dilluns, 11 d’abril del 2016

Atrapat

En Jaume finalment va reaccionar. Es va aixecar i va baixar les escales. No sabia què havia de fer, però tenia clara una cosa, allí no es podia quedar. Va obrir la porta i amb un gest d’impotència va tancar-la deixant anar un soroll eixordador que es va poder escoltar per tot el veïnat. La Clara i l’Anna es van espantar al escoltar aquell cop estrident, no sabien què havia passat. Es van despertar de cop i volta del seus instants de plaer, però les dues tenien sensacions contraposades. L’Anna de satisfacció, la Clara de forts dubtes del que havia acabat de fer.

En Jaume ni va agafar la jaqueta, va sortir tal i com anava i es va posar a caminar carrer avall. Va decidir que faria com si allò no hagués passat, però dins del seu cap van començar a rajar pensaments contradictoris. Primer arribaven els dubtes davant del que havia acabat de presenciar. La seva estimada Clara havia gaudit amb una dona que era ni més ni menys que la seva cap, li venien imatges de com s’havia retorçat de plaer i com havia arribat a l’extenuació.

Però aquestes mateixos passatges li conferien una sensació estranya. No entenia com ell havia gaudit d’aquella manera. Com s’havia excitat de sobre manera i com no havia pogut refrenar l’instint de gaudir d’aquell espectacle al replà de l’escala. Mai s’havia considerat algú morbós en excés, però aquella escena que havia presenciat el colpia una i altra vegada dins dels seus pensaments, estava totalment contradit.

La nit posterior al 14 de març la va passar vagant pels carrers que envoltaven el seu niu de felicitat, però sabia que allò ja era part del passat. Curiosament, el dia Pi va començar un nou cicle a la seva vida. La primera nit la va passar en vetlla, sense saber on anar, sense saber què fer. Quan el dia va començar a clarejar ho va tenir clar, havia de seguir endavant i fer com si allò no hagués passat. Però en un racó de la seva ment sempre hi guardaria el record.

Va decidir anar a esmorzar i tornar a casa com si res hagués passat. En Jaume podia ser una persona que no mostrava exteriorment el seu estat, tot i que per dins passava per una autèntica processó. És el que li esperava els propers dies. El primer repte va ser tornar a veure la Clara. Quan va anar per obrir la porta, el cor se li va accelerar, es va veure reflectit en la porta de vidre i sincerament tenia una aparença desastrosa. Mal afaitat, amb cara de no haver dormit, mig descamisat, en definitiva estava desconegut.

Per sort, la casa restava en silenci. Va observar la maleta i encara seguia allí mateix. Va pujar escales amunt i es va tancar al bany. Va obrir l’aixeta de la dutxa, es va despullar i va anar directe a sota l’aigua. El primer raig fred el va desvetllar de cop, però després durant llarga estona va gaudir del tacte de l’aigua calenta per tot el seu cos. Al final, en va sortir, es va afaitar i es va vestir de nou.

Aquell cap de setmana va ser realment estrany. No sabia si la Clara tenia coneixença de la seva presència abans d’hora a casa. Van viure com distanciats, un per aquí i l’altre per allí, sense voler-ne parlar. Si un anava a dormir d’hora, l’altre restava al sofà mirant la televisió fins ben tard. Si un es llevava aviat, l’altre feia el possible per fer-ho ben tard, però no es veia amb força per parlar-ne. Desitjava arribar a dilluns i estar tota la setmana fora. 

Dilluns, en Jaume es va llevar amb un humor diferent. Tenia una setmana frenètica per davant. Va agafar de nou la maleta i es va dirigir cap a l’aeroport. L’únic problema era que toparia amb l’Anna, però si volia conservar la seva feina havia de ser valent i oblidar el passatge del 14 de març. Es van saludar formalment. Durant el trajecte van comentar alguns aspectes de la setmana, però evitaven parlar-ne, ja que les orelles als avions són molt curioses.

Tot i el trajecte i la poca conversa que van intercanviar, en Jaume no podia treure’s del cap les imatges de l’Anna jugant amb el cos de la Clara. Se la veia experta, sabia què havia de fer i com, però tot plegat li conferia el dubte sobre si ella tenia només afinitat per les dones o si els homes també entraven dins del seu cercle. Amb el cap mig abaixat, no podia evitar observar les cames de la seva cap, vestia un conjunt que les deixaven a l’aire, no podia evitar tenir pensaments obscurs al respecte. Fins i tot imaginava com podia lliscar les mans per l’entrecuix fins a dibuixar el seu sexe, la curiositat el tenia ben despert i no el va deixar dormir durant les 2 hores de trajecte.

Arribats a Berlín, tocava anar cap a la primera reunió del dia. Era un dia intens que deixava poc espai per rumiar en d’altres coses. A l’hora de dinar van coincidir l’Anna, en Jaume i una sèrie de companys de la delegació alemanya. Els dos coneguts es van situar de costat. La conversa fluïa sobre assumptes de la delegació i noves accions que calia emprendre, un dinar de feina pròpiament dit, però…

En Jaume observava com la resta de companys se sentien atrets per l’Anna, fins llavors no havia copsat l’atenció que provocava ella entre els homes, s’havia fet una promesa personal, a la feina no hi entren els plaers carnals, però no podia obviar aquelles atentes mirades cap a la seva companya. Va girar per uns moments el cap i a la seva vista quedava la camisa d’ella un xic entreoberta, li agrada observar sense ser vist. Però l’Anna hi estava avesada i el va mirar per uns segons, allò el va desorientar totalment.

Ella va deixar anar un comentari en català, perquè només fos entès per una de les persones de la taula, ell ho va encaixar amb esportivitat perquè era l’únic que ho havia entès. Va entendre la situació, per un moment va saber que la seva presència durant el 14 de març no era desconeguda per ella, sabia que els havia vist, el que no sabia és com aquell comentari el va arribar a desconcertar.

La ment d’en Jaume es va tornar a retreure, ja no tenia ganes de seguir observant fins i tot va desconnectar d’aquell dinar de feina. Pràcticament ni se’l va escoltar, movia el cap per afirmar de tant en tant i menjava sense cap tipus d’esma. La seva ment s’havia tornat a enfosquir preguntant-se el per què de la situació, per què la Clara li havia estat infidel amb una dona i per què l’Anna actuava d’aquella manera. Masses preguntes i poques respostes.
Durant la tarda van seguir amb les reunions. En Jaume va aconseguir sobreposar-se i seguir endavant amb la feina. Havia aconseguit desconnectar del comentari i els seus pensaments. Al acabar aquella llarga jornada de treball va decidir anar directe a l’hotel i evitar el contacte amb ella. Estava cansat, la ment li pesava i el que realment necessitava era una dutxa i una bona dormida per seguir amb la seva feina, es volia treure del cap tot el que li havia canviat la vida en pocs dies.

Finalment va aconseguir el seu objectiu, es va dutxar, gairebé no va sopar res i es va posar al llit per dormir. Estava tant cansat que es va fondre en un profund son que el va portar a la jornada següent. Per sort, els dos propers dies de feina anava pel seu compte i gairebé no mantindria contacte amb l’Anna. Quan la veia es colpia per un seguit de sensacions que no li permetien seguir amb la seva tasca habitual. Va aconseguir tancar tots els temes pendents treballant amb celeritat. 

Dijous era la última jornada dura de treball. A la delegació d’Alemanya havien de tancar compromisos importants. Es preveia una jornada esgotadora, l’únic problema era que compartiria dia amb ella. Es va prometre que deixaria de banda la seva vida privada per centrar-se en els assumptes pendents. Ho va aconseguir. L’Anna no li va dedicar gairebé cap mirada i aquest fet el va alleujar en certa manera. 

Al acabar el seguit de llargues reunions va continuar amb el ritual de les últimes jornades. Marxar sol, dirigir-se cap a l’hotel, tancar-se a la seva habitació, fer-se pujar quelcom per sopar amb una ampolla de vi, una bona dutxa i estirar-se dins del llit fins a caure rendit. Aquella última nit a Berlín no seria diferent i l’endemà agafaria el vol de tornada cap a casa, tot i que no en tenia ganes, però ho havia de fer per arreglar les coses amb la Clara per poder seguir endavant, la volia perdonar. 

Quan ja s’havia relaxat totalment i s’acabava les últimes gotes de la copa de vi, de sobte va denotar com si algú toqués a la porta. Qui podria ser a aquella hora? Havia begut massa vi (s’havia acabat l’ampolla)? Potser era l’habitació del costat, però no, els tocs es van repetir i va haver d’aixecar-se. Va passar per davant del gran mirall i es va observar amb el cabell encara mig moll i mig vestit, però els tocs no cessaven. Va obrir la porta i allí davant seu hi tenia l’Anna. En un primer moment va pensar en tancar la porta i seguir amb el seu ritual, però ella va entrar sense ni preguntar si podia.

En Jaume se sentia embriagat pel vi, no sabia com actuar. L’Anna no venia sola, l’acompanyava una nova ampolla de vi, volia parlar amb ell per clarificar les coses o això va pensar ell en un primer moment. Va acceptar amb certa recança aquella presència a la seva habitació. Van obrir l’ampolla i van començar a beure. En un primer moment la feina va ser l’excusa per la presència d’ella però ell no podia parar d’observar-la. El vi li feia efecte.

Per uns segons va perdre de vista el que li estava comentant. Es va perdre en la seva vestimenta. Portava un vestit de colors combinant el negre i el vermell. Deixava entreveure alguna part del seu cos que ell ja havia vist la nit del 14 de març, però començava a notar un cert desig de despullar-la. Ella se’l va començar a mirar quan el va atrapar amb la mirada clavada a certa part del seu cos. Es va apropar i li va posar un xic més de vi per mostrar-li encara més. En Jaume es deixava portar pel vi i per la situació, no va poder evitar passar una mà per la part que va quedar al descobert. Ella no va reaccionar aparentment, s’estava resguardant.

En aquell punt, l’Anna va treure el tema de la nit del 14 de març. Efectivament, ella sabia que els havia vist i entenia la seva reacció. Li va preguntar si volia saber com havia anat tot plegat, però al escoltar les paraules “no és el que semblava”, en Jaume va contestar que havia gaudit amb el que havia presenciat. Ni ell mateix es creia el que acabava d’afirmar. A més, estava totalment excitat, no sabia el perquè si era el vi o què era exactament, però el desig fluïa per entre mig de les seves cames i l’Anna s’hi va fixar. En un moment de desconcert, ella va passar la mà per sobre dels pantalons d’ell i li va prémer amb força el sexe fent que es tirés enrere i caigués sobre el llit.

El vi podia més que en Jaume i sense ni pensar-ho va notar com l’Anna el lligava a les puntes del llit. No va poder o no va voler evitar-ho, però ell estava allà sobre, lligat i sense poder moure’s. Ella va començar un joc que ell desconeixia totalment. Mai s’havia sentit així, però l’excitació era màxima. Notava com ella es movia davant seu, ho podia veure tot. Va començar a passar la mà per tot el cos, fent que el desig d’ell arribés a límits insospitats. Només calia veure’l allà sobre el llit, per saber que el seu sexe volia sortir, però els pantalons ho impedien. 

En Jaume intentava moure les mans, però tal i com estava lligat era impossible desfer-se’n. L’Anna va començar a jugar davant seu. Es va pujar una mica el vestit i es va asseure sobre seu. L’estupefacció d’ell va ser quan al pujar-se’l va descobrir que a sota no hi portava res. Es va començar a moure per sobre del seu sexe, ell no parava de notar com ella gaudia al notar el tacte de la roba i el sexe a sota. De sobte va parar, notava tot el seu potencial, però en Jaume no es podia moure. Ella es va descordar el vestit per darrera deixant davant de la seva boca la imatge dels seus pits.

Els havia vist de lluny la nit del 14 de març, però al tenir-los allà davant desitjava posar-los a la boca per començar-hi a jugar. Això no passaria, perquè l’Anna controlava totalment la situació, el volia fer patir com mai ho havia fet una dona. Li passejava els pits aprop de la boca i ell feia la intenció d’obrir-la per poder agafar el mugró, però lluny d’això ella s’apartava. Quan ho feia, premia amb força el seu sexe amb el d’ell.

En Jaume estava totalment extasiat, no podia entendre com aquella dona aconseguia fer-lo arribar fins a límits inconfessables. Ella es va tirar de nou cap endavant, deixant de pressionar el seu sexe i li va permetre tocar la punta del pit durant uns segons, gairebé el va mossegar del desig que arrossegava. Ella va deixar anar un lleu sospir, li havia agradat aquella reacció, però qui controlava havia de seguir amb el seu pla. Es va retirar de sobre d’ell i va començar a treure-li els pantalons. A sota no hi duia res i de cop i volta el seu eminent sexe va saltar i es va desfermar davant dels seus ulls. Estava totalment descontrolat, anhelava que jugués amb ell i és el que esperava, però lluny d’això va haver de seguir observant.

Les mans de l’Anna van començar a inspeccionar el seu cos. Amb la punta dels dits va recórrer de dalt a baix el cos d’en Jaume. Ell tenia ansietat de plaer, però de moment es conformava en notar el suau tacte arreu del seu cos. Totalment immòbil al llit, va notar com els pits discorrien per sobre del seu torç i baixaven per passejar-se per sobre del seu sexe. La llengua d’ella va començar a jugar amb la zona pectoral i va anar baixant cap al melic. Ell sabia que el proper pas era jugar amb el seu sexe, però lluny d’això l’Anna va bandejar aquella zona per seguir discorrent per les cames.

En Jaume estava totalment descontrolat, si seguia amb aquella situació tenia la sensació que arribaria a l’extenuació sense poder fer res, sense ni tocar-la ni gaudir-la a dins. L’Anna controlava totalment el que estava passant i sabia que ell s’estava desesperant. En aquell punt es va dirigir cap a les mans d’ell que encara romanien lligades i les va besar tot indicant que el deslligaria, però no, es tractava d’un joc més.

Ell desitjava acabar amb aquella situació quan abans millor, però l’Anna no, estava gaudint i ho volia seguir fent. Es va aixecar del llit sense dir res i es va dirigir cap a un dels extrems de l’habitació. Es va reclinar al sofà que hi havia. En Jaume no parava de mirar-la i li seguia cada un dels moviments que feia per l’habitació. Ella es va despullar totalment i va començar a jugar amb el seu cos. Ell s’ho mirava ebri de plaer.

Les mans de l’Anna s’anaven movent primer pel seu pit. Se’ls tocava i els gaudia. Els premia amb força i s’anava donant plaer mica en mica. Pessigava la punta amb força i començava a gemegar. Al seu torn, la mà anava jugant amb el seu clítoris. Se l’acariciava amb una certa pausa a l’hora que amb més força premia els pits. En Jaume estava en un punt màxim. Si ella venia en aquell moment, en pocs segons el tindria. Però no, ella continuava amb el seu propi plaer. Gemegava cada cop amb més força i es tocava sense parar. Els dits no paraven d’entrar i sortir. Fruïa de tot aquell espectacle. Li agradava observar com ell patia i com la mirava. 

En Jaume seguia intentant desfer-se de l’opressió del desig, però no podia, l’havia lligat molt bé. L’Anna semblava que estava apunt d’arribar a l’extenuació total amb un seguit de moviments amb els dits sobre el seu clítoris. No tenia perquè esperar-lo, de fet el podia deixar allà lligat i venir l’endemà al matí. Quan va abandonar aquell pensament es va desfermar amb dos orgasmes gairebé seguits. Va parar i va quedar estirada sobre el sofà. Ell s’ho mirava atònit i excitat a la vegada. 

L’Anna va restar uns minuts al sofà, es va apropar cap al llit i li va xiuxiuejar a cau d’orella que amb aquell orgasme ja n’havia tingut prou i que ara el deixaria lligat fins l’endemà al matí que vindria a deslligar-lo. En Jaume no s’ho acabava de creure. Ella li va dir que ja havia arribat al plaer i que no podia fer res per ell. Va fer mitja volta i es va passejar davant seu.

De cop i volta es va girar, es va apropar de nou cap a ell i li va xiuxiuejar de nou un enigmàtic bona nit. Va anar per agafar la roba com per vestir-se, però aquelles no eren les seves intencions, sabia que volia un altre orgasme i que l’obtindria. En Jaume se la mirava com es vestia, encara tenia el sexe totalment disposat a rebre plaer. Li va dir que no podia deixar-lo d’aquella manera. Es va apropar de nou cap a ell i de nou li va xiuxiuejar a cau d’orella, mentre li premia el sexe amb força, si allò li agradava, a la qual cosa ell va respondre amb un sonor gemec.

L’Anna va seguir amb aquell joc, tenia la situació totalment controlada i no va badar boca sinó que va actuar. D’una revolada va pujar de nou sobre el llit i es va asseure sobre d’en Jaume. Estava totalment excitada i va posar el sexe d’ell dins seu sense ni pensar-ho. Va entrar amb força deixant anar un llarg i sostingut sospir. Ell al seu torn no s’ho acabava de creure. Allò que tant havia desitjat ho estava aconseguint. Gaudia al màxim del saber fer d’aquella dona sobre seu. Cada vegada ella arribava més al fons i els dos gemegaven sense parar. Era extrem allò que sentia i ella baixava cada vegada amb més força sentint fins al fons de tot allò que en Jaume li estava oferint. Notava el seu sexe tant endins que gairebé cridava de plaer. Era qüestió de segons que notés amb tota la força del món com ell acabava dins seu. Va fer dos moviments que el van portar a l’extenuació total.

En Jaume gairebé no es podia ni moure. Ella es va vestir i li va repetir de nou, amb un somriure maliciós, que l’endemà el vindria a deslligar per anar cap a l’aeroport. Lluny d’això, el va deslligar i va sortir de l’habitació. Quan era la 1.11 de la matinada, ell es va quedar estirat sobre aquell llit  d’un hotel de Berlín sense saber què fer ni com actuar fins que va caure en un son profund fins l’endemà al matí que havia de tornar a casa. 


A l’aeroport els dos van tornar a coincidir de camí cap a casa. Van agafar l’avió plegats com si res hagués passat. El silenci va ser el principal element d’aquell viatge de tornada. Ara ja sabia com era l’Anna i havia entès en certa manera com la Clara havia accedit a ser-li infidel. Ell ho havia sigut, ara tocava reconciliar-se i oblidar per complert aquella nit del 14 de març, però…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada