dimecres, 23 de desembre del 2015

SOPAR DE NADAL

Els sopars de Nadal d'empresa mai m'han fet gens d'il·lusió. Veure com els companys de feina i directius canvien la careta habitual no és que vagi molt amb mi... Fins a cert punt té la seva gràcia, però quan l'alcohol fa de les seves, llavors és quan tot es complica i pots viure les situacions més inversemblants. Amb aquest panorama em preparo per anar a un nou sopar...

Vaig ultimant els detalls amb poca esma com pots comprovar. Tot i això, no renunciaré a la meva filosofia i em vestiré per l'ocasió. He escollit un vestit negre, amb mitges del mateix color i sabata amb taló. El punt de contrast el posaran les ungles que m'he pintat de roig per l'ocasió. Vestimenta senzilla però elegant.

Ja ho tinc gairebé tot preparat. Agafo l’abric, la bossa petita negra amb cadeneta i em dirigeixo escales avall perquè com sol passar sóc dona que es fa esperar, però com que a la vida m'han ensenyat que el bo es fa esperar, m'ho prenc amb calma i que m'esperin. Efectivament, m'esperaven, però com que el sopar no promet gens...no passa res. Posarem bona cara i cap allà. Les meves companyes estan d'allò més eufòriques, parlant d'aquell, d'aquest... El panorama no és gens engrescador.

El sopar és com si es tractés d’un casament, pel que fa al menjar. Primer de tot uns entrants a peu dret. On podem anar xerrant amb un i l’altre. L’empresa mai escatima en aquest tipus d’actes. Els menjars seran exquisits i com que avui aniré a dormir a l’apartament que tinc aprop de la platja, tinc la llibertat de deixar-me anar en quant a la beguda. És la única cosa que m’anima, el saber que demà al matí podré gaudir de la platja.

Mentre anem prenent l’entrant amb una copa de vi a la mà, obsero a la gent. Sens dubte que la gent es transforma en aquest tipus d’esdeveniments. Aquell qui ni tan sols et saluda durant l’any, avui em saluda amablement. A vegades penso, que és pel fet de ser dona, però obvio aquestes falses aparences i envio els pensaments cap a l’apartament de la platja. Tot i que era petit, va ser un regal de mon pare i que sempre he mirat de gaudir al màxim. Té una situació privilegiada i demà podré veure com es lleva el dia des del llit de la platja.

Retorno al sopar de Nadal. Prenc una copa de vi blanc, quan he vist que tenien el Marquès d’Alella no m’hi he pogut resistir. No volia fer masses barreges, però hauré de combinar el blanc amb un de negre. Coses del destí. Vaig xerrant amb la gent que em trobo pel camí. Treballo en una gran empresa. Tot i que només hi assistim els càrrecs mitjos i els directius comporta que més o menys ens coneixem. Però sempre hi ha algú que no.

L’entrant s’està allargant més de l’habitual. Es veu que manca un nou càrrec per arribar. Es comenta entre vestidors, que fa poc s’ha incorporat algú nou dins l’àrea de comunicació de l’empresa, però ningú sap qui és ni l’han vist. Avui serà la seva estrena oficial. Suposo que per això s’està allargant més del compte.

Passem cap als menjadors i em situo al costat del meu equip. Som una cinquantena aproximadament entre tots els diferents càrrecs. Comencen a servir el primer plat i en aquell moment apareix el nou càrrec de l’empresa. Les de la meva taula, ens silenciem un moment. Estic bevent una copa de vi i el fito. Sens dubte que no l’havia vist mai. Vesteix elegant, amb un vestit de color gris, acompanyat d’una corbata del mateix color i una camisa negra. Me’l miro de dalt a baix una altra vegada i em quedo amb un petit detall, la barba…

Retorno a la realitat de la meva taula. El tema de conversa és el nou càrrec que ha arribat. Comentaris de tota mena, però per més d’una s’ha quedat amb el seu aspecte elegant. Ell és un directiu, amb nosaltres no es fixarà crec jo. Em concentro en els nous temes de conversa que van sorgint. Arriba un nou vi per tastar, es tracta d’un priorat negre, Lluna Vella del 2012. M’encanten aquests esdeveniments perquè hi pots tastar vins diferents i aquest m’agrada. És intens però haig d’anar en compte amb la graduació perquè passa massa bé.

Ja vaig per la segona copa i em sento en aquell punt de deixar-me anar. Per un moment, giro la vista i em fixo de nou en el nou directiu. Sembla que no xerra gaire amb els altres, és observador i ens fita a tots. Crec que en algun moment ha parat la seva mirada blava a la nostra taula. Diria molt que per un moment les nostres mirades s’han creuat. És un personatge enigmàtic, té quelcom que em crida molt l’atenció. No sé que és, potser cosa del vi.

Arriba el moment més dolç del sopar, postres! No és que m’entusiasmin molt, però amb el vi busco nous al·licients a la cita nadalenca. Després d’aquell punt, arribaran les copes i em ve molt de gust prendre un gintònic. El temps va passant. Ja no m’he tornat a creuar amb la seva mirada. Em fixo com beu el cafè i que es demana la mateixa copa que jo. M’agrada mirar-lo, no sé perquè m’hi sento atreta, però no el veig capaç de venir a parlar amb mi. Més d’un cop, ha observat com el mirava. Aquella situació o el vi fa que em comencin a entrar ganes intenses de seguir-lo mirant. No faig ni cas de les converses que tinc al meu voltant, els seus moviments em tenen eclipsada.

Miro el rellotge i ja són gairebé les 2. El sopar s’està acabant i les meves suposicions eren certes. M’ha mirat alguna vegada, hem intercanviat algun gest, però no ha passat d’aquí. De fet, sé del cert que no puc barrejar feina i plaer, per tant, tot el joc s’haurà acabat en aquest punt. El que tinc ganes ara mateix, és anar cap a l’apartament, despullar-me i posar-me dins del llit, així de senzill.

La resta de companys de departament volen anar a fer una nova copa, però a mi no em ve de gust. M’en desempallego com puc, addueixo cansament i així aconsegueixo marxar tota sola. Abans de sortir, saludo al director de la nostra secció per desitjar-li bones festes. Quan ho faig, ell s’em queda mirant. Ho fa amb un aire dissimulat, però la seva mirada blava és penetrant. 

Marxo, deixo enrere els meus companys i decideixo que el millor és que em toqui l’aire. El vi fa de les seves. Em noto animada, però em ve de gust sentir l’aire mariner rondant per la cara. Vaig caminant pel passeig. La nit és fantàstica. Aire fresc per aclarir les idees, però no ho aconsegueixo. Ell em retorna una i altra vegada a la ment. No puc defugir d’aquella mirada final. Quan arribi al llit i em despullo, dedicaré alguna part del meu cos a recordar-lo. 

De moment, segueixo caminant pels carrers. El so dels talons ressona pels carrers deserts. M’agrada aquesta sensació de soledat, mentre em dirigeixo cap a l’apartament. L’aire fresc em gela els pensaments, sort que l’abric em tapa. Ja quasi arribo, un parell de cantonades més i ja podré pujar a l’apartament que té la calefacció en marxa. M’agrada treure les claus abans d’arribar al meu destí. 

El so de les claus i els talons són la única melodia que s’escolta. Estic aprop, només em queda travessar el carrer i ja hi seré, quines ganes. Poso el peu per travessar i de cop i volta l'adrenalina em puja a dalt de tot. No he mirat i un cotxe just passa... El conductor ha reaccionat bé, ha quedat a 1 centímetre de mi. Quin ensurt més gran...estava massa confiada i he creuat.

Per sort no m'ha passat res, només l'ensurt. El conductor baixa del cotxe per saber com estic...no pot ser, és ell! Baixa amb tota la calma del món. Ara no sé si estic espantada per l'esglai o per coincidir amb ell. Al veure'l noto com tota la sang recórrer el meu cos. Em saluda lleument, em mira amb els seus ulls blaus i noto com em traspassa tot el cos. La mirada em desmunta, perdré el món de vista.

Aconsegueixo asserenar-me. Puc articular un parell de paraules per dir que estic bé i que perdoni. Em poso a parlar nerviosa, li explico que vinc d'un sopar i la seva reacció em deixa glaçada...m'ha reconegut, sóc la noia que bevia Lluna Vella. No pot ser. Aquesta confessió em descontrola. La sang em recorre tot el cos. Estic nerviosa. Pel cap em passen mil pensaments, però un de constant...de sobte surt de la meva boca la invitació per prendre una copa de vi i ell accepta. 

Estic molt nerviosa. En aquestes situacions xerro per sobre de les meves possibilitats. S'asseu al sofà i vaig a la cuina a buscar un parell de copes i l'ampolla de vi. A l'apartament sempre hi tinc algun exemplar de Castell de Perelada 5 Finques, m'agrada. Li porto i obre l'ampolla. En aquell impàs s'ha després de la corbata perquè li molesta. Em serveix una copa i es desfà la conversa.

El vi segueix fent de les seves. El noto com baixa per la gola i s'endinsa dins meu. M'explica coses de l'empresa, l'escolto atenta, però no puc evitar una cosa, mirar-lo fixament als ulls, em perdo en aquella mirada intensa que em fon per dins. Em moc per agafar la copa i no sé perquè m'apropo a ell. La tensió es palpa en l'ambient, però segueixo escoltant.

La copa de vi s'està apunt d'acabar. En el meu cap ressona la idea que amb companys de feina hi has de mantenir certa distància. Haig d'anar en compte, m'haig de controlar. Intento controlar-me. Ell obre la boca i em diu "tinc un dubte des de fa estona". La meva reacció és innocent, però el seu dubte no...

"Com ha de ser un petó teu?".

No ho puc evitar, m'apropo a ell i tasto els seus llavis. En noto el regust de vi, tot i que apareix dins meu un sentiment contradictori. El seny es vol imposar al foc, però ara ja és massa tard, em deixo portar pels seus llavis i un munt de sensacions. Noto com ma pell s'eriça a poc a poc. Els seus llavis recorren els meus. La seva boca es desvia cap al meu coll, noto com l'excitació va en augment quan toca finament una de les meves tecles sensibles. No puc evitar un lleu gemec.

Segueixo notant com va recorrent el meu coll. El que m’eclipsa totalment és quan toca un dels meus punts més febles amb la llengua i el suau tacte de la seva barba que em transporten a una i mil sensacions. Estic totalment humida, no entenc com en poca estona m’ha pogut posar en aquesta situació, em deixo portar per la intensitat del moment. Segueixo fruint dels seus petons i carícies suaus i del dolç tacte de la seva barba. Ja no hi ha marxa enrere.

Em gira suaument. El coll queda a la seva alçada. Li deixo via lliure perquè faci el que vulgui. Noto com em va tocant suaument el clatell. La barba es passeja en aquest punt i la seva mà decideix descordar a poc a poc la cremallera del vestit negre. La baixa amb calma fins a la meva cintura. La meva esquena és tota d’ell. Decanta un xic el vestit i noto com recorre tota l’espina dorsal. El meu cos no para d’accelerar-se. La pell de gallina  amb cada una de les carícies que m’hi fa i amb el tacte de la barba. Sense ni pensar-ho, ja ha arribat a la cintura.

Em posa dreta un moment i em desprèn totalment del vestit. Estic allà a l’apartament amb les mitges negres i gairebé tota nua. Només em tapa la roba interior. Tinc ganes que segueixi per aquest camí. Al meu torn, el condueixo cap a l’habitació. Li trec la camisa i el beso amb passió. Cau al costat del llit. L’habitació no està massa endreçada i encara hi tinc un plec de cartes que no havia acabat de llegir.

M’oblido de tot plegat i em deixo fer. Em té totalment estirada sobre el llit. Ha observat tots els detalls de l’habitació. Em mira amb cara de desig i comença a tocar-me suaument. El tinc a sobre, juga amb mi, però no em treu la roba interior. Palpo com recorre tot el meu cos amb la mirada blava. Juga per sobre els sostens, per sobre les calcetes. Dibuixa un somriure malvat, i em torna a dir "tinc un dubte des de fa estona”. Em fonc totalment, sóc seva, pot fer el que vulgui.

Em tapa els ulls. No sé què vol fer. Estic estirada sobre el llit. Escolto de fons com les cartes cauen a terra, no sé què està fent. La boca juga amb el meu coll, amb els meus pits, amb el meu sexe, però sense treure les restes de roba. En aquell punt noto com un objecte recorre el meu cos. No és res perillós. Té l’obre cartes a la mà, ho sé. M’encanta notar el tacte fred de la fulla. 

De cop i volta, em treu un pit a l’aire. Noto com m’el comença a acaronar. El toca amb suavitat, està totalment erecte. Se’l posa a la boca i hi juga. M’encanta aquesta sensació, la barba, la llengua, la boca…tot plegat. L’obrecartes hi torna, el noto com passa per sobre el mugró. M’excita moltíssim. Llavors es passeja per les puntes dels sostens fins que talla una punta. No m’importa que ho faci, ans el contrari, m’excita encara més. Els pits només són seus, pot fer el que vulgui.

Amb els sostens fora, comença a jugar encara més amb mi. No m’esperava el joc de l’obrecartes, però les calcetes encara són allà. La seva boca baixa lentament pel ventre. Es dirigeix cap al meu sexe. Les palpitacions augmenten ràpidament. Només faig que esbufegar. Em té incontrolada, li permeto qualsevol cosa. M’agrada notar com baixa amb la llengua acompanyat de la barba i ronda el meu sexe voraçment. 

Passa la boca per sobre la roba interior. Noto com desitja. La respiració accelerada sobre meu així ho denota. Segueixo amb els ulls tapats, no sé què pensa fer. Intueixo la llengua com desfila per sobre el meu sexe, però la poca roba evita que ho faci directament. De nou retrobo la sensació. L’obrecartes es torna a a passejar al costat de la barba i la llengua. Escalfor combinada amb fredor, més excitada no puc estar.

M’aixeca un punt les calcetes per passar-hi l’objecte metàl·lic. Aquella sensació em produeix un crit inesperat. Noto com va recorrent la punta de la roba interior, de dreta a esquerra, a poc a poc. El meu cos està totalment excitat. L’obrecartes arriba a la punta, estira un xic i aconsegueix tallar una punta. Es desplaça cap a l’altra banda, ho noto fred, però jo no ho estic. Arriba a l’altra punta i talla la part que quedava. Cau pel seu propi pes. Ara ja sóc tota seva.

Comença a jugar amb la boca, els dits, la barba. Em va tocant, cada vegada amb més força. Desitjo sentir com la llengua entra a dins i com si em llegís el pensament, l’enfonsa dins meu. Deixo anar un lleu crit. Segueix amb aquest joc pertorbador. Besa el meu sexe i noto com la barba es passeja pel meu entrecuix. La llengua ja no hi és, però s’incorpora el dit que em penetra sense aturador. Amb els ulls tapats gaudeixo molt més de tots els moviments i sensacions.

Combina a la perfecció els moviments. Dit i llengua em tenen sense aturador. Estic molt propera a l’orgasme. Estic totalment descontrolada, però de sobte s’atura, em vol fer patir una mica més. Em xiuxiueja quelcom a cau d’orella i llavors noto com l’obrecartes es passeja de nou pel meu sexe i pels meus pits. Ho fa finament, m’excita molt. 

Segueixo amb els ulls tapats. De fons, escolto com s’acaba de despullar. Necessito fruir més, vull arribar al final ara mateix. No podré aguantar massa estona més aquesta situació. M’agafa, m’aixeca del llit i m’ordena que em posi a quatre grapes. L’obeeixo com mai m’hauria pensat. Comença a jugar amb el meu darrera. El seu sexe es passeja. El noto dur, amb ganes. 

Juga amb mi. No acaba d’entrar dins meu. Em fa patir i molt. Denoto el sexe per darrera i el seu cos a sobre meu. Em toca els pits, m’acaricia, la barba està sobre les meves espatlles. Li demano que entri. Lluny de fer això, passa la mà pel meu sexe. Em penetra amb el dit. Deixo escapar un nou crit de plaer. La mà fuig del sexe i en aquell precís instant entra dins meu.

Ho fa amb molta força. Noto com llisca fins al fons. Es comença a moure darrera meu. El seu cos impacta contra mi cada vegada més fort. La penetració és molt forta. Descarrega tot dins meu. Impacta amb el fons. Estic totalment descontrolada, em destapo els ulls perquè ja no puc més. Les embranzides són molt fortes, crec que mai m’havia sentit així. M’està portant al carrer del plaer.

Posa la mà sobre el meu sexe i amb aquest lleu moviment ho aconsegueix tot. Està totalment desfermat, no para de penetrar-me. Entra amb molta força. Ja no puc aguantar gaire estona més. S’abraona sobre meu, no em puc contenir de seguir cridant enmig de la nit. És igual si m’escolten però notar tot aquell plaer dins meu pot més que jo. Arribo a l’orgasme totalment descontrolada i noto com m’inunda tot el seu plaer dins meu. 

Caic sobre el llit totalment extasiada. Ha estat molt intens. Ell cau sobre meu i ens acomodem dins del llit. Estic molt cansada, massa. Els ulls se’m tanquen a poc a poc i caic en un profund son. No he pensat ni a tancar la persiana, però la sensació de son pot més que mi. M’adormo.

Em desperto. El sol està entrant per la finestra. Per un moment em pregunto on sóc, què faig. No hi ha ningú al meu costat. Haurà marxat? Obro els ulls a poc a poc i escolto de fons una cançó. Allò em confirma que no ha marxat i em desvetllo. M’estiro al llit i em fixo en aquella melodia que sona. Aquesta la recordaré per sempre en els sopars de Nadal.




I ara quan aquesta cançó sona per la ràdio no puc evitar pensar en el sopar de Nadal, sensacions que em transporten a tots els detalls.


dimarts, 15 de desembre del 2015

Tal dia com avui...

Tal dia com avui de fa 4 anys, sorgia el primer dels 38 relats que ha publicat El Marquès de la Lluna. En tot aquest temps han sorgit vàries històries on l'erotisme és el fil conductor. De tot aquest període, el bloc ha rebut més de 12.000 visites i per celebrar-ho el Marquès ha obert un nou canal de comunicació a  Youtube.

En aquest nou canal, el text deixa pas a la veu per escoltar les paraules que van caient lentament. El primer dels vídeos a Youtube, fa referència al primer relat que va publicar el Marquès un 15 de desembre de 2011 "Capvespre",avui en fa 4 anys. Des de llavors han passat un munt d'històries a través dels diferents relats. 

Clica al play, tanca els ulls i gaudeix del relat:





Era quasi l’hora de plegar. Aquella jornada havia estat esgotadora. Des de fa una hora cada 5 minuts vas mirant el rellotge. És d’aquells dies que dius, si puc ara mateix m’escapo, però encara falten uns minuts fins a les 7 de la tarda i el tic tac del temps no sembla voler-te fer cas i va marcant tic tic tac tac...essent més lent del que és habitual.

Aquella tarda no va venir ningú a l’oficina. El telèfon com aquell qui diu no va sonar i és que de fet era el més normal del món. Era el 24 de desembre per la tarda i aquell dia et va tocar fer la guàrdia tot esperant que siguin les 7 per enfilar el camí cap a casa on t’esperava un “alegre” sopar de la nit de Nadal amb els teus pares. De fet, seria el mateix sopar avorrit de cada any.

Et vas capficar amb els teus pensaments i la ment et deia, aquest 24 de desembre està molt parat. El temps no passa, no hi ha feina però t’hi has de quedar, el telèfon no sona i a més a més és la nit de Nadal. Les perspectives són molt bones, vas pensar irònicament. Pensat això, vas seguir jugant amb el bolígraf que s’anava movent pels teus dits.

El bolígraf se’t va caure al terra i al recollir-lo et vas quedar pensant en el que portaves posat. Aquell dia vesties de manera clàssica. Portaves un vestit cru que t’anava ben agafat al cos. Tot i que era de coll alt, es marcava molt bé tot el teu contorn. Es veien els pits de manera elegant i tot baixant es dibuixava una bonica cintura. Es completava la teva vestimenta d’aquell dia amb unes elegants botes negres amb unes mitges que dibuixaven les teves cames. A sota, un conjunt negre que ningú veuria aquell dia però t’agradava anar ben conjuntada, és el que té ser una dona elegant, pensaves tota sola.

Aixeques el cap i mires l’hora i marquen les 18.30. Penses que només falten 30 minuts. Si no ha vingut ningú més fins ara qui vindrà? Et gires i comences a preparar per recollir. Agafes la bossa, mires el telèfon i veus que ni tan sols tens un missatge. Just quan això passava sents com la porta s’obre. Et poses de mal humor i et gires.

-      Bona tarda – dius de manera poc simpàtica

-      Bona tarda – respon un noi d’uns 30 anys que ni tan sols et fixes com és.

Aquell noi era rosset. Tenia el cabell curt i tenia un posat de bones a primeres que no et va cridar ni molt menys l’atenció perquè ja estaves pensant en plegar. S’apropaven les 7 de la tarda.

-      Venia a portar-te aquests documents. Es tracta d’uns papers que m’heu de preparar per la propera setmana ja que s’acaba l’any i els necessito per la meva empresa – va comentar el noi mentre et mirava els ulls.

-      Moltes gràcies – vas respondre de manera educada i li vas tornar la mirada descarada que t’havia fet.

Li vas agafar la documentació i la vas posar en el sobre. Però ràpidament et vas quedar mirant els seus ulls clars. Les vostres mirades es van creuar i com si es tractés d’un joc li vas aguantar la mirada. Veies com ell te l’aguantava. Tota aquella situació creava tot un imaginari a la teva ment que t’agradava.

-      Em pots donar el número de telèfon? És per trucar-te tan punt ho tingui.

-      Fem una cosa, jo et dono el meu i tu em dones el teu.

Sense vacil·lar ni un moment vas agafar i vas apuntar el seu número de telèfon. El teu no li vas voler donar de bones a primeres, tot i que el vas apuntar en un paper i te’l vas reservar. Quan el noi anava a marxar li vas donar una targeta amb el número del despatx per si tenia algun dubte i en aquell tros de paper hi havia el teu nom i número apuntat.

Eren quasi les 7 de la tarda. Ja no quedava ningú a l’oficina. El noi havia marxat i t’havies quedat impregnada de la seva mirada i encara et preguntaves com havies pogut ser tan descarada donant el teu número de telèfon. Eres molt tímida, per això encara no sabies com t’havies deixat anar en aquell moment. Vas pensar que era cosa de l’avorriment fins que el mòbil va sonar.

Era un SMS d’un mòbil que no coneixies. Et deia que t’esperava a fora quan sortissis. Li vas respondre ràpidament com si d’un joc es tractés i li vas dir que era nit de Nadal i tothom estava a casa seva. Al final del missatge et posava que esperava que tinguéssiu els papers preparats.

Vas deixar els SMS  de banda i vas recollir ràpidament. Volies marxar quan abans millor d’allà. Vas agafar la bossa i el teu abric llarg. Vas tancar la porta i vas baixar les escales. No es veia a ningú pel carrer. Tot plegat estava molt quiet i quan baixes les escales veus que hi ha un home a baix.

Es gira i es tractava del noi que t’havia portat els papers. Es gira cap a tu i et pregunta si per aquí aprop hi havia un supermercat per poder comprar alguna cosa per aquella nit. El comences a indicar el camí i quan et dóna les gràcies et mira i veu que la porta del edifici on treballes queda mig oberta. Et quedes fixament mirant la seva cara, et gires per tancar la porta i de sobte notes com ell t’empeny cap a dins.

Estem els dos a dins. Em deixo portar per la foscor de la nit en el replà de l’escala. Notes com el teu coll s’impregna de la meva llengua. Et faig petons amb passió per tot el coll i quan et deixes portar et mossego suaument l’orella, i et vaig arrambant cap a la paret amb un ritme desenfrenat.

Et tinc contra la paret. Agafes les teves cames i les poses per darrera meu. Et segueixo apretant i notes com alguna cosa es va posant dura. El vestit es resisteix. Te’l pujo una mica i comences a notar com en el replà de l’escala les mans van entrant lentament per sota el vestit. Les mans van buscant el teu conjunt negre fins que arriben al punt clau.

Notes com el dit es mou lentament per sobre les teves calcetes. La llengua tan aviat està a la teva boca com està al teu coll. Els dits es mouen ràpidament i l’altra mà comença a pressionar el teu pit per sobre la roba. Es va posant dur i tu et vas mullant al ritme dels meus dits. No pots parar de sospirar però a l’hora penses que algú us pot descobrir al replà de l’escala. Però aquella situació encara et posa més.

Et giro i et poso contra la paret. Notes com em descordo els pantalons i vas sentint lentament com el meu sexe es va posant cada vegada més dur. El notes totalment clavat a darrera teu perquè tens el vestit pujat i el cul queda just a l’alçada perfecta.

Estàs totalment molla. Molt excitada. T’encanta notar la seva presència per darrera. Per davant les mans et van tocant els pits i en un moment determinat una mà entra dins les teves calcetes i et va masturbant a poc a poc. El dit entra i surt com vol, estàs ben molla i tens ganes de sentir més per on sigui. De moment la notes pel teu cul.

Agafo i et poso un xic inclinada amb les mans contra la paret. Et trec les calcetes i la trec a fora. Està totalment dura i notes com es va passejant pel teu cul. Vaig jugant amb tu i estàs més que molla. Necessites alguna cosa més i estàs tan ben posada que en aquell moment notes com va entrant lentament dins teu i et poses a gemegar.

Em poso a sobre teu i just en aquell moment veus les agulles del rellotge. Marquen les 19.25 i tota la teva excitació no et deixa pensar clar fins que recordes que el veí de sobre l’oficina està apunt d’arribar. Notes les embranzides com entren fins al fons. Fins que denotes que està apunt d’aturar-se per canviar de posició, però estàs molt excitada i ben molla, t’encanta tota aquella situació.

Em vaig movent darrera teu. Notes tot el plaer dins teu. T’encanta notar com entra i surt. Em poso sobre teu com agafant els teus pits. Notes les envestides cada cop més fort fins al fons teu. Estàs ben molla i els teus gemecs ressonen al replà de l’escala. Ja no tens por que us agafin però tens la necessitat de sentir més.

Just paro de cop i sents de fons unes claus. Estàs tota confusa i m’agafes d’una revolada i em portes a sota l’escala. La situació és molt morbosa. Sents de fons com es va creuant la nostra respiració i per sort el soroll de les claus no li permet saber que estem amagats a sota l’escala. El veí puja ràpidament com si algú l’esperés a casa i quan passen uns minuts i un cop apagat el llum tens la necessitat d’acabar una cosa que tenies pendent.

Et torno a fer aixecar. Els dos seguim totalment excitats. És una situació tan morbosa que l’entrada d’un estrany no ha fet defugir les nostres ganes i tot segueix com si res no hagués passat. Et poso contra el sota de l’escala en una zona totalment fosca.

Puges a sobre meu i et començo a penetrar sense pensar-ho. Estàs contra la paret, la meva boca a voltes apreta els teus mugrons i no puc parar de penetrar-te i fer-te sospirar. Veus el rellotge. Són quasi les 19.30. Apretes fort les teves cames contra mi i la penetració és molt intensa. Gemegues tan que no pots controlar els teus impulsos fins que notes com vaig expulsant tot el meu plaer dins teu en el mateix moment que arribes a l’orgasme. 

Acabem els dos i et poses el vestit bé i l’abric, mentre aprofito per arreglar-me una mica. Obres la porta i marxem cadascú per un costat com si res hagués passat en el replà d’aquella escala.

divendres, 4 de desembre del 2015

Lletra i més lletra...

Seia a la taula amb aire d’avorriment. Aixecava la vista i només feia que veure fulls i més fulls. Lletra i més lletra. Tot allò era per corregir i no sabia ni quan ni com ho acabaria. Havia de fer un últim esforç per tenir-ho tot acabat per l’endemà. El primer trimestre arribava a la seva fi i necessitava tancar l’època més feixuga de l’any.

Mirar el rellotge? Era el pitjor que podia fer en aquella situació. Veia com l’agulla anava caminant lentament. Tempus fugit? Aquesta frase no encaixava gens en aquell moment, perquè el temps no es movia, si més no el rellotge no corria com ella desitjava.

El sol li acariciava la pell. Els dies de tardor comportaven un sol intens i plaent, d’aquell que penetrava a l’interior de la pell. Seguia asseguda al despatx on tenia una taula negra allargada, plena de piles d’exàmens per acabar de corregir. L’ordinador apagat era un altre dels molts espectadors d’aquella escena, qui més la podia estar mirant?


 
La ment fugia una i altra vegada cap aquest tipus de pensaments. Es va començar a tocar el vestit d’aquell dia, vermell, d’una sola peça amb un cinturó negre. De fet, havia decidit desfer-se el cinturó per poder treballar més còmode, però al final va arribar a la conclusió que era un símptoma més de la falta de motivació per seguir corregint. Els sostens la molestaven i la goma de les calcetes igual, eren símptomes de nerviosisme. Va decidir desprendre’s d’ells per treballar més còmode.

Finalment es va posar dura amb si mateixa, va prémer el bolígraf vermell amb força (feia conjunt amb el vestit va pensar durant algun moment) i va començar a corregir, com si el món s’acabés. Per fi havia aconseguit concentrar-se. Res ni ningú li podrien trencar el seu moment de màxima correcció. Ara el temps i les agulles del rellotge si corrien amb celeritat. El sol de tardor anava viatjant per tota la seva pell, però ella ni se n’adonava.

Quan arribava a tal estat de concentració, ja podia enfonsar-se la casa, que ni ho notaria. Anava girant fulls, movent el bolígraf sigil·losament per la seva mà mentre anava posant qualificacions. La pila d’exàmens pendents de corregir anava baixant vertiginosament. Si seguia amb aquella empenta els acabaria ben aviat.

La porta del despatx restava oberta. Feia ja una estona que l’estava observant. Se la veia impassible, anava a tota velocitat corregint tot allò que tenia pendent. No s’havia adonat que algú l’estava observant. Asseguda a la cadira ni res ni ningú la podrien pertorbar.

De sobte va tenir una idea per comprovar si realment allò que li havia dit era real, que “...res ni ningú em pertorba quan estic corregint...”. S’ho havia pres com un repte, de fet tota ella era un bon repte, però aquell l’entusiasmava preferentment en aquell moment.

Es va esquitllar cap a dins del despatx. Ni en va notar la presència, era cert que podia corregir ben concentrada. Va mirar de no fer soroll. Caminava a pas lent com si allò el lliurés de pertorbar-la. La va observar un moment, i veia com els fulls anaven passant, seguia corregint, però a ell ni cas. Era la seva.

Es va esmunyir per sota la taula, es va situar proper a les seves cames. L’última vegada que l’havia fitat, havia observat que li quedava poca cosa per corregir, senyal inequívoc que la seva voluntat seria ben entesa en aquell context. Ella estava repassant les seves notes, però no havia perdut l’extrema concentració que havia mostrat.

Va decidir desconcentrar-la. Primer es va situar en una bona posició per començar a captar la seva atenció. Entre les seves cames començava a bufar suaument a veure si ella se n’adonava. Ella responia amb la mà que passava per allà on havia notat una suau brisa, però res més que allò.

Veient que aquell estímul l’havia desconcentrat mil·lèsimes de segon, va decidir atacar més directament... Va iniciar un suau viatge per les seves cames suaus i càlides. Encara no s’havia posat les mitges, el que en facilitava aquell camí cap al desconcert.

Va iniciar aquell recorregut pels turmells, pujant a poc a poc per les cames en direcció als genolls. La mà discorria amb tota suavitat. Quan va haver superat els genolls, va seguir la seva direcció tot anant recollint el vestit. Semblava que ella no s’immutava per res, però notava com havia perdut per un moment l’atenció en aquella pila de fulls.

El vestit ja l’havia arremangat ben amunt, li quedava una petita autovia per arribar fins al seu entrecuix. La seva sorpresa va ser quan va observar que s’havia desprès de les seves calcetes. En aquell moment, va saber que havia de seguir amb la seva introspecció. Va resseguir lleument aquell trajecte fins al sexe d’ella, sense traves, sense concessions volia desconcentrar-la totalment.

Li va obrir les cames, va substituir la punta dels dits per la seva llengua fins arribar a zona prohibida tot lliscant la fina barba. En aquell punt va substituir de nou la llengua pels dits. Va resseguir a poc a poc el seu sexe notant com ella es començava a sorprendre. Digeria amb facilitat que algú li volia robar l’atenció i ho estava aconseguint.

Al fer aquell lleu recorregut pel seu sexe va començar a notar que ella es relaxava i s’humitejava. Notava com la sang començava a córrer i la temperatura anava en augment. En aquell instant, va saber que sí la podrien desconcentrar i ho estaven aconseguint. Notar-lo entremig de les cames i la presència de sa llengua combinada amb el tacte de la barba, la va començar a excitar i la va incitar a deixar els exàmens de banda. Se li feia complicat seguir amb la correcció, per sort ja quasi havia acabat. 

El notava entre les cames com anava recorrent cada centímetre del seu sexe amb la llengua. Amunt i avall, no es deixava ni un sol racó per estimular amb aquelles sensacions que la desconcentraven totalment. Quan va notar que la llengua entrava sense concessions amb el lleu refrec de la barba enmig de gran humitat no va poder evitar deixar anar un lleu sospir. 

Intentava mitigar l’efecte d’aquella acció tan plaent, però lluny de voler tornar a la pila de fulls, va decidir retirar la cadira un xic més enrere i deixar que ell s’introduís més endins. Ell al veure aquell oferiment, va decidir combinar el plaer de la llengua amb la dels dits. Jugava amb ella, amagat sota el vestit i la taula. Sentia com ella fruïa d’aquella situació. Els dits recorrien cada racó del seu sexe, sense parar. La llengua feia la mateixa acció. El resultat? Llargs sospirs.

Cada vegada anava a més, no podia parar de sentir tot aquell torrent de sensacions entre les seves cames. L’excitació era màxima, no va poder refrenar l’impuls d’agafar el cap d’ell i acompanyar-lo amb força perquè no parés. Volia seguir, volia notar..aquella llengua, aquells dits, tot plegat a dins seu.

Era irrefrenable el ritme que denotava entre les seves cames. Ja no sospirava, gemegava directament. El tenia allà prostrat entre les seves cames. No podria seguir molta estona més així. El plaer que notava era tant gran que no se’n podia estar. Un joc de dits i llengua la van portar al plaer dels més grans asseguda al seu despatx. 

Al veure el resultat, ell somreia i ella li tornava la complicitat. Havia arribat al punt màxim de plaer, ho havia gaudit i ell havia aconseguit desconcentrar-la i portar-la cap a una altra dimensió. Era la primera persona que ho aconseguia, però amb les habilitats que havia mostrat, no era gens estrany que ho hagués aconseguit.

Li va xiuxiuejar a cau d’orella que ara ja la podia deixar seguir corregint perquè sinó no acabaria. Ell anava a marxar desanimat. Es va aixecar i sabia que havia de deixar-la acabar... Quan es va aixecar va notar com la mà d’ella el frenava i el posava contra la taula. Es va abraonar sobre d’ell sense deixar-lo reaccionar.

Encara tenia ganes de seguir notant. Es va desfer de la roba que ell portava i ràpidament va notar com podia entrar dins seu sense problema. El tenia totalment controlat. Gaudia veient la cara de plaer que mostrava a cada embranzida. Es va despendre del vestit, finalment els dos van fruir sense parar.

La taula es movia al ritme de cada batzegada que feien els dos. No podien parar. Les ganes d’ell a poc a poc s’anaven apaivagant. Notava com ella entrava fins al fons, sense parar, amb constància. Va agafar un dels pits amb la mà mentre seguia entrant a passos accelerats. Els dos no paraven de gemegar.

La taula aguantava com podia aquella escena de sexe salvatge. Cada vegada més fort, ell la tenia a sobre i ja havia substituït el tacte dels pits per la del seu darrera. La tenia agafada amb força i cada vegada la premia més fort dins seu. En qualsevol moment podia acabar...els últims moviments de plaer es van donar quan el sol ja començava a amagar-se.

Definitivament havia aconseguit captar la seva atenció. Ara ja s’havia arreglat i cuita-corrents va intentar reconduir la jornada de corregir aquella pila de fulls. Per sort ja ho tenia tot fet, però ara arribava el torn de tornar a concentrar-se per enllestir tota la feina, no seria gens fàcil...