dilluns, 28 de setembre del 2015

Ens havíem vist?


Era un dia insípit de finals d'estiu. Encara feia calor però durant el vespre refrescava. La tardor es demanava pas. No tardaria en arribar. Com si la propera estació s'apropiés del meu cos, vaig llevar-me, vaig obrir la finestra per mirar el temps. A la predicció de la nit anterior s'anunciaven pluges, però el cel no era ni molt menys amenaçador. Em vaig vestir i tocava esmorzar una mica. Encara que estés de vacances, m'agradava seguir amb les rutines.
Tot i esmorzar, seguia com si fos el dia, apàtic i apagat, sense ganes de fer masses coses, tot i que en tenia pendents de fer. Vaig prendre el cafè i seguidament vaig treure el cap per la finestra. Ja no estava tant tapat i es començava a dibuixar alguna llambregada de sol, tot i que molt tímida. Aquell fet, em va empènyer a activar-me. D'una revolada, vaig decidir sortir de casa i passejar per la meva ciutat preferida.
Vaig anar fins al pàrquing, vaig engegar el cotxe i vaig enfilar la carretera. El sol anava deixant llambregades i les ulleres de sol es feien imprescindibles. Però les retencions em van fer pensar que potser no em volien deixar gaudir d'aquell dia. Per fi vaig superar aquell obstacle i res ni ningú podria evitar que arribés al meu destí.
Després de 25 minuts de trajecte ja havia arribat al meu destí. El cel blau i el sol que enlluernava en els últims dies d'estiu, convidaven a una bona jornada. Vaig abandonar la frondosa devesa per seguidament endinsar-me en el Barri Vell d'aquella ciutat. Em venia de gust perdrem pels seus sinuosos carrers i per la seva llarga muralla. Indrets que m'agradava copsar i més en un dia com aquell.


Vaig dirigir-me cap al darrera de l'esplèndida catedral per iniciar el meu passeig.  La seva imatge era objecte de devoció per tots els visitants, però aquell dia em venia de gust mirar-la des d'altres punts de vista. D'aquesta manera em vaig endinsar en els jardins dels Alemanys, tot observant la pau i calma que s'hi respirava al voltant d'aquells bancs d'un blau cridaner.


No tenia massa pressa i sempre m'agradava fixar-me en petits detalls que descobria cada vegada que em perdia per aquell indret. Després d'encantar-me llarga estona, vaig decidir seguir el meu camí per enfilar una de les torres, des d'on es dibuixava tota la ciutat. A mesura que m'enfilava, tenia la necessitat d'observar tots els paratges.
Un cop arribat a dalt, vaig fitar tota la ciutat, acompanyat d'un grup de turistes que feien fotografies sense parar. En el meu cas, les imatges es quedaven gravades al meu subconscient, no precisava de cap artilugi per gaudir d'aquelles fantàstiques vistes. Llarga estona vaig estar observant la ciutat i les muntanyes que la rodejaven. Com sempre apareixia un petit detall, ja fos de la ciutat o bé de la catedral.
Vaig tornar a baixar, però les estretes escales de la torre, em van fer desistir de baixar perquè pujava una parella. El ressò dels passos era més que evident des de dalt de la torra. Un cop vaig aconseguir la via lliure, vaig baixar decidit per observar una estona els paisatges verds de la Vall de Sant Daniel. Prenia forma la natura amb un espectacle digne de retenir a la memòria de qualsevol amb els seus increïbles tons verds de final d'estiu.
Vaig fer mitja volta i com sol passar durant aquests passejos, em vaig encantar de nou amb la visió dels jardins. Vaig fixar la mirada amb un dels bancs...fins que vaig observar que algú s'asseia. En un primer moment vaig observar com una noia acaparava la meva mirada. Vaig fixar la mirada durant uns instants, fins que vaig arribar a l'estranya sensació que aquell rostre m'era conegut.




Aquella presència em va fer oblidar per uns instants on era i tot l'encant de la muralla i els seus jardins, però ella em feia rondar el cap perquè sabia que ens havíem vist abans. Vaig resituar-me per observar-la de més aprop...fins que vaig decidir baixar de nou als jardins per veure-la millor i buscar-hi conversa, tot i que durant uns segons m'havia rondat pel cap la idea de seguir amb el meu passeig.
Vaig baixar com aquell qui res per les escales fins que vaig topar amb ella. Asseguda amb la ment perduda gairebé ni es va fixar amb mi, estava absorta amb algun pensament que jo no sabria desxifrar. Per coses de la vida, en aquell instant va sonar el mòbil, ella em va mirar mentre contestava la trucada i es va quedar amb la mateixa sensació, ens coneixem i no sabem de què.
Com que es va quedar amb la mirada fixada i li vaig aguantar fermament, un cop penjat el mòbil, vam iniciar una conversa, buscant el fil conductor de la nostra primera trobada, tot i que no sabíem com i on, però ens havíem vist. Ella fins i tot sabia que escric relats eròtics, el que va comportar un punt de morbositat a la situació.
La vaig fitar de dalt a baix. Com que l'estiu ja tocava al punt i final, ella duia un vestit d'estiu, deixant al descobert les seves formes i tapant certs punts, ja que vestia una fina jaqueta per resguardar-se quan feia vent. Ella no deixava de mirar-me i era curiosa de mena per saber coses sobre els relats i introduint preguntes d'algun d'ells. Detalls que havia oblidat o la recreació d'escenes tòrrides.
La mirava tot dibuixant el seu cos. La seva curiositat es reflexava en els meus pensaments amb la clara voluntat de descobrir més detalls del seu cos. Li vaig proposar moure'ns del banc, ja que alguns turistes ens havien interpelat, tot pensant que jo era un guia turístic, però no. Vam tornar a pujar les escales que havia deixat feia una estona per arribar al capdamunt de la torra.
La conversa seguia animada. Vaig deixar que pugés davant meu per enfilar-se a la torra. Des del darrera anava observant com el seu cos sinuós pujava lentament aquella estreta escala de cargol. No perdia detall de les seves cames, amb el perill d'ensopegar i fer-me mal, però calia córrer el risc per gaudir d'aquell espectacle.
La ment em portava cap a una altra dimensió, com podia ser que aquella companyia em fes estremir tant. Les fantasies dels relats anaven saltant per la conversa i la morbositat de la situació em començava a afectar. Per fi vam arribar a dalt i vam poder observar de tota la ciutat als nostres peus. Malauradament, hi havia uns turistes a dalt, fet que em va desencantar una mica pel soroll que feien.


Em va seguir interrogant sobre els relats. Em feia preguntes curioses i a vegades amb un punt d'innocència, però que al seu darrera em provocaven més dubtes. La meva curiositat anava en augment. Com que el sol picava amb força es va despendre de la fina jaqueta. Va deixar al descobert les espatlles. L'escot era més que evident, no parava de mirar-li, ella em tornava la mirada descarada.
Ens vam apropar a un costat aprofitant que ens havíem quedat sols. Un al costat de l'altre, seguíem amb la conversa animada. Al notar el suau contacte del seu cos, es va despertar dins meu l'irremediable impuls per recórrer amb la mà una part del braç. Lluny de retirar-lo, em vas fitar tot desafiant aquella primera aproximació. Vaig seguir recorrent el vestit tot baixant la mà per saber com actuaries, però t'agradava i notava certa reciprocitat.
En aquell precís instant, em vas preguntar si mai m'havien agadat els espais públics, tot confessant que aquell era un bon punt de trobada tot i que a ple dia no era el més recomanable. Al meu cap hi repicaven les paraules no és el més recomanable, no és el més recomanable. Però no podia deixar de pensar en esquitllar les meves mans per sota del seu vestit.
El sol ens seguia castigant amb força. Ja no sabia si tenia calor pel dia o per l'escalfor del seu cos. Com més hi rumiava, pitjor, fins que sense pensar-ho la mà va discórrer per sota el vestit. Les mans van tocar suaument les seves natges, les premia suaument. Ella seguia amb la vista clavada al paratge de la ciutat. En un moment donat, es va girar i em va queixelar suaument el lòbul de l'orella.


Lluny de tranquilitzar-me, aquell moviment em va excitar enormement. Vaig seguir acariciant per sota el vestit, tot buscant el seu punt de plaer. A cau d'orella em va xiuxiuejar que no podia seguir així, sinó hauria de fer quelcom. Aquella confessió em va portar a posar-me al darrera perquè notés la meva presència i li aixequés el vestit. El vaig retirar una mica perquè les espatlles quedessin al descobert i descobrir el tatuatge que s'amagava a la seva esquena. Les flors eren les protagonistes. No ho vaig poder evitar i el vaig recórrer amb la punta dels dits, era realment impressionant. Recorria aquella imatge gran part de la seva esquena nua.
Ella s'anava posant cada cop més enganxada a mi. Va aconseguir descordar-me els pantalons per seguidament insertar la mà a dins i provocar-me una vegada i una altra. No deixava de recórrer el seu tatuatge mentre amb l'altra mà premia amb força a voltes els pits i a voltes les natges. A cada moviment esbufegava un xic més. Tota la situació amb la ciutat als nostres peus, ens portava a un carreró sense sortida.


Seguia jugant amb mi, quan de cop i volta va demanar que volia més i més. Enmig de la torre i situada perquè observés bé la ciutat, vaig enretirar un xic les calcetes perquè entrés amb tota la força dins seu.  Va deixar anar un suau crit. Vaig tapar-li la boca com vaig poder per seguir entrant i sortint amb força.
Cada vegada anaves més ràpid. Tenies la necessitat i les ganes d'entrar fins al fons. El tatuatge es movia al ritme dels gemecs. Bramava amb força, però jo feia esforços per tapar-li la boca. Corriea amb força cap al destí màxim del seu plaer i el meu. La situació era massa morbosa perquè algú ho espatllés. Finalment, em vaig empatxar del seu frenesí per deixar anar sobre el tatuatge les meves ganes de plaer.
Just en aquell moment i amb la respiració totalment agitada dels dos, vam escoltar com unes veus pretenien pujar les escales. Vas afanyar a vestir-te, vas posar-te bé el vestit, la jaqueta per sobre perquè no s'adonessin de res. No vam a esperar a mirar-los per baixar cames ajudeu-me i seguir amb el passeig matinal, però havent descarregat algunes tensions i haver contemplat aquell tatuatge... Ens havíem trobat abans, però encara no sabem on...

dijous, 10 de setembre del 2015

Via Lliure i...

Era 11 de setembre, veníem de la Via Catalana que s'havia celebrat a Barcelona en un dia calorós i sufocant. Els nostres cossos venien embriagats de calor i de sol, però després de tot un dia gaudint de la diada, ja en teníem prou i desitjàvem arribar a casa quan abans millor, però les cues a la sortida de Barcelona desistien l'intent d'arribar ben aviat, semblava una autèntica processó enmig de la carretera...cotxes i més cotxes...
Ens moviem pocs metres i el cotxe es tornava a aturar, i així llarga estona amb una calor sufocant, tot i l'aire del cotxe, la intensitat del sol ens feia caure alguna gota de suor... La ràdio amenitzava aquell camí que no semblava tenir fi. De tant en tant, sorgia alguna conversa, però els silencis em portaven a recordar escenes d'aquell dia de catalanitat a la Meridiana.
A primera hora del matí vam arribar, després d'un suau volt pels carrers de la bella Barcelona, vam trobar un raconet amb poca gent per situar-nos al nostre tram. En aquelles hores d'impàs vam passar un dia distret. Enmig de la retenció el pensament va anar directe a un moment determinat del matí, quan els dos estàvem en un raconet amb molt poca gent i em vas provocar. Tenies ganes de jugar i jo també, però una colla d'adolescents es van apropar fins on érem i ens van fer desistir de qualsevol joc.
El cotxe es va moure encara no dos metres, però la meva ment s'havia quedat aturada en aquell instant del matí quan notava les teves fines carícies d'amagat. En aquell moment, vaig notar una suau llambregada que m'observava. No ho vaig poder evitar, però el desig del matí era més que evident i te'n vas adonar a la primera.
Vaig intentar dissimular, però com que només portava uns pantalons curts, comportava que res fos més evident que el desig que s'anava manifestant en aquella tarda de retencions entre les meves cames. Vaig fixar la vista endavant, en qualsevol punt de la carretera, però no servia de res, el desig era massa intens, però aquell no era ni el lloc ni el moment perquè la situació agafés més embranzida...
Em vas mirar i vas fixar ta mirada en el meu pantaló, però vas fer com si res dirigint la mirada cap a un altre punt, com si res passés... Fins i tot vas tancar els ulls, no sabia en què pensaves. Vaig arribar a la ingènua conclusió que tenies son i que el meu desig era passatger. Vist que semblava que t'adormies, em vaig centrar en moure el cotxe quan pertocava. Ara uns metres, aturat de nou...i aquest semblava el destí fins empendre el camí cap a casa.
La situació no tenia marge de millora, la música seguia sonant, tu semblaves adormida i a mi a voltes em queia una gota de suor...tenia la ment perduda "in the middle of nowhere", vaig moure el cotxe i en aquell precís instant vaig notar com la teva mà recorria el meu entrecuix. Em vaig quedar glaçat perquè no esperava ta reacció en aquell moment i més quan semblava que dormies.
No podia treure els ulls de la carretera per por de topar amb el cotxe de davant, però notava com ta mà es passejava sense cap mena de problema per sobre del meu pantaló. El meu desig va reviure en dèssimes de segon, apuntava en força amb el tacte suau que notava sense parar.
Ens vam aturar de nou en aquell via crucis de diumenge. Per sorpresa meva, vaig deixar de notar la teva suau mà, però en aquell instant va arribar la sorpresa. Vas tirar el seient cap enrere tot convidant-me a entrar en acció. No ho vaig poder evitar i la meva mà va començar a recòrrer les teves cames morenes pel sol...els genolls i anar pujant suaument, acariciant l'entrecuix amb decisió tot deixant que ma mà seguís gaudint d'aquella cua de la Via Catalana. Volia seguir més amunt, però el clàxon del cotxe del darrera m'indicava que havia de parar i reiniciar la marxa del cotxe...
Vam avançar uns metres i de nou ens vam aturar. Vaig iniciar una conversa sense sentit, només et volia desconcentrar perquè a les poques paraules ma mà tornava a estar al teu entrecuix per rememorar aquelles sensacions amb la voluntat de trobar el plaer d'aquella llarga cua.
Vaig seguir pujant la mà. El vestit s'anava arronsant. Les cames preses pel sol copsaven la meva mirada. Estava més pendent d'aquella imatge del que passava a la carretera. Pujava suau, però amb pas decisiu...fins que vaig topar amb ta roba interior. El vaig recòrrer i el vaig rememorar fins a topar-me amb la fina tela. Conforme anava passant el suau tacte, sa respiració anava en augment. La situació em posava més i més i les ganes de descobrir anaven in crescendo.
Vaig topar amb diversos impediments, vaig jugar amb el llaç frágil que aguantava aquella poca roba que amagava el  teu punt de desig i plaer. Les ganes em portaven a jugar amb el llaç fins que...no ho vaig poder evitar més i vaig desfer el llaç per obtenir via lliure al plaer màxim i gaudir d'aquella imatge teva, estirada al cotxe i demanant més, més....
La roba interior s'havia desfet, el llaç havia desaparegut i ara tenia via lliure per poder gaudir d'aquell magnífic espectacle. Les mans seguien buscant els punts de màxim plaer. Passava el dit suau per sobre el sexe, acariciava sense parar. Ta respiració s'accelerava més i més. S'escoltava suau el brunzit de ta respiració accelerada, el dit no parava de moure's i just en el punt que va entrar a dins sense problemes, vas tancar les cames per seguidament deixar anar un llarg sospir.
Com més entrava i sortia, més gaudia d'aquell espectacle, però de sobte els cotxes de davant es van posar en moviment i un nou clàxon va sonar tot invitant que reprengués la marxa. D'una revolada vaig iniciar de nou la marxa, però amb ganes d'aturar-me  per seguir gaudint del teu sexe.
Però la sort em va abandonar just en aquell moment, els cotxes semblaven no aturar-se i havia d'estar pendent de la carretera. Tenia els dits molls pel teu desig i al notar-los les ganes venien amb més força. Els cotxes seguien avançant, no podia fer res, només conduir, però en aquell precís moment vaig notar quelcom.
La seva mà va tornar a jugar amb mi, la va passar per sobre el pantaló suaument, fent que es desfermés. Tocava per sobre i premia en el moment més inesperat...però havia de tenir la vista fixada a la carretera per evitar topar amb els altres. La circulació era més fluida però tu no paraves de jugar. No sé pas com que vas aconseguir treure el meu punt de plaer del pantaló, tenies via lliure per acariciar i fer el que volguéssis.
Em costava molt aguantar la compostura. La mà embriagava el meu sexe, pujava i baixava sense aturador... De nou els cotxes es van aturar, sense ni pensar-ho vaig notar com sa boca s'apropava cap al meu sexe, sense ni pensar-ho la va endinsar per iniciar una sèrie de moviments que em portaven al màxim plaer. No podia deixar de gemegar, no podia gaudir més d'aquella situació enmig de la retenció de diumenge sense que ningú sabés el que estaves fent. Entraves i sorties amb decisió, discreció i força.
La situació era totalment incontrolada. Vas aturar el ritme per fer-me patir un xic més. M'observaves la cara de plaer a cada moment que anaves fins al fons, t'encantava la morbositat de la situació i tot plegat et portava a fer-me gemegar més i més, volies descontrolar-me, m'estaves portant cap allà on volies. No sabia si podria aguantar massa estona més les teves embranzides.
Però en aquell moment, un clàxon va xisclar amb força i em va tornar a la carretera. Et vas moure d'entre les meves cames per deixar-me conduir. Tenia ganes de més i més, però la retenció s'havia dissipat i la carretera restava lliure per arribar en uns minuts a casa.
Vaig prémer l'accelerador, necessitava arribar com abans a casa, aquella retenció no podia acabar així. Teníem els cossos amarats de suor i amb ganes de més plaer. L'excitació i la morbositat de la retenció no es podia acabar així, hi mancava un punt i final.
Per fi aparcava el cotxe. Vaig agafar sa mà i vam pujar d'una revolada cap a casa. Al traspassar la porta la meva mà va fer caure la poca roba que portaves deixant només per mi la vista de la roba interior negre. Vaig situar la mà sobre el llaç i vaig fer caure'l al terra. Vaig fer el mateix amb la part de dalt. Els cossos suats van adreçar-se cap a la dutxa, mentre hi anàvem et vas desfer com si res de ma roba.
L'aigua fresca va començar a mullar els nostres cossos. Anava regalimant pel cabell, pel coll, els teus pits, el teu melic, el teu sexe, les teves cames...la meva boca va començar a jugar amb el coll, a mossegar-lo suaument mentre amb la mà premia el cul. Vaig posar un xic de gel per ensabonar-te el coll, baixant després cap als pits, resseguint la seva forma i prement-los de tant en tant per aconseguir un suau gemec.
Un xic més de gel per ensabonar-te el ventre. Llavors et vaig posar contra la paret de la dutxa per gaudir de la teva esquena. Les mans lliscaven per ella, volia arribar al cul per poder-lo prémer amb força a l'hora que l'ensabonava. T'encantava que ho fes, la teva respiració accelerada n'era el testimoni més evident...
Et vaig posar més contra la paret, vaig posar gel a la mà per ensabonar el teu sexe. La mà no només volia fer-ho sinò que pretenia fer-te gemegar un xic més. Notaves com t'anava acariciant, ho feia des del darrera perquè així notessis com el meu sexe t'anava prement contra el cul. El movies per notar-ho millor i cada vegada que la mà entrava un xic dins teu, premies amb més força contra el meu sexe...
Cada vegada tenies la respiració més accelerada. Volia fer-te patir com tu ho havies fet a la retenció. Vaig parar per seguir ensabonant les cames. Notaves com anava baixant, deixant enrere el teu punt màxim de plaer, però m'encantava aquella visió tota plena de l'escuma per tot el cos torrat pel sol, amb les fines marques del biquini.
Quan ja et tenia tota ensabonada, vaig engegar de nou l'aigua. Vaig anar treient l'escuma del sabó i a l'hora resseguia el camí de l'aigua. M'aturava al coll, però més avall vaig resseguir la forma dels pits i vaig passar la llengua per les marques del biquini, allò et feia esbufegar un xic més. Vaig seguir baixant per passar aigua pel melic i fer una nova aturada al teu sexe...
L'aigua es passejava amb força pel teu sexe calent que contrastava amb la frescor de l'aigua. Vaig resseguir la marca del biquini amb la punta dels dits, després vaig fer el mateix amb la llengua. La passava suau, fins que vaig arribar al teu darrera i vaig mossegar-lo en el punt que trencava amb la morenor del sol, aquell gest et va fer gemegar amb força.
Vas agafar d'una revolada el gel per començar-me a ensabonar. Ho vas fer per tot el tors nu. Notava com les teves mans es movien pels pectorals, baixaven amb discreció cap al meu entrecuix. Sentia com anaves arribant, un xic més de gel i vas començar a ensabonar el meu sexe que feia una bona estona que volia notar-te.
Les mans es movien amunt i avall, deixant sentir la meva respiració accelerada. Vas engegar de nou l'aigua fresca per anar treient el sabó. L'aigua em recorria tot el cos, et vas ajupir i mentre sentia que l'aigua recorria el meu sexe, te'l vas posar dins la boca i vas fer-me reviure el joc que havies iniciat al cotxe. M'encantava notar com la teva boca jugava amb la punta i la mossegaves lleument.
Notar-te d'aquella manera i amb el suau tacte de l'aigua m'excitava de sobremanera. Vaig aixecar-te, et vaig posar contra la paret i amb l'aigua pels nostres cossos i sense dilacions vaig entrar dins teu amb força. Tenia ganes d'entrar, de moure'm dins teu. Em movia lent, sense parar, xuclant els teus pits i mossegant-los suaument. Els dos gemegàvem amb força i tu et movies contra la paret per notar-me ben al fons.
Els dos gemegàvem cada vegada més, l'aigua seguia caient pels nostres cossos. Les embranzides arribaven quasi fins l'extenuació. Els teus pits es marcaven més que mai en el vidre. Et movies per notar-me perfectament i t'encantava com m'agafava al teu cul amb les mans amb aquell ritme irrefrenable...
Poc podia esperar que et mouries d'aquella manera...els gemecs s'havien convertit en crits, la respiració accelerada anava al límit, poc més podria aguantar entrant amb aquella força dins teu. Et vas moure de nou per fer que deixés anar tot el plaer que portava dins teu amb un crit de gratificant plaer...
Ens vam quedar exhausts per aquella jornada de catalanisme combinada amb una llarga retenció on tot havia començat. La dutxa final havia estat un bon final, mentre l'aigua seguia caient sobre els nostres cossos i ens feia treure l'augment de temperatura amb aquell final d'infart.