diumenge, 25 d’abril del 2021

On the beach


"Obro la persiana i fa un dia esplèndid. Sol, calor i una temporada que convida per anar a la platja. Fa temps que no tinc un dia com el d'avui i tot i que la sorra no m'agrada massa, crec que faré un pensament i aniré a fer un banyet arran de mar. Em sento de bon humor i amb ganes de fer quelcom diferent".


Amb aquests pensaments es lleva la Mia. Certament no és una dona que li agradi prendre el sol. Obre l'armari on hi guarda els vestits d'estiu i en busca un de florejat per l'ocasió. De biquinis no és que en tingui molts però  troba l'adient per aquesta jornada. De color blau turquesa que conjuga perfectament amb la seva pell. Es vesteix davant del mirall i quan es veu amb la roba de bany dibuixa un lleu somriure.


Agafa les claus del cotxe, es relaxa i comença a conduir sense una direcció exacta. Es deixa portar pel moment i allí on es trobi còmode, aparcarà i gaudirà del sol i de l'aigua. El que té molt clar, és que vol un indret amb poca gent. De fet, és un dia entre setmana de setembre, no creu que es pugui trobar una gran massificació. De cop i volta, recorda una cala que li van parlar, perduda per l'Empordà. Haurà de caminar uns minuts, però té la idea que no estarà gens massificat.


Després d'un llarg trajecte arriba al seu destí. El camí es talla en un punt concret i haurà de caminar uns 10 minuts fins arribar-hi. Agafa la bossa amb la tovallola i comença a regirar el cotxe buscant les ulleres de sol graduades, no les troba. Estava tan relaxada, que ha oblidat agafar-les. Opta per posar-se unes sense graduar que té. S'apropa al mirall i de nou somriu, "total, pel que hauré de veure a la platja".


El sol impregna la seva pell, a voltes una lleu rebufada li aixeca un xic el vestit. Durant el camí, no es topa amb ningú, sembla que la humanitat hagi desaparegut, però lluny de la realitat, hi ha unes quantes persones que coneixen aquell indret i que han decidit venir-hi un dia de setembre. No és que hi hagi massa gent, però a la Mia no li importa. 


Para la tovallola en un punt indeterminat de la cala. Desa les ulleres, es posa les de sol (encara que no hi vegi del tot bé) i es desvesteix. S'asseu i es comença a acaronar la pell mentre s'hi espargeix la crema pel damunt. El seu cos, reacciona al contacte de les mans. Ràpidament denota, com els pits se li endureixen dolçament just en el moment en què una petita brisa de la platja es passeja per tot el seu cos.  S'estira sobre la tovallola deixant a la vista de qualsevol curiós la seva esquena quan desfà el fil que aguanta la part de dalt del seu biquini.




Durant una llarga estona nota com el sol de setembre recorre tot el seu cos. A l'estona, algú arriba aprop i se situa a pocs metres de la seva tovallola. La tranquil·litat s'ha acabat pensa amb si mateixa. Quan decideix aixecar la mirada per comprovar qui ha gosat trencar-li la seva calma, es posa les ulleres i denota que allí només hi ha una tovallola que casualment és molt semblant a la seva, però que no hi ha presència humana. 


La curiositat la comença a dominar i vol saber qui s'ha situat a escassos metres de la Mia. De tant en tant, aixeca la mirada per comprovar si ha tornat, però no succeeix res al respecte. Decideix anar a dins l'aigua per apaivagar la calor que comença a sentir, no està acostumada a prendre el sol. Sense ni pensar-ho es llença de cop i el seu cos ho agraeix. Comença a nedar uns metres endins. No acaba de veure molt bé, li manquen les ulleres. Es relaxa durant uns minuts amb el contacte constant de l'aigua. La seva cara denota una certa felicitat i satisfacció per haver sortit de casa i poder gaudir d'aquell paratge, està relaxada i lluny del trànsit del dia a dia.


Al cap d'una estona, retorna fins a la sorra, es treu un xic d'aigua i s'apropa fins a la tovallola. S'estira de nou amb l'esquena a l'aire i es desprèn de la part del biquini de dalt. Passen els minuts i queda mig endormiscada. Una gota li cau a sobre, es gira lleument i davant seu s'hi troba un jove ben moll acabat de sortir de l'aigua. 

  • Diria que t'has posat a la meva tovallola - comenta l'Èric.
  • Com? A la teva tovallola? - respon la Mia sense saber d'on baixa aquell comentari.
  • Si t'hi fixes, aquesta no és la teva perquè hi tinc les claus del cotxe a sota - somriu ell. La Mia posa la mà i efectivament hi troba unes claus que no són seves. S'enrojola com mai i no sap on posar-se.
  • Disculpa… 
  • No passa res, el problema he estat jo, que no m'he fixa't que teníem unes tovalloles molt semblants i com que tenia moltes ganes de nedar, he deixat les coses en el primer forat que he vist - respon ell.
  • Disculpa, és que no porto les ulleres i no m'hi he fixat, estava tan relaxada que m'he pensat que era la meva tovallola - s'excusa la Mia.

S'aixeca mig avergonyida per tot el que ha causat, sense ni pensar que no portava la part de dalt del biquini. Els pits li queden a la vista de l'Èric que se'ls mira sense malícia. Aquella situació la incomoda i es torna a disculpar. La Mia s'estira a la seva tovallola. Pensa en el ridícul que acaba de fer i tot per deixar-se les ulleres graduades de sol a casa. 


Deixa passar una estona i rebusca les ulleres per poder llegir una estona i així relaxar-se. Obre la novel·la d'en Murakami que està apunt d'acabar. Quan gira pàgina, aixeca un moment la mirada i contempla a l'Èric. De tant en tant, creuen mirades sense dir-se res, però molt a l'hora. Desitja acabar la pàgina per seguir amb aquell joc de mirades. Fins i tot, a voltes, deixa anar un lleu somriure. 


No aconsegueix concentrar-se amb la lectura, li encanta aquell joc de la tovallola. Desa el llibre i les ulleres per llegir a la bossa. La Mia no es caracteritza per ser una dona provocadora, però la calor, el sol, la brisa del mar i aquell paratge la tornen descarada. Es gira cap amunt deixant els seus pits a l'aire per bronzejar-se aquella part que el sol quasi ni havia acariciat. Sent l'escalfor de setembre, però a l'hora dibuixa una mirada que comença a contemplar-la. Sap que l'Èric, l'està mirant i sap que l'està provocant. 


Ell al seu torn, no pot evitar mirar-la amb discreció. No sap si és una provocació o senzillament respon a la necessitat del moment. Al mirar-la, comença a excitar-se a poc a poc, observant els pits i el seu cos amarat pel sol de finals d'estiu. Ha de posar-se de costat per no ser descobert. Cada vegada que gira la mirada, la provocació va en augment. Posa cara de circumstàncies perquè no sap com actuar. Ha intercanviat mirades de complicitat mentre ella llegia, però i ara què? 


Tanca els ulls durant un moment per intentar relaxar el seu cos. Desvia la mirada per comprovar si hi ha molta gent a la platja, gairebé està deserta. Pel seu cap comencen a circular un i mil pensament a l'hora, sobre com actuar. Decideix tornar-la a mirar i de nou retorna l'excitació que estava sentint feia uns minuts. 


Després d'una estona decideix tornar a l'aigua. Passa pel seu costat, la mira i ella es gira. El fita de dalt a baix, per sort el té aprop i pot veure clarament certes coses. L'Èric es tira de cop a l'aigua més fresca que l'ambient imperant a la cala. Aconsegueix el seu objectiu i es relaxa del tot. Fa unes braçades per la vora de la platja i s'endinsa uns metres per acabar sortint. Surt de l'aigua i es dirigeix cap a la seva tovallola.


En aquell impàs, la Mia s'ha tornat més descarada que mai, ha mogut la tovallola i s'ha apropat a on ell estava. L'Èric s'apropa cap a ella amb el cos ben moll. Unes gotes cauen a sobre d'ella i fan que obri els ulls. Ell mira els pits i el seu cos de nou i no pot evitar excitar-se. Ella s'incorpora per veure com reacciona. Com si ja ho tingués pensat, passa suaument la mà per sobre el banyador, notant com aquell acte canvia tota la situació.


Ell no s'en sap avenir. Ha d'estirar-se a la tovallola de costat per no ser descobert. Comencen a parlar de coses banals fins que l'Èric comença a passar els seus dits per la pell de la Mia. Recorre a poc a poc cada centímetre del seu cos, només amb la punta, des del coll i anar baixant. S'entretén a cada part notant com l'escalfor del sol va en augment. Sigil·losament, arriba al ventre després de voltar els pits. Dibuixa la part del biquini de baix. 


La resposta de la Mia és immediata i aconsegueix passar la mà per sota el banyador d'ell. Sap que està excitat i que tot aquell joc l'està estimulant de sobre manera. Aquell fet l'aprofita l'Èric per esmunyir un dit a dins del biquini i començar a jugar amb ella. Els dos cossos s'apropen, oblidant-se totalment d'aquell paisatge idíl·lic perdut enmig de l'Empordà.


A mesura que ell s'endinsa en el plaer i la fa gaudir, ella prem amb més força el seu sexe. Primer l'acaricia encara humit per l'aigua de mar, però a la que ell aconsegueix un punt més de plaer i ella deixa anar un lleu gemec, el prem amb força provocant un grau d'excitació sublim. 

La cara de l'Èric dibuixa un plaer que no es pensava trobar en aquella cala. La Mia per la seva part, ha de tirar el cos enrere quan ell entra sense ni pensar-ho, algun dels seus dits que juguen amb ella. Cada vegada la situació és més tensa, els dos cossos es mouen sobre la sorra sense saber quin és el camí que han de seguir. Gairebé no hi ha ningú, però l'expressió de les seves cares de plaer no sembla importar massa a qui pugui estar mirant.


L'Èric xiuxiueja a cau d'orella de la Mia "vull gaudir-te més", just en el moment que sap que la té per ell i li endinsa un dels dits humits fins al seu punt. Ella li respon amb una queixalada a l'orella. Aprofiten el moment, per aixecar-se i apropar-se darrera d'unes roques lluny de les mirades, arrecerats d'una presència no desitjada. 


La Mia pren la iniciativa. L'acompanya fins a les roques, el prem contra una d'elles i li agafa el sexe amb força. El dirigeix cap al seu i amb una cara de picardia, deixa que entri sense problemes. Gaudeix, frueix d'aquell instant denotant els seus moviments intensos per guarir-se de la necessitat de frenesí que no tenia a la sorra. Cada vegada el pren amb més força, amb més intensitat, amb més ganes per poder-lo sentir al màxim.


L'Èric no es queda enrere i la mira amb força als ulls. Es deixa fer, nota com la roca se li clava sobre el cos, però allò no l'afecta. Gaudeix com mai i decideix aprofitar per xuclar els pits sense queixalar-los, a l'hora que la Mia augmenta el ritme sobre el cos d'ell, sense deixar ni un moment de respirar acceleradament. Les gotes de l'aigua, es converteixen en gotes de suor que regalimen sobre els seus cossos. 


És tanta la intensitat, que el cos d'ell està clavat totalment contra les roques. Sospiren a un ritme ben accelerat a l'hora que els dos cossos es mouen ben compenetrats. La Mia no s'en sap estar i necessita notar com tota la força entra dins seu. La llengua marcant el compàs dels seus pits i la boca xuclant-los la traslladen a un estat d'excitació total. L'Èric no deixa de rebre tota aquella màxima expressió de plaer denotant com ella cada vegada va més al fons. Amb una lleu complicitat i una brisa que comença a passejar-se pels seus cossos famolencs de plaer arriben al punt més àlgid fins a deixar-se caure sobre les roques.


Després d'uns moments de respiració encara agitada, van recuperant el seu control. Es miren de posar un xic presentables per tornar a les tovalloles com si res hagués passat. Xerren una estona fins que cadascú decideix emprendre el seu propi camí. L'Èric es torna a banyar i la Mia torna cap a casa amb un somriure de complicitat.

A l'arribar a casa, troba les ulleres de sol graduades i pensa "i si les hagués portat què hauria passat?". La resposta la va trobar al cap d'un moment quan va comprovar que la tovallola que tenia no era la seva, sinó la de l'Èric i que molt probablement ell les va intercanviar quan ella era a l'aigua "Juga mestra Èric, m'has guanyat la partida on the beach".  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada