquet i em va deixar amb l’interrogant de qui era. Però després de tantes preguntes allà la tenia, devorada pel meu olfacte, per la meva llengua, pels meus dits i pel meu propi plaer.

Estava tan excitat amb aquella situació que quan vaig decidir cavalcar per sobre de la seva pell en direcció al seu sexe no vaig poder evitar de mossegar-li la punta del mugró i donar-li un primer orgasme. Li agradava molt aquell atac inesperat i més quan queixalava el pit per la part de sota.

Un cop arribat al seu sexe el primer que vaig fer va ser olorar-lo. Fins i tot allí hi notava un punt del perfum amarat d’altres olors com de la pròpia pell o de l’excitació del moment. Va notar com el nas recorria tot el seu sexe sense deixar ni un centímetre sense explorar. Després de la primera inspecció en va venir una segona amb sentit invers però acompanyat de la llengua.

Anava gemegant cada vegada que notava que la llengua entrava més al fons. La mà es va escapolir cap al seu darrera i el vaig prémer amb força. Aquell seguit de moviments li van fer perdre totalment qualsevol control que tingués sobre el seu cos. En aquell moment, no ho va poder evitar i em va demanar que no parés. Volia sentir-me amb tota la intensitat.

Sense ni pensar-ho em vaig posar darrera seu i vaig aprofitar per entrar sense pauses. No m’en podia estar. Vaig entrar fins al fons però quan ho feia tenia el meu alè clavat al seu clatell inhalant el seu perfum. Era una situació que em descontrolava. Cada vegada olorava amb més intensitat la combinació de la suor, el perfum i l’excitació del moment. No podia parar d’entrar fins ben al fons.

Cada vegada els seus gemecs eren més intensos. Tenia la pell amarada de suor. Al meu torn, no podia parar d’entrar i sortir com si el món s’anés a acabar. Ja no podia flairar més la seva pell ja que estava totalment eclipsat pel plaer d’estar dins seu. Els moviments cada vegada van ser més intensos fins que vaig denotar que arribava a un nou orgasme que l’omplia totalment.

Després d’aquella intensitat de plaer i d’olors no vaig poder evitar incorporar-me per tornar a flairar l’aroma de la seva pell un cop m’havia mig recuperat. El coll, els pits, els braços, el ventre, les cames i finalment vaig acabar amb la corbata que continuava desprenent aquell dolç perfum que tan m’agradava.


Encara a dia d’avui conservo la caixa amb la corbata al seu interior. Quan puc l’oloro intensament i em fa reviure a la perfecció aquella trobada casual provocada per un paquet de correus. Al pas dels dies la intensitat del perfum es va anar difuminant, però el record sempre ha perdurat dins la meva ment.

dimecres, 8 de març de 2017

I què és la fruita?

  • I què és la fruita? - Va sospirar encalmat després de tastar un tros de maduixa.

El silenci es va traslladar de nou al menjador tot deixant anar un lleu sospir després de degustar aquell fruit vermell, exquisit, acompanyat d'un fi licor que li recorria tota la gola...

  • I què és la fruita? - va sospirar ella encalmada com si la fruita s'apoderés d'aquelles paraules que ell havia pronunciat només feia uns segons...

El silenci ocupava tota l’habitació. El sol de mitja tarda donava l'escalfor necessària dels rajos de final d'hivern. Gairebé no s'escoltava res, senzillament el so de les culleres quan recollien la fruita vermella dels respectius plats i s'encaminava cap a les respectives boques. Es miraven, es fitaven però res succeïa. Només menjaven.

A ell li agradava mirar-la de qualsevol manera, ja sigui parlant, xerrant, menjant, descansant, provocant, somiant, caminant, cuinant, cantant, pensant, cridant, gemegant, besant, plorant i mil i unes coses més acabades amb -ant. Però en aquell moment la seva ment es limitava a mirar-la i menjar maduixes.

Ella tampoc es quedava gens lluny i pensava en allò que li agradava d'ell. La satisfeia quan la mirava, la temptava, la tocava, l'acariciava, l'esborronava, li cuinava, l'amanyagava i mil i unes coses més acabades amb -ava. Però el que no sabien els dos és que mentre s'empassaven un nou bocí de fruit vermell l'un pensava amb l'altre.

  • I què és la fruita? - Va tornar a sospirar ell trencant per uns segons el silenci de la tarda.

  • Fruita ets tu com diria el poeta - i els dos van esclafir a riure trencant els seus pensaments per un moment i el silenci de la tarda.



Ja quedaven poques maduixes dins de cada plat. Ell va començar a mirar-la, al seu torn ella va jugar amb un mos dins de la boca, li mostrava i hi jugava fugisserament. La seva mirada es va clavar en aquells llavis que jugaven incessantment tot iniciant un joc plaent als seus ulls. Sabia que allò el temptava, però només mirant-la els seus instints s'activaven com aquell qui premia un botó dins seu.

El plat de maduixes observava impassible com els dos anaven jugant amb la mirada, fins i tot va arribar un punt que ell havia agafat un bri de maduixa, el va conduir a la seva boca i mentre la mirava bocabadat, el fruit vermell va caure al plat i a la boca només hi va entrar un petit fil de licor. 

Però ella seguia amb el seu pla de provocació. Li quedaven tres parts de maduixa per acabar el joc, per tant havia d'utilitzar la imaginació. El primer el va agafar elegantment amb els dits i el va lliscar per la punta dels seus llavis. Es va apropar a ell i li va fer un fugaç bes perquè denotés el gust de la fruita. Va seguir amb el seu joc, passant la maduixa pels seus llavis i per últim s'ho va menjar. Només quedaven dos trossets.

  • I què és la fruita - va tornar a murmurar ell mentre seguia atònit, atent a cada nou moviment que provoqués ella o sobre el plat, però no va rebre cap mena de resposta de viva veu, la rebria amb un nou moviment.

La penúltima porció de fruit vermell va sortir del plat amb aquells dits allargats. Va fer una primera aturada al seu llavi, però ràpidament va lliscar pel seu coll lliscant a poc a poc mentre amb l'altra mà es va descordar un botó, dos botons i fins a tres botons de la camisa. Quedava al descobert una part dels seus pits que s'amagaven darrera una fina tela. Els dits seguien lliscant per buscar la part visible del seu plaer i es van passejar per sobre la pell amb el trosset vermell tot provocant.

Els ulls d'ell recorrien les figures que marcava la maduixa sobre els pits, era un frenesí de moviments que lliscaven per la fina pell. Les òrbites dels ulls quasi li van sortir quan va veure que la fruita arribava a la punta del pit i l'humitejava. Però ell seguia impassible i es resistia a fer qualsevol moviment, només contemplava aquell espectacle.

Va engolir aquell tros, només en mancava un i l'espectacle hauria finalitzat. De cop i volta se li va acudir una bona idea, per què no li passava alguna de les seves porcions al plat d'ella? Però aquest gest trencaria el moment. Descartada la idea es va dedicar a contemplar què faria ella en els propers minuts i deixar els trossos restants sobre el plat, potser ni se'ls menjaria...

Es va quedar amb la cullera a la boca quan ella va prendre l'últim tros de maduixa acompanyada d'una bona porció de licor. La cullera d'ell va caure sobre la taula trencant aquell silenci, acte seguit ella es va aixecar i se li va apropar, encara amb la maduixa a la boca el va besar fins a compartir una part del fruit vermell amb ell. Els dos gaudien d'aquella barreja de gustos amb la dolçor de la fruita intensa com a protagonista.

Ella es va seure sobre la falda d'ell, els dos jugaven íntensament amb ses boques. La mà es movia tocant la pell d'ella que s'esborronava, quan de cop i volta va notar el tacte càlid de la maduixa sobre el seu cos. Era un tros que havia quedat al plat d’ell, ara es movia pel coll i darrere seu la llengua. 

Cada vegada es movia més avall i en un fugisser moviment va aconseguir retirar la tela que rodejava els pits. Quedava a la vista la punta, en aquell moment va decidir mullar-lo de nou amb el fruit vermell, la diferència és que amb la boca hi va començar a jugar notant el gust del seu perfum i el de la maduixa. Seguia amb el joc, tornava a acariciar l'altre pit amb la maduixa i seguidament el succionava amb suavitat.

Finalment es va posar la fruita a la boca i de nou es van ajuntar en un nou bes, mentrestant ella va aprofitar per treure-li roba i així notar molt millor la seva pell. Mig nus seguien jugant amb ses boques quan de cop i volta l'última porció de maduixa va sortir del plat i es va dirigir cap a...

D'una revolada la va situar sobre la taula. Gairebé nua va començar a passar-li la fruita pel ventre fins arribar a l'última capa de roba que cobria el seu sexe. La va voltejar primer amb la maduixa seguida de la seva llengua. El rastre de dolçor es combinava amb la salabror que va notar en el moment que es va despendre de la roba. Allí ho tenia, tot era per ell i només li calia seguir jugant amb el plaer.

La maduixa es va obrir camí entre el seu sexe, el petit rastre que deixava era aprofitat per la llengua. Aquell fruit vermell es va endinsar a poc a poc i en aquell punt ella no va poder reprimir un lleu esbufec que es va convertir en gemec quan la llengua es va endinsar. Ja no hi havia aturador, però mancava un joc final...

Es va cruspir la maduixa i seguidament va abocar sobre el seu sexe una part del licor dolç que s'ho mirava expectant des del plat. Era molt poc però no va poder reprimir el gest de llepar-lo totalment dins del seu plaer. Mai abans havia notat una sensació com aquella, el licor fresc i la llengua fervent de plaer que recorria intensament les entranyes del seu sexe fins que li va arrencar un orgasme.

Necessitava molt més, no en tenia prou amb allò. Es va aixecar d'una revolada i el va encastar contra la paret. Intensament el besava i el tocava fins que va aconseguir que ell entrés dins seu. Va notar com el plaer de la maduixa es trobava dins de les seves boques i en un moment el tenia allà contra la paret, gairebé pres pel seu plaer.

Ell al seu torn la va girar fins a posar-la sobre la taula, ja no hi havia més temps per jugar amb les boques, ara es tractava de notar sexe amb sexe, pell amb pell. Les embranzides sobre la taula cada vegada eren més intenses, més profundes... L'aire de la fruita era cada vegada més fugisser fins que ell va cridar gairebé amb l'orgasme.

  • I què és fruita? -  Va cridar amb veu alta i seguidament es va apropar a la seva orella per xiuxiuejar-li - això és fruita!

No es van poder reprimir ni un segon més i es van fondre com el plat de maduixes i el fi licor que havia recorregut les seves boques. Un intens orgasme els va colpejar per deixar-los sobre la taula sense cap mena d'esma. Durant uns minuts van restar immòbils fins que ella va dir...

  • La fruita ets tu!








dimarts, 28 de febrer de 2017

Vols un llibre signat? Participa!

Si encara no has aconseguit el teu llibre signat pots participar al sorteig de dos llibres sense cap mena de cost. Un llibre serà pels qui segueixin els passos via twitter i l’altre pels qui participin via facebook. En cas d’una participació elevada hi haurà la possibilitat de sortejar un segon llibre.


Com participar?

TWITTER
És molt senzill. Per participar cal fer dos passos. Per una banda has de seguir el compte oficial de twitter del Marquès de la Lluna: @marqusdelalluna (si encara no ho ets). Seguidament has de repiular el tuit fixa’t en el perfil en el qual s’informa de com aconseguir el llibre. Un cop fet ja entraràs al sorteig i se t’assignarà un número.

FACEBOOK
És molt senzill. Per participar cal fer dos passos. Primer de tot has de fer m’agrada a la pàgina de facebook del Marquès de la Lluna https://www.facebook.com/marquesdelalluna/ i seguidament has de compartir entre els teus amics l’entrada en la qual s’informa de com aconseguir el llibre. Un cop fet ja entraràs al sorteig i se t’assignarà un número.

El període per participar-hi és des d’avui mateix 28 de febrer i fins al 31 de març de 2017 a la mitja nit. Ja comunicarem com es donarà a conèixer el/la guanyador del concurs. 


MARQUÈS DE LA LLUNA

diumenge, 22 de gener de 2017

El llibre

El passat 13 de gener a la Biblioteca de Tordera vaig presentar el primer llibre del Marquès amb el títol “Les marques del Marquès de la Lluna”. Es tracta d’una història que arrenca amb el triangle entre la Clara, l’Anna i en Jaume amb un fatídic desenllaç el que es coneix com el dia Pi (3/14/16). A partir d’aquí pots conèixer de primera mà com és el present, el passat i el futur dels protagonistes a través d’una sèrie de relats eròtics.



Si encara no saps de què va el llibre pots visualitzar el booktrailer de “Les marques del Marquès de la Lluna”.



El llibre es pot trobar en format ebook (3,00€) en el següent enllaç:


En el cas que el vulguis trobar en format paper (12,00€) només has d’anar al teu llibreter de confiança i facilitar-li les següents dades:

TÍTOL: LES MARQUES DEL MARQUÈS DE LA LLUNA

AUTOR: XAVIER SERRA ALBÓ

EDITORIAL: EDICIONES MOUSE

ISBN: 978-84-617780-4-1

O bé a la pàgina web de Ediciones Mouse:

http://infomouse74.wixsite.com/mouse/product-page/les-marques-del-marqués-de-la-lluna

Ja han començat a arribar els primers comentaris sobre el llibre. Si ens vols fer arribar el teu fes-ho a través de mail a marquesdelalluna@gmail.com , etiquetant la teva publicació a les xarxes amb l’etiqueta #lesmarquesdelmarquèsdelalluna o a través de qualsevol dels canals del Marquès de la Lluna…

Comentaris:

Mireia: “No sempre pots llegir llibres d’autors coneguts i quan es dóna l’oportunitat és fantàstic, i més ho és descobrir-hi cops amagats! 
Llibre de relats eròtics amb història “atrevida” com a marc. Escenes eròtiques d’alta intensitat però descrites amb molta elegància (tot i ser un autor masculí) .
Capítol preferit: Revenge

Moltes felicitats Xavier Serra, per quan la propera entrega? El Marquès no es fa esperar…”