La imatge

 Ja fa un temps que vaig obrir un perfil conegut en l’argot del món twitter com a perfil “b”. Si ho desconeixes t’explicaré què és, i si ho saps ho hauràs de llegir igualment per saber com va la història. De moment, només et puc dir que em limito a interaccionar poc i observar molt. La resta cau pel seu propi pes. Senzillament, no cau res perquè només observo.

Un perfil “b” és quan decideixes crear-ne un a twitter desvinculat al teu nom i cognoms. Hi ha qui busca l’anonimat perquè no sigui controlat/da, però acabes descobrint tot un submón en el qual ningú es vol mostrar com ho faria en el seu món real. Per què ens amaguem? Qui ho sap? Per pors, per voler amagar quelcom de sa vida? Per la societat que ens envolta? Masses preguntes i les respostes diferents  que depenen de cada persona/perfil. En el meu cas, curiositat o no... no seria el cas.

Un bon dia vaig crear perfils “b” per promocionar el que m’agrada fer, escriure! A partir d’aquí, pots conèixer a molta gent interessant i tot un submón del qual s’en podria fer una sèrie. Ja sigui un perfil A o B existeix gent maca i gent dubtosa...però tampoc en parlaré, només diré com diuen en castellà “no todo es oro lo que reluze”.

Deixant de banda el que hi passa en aquest submon em vaig trobar amb una situació prou curiosa. A vegades hi ha converses entrellaçades que queden en l'oblit. Però la ment sap emmagatzemar alguns records i just quan entro a Twitter em trobo un fil prou interessant. Hi ha qui pregunta, quina fantasia teniu pendent de realitzar? Una de les respostes em va compungir. 

A partir d'aquell moment, hi vaig començar a donar voltes. Ja fa un temps que havíem parlat de fantasies pendents de realitzar. Qui et digui que ja les ha complert totes menteix perquè en aquesta vida sempre sorgeixen nous reptes. La fantasia d'ella era una que sempre m'havia inspirat per escriure un relat. De fet, és una imatge que conservo d'una pel·lícula. Et sona "Lucía y el sexo"? Potser m'erro perquè fa molts anys que no l'he vist, però en un moment hi ha una escena que recordo i molt.

Conèixer de primera mà aquella fantasia em va portar a preparar un pla per poder acomplir els seus desitjos. Més que fer-la realitat per ella, potser ho feia per mi. Però, et preguntaràs, de què es tracta? Quin pla? O potser va ser tot fruit de la casualitat? Ho hauràs d'anar descobrint a poc a poc. De moment, només et puc dir que m'he posat música clàssica de fons per anar desfilersant tot el que va succeir aquell jorn.

Durant les vacances de Setmana Santa em van convidar a la inauguració d'una exposició. No és que em fes especial il·lusió anar-hi, però em va convèncer el fet que era en una casa antiga, en una masia. Havies d'anar seguint el fil de les estances per poder recórrer un munt de fotografies. Sens dubte que vaig acceptar la invitació perquè era un compromís, tot i que el resultat final va ser més que satisfactori.

Ningú em va voler acompanyar a l'acte d'inauguració. Tothom preferia estar amb la família que venir a veure un munt de fotografia eròtica. Les imatges del meu amic convidaven a gaudir de la bellesa del sexe. El que sabia plasmar millor, era la realitat dels cossos masculins i femenins que s'entrellaçaven en diferents situacions.

El primer pas va ser trobar aquell coi de masia que es trobava perduda "in the middle of nowhere". Seguint les indicacions del GPS hi vaig poder arribar. La nit ja començava a caure, el canvi d'hora no arribaria fins uns dies més tard i encara fosquejava més aviat de l'habitual. Vaig aparcar el cotxe, m'ho vaig pensar dues vegades abans d'entar. Fitava la gent que rondava pel voltant, tot eren parelles que reien els uns dels altres i em preguntava què coi hi feia en aquell paratge de l'Empordà. 

Abans d'entrar, em vaig girar per guanyar temps i analitzar l'entrada de la masia per focalitzar cares conegudes, vaig fer una instantània d'aquell capvespre. Colors bonics, cel de clarobscurs que conformaven un paisatge idílic. Per sort, ben aviat vaig notar com algú em tocava l'espatlla. Em vaig girar sigil·losament per veure la cara d'en Màrius, ell era qui organitzava tota aquella vetllada i qui retratava a la perfecció les imatges de l'exposició.

Ens vam fondre en una abraçada. Ell per amagar els nervis de la inauguració, en el meu cas era per sentir-me acompanyat al voltant d'un munt de cares desconegudes. Al seu torn, va venir la seva esposa, amb la Cris manteníem un bon feeling. Segona abraçada de l'exposició. Ràpidament, va arribar la primera copa de cava i amb un moment ja m'havia desprès dels anfitrions de la vetllada. Restava sol. Ells anaven i venien parlant amb un, un altre… enmig de grans somriures, era el seu gran dia.

Dins del meu cap començava a rondar la idea que no restaria massa estona en aquell indret, però havia de fer acte de presència. Decidit, un cop feta la presentació, una aclucada per totes les imatges, una nova copa de cava, acomiadar-me i cap a casa. Ningú m'hi esperava, però tampoc m'hi sentia còmode en aquell indret inhòspit. 

A fora ja era negra nit. La temperatura havia baixat considerablement, per sort, dins de la masia s'hi estava molt confortable. Va començar a sonar música de jazz. De fons, sentia els somriures, les converses, les interaccions entre uns i altres. Semblava una fantàstica vetllada, mica en mica m'hi anava trobant més a gust. Em vaig posar a observar a tot el personal.

Crec que aquella exposició es podria haver anomenat perfectament, retrospectiva del món B de Twitter. Hi havia un munt de personatges que coneixia. Ells a mi no, perquè a part d'en Màrius, poca gent sabia qui era jo. De fet, en el seu anhel de descobrir qui coi era jo, s'amagaven un munt d'interncanvi de mirades cap a mi per descobrir-me. Per sort, estava ben cobert i no havia de patir perquè ningú em descobrís. Si alguna imatge amb  les cares de la gent congregada en aquella inauguració sorgís a les xarxes socials, de ben segur que escandalitzaria a més d'una persona. No era pas el meu cas. No hi havia caigut que podria haver convidat a algú del món B, però preferia la meva soledat.

Vaig a fer una ronda per l'exposició o demano una altra copa de cava? Aquest era el meu dilema quan ja portava mitja hora entre tota aquella gent. Quan em disposava a seguir la ruta per les diferents estances de la masia, algú va interrompre les converses. Per fi, arribava el moment dels parlaments. Mitja horeta més i ja podria sortir. En Màrius va agafar el micròfon i va començar a donar les gràcies a tothom qui va assistir a l'acte. En el meu cas i com ja teníem acordat, per agraïr-me el suport, només em va dirigir una mirada i una aclucada d'ull. No havíem previst, que tothom em miraria, però com que no restaria molta estona més en aquell espai no importava.

Després dels discursos, ens vam abraçar de nou, li vaig desitjar molta sort i li vaig explicar que faria un cop d'ull a l'exposició i marxaria cap a casa. Em va fer mala cara, però en Màrius sabia com era i m'entenia a la perfecció. Estranyament, cap dels assistens es va interessar per l'exposició, sinó que van seguir bevent i rient entre ells. Amb més calma podria veure les imatges.

Vaig demanar una copa de cava i vaig començar a desfilar per les diferents estances de la masia on s'hi reunien un munt d'imatges. Algunes eren més inspiradores que d'altres, però al cap i a la fi m'agradava veure el treball fet pel meu amic. Algunes ja les havia vist i d'altres eren noves per mi. Vaig poder dibuixar cada indret de la part baixa de la masia, eren les més tendres per dir-ho d'una manera. Com si es tractés dels preliminars d'un afer sexual. Al pujar al pis de dalt, vaig comprovar com el to anava en augment i la sensualitat cada vegada fregava més l'erotisme per dir-ho d'alguna manera. Les imatges havien pujat molt més de to. En aquell punt, em vaig preguntar, quants dels assistents arribarien a la part de dalt o si sabien que hi havia part de dalt? Preguntes sense resposta.

Era ben curiosa la combinació de les imatges amb cada habitació. Entro al que semblava la biblioteca i hi trobo un munt de fotos que conjuguen a la perfecció amb aquell indret. Haig de felicitar a en Màrius, ha fet una molt bona feina. Qui hauria imaginat una escena en un indret com aquell? Sabia captar tots els ingredients que conjugaven el moment, amb els cossos. 

Surto delós per veure una nova estança de la part de dalt. Obro una nova porta i m'endinso al món creat. Per un moment, escolto de fons com una porta es tanca darrera meu. Potser ve de la part inferior, però diria i molt que algú segueix el meu recorregut. Aquell so s'interposa en el meu gaudi. Fins llavors, havia congeniat perfectament entre l'artista, les fotografies i les estances, però ara algú s'interposava en el meu camí i em trencava la meva comoditat.

Aconsegueixo obviar qualsevol moviment i em centro en aquell dormitori. Em transporta a noves sensacions i fins i tot em sorgeixen noves idees per escriure nous relats. Sembla mentida el que pot aportar una imatge a algú que li agrada escriure. Tot plegat es trenca, en el moment que denoto unes passes que s'apropen cap a mi. Em reincorporo, obro la porta i segueixo. Ni em giro per observar qui ha descobert la segona part de l'exposició. No m'interessa.

Obro una nova porta i arribo dins d'un gran bany. No sé com s'ho ha fet en Màrius, però aconsegueix recrear una escena perfecta. La banyera està plena d'aigua, hi poso la mà i està a una temperatura òptima. Li haig de preguntar com ho aconsegueix. Em venen ganes de despullar-me i endinsar-me en aquell mar d'espuma. Un cop superat aquest impuls, busco la fotografia d'aquell indret. La imatge em deixa totalment immòbil. Es tracta de la fantasia que s'havia plantejat en aquell compte B. Quedo totalment absort. M'assec a la tassa del bany per contemplar-la i em comencen a sorgir més idees per relats. 

No sé quanta estona porto allí assegut, però de cop i volta s'obre la porta. Estic tan concentrat amb la imatge que no he notat el pas del temps. Una veu de noia em diu, "disculpa, no sabia que estaves utilitzant el bany…" mentre somriu. De fet, era natural que ho pensés perquè estava assegut. Intercanviem una lleu conversa, la fito de dalt a baix. El més estrany de tot plegat és que aquella cara m'és coneguda. Diós, ara em ve al cap, ens coneixem, tot i que ella no ho sap!

• T'agrada l'exposició? - em pregunta ella.
• Sí, és d'un amic meu i trobo que el que ha recreat en aquest bany és la part que m'està agradant més- li contesto tot pensant que mai havia mantingut una conversa en una estança com aquella.
• A mi m'agrada molt aquesta imatge. De fet et podria fer una confessió…
• Quina? - li responc tot intrigat.
• El que pots veure a la imatge és una de les meves fantasies…- al respondre això em quedo sense paraules durant uns minuts fins que abandono la imatge per centrar-me en el que passa allí dins.
• Precisament no fa pas massa, vaig llegir un fil a twitter on es parlava de fantasies i crec que algú va respondre que aquesta seria la seva, no series pas tu?- acte seguit ella va quedar petrificada, no s'esperava la meva resposta. Va tardar una estona a respondre.
• Com ho saps que vaig ser jo? No serà que ens seguim i tu ho saps i jo no ho sé?
• Podria ser - vaig contestar incisiu-, a més et vaig fer like a la resposta. Tot i que et prohibeixo ara mateix treure el mòbil i comprovar-ho - vaig respondre somrient.
• Mai ho faria això…tot i que faria…
• Què faries? - en aquell precís moment es va iniciar el fil musical.

Encara assegut a la tassa del bany, vaig notar com s'apropava cap a mi i em besava als llavis. No esperava aquella reacció tan contundent. Només jugava amb ella, vaig veure clarament que ella jugava amb mi. Mai em guanyaria amb aquell joc, així que vaig passar a l'acció i en un moment la feia seure sobre meu. Ens movíem els dos cossos. De fet, hi feia calor allí dins fruit de l'aigua de la banyera. 

Em vaig tirar un xic enrere, per poder gaudir d'aquell moviment frenètic entre les nostres boques. Impulsava el seu cos contra el meu, tot denotant els seus pits que s'endurien a cada segon que passava. No vaig poder evitar, jugar amb la seva orella i començava a xiuxiuejar-li que potser aquella imatge es faria realitat en aquell precís moment. Al cap d'un moment, ja començava a suspirar a poc a poc, mentre fitava parts del meu cos per sobre la roba.

Els cossos anaven desprenent més i més temperatura. Era qüestió de temps que algú ens pogués enxampar en aquell punt de l'exposició. La vaig aixecar i la vaig posar contra la porta per aconseguir tancar-la per si venia algun curiós. Vaig aconseguir que per un moment sortís un dels pits a l'aire i comencés a jugar amb ell. Me'l vaig posar a la boca i el vaig començar a xuclar sense miraments. Ferm, dur i amb ganes de ser succionat, ho demanava a crits.

Ella al seu torn intentava baixar la mà per poder descordar els pantalons. Al aconseguir-ho va posar la mà a dins fins a trobar allò que volia. Em provocava amb els seus lleus moviments per sobre la roba i després endinsant en un camí ple de provocació que a l'hora em comportava que jugués més i més amb el seu pit fent que deixés anar lleus esbufecs de passió descontrolada. El baf de l'habitació cada vegada era més persistent i alguna gota de suor començava a supurar pels nostres cossos.

Em vaig arrenglerar amb la seva orella per xiuxiuejar-li de nou "la imatge". Ho va entendre a la primera. Es va girar cap a la pica del bany rústic, em vaig posar al seu darrera i vaig començar a jugar amb ella. No ho vaig poder evitar, vam fusionar les nostres mirades en el mirall fins que una de les meves mans va aconseguir treure els pits a la vista. Els tocava, els premia, hi jugava de manera persistent mentre ella notava al seu darrera com cada vegada la premia amb més força per sobre la roba. Ella mateixa va pendre la iniciativa, es va despendre dels meus pantalons i va jugar amb mi a poc a poc, de manera provocadora. De tant en tant, no m'en podia estar de mirar al mirall per veure-la gaudir d'aquella manera i com posava una cara provocadora per aconseguir allò que li venia de gust, emular la imatge de l'exposició. Però encara mancava un pas més per fer-la del tot realitat.

Sense ni pensar-ho, em va enretirar un xic, em va pendre el sexe amb la mà i de cop el va conduir cap a dins seu. Entrava a la perfecció amb un ritme incontestable. Cada vegada intentava agafar-me més fort per poder arribar fins al fons. Seguia sonant la música i com si es tractés d'un acompanyament d'aquella imatge el ritme anava en augment. La prenia amb força, va despendre un llarg esbufec de plaer que vaig contrarestar tapant un xic la boca per si hi havia algú aprop. 

Cada vegada el ritme anava més en augment. Estava ben agafat contra el seu cos, els seus pits es movien amunt i avall sense tenir un retorn clar. El ritme era frenètic, estàvem desfermats, sense control, mirant les nostres imatges com es plasmaven en aquell mirall del bany. No parava de gemegar, la meva mà ja no era capaç de controlar tot aquell deliri provocat per una imatge. 

De cop i volta i sense esperar-ho em vaig trobar en una situació inusual. Vam escoltar un soroll de fons. Algú estava intentant entrar al bany. Vam parar de cop i volta, la respiració era accelerada, per sort, la música va aconseguir apaivagar-la i provocar que l'estrany es pensés que la porta estava bloquejada per algun motiu sense explicació. Al cap d'uns moments, vam notar com les passes s'allunyaven a poc a poc. 

Aquella situació no podia quedar com un coitus interruptus. D'aquesta manera vaig pendre de nou la iniciativa. Vaig pensar un pla de fuga. Però primer havia d'acabar una coseta. Vaig girar-la, la vaig mirar fixament als ulls, la vaig apropar contra la pica i sense pensar-ho vaig entrar dins seu. "Si us plau, acaba el que has començat". Em vaig abraonar sobre el seu sexe. Ella estava totalment entregada i necessitava arribar al final. Pressionant fort contra la pica vaig entrar una vegada i una altra sense que no hi hagués demà ajudant amb un joc de dits que la feien orgasmar. Va deixar anar un breu esbufec fins que no va poder més. 

Ràpidament vaig reaccionar. Ens vam vestir a cuita i corrents. Feina vaig tenir a poder-me posar la roba. Vaig obrir la finestra  per poder sortir d'aquella estança. Vam fugir ràpidament. Jo vaig ser l'últim i en aquell moment vaig sentir com algunes persones es reunien al voltant de la porta per poder-la obrir. Per sort, vam poder baixar sense problemes des de la teulada. Ens vam arreglar les cares gràcies a l'aire fresc que corria aquell vespre. Vam tornar a entrar a la masia com si res hagués passat. Vam pujar a dalt al sentir una mica de soroll i ens vam afegir a  la gent que entrava dins del bany i miraven atònits com algú s'havia escapat per la finestra. El que no sabien, era que aquell algú estava entre la resta de la gent.

Al final, vaig tardar una estona a marxar cap a casa. Mai m'hauria pensat que aquella exposició d'imatges acabés essent tan complexa. Haig de reconèixer que tot i el petit afer del bany, em va agradar molt tot el que hi vaig veure, en Màrius s'havia superat. Tot i que puc afirmar, que en el meu cas, encara em vaig superar molt més que no pas ell, perquè vaig endinsar-me tant en les seves imatges que fins i tot una la vaig portar a la realitat de l'exposició com si es tractés d'una performance, però sense públic.