diumenge, 8 de maig del 2016

1.11

La Clara es va despertar de sobte amb el cos amarat d'una estranya suor freda. Estava sola a casa, mig adormida al llit, quelcom la va espantar. Va aixecar la vista i va fitar el rellotge del llit, marcava la 1.11 de la matinada. De cop i volta, la van començar a assetjar estranys pensaments sobre en Jaume. No sabia per què, però l'Anna sorgia en els mateixos pensaments. 

Es va passar tota la nit sense poder dormir. Anava donant voltes pel gran llit, tota sola, sense poder parlar amb ningú. Sabia del que era capaç l'Anna, de fet ella ho havia experimentat en la seva pròpia pell feia tot just una setmana. Sabia que si ella volia, podia temptar com volgués en Jaume, i en un racó del seu cap percebia que ell sabia què havia passat el 14 de març, encara que no n'haguessin parlat. 

Finalment, quan el dia clarejava, es va adormir. No més d'una hora. Estava fatigada, recordava la suor freda de la passada nit i dins seu va prendre una decisió. Quan arribés en Jaume, li explicaria què va passar la fatídica nit de la trobada amb l'Anna. Ho necessitava per poder seguir endavant, del contrari, percebia que el seu matrimoni s'havia acabat i darrera seu tot un conte de fades que s'havia construït al pas dels anys. Tot i notar-se cansada, se sentia amb forces per tirar endavant.

En Jaume i l'Anna van arribar a Barcelona i es van acomiadar com si res hagués passat la nit anterior, però per la seva ment hi circulaven pensaments contraposats. Ella vivia totalment despreocupada pensant en si mateixa i sense pensar en la relació de parella de la Clara. Ell divagava assegut al taxi amb la ment perduda sabent que havia estat infidel per primer cop.

La Clara es va vestir per anar a la feina. S'observava davant del mirall mentre es posava el vestit. No sabia perquè, però aquell dia li venia de gust un d’ajustat, que marqués totes les seves formes. Tenia ganes de sentir-se desitjada allà on anés i per això es va posar una roba interior provocativa. No mostrava res, però si que insinuava la forma del seu cos tot deixant al descobert part de la seva esquena. Al vespre seria el moment de retrobar-se amb en Jaume i deixar-se anar totalment.

Durant tot el dia, anava notant com moltes de les mirades se li clavaven a l’esquena per recórrer sa pell blanca marcada per algunes pigues. Feia temps que el desig dins seu no era evident d’aquella manera. No es pensava mai que volgués ser observada per altres persones que no fossin en Jaume, però aquell dia en tenia necessitat tot i que  no sabia ben bé perquè. 

Al finalitzar el dia, estava exhausta i tenia ganes d’arribar aviat a casa. Tot i que cada vegada que s’apropava l’hora de retrobar-se amb ell, tot se li feia més pesat i dins seu notava com un cert nerviosisme. Aquella nit es destaparien molts fets que s’havien succeït els darrers dies. Si volia seguir endavant amb sa relació, necessitava dissipar tots els fantasmes que l’envoltaven des de l’accidentada trobada amb l’Anna.

En Jaume havia arribat a casa. Ella no hi era, estava treballant. Se sentia estrany. La ment mig buida, sense massa esma per fer res. Va deixar la maleta a l’entrada del menjador, es va descordar la camisa i la corbata i es va estirar al sofà. Gairebé ni va menjar, només es va servir un whisky amb gel i va començar a mirar la televisió apagada. En la seva ment, es barrejaven els records del 14 de març amb seqüències de la nit anterior. Dues dones oprimien els seus pensaments. Finalment, va caure en un profund son fins que de fons unes claus el van despertar.

La Clara havia arribat a casa. Era capvespre, el dia començava a fosquejar i  va trobar en Jaume estirat al sofà, profundament adormit. No el volia despertar, se’l veia cansat. Va  anar per retirar el got que hi havia al peu del sofà però va fer dringar les claus sense voler i en aquell precís moment es va despertar. Ell va obrir els ulls i allà davant seu la tenia. No sabia ben bé on era, però ràpidament es va fixar en aquell vestit negre que lluïa, les seves cames esveltes, l’esquena el va temptar ràpidament, el coll el cridava perquè hi jugués. S’havia despertat amb un alt desig sexual.


Ella estava ajupida agafant el got, en Jaume no s’ho va pensar ni dues vegades i va començar a recórrer l’esquena de la Clara. Aquell vestit i aquell cos era el que més li agradava, l’esquena descoberta el perdia. Ella va notar el tacte d’aquelles mans que tant havia enyorat darrerament. Es van esquitllar per les diferents pigues que romanien al descobert. Cada una d’elles rebia un tractament especial. El tacte fred del got es contraposava perfectament amb les mans càlides que recorrien sa pell. El notava neguitós de desig, així ho mostraven els seus moviments al llarg i ample de la seva esquena descoberta, la pell estava desitjosa de notar el seu tacte càlid. 

Amb un sol moviment, va aconseguir esmunyir les mans pel costat del vestit i tocar amb força un dels pits de la Clara. Mai l’havia notat d’aquella manera, tan decidit, amb tantes ganes i energia. Aprofitant aquell moviment, es va incorporar al sofà i la va empènyer cap a ell. La tenia a sobre i el seu sexe es mostrava en peu de guerra. Tenia unes ganes infinites de gaudir-la. Tanta, que gairebé li va arrencar el vestit per tenir-la davant seu sense res més que la roba interior.

La mirava delitós de sexe. Es notava vigorós. La Clara gaudia com feia temps. De cop i volta, es va trobar sobre seu arrencant la camisa que li cobria el torç. Semblava una escena de sexe salvatge però amb tons de tendresa, amb petons frenètics com si fos la última nit. Les mans d’ella van entrar dins dels seus eslips i van prémer amb força el sexe. Ell pel seu costat, li havia arrencat els sostens i gaudia d’un dels pits a la boca com si el món s’anés a acabar en aquell precís moment. Els moviments s’anaven accelerant i conferia una combinació de sensacions als pits, amb queixalades i xuclades extenuants.  

La Clara notava el plaer d’aquelles mans vigoroses que recorrien amb força el pit. L’extenuació li arribava quan li mossegava i el xuclava a l’hora. Moviments compassats que ella complementava tot agafant el sexe d’ell i movent-lo amunt i avall sense parar. Els dos es movien sobre el sofà que gaudia del plaer carnal de la parella tot escoltant de fons la respiració accelerada que anaven conferint. 

En Jaume no podia aguantar massa estona més així. Va deixar de banda els pits d’ella i en un moviment la va estirar sobre al sofà. Li va treure la poca roba interior que encara portava i sense ni pensar-ho ni advertir-la va entrar dins seu. Primer a poc a poc, però després amb una força inhòspita, gens habitual en la seva manera de fer. La Clara gaudia com mai d’aquell sexe salvatge, de la manera com l’estava tocant, com l’anava xuclant, queixalant… Finalment va notar tot el vigor del sexe dins seu. 

Entrava dins amb tanta força, que gairebé aconseguia enfonsar-la dins del sofà. Una vegada i una altra, com si d’allò en depengués la seva vida. Moviments forts, profunds, els cossos suats deixant anar llargs gemecs que trencaven la tranquil·litat d’aquell capvespre. Era tanta la intensitat, que en Jaume tenia la boca situada aprop del coll i només feia que esbufegar i mossegar el lòbul de l’orella. Ella es perdia quan notava tota la intensitat en aquells dos punts.

L’orgasme era molt proper. Tot havia anat molt ràpid, però els dos cossos fruïen d’aquella situació al màxim. Va aixecar-la, la va situar mig ajupida amb les mans al sofà per poder entrar des del darrera amb força. La Clara no es pensava que en Jaume pogués arribar a aquell estat d’excitació i cada embranzida la notava fins al fons del seu sexe. Les mans d’ell s’havien clavat a les seves natges i per la força que rebien havien quedat marques d’aquells moments de desig. Amb una sèrie d’embranzides fortes, els dos es van moure en un orgasme plaent i vigorós. El sexe d’ella regalimava del plaer rebut.

En Jaume va caure gairebé desfet sobre el sofà, les gotes de suor de la Clara s’unien a les d’ell. Tenien la ment en blanc, no sabien ben bé què havia passat i com s’havia originat tot plegat, la qüestió que havien gaudit com feia molts dies que no ho feien. Diuen que les crisis de parella es poden solucionar a través del sexe, però la qüestió, que els dos van quedar estirats i extenuats a sobre el sofà sense masses coses a dir. 

Al cap d'una estona van reaccionar. La Clara necessitava una dutxa després d’aquella tòrrida escena de sexe, en Jaume es va dirigir cap a la cuina per preparar el sopar. Mentre ho anava fent, va triar un vi idoni per aquell sopar, Cartesius Negre del 2011. Vi negre amb contingut i alta graduació, apte per gaudir-lo amb ella. 

La Clara seguia sota la dutxa deixant rajar l’aigua que brollava per sobre el seu cos. Es va quedar amb la ment perduda observant com l’aigua es diluïa per la sortida, en aquell moment li va venir una idea al cap. Estava ordenant els pensaments després dels últims successos. Per una part, sabia que entre en Jaume i l’Anna havia passat quelcom a Alemanya i per l’altra tenia la voluntat de fer-li pagar el mal que li havia ocasionat ella. Tenia la percepció que poc li importava la resta de la gent, només buscava el seu profit personal, narcisista en tota regla, però algú li havia d’aturar els peus i aquest era ella. S’anava assecant la pell amb la tovallola i posant crema, durant aquesta estona anava teixint el seu pla a mesura que recorria el seu cos amb les mans.

En Jaume de cop i volta va alçar la vista, tenia el sopar preparat, però ella estava tardant més del compte. No era habitual que restés tanta estona per dutxar-se, ho solia fer ràpid, però aquell dia no era així. Va decidir parar la taula, obrir l’ampolla de vi, servir-ne una mica a les copes. Encara no havia baixat de la dutxa. Va decidir seure a la taula. Al veure que no venia, va començar a pujar les escales però llavors va ser quan la porta es va obrir i ella va sortir tota decidida amb una cara diferent.

La Clara tenia les idees clares. Durant el sopar volia saber què havia passat entre ell i l’Anna a Alemanya. Seguidament li explicaria què va passar el 14 de març i després desglossaria quin pla havia traçat per donar-li una lliçó de la vida. No seria gens fàcil, perquè en Jaume hauria de col·laborar, però sabia del cert que havia d’alliçonar a aquella dona que havia alterat la seva vida de parella.

Els dos es van asseure a la taula. Primer de tot amb una conversa banal, la típica sobre com havia anat la setmana, ja que no s’havien vist durant aquells dies. Semblava que la relació entre els dos retornava a la normalitat. Aquella sessió de sexe havia causat els seus efectes, anava pensant en Jaume, però encara no sabia quines eren les intensions de la seva parella.

Les copes de vi anaven baixant mica en mica a mesura que l’àpat arribava a la seva fi. Els dos havien begut més de l’habitual, se sentien més desenfrenats i en aquell punt va ser quan la Clara va decidir actuar.
  • Saps què m’ha passat aquesta nit? 
  • No ho sé…espero que res greu.
  • Doncs m’he despertat de cop i volta quan el rellotge marcava la 1.11…tenia una suor freda que em recorria tot el meu cos. No sé ben bé perquè però algun motiu m’ha portat a despertar-me malament i a no poder gairebé aclucar els ulls en tota la nit. I saps qui m’ha vingut al cap? Tu i l’Anna.
En Jaume es va quedar amb la cara ben pàl·lida. Ni el vi que havia begut li feia efecte. Amb el rostre que mostrava ho evidenciava tot plegat. Són tan fàcils de descobrir els homes, anava pensant ella. Ell no aconseguia articular ni una sola paraula, estava en estat de xoc, en aquell moment va pensar que les dues havien parlat…
  • No cal que diguis res. Amb la cara m’ho dius tot - va replicar- Oi que aquesta nit ha passat quelcom entre vosaltres dos? M’ho vols explicar o cal que li pregunti a ella? 
No sabia què fer i finalment va articular les primeres paraules.
  • Tens raó Clara, aquesta nit ha passat el que t’imagines però no com creus. 
  • No importa el que cregui, vull que m’ho expliquis i ja està. Després t’explicaré què va passar fa uns dies quan eres a Londres- va respondre tranquil·lament.
  • Sé què va passar el 14 de març perquè us vaig veure - va respondre neguitós- Vaig contemplar tota l’escena, primer esma perdut, però després, no t’enganyaré si et dic que em vaig contrariar.
  • No cal que entris amb les teves sensacions, ja m’ho pensava que sabies què va passar, però també em vull explicar.
  • Doncs ella durant la setmana em va anar deixant algunes indirectes sobre la vostra trobada. Aquell fet em va incomodar moltíssim i per això vaig decidir anar a la meva i refugiar-me en el meu treball. Durant la setmana he intentat deixar-la de banda fins ahir a la nit. Havia acabat de sopar sol a l’habitació de l’hotel quan de sobte ella s’hi va presentar. Primer vaig pensar en no deixar-la passar, però ella va accedir a dins i…
  • No cal que entris en detalls - va respondre la Clara.
  • Ella va entrar a l’habitació, va jugar amb mi i entre el seu joc i el vi va aconseguir lligar-me al llit. Després es va situar al sofà proper i es va començar a tocar, com bé penses no podia fer res, era el seu objecte. Quan va acabar, em pensava que marxava, però no, va voler arribar fins al final - va afegir sense donar masses detalls.
  • Ja m’ho imagino com deuria anar tot plegat, semblant a la situació que vaig viure el 14 de març.
  • No ho sé, el que si puc dir-te, és que a la 1.11 vaig mirar el rellotge com quan et vas despertar, llavors ella ja era fora i no tenia volta enrere.
  • No pateixis Jaume - el va consolar- els dos no hem actuat de la forma correcte en tot plegat i el que sí tinc clar és que l’Anna s’ha aprofitat de nosaltres dos pel seu propi profit. Vols que t’expliqui què va passar la nit del 14 de març?
  • M’ajudaria - va afegir mentre feia un trago llarg de la copa de vi.
  • Aquella nit ella em va enviar un missatge per dir-me que acabava d’arribar i se sentia sola, si m’importava que vingués a prendre una copa de vi i marxés a casa. 
  • Segueix…
  • No entraré en detalls, però jo aquella nit també em sentia sola, les teves sortides per feina em causen gran solitud i més quan feia 4 dies que eres fora. Vam començar a xerrar amistosament, bevent més vi del compte. Em va parlar de tu. El vi feia el seu efecte i ens vam acostar al sofà. Ella m’anava fent preguntes, semblava ben bé un joc, fins que no sé com, vam començar a parlar de sexe.
  • Me’n faig càrrec…
  • Es va apropar cada cop més fins que em va besar als llavis. Ho va fer tendrament. Primer em va deixar en un estat de xoc i fruit de la situació, se’n va aprofitar per repetir l’acció. Em va acariciar tendrament i com que notava els efectes de beure massa vi em vaig deixar portar. Em va començar a acariciar tendrament com poques vegades m’han fet. Com aquell qui no vol la cosa, ja tenia una de les seves mans tocant els meus pits, me’ls resseguia tendrament i em feia estremir. Sense ni pensar-ho, vaig notar com la seva mà recorria el meu sexe. Sabia com fer-ho i com provocar-me. Finalment vam pujar a l’habitació i suposo que la resta ja la vas poder observar tu mateix…
En Jaume estava neguitós però alleujat per l’explicació. Entenia què li havia passat i sabia que era una situació molt semblant a la que havia viscut ell la nit anterior. 
  • És una mica la situació que vaig viure jo anit, el vi va causar els seus efectes, però aquest fet no justifica la meva actuació. Tenia l’agreujant que us havia vist a les dues i en certa manera volia alleujar-me. Tinc la meva part de culpa, però vull que seguim amb la nostra relació.
  • Tens raó, no ens podem deixar endur per aquest moment. Suposo que saps que mai t’he estat infidel i menys he estat amb una dona. Reconec que va ser una situació en la qual em vaig deixar endur i no la penso repetir - tot i que ella sabia que havia estat un moment plaent, però volia seguir amb en Jaume.
  • Espero que entenguis la meva situació - va afegir ell.
  • Clar que ho entenc, però he traçat un pla, perquè crec que l’Anna ha d’aprendre a no jugar amb els sentiments de la resta. Per aconseguir-ho necessito que m’escoltis amb atenció i m’ajudis. Ja saps que la venjança és un plat que se serveix fred.
  • Has pensat alguna cosa?
  • I tant, vols saber què he tramat mentre em dutxava?
  • Sóc tot orelles.

La Clara va començar a parlar. Mai l’havia vist expressar-se d’aquella manera tan segura. Disgregava  amb celeritat fil per randa com seria la seva venjança i quin paper havia de prendre ell en tot plegat. Li agradava tot el que escoltava i s’estava fent seu el pla d’ella. Per fi, algú escarmentaria a l’Anna, no sabia quan, però ben aviat tindria la seva recompensa.

2 comentaris: