Fantasia desconeguda

Ha arribat un punt de la meva vida, en el qual m’ho agafo tot tal i com ve. Un dels principals culpables perquè ho faci així és en Ciri. En un principi, li donava voltes constantment al que pot passar o deixar de passar, en el fons era fantasiejar, però ja se m’ha passat aquesta etapa i ara intento gaudir de la vida tal com raja.

Feia mesos que no tenia cap mena de notícia d’en Ciri, havia desaparegut per complert del meu radi d’acció, fins que la setmana passada  es va posar en contacte amb mi. Com és habitual en ell, ho va fer d’una manera diferent. Mentre em preparava per sortir a córrer, un sobre es va escolar per sota la porta. En aquell moment, el meu cor es va accelerar. D’una revolada vaig obrir la porta, però ja era massa tard, la porta de l’ascensor es tancava i no podia saber del cert qui havia deixat aquella nota, tot i que ho intuïa.

Vestida d’esport, em vaig asseure al sofà i durant uns minuts vaig visualitzar el sobre. No sabia si tenia ganes d’obrir-lo o no fins que en vaig olorar el contingut. Amb delicadesa el vaig obrir tot descobrint una nota curta però intensa “Mia, t’espero demà a les 21.00, compliràs una fantasia. Ciri”. Durant uns segons vaig dubtar si volia seguir jugant a aquell joc. Un munt de preguntes em van començar a sorgir, però la que més em preocupava era de quina fantasia parlava? Com sap quines fantasies tinc amb les poques paraules que hem intercanviat? Tot plegat era un enigma, com en Ciri. M’atreia massa per deixar escapar aquella oportunitat.

Durant la nit, gairebé no vaig poder aclucar ull. L’insomni em perseguia. Si aconseguia dormir una estona, la ment es transportava cap a les trobades amb en Ciri. Finalment, vaig entrar al món dels somnis, quan em vaig despertar estava totalment excitada. Potser no havia dormit ni dues hores, però és com si hagués dormit tota la nit amb ell. Morta de son, em vaig dutxar amb aigua freda per fer-me passar aquella sensació d’excitació.

Al vespre al arribar a casa, el magnetisme d’en Ciri es va començar a apoderar del meu cos. Semblava com si fos ell el que em deia què havia de fer, què m’havia de posar o quin perfum havia de triar. Les darreres 24 hores, ell havia revolucionat totalment la meva vida i en una estona estaria descobrint la meva fantasia que desconeixia.

Suposo que et preguntaràs, què havia de fer, què m’havia de posar o quin perfum vaig triar. Preguntes amb resposta. Què havia de fer? No dubtar en cap moment i acudir a la cita puntual. Què m’havia de posar? Un vestit d’estiu de nit, sense roba interior. Quin perfum vaig triar? El que li agradava a ell, subtil però elegant.

A diferència d’altres vegades, vaig agafar la bossa per sortir al carrer sense gens de nerviosisme. En certa manera estava relaxada per les poques hores que havia dormit, però dins meu hi havia un punt d’excitació que em conduïa cap a casa seva. La temperatura era agradable i fins i tot corria una certa brisa que em refrescava pel carrer. Caminant, sentia com el perfum anava deixant petja al pas de qualsevol home, em sentia poderosa.

Fins i tot, em vaig permetre la llicència d’arribar dos minuts tard a la meva cita. Era una fanàtica dels horaris, però aquella nit, res ni ningú importava, només jo. Vaig tocar suaument la porta i al segon toc es va obrir lentament. Una llum tènue sortia des de l’interior. Sense ni preguntar, em vaig endinsar a la meva fantasia. Una melodia de piano sonava suaument, com si volgués apaivagar el meu desig, lluny d’això em va convidar a observar el taller d’en Ciri.

No notava la presència d’ell per enlloc, però sabia que era per algun racó observant com em movia. La butaca estava recoberta d’un pedaç de tela, al costat una taula amb una copa amb gel. M’hi vaig acostar per descobrir-ne el contingut, era whisky japonès. No m’en vaig poder estar de tastar-lo. El següent impuls va ser acomodar-me a la butaca. M’hi vaig reclinar mentre vaig aprofitar per fer un nou glop de la copa. 

La música seguia sonant de fons, em transportava a la calma i serenitat. Seguia sense aparèixer ell. Vaig girar la vista de nou cap a la taula, al costat hi havia uns trossos de tela fina, com de seda. En vaig agafar un. Quelcom dins meu em va portar a tapar-me els ulls. Sabia que aquell acte comportaria l’aparició d’en Ciri. Efectivament, al cap d’uns minuts vaig notar la seva presència. El perfum que desprenia es podia notar a certa distància. 

Música de piano

El tenia al costat, assegut sobre la taula. Amb la punta del dit em va resseguir el braç, em va posar la pell de gallina. Seguidament, va seguir jugant amb mi, resseguint els meus llavis, les espatlles i el voral del vestit que cobria els meus pits. Només amb aquell senzill gest, va aconseguir excitar-me. La música sonava de fons mentre seguia amb el ritual del dit. Només era un petit gest, però em va acaronar cada centímetre del meu cos que quedava al descobert. Quan va recórrer els últims centímetres de les meves cames em va xiuxiuejar “estàs apunt per la teva fantasia?”. 

Vaig assentir amb els ulls tapats. Acte seguit, em va acostar la copa per fer-ne un nou glop, me’l va passar pel coll deixant anar unes gotes que van relliscar per la meva pell. La sensació calent/fred va recórrer tot el meu cos. Amb els altres dos trossos de tela que quedaven, em va lligar suaument les mans. Encara no sabia quina fantasia s’havia plantejat, en breu ho descobriria.

De nou, el dit va entrar en acció. Va deixar caure un tirant, després un altre fins que el vestit va caure per la seva pròpia inèrcia. A poc a poc i amb cura m’el va treure. Va marxar uns segons i va tornar. No tenia ni idea del que estava apunt de fer. Tota nua reclinada a la butaca em tenia per ell. Vaig sentir com si deixés diversos objectes sobre la taula, però no sabia què era. Tot aquell joc m’estava excitant més i més.

De cop i volta, vaig sentir com si escorregués aigua d’un pot o alguna cosa semblant. Estava totalment intrigada fins que vaig sentir com començava a escampar quelcom per sobre del meu sexe. Ell va dir “no et moguis” i vaig obeir a l’instant. Només ho va escampar per la part on tenia bell púbic del meu sexe. No és que el portés malament, però per fi sabia què anava a fer, a complir una de les meves fantasies més eròtiques.

Mai m’havia rasurat el sexe i com és obvi, mai algú altre ho havia fet. Notava el tacte fred com s’escampava per sobre el meu sexe. Amb una brotxa d’afaitar ho anava aplicant a poc a poc. M’havia de mossegar el llavi perquè quan vaig descobrir tot aquell joc, la meva excitació va pujar a uns nivells inintel·ligibles. Es va esperar una estona, notava la seva mirada clavada amb mi, observant tot el meu cos. Bevia un nou glop i aprofitava per passar el got per la punta dels meus pits.

Confiava totalment amb en Ciri quan vaig sentir com preparava la navalla. Vaig notar el contacte sobre la meva pell i com anava enretirant la crema. Ho feia a poc a poc, gaudint d’aquell paisatge i d’aquella sonoritat. El tacte fred recorria el meu sexe totalment càlid. Parava un moment per netejar la navalla amb l’aigua i seguia metòdicament per deixar-me sense ni un pèl. El que em provocava més excitació és quan passava el dit per comprovar que la pell relliscava amb suavitat.

En aquell punt, hauria pogut fer amb mi el que volgués. Només quedaven uns petits detalls per acabar amb la meva fantasia. Em va passar una fina tela per acabar de treure la crema sobrant. El seu dit relliscava amb facilitat per tot el meu sexe. M’agradava la sensació. Va parar per un moment, em va obrir de cames i al segon ja notava com amb la llengua començava a jugar.

Sentia com s’obria pas en el camí cap al plaer. Tenia la pell molt sensible, sentia com s’endinsava dins meu. No va tardar ni dos segons en fer-me gemegar. Era tan gran l’excitació que portava dins meu que em vaig desfermar com mai havia fet. La llengua  acompanyada amb els dits, entraven i sortien sense donar-me treva. El meu cos es removia sobre la butaca mentre en Ciri seguia jugant entre les meves cames i m’agafava amb força els pits. Era una sensació inusual, crec que mai havia arribat a tal punt d’excitació. 

De la meva boca van sorgir unes paraules que mai en ma vida havia pronunciat davant de ningú: “Ciri folla’m”. Sense ni pensar-ho em va obeir per primera vegada. Em va reclinar sobre la butaca i el vaig notar en tota la intensitat. No parava d’entrar i sortir, no parava de fer-me gemegar, no parava de donar-me plaer, no parava de satisfer-me. No va parar fins que em vaig deixar anar en un llarg orgasme.

Després d’aquesta experiència i pensat en perspectiva, potser si que em coneix més del que em penso. No cal tenir grans converses, de fet en Ciri és un home de poques paraules. Però el que m’ha demostrat és que sap el que una dona vol i aquell dia va aconseguir treure de dins meu una fantasia totalment desconeguda per mi. Quin serà el proper repte?

Jazz i fruites del bosc

Obro un ull. Una llum tènue cobreix tota la sala. L’ambient és càlid i agradable. No fa fred. De fons sonen les primeres notes d’una cançó de jazz que es mou a un ritme suau, em conviden a relaxar-me. Estirat, decideixo tancar els ulls i deixar-me portar per l’aroma. És una olor agradable amb un punt elegant gens carregat. 

La música segueix sonant de fons mentre es nota el compàs d’espera. Rumio sobre aquelles notes de jazz però no sé encertar de qui són. Tot i això, em desperten un record d’un viatge. Assegut en un cafè de Kyoto on esmorzava, mentre fumava un cigar, van sonar els primers acords. Sembla mentida el que és capaç de fer la música i fins on ens pot transportar.

Jazz

El record s’esmunyeix en el moment que sona la última nota i s’entreobre un xic la porta. Algú entra sense fer gens de soroll. No sé ni qui és, no intercanviem ni unes paraules, senzillament el tacte de ses mans. S’acosta aprop meu i comença el massatge quan segueix la següent cançó. Em retira la tovallola que em cobreix l’esquena i espargeix l’oli per sobre l’esquena. 

Obro un ull per observar algun tret. Llueix unes cames cuidades. Tenen un punt de morenor sense ser massa estrident. Sóc capaç d’arribar al turmell on llueix una polsera de peu. Les mans segueixen movent-se al ritme de la música, suaument sense deixar ni un racó per relaxar el meu cos.

Tanco els ulls i puc flairar el seu perfum. De nou, el record es torna a apoderar dels meus pensaments. Començo a rumiar on he flairat aquesta olor. Hi dono voltes mentre les seves mans es mouen per sobre meu. Aquests records m’estimulen, em relaxen el cos. Finalment i just al acabar la última nota de jazz que sona a l’habitació, em ve el record d’aquell perfum que em transporta uns anys enrere.

Les seves mans segueixen jugant amb el meu cos. El massatge em té ben relaxat. Les notes segueixen caient. Obro per un moment els ulls i la miro com es mou al meu costat. Pren a la mà un xic més d’oli. No sé pas que té, però em produeix una sensació de calidesa. Encara no sé com he anat a parar a aquest lloc, necessitava un massatge, he vist el rètol i sense ni pensar-ho he entrat. Ara estic aquí, escoltant jazz de fons, observant una noia com es mou al meu costat i sento l’escalfor de l’oli.

Torno a tancar els ulls. Les seves mans baixen un xic més. Deixen al descobert la zona lumbar i noto com l’escalfor cada vegada m’impregna més. Al recordar el perfum, no sé per què m’ha fet transportar la meva ment cap a una de les trobades que vaig mantenir amb la noia del perfum. Era estiu, la brisa marinera li mou els cabells i com aquell qui no vol la cosa ens trobem sols, jugant amb els nostres cossos nus. Gaudim de l’experiència a l’aire lliure. Al final, recordo el seu somriure que em produeix una sensació de plenitud i satisfacció.

Però no tot s’acaba aquí. L’oli ha de tenir alguna cosa, perquè al notar-lo em produeix una lleu sensació d’excitació. Només recordant aquella escena no pot ser que m’exciti. Possiblement és una combinació de l’oli i les seves mans que em van portant cap a una situació inusual. Deixo passar uns moments i em concentro amb les notes musicals per intentar calmar la meva ment. Penso amb un munt de coses per evitar que la situació vagi a més. Finalment, sembla que em puc controlar.

Torna a obrir l’envàs amb oli i s’el torna a posar per les mans. Ara són les cames les protagonistes. Puja la mà a poc a poc des del turmell, seguint pels bessons. Repeteix el moviment amb l’altra cama arribant fins al genoll. Les mans suaus es mouen sigil·losament baixant i pujant, donant una escalfor reconfortant. Però de nou, em noto com el meu cos s’accelera i encara més quan arriba a la zona dels quàdriceps.  No puc deixar de pensar en l’escalfor que em donen les seves mans i els records del seu perfum que regalimen per la meva ment.

La situació arriba a un punt confús en el moment que puja les mans un xic més amunt dels quàdriceps. Noto com l’oli fa que les seves mans llisquin per sobre el meu darrere i pugin fins la zona lumbar. Em noto un xic tens, però decideixo deixar-me portar pel moment. Aquest fet, em relaxa en certa manera tot i que no hi puc fer res amb l’excitació. Ella segueix fent la seva feina i en un punt s’acosta a mi i em xiuxiueja que és hora de girar-me.

Obeeixo. Em giro i em poso cara amunt tapat per la tovallola. Em mira, somriu, es posa oli a les mans i comença a expandir-lo per les cames. Aconsegueixo controlar-me en certa manera mentre em concentro amb la música que sona de fons. El ritme és suau. Em deixo portar pels records a Kyoto però s’estronquen en el moment que noto com la noia em frega sense voler amb els seus pits. El problema va en augment quan aquell gest involuntari provoca que torni la meva excitació. Ella n’és conscient i per evitar la situació es concentra amb massejar la zona dels pectorals i el coll. 

Lluny de calmar-me noto com cada vegada s’apropa més a mi. Les mans es mouen fins al ventre, mentre la calidesa del seu cos topa una vegada i una altra amb mi. S’atura per un moment, obre un calaix per treure’n un altre oli. M’ordena que em giri. Em deixa olorar  el nou oli  i me’l comença a aplicar per l’esquena. Tanco els ulls. Ara el massatge es mou de dalt a baix, de l’esquena fins les cames. 

Quan aconsegueixo relaxar la meva excitació fa un moviment que em deixa intrigat. Para les seves mans i de cop i volta noto com el seu cos s’apropa cap a mi. No em puc girar, no sé què vol fer. No són les mans el que noto per l’esquena sinó que sembla alguna part del seu cos. Es mou per la meva esquena impregnada d’oli. Em té ben encuriosit, però al sentir la seva pell sobre la meva fa que torni a excitar-me. Puc sentir com agafa una mica més d’oli i se l’esparceix per sobre el seu cos. S’apropa de nou a mi, i es mou amunt i avall de la meva esquena. Per fi aconsegueixo saber amb quina part em toca, els pits.

Sento la calidesa del seu cos, amb els pits que ja estan durs com s’arrapen al meu cos. Els dos impregnats pels olis que fan que gaudim del tacte de la nostra pell. Es mou amunt i avall fins que s’asseu sobre meu. En aquell punt, es torna a untar les mans per combinar el tacte dels pits amb les mans que m’agafen el meu darrere. Em prem amb força mentre es mou per la meva esquena i em xiuxiueja si m’agrada.

Em torna a ordenar que em giri i que tanqui els ulls. No puc evitar d’obeir-la. No sé pas què està pensant fer, però ben aviat ho descobriré. Sense adonar-me, em té lligat a la llitera dels massatges, es desprèn de la tovallola i estic totalment al seu plaer. Obro els ulls i m’observa amb calma tensa. S’unta les mans i em masseja pel pit, el ventre i va baixant lentament. Em clava la mirada i em comença a xiuxiuejar. Les seves mans untades comencen a acariciar a poc a poc el meu sexe. Les noto càlides i m’explica a cau d’orella que l’oli que ha utilitzat pel massatge és per produir excitació. Ho ha aconseguit.

Ja gairebé ni l’escolto, però noto com la mà es va movent amunt i avall del meu sexe. L’escalfor m’ocupa tot el cos. No em puc ni moure perquè em té allà lligat, em deixo portar. Ara em masseja les cuixes. La seva boca comença a baixar pels pits i cap a la zona del ventre. La llengua, segueix el mateix recorregut mentre amb la mà segueix movent-la amunt i avall sense parar ni un sol moment. No ho fa amb un ritme brusc, ans al contrari és calmat i pausat que encara m’excita molt més.

La mà para per uns moments. Llavors sento la calidesa del seu alè que s’apropa a poc a poc cap al meu sexe. Dur i impertorbable espera l’arribada de la llengua perquè hi jugui una estona. Comença a llepar i a sentir el gust de l’oli de fruites del bosc. La llengua no deixa ni un pam per comprovar la combinació dels gustos que li proporcionen el meu sexe i les fruites del bosc. Cada vegada entra amb més força i comença a turmentar-me sense que em pugui moure de la llitera.

Em deixo portar pels seus moviments, em moc de plaer amb aquest massatge. Ella controla la situació i nota com el meu sexe està arribant a un punt gairebé de descontrol al notar com segueix llepant. Es va aturant a poc a poc. S’enfila sobre la llitera i sense ni pensar-ho comença a degustar tot l’oli que tinc escampat pel pit. Li agrada la combinació de sabors. Va baixant a poc a poc, es concentra en els pits. Em sorprèn quan em queixala suaument un dels pits i a la següent acció es posa sobre el meu sexe i entra sense cap mena de contemplacions. Es mou sobre meu, marcant primer un ritme suau, aproximant els seus pits a la meva boca i fent que els xucli. Quan augmenta el ritme, no puc evitar de queixalar el mugró. Cada vegada es mou més ràpid sobre la llitera. Les meves mans segueixen immòbils però aconsegueixo entrar fins al fons. Ella és qui marca el ritme, ara més ràpid, ara més lent, però el que no pot controlar és que gemegui sense parar.

Ella em tapa una mica la boca, perquè no s’em pugui sentir. Arqueja el seu cos enrere per notar tot el poder del meu sexe. Es mou cada vegada més ràpid, està decidida a fer-me arribar al punt àlgid del massatge. Cada vegada arriba a un punt més al fons del meu plaer i ja no pot evitar que gemegui sense parar. Ella tampoc ho pot evitar fins que ens desfermem en un orgasme de fruites del bosc. 

Estirat sobre la llitera, la suau música de jazz segueix sonant mentre de fons s’escolta la nostra respiració accelerada. Qui ho hauria de dir que el jazz i les fruites del bosc maridarien tan bé en un massatge.

SUBTIL PERÒ PERSISTENT

En Didier estava ajagut a la butaca contemplant com passa el temps. De fons, la previsió meteorològica indicant que el país viu un dels capítols més intensos de fred de tot l’any. Fred glacial a fora, calidesa a dins. Tot i això, la seva ment perviu com si seguís en aquest hivern cruent i dur tot buscant respostes als seus principals interrogants. Remou un xic més el Hibiki 12 anys i de nou li remou tots els seus sentits. 

Degusta aquest whisky japonès. Amb el licor a la boca en busca cada un dels matisos. Denota aquelles puntes de dolçor de la vida, els aromes de fruites i una punta d’albercoc. El final és llarg, dolç i molt suau, en definitiva un beuratge subtil però persistent. Somriu al notar tots aquests matisos, possiblement aquest licor és com ell, qui sap.

De cop i volta, s’aixeca de la butaca i deixa el got de banda. Té ganes de saber si realment és un dels dies més freds de l’any o no. Es vesteix per l’ocasió, s’abriga per no passar fred i baixa al carrer. És negra nit, no hi ha ni una ànima que divagui com ell. Ni cotxes hi ha. Un lleu vent fa que noti el fred amb tota la seva intensitat, però decideix seguir passejant.

Els fanals van aguantant les envestides de les ràfegues de vent. Les ombres es van movent al ritme de la nit i al llarg del camí s’hi dibuixa la figura d'en Didier que segueix passejant. El vent s’atura per donar pas a un moment de calma, però al cap de pocs instants comencen a caure els primers flocs de neu. Alguns cauen al terra i desapareixen, d’altres ho fan sobre el cos d’en Didier que segueix transitant enmig de la nit.

Mica en mica, la roba se li va humitejant fins que arriba al costat del riu. Potser ja és el moment de fer el camí de retorn cap a casa. En tota l’estona, no s’ha creuat amb ningú, tothom s’ha tancat a casa. Calma total, respira l’aire pur i emprèn el camí de tornada. L’escalfor del whisky es va dissipant a mesura que van caient més flocs de neu. Cada vegada, la nevada és més persistent i més intensa. Ha d’alleujar el camí per no quedar atrapat.

Ja queda poquet per desfer la passejada nocturna. Es gira per un moment i per fi veu una ànima pel carrer. Veu com un cos es mou sigil·losament, passes curtes però decidides. S’atura un moment i observa aquella persona que divaga enmig de la nit com ell. L’altre cos s’atura per un moment i creuen les mirades, a en Didier se li glaça la sang quan veu aquella mirada tan profunda i fins a cert punt el cohibeix. S’està uns minuts aturat sota un fanal veient com desapareix aquella mirada i la silueta es dilueix. La nevada es reactiva.

Per fi arriba a casa, tremolant i certifica allò que deia la previsió del temps, fa molt de fred. Es despulla totalment per treure’s la roba humida, es posa un barnús per recuperar la temperatura. Veu l’ampolla de Hibiki i en tira un raig llarg al got. Segueix tremolant pel fred però amb un glop llarg i dur aconsegueix temperar el cos per un moment al mateix temps que tanca els ulls i reviu la figura del carrer. Ara el licor ja no és dolç i suau sinó que el troba fort, com si fos un altre beuratge totalment diferent. El que compta és que ha aconseguit lliurar-se del fred. S’estira a la butaca i es tapa amb una manta. 

S’arrauleix en ella, els ulls se li van tancant a poc a poc. El cos ja ha recuperat la temperatura i mica en mica entra en un profund son. Es trasllada al món dels somnis. Es troba enmig d’una gran nevada en un camp. No hi ha ningú, només un tel blanc. Va caminant fins que troba l’entrada a un bosc. Allí se li apareix la noia que ha vist durant la passejada. Durant uns minuts es miren amb intensitat. Aquell joc de mirades s’intensifica. En Didier no pot evitar de notar un desig inhòspit de voler-la posseir, però en aquell punt la ment s’atura i el somni es perd.

Durant tota la nit va tenint somnis. Alguns els recordarà i d’altres cauran en l’oblit. La imatge de la noia se li apareix diverses vegades. Està totalment excitat, a ella la té a sobre. Es mou a poc a poc i el mira. No pot evitar perdre’s en aquella mirada que tant l’obsessiona. Entra sense problemes dins seu i comencen un trepidant joc sexual on les envestides i les mirades s’interaccionen a la perfecció. Sembla que estan apunt d’arribar a l’orgasme però en aquell moment en Didier es desperta amarat de suor estirat a la butaca i amb la manta totalment rebregada.

Ja és totalment de dia. Es lleva, aixeca la persiana i observa el paisatge totalment blanc. El riu segueix el seu camí com si res hagués canviat, però tota la vall està recoberta d’uns nous colors, d’una nova vida. Per un moment, recorda els diferents capítols que ha somiat durant la nit. La mirada d’aquella noia el comença a perseguir, el pitjor de tot plegat és el gran desig que té per poder-la trobar de nou. Possiblement es retrobaran en el món dels somnis.

A la previsió meteorològica indiquen que durant els propers dies seguirà l’onada de nevades a tota la regió. Tot i això, ell decideix que cada nit, per molt fred que faci, sortirà a buscar-la per si es torna a repetir l’escena que el va trasbalsar. El ritual era sempre el mateix, una copa de Haikiki, ben abrigat i sortida al carrer enmig del fred a voltes acompanyat de neu, d’altres acompanyat de vent. Encara que sortís cada nit, ràpidament va veure com aquella escena possiblement era un somni. Després d’una setmana sencera, va decidir abandonar el seu retrobament. 

El cru hivern seguia assetjant la vida d’en Didier, però allò no evitava que a voltes emprengués alguna passejada nocturna per recuperar aquell rostre. Assegut a la butaca, la previsió del temps indicava que en un parell de dies les temperatures pujarien i es donaria pas a uns dies de bonança. En el seu interior, es diluïen les últimes opcions de retrobar-la, creia que amb el bon temps ja no la podria recuperar.

Havia de sortir de casa per desconnectar d’allò que l’inquietava, havia de tornar a veure aquella mirada. Es va abrigar i va caminar. Ja es notava que les temperatures no eren tan baixes. Mentre divagava pels carrers va anar a parar a l’entrada del cinema. I per què no entrar? Gairebé no hi havia ningú, només el personal i poca cosa més. Segurament seria l’únic que miraria una pel·lícula aquella nit. En va triar una a l’atzar de les que començaven al cap de pocs minuts.

Encara mancaven 5 minuts perquè el cinema es tanqués a les fosques. La sala restava totalment deserta. Es va sentir com s’obria la porta i una parella es van situar cap a la zona del mig. En Didier havia triat la zona de dalt, tot esperant que ningú se situés al seu costat. Els anuncis van començar, seguidament el film i sota el títol s’escolta com la porta es torna a obrir. Al final serem 4, va pensar. Com que hi havia molt poca llum, la persona gairebé no veia on podia anar, no coneixia la sala. La sorpresa va ser que es va asseure pràcticament al costat d’ell, allò el va indignar un xic.

Al cap d’uns segons, la pantalla brillava amb tot el seu esplendor mentre en Didier va comprovar esma perdut que qui s’havia assegut al seu costat era la mirada que feia dies anava buscant. No va poder evitar somriure mentre ella es disculpava per seure a la mateixa fila. 

La seva ment va començar a dibuixar mil i un moments, en cada una de les escenes mai s’hauria imaginat que el seu retrobament seria en un cinema. Quan la pantalla il·luminava tota la sala, aprofitava per girar-se una mica i contemplar el seu rostre. A voltes, ella la corresponia amb un lleu somriure. Només la tenia a dos seients de distància, però podia detectar perfectament el seu perfum. 

En Didier havia perdut totalment el fil de la història. La pantalla anava saltant imatge rere imatge sense saber ben bé de què anava. La seva particular història s’havia iniciat feia uns dies al sortir de nit, havia seguit amb un estrany somni i ara es completava en una sala de cine. No sabia com acabaria tot plegat.

Les mirades van seguir, eren subtils però persistents. Va recordar la nota de cata del Hakiki i va tancar els ulls. Volia desgranar els matisos del seu perfum. No era molt fort, el podria qualificar de subtil, amb unes notes de fruita, però quina era? Va inspirar fins a trobar amb l’ingredient que li mancava, l’albercoc. La noia era la perfecta combinació.

Se la va quedar mirant durant una estona. Els dos ja havien perdut totalment el fil de la pel·lícula. Ja no importava el que succeís a la pantalla, el que seria determinant eren els propers passos d’en Didier. Es va aixecar i es va apropar cap a ella, es va situar just a la butaca del costat. Cap dels dos va gosar obrir boca, hi havia una altra parella a la mateixa sala, enmig del silenci només va ser capaç d’una cosa, olorar el perfum d’albercoc.

Aquella embranzida va fer que la noia se sorprengués molt. No sabia com encaixar aquell moviment, però al moment va rebre un altre missatge molt més clar, li estava acariciant l’orella a poc a poc. En breu, en Didier va trobar un dels principals punts del perfum, el coll. No va poder evitar d’olorar-lo, mentre la pel·lícula seguia el seu recorregut. Ja no sabia ni on era i s’havia deixat endur pel moment. Acariciava el coll i s’omplia el nas d’aquell aroma, no podia reprimir el contacte amb la pell suau.

Ella al seu torn es deixava fer. Gaudia amb la presència d’aquell home enigmàtic que passejava durant les fredes nits, l’havia anomenat l’home de les neus, tot i que ell ho desconeixia. Notava com el seu al·lè anava recorrent cada centímetre del seu coll. La respiració era accelerada quan va pujar cap a l’orella per flairar-la de nou i notar com hi passejava la seva llengua. Va deixar anar un lleu esbufec que es va camuflar enmig d’una escena d’acció. 

En Didier seguia jugant. No podia permetre que el seu somni es perdés. Les mirades es van creuar, intenses i carregades de desig. Ella va baixar la mà pel torç, tot recorrent la roba fins arribar al pantaló. A partir d’aquell punt, va començar a jugar amb ell. Notava com la respiració se li accelerava a l’hora que ell amb un gest àvid, va escórrer les seves mans per sota el jersei buscant els seus pits. Ella en va prendre nota i va fer el mateix per sota dels pantalons.

Sort que en aquell punt, la pel·lícula vivia les imatges amb més acció, els seus gemecs quedaven esmorteïts pel so. En Didier no podia deixar de buscar nous punts on trobar aquell perfum. Va aconseguir endinsar la mà fins als pits per notar-ne tot el seu esplendor. S’acceleraven els dos a cada nou moviment, no podien parar de jugar amb els seus cossos. Era una situació d’allò més perillosa, en qualsevol moment podien ser descoberts per l’altra parella, però aquella situació lluny d’incomodar-los els portaven a buscar nous punts de plaer.

Ella va baixar el cap per començar a jugar amb el seu sexe. Havia aconseguit treure’l d’on s’amagava. No podia contenir la respiració mentre la seva boca hi jugava una i altra vegada. Ell es retorçava de plaer sobre la butaca del cinema sense deixar ni un segon de gaudir d’aquell moment. Es va haver de contenir durant uns segons perquè el volum de la pel·lícula era gairebé nul. Enmig del silenci, ella seguia entrant i sortint, ell feia el que podia per contenir el més gran dels plaers.

La situació els havia excitat moltíssim. De nou va retornar el so i la música a la gran pantalla. Ho va aprofitar per deixar anar un llarg esbufec, no s’ho podia creure però gairebé el tenia. Va començar a jugar amb el cos d’ella per excitar-la encara més. El coll, l’orella durant una bona estona i després els pits. Mentrestant, la seva mà s’havia obert camí per arribar al seu sexe. Fruïa donant plaer, fruïa olorant el perfum d’albercoc, fruïa amb aquella situació. En Didier volia arribar a un punt més.

De nou, la pel·lícula va entrar en una sèrie de seqüències amb poca llum. Li va agafar la mà d’una revolada i la va dirigir a l’entrada. Allí hi havia una doble porta. Va mirar el rellotge i va comprovar que encara tenia temps suficient per acabar de gaudir del cos d’ella. Entre les dues portes hi havia tota una paret de miralls, era fosc, però una petita llum tènue permetia veure com els dos cossos es movien un al costat de l’altre i les seves mirades s’encreuaven.

En Didier va posar-la a ella contra un dels miralls. Estava d’esquena i notava com ell aprofitava cada moviment per despendre-li una part de la roba. Jugava amb insistència. Acaronava els pits de manera persistent tot buscant aquell joc de mirades. Ella de cara al mirall, podia veure la mirada de desig a través del reflex. Darrera seu, el sexe d’ell començava a moure’s agosaradament. Tenia ganes de notar-lo encara més. Els pits d’ella estaven contra el mirall, el mugró responia a aquells estímuls de manera imperant. Entre un i l’altre intentaven apaivagar-se els gemecs amb la mà. Semblava que algú els podria descobrir. 

Ella es va tirar un xic enrere, en Didier va aprofitar el moment per entrar dins seu. Va notar com el plaer inundava tot el desig que l’havia encerclat des d’aquell somni, des d’aquella nit freda. Ella s’agafava al vidre amb força per notar les embranzides que anaven entrant i sortint. Ell al seu torn, s’aferrava a ella per poder notar el dolç tacte de la seva pell. Una de les mans acompanyava les embranzides enmig del seu sexe per donar-li encara més plaer.

Els dos van aixecar la mirada per veure’s reflectits en el mirall. Es dibuixaven els dos cossos enmig de la foscor mentre el ritme anava cada vegada més en augment. No podien parar de rebre un de l’altre el plaer del sexe, de les mirades, dels miralls, de la situació, del moment… En Didier notava com el punt final estava apunt d’arribar, ella no parava de deixar anar mostres de plaer, ell intentava contenir-se fins al moment que els dos van arribar a l’orgasme.

En aquell precís moment, en Didier va girar la mirada cap a l’interior de la sala on s’hi podia veure clarament que la pel·lícula ja havia acabat “THE END”. Semblava un clar missatge que els dos s’havien de vestir ràpidament. En aquell punt, les portes es van obrir automàticament, una d’elles anava a impactar contra ell, quan gairebé el toca, es va despertar a la butaca de casa seva tapat amb la manta i ben lluny del cinema. Era un altre somni d’en Didier.