diumenge, 5 d’abril de 2020

Confinada

Arraulida al sofà el mòbil comença a parpellejar. Qui deu ser? Estic mig adormida i miro a la pantalla. És en Ciri “Mia, em vens a veure?”. Somric i m’ho penso dues vegades, quina temptació. “No puc, estic confinada”. Aquesta és la meva resposta. Em respon amb una cara trista 😢 però allò és l’inici d’un joc que no sé com acabarà.

Seguim la conversa estèril i li responc amb l’etiqueta “#joemquedoacasa”. Mica en mica, em va donant conversa. No recordo ben bé de què parlava, és com un pensament fugisser que em trasllada a les darreres trobades. Tanco la ment i em fa reviure allò que he viscut. Crec que aquest record es quedarà de per vida a la meva ment, tot i que no deixen de ser senzills traços del passat.

Durant una estona, espero una nova resposta. Res de res, fins que començo a rebre un seguit de missatges que comencen amb un “vull posseir-te el cervell”. Aquella afirmació pot més que tot plegat. Aconsegueix que abandoni el meu confinament i em traslladi a una nova dimensió.  Opto per no respondre res de res. Ha vist que he llegit el missatge, però no penso dir-li res més. Em tapo amb la manta al sofà i acluco els ulls per una estona, el cos es relaxa i la ment fa de les seves.

“Despulla’t”. Obeeixo com mai ho he fet. Em descordo la camisa a poc a poc deixant entreveure els meus pits. Un botó, dos botons i vaig seguint fins deixar-la ben oberta. Els dibuixo amb la punta del dit. Després ressegueix el meu ventre i arribo als pantalons. Faig el mateix, els descordo, un botó, dos botons, tres botons. “Ara vull que et posis la mà sota dels pantalons”. Obeeixo. Mica en mica, m’humitejo només de pensar que el tinc a pocs metres de mi. 

“Gira’t i treu-t’he els pantalons”. Obeeixo. Ho faig sigil·losament deixant entreveure el meu darrera. Em desprenc de la camisa, em descordo la roba interior i per últim faig baixar els pantalons fins quedar-me pràcticament nua davant d’ell. Em mira i el noto com es va excitant a poc a poc. Sé que em vol tocar, però no ho pot fer, una mena de paret de vidre ho evita. 

“Estira’t al sofà”. Obeeixo. Ho faig i començo a jugar amb el meu cos. Toco amb suavitat els pits, els acaricio perquè es vagin endurint a poc a poc. Després baixo la mà cap al ventre fins al melic i retorno a pas lent cap als pits per tornar-los a acaronar. Repeteixo el joc una, dues i tres vegades fins que obro els ulls. Ell està cada vegada més i més excitat. La paret de vidre segueix allí.



“Et vull posseir el cervell”. Fes-ho. Al sentir aquelles paraules em conviden a seguir jugant. Ara ja no paro la mà al ventre, sinó que la baixo un xic més avall. No puc evitar veure’l allí, excitat i inserir la mà dins de la roba interior per començar a jugar amb el meu clítoris. Aquell joc, m’està tornant boja. Cada vegada tinc més ganes que es trenqui la paret de vidre, però en Ciri no té cap mena d’intenció de trencar-la. Vull que la trenqui, vull que no només em posseeixi el cervell, sinó que també ho faci amb mi, no puc quedar-me així, són masses dies sola.

“Ara et penso mossegar les natges”. Fes-ho. Els meus ulls s’obren com a plats. De cop i volta noto com estic girada al sofà i en Ciri a poc a poc em comença a mossegar. Allò m’excita i molt. Noto com els pèls de la barba insípida em van acaronant a cada mossegada superficial, però òptima perquè em mulli a cada nou joc que inicia. Em treu d’una sotragada la poca roba interior que em queda. Estic totalment nua, el vidre ja no existeix i cada vegada noto una mossegada més fervent al meu darrera.

“Deixa’t anar”. Obeeixo. Ho faig i noto com una de les mans comença a jugar amb els meus pits a l’hora que segueix inspeccionant les meves natges. El mugró està totalment dur i l’acaricia amb les puntes dels dits. Quan ho fa, noto com em vaig accelerant més i més i quan per fi deixo anar un lleu gemec ho aprofita per queixalar-me. Ara sí que m’he deixa’t anar per complet i em remoc per sobre el sofà.

“Deixem entrar”. Fes-ho. No puc evitar posar-me perquè entri des del darrera. Primer va jugant amb mi. Noto com el seu sexe es passeja sense una direcció concreta fins que amb un moviment aconsegueix posar-lo a la meva porta d’entrada del plaer. No es mou, senzillament em provoca a l’hora que segueix enganxat a mi jugant amb els meus pits i fent-me patir. Cada vegada em provoca més. Moc el meu cos per provocar que entri dins meu, però els meus precs no són escoltats. M’està tornant boja.

“Sigues pacient”. Obeeixo. Quan escolto aquelles paraules no ho puc evitar i m’humitejo més, ja sap que no sóc gens pacient. Segueix jugant amb els meus pits i la mà em prem les natges. Deixo anar unes lleus paraules “Si us plau Ciri”. Al sentir-ho no ho pot evitar més i entra dins meu amb tota la força i tot el desig. El noto com les embranzides van fins al fons gairebé sense deixar-me ni anhel. No sé si tenia més ganes jo o ell d’entrar fins al fons. 

“Et faré patir com mai”. Fes-ho. Aquelles paraules van retronar per tot el meu cos. A cada embranzida notava tot el plaer del seu sexe. S’aferra fort al meu cos, però ara es tira un xic enrere. Quan segueix amb el seu joc, em fa patir però encara em posa més en el moment que la seva mà pica contra la meva natja. No sé si podré aguantar molta estona més així.
“Aguanta”. Obeeixo. És molt fàcil dir-ho i molt complicat fer-ho. Ara ha començat un nou joc que no em deixarà molt tranquil·la. La seva mà es posa sobre el meu clítoris que està ben dur. Noto el seu sexe com entra fins al fons, alhora, la mà prem el meu sexe. Quina sensació més plaent. No puc evitar els gemecs. Em té al límit. Si segueix massa estona així no ho podré evitar i no aguantaré.

“Corre’t”. Obeeixo. Quan sento aquestes paraules no ho puc evitar i em deixo anar per complet. Arriba al fons. El seu cos està totalment arraulit sobre meu. No para d’entrar i sortir. Deixo anar un crit plaent indicant que li he fet cas en tot allò que em deia. Ell s’ha deixa’t anar sobre meu i noto com em deixa totalment exhausta per aquella batalla que hem mantingut.

Estirada al llit obro un ull. Instintivament agafo el mòbil. A la pantalla un missatge d’en Ciri “Mia, com estàs?”. Miro a un costat i un altre. No hi és. La pantalla de vidre no existeix. Només m’he quedat amb el missatge de saber com estava. No sé ni quina hora és i la meva cara d’estupefacció va en augment. Quins somnis es poden arribar a tenir confinada.
Durant els dies que porto confinada no m’ha dit res i des que ens coneixem mai m’ha preguntat com estic o deixo d’estar. Per primer cop a la vida es preocupa per mi. En situacions com la que passem, és quan realment veus qui tens al costat i qui no. Si en el fons m’aprecia, ara ho veig.

diumenge, 15 de març de 2020

La música d'en Màrius


En Màrius és un home casat, “feliç”. Per què ho dic entre cometes? Molt senzill, sempre hi ha qui té un costat amagat i ell com molts el té. Saps que li agrada la música? Saps què li provoca la música? Jo sí...ho vols descobrir? Ja t’aventuro que serà un camí d’anada i tornada dins la vida d’aquest personatge.

Potser t’agradaria conèixer un xic més qui és i què fa. Fa uns anys que està casat. És “feliç” perquè té una vida complerta segons els estàndards de la nostra societat. És comercial en una empresa, té un bon sou, treballa de dilluns a divendres i durant el cap de setmana fa escapades a la casa que tenen a la muntanya i durant l’estiu aprofita amb la seva parella per anar a l’apartament dels sogres arran de mar.

Fins aquí tot correcte. Però en Màrius té un costat que ben poca gent coneix. Si segueixes llegint tu seràs una altra d’aquestes persones que el coneixerà. No sap què li passa, però certes cançons fa que es transformi. D’aquest fet no en va ser conscient fins fa un parell d’anys aproximadament. La música fa que es transformi i no sigui el mateix de sempre, es converteix en un seductor en tota regla.

Segurament que si algun psicòleg el visités, trobaria l’origen d’aquesta transformació en una experiència viscuda fa molts anys. A ell no li preocupa i per això aprofita al màxim aquest component que s’amaga darrera d’aquesta cara de bon noi. Aquest fet és un perill, perquè la música ens envolta a totes hores. La ràdio l’acompanya durant bona part del dia quan va amunt i avall, per aquest motiu quan va acompanyat intenta escoltar ràdios amb contingut obviant les musicals. Si entres al seu cotxe, veuràs que no té cap emissora musical. El problema és quan un interlocutor femení li demana que posi un xic de música, heus aquí el problema. Però com sempre en té la solució, sintonitza un canal de música clàssica i aprofita per escapar uns riures.

Ja fa uns dies a la feina va començar una nova companya. Des del moment que la va conèixer va pensar que hi havia quelcom en ella que li provocaria posar música al cotxe. Intentant evitar qualsevol contacte es va començar a comportar com una persona tímida. Mantenia molt les distàncies i no buscava cap moment per intercanviar unes paraules amb ella. Sempre s’havia mostrat com una persona oberta, però amb ella sabia que havia de mantenir les distàncies, del contrari coneixeria la seva part més fosca.

Quan la Marta va conèixer en Màrius es va estranyar molt. De fet, ja feia gairebé una setmana que treballava en l’equip comercial i n’havia sentit a parlar molt. Quan els van presentar va notar com un calfred en el seu interior, el seu sisè sentit li anunciava que aquell home no era com semblava, hi havia quelcom dins seu que volia descobrir, què s’amagava darrera d’aquella aparença d’home tímid que havia conegut, però que tots els seus companys sempre havien dit que era molt obert? Per què amb mi es comporta així? Era la gran pregunta de la Marta.

En Màrius seguia amb la seva tasca com a comercial. Marxava de bon matí i visitava els diferents clients. Quan la veia a ella a l’empresa, l’evitava al màxim, era com si veiés el diable, però sabia que tard o d’hora alguna cosa acabaria passant. Quina? No ho sabia. On? Tampoc. El que si sabia és que a la feina no hi volia embolicar el canvi que experimentava quan escoltava música al cotxe. Quan sortia del seu lloc de treball, el que fes o deixés de fer era cosa seva.

La relació entre els dos no millorava. Ell se seguia comportant com algú fred i distant, com si tingués un problema amb la Marta. Aquest fet cada vegada li cridava més l’atenció a ella. Què li he fet? Ens coneixem d’alguna cosa? Li he fet una mala passada? Eren preguntes sense resposta. Com a dona amb caràcter que era, estava disposada a preguntar-li si tenia algun problema amb ella, però al final s’hi repensava perquè feia poc temps que havia entrat a treballar, li agradava la feina que feia i no tenia ganes de buscar-se problemes amb algú que era molt ben considerat entre els companys i els caps. 

Dijous al matí la Marta va anar a l’empresa. Es va preparar un cafè. Des de lluny va veure en Màrius i observava com feia broma amb la resta de companys. Amb tothom hi tenia una molt bona relació, però amb ella sempre hi tenia un eixut bon dia, intercanvi de mirades i poca cosa més. Ella va sortir a fer la ruta habitual que li pertocava dijous.

En Màrius va arribar a la feina i va saludar als companys de manera alegra. Va fer broma amb un parell de companys. Quan va passar pel costat d’ella només li va sortir un just bon dia. Ella la va correspondre amb un gest i poca cosa més. Aquella situació l’incomodava, no sabia el motiu de la seva reacció envers la nova companya, però dins seu s’hi removia quelcom, ben aviat succeirien els primers esdeveniments.

La Marta no tenia cap reunió aquell matí per tant, va agafar el cotxe i va començar la ruta. En canvi, ell tenia reunió amb el seu cap. Es va allargar gairebé una hora, almenys un cop per setmana marcaven objectius. De fet, en Màrius ben aviat s’hauria de convertir en el nou cap de vendes, tothom ho sabia. Nous aires per l’empresa. Un cop acabada la reunió va sortir a fer la seva part més comercial, el que a ell realment li agradava, visitant a clients i pujant els seus objectius de vendes. 

No tenia una ruta concreta quan sortia. El seu instint el va convidar a anar per una via poc transitada, li agradava conduir per llocs on hi hagués poc trànsit encara que tardés 5 minuts més. Es posava la ràdio i aprofitava per fer algunes trucades per agilitzar la llista de visites i per concretar cites pel dia. Quan ja portava una estona i enmig d’una trucada va veure com hi havia un cotxe parat al voral de la carretera, caigut en part dins d’un ramal d’aigua. En aquell tram si hi passava un cotxe cada 30 minuts ja era molt, per això va penjar la trucada i es va aturar al costat del cotxe a l’entrada d’un camí de sorra.

En Màrius va baixar del cotxe i es va dirigir cap al cotxe aturat per ajudar la persona que hi havia a l’interior. Quan hi va arribar es va quedar de pedra i la cara li va canviar per complert, era la Marta. Si hagués fet cas al seu cap, hauria sortit corrent però el cor li deia que havia d’actuar per mirar si li havia passat alguna cosa. Va obrir la porta del cotxe i la va ajudar a sortir-ne. Ella es va quedar de pedra al veure que era ell.

  • Estàs bé? - li va preguntar en un to fred però preocupat
  • Sí, no m’ha passat res, ha creuat un animal enmig de la via i al voler-lo esquivar ha fet que el cotxe s’em quedés dins del ramal d’aigua. No el puc treure i ara estava trucant a la grua per si em podia venir a treure el cotxe - va explicar tota accelerada la Marta.
  • El més important és que estiguis bé. Vols que em quedi fins que arribi la grua? 
  • Deus tenir clients per visitar…
  • En tinc uns quants sí, però no em fa res perdre una estona. En aquesta carretera hi passa molt poca gent i hi podries perdre tot el dia.
  • D’acord - va respondre ella alleujada.

En Màrius va tornar fins al cotxe per fer un parell de trucades i posposar les visites per l’endemà al matí. Entre l’estona que havia perdut amb la reunió i la que preveia que tardaria en arribar la grua només tindria temps per visitar els clients de la tarda. Mentre feia aquelles trucades es mirava la Marta des de lluny. Quan ho feia, el seu cos es ruboritzava, hi havia quelcom en ella que li atreia i molt, no sabia el què. De totes totes havia d’evitar posar música al cotxe, hauria estat la seva perdició.

Ella es movia al costat del cotxe comprovant si hi havia algun desperfecte. Una de les rodes semblava que havia quedat inservible. Ell se l’ha mirava des de lluny mentre seguia fent trucades. Les temptacions començaven a recórrer la seva ment quan observava com es movia aquí i allí. Es fixava en la seva vestimenta. Era un dia d’una temperatura d’uns 20 graus, tirant cap a la primavera. Vestia una faldilla que deixava veure les seves cames i marcava bé el seu cos. A dalt, una camisa blanca que li indicava algunes de les temptacions que hauria de superar al cotxe. 

Després d’una llarga estona es van acabar les trucades. Ja feia més de 20 minuts que la Marta havia trucat a la grua però encara no havia arribat. De sobte, va sonar el mòbil d’ella, el pitjor de tot plegat era que no era el típic to de trucada sinó una música. En Màrius estava totalment perdut perquè la cançó era una de les seves temptacions, un dels èxits que sonava últimament i que tenia quelcom en la seva melodia que el feien transformar. La melodia no parava de sonar, ella  es va atansar a l’interior per respondre però ja era massa tard per ell.


Des de lluny va intentar contenir-se i al penjar li va preguntar si era la grua, ella va respondre que sí i que en 5 minuts arribaria. El cos d’en Màrius es va alleujar per uns moments. Va anar al cotxe i va fer una trucada per apaivagar la cançó. Estava nerviós. El seu interlocutor li va notar cert nerviosisme, ell va dir que no li passava res de res. Al cap d’un moment va arribar la grua. Ja havia passat el pitjor.

La grua va recollir el cotxe i a la resposta si necessitava un taxi per tornar a l’oficina, ella va respondre que el seu company ja la portaria fins on fes falta. En Màrius es va haver de concentrar de nou, ho tenia clar, escoltar programes de contingut i arribar quant abans millors al seu destí. Estava a una mitja hora, per tant havia de ser valent i evitar de totes totes escoltar música. Tenia el do de la paraula i faria el possible per buscar temes de conversa.

Un cop dins del cotxe ell va prendre la iniciativa. Sabia que havia de capitanejar la conversa. Anava traient temes de conversa. Preguntant sobre com se sentia en el seu nou lloc de treball i indagant un xic dins la seva vida. Mica en mica s’anava sentint més còmode. La ràdio sonava de fons i en Màrius estava totalment relaxat. Li havia desaparegut totalment aquell pànic a deixar-se portar.

La Marta se sentia contrariada. Com podia ser com un home com aquell que feia unes hores la saludava amb un fred “hola” o “bon dia”, ara la portés en cotxe. De fet els companys tenien raó quan deien que era un home extravertit. Aquest va ser el seu primer pensament, mica en mica es va sentir còmode com ell i es deixava portar per la conversa, va dissipar per complert aquell pensament estrany, però quelcom dins seu l’atreia cap aquell home.

Seguien fent la ruta per carreteres secundàries quan de sobte tot va canviar. El telèfon de la Marta va començar a sonar amb força. Aquella melodia va sonar amb insistència. El mòbil s’havia amagat al fons de la bossa. En Màrius ja no sabia què fer, estava sonant massa estona i aquella música l’estava fent transformar. Ja no hi havia marxa enrere i un cop finalitzada la trucada…

Per fi va trobar el telèfon i va contestar. Era el seu cap preguntant si havia pogut resoldre el problema del cotxe. Ella va explicar que ja tornaven cap a l’oficina, que en una estona arribarien. Al penjar, va seguir amb la conversa. En Màrius se la va mirar de reüll. La faldilla se li havia pujat un xic i quedava a la vista una part de les seves cames. La calor de l’interior del cotxe feia que de tant en tant enviés una mirada fugissera cap a la seva camisa, buscant algun detall que se li passés per alt. Dibuixava la seva figura mentre anava conduint, començava a imaginar com podria començar tot aquell joc.

Ella seguia donant conversa, sentia com la seva veu era diferent, més elegant, més ferma, com més seductora. Quelcom dins seu anava canviant. En Màrius va treure la ràdio i va posar música que tenia al cotxe. Tot era part del seu pla. Anava sonant aquella música que el feia esdevenir un seductor en totes les de la llei. Mantenia el braç ferm sobre el canvi de marxes i ella en un gest li va acariciar el braç.

Aquell moviment el va aprofitar en Màrius per quan canviés de marxa deixar anar la mà i fer-la passar suaument per sobre la part de les cames de la Marta que havien quedat al descobert. Ella lluny de fer un gest de refús, va optar per fer com si res i el va convidar a seguir jugant. Les mans d’ell van començar a pujar entre les cames, anava parlant com si res passés. Ella va acariciar amb suavitat el braç i el va convidar a anar un xic més enllà. La mà es va escórrer per sota la faldilla, ella va obrir un xic més les cames i va deixar pas a un moment de contacte. La mà fruïa amb el seu pas ferm cap a l’interior, notava com es podia moure sense problema i pujava i pujava sense treva. 

La Marta es deixava anar i li agradava aquell tacte, aquell joc mentre la música anava sonant. Es va descordar un botó de la camisa, dos fins a tres per deixar els seus pits a l’aire. Se sentia totalment excitada i els dits d’en Màrius feien de les seves per sota les cames. S’obrien pas indefinidament. En un moment de dèjà vu va agafar la mà i la va dirigir cap als seus pits tocant la part exterior, els va prémer amb força a l’hora que ella va tancar per un moment els ulls per deixar-se anar.

El joc anava seguint a l’hora que ell conduïa per aquella carretera. Va observar un camí que entrava, sense pensar-ho en Màrius va girar en aquella direcció i es va amagar. Va frenar el cotxe i ja no va poder evitar fer el que el cos li demanava des de feia molta estona. Amb el motor en marxa i sense temps per res es va girar cap a la Marta i va començar a jugar amb aquells pits. Ara tenia les dues mans lliures i va posar la mà que li quedava lliure per jugar per sota les cames. Ben aviat en va rebre la primera recompensa quan ella va començar a gemegar. Es deixaven portar pel moment.

La Marta va començar a descordar els pantalons d’ell. Va posar les mans dins i va començar a jugar amb el seu sexe mentre anava sentint en el seu cos un munt de carícies que la transportaven al més enllà. L’anava prement a un ritme que li indicava el que li havia de fer. En Màrius com a bon amant, entenia aquelles indicacions tot i ser la primera vegada que gaudien junts al cotxe. Els dits d’ell ja havien començat a jugar amb el sexe. Quan ella premia un ritme més fort, ell li recompensava amb un dit que entrava sense cap mena de problema. Si persistia en l’intent, ell es posava el pit a la boca i el succionava sense parar fins que els dos a l’hora deixaven anar un esbufec de plaer.

En Màrius va tirar el seient cap enrere. Ella no s’hi va poder estar i es va posar sobre seu. Sort que era un cotxe ampli, es va situar entre les seves cames i va sentir com el sexe li entrava sense problemes. Es movia a un ritme lent, ell anava esbufegant de plaer a poc a poc. Li va posar la mà entre la cintura i la va acompanyar en aquell ritme apaivagat. Mica en mica, li feia pujar el ritme prement amb força les natges. A ella li agradava aquell ritme que va augmentar serpentinament. Les mans d’en Màrius agafaven cada cop amb més força les seves natges i les premia. Aprofitant que la tenia davant es va posar un dels pits a la boca mentre li demanava que anés més ràpid, que no parés, que es deixés anar. La Marta li feia cas en tot el que li deia, li encantava notar la boca, el sexe i les mans pel seu cos. 

Els dos seguien amb el ritme frenètic d’aquell matí de primavera dins del cotxe. La música seguia sonant de fons que es veia entretallada amb els gemecs consistents. El ritme era d’allò més alt, en Màrius premia amb força les natges i ja s’havia oblidat totalment dels pits. La Marta es deixava anar per sentir tot el sexe a dins seu, es va arquejar cap enrere fins que va sentir com tota la passió descontrolada d’ell entrava dins seu.

Just en aquell moment, els dos exhaustos es van quedar dins del cotxe i de nou el mòbil tornava a sonar. Van fer cas omís d’aquella trucada. Ella es va cordar la camisa i es va situar al seu seient, en Màrius se la va mirar i va pensar “aquesta cançó l’hauré d’afegir a la música del cotxe, és brutal”. Van tornar a la carretera sense dir res. El cotxe en silenci que es va trencar només en arribar a la seu de l’empresa. Ella es va acomiadar amb un “gràcies”, ell va moure el cap i va tornar a visitar els seus clients. 






dimecres, 1 de gener de 2020

Escolta

A la Mia, mai li han agradat les festes de Nadal. Són dies de molt menjar, molt beure i a vegades depèn com, molta hipocresia. Qui no llegeix els comentaris sobre els cunyats/des  i es pregunta, per què et reuneixes amb ells en un dia indicat en el calendari si no et ve de gust? No seria més pràctic, reunir-te amb qui realment vols? Un altre fet en el que pensa sovint durant aquests dies, és per què cal fer àpats copiosos? La societat no ens permet passar-nos el dia de Nadal sols a casa fent el que realment volem, però ens agradi o no acabem essent esclaus de la societat.

Dia de Nadal al matí, li espera un nou dinar amb la família. Expectatives? Cap ni una, però estar al costat de la mare en dies així és molt important i si hi seguia anant era per ella, per res més. Obre la persiana perquè el sol li toqui de ple, mig nua sobre el llit deixa la ment en blanc. Els rajos li acaricien la pell, els pits, la cara… Comença a pensar en el vestit que es posarà i recorda la dita de sa mare “Qui per Nadal res no estrena, res no val”. Sort que fa pocs dies es va comprar un conjunt nou de roba interior, tenia pensat estrenar-lo en d’altres circumstàncies però en certa manera volia fer feliç a sa mare seguint aquella vella tradició de com quan era petita.

Entre mig de mandres, es lleva i  es tapa. Obre la nevera i pràcticament no hi té res per esmorzar. Es fa un cafè amb llet i s’asseu davant del televisor per escoltar les misèries del dia. Es nota que és un dia festiu, perquè al canal de notícies el contingut és prou escàs. Poca gent treballa en un dia així. Fulleja una revista que té per sobre la taula, se li descorda un xic el batí deixant al descobert una part del seu pit, al tapar-se de nou l’acaricia amb suavitat, però no té ni ganes de sexe. S’acaba el cafè i s’en va directe cap a la dutxa.

De fons es posa música per animar-se. Mentre l’aigua calenta li recorre el cos es comença a ensabonar tot escoltant la veu de la Carla Bruni. Es recorre tot el cos amb la voluntat de trobar un petit orgasme, però el seu cos sembla que aquest dia de Nadal se l’ha pres com a festiu. Els pits se li endureixen per moments, però finalment obvia qualsevol possibilitat i opta per fer lliscar l’aigua per tot el cos. Al sortir del bany, s’eixuga i obre l’armari. Hi troba la caixeta amb aquell conjunt de roba interior negre, li encanta el seu tacte. Fita la zona dels vestits, vol trobar-ne un. Els comença a posar i treure del penjador. Després de 5 minuts, no troba cap. Sembla com aquell qui busca una pel·lícula o sèrie a Netflix i no en troba cap d’escaient. Finalment, opta per tancar els ulls i triar qualsevol a l’atzar.

El Nadal fa el seu efecte i la Mia ha trobat un vestit que feia temps que no es posava. Negre, entallat, amb un escot no molt generós però que suggereix més d’una fantasia. Es vesteix amb parsimònia, mira el rellotge i veu que va tard, les 12 del migdia! Accelera tot aquell procés i amb un tres i no res es vesteix. Tria unes sabates amb taló, l’abric per no passar fred. Es perfuma, agafa les claus i surt per no fer tard.

Al arribar a casa sa mare es troba amb la sorpresa que és la primera. L’olor de l’àpat de Nadal es pot flairar des de la portada d’entrada, s’abracen es desitgen bones festes i xerren sobre coses diverses. Als 10 minuts, arriba sa germana amb el cunyat. La llar agafa un altre color, somriures, conversa tot obrint la primera ampolla de vi. Un blanc de Gramona, el Mas Escorpí.

Quan ja han begut la primera copa, arriba l’altra germana amb la mainada i el cunyat que menys aprecia. La conversa començarà a decaure en qualsevol moment, però per sort ben aviat seuran a taula i els plats aniran desfilant a poc a poc enmig de llargues converses per arreglar el món. Encara que no li agradi el Nadal, la flaira de la cuina de la mare la transporta a quan era petita. Fa olor de rostit, de bones intencions, de somriures i conversa amb la família unida.

La mare comença a servir el primer plat. El protagonista serà rap i lluç a la marinera. La Mia enceta la segona ampolla de vi blanc i n’omple les copes. L’olor que desprèn el peix i les copes de vi la conviden a gaudir d’aquella vetllada tot esperant que no parlin de política, sinó de les coses maques que té la vida i el fet que la família s’hagi pogut tornar a reunir. A veure quan tarda el seu cunyat a treure el tema polític…malauradament sap que no passarà massa estona.

Arriba el moment del segon plat. L’encarregada de buscar un vi escaient és ella. Es decanta per un Eguren Ugarte Reserva del 2013. Sap que és un vi de la Rioja alabesa, però per menjar el rostit de Nadal cal un vi amb cos i presència. El que no sap la Mia és que el fet de triar un vi de fora de Catalunya serà l’ingredient que portarà al seu estimat cunyat a parlar de la política i a criticar el fet que hagi triat aquell i no un de català. A ella, no li importa gens, ja que li venia de gust aquell. I les paraules que escolta d’ell, fa que cada vegada desconnecti més de la conversa i pensi més en les seves coses.



Sa mare sap que mai mira el telèfon, però quan arriba una conversa que no és gens plaent, la Mia es distreu amb qualsevol cosa. Dóna un cop d’ull a les xarxes socials. Res d’interessant. Quan està apunt de tornar a la família unida rep un missatge. És molt estrany, no el té a la llista de contactes i li felicita les festes. Mira la foto de perfil, però no sap extreure qui és. No respon, però sap que aquella imatge li és familiar, ha estat en aquell lloc. S’abstreu de tota conversa rumiant fins que per fi troba la resposta. És l’estudi d’en Ciri.

El seu cos s’activa per moments. Somriu. Retorna per uns moments a la taula, però el seu cunyat segueix centrant la conversa. No sap perquè però un impuls la porta a respondre el missatge. Mentre ho fa, rumia quan de temps ha passat des de l’última vegada que el va veure. De fet, ja l’havia oblidat per complert de la seva vida. A voltes hi pensa, però ja no era una prioritat a sa vida. Comencen a intercanviar una sèrie de missatges. De tant en tant, sa mare la mira, però segueixen amb la conversa a distància.

La Mia sap que en Ciri està sol. De fet, ja el coneix en certa manera. No li agraden les festes de Nadal i en això és molt pràctic ja que prefereix passar-les a casa seva, lluny de tothom. Ella segueix amb la conversa. Es posen al dia de les seves coses, recuperen el fil perdut dels darrers mesos. Retorna per un moment a taula. Ja estan començant a posar els torrons. Està ben plena després de tant menjar i beure. Se sent desinhibida. Intenta complementar el dinar de Nadal amb la conversa amb en Ciri i per moments ho aconsegueix, gairebé ningú se n’ha donat compte que està pendent del telèfon.

Es mira la copa de vi i el degusta. Li arriba un nou missatge. Comença a llegir i es ruboritza. En Ciri explica una part del seu últim encontre. La ment de la Mia es transporta fins a l’estudi d’ell. El seu cos s’acaba d’activar, li agrada recordar aquells moments, és una bona manera de desconnectar del dinar. Segueix rebent detalls d’aquella trobada i nota com els pits se li endureixen, es comença a humitejar. No sap què vol aconseguir, però denota que li agrada recordar aquells moments pujats de tensió.

La conversa virtual cada cop puja més de to. Fins que en Ciri comença a buscar el seu primer objectiu. La convida a anar al bany i que es tregui part del conjunt de roba interior i la deixi a la bossa de mà. Ella s’ho pensa per uns moments. Mira la taula i sa ment s’accelera. S’aixeca, es dirigeix al servei. Es treu les calcetes, se sent totalment humida. Els pits els té totalment durs. Fotografia la roba que s’ha tret i li envia. Retorna a taula amb la família unida.

Els missatges segueixen anant i venint mentre mengen torrons, segueixen amb converses banals i gaudeixen d’aquell dia. El to d’en Ciri cada vegada és més provocador. La Mia se sent més i més humida. Se sent alliberada però a l’hora sap que no té la llibertat que tindria a casa. No es pot estirar al sofà i començar a fruir del sexe, s’ha de contenir. Aquest fet li reporta encara un grau més d’excitació. La provocació que rep la trasllada a un punt de no retorn. 

Intenta relaxar el seu cos escoltant el que parlen a taula. El tema és ben avorrit, no aconseguirà apaivagar així com així les seves ànsies de sexe. En Ciri fa de les seves i li proposa una cosa. “Escolta, ves al lavabo”. Dubta per uns moments, però accedeix a fer-ho. Quan hi arriba rep una nova senyal. “Ara vull que et deixis anar i gaudeixis dels records de la nostra conversa”.

Dubta per uns moments, però les ganes de sexe poden més que qualsevol altre impuls. Es desfà del vestit i comença a tocar-se els pits. Ho fa amb ganes, els té ben durs. Ho combina amb un passeig pel seu sexe humit. Obeeix el que li diu sense miraments, s’abstreu del lloc on és. Ha d’apaivagar els gemecs si no vol ser descoberta. Es posa la mà a la boca perquè no se senti res. Segueix jugant amb si mateixa fins que aconsegueix arribar a l’orgasme. 

La Mia se sent alleujada. Es vesteix i retorna a la taula. Intenta tornar a la conversa però el seu cap segueix ben lluny. Mentre parlen de coses, la ment li fa una mala passada i enlloc de dir la família unida ho converteix en una família humida. Tothom riu a taula, ella s’enrojola i no sap on amagar-se. Per sort, el cunyat en diu una de les seves i aconsegueix canviar de tema de conversa, per primer cop a la vida li agraeix aquell gest, somriu.

No sap què li passa, però amb l’orgasme que ha tingut al bany no li ha servit per apaivagar les seves ànsies de sexe, necessita quelcom més. La conversa amb en Ciri s’ha acabat, però les ganes de més no han desaparegut. Per fi, el dinar ja s’acaba. La Mia té ganes de tornar a casa. “Escolta Ciri, torno cap a casa”. Però no rep cap mena de resposta. El dia ja s’ha apagat, és negra nit i gairebé ningú corre pel carrer. Fa fred. Es posa l’abric i s’acomiada de la família (humida).

Passeja a pas tranquil, sense pressa, pensant en allò que ha passat durant tota la vetllada. Mai s’hauria pensat que acabaria el dia de Nadal al bany després d’un intercanvi de missatges. El que té clar, és que quan arribi a casa, es despullarà i buscarà el satisfyer per sentir-se ben alleujada. El seu sexe encara el té humit, els pits encara estant atents a qualsevol moviment. 

Quan arriba a la porteria se sorprèn perquè sembla que no hi hagi llum a l’escala. Treu el mòbil (comprova si té algun missatge, però res de res) i n’activa la llanterna per poder obrir la porta. No hi ha ningú pel carrer, entra i darrera seu es tanca la porta. Si un do té la Mia, és que té un molt bon olfacte, per això quan va a pujar les escales sent al seu pas un aroma que li és molt familiar. Retrocedeix uns centímetres al pas de la llum i de sobta nota com una mà li acaricia el cabell. En un primer moment s’espanta però ràpidament sap qui és. Es gira, però és massa fosc per veure-li la cara. La pren de la mà i l’acompanya escales avall.

Sense ni pensar-ho es deixa portar pel que vol fer aquella ombra. Sap qui és, però no ens ho pensa confessar. Baixen un pis en direcció a l’entrada del pàrquing de l’edifici. Allí mateix, l’ombra posa a la Mia contra la paret. Li descorda l’abric sense ni pensar-ho, el deixa caure al terra. Les mans discorren amb elegància per sota del vestit. Quan arriba a l’alçada del sexe no se sorprèn de trobar-la sense roba interior. Segueix amb aquell joc trepidant que ben aviat farà despendre el primer gemec d’ella. 

Aconsegueix amb un suau moviment treure un dels pits per començar a xuclar-lo. El llepa, el toca, l’acarona fins que arriba a la punta i el queixala a poc a poc fent que s’estremeixi un xic més. Amb la mà li tapa la boca perquè no siguin descoberts. És tot fosc, però si arriba qualsevol veí els gemecs els podrien delatar. Mentre juga amb els pits, aprofita la situació per posar-la més fort contra la paret. Denota amb aquelles friccions el sexe de l’ombra com juga amb ella.

La Mia té ganes de notar-lo totalment dins seu. Com pot amb la mà, li pren el sexe i comença a tocar-lo com implorant-li perquè entri dins seu. L’ombra no es fa pregar. L’aixeca, l’aguanta contra la paret i sense ni pensar-ho entra dins seu per començar un ritme frenètic. Un a l’altre es tapen la boca per no ser descoberts, però és inevitable que de tant en tant s’escapi un gemec. Ja res els importa. És igual que aparegui un veí. Ells es deixen portar pel ritme desenfrenat de l’ombra que cada vegada entra més al fons. La pren amb les mans pel darrera, perquè noti encara millor les embranzides. Sembla que ja no poden més i al final els dos queden enganxats un amb l’altre al costat de la paret.


L’ombra es recupera al cap d’uns moments. La Mia s’asseu al peu de l’escala i se’l mira com es vesteix. Ell li aixeca la vista. Encara que estigui tot fosc, denota com aquella mirada la fon. S’obre pas per l’escala mentre ella es comença a vestir de nou. Al capdamunt sona la veu “Escolta, dóna records a la família humida”. No pot evitar somriure al escoltar aquelles paraules. Quan es tanca la porta i com per art de màgia, torna la llum a l’escala. 

diumenge, 4 d’agost de 2019

Fantasia desconeguda

Ha arribat un punt de la meva vida, en el qual m’ho agafo tot tal i com ve. Un dels principals culpables perquè ho faci així és en Ciri. En un principi, li donava voltes constantment al que pot passar o deixar de passar, en el fons era fantasiejar, però ja se m’ha passat aquesta etapa i ara intento gaudir de la vida tal com raja.

Feia mesos que no tenia cap mena de notícia d’en Ciri, havia desaparegut per complert del meu radi d’acció, fins que la setmana passada  es va posar en contacte amb mi. Com és habitual en ell, ho va fer d’una manera diferent. Mentre em preparava per sortir a córrer, un sobre es va escolar per sota la porta. En aquell moment, el meu cor es va accelerar. D’una revolada vaig obrir la porta, però ja era massa tard, la porta de l’ascensor es tancava i no podia saber del cert qui havia deixat aquella nota, tot i que ho intuïa.

Vestida d’esport, em vaig asseure al sofà i durant uns minuts vaig visualitzar el sobre. No sabia si tenia ganes d’obrir-lo o no fins que en vaig olorar el contingut. Amb delicadesa el vaig obrir tot descobrint una nota curta però intensa “Mia, t’espero demà a les 21.00, compliràs una fantasia. Ciri”. Durant uns segons vaig dubtar si volia seguir jugant a aquell joc. Un munt de preguntes em van començar a sorgir, però la que més em preocupava era de quina fantasia parlava? Com sap quines fantasies tinc amb les poques paraules que hem intercanviat? Tot plegat era un enigma, com en Ciri. M’atreia massa per deixar escapar aquella oportunitat.

Durant la nit, gairebé no vaig poder aclucar ull. L’insomni em perseguia. Si aconseguia dormir una estona, la ment es transportava cap a les trobades amb en Ciri. Finalment, vaig entrar al món dels somnis, quan em vaig despertar estava totalment excitada. Potser no havia dormit ni dues hores, però és com si hagués dormit tota la nit amb ell. Morta de son, em vaig dutxar amb aigua freda per fer-me passar aquella sensació d’excitació.

Al vespre al arribar a casa, el magnetisme d’en Ciri es va començar a apoderar del meu cos. Semblava com si fos ell el que em deia què havia de fer, què m’havia de posar o quin perfum havia de triar. Les darreres 24 hores, ell havia revolucionat totalment la meva vida i en una estona estaria descobrint la meva fantasia que desconeixia.

Suposo que et preguntaràs, què havia de fer, què m’havia de posar o quin perfum vaig triar. Preguntes amb resposta. Què havia de fer? No dubtar en cap moment i acudir a la cita puntual. Què m’havia de posar? Un vestit d’estiu de nit, sense roba interior. Quin perfum vaig triar? El que li agradava a ell, subtil però elegant.

A diferència d’altres vegades, vaig agafar la bossa per sortir al carrer sense gens de nerviosisme. En certa manera estava relaxada per les poques hores que havia dormit, però dins meu hi havia un punt d’excitació que em conduïa cap a casa seva. La temperatura era agradable i fins i tot corria una certa brisa que em refrescava pel carrer. Caminant, sentia com el perfum anava deixant petja al pas de qualsevol home, em sentia poderosa.

Fins i tot, em vaig permetre la llicència d’arribar dos minuts tard a la meva cita. Era una fanàtica dels horaris, però aquella nit, res ni ningú importava, només jo. Vaig tocar suaument la porta i al segon toc es va obrir lentament. Una llum tènue sortia des de l’interior. Sense ni preguntar, em vaig endinsar a la meva fantasia. Una melodia de piano sonava suaument, com si volgués apaivagar el meu desig, lluny d’això em va convidar a observar el taller d’en Ciri.

No notava la presència d’ell per enlloc, però sabia que era per algun racó observant com em movia. La butaca estava recoberta d’un pedaç de tela, al costat una taula amb una copa amb gel. M’hi vaig acostar per descobrir-ne el contingut, era whisky japonès. No m’en vaig poder estar de tastar-lo. El següent impuls va ser acomodar-me a la butaca. M’hi vaig reclinar mentre vaig aprofitar per fer un nou glop de la copa. 



La música seguia sonant de fons, em transportava a la calma i serenitat. Seguia sense aparèixer ell. Vaig girar la vista de nou cap a la taula, al costat hi havia uns trossos de tela fina, com de seda. En vaig agafar un. Quelcom dins meu em va portar a tapar-me els ulls. Sabia que aquell acte comportaria l’aparició d’en Ciri. Efectivament, al cap d’uns minuts vaig notar la seva presència. El perfum que desprenia es podia notar a certa distància. 


El tenia al costat, assegut sobre la taula. Amb la punta del dit em va resseguir el braç, em va posar la pell de gallina. Seguidament, va seguir jugant amb mi, resseguint els meus llavis, les espatlles i el voral del vestit que cobria els meus pits. Només amb aquell senzill gest, va aconseguir excitar-me. La música sonava de fons mentre seguia amb el ritual del dit. Només era un petit gest, però em va acaronar cada centímetre del meu cos que quedava al descobert. Quan va recórrer els últims centímetres de les meves cames em va xiuxiuejar “estàs apunt per la teva fantasia?”. 

Vaig assentir amb els ulls tapats. Acte seguit, em va acostar la copa per fer-ne un nou glop, me’l va passar pel coll deixant anar unes gotes que van relliscar per la meva pell. La sensació calent/fred va recórrer tot el meu cos. Amb els altres dos trossos de tela que quedaven, em va lligar suaument les mans. Encara no sabia quina fantasia s’havia plantejat, en breu ho descobriria.

De nou, el dit va entrar en acció. Va deixar caure un tirant, després un altre fins que el vestit va caure per la seva pròpia inèrcia. A poc a poc i amb cura m’el va treure. Va marxar uns segons i va tornar. No tenia ni idea del que estava apunt de fer. Tota nua reclinada a la butaca em tenia per ell. Vaig sentir com si deixés diversos objectes sobre la taula, però no sabia què era. Tot aquell joc m’estava excitant més i més.

De cop i volta, vaig sentir com si escorregués aigua d’un pot o alguna cosa semblant. Estava totalment intrigada fins que vaig sentir com començava a escampar quelcom per sobre del meu sexe. Ell va dir “no et moguis” i vaig obeir a l’instant. Només ho va escampar per la part on tenia bell púbic del meu sexe. No és que el portés malament, però per fi sabia què anava a fer, a complir una de les meves fantasies més eròtiques.

Mai m’havia rasurat el sexe i com és obvi, mai algú altre ho havia fet. Notava el tacte fred com s’escampava per sobre el meu sexe. Amb una brotxa d’afaitar ho anava aplicant a poc a poc. M’havia de mossegar el llavi perquè quan vaig descobrir tot aquell joc, la meva excitació va pujar a uns nivells inintel·ligibles. Es va esperar una estona, notava la seva mirada clavada amb mi, observant tot el meu cos. Bevia un nou glop i aprofitava per passar el got per la punta dels meus pits.

Confiava totalment amb en Ciri quan vaig sentir com preparava la navalla. Vaig notar el contacte sobre la meva pell i com anava enretirant la crema. Ho feia a poc a poc, gaudint d’aquell paisatge i d’aquella sonoritat. El tacte fred recorria el meu sexe totalment càlid. Parava un moment per netejar la navalla amb l’aigua i seguia metòdicament per deixar-me sense ni un pèl. El que em provocava més excitació és quan passava el dit per comprovar que la pell relliscava amb suavitat.

En aquell punt, hauria pogut fer amb mi el que volgués. Només quedaven uns petits detalls per acabar amb la meva fantasia. Em va passar una fina tela per acabar de treure la crema sobrant. El seu dit relliscava amb facilitat per tot el meu sexe. M’agradava la sensació. Va parar per un moment, em va obrir de cames i al segon ja notava com amb la llengua començava a jugar.

Sentia com s’obria pas en el camí cap al plaer. Tenia la pell molt sensible, sentia com s’endinsava dins meu. No va tardar ni dos segons en fer-me gemegar. Era tan gran l’excitació que portava dins meu que em vaig desfermar com mai havia fet. La llengua  acompanyada amb els dits, entraven i sortien sense donar-me treva. El meu cos es removia sobre la butaca mentre en Ciri seguia jugant entre les meves cames i m’agafava amb força els pits. Era una sensació inusual, crec que mai havia arribat a tal punt d’excitació. 

De la meva boca van sorgir unes paraules que mai en ma vida havia pronunciat davant de ningú: “Ciri folla’m”. Sense ni pensar-ho em va obeir per primera vegada. Em va reclinar sobre la butaca i el vaig notar en tota la intensitat. No parava d’entrar i sortir, no parava de fer-me gemegar, no parava de donar-me plaer, no parava de satisfer-me. No va parar fins que em vaig deixar anar en un llarg orgasme.


Després d’aquesta experiència i pensat en perspectiva, potser si que em coneix més del que em penso. No cal tenir grans converses, de fet en Ciri és un home de poques paraules. Però el que m’ha demostrat és que sap el que una dona vol i aquell dia va aconseguir treure de dins meu una fantasia totalment desconeguda per mi. Quin serà el proper repte?

diumenge, 19 de maig de 2019

Jazz i fruites del bosc

Obro un ull. Una llum tènue cobreix tota la sala. L’ambient és càlid i agradable. No fa fred. De fons sonen les primeres notes d’una cançó de jazz que es mou a un ritme suau, em conviden a relaxar-me. Estirat, decideixo tancar els ulls i deixar-me portar per l’aroma. És una olor agradable amb un punt elegant gens carregat. 

La música segueix sonant de fons mentre es nota el compàs d’espera. Rumio sobre aquelles notes de jazz però no sé encertar de qui són. Tot i això, em desperten un record d’un viatge. Assegut en un cafè de Kyoto on esmorzava, mentre fumava un cigar, van sonar els primers acords. Sembla mentida el que és capaç de fer la música i fins on ens pot transportar.


El record s’esmunyeix en el moment que sona la última nota i s’entreobre un xic la porta. Algú entra sense fer gens de soroll. No sé ni qui és, no intercanviem ni unes paraules, senzillament el tacte de ses mans. S’acosta aprop meu i comença el massatge quan segueix la següent cançó. Em retira la tovallola que em cobreix l’esquena i espargeix l’oli per sobre l’esquena. 

Obro un ull per observar algun tret. Llueix unes cames cuidades. Tenen un punt de morenor sense ser massa estrident. Sóc capaç d’arribar al turmell on llueix una polsera de peu. Les mans segueixen movent-se al ritme de la música, suaument sense deixar ni un racó per relaxar el meu cos.

Tanco els ulls i puc flairar el seu perfum. De nou, el record es torna a apoderar dels meus pensaments. Començo a rumiar on he flairat aquesta olor. Hi dono voltes mentre les seves mans es mouen per sobre meu. Aquests records m’estimulen, em relaxen el cos. Finalment i just al acabar la última nota de jazz que sona a l’habitació, em ve el record d’aquell perfum que em transporta uns anys enrere.

Les seves mans segueixen jugant amb el meu cos. El massatge em té ben relaxat. Les notes segueixen caient. Obro per un moment els ulls i la miro com es mou al meu costat. Pren a la mà un xic més d’oli. No sé pas que té, però em produeix una sensació de calidesa. Encara no sé com he anat a parar a aquest lloc, necessitava un massatge, he vist el rètol i sense ni pensar-ho he entrat. Ara estic aquí, escoltant jazz de fons, observant una noia com es mou al meu costat i sento l’escalfor de l’oli.

Torno a tancar els ulls. Les seves mans baixen un xic més. Deixen al descobert la zona lumbar i noto com l’escalfor cada vegada m’impregna més. Al recordar el perfum, no sé per què m’ha fet transportar la meva ment cap a una de les trobades que vaig mantenir amb la noia del perfum. Era estiu, la brisa marinera li mou els cabells i com aquell qui no vol la cosa ens trobem sols, jugant amb els nostres cossos nus. Gaudim de l’experiència a l’aire lliure. Al final, recordo el seu somriure que em produeix una sensació de plenitud i satisfacció.

Però no tot s’acaba aquí. L’oli ha de tenir alguna cosa, perquè al notar-lo em produeix una lleu sensació d’excitació. Només recordant aquella escena no pot ser que m’exciti. Possiblement és una combinació de l’oli i les seves mans que em van portant cap a una situació inusual. Deixo passar uns moments i em concentro amb les notes musicals per intentar calmar la meva ment. Penso amb un munt de coses per evitar que la situació vagi a més. Finalment, sembla que em puc controlar.



Torna a obrir l’envàs amb oli i s’el torna a posar per les mans. Ara són les cames les protagonistes. Puja la mà a poc a poc des del turmell, seguint pels bessons. Repeteix el moviment amb l’altra cama arribant fins al genoll. Les mans suaus es mouen sigil·losament baixant i pujant, donant una escalfor reconfortant. Però de nou, em noto com el meu cos s’accelera i encara més quan arriba a la zona dels quàdriceps.  No puc deixar de pensar en l’escalfor que em donen les seves mans i els records del seu perfum que regalimen per la meva ment.

La situació arriba a un punt confús en el moment que puja les mans un xic més amunt dels quàdriceps. Noto com l’oli fa que les seves mans llisquin per sobre el meu darrere i pugin fins la zona lumbar. Em noto un xic tens, però decideixo deixar-me portar pel moment. Aquest fet, em relaxa en certa manera tot i que no hi puc fer res amb l’excitació. Ella segueix fent la seva feina i en un punt s’acosta a mi i em xiuxiueja que és hora de girar-me.
Obeeixo. Em giro i em poso cara amunt tapat per la tovallola. Em mira, somriu, es posa oli a les mans i comença a expandir-lo per les cames. Aconsegueixo controlar-me en certa manera mentre em concentro amb la música que sona de fons. El ritme és suau. Em deixo portar pels records a Kyoto però s’estronquen en el moment que noto com la noia em frega sense voler amb els seus pits. El problema va en augment quan aquell gest involuntari provoca que torni la meva excitació. Ella n’és conscient i per evitar la situació es concentra amb massejar la zona dels pectorals i el coll. 

Lluny de calmar-me noto com cada vegada s’apropa més a mi. Les mans es mouen fins al ventre, mentre la calidesa del seu cos topa una vegada i una altra amb mi. S’atura per un moment, obre un calaix per treure’n un altre oli. M’ordena que em giri. Em deixa olorar  el nou oli  i me’l comença a aplicar per l’esquena. Tanco els ulls. Ara el massatge es mou de dalt a baix, de l’esquena fins les cames. 

Quan aconsegueixo relaxar la meva excitació fa un moviment que em deixa intrigat. Para les seves mans i de cop i volta noto com el seu cos s’apropa cap a mi. No em puc girar, no sé què vol fer. No són les mans el que noto per l’esquena sinó que sembla alguna part del seu cos. Es mou per la meva esquena impregnada d’oli. Em té ben encuriosit, però al sentir la seva pell sobre la meva fa que torni a excitar-me. Puc sentir com agafa una mica més d’oli i se l’esparceix per sobre el seu cos. S’apropa de nou a mi, i es mou amunt i avall de la meva esquena. Per fi aconsegueixo saber amb quina part em toca, els pits.

Sento la calidesa del seu cos, amb els pits que ja estan durs com s’arrapen al meu cos. Els dos impregnats pels olis que fan que gaudim del tacte de la nostra pell. Es mou amunt i avall fins que s’asseu sobre meu. En aquell punt, es torna a untar les mans per combinar el tacte dels pits amb les mans que m’agafen el meu darrere. Em prem amb força mentre es mou per la meva esquena i em xiuxiueja si m’agrada.

Em torna a ordenar que em giri i que tanqui els ulls. No puc evitar d’obeir-la. No sé pas què està pensant fer, però ben aviat ho descobriré. Sense adonar-me, em té lligat a la llitera dels massatges, es desprèn de la tovallola i estic totalment al seu plaer. Obro els ulls i m’observa amb calma tensa. S’unta les mans i em masseja pel pit, el ventre i va baixant lentament. Em clava la mirada i em comença a xiuxiuejar. Les seves mans untades comencen a acariciar a poc a poc el meu sexe. Les noto càlides i m’explica a cau d’orella que l’oli que ha utilitzat pel massatge és per produir excitació. Ho ha aconseguit.

Ja gairebé ni l’escolto, però noto com la mà es va movent amunt i avall del meu sexe. L’escalfor m’ocupa tot el cos. No em puc ni moure perquè em té allà lligat, em deixo portar. Ara em masseja les cuixes. La seva boca comença a baixar pels pits i cap a la zona del ventre. La llengua, segueix el mateix recorregut mentre amb la mà segueix movent-la amunt i avall sense parar ni un sol moment. No ho fa amb un ritme brusc, ans al contrari és calmat i pausat que encara m’excita molt més.

La mà para per uns moments. Llavors sento la calidesa del seu alè que s’apropa a poc a poc cap al meu sexe. Dur i impertorbable espera l’arribada de la llengua perquè hi jugui una estona. Comença a llepar i a sentir el gust de l’oli de fruites del bosc. La llengua no deixa ni un pam per comprovar la combinació dels gustos que li proporcionen el meu sexe i les fruites del bosc. Cada vegada entra amb més força i comença a turmentar-me sense que em pugui moure de la llitera.

Em deixo portar pels seus moviments, em moc de plaer amb aquest massatge. Ella controla la situació i nota com el meu sexe està arribant a un punt gairebé de descontrol al notar com segueix llepant. Es va aturant a poc a poc. S’enfila sobre la llitera i sense ni pensar-ho comença a degustar tot l’oli que tinc escampat pel pit. Li agrada la combinació de sabors. Va baixant a poc a poc, es concentra en els pits. Em sorprèn quan em queixala suaument un dels pits i a la següent acció es posa sobre el meu sexe i entra sense cap mena de contemplacions. Es mou sobre meu, marcant primer un ritme suau, aproximant els seus pits a la meva boca i fent que els xucli. Quan augmenta el ritme, no puc evitar de queixalar el mugró. Cada vegada es mou més ràpid sobre la llitera. Les meves mans segueixen immòbils però aconsegueixo entrar fins al fons. Ella és qui marca el ritme, ara més ràpid, ara més lent, però el que no pot controlar és que gemegui sense parar.

Ella em tapa una mica la boca, perquè no s’em pugui sentir. Arqueja el seu cos enrere per notar tot el poder del meu sexe. Es mou cada vegada més ràpid, està decidida a fer-me arribar al punt àlgid del massatge. Cada vegada arriba a un punt més al fons del meu plaer i ja no pot evitar que gemegui sense parar. Ella tampoc ho pot evitar fins que ens desfermem en un orgasme de fruites del bosc. 


Estirat sobre la llitera, la suau música de jazz segueix sonant mentre de fons s’escolta la nostra respiració accelerada. Qui ho hauria de dir que el jazz i les fruites del bosc maridarien tan bé en un massatge.