diumenge, 29 d’abril de 2018

Lancaster

Nova York, 30 de maig de 1932

La nit queia sobre la ciutat. Ella no tenia ganes de tancar-se a casa. L’estiu es començava a obrir pas a poc a poc. Durant el dia, una temperatura agradable i un bon sol aportava un cert benestar. Cap al vespre, amb una fina capa de roba per cobrir les espatlles era suficient per no agafar fred.

Aquell vespre va obrir la finestra i li van entrar una munió d’olors que la van transportar a un escenari agradable on podia gaudir de l’aire que respirava. Una fiblada la va convidar a vestir-se. Tenia ganes de sortir, caminar enmig de la ciutat. Necessitava que la seva ment fluís, tancada a casa no ho aconseguiria.

Es va posar un vestit vermell, deixant al descobert l’esquena combinat amb un collar elegant. Es va arreglar i va sortir al carrer sense una destinació en concret. Al seu pas s’anava creuant amb gent que venia de sopar o simplement passejava com ella. Va decidir encendre un cigar petit i finet fins que en un punt concret de la ciutat va veure un petit local: “Lancaster”. Mentre l’acabava, va començar a escoltar música de piano que provenia d’aquell local. Gent ben vestida entrava i sortida amb freqüència. La curiositat va poder més que ella i el que havia començat com un passeig primaveral es va convertir en una copa dins d’aquell local.

Es va asseure sola en una taula que hi havia en un lloc amagat. El cambrer vestit per l’ocasió es va adreçar cap a ella. Absorta per la música li va respondre que volia un bourbon. Mentre esperava l’arribada de la copa es va encendre un nou petit cigar que va treure del seu elegant estoig de plata i va començar a observar aquell local. No podia deixar de banda cap dels detalls fins que es va topar amb el pianista.

Sobre el piano hi tenia la seva copa de whisky i al costat un cendrer. El fum era un dels protagonistes de l’espai. Quan va acabar aquella peça va beure un bon glop del seu whisky i va encendre un cigar. Li agradava mirar-lo com deixava anar grans quantitats de fum, com gaudia d’aquell plaer acompanyat d’un bon beuratge. Ella per la seva part, gaudia d’un bon bourbon i del seu petit cigar. Encara que anés sola, se sentia acompanyada per la música i la calidesa de l’ambient d’aquell local, a l’hora que se sentia atreta per aquell misteriós pianista.

Mentre el públic esperava una nova peça, el cigar s’anava consumint a poc a poc. El nivell de conversa anava en augment, però ella s’havia quedat totalment impregnada per l’elegància en els moviments del pianista com gaudia del fum, l’espai i la beguda. A voltes, algú li trencava el ritual en forma de salutació, però se’l veia home de poques paraules i en un tres i no res ja no tenia a ningú que el molestés.



La noia seguia observant tot el que es movia al seu voltant. Va agafar la copa i va notar com per la seva gola es combinaven una sèrie de sensacions. La fortalesa del bourbon, però també les notes dolces que deixaven al seu pas. El petit cigar li permetia acabar tot el seu ritual. La música va començar a sonar de nou.

Ja era tard. Va mirar el seu rellotge de plata i marcaven gairebé les 12 de la nit. El “Lancaster” s’havia anat buidant mica en mica. Els cambrers anaven recollint taules, però ella seguia  a la seva amb la tercera copa. No tenia ganes de marxar, es volia quedar fins a la última nota que sonés aquella nit. La conversa d’un grup d’homes va prendre el relleu a la música. El pianista ja no era sobre l’escenari, tocava tornar cap a casa.

A fora del local ja no hi quedava gairebé ningú. Es va encendre l’últim cigar de la nit a la part de darrera. Mentre inhalava l’aire i sentia la fresca de la nit, va observar una finestra entreoberta, la curiositat la va atraure cap allà. Sentia una conversa des de l’interior. Va apagar el cigar, mentre escoltava atentament el que s’hi parlava. En la foscor de la nit, es va atansar un xic més per veure què passava ja que no podia desxifrar amb exactitud del que parlaven.

Quan va treure el cap per primer cop hi va veure el pianista, amb la camisa descordada. Esglaiada, es va amagar per por de ser vista, però sentia curiositat. Quan es va calmar va tornar a mirar. Hi havia una dona allí dins, tenia la part de darrera del vestit mig descordada. Cada cop tenia més ganes de saber què hi passava allí dins, se sentia eclipsada per la situació i en volia més detalls. Els dos estaven d’esquena i ella no tenia perill de ser vista. Per fi va entendre perquè no entenia el que deien, estaven sospirant.

Des de fora al carrer seguia observant tots els moviments a l’interior del local. El pianista anava despullant a poc a poc a la noia. El vestit queia pel seu propi pes deixant al descobert una fina esquena. Recorria amb els seus dits llargs cada racó de la seva pell mentre la besava amb follia. La noia tirava el cap enrere per notar com els dits i la llengua vagaven per la pell a l’hora que deixava anar suaus esbufecs de plaer.

La camisa del pianista va caure a terra, pell contra pell va decidir jugar amb els pits. No veia amb exactitud el que hi feia, però per la reacció de la noia endevinava que gaudia d’allò més. Hi combinava un toc de delicadesa, però a l’hora una passió desbordant. Finalment, va aconseguir treure-li el vestit. Un punt de llum els il·luminava als dos i li permetia veure a la perfecció el que estaven fent.

A mesura que veia aquella seqüència, s’anava excitant més i més. Mai havia vist una situació com aquella i francament, mai hauria pensat que mirar li agradés i l’excités encara que no hi participés. Es notava com la humitat l’anava impregnant a poc a poc i quan sentia la respiració accelerada els seus pits reaccionaven endurint-se. En aquell punt, va pensar que una copa de bourbon li aniria perfecte, però no era possible.

Els dits del pianista seguien fent de la seva. Ella es deixava portar per tota aquella situació i mig estirada va denotar com un dels dits entrava dins seu. El gemec de plaer va retrunyir dins de l’habitació. Se la veia realment excitada i èbria de desig. No podia aguantar aquella situació massa estona més quan rebia estímuls de tantes parts. Els dits dins seu, la boca jugant a l’orella i la mà lliure prement amb força els pits. 

En qüestió de pocs minuts es va sentir alleujada al arribar al seu punt màxim de plaer. El pianista somreia amb cara de satisfacció afegit amb un punt de picardia. Li agradava molt complaure i una vegada més ho havia fet. La noia des de fora, s’ho mirava atordida, estava realment excitada. S’havia quedat com neutralitzada. El pianista es va girar i la va veure a la finestra. Durant uns segons es van creuar les mirades. La noia totalment ruboritzada es va amagar sota la finestra per por de ser reconeguda. 

Uns segons es van convertir en minuts, semblava que el temps no es movia. Seguia amagada. Quan va passar un temps prudencial es va aixecar sigil·losament per marxar, però va quedar atònita quan el pianista s’esperava a la finestra. No sabia que feia estona que era observada. 

Ruboritzada es va aixecar sense saber què dir. De cop i volta es va trobar amb la mà del pianista aprop seu, la convidava a passar. No sabia perquè, però va agafar els seus dits llargs i va entrar al “Lancaster”. Sense ni saber com, estava gairebé nua notant les carícies per la seva pell. No es van intercanviar ni una sola paraula, només esbufecs, mirades de desig i respiració accelerada, no feia falta res més.

El pianista se la mirava nu, contemplava la bellesa d’aquella noia i els seus trets més característics. Els dits es movien amunt i avall de la seva pell recorrent cada centímetre de plaer. Mai hauria pensat que el tacte dels dits fos tan plaent, però al estar tan excitada necessitava sentir-ho tot.

Ell va llegir perfectament el que li deia i d’una revolada la noia es va trobar sobre la tapa del piano. Notava com aquelles carícies es convertien en anhelades de plaer. El tenia a sobre amb el tacte del seu sexe que es passejava pel seu darrera. No s’hi va poder estar i el va provocar perquè entrés d’una revolada dins seu. Semblava com si la música romangués en cada una de les embranzides. Cada cop el notava més vigorós i el piano feia el que podia per aguantar tot aquell joc de sensacions.

Els brunzits de plaer cada vegada eren més forts. Estaven a punt de creuar el límit per arribar a l’extenuació. Ella no podia parar de rebre tot aquell plaer dins seu i ell necessitava descarregar tota l’excitació que havia acumulat la darrera hora. Finalment, no s’en van poder estar i al arribar al punt màxim de plaer els dos van deixar caure les mans sobre el teclat fent sonar una nota que no sé ben bé com sonava, però que era fruit del plaer i l’excitació.


El despertador sona amb força i la Mia es desperta tota suada. No estava a Nova York, no ha estat mai al “Lancaster” i tampoc fuma, però durant la passada nit ha tingut un somni que l’ha transportat en el temps. Qui sap si el pianista era…qui sap. Ets lliure d’imaginar qui era realment.

dijous, 1 de març de 2018

La noia de l'abric llarg

La Mia es mira al mirall i s’observa el seu cos. Es comença a preguntar per què en Ciri no li havia dit res més. Es descorda la brusa i deixa els pits a la vista, els dubtes la comencen a incomodar. Es toca els pits de forma suau tot preguntant-se si era allò el que no li agradava. Sabia que no era així perquè de fons podia veure el quadre que li havia pintat. Al pensar-hi se li endurien els pits.

Es descorda els pantalons i segueix mirant a través del mirall, es retira un xic la roba i es torna a preguntar si era allò el que refusava d’ella, però de nou tanca els ulls i pensa en l’escena del quadre. Les seves pors s’esvaeixen per uns segons i es converteixen en un autèntic desig de tornar a ser pintada. Tot plegat es dissipa quan obre els ulls i davant del mirall es veu la cara i les ganes que té de gaudir una estona.

No ho pot evitar i deixa de banda el mirall, es gira i queda abstreta pel quadre d’en Ciri. Els seus traços elegants la transporten per mil·lèssimes de segon cap aquell instant, aquella escena, en aquell lloc on ell la pintava i l’obeïa sense cap mena de problema. Obvia les pors i comença a jugar amb el seu cos tot denotant com la mà toca els seus pits com si tornés a notar el pinzell que la pinta. L’altra mà es concentra en el seu sexe i heus en aquest punt que no pot evitar arribar a l’orgasme. Ja ha perdut el compte de les vegades que s’ha palplantat davant d’aquella tela i li ha regalat una estona del seu plaer, però ara està sola de nou, sense rumb i amb dubtes existencials de la seva bellesa.

La Mia intenta oblidar-ho tot plegat. De fet, ja no sap quin tipus de relació es va originar aquell dia. Dins del seu cap hi comencen a circular diferents teories per aconseguir esborrar a en Ciri del seu cap, però se li fa molt complicat. Els dies passen, les setmanes també i des d’aquell dia no l’ha tornat a veure. Ja ni tan sols ve al seu arxiu per consultar qualsevol document.

No n’ha parlat amb ningú però sap del cert que ha de prendre una decisió. Decideix treure de la seva vida el record d’aquell dia. Ho té clar, aquest vespre quan arribi a casa despenjarà el quadre i el desarà a les golfes. És una dona decidida. Obre la porta i allí davant mateix se’l troba, se’l mira desafiant, s’apropa i col·loca les mans en el marc. Es dóna uns segons per tornar-lo a mirar. Una llàgrima li cau perquè sap que serà l’últim cop que serà capaç de mirar-lo. Res pot trencar el silenci que es respira en el seu pis. 

Tot plegat s’estronca quan s’escolten unes passes. Aprofita l’avinentesa per agafar el quadre i portar-lo a la nova ubicació, quan es gira un sobre s’esquitlla per sota la porta. Algú ha vingut a portar una carta. Deixa d’una revolada allò que està fent i s’espavila per mirar pel forat. Només en pot veure la silueta una dona amb un abric llarg. Però ja és massa tard perquè ha tancat la porta de l’ascensor. 

S’ajup i recull la carta. Porta un elegant sobre. L’obre amb suavitat i en troba una nota “Mia, demà a les 21.30 hores al mateix lloc, Ciri”. Sembla impossible, què ha passat? Els seus ulls se li omplen d’alegria, no sap si saltar, cantar o què coi fer. El quadre tornarà al seu lloc habitual. Els nervis l’engoleixen de dalt a baix, es nota un nus a l’estomac. I amb un salt d’alegria aconsegueix relaxar-se per un moment.

Al cap d’uns minuts i quan torna a situar el quadre en el seu punt comença a rumiar. Qui era aquella dona? Semblava jove i elegant, però no era en Ciri, qui serà? Els dubtes la comencen a assolar de nou. Hi ha quelcom en aquesta història que no li acaba d’encaixar. No pot evitar donar-hi voltes i més voltes. Quan es posa al llit, tanca els ulls i es veu a si mateixa mirant per l’espiell aquella dona de cabells arrissats amb l’elegant abric.

Li costa molt adormir-se. Les hores passen i no aconsegueix aclucar l’ull. Finalment entra en un profund somni fins l’endemà. Al matí es torna a despertar amb un cert nerviosisme. Intenta passar la jornada com pot, necessita estar serena per afrontar la nova visita a l’estudi d’en Ciri. Al vespre plega i se’n va ràpid cap a casa tot i que disposa d’un bon marge de temps per preparar-se.

Es dutxa amb la calma del món intentant dissipar el nerviosisme. Després es tapa amb la tovallola i es passeja pel pis fins a topar amb el quadre. Se’l mira de nou i torna a recordar tota l’aureola que l’envolta. El temps passa i ha de córrer cap a vestir-se. Ho té decidit, es posarà un altre vestit que es va comprar fa uns dies per l’ocasió amb unes mitges d’encaix. 

S’observa davant del mirall. L’escot li queda a la perfecció amb els tons blancs i negres. De costat, es perfila la seva esquena mig descoberta. A imatge de la noia que va veure anit es posa un abric que feia anys que no treia, llarg i elegant. Uns tocs de perfum i ara ja pot anar cap a la cita. Amb un nus a l’estomac, tanca la porta i es dirigeix cap a una estança incerta.

Manquen uns 30 minuts per l’hora acordada. Decideix deambular pels freds carrers d’hivern, però aquesta nit hi té una aliada, la lluna plena. Mentre la mira, pensa que enguany serà un any ben llunàtic. Gener amb dues llunes plenes, febrer sense lluna i al març tornant a la normalitat, un any ben boig a imatge del nou rumb que li esperava la seva nova vida.

Mentre passeja pels carrers deserts, retorna per uns moments la ment a l’anterior trobada. Certament, aquella nit era lluna plena com la nit d’avui. La Mia va lligant connexions, rumia sobre el que ha passat i per fi troba un llaç directe amb el motiu que avui l’ha portat a aquesta cita i perquè no ahir o abans d’ahir, la lluna és el seu nexe i en Ciri es mou per aquest cicle.

Al rumiar i posar forma a tota la història, fa que la Mia es relaxi per uns moments però el seu cor torna a bategar amb insistència quan es planta davant de la porta de l’estudi. Dubte per uns minuts, mira el rellotge i segueix el moviment de les agulles. 20 segons per l’hora acordada, deixa que es moguin, quan marquen les 21.30 en punt toca el timbre i el cor se l’hi accelera.

La porta s’obre amb suavitat i es dibuixa una figura darrera d’ella. Sembla increïble però torna a ser la noia que li va dipositar la invitació. I si qui ha preparat aquesta nova trobada fos ella i no en Ciri? Un mar de dubtes assolen la Mia, la teoria de la lluna plena s’en va per uns instants i més quan escolta les primeres paraules “Avui en Ciri no hi serà de cos present…”. Encara queda més desubicada després d’haver entrat. Per què no hi ha de ser? Per què hi és ella? Qui és ella?

Es comença a enfadar i se sent com una vertadera estúpida. Ha esperat amb ànsia tot aquest temps i quina és la resposta? Em cita aquí amb aquesta noia que no conec de res, és molt bonica però vull sentir-me com la noia del quadre- pensa en veu baixa la Mia. Tot i el desencís, decideix passar i esperar els propers esdeveniments, potser tot és qüestió d’una tàctica, qui sap.
  • Relaxa’t Mia - comenta la noia mentre l’acompanya fins al sofà.
  • Qui ets? On és en Ciri? Què passa? - d’una revolada la Mia va deixar anar nerviosa aquest seguit de preguntes i n’esperava la resposta.
  • Poc important és qui sóc, on és ell i què passa - va respondre amb vehemència. El que realment importa és si saps qui ets tu i què vols ser o fer. Potser jo sóc tu o tu ets jo, difícil d’explicar tot plegat. Només et demano que et relaxis i xerrem una estona, però abans vull que escoltis quelcom.
Va agafar el comandament de l’equip de música, el va engegar i va accionar el Play perquè sonés la veu “Hola Mia, sóc en Ciri. Segurament et preguntaràs on sóc i què fas tu aquí. Les respostes les rebràs al llarg de la nit, ara per ara no et puc desvetllar cap dels secrets perquè trencaria totalment la nostra relació. Potser sóc aquí, potser no, però et demano una cosa, relaxa’t, deixa’t portar i obre’t a conèixer la Lily”.

La veu d’en Ciri va desaparèixer, el to de la llum va disminuir per uns moments. La Lily intenta acomodar la Mia. Li treu l’abric i la convida a seure al sofà. Al costat hi resplendeix una ampolla de vi blanc amb abundant gel. Es tracta de tota una declaració d’intencions, un vi blanc amb bota de l’Empordà “Sota els àngels” de l’any 2013. Ambdues s’asseuen al sofà i degusten la copa. La Mia se sorprèn com al tastar les primeres gotes aconsegueix relaxar-se. 

Observa la Lily, qui sap si potser és una rival o és l’esposa d’en Ciri, però fa cas al que ha escoltat i es relaxa per moments. Mira els trets de la seva oponent: pell blanca, cabells arrissats, més de 30 anys, bonica, de trets facials alegres. Vesteix amb elegància, té seguretat i sap el que es fa. Les dues inicien una conversa banal.



La Mia està totalment relaxada i pensa que potser està apunt de fer una nova amiga. Xerren sobre la vida, les seves feines però en cap moment surt en Ciri a la conversa, sembla un tema tabú. La Lily escolta tot el que li explica, ho fa a escassos metres i quan veu que la copa de la seva companya s’esgota, li omple novament perquè segueixi gaudint de la vetllada i es deixi anar un xic més.

Les dues noies gaudeixen de la nit i del vi. La Lily s’atansa cap a la Mia i l’olora. 
  • Tenia curiositat per saber de la teva olor. M’atrauen els perfums i sobre cada pell li donen un toc diferent. En el teu cas desperta dolçor i quelcom més. Olorem tu si vols.
La Mia es deixa portar i olora el coll de la Lily. És un aroma suau, discret però a l’hora elegant. S’embafa d’aquella olor. Està tan estorada que ho repeteix una i dues vegades. L’olor és agradable. La Lily repeteix el ritual, però ara decideix flairar la zona de les orelles i baixa a poc a poc pel seu coll, queda presa per la Mia que al seu torn nota l’anhel com la va recorrent. No sap el perquè però aquella zona li és realment erògena i l’acaba excitant.

Un mar de dubtes comencen a descentrar a la Mia. Mai s’ha sentit atreta per una dona, mai s’ha plantejat que algú del seu mateix sexe l’excitaria d’aquella manera, però la troba tan dolça que no s’hi pot resistir. Decideix fer el mateix, olorar-ne les orelles i baixar pel coll. Quan veu la reacció d’ella no pot evitar besar-la, és com un acte instintiu. 

La Lily es deixa portar, gaudeix amb aquell petó cast i pur fruit del desig. S’hi torna amb vehemència com si en aquell instant res ni ningú importés. Fluctua entre l’orella i el coll i decideix optar per un passeig per l’espatlla per enretirar una petita part del vestit per observar plenament a la Mia. Ja no hi ha marxa enrere, les dues gaudeixen amb les sensacions del moment i els petons curts però intensos i amb la pell que s’eriça a cada nou moviment.

La Mia se sobta de tot el que està vivint. Li agrada aquesta sensació dolça sobre el seu cos i el tacte de cada nou bes. La Lily segueix amb el seu joc. Descorda la cremallera del vestit i aconsegueix treure’n una part deixant al descobert els pits de la Mia. Primerament, els acaricia amb la punta dels dits dibuixant-ne a la perfecció la forma seguint els límits de la roba. Després, en deixa un a l’aire i comença a jugar-hi amb calma observant la cara que fa a cada nou gest de complicitat.

Denota pels seus gestos allò que li agrada. Les carícies es converteixen en estones de plaer fins que decideix jugar-hi amb la boca i la llengua. Prem amb elegància el pit i després l’engoleix. Aquell gest provoca la respiració accelerada de la Mia. Gaudeix al màxim al notar el conjunt de carícies i la boca en el seu pit. De sobte, nota com l’altre pit surt al descobert i un pessic l’excita vilment.

Mai de la vida havia experimentat un plaer així de dolç i amb el tacte de la boca de la Lily es trasllada a un seguit de gemecs que l’exporten a un camp infranquejable. Nota com la llengua llepa amb vehemència el seu mugró. Cada vegada és més intens i supura de desig per seguir notant noves experiències, el cos li demana.

Les dues estan arraulides al sofà. Sembla que allí només hi són elles amb l’ampolla de vi. En un moment de debilitat, la Mia decideix fer el mateix amb la Lily. Aconsegueix despendre’s del seu vestit i allí la té, pràcticament nua i només per a ella. Els seus ulls denoten una brillantor que la conviden a experimentar. Sense previ avís desferma els pits i els comença a tastar amb la mateixa suavitat que ella havia experimentat amb la seva expressió per saber si el que feia era el correcte o no.

Mai s’hauria pensat que xuclar un pit fos tan plaent. Potser alguna vegada ho hauria imaginat quan era més jove, però amb els seus 41 anys ja ho havia descartat per complet. Sempre havia gaudit amb el sexe d’un home, però el d’una dona era totalment diferent, més suau, més calmat, més…

La Lily deixa anar els seus primers gemecs quan notava que li xucla el pit i l’acarona amb les mans. Gaudeix al notar com els dits recorren cada punt de la seva zona més erògena i s’accelera quan amb la punta de la boca li queixala el mugró. El sofà va aguantant les etzibades de plaer de les dues noies i es converteix en un dels testimonis d’excepció enmig de la nit de lluna plena.

En un moment determinat, la Mia es troba arraulida i la Lily al seu damunt. Juga per uns instants amb els seus pits, però decideix baixar a poc a poc, s’atura en el seu melic que llueix una petita joia. S’hi atura per uns moments amb la llengua mentre amb la mà baixa en direcció al seu sexe tot denotant la humitat que l’impregna. Sense ni pensar-ho dues vegades, pessiga el mugró i amb l’altra mà s’interna en el seu sexe per fer-li vessar un llarg i plaent gemec.

Encara no sap com, però la Mia es troba sense roba estirada al sofà gaudint al màxim. La Lily li vol proporcionar un plaent orgasme. Baixa la boca a poc a poc i per uns segons els seus dits deixen pas a la llengua. Les carícies que nota la Mia la transporten a un punt inexplicable. Li encanta denotar com la boca i la llengua juguen amb ella. Cada vegada està més excitada, li queda molt poc per arribar al punt culminant, però vol expandir el seu plaer uns moments més.

Mai ha practicat sexe amb una noia, però la Mia intenta imitar a la Lily. Per un moment s’endinsa en el seu sexe. Es troba ben còmode i fins i tot decideix experimentar. La llengua, la boca, els seus llavis i els dits comporten un còctel explosiu que genera un seguit de gemecs a la Lily sense parar. No sap si podrà aguantar molta estona més, però amb la cara ho diu tot.

Després del que acaba d’experimentar, és el torn de la Lily per fer arribar al punt culminant a la Mia. Juga amb la boca i després ho fa amb els dits. Es troba tan excitada que amb qualsevol joc innocent podria arribar al orgasme, però el que no sap és que la Lily ho té tot planificat. Un dit, dos dits, tres i fins a quatre i quan es troba enmig d’aquest seguit de sensacions el dit lliure juga directament amb el seu clítoris. 

No para de gemegar, no pot evitar sentir una onada de plaer que mai havia sentit. Cada cop és més intens, sense pressa però molt profund. Un cúmul de sensacions que l’està apunt de portar a un orgasme plaent, llarg i sentit. La Mia ja no pot aguantar més i per fi arriba al zenit d’aquella vetllada.

Les dues noies resten estirades al sofà, nues i sense esma per dir res. S’acaricien suaument. El seu silenci és totalment còmplice fins que la Mia comença a rumiar. La lluna plena es dibuixa al cel i és en aquell moment que dirigeix el seu pensament cap a en Ciri. On és? Què fa? Per què m’ha deixat sola? Què vol de mi? Preguntes sense resposta que s’acaben quan rep una nova carícia dolça de la Lily.

L’endemà al matí la Mia es desperta al seu llit. Encara el seu pensament està perdut. Té bon record del que ha viscut amb la Lily, però del que realment té ganes de fer és gaudir d’ell. Al vespre torna a casa cansada per una jornada llarga on el seu cap ha rumiat més del que és habitual. Decideix relaxar-se per uns moments i es treu la roba. 




A mig fer, toquen al timbre dues vegades. Es vesteix ràpidament però quan mira per l’espiell allí no hi ha ningú, obre la porta i troba un detall inesperat. Un objecte tapat, l’agafa amb una embranzida i entra de nou a casa. L’obre tota nerviosa i els seus pensaments comencen a volar recordant tot el que havia passat la nit anterior. Davant seu té el nou quadre d’en Ciri amb elles dues al sofà. Ara ho sap del cert, durant tota la nit les va observar i enmig del silenci va pintar aquella bellesa que ara és només d’ella.

dijous, 1 de febrer de 2018

Dark side

Em presentaré, em dic Mia i tinc 41 anys. Potser et semblaran irrellevants aquestes dades però quan llegeixis la meva història canviaràs totalment d'opinió. No sé per on començar i per això he optat per presentar-me, no com si fos un grup d'autoajuda sinó per explicar la meva història perquè potser tu també tens un "dark side" com ell diria. Tu en tens? Crec que sí.

Com pots imaginar no em dic Mia, és el meu sobrenom. No sabràs moltes dades perquè segurament són irrellevants. És igual si estic soltera, casada, separada o viuda, qui sap. Tots amaguem una part de nosaltres que és innata, però que se'ns pot despertar en algun moment determinat. Sempre hi ha un què o un qui que ens desferma aquest costat fosc.

Potser estàs pensant ara mateix que estic casada i el que pretenc explicar-te és una infidelitat, però sap greu dir-te que no és el cas. Pretenc anar un xic més enllà i ensenyar-te d'altres coses. Però abans t'hauria de parlar un xic més de mi perquè em puguis entendre a la perfecció.

Malauradament dins la nostra societat convivim amb una sèrie d'estereotips, sobretot masclistes i sexistes. Per exemple si et dic que em fascina el sexe i sóc dona em diràs un qualificatiu totalment masclista, però en canvi si ho diu un home diràs "aquest tiu és un màquina" per posar un cas. Esclava de la societat sempre havia pensat que el sexe és conèixer algú pel qual et sents atreta i materialitzar aquesta atracció sempre respectant uns certs límits. Avui et puc dir, que estava totalment equivocada i he après que cal deixar-se portar.

Tot això ho vaig pensar fins un bon dia. Quan? Molt senzill. Amb els 40 anys complerts vaig entrar en una època buida, la crisi d'edat que diria la societat però considero que no és això, sinó que són etapes. Estava cansada de la vida tradicional i un bon dia el sol va tornar a sortir i em vaig veure involucrada en un joc fosc i desconegut, però que m'aportava molta llum a la meva vida, s'em va obrir un nou espectre.

Sempre havia practicat sexe del que es coneix com a tradicional. No era una gran experta però sabia a la perfecció què m'agradava i què no. Tenia uns límits establerts que mai ningú s'havia atrevit a ultrapassar, bàsicament perquè tinc un cert caràcter i no m'agrada que em facin anar cap aquí o cap allà. Però en la meva etapa d'introspecció i quan semblava que la meva vida sexual entrava en un atzucac tot va canviar quan ell va entrar a la meva vida.

I qui és ell et preguntaràs? Poca cosa et puc avançar, només et puc dir que ens vam conèixer de la manera més inesperada possible i que si ell em diu Mia, jo li dic Ciri. Noms en clau però que m'han fet descobrir el meu costat més fosc. Suposo que estàs desitjant saber com ens vam conèixer i què m'ha portat a explicar la nostra història.

Fa uns anys que vaig trobar la feina de la meva vida, treballo en una biblioteca d'una fundació envoltada de llibres antics. Hi ha dies que no tinc cap visita i em passo tot el dia sola. D'altres no paren de venir investigadors o estudiants a consultar el nostre extens catàleg. Alguns d'ells només venen unes hores i no torno a veure'ls mai més. D'altres s'hi passen dies i dies fins que troben la informació desitjada.

Un bon dia va aparèixer un home un xic més jove que jo, des d'un bon principi vaig notar que tenia quelcom seu que m'atreia. No sé si t'ha passat mai però saps aquell instint que t'indica alguna cosa, però no saps el què? Doncs això. Quan venia es passava tot el matí demanant informació sense parar. Em tenia totalment eclipsada i en més d'una ocasió em deixava sense paraules. Em feia sentir contrariada.

A mesura que anava venint, em sentia més atreta per ell. No aconseguia concentrar-me amb la meva feina i en més d'una ocasió m'havia quedat mirant-lo com recopilava informació, feia fotografies de documents i anotava coses al seu portàtil. Alguna vegada fins i tot, m'havia enxampat com el mirava. Recordo perfectament la seva mirada blava com s'impregnava de mi i em feia ruboritzar.

No sabia què era, però els dies que venia a l'arxiu em posava molt nerviosa i em costava dormir. És igual que estigués cansada, però quan em posava al llit i hi pensava un sol moment feia que em despertés de cop. Tenia un poder sobre meu que mai ningú havia aconseguit. Aquest fet em començava a preocupar, calia trobar-hi una solució.

Vaig pensar que el millor seria parlar-hi per superar el meu nerviosisme. Tot i això, moltes vegades quan intentava iniciar una conversa per banal que fos, em bloquejava. A mi que sempre podia fer-la petar amb qualsevol persona, ara veia com per un estrany motiu no aconseguia articular més de dues paraules. Qui em veu i qui m'ha vist, pensava…

Tot aquest embolic interior el vaig començar a resoldre a finals del mes de gener. Aquell dia m'ha quedat marcat per sempre i va suposar un abans i un després de la meva vida. Era dijous al vespre quan allarguem l'horari fins a les 7 de la tarda. A fora ja era tot fosc. Mancava mitja hora per tancar i va ser llavors que va ocórrer un succés inesperat...


Durant la tarda vaig tenir feina constant fins a les 6, no parava de venir gent. Quan vaig aconseguir tenir una estona de repòs i calma em vaig asseure a la cadira i allí el vaig veure, era l'única persona que havia quedat a la sala. El vaig començar a observar mentre feia endreça de paperassa, estava realment concentrat però quan menys ho esperava em fitava i em deixava gairebé sense respiració.




Així vam estar una estona, semblava una eternitat, però li seguia el joc a la perfecció. Havia aconseguit que em relaxés una mica i tot. Aquell intercanvi de mirades em començava a seduir i cada vegada em sentia més atreta pels seus ulls i la seva presència. Mancaven pocs minuts per haver de tancar i el joc s'hauria acabat. Amb un fil de veu entretallat li vaig comunicar que era hora de tancar, em va respondre movent el cap...

Al cap d'uns instants ja quasi havia recollit tot el seu material. Es va aixecar amb la bossa negra i es va aturar un instant. Pensarós, va treure un tros de paper i amb el seu característic bolígraf Pilot va escriure quelcom mig encorbat sobre la taula. Me'l mirava com procedia. Es va aixecar, es va dirigir cap a mi i em va donar el tros de  paper. Quan vaig notar el tacte de la seva pell em vaig quedar pràcticament sense aire.

Estava totalment ruboritzada. Quan vaig reaccionar havia desaparegut deixant al seu darrera una nota. El seu hermetisme m'atreia d'allò més. Passats uns minuts em vaig recuperar. Tremolosa obria aquell paper i tal i com és ell només hi havia una adreça i una hora indicada, al final amb majúscula hi deia "T'ESPERO". Pel cap m'hi van passar mil i un pensaments, havia aconseguit excitar-me amb una curta nota.

A les 21.00 hores havia de ser a l’adreça indicada. En un primer moment pensava en no anar-hi, però hi havia quelcom que m’hi portava de dret. No m’hi podia negar, hi havia alguna cosa que m’atreia cap a ell i havia de saber què era. Quan arribés al lloc possiblement ho descobriria i després aconseguiria relaxar-me i tornar al meu estat normal. Vaig endreçar ràpidament la sala i vaig tancar en un tres i no res. Vaig sortir cap a casa per dutxar-me amb calma i intentar relaxar-me per un moment.

El cor em bategava ben ràpid, caminava accelerada, més de l’habitual. Si algú trobava pel camí el saludava, però ni m’aturava, necessitava posar-me sota l’aigua i notar com el meu cos s’anava calmant mica en mica. Si em prenen la tensió en aquell moment, de ben segur que m’haurien prohibit el cafè de per vida. Quan vaig arribar a casa, ni podia posar la clau al pany, finalment ho vaig aconseguir. Em vaig despullar ràpidament, vaig engegar l’aigua i sense ni pensar-ho m’hi vaig posar.

Estava tan perduda en els meus pensaments que ni vaig pensar que tardava uns minuts en escalfar-se. El crit que vaig deixar anar al sentir l’aigua freda, em va servir per relaxar-me una mica. Quan vaig entrar en calor vaig intentar agafar l’esponja i fregar-me a poc a poc. L’aigua queia per sobre la meva pell i m’anava acariciant lentament. El coll el fregava amb suavitat, seguia baixant pels pits que sentien el meu estat d’excitació, després cap al ventre i passant en direcció cap a les cames. Després tocava esbandir-ho tot acompanyat de la mà. Tenia el cos realment excitat, però ara el meu cor ja no anava tan accelerat.

Em vaig vestir tal i com em sentia. Vaig buscar entre l’armari fins que vaig topar amb un vestit negre, cenyit i que deixava al descobert l’esquena. No sé perquè però em sentia atreta i aquest era un dels vestits més sensuals que tenia, no mostrava res en concret però dibuixava moltes coses. Em vaig posar les mitges, el vestit, una mica de perfum, la jaqueta i vaig sortir cap a la direcció indicada.

Passava un minut de l’hora. No sabia què fer, el nerviosisme s’apoderava de mi. Tenia temptacions de girar cua i tornar de nou cap a casa. Un impuls em va portar a donar dos tocs suaus a la porta, quan anava a fer el tercer la porta es va obrir lentament. Una llum tènue sortia de l’interior, vaig entrar sense saber cap a on. Un fil de música molt suau sonava i el vaig seguir fins que el vaig trobar a ell.

Seia davant d’una tela, estava pintant. Vaig saludar amb un to de veu baix, no el volia descentrar. Al moment ell va respondre “t’estava esperant. Si us plau, seu al sofà i t’agrairia que deixis l’abric al penjador”. Mai m’ha agradat que em manin, però les seves paraules van entrar dins meu i vaig obeir sense problemes. Em vaig acomodar al sofà esperant noves indicacions.

El primer que vaig fer va ser observar el quadre, estava totalment en blanc. Tenia al seu costat tot de colors preparats per estampar-los sobre la tela, es va girar i em va mirar. Al cap d’uns moments va articular unes paraules “Et vull pintar, ets una dona realment bonica. Vull que et despullis”. En aquell punt, no sabia com actuar, però de nou vaig tornar a obeir, sense ni obrir boca. Em vaig despullar davant seu, estava molt excitada. 

Va començar a traçar les primeres figures sobre el quadre. Semblava una altra persona. Es girava moltes vegades per mirar-me. Quan ho feia, entrava en un nou estat d’excitació. Observava com les seves mans donaven forma al meu cos. Em deixava portar per una estranya raó i el caliu de la música m’ajudava a sentir-me cada vegada més còmoda i relaxada.

Ja havia dibuixat per complert la meva figura, es va aixecar un moment i es va dirigir cap a mi. Va apropar-se i vaig poder notar el seu perfum. Va recórrer amb les seves mans plenes de pintura el meu cos, sense tocar-lo. Notava com si m’acariciés, però no ho feia. Els meus pits cada vegada estaven més durs, era una sensació increïble. La seva sola presència em portava a un estat que mai havia experimentat. Quan va revisar tot el meu cos, em va olorar per un moment i com si no passés res es va tornar a situar davant la seva nova creació per seguir pintant.

A l’estona començava a posar color a tots els traços que havia dibuixat. La meva forma s’anava reproduint sobre el quadre. Observava cada un dels moviments que anava fent i era com si sentís el pinzell passar per sobre meu. Em veia dibuixada amb la mà a l’entrecuix i el cap tirat enrere. La meva cara traspuava plaer, el meu cos desitjava, els meus pits es mostraven ferms, semblava com si l’orgasme arribaria d’un moment a un altre.

Quan ja tenia pràcticament el quadre acabat, es va girar i es va seure davant meu. Es va servir una copa i em va seguir fitant de dalt a baix. Esperava que d’un moment a un altre actués, però no ho feia, fins que va articular unes paraules “vull que et toquis per mi”. Aquelles paraules de nou van quallar dins meu i com si comencés un joc de seducció els meus dits van començar a recórrer tot el meu cos.

Dibuixava a la perfecció els pits, els tocava amb calma i serenitat.  Jugava una estona amb ells i els premia amb força. La meva respiració es començava a accelerar. En aquest punt es va girar i va seguir pintant. Jo no podia deixar de tocar-me de jugar amb el mugró i de sentir-me desitjada. Cada vegada que deixava anar un lleu esbufec, ell es girava i se’m quedava mirant durant una estona.

Seguidament vaig seguir amb aquell joc de seducció. Estava realment excitada i ell ho plasmava a la perfecció dins del quadre. Vaig baixar la mà lentament pel ventre i vaig jugar amb el melic, buscava el meu sexe. Els dits es movien amb pas ferm i decidits cap al punt de màxim plaer. El recorria amb la punta mentre seguia jugant amb l’altre mà amb un dels pits. Cada cop em notava més molla i desitjava sentir com els dits entraven dins meu.

Vaig veure com una de les mans del quadre restava sobre el pit. La respiració era molt més accelerada. Cada vegada tenia més ganes d’arribar a l’orgasme i volia que ell em mirés. Quan un dels dits va entrar dins meu, vaig deixar anar un esbufec allargat. Va parar en sec de pintar i em va mirar. Em mossegava un dels llavis, perquè no podia reprimir la sensació d’excitació que estava experimentant. 

Els dits entraven i sortien com si no hi hagués demà. Ell s’ho mirava des de la distància fins que va articular unes paraules “vull que em satisfacis” i en aquell moment no vaig voler reprimir-me més per buscar l’orgasme desitjat. Em tocava els pits, els dits entraven i sortien sense cap mena de control fins que el vaig satisfer tal i com m’havia demanat.

Estava totalment suada estirada al sofà. Ell em va mirar càlidament “a partir d’avui hem començat un joc. Sé que ets una dona que no t’agrada que et manin i vols fer el que et plagui, però has comprovat que amb mi és totalment diferent. T’agrada que et mani i et plau satisfer-me, Mia”. Mai ho hauria dit, però tenia tota la raó del món, m’excitava obeir-lo.

Es va girar i va seguir pintant. Captava tots els meus moviments, tot allò que li havia transmès durant aquella estona. Em sentia realment fascinada per aquell quadre i per la seva presència. Finalment, vaig caure dormida. L’endemà em vaig despertar tapada per una manta, el sol entrava per una de les seves finestres, però allí no semblava que hi hagués ningú. Al costat vaig trobar sota una llimona, una nota on s’acomiadava de mi. El quadre ja no hi era i ell tampoc.


Em vaig vestir i vaig tornar a casa. Em sentia diferent, com si encetés una nova etapa de la meva vida. Ja no estava inquieta. La nota em deia que ben aviat rebria notícies d’ell. Però els dies van anar passant i ja no va tornar a fer consultes. Fins que una setmana després, un missatger em va portar un paquet, era el quadre. A casa el vaig obrir i el vaig mirar, per uns segons em vaig emocionar al veure com havia captat tots els meus moviments i la delicadesa del meu cos. Al mateix temps, em vaig excitar de nou recordant aquella essència, aquell moment. 

dimarts, 2 de gener de 2018

Entre vinyes

M’agrada de tant en tant, amagar-me entre les vinyes dels meus pares i gaudir d’una ampolla de vi, em transporta a la joventut. De fet, a casa sempre hem viscut entre raïm. Els pares tenien unes vinyes i en fèiem vi per tot l’any. Recordo quan a principis de setembre durant un dia intens fèiem la verema. Recollir tot el raïm, aixafar-lo amb els peus (el més divertit) i després fer el procés habitual de deixar-lo bullir uns dies i posar-lo a les botes. Premsar les restes i deixar que segueixi el seu curs fins a obrir la collita del nou any.

I saps què és el millor? Quan obres una ampolla enmig d’una vinya, després tens una pluja de bons records, bones olors i secrets que tornen de cop i volta a la ment. El sol m’enlluerna, però em dóna un grau d’escalfor que el vi potser no em sabrà donar. Amagat entre els ceps gaudeixo del terrer i les seves vistes. Destapo l’ampolla i flairo el tap. Trec la copa que he portat i m’en serveixo un xic. Oloro aquell fruit, en denoto els primers tocs de cirera, de fruites indeterminades i un xic d’alcohol de la primera part de l’ampolla. El bec i el gaudeixo i és llavors quan em ve un flaix a la ment.


Mentre recordo alguns dels anys que vam fer la verema em venen records de menut. Com aquella vegada quan una abella em va picar en plena recol·lecció. Sort dels remeis casolans i un xic d’oli a la picada em va alleugerar el dolor. Els plors no me’ls va poder fer oblidar ningú. Bec un nou sorbet del "4 kilos" de Terra de Mallorca amb la varietat Callet i segueixo recordant instants.

I de les olors de la verema? Vols un secret? Moltes vegades em llevava de matinada quan el raïm estava fermentant i en la calma de la nit podia escoltar com el nou most bullia amb força. Alguna vegada fins i tot havia aixecat les fustes i allò que la curiositat et porta a olorar el que hi havia dins del cub, una olor forta d’alcohol però que no sé perquè era agradable tot i la seva potència.

El principal aroma i el que gaudeixo més és quan obro una ampolla. Poses el primer raig a la copa i el tastes a poc a poc, amb calma, sense presses, gaudint, sentint (així és com hauríem de gaudir de la vida). Saps que és bo o no amb la primera impressió (com amb la gent), tot i que a vegades si és un vi envellit en fusta, els matisos els aniràs arreplegant mica en mica.

Mentre segueixo arraulit a la vinya, tanco els ulls i recordo un dels episodis més plaents que he viscut entre mig d’aquestes terres. Era jove, no recordo ben bé quina edat tenia, però sé del cert com era ella. El temps de verema sol ser cap a les darreries de l’estiu a cavall entre l’agost i el setembre sense una data per determinar. La producció d’aquell any, era de les més voluminoses que recordo en quan a quantitat i qualitat. Vam haver de contractar més gent de l’habitual per poder recol·lectar tot el que volíem, ja que en qüestió de dies s’esperava un canvi de temps amb possibles pedregades.

Vam haver d’anar fins al sud de França per aconseguir més gent perquè ens ajudés. Era gent jove, però que li agradava la feina. Venien perquè necessitaven els diners pel proper curs universitari i la feina era dura però prou ben pagada. Entre el grup que vam aconseguir hi havia una noia amb uns trets físics d’aquells que et marquen. No destacava per tenir un cos 10, però el seu somriure era…no sé perquè però vam començar a tenir una bona relació.

Com que era dels pocs que tenia un cert domini sobre l’anglès i el francès i era jove com ells, sovint hi tenia llargues converses amb tot el grup. La verema ja gairebé s’havia acabat, les forces estaven flaquejant, ja que vam haver de fer la feina de dos dies, en només un, l’endemà arribava un nou front amb pluja i possible pedra, no podíem perdre ni un gram d’aquella collita.

Quan va fosquejar, després de sopar, vaig decidir sortir a fer una volta. L’ambient era càlid, feixuc i carregós com si anunciés la fi de l'estiu, però en algun racó de les finques encara s’hi podia trobar un xic de fresca. Volia sentir la remor del capvespre, quan tot resta en calma i de tant en tant les fulles es mouen per un petit cop de vent. Mirava al cel tot gaudint de les estrelles, les constel·lacions es dibuixaven a la perfecció en aquell cel net, però es presagiava un canvi de temps immediat (la calma abans de la tempesta).

M’acompanyava en aquell passeig nocturn una ampolla de vi negre (no recordo quin). M’havia proposat fer el que faig ara, seure entre mig dels ceps i gaudir d’un bon vi. Potser en faria un parell de copes, però fer-ho d’aquella manera i amb el cansament que portava el meu cos seria molt més plaent. Finalment, vaig arribar a la vinya, on hi teníem una figuera de coll de dama que estava preparant els seus fruits. Vaig acomodar-me al costat de l’arbre i allí vaig instal·lar el meu camp base. El vi, la copa i una petita manta perquè el terra no fos tan incòmode.

Vaig obrir l’ampolla i vaig tastar aquelles primeres gotes. Realitzava tot el ritual com si fos ara mateix. Tancava els ulls i olorava tots els elements, la terra, les fulles, la natura i ho culminava amb un nou sorbet de la copa de vi. Ja portava dues copes i el cos restava totalment relaxat. Tot en calma acompanyat pel so d’alguna au nocturna. 

Semblava que el vi començava a fer el seu efecte perquè de cop i volta vaig sentir com les fulles es movien més de l’habitual, seria el canvi de temps anunciat? Una llanterna em va il·luminar per complet, vaig quedar pràcticament encegat i em vaig aixecar de cop i volta vessant una part del vi per sobre la manta. En un perfecte francès vaig sentir com em demanaven perdó. Aquella veu m’era totalment familiar i allí la tenia totalment resplendent amb el seu somriure, l’Anne.

Quan vaig recuperar la visió, la llanterna ja era apagada i vaig veure aquells ulls grossos que la caracteritzaven. La vaig convidar a seure una estona i a gaudir d’aquella nit de verema. No tenia cap copa més i li vaig oferir una mica de vi. Va cedir al beure de la mateixa copa. El reflex de la lluna quan bevia em traslladava en un moment màgic, era una de les meves imatges bucòliques preferides.

Perquè el pintar no era el meu fort, però era per començar a traçar una estampa perfecta sobre la nit. La figuera al darrera del seu cos, la copa de vi agafada a la mà i amb un subtil gest retirava el cabell mentre entre les branques s’hi veia el reflex d’aquella nit, de la lluna que ens procurava un punt de llum entre tanta foscor.

Vam seguir amb la nostra conversa. No recordo ben bé de què parlàvem, però suposo de la seva vida a França. Dels seus estudis, quina era la universitat escollida, dels seus projectes de futur, de les seves ambicions. Per la meva part, feia el mateix, ens portàvem pocs anys, potser era un parell d’anys més jove que ella, però aquest no era cap impediment per explicar-nos les nostres vides i els nostres projectes.

Vaig mirar l’ampolla d’aquell vi negre i gairebé ja estava a la seva fi. Una primera ventada va fer moure les fulles dels ceps i va doblegar un xic la manta. Vaig atansar-me per posar-la bé una altra vegada, era un gest innocent ja que era bastant fanàtic de tenir les coses controlades i al seu lloc, però s’estava apunt de descontrolar tota la situació a causa de les copes de vi.

Amb les últimes gotes que quedaven d’aquella ampolla, li vaig començar a parlar de les olors. La vaig convidar a tancar els ulls i que em digués quines olors li arribaven. Vam començar pels últims traços de vi, però després vam seguir amb els que es despertaven enmig de les vinyes. Sembla mentida com poden diferir les olors d’una persona a una altra.

Ara era ella qui em demanava que fes el mateix, tanqués els ulls i li digués què flairava. Primer em va passar la copa de vi pel nas, després va deixar que els meus sentits destaquessin alguns punts de la natura, però per últim es va acostar a mi i em va deixar que l’olorés. Portava un perfum com de cirera, i allò em va recordar al vi. El seu cabell desprenia un aroma portentós i per últim i sense esperar-m’ho vaig notar l’olor dels seus llavis que flairaven a fruites del bosc com si degustés la copa.



La temptació amb els ulls tancats va ser massa forta per no deixar-me portar. Vaig dibuixar amb la punta dels dits aquells llavis i vaig seguir perfilant el seu somriure. A la de tres, vaig notar com era ella qui dibuixava la meva cara i notava el caliu dels seus llavis. Va ser un matís que mai hauria imaginat, va ser una estona de cel, un moment que sempre he recordat i que evoco bevent.

El següent joc va consistir en compartir el gust del vi. La última glopada de la copa se la va beure, però en va deixar unes gotes per acabar de gaudir-la dins la meva boca. Sentia un gust diferent, un petó de vi que mai fins llavors havia comprovat. Era una autèntica delícia i una nova manera de tastar-lo.

Després em venia de gust flairar el seu coll. Es notava l’olor que desprenia el xampú que havia utilitzat per dutxar-se, em recordava un camp de flors, però on hi trobava matisos de roses. Aquella situació li agradava, vaig retirar un xic la seva roba per poder flairar les espatlles, però no m’en podia estar i de cop i volta vaig baixar un xic per poder fer el mateix amb el contorn dels seus pits. L’olor de roba neta, les flors, les roses i el delit de gaudir d’aquell cos conjugat amb la ingesta de vi em van portar a retirar totalment la roba per olorar la punta del pit com si estès degustant una copa.

Quan veia el pit amb el reflex de la llum de la lluna, pensava en el color del vi i el to rosat que tenia. L’observava i l’olorava però aquell gest no era suficient, calia fer-hi quelcom. Vaig començar a llepar-lo amb suavitat, veient com cada vegada era més similar al to negre del vi. Em delia per jugar-hi una estona més i a cada moviment sentia com la seva respiració anava en augment.

Ja la tenia totalment tombada sobre la manta. Jugava amb el seu cos, amb els seus pits i amb les seves reaccions. Parava un moment per intercanviar-hi una mirada, però quan menys s’ho esperava seguia dibuixant la forma del pit per notar com s’enduria cada vegada més. Notava encara el gust del vi i xuclava amb delit aquella part del seu cos sentint com la respiració accelerada es convertia en un lleu gemec enmig de la nit.

Les seves mans no paraven quietes i notava com baixaven pel meu cos. Va aconseguir arraulir una part del meu cos amb les seves mans, notava com jugava per sobre la roba amb l’únic desig de provocar-me. Quan vaig queixalar de nou els seus pits, la seva mà es va amagar per entre els meus pantalons i va aconseguir jugar amb mi. Sentia com es movia frenèticament per acabar prement amb força.

Em va estirar totalment sobre la manta i es va posar al meu damunt. Com si fes màgia, va aconseguir deixar-me sense els pantalons i és llavors quan es movia pel meu damunt, fent que em provoqués de manera exagerada com si volgués desfermar el tap de l'ampolla. Al meu torn, vaig aprofitar l’ocasió per agafar un dels pits amb força i el vaig xuclar fins a l’extenuació. La càrrega de vi es notava i ens deixàvem endur pel moment, jugant per sobre la roba sense que els nostres sexes es trobessin pel camí, un petit teixit ho estava impedint.

Però ella podia més que jo, estava massa desinhibit per permetre molta més estona aquell joc luxuriós que podia amb tot el meu desig. La meva mà es va introduir a la seva roba i vaig aconseguir fruir del seu sexe totalment amarat per la humitat. Notava com estava portentós i com jugava amb frivolitat amb el seu sexe. Respiració accelerada i gemecs es confonien a la perfecció. Els moviments eren cada vegada més abraonats buscant el plaer mutu.

Em va queixalar el coll i com un acte reflex vaig despendrem de la seva poca roba per poder notar-la a la perfecció. Els dos cossos s’unien enmig de la nit a l’ombra de la figuera. Cada vegada anava més endins seu, era ella qui regnava aquells moviments de plaer, era ella qui imposava aquell ritme que ens portaria a l’extenuació total. Però encara tenia una sorpresa inesperada just quan l’aire es feia més carregós presagi d’una nova tempesta.

Es va girar sobre la manta i em va deixar amb la mel al llavis, estava a un punt de poder arribar al màxim plaer, però volia que hi arribés per una altra via. Es va posar amb una situació perfecte perquè entrés pel darrera. Sense ni pensar-ho, hi vaig accedir. Vaig notar com estava realment excitada i vaig agafar-me amb força a la seva cintura per poder entrar amb decisió donant de mi tot el plaer que tenia a les meves mans. 

Cada vegada gaudia més, ella fins i tot deixava anar un crit de plaer constant. Els gemecs ja no hi eren, però havia d’evitar que fóssim descoberts ja que era de nit i els crits cada vegada eren més forts. Li vaig tapar un xic la boca, ella em va mossegar al sentir les meves embranzides, em vaig agafar amb força al seu cos per aconseguir que arribéssim a un orgasme plaent a l’ombra de la vinya de la figuera.

Vam quedar exhaustos sobre la manta, els cossos amarats de suor i immòbils un al costat de l’altre. La calor que sentien els nostres cossos es va estroncar just en el moment que vam articular les primeres paraules que van ser seguides amb un cel totalment tapat i unes primeres gotes de pluja que ens van fer reaccionar de manera sobtada. Vam recollir ràpidament tot plegat, però la copa de vi es va quedar entre les vinyes.


Quan recordo aquest moment, faig el mateix perquè el sol del dia ja s’ha amagat. Hi deixaré la copa de vi pel record, entre mig d’aquelles vinyes que un bon dia van gaudir d’una nit de sabors, olors i plaer al peu de la figuera de coll de dama. A voltes, quan enceto una nova ampolla, em recordo d'aquella situació com si fos ara mateix.