dimecres, 1 de gener del 2020

Escolta

A la Mia, mai li han agradat les festes de Nadal. Són dies de molt menjar, molt beure i a vegades depèn com, molta hipocresia. Qui no llegeix els comentaris sobre els cunyats/des  i es pregunta, per què et reuneixes amb ells en un dia indicat en el calendari si no et ve de gust? No seria més pràctic, reunir-te amb qui realment vols? Un altre fet en el que pensa sovint durant aquests dies, és per què cal fer àpats copiosos? La societat no ens permet passar-nos el dia de Nadal sols a casa fent el que realment volem, però ens agradi o no acabem essent esclaus de la societat.

Dia de Nadal al matí, li espera un nou dinar amb la família. Expectatives? Cap ni una, però estar al costat de la mare en dies així és molt important i si hi seguia anant era per ella, per res més. Obre la persiana perquè el sol li toqui de ple, mig nua sobre el llit deixa la ment en blanc. Els rajos li acaricien la pell, els pits, la cara… Comença a pensar en el vestit que es posarà i recorda la dita de sa mare “Qui per Nadal res no estrena, res no val”. Sort que fa pocs dies es va comprar un conjunt nou de roba interior, tenia pensat estrenar-lo en d’altres circumstàncies però en certa manera volia fer feliç a sa mare seguint aquella vella tradició de com quan era petita.

Entre mig de mandres, es lleva i  es tapa. Obre la nevera i pràcticament no hi té res per esmorzar. Es fa un cafè amb llet i s’asseu davant del televisor per escoltar les misèries del dia. Es nota que és un dia festiu, perquè al canal de notícies el contingut és prou escàs. Poca gent treballa en un dia així. Fulleja una revista que té per sobre la taula, se li descorda un xic el batí deixant al descobert una part del seu pit, al tapar-se de nou l’acaricia amb suavitat, però no té ni ganes de sexe. S’acaba el cafè i s’en va directe cap a la dutxa.

De fons es posa música per animar-se. Mentre l’aigua calenta li recorre el cos es comença a ensabonar tot escoltant la veu de la Carla Bruni. Es recorre tot el cos amb la voluntat de trobar un petit orgasme, però el seu cos sembla que aquest dia de Nadal se l’ha pres com a festiu. Els pits se li endureixen per moments, però finalment obvia qualsevol possibilitat i opta per fer lliscar l’aigua per tot el cos. Al sortir del bany, s’eixuga i obre l’armari. Hi troba la caixeta amb aquell conjunt de roba interior negre, li encanta el seu tacte. Fita la zona dels vestits, vol trobar-ne un. Els comença a posar i treure del penjador. Després de 5 minuts, no troba cap. Sembla com aquell qui busca una pel·lícula o sèrie a Netflix i no en troba cap d’escaient. Finalment, opta per tancar els ulls i triar qualsevol a l’atzar.

El Nadal fa el seu efecte i la Mia ha trobat un vestit que feia temps que no es posava. Negre, entallat, amb un escot no molt generós però que suggereix més d’una fantasia. Es vesteix amb parsimònia, mira el rellotge i veu que va tard, les 12 del migdia! Accelera tot aquell procés i amb un tres i no res es vesteix. Tria unes sabates amb taló, l’abric per no passar fred. Es perfuma, agafa les claus i surt per no fer tard.

Al arribar a casa sa mare es troba amb la sorpresa que és la primera. L’olor de l’àpat de Nadal es pot flairar des de la portada d’entrada, s’abracen es desitgen bones festes i xerren sobre coses diverses. Als 10 minuts, arriba sa germana amb el cunyat. La llar agafa un altre color, somriures, conversa tot obrint la primera ampolla de vi. Un blanc de Gramona, el Mas Escorpí.

Quan ja han begut la primera copa, arriba l’altra germana amb la mainada i el cunyat que menys aprecia. La conversa començarà a decaure en qualsevol moment, però per sort ben aviat seuran a taula i els plats aniran desfilant a poc a poc enmig de llargues converses per arreglar el món. Encara que no li agradi el Nadal, la flaira de la cuina de la mare la transporta a quan era petita. Fa olor de rostit, de bones intencions, de somriures i conversa amb la família unida.

La mare comença a servir el primer plat. El protagonista serà rap i lluç a la marinera. La Mia enceta la segona ampolla de vi blanc i n’omple les copes. L’olor que desprèn el peix i les copes de vi la conviden a gaudir d’aquella vetllada tot esperant que no parlin de política, sinó de les coses maques que té la vida i el fet que la família s’hagi pogut tornar a reunir. A veure quan tarda el seu cunyat a treure el tema polític…malauradament sap que no passarà massa estona.

Arriba el moment del segon plat. L’encarregada de buscar un vi escaient és ella. Es decanta per un Eguren Ugarte Reserva del 2013. Sap que és un vi de la Rioja alabesa, però per menjar el rostit de Nadal cal un vi amb cos i presència. El que no sap la Mia és que el fet de triar un vi de fora de Catalunya serà l’ingredient que portarà al seu estimat cunyat a parlar de la política i a criticar el fet que hagi triat aquell i no un de català. A ella, no li importa gens, ja que li venia de gust aquell. I les paraules que escolta d’ell, fa que cada vegada desconnecti més de la conversa i pensi més en les seves coses.



Sa mare sap que mai mira el telèfon, però quan arriba una conversa que no és gens plaent, la Mia es distreu amb qualsevol cosa. Dóna un cop d’ull a les xarxes socials. Res d’interessant. Quan està apunt de tornar a la família unida rep un missatge. És molt estrany, no el té a la llista de contactes i li felicita les festes. Mira la foto de perfil, però no sap extreure qui és. No respon, però sap que aquella imatge li és familiar, ha estat en aquell lloc. S’abstreu de tota conversa rumiant fins que per fi troba la resposta. És l’estudi d’en Ciri.

El seu cos s’activa per moments. Somriu. Retorna per uns moments a la taula, però el seu cunyat segueix centrant la conversa. No sap perquè però un impuls la porta a respondre el missatge. Mentre ho fa, rumia quan de temps ha passat des de l’última vegada que el va veure. De fet, ja l’havia oblidat per complert de la seva vida. A voltes hi pensa, però ja no era una prioritat a sa vida. Comencen a intercanviar una sèrie de missatges. De tant en tant, sa mare la mira, però segueixen amb la conversa a distància.

La Mia sap que en Ciri està sol. De fet, ja el coneix en certa manera. No li agraden les festes de Nadal i en això és molt pràctic ja que prefereix passar-les a casa seva, lluny de tothom. Ella segueix amb la conversa. Es posen al dia de les seves coses, recuperen el fil perdut dels darrers mesos. Retorna per un moment a taula. Ja estan començant a posar els torrons. Està ben plena després de tant menjar i beure. Se sent desinhibida. Intenta complementar el dinar de Nadal amb la conversa amb en Ciri i per moments ho aconsegueix, gairebé ningú se n’ha donat compte que està pendent del telèfon.

Es mira la copa de vi i el degusta. Li arriba un nou missatge. Comença a llegir i es ruboritza. En Ciri explica una part del seu últim encontre. La ment de la Mia es transporta fins a l’estudi d’ell. El seu cos s’acaba d’activar, li agrada recordar aquells moments, és una bona manera de desconnectar del dinar. Segueix rebent detalls d’aquella trobada i nota com els pits se li endureixen, es comença a humitejar. No sap què vol aconseguir, però denota que li agrada recordar aquells moments pujats de tensió.

La conversa virtual cada cop puja més de to. Fins que en Ciri comença a buscar el seu primer objectiu. La convida a anar al bany i que es tregui part del conjunt de roba interior i la deixi a la bossa de mà. Ella s’ho pensa per uns moments. Mira la taula i sa ment s’accelera. S’aixeca, es dirigeix al servei. Es treu les calcetes, se sent totalment humida. Els pits els té totalment durs. Fotografia la roba que s’ha tret i li envia. Retorna a taula amb la família unida.

Els missatges segueixen anant i venint mentre mengen torrons, segueixen amb converses banals i gaudeixen d’aquell dia. El to d’en Ciri cada vegada és més provocador. La Mia se sent més i més humida. Se sent alliberada però a l’hora sap que no té la llibertat que tindria a casa. No es pot estirar al sofà i començar a fruir del sexe, s’ha de contenir. Aquest fet li reporta encara un grau més d’excitació. La provocació que rep la trasllada a un punt de no retorn. 

Intenta relaxar el seu cos escoltant el que parlen a taula. El tema és ben avorrit, no aconseguirà apaivagar així com així les seves ànsies de sexe. En Ciri fa de les seves i li proposa una cosa. “Escolta, ves al lavabo”. Dubta per uns moments, però accedeix a fer-ho. Quan hi arriba rep una nova senyal. “Ara vull que et deixis anar i gaudeixis dels records de la nostra conversa”.

Dubta per uns moments, però les ganes de sexe poden més que qualsevol altre impuls. Es desfà del vestit i comença a tocar-se els pits. Ho fa amb ganes, els té ben durs. Ho combina amb un passeig pel seu sexe humit. Obeeix el que li diu sense miraments, s’abstreu del lloc on és. Ha d’apaivagar els gemecs si no vol ser descoberta. Es posa la mà a la boca perquè no se senti res. Segueix jugant amb si mateixa fins que aconsegueix arribar a l’orgasme. 

La Mia se sent alleujada. Es vesteix i retorna a la taula. Intenta tornar a la conversa però el seu cap segueix ben lluny. Mentre parlen de coses, la ment li fa una mala passada i enlloc de dir la família unida ho converteix en una família humida. Tothom riu a taula, ella s’enrojola i no sap on amagar-se. Per sort, el cunyat en diu una de les seves i aconsegueix canviar de tema de conversa, per primer cop a la vida li agraeix aquell gest, somriu.

No sap què li passa, però amb l’orgasme que ha tingut al bany no li ha servit per apaivagar les seves ànsies de sexe, necessita quelcom més. La conversa amb en Ciri s’ha acabat, però les ganes de més no han desaparegut. Per fi, el dinar ja s’acaba. La Mia té ganes de tornar a casa. “Escolta Ciri, torno cap a casa”. Però no rep cap mena de resposta. El dia ja s’ha apagat, és negra nit i gairebé ningú corre pel carrer. Fa fred. Es posa l’abric i s’acomiada de la família (humida).

Passeja a pas tranquil, sense pressa, pensant en allò que ha passat durant tota la vetllada. Mai s’hauria pensat que acabaria el dia de Nadal al bany després d’un intercanvi de missatges. El que té clar, és que quan arribi a casa, es despullarà i buscarà el satisfyer per sentir-se ben alleujada. El seu sexe encara el té humit, els pits encara estant atents a qualsevol moviment. 

Quan arriba a la porteria se sorprèn perquè sembla que no hi hagi llum a l’escala. Treu el mòbil (comprova si té algun missatge, però res de res) i n’activa la llanterna per poder obrir la porta. No hi ha ningú pel carrer, entra i darrera seu es tanca la porta. Si un do té la Mia, és que té un molt bon olfacte, per això quan va a pujar les escales sent al seu pas un aroma que li és molt familiar. Retrocedeix uns centímetres al pas de la llum i de sobta nota com una mà li acaricia el cabell. En un primer moment s’espanta però ràpidament sap qui és. Es gira, però és massa fosc per veure-li la cara. La pren de la mà i l’acompanya escales avall.

Sense ni pensar-ho es deixa portar pel que vol fer aquella ombra. Sap qui és, però no ens ho pensa confessar. Baixen un pis en direcció a l’entrada del pàrquing de l’edifici. Allí mateix, l’ombra posa a la Mia contra la paret. Li descorda l’abric sense ni pensar-ho, el deixa caure al terra. Les mans discorren amb elegància per sota del vestit. Quan arriba a l’alçada del sexe no se sorprèn de trobar-la sense roba interior. Segueix amb aquell joc trepidant que ben aviat farà despendre el primer gemec d’ella. 

Aconsegueix amb un suau moviment treure un dels pits per començar a xuclar-lo. El llepa, el toca, l’acarona fins que arriba a la punta i el queixala a poc a poc fent que s’estremeixi un xic més. Amb la mà li tapa la boca perquè no siguin descoberts. És tot fosc, però si arriba qualsevol veí els gemecs els podrien delatar. Mentre juga amb els pits, aprofita la situació per posar-la més fort contra la paret. Denota amb aquelles friccions el sexe de l’ombra com juga amb ella.

La Mia té ganes de notar-lo totalment dins seu. Com pot amb la mà, li pren el sexe i comença a tocar-lo com implorant-li perquè entri dins seu. L’ombra no es fa pregar. L’aixeca, l’aguanta contra la paret i sense ni pensar-ho entra dins seu per començar un ritme frenètic. Un a l’altre es tapen la boca per no ser descoberts, però és inevitable que de tant en tant s’escapi un gemec. Ja res els importa. És igual que aparegui un veí. Ells es deixen portar pel ritme desenfrenat de l’ombra que cada vegada entra més al fons. La pren amb les mans pel darrera, perquè noti encara millor les embranzides. Sembla que ja no poden més i al final els dos queden enganxats un amb l’altre al costat de la paret.


L’ombra es recupera al cap d’uns moments. La Mia s’asseu al peu de l’escala i se’l mira com es vesteix. Ell li aixeca la vista. Encara que estigui tot fosc, denota com aquella mirada la fon. S’obre pas per l’escala mentre ella es comença a vestir de nou. Al capdamunt sona la veu “Escolta, dóna records a la família humida”. No pot evitar somriure al escoltar aquelles paraules. Quan es tanca la porta i com per art de màgia, torna la llum a l’escala.