diumenge, 12 de juny de 2016

Revenge

En Jaume tenia a la seva ment tot el pla que havia confeccionat la Clara. Ara només faltava posar-lo en pràctica, però abans li quedava una setmana llarga per davant. Durant els propers dies havia de treballar de nou amb l’Anna. Tocava viatjar a la zona de la Costa Blava. Ella va viatjar amb avió com feia sovint, però ell va anar-hi en cotxe amb l’excusa que s’hi quedaria el cap de setmana per desconnectar. Tot era part de l’estratègia.

En certa manera ja li anava bé, perquè com menys contacte hi mantingués molt millor. Dilluns al matí es va llevar d’hora. No perdia massa temps respecte de l’avió ja que hi havia unes 5 hores fins al seu destí i amb el cotxe no calia embarcar. Va agafar la carretera i es va evadir de tot plegat. Tenia bona música al cotxe, es relaxava conduint. A la ment li venien pensaments i anava seguint la lletra de les cançons. Quan trepitjava territori francès va començar a sonar Zaz amb "Je veux".



En Jaume anava repicant els dits sobre el volant del seu BMW tot fent camí cap a Canes on tindrien el centre de reunions durant els propers dies. El que no sabia és que aquella cançó li aniria ressonant durant tota la setmana. Seguia el seu trajecte tot ressenyant el pla que havia confeccionat la Clara. Era senzill i fàcil, res podria sortir malament...i el millor de tot? Gaudiria d'una dolça revenja.

La Clara anava comptant els dies perquè comencés la seva revenja. Ho tenia tot calculat. Darrera d’aquella aparença de bondat s’hi amagava una dona freda i calculadora, que quan li feien mal s’hi tornava amb més força. Sabia com acabaria tot plegat i que en Jaume seria sempre seu. El faria canviar de feina i començarien plegats una nova vida, allunyats de la seva cap.

L’Anna es va estranyar molt quan de bon matí va rebre un missatge d’en Jaume comentant que aniria pel seu compte a la reunió de Canes. Tot i això, no li va donar la més mínima importància, ja que estava immersa en totes les reunions i el pla de treball de la setmana. No recordava pràcticament, la trobada amb ell. En va gaudir sí, però ja ho havia oblidat. En el seu cap rondaven d’altres pensaments i aquella fortuïta trobada a Alemanya va ser plaer, res més.

Durant tota la setmana en Jaume va intentar evitar al màxim qualsevol contacte amb l’Anna. Coincidien durant les reunions, però a la que podia s’escapava. Anava parlant amb la Clara com anava la setmana. Ella no es mostrava gens nerviosa, controlant totalment la situació. Ell sí que ho estava, però aconseguia apaivagar el nerviosisme enviant la ment cap a una altra banda.

Divendres al matí van parlar per última vegada. L’Anna havia d’agafar el vol aquell migdia per tornar a casa. En Jaume havia explicat que es quedava uns dies per la zona per gaudir del paisatge i visitar algun parent. Però res d’allò era cert, perquè en el mateix moment que la seva cap arribés a l’aeroport, ell desfilaria el camí cap a casa per iniciar el pla de la Clara.
Va enfilar l’autopista per anar un xic més ràpid. Estava nerviós, però de nou la música va ser la seva principal aliada. Va trucar a la Clara per explicar-li que l’Anna ja estava a l’aeroport i que ell estava venint. A partir d’aquí ella iniciava l’estratègia. Va esperar una estona i va enviar-li un missatge a l’Anna per intentar quedar aquell dia:

“Hola Anna, quan tornes de Canes? Et vindria de gust prendre una copa de vi i fer la xerrada? En Jaume no hi serà durant tot el cap de setmana i no tinc masses coses a fer. Estaré sola fins diumenge”.

La resposta tardaria una llarga estona a arribar ja que segons els seus càlculs ben aviat embarcaria a l’avió i es quedaria sense cobertura. La sorpresa va ser que a l’instant ja rebia una resposta de l’Anna:

“Una copa de vi amb tu? No ho sé…estic molt cansada i no em ve massa de gust”.

La Clara es va quedar estupefacte. El pla se n’anava a n’orris. La seva reacció va ser respondre el missatge ràpidament, però sabia que allò no la portava enlloc:

“Com vulguis, em pensava que et vindria de gust passar una estona juntes i xerrar…”.

L’Anna somreia dalt de l’avió i es mossegava el llavi. Cansada ella? Mai! Va començar a imaginar com ho faria anar tot plegat. Va decidir deixar de banda els problemes de la feina i es va centrar en com actuaria al arribar a Barcelona. Mentrestant, la Clara va trucar a en Jaume per explicar-li el que havia passat i que havien de renunciar a tota la seva estratagema. 

En certa manera, ell es va sentir alleujat. Quelcom dins seu dibuixava que no rutllaria com es pensava. Amb aquell convenciment es va dirigir amb més calma cap a casa. Traçant la carretera sense presses. Com més hi pensava, alguna cosa no li acabava de fer el pes. Coneixia en certa manera l’Anna i aquella resposta no anava amb ella. Era una dona que gaudia del sexe i deixar escapar una oportunitat com aquella no era del seu estil. Ràpidament ho va obviar i va decidir parar a fer un cafè.

Quan ella va desembarcar, va enviar un missatge a la Clara que va deixar a la parella totalment descentrats:

“En 1 hora arribo a casa teva, prepara el vi”.

La Clara no va veure el missatge de bones a primeres i va tardar en reaccionar. Quan ho va fer, va trucar a en Jaume que estava fent el cafè. Estava a la Jonquera i encara li quedava hora i mitja per arribar. El pla es tornava a posar en marxa, però no sabia si seria a temps per executar-lo a  la perfecció.

“T’estic esperant”

L’adrenalina d’en Jaume i la Clara va començar a recórrer els seus cossos. Ell gairebé surt del bar d’on prenia el cafè sense pagar, per sort ho va fer. Ella es va despullar totalment i se’n va anar directe sota la dutxa recorrent el seu cos sota la calma de l’aigua per rumiar com aniria tot plegat. Ho tenia tot preparat. L’aigua s’anava passejant per sobre el seu cos i ella s’anava acariciant els pits i la pell per donar-se un petit plaer. Li agradava notar el tacte de les seves mans sobre la seva pell.

Havia passat una hora i la Clara va anar a buscar el vi. Li venia de gust prendre un blanc, fresquet i per això el va posar a la glaçonera. No era potser el més adient, però amb la calor era el més encertat. De la bodega en va triar un Jean Leon Petit Chardonnay, un dels seus preferits. Va deixar dues copes sobre la tauleta de davant del sofà, es va asseure i es disposava a esperar. Estava un xic nerviosa i segons el pla no podia parlar amb en Jaume. Només li calia esperar. S’havia d’asserenar, sinó res sortiria com estava previst. 

En Jaume agafava amb força el volant del seu BMW. Creuava els dits perquè l’excés de velocitat no fos vist per cap patrulla de la policia. Estava neguitós per tot plegat. Darrera d’aquella presència s’amagava un home que portava els nervis per dins. En aquell moment no sortiria el seu estat alterat, ho faria l’endemà quan totes les aigües recuperessin el seu curs.




L’Anna va ordenar al taxista que parés allà mateix. El desig de poder tornar a gaudir de la Clara restava molt present dins la seva ment. Només pensava en com acabarien aquell dia. Ella ho tenia clar, no sabia com respondria la Clara i si li va agradar l’última vegada, però recordant algunes imatges no en tenia cap dubte. Aquell missatge l’havia excitat. Allà estava, davant la porta preparada per tocar el timbre. El dia s’esllanguia, el sol anava a dormir i l’excitació palpitava per tot el seu cos.

El timbre va sonar fort i amb ganes. La Clara es va estremir de cop. Es va aixecar del sofà, va intentar calmar-se i es va dirigir cap a la porta. Va tancar els ulls, va comptar fins a cinc i va obrir la porta. L’Anna era allà, davant seu. Va passar i es van abraçar. Una ho feia per notar el seu cos, l’altra per apaivagar el seu nerviosisme. Una abraçada pot ser molt reconfortant i finalment la Clara es va relaxar. Ara ja podia desenvolupar tot el que havia tramat.

Es van situar al sofà per començar a parlar. Es van servir dues copes de vi. La conversa era la típica entre dues dones que feia uns dies que no s’havien vist, però l’Anna denotava quelcom diferent en la Clara. La veia molt més segura i és que tenia el propòsit de prendre el control de la situació. Ja anaven per la tercera copa de vi, l’alcohol feia de les seves, estaven desinhibides. En aquell punt, la Clara es va atansar sobre l’Anna i es van fondre en un bes llarg i càlid. El que no sabia era que significava l’inici de la revenja.

Ràpidament, com si d’una riuada de tensió sexual es tractés, les mans de la Clara van descordar un parell de botons de la camisa de l’Anna. Va situar la mà a dins tot buscant els sostens. Volia tornar a palpar aquells pits. La sorpresa va ser que estaven totalment durs. Els palpava lentament per sobre la roba, però no se’n va poder estar i mentre la besava va pessigar un dels mugrons. Amb aquell simple gest va arribar el primer sospir de la vetllada. Tenia sota control la revenja.

En Jaume encara era a mitja hora d’arribar a casa. Conduïa amb una suor freda que li regalimava pel front. Intentava calmar-se però no ho aconseguia. No sabia què estava passant a casa seva i no podia connectar amb la Clara. S’havia d’afanyar per arribar en el punt culminant de la revenja. Intentava accelerar, però el trànsit era massa fluït. S’havia de calmar.

La Clara va agafar la mà de l’Anna i la va dirigir cap al dormitori. “Vull gaudir-te” li va dir. Ella li va fer cas, la va seguir fins al dormitori i allí va veure el que tenia preparat. La Clara va ordenar-li que s’estirés sobre el llit i es deixés fer. Primer de tot va començar a jugar amb tot el seu cos. Sabia del cert que tot sortiria bé, estava calmada pel vi, però excitada per tornar-la a tenir davant seu. Va agafar una corbata d’en Jaume i li va tapar els ulls. L’Anna es deixava fer. 

Estirada sobre el llit va començar a acariciar-la suaument, amb cura, com si d’un gerro car es tractés. La tocava amb delicadesa caminant per sobre la seva pell. Descordava un botó, dos botons, tres botons i tornava a tenir els pits a l’aire. Amb la punta dels dits ho anava resseguint, dibuixant la seva forma fins arribar al punt més alt i posant-se a la boca un dels mugrons per començar-lo a xuclar. Amb calma i tranquil·litat. Havia de guanyar temps perquè arribés en Jaume. L’Anna ho gaudia d’allò més i se sorprenia de la capacitat d’excitació d’aquella pell blanca.

La revenja seguia el seu curs. En aquell punt la Clara va decidir lligar-la de mans. Ella es va deixar fer, volia seguir amb aquell joc excitant. El següent pas era desfer-se de la faldilla. La va obrir i hi va passar la mà per l’entrecuix. Estava totalment molla, es movia quan notava aquelles mans tan delicades com la tocaven. Ho feia amb tendresa i allò la perdia. Un home, mai hauria aconseguit fer-la excitar només amb aquell suau moviment.  

Tenia ganes d’inspeccionar el sexe. El va flairar tot passant l’olfacte a escassos centímetres. L’Anna es va estremir d’allò més al intuir aquell suau contacte. Després hi va començar a jugar amb els dits. Li agradava aquella situació on ella controlava què fer i com fer-ho encara que tingués poca experiència. Tot i la revenja, estava totalment excitada. Seguia buscant els punts de màxim plaer i quan en localitzava un hi focalitzava tots els seus esforços per arrencar-li grans dosis de plaer.

En Jaume estava acabant d’arribar. En només 5 minuts havia de ser allà. Havia d’actuar sigil·losament, tot i que estava molt nerviós i no sabia si sortiria com tenien planejat. Alguna gota de suor li regalimava pel front, no era de la calor, sinó del nerviosisme que corria per dins del seu cos. Per fi va arribar, va aparcar el cotxe a escassos metres i va caminar un parell de minuts. Va obrir la porta amb molta cura i quasi no va fer ni soroll al tancar-la. Al entrar a casa es va treure els pantalons, es va descordar la camisa i va pujar a poc a poc cap a dalt. No sabia si feien més soroll els batecs del seu cor o les passes que feia al caminar.

Va obrir molt poquet la porta i abans d’entrar va observar com el pla anava com tenien pensat. La Clara jugava amb l’Anna, la tenia totalment lligada amb els ulls tapats. Aquella imatge el va excitar d’allò més. Era una revenja dolça i plaent. Va aixecar un xic més la vista i va veure com l’aparell de gravació seguia enregistrant els moviments de les dues, tot i que encara quedava quelcom més. 

Va decidir observar un xic més, en aquell punt la Clara es va acabar de despullar totalment. El seu cos brillava per l’excitació. Va murmurar unes paraules i es va aixecar. Va situar les cames entremig del coll i la cara de l’Anna, el sexe el tenia a molt poca distància de la seva boca i en aquell moment va iniciar una sèrie de moviments perquè hi pogués jugar. Amb els ulls tapats va començar a palpar el sexe amb la llengua. La Clara gaudia com mai i en Jaume no s’ho acabava de creure allò que estava veient. L’Anna gaudia amb aquella posició.

La seva llengua acariciava el clítoris de la Clara. Al seu torn ella movia la pelvis per poder denotar molt més aquella situació de plaer humit. L’estimulava totalment amb la llengua i en el moment menys pensat va notar com entrava dins seu i convertia la respiració accelerada en una sèrie de gemecs molts més profunds. La Clara estava ben humida i es movia repetidament per poder notar ben endins el joc de la llengua amb una sèrie de moviments amb la pelvis.

En Jaume va girar la mirada cap a les dues i va decidir actuar. Per no haver de parlar es va dirigir cap a la Clara i va començar a jugar amb el seu coll. Ella gairebé perd el món de vista quan va notar que li queixalava l’orella. Només li faltava això després de notar com la llengua la seguia penetrant. Ell va agafar amb força un dels seus pits i el va prémer per poder-los gaudir. La Clara s’havia de controlar si no volia arribar al moment a l’extenuació total. Va parar i va deixar a l’Anna lligada al llit.

En Jaume i la Clara es van besar i van començar a jugar. L’Anna restava immòbil sobre el llit sense poder fer res. Es va quedar astorada perquè sabia que algú havia arribat a l’habitació però no sabia qui. A més, l’havien deixat de banda, sentia de fons com la Clara jugava amb aquella nova presència. No es deien ni una paraula, però per la complicitat que tenien, era més que evident que es coneixien.

Va començar a patir, perquè sentia de fons els gemecs que anaven proferint els dos. Intentava moure les mans, però la Clara l’havia lligat a la perfecció. Pensava dins seu, el caçador caçat, ja que restava immòbil i no podia fer res al respecte. En Jaume va començar a gemegar gràcies als estímuls que li donava la seva dona. Estava assegut a poca distància de l’Anna. No va poder reprimir un gemec plaent quan la Clara va entrar dins seu.

La parella va prosseguir amb la seva revenja. Després de fer-la patir una estona sense fer-la partícip d’aquella situació, van començar a jugar amb ella. Les quatre mans es van començar a moure pel cos de l’Anna. Les d’en Jaume van jugar amb el coll i anar baixant fins arribar als pits. Les de la Clara van pujar des de les cames cap amunt tot recorrent el camí que la portaria cap al sexe. En arribar-hi, va notar la humitat que desprenia i no se’n va poder estar de jugar-hi una llarga estona. Amb la llengua, els dits, la boca, els llavis… Per la seva part en Jaume jugava amb els pits tot posant-los a la boca i xuclant-los com mai havia fet. 

L’Anna estava en un estat d’extenuació màxim. No sabia com reaccionar a tantes sensacions de plaer. Al seu sexe hi notava la delicadesa de la Clara i sabia del cert que en Jaume agafava amb força els seus pits, hi notava la barba com fluïa per sobre dels seus pits. Estava realment excitada i lligada de mans. En aquell punt va arribar el seu primer orgasme plaent que gairebé li va fer perdre el món de vista.

La Clara va articular unes paraules “la revenja no s’ha acabat”. Llavors, amb en Jaume es van canviar les posicions. Primer va jugar una estona amb el seu sexe, tot i que el tenia totalment portentós. El gaudia plaent a la boca i ell deixava anar llargs sospirs. L’Anna s’anava recuperant mica en mica. Ja tornava a estar totalment en zel, amb ganes de tornar a gaudir. La Clara es va situar al costat de l’Anna estirada al llit i va notar com en Jaume entrava amb força, sense problemes fins al fons. El tenia realment excitat. 

L’Anna sentia de fons com els dos gaudien intensament, però ella també volia participar d’aquella situació, necessitava notar-lo dins seu al preu que fos. La Clara va frenar a en Jaume. Es va aixecar amb el sexe totalment humit i es va posar de nou a escassos metres de la boca de l’Anna perquè tornés a jugar amb el seu sexe. Ell al seu torn, s’ho va mirar durant escassos minuts. La Clara estava totalment excitada i l’orgasme el tenia ben proper, sabia que aguantaria al màxim. 

En Jaume va obrir de cames a l’Anna i va entrar dins seu fins al fons. Amb força. Al notar-ho ella no va poder evitar deixar anar un profund gemec. En el mateix moment, amb la seva llengua va entrar ben al fons de la Clara. La imatge era irrepetible amb la Clara arquejada sobre la boca de l’Anna i en Jaume entrant cada vegada més fort dins de la seva cap. Els tres s’arquejaven de plaer.

L’Anna desitjava que en Jaume deixés anar tot el seu plaer dins seu, però la revenja no estava i quan a ell li mancava poc per arribar a l’extenuació i després de dos orgasmes seguits de la Clara van parar de cop i volta. En Jaume necessitava descarregar tota la tensió sexual. La seva dona es va situar a l’extrem del llit per acabar de rebre tot el plaer dins seu. Va començar una sèrie de moviments. L’Anna estava consternada perquè havia gaudit molt, però no rebria la seva recompensa.

La Clara es movia sobre el llit encaixant les embranzides del seu marit. Cada vegada més fort, cada vegada més plaent. L’Anna no podia fer res, ni es podia tocar perquè seguia lligada. En Jaume estava molt proper a l’extenuació final. Sentia com la seva dona estava gairebé al punt de l’orgasme. Amb una sèrie de moviments va notar com tot el fluid entrava dins la Clara i la resta s’escampava per sobre del cos de l’Anna en el mateix moment que els dos deixaven anar un extenuat gemec. El pla havia finalitzat.

Després d’una estona els tres estirats, la Clara va articular unes paraules:

“Anna, aquesta és la nostra particular revenja, està tot enregistrat. A partir d’ara, no ens tornaràs a gaudir i t’allunyaràs de les nostres vides. Acomiadaràs a en Jaume i l’indemnitzaràs. No et volem més dins les nostres vides, si fas alguna cosa, enviarem aquestes imatges al director general i t’acomiadarà, ja saps que aquestes actituds estan penalitzades pels teus caps”.


Així és com la Clara i en Jaume van iniciar una nova vida que va canviar a partir del 14 de març de 2016. Començarien un nou camí allunyats de l’Anna.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada