dijous, 15 de desembre de 2016

La porta del desig

“T’espero avui, vine amb vestit, la resta va a càrrec meu…”.

Eren les 9 del matí i rebia aquell missatge enigmàtic. A partir d’aquell moment no hi vaig parar de donar voltes. M’esperava una jornada de treball a tutti pleni, però no podia parar de pensar en quina situació em trobaria. La ment es dispersava cada moment, la concentració era summament dificultosa. No sabia com fer-ho per obviar aquell missatge, però se m’havia obert la porta del desig i la resta ja no importava per res.

Estava tan desconcertada per aquell missatge matinal que a la feina em van cridar vàries vegades l’atenció. Estàvem enmig d’una reunió important i la ment se’m va dissipar, era el meu torn d’intervenció per presentar un annex a la proposta del meu cap. Normalment escoltava amb deteniment tot el que ell deia i ni m’havia de donar pas perquè prengués la paraula, però aquell dia tenia la ment confusa i em va haver de mirar vàries vegades perquè reprengués el fil de la reunió. Sort que tinc el do de dissipar les situacions i vaig adduir un mal de cap terrible. El que no sabien és que per la ment hi rondava una proposició.

Sóc una persona molt pacient, sé esperar el meu moment, però quan em fan pensar en el desig ho vull ara i aquí. El fet de rebre el missatge tan d’hora responia a una provocació total, ell ho sabia. En certa manera per mi era com una penitència, però a l’hora esdevenia un joc excitant durant tota la jornada. Ho volia ja, però també sabia esperar fins al moment, era una doble contradicció però molt excitant.

Quedaven unes hores per davant. Fins al vespre no era la cita provocativa acordada. Quan vaig sortir de la feina vaig decidir que el gimnàs seria la millor teràpia per relaxar la meva pervertida ment. Feia molt de temps que no em sentia d’aquella manera. Em vaig despullar i m’observava davant del mirall. Els meus ulls desprenien desig, ganes… Em vaig vestir d’esport i vaig iniciar una sèrie d’exercicis. Vaig fer un sobre esforç per oblidar durant una estona la cita però una antiga lesió se’n va ressentir. L’exercici físic no va servir per tranquil·litzar la meva excitació. 

Estava tota suada i em vaig posar de nou davant del mirall. Regalimaven les gotes pel front, baixant per la cara, s’esllanguien pel coll i una de valenta va discórrer per sobre del meu pit. La vaig deixar que caigués però al observar-la es denotava de nou el meu estat d’excitació. Vaig passar la mà per escorrem les gotes i sense ni pensar-ho es va aturar per acariciar el pit, em sentia descontrolada i en aquell mateix moment m’hauria deixat endur pel plaer, però la meva era una penitència que havia de durar fins al vespre, era una norma no escrita amb ell.

Em vaig dutxar a consciència, deixant passar la mà per tot el cos. M’agradava ensabonar-me lentament tot fregant i acariciant cada part del meu cos. Era una sensació plaent que es combinava a la perfecció amb el meu desig. Després de l’ensabonada, vaig restar una bona estona amb aigua calenta recorrent cada centímetre del meu cos, semblava com si algú m’estès tocant. 

Després de tot aquell ritual era el moment de passar-me cremes vàries pel cos. Sempre és important cuidar-se. Nua davant del mirall, vaig començar a tractar la meva fina pell, seguidament era el torn per perfumar el cos ja que m’agradava despendre un suau aroma allí on anés. No tenia un únic perfum, sinó que em posava un en funció del meu estat d’ànim. El d’aquell dia, ja us el podeu imaginar, no penso entrar en detalls, però si tanqueu els ulls de ben segur que em podreu flairar.

Quedava poca estona per agafar el cotxe i anar cap al lloc indicat. Vaig obrir el vestidor per fitar els vestits que hi tenia, volia un que fos sensual i que respongués a les expectatives creades. Finalment el vaig veure, era aquell. Ara era el torn de la roba interior. Després de rumiar-hi una mica vaig caure en què tenia un conjunt negre per estrenar, ja ho tenia tot apunt.

Em vaig vestir amb calma, encara disposava de temps. Primer de tot les mitges que lliscaven suaument per la pell. Seguidament la roba interior encaixant perfectament els pits que encara estaven durs fruit de l’excitació de tot el dia. Ja per acabar només mancava el vestit. Era un de color fosc amb una cremallera de dalt a baix que marcava perfectament el meu cos. Enfundada dins seu em sentia sensual i disposada a jugar a qualsevol cosa que em proposessin. 

De cop i volta em va arribar un missatge al mòbil “T’espero”. Em vaig accelerar per moments perquè encara no m’havia calçat les sabates de taló. Ho vaig fer d’una revolada i vaig sortir de casa sense ni pensar-ho. El desig era massa gran per deixar-lo passar. Vaig pujar al cotxe sense dilacions i em vaig dirigir cap a casa seva. Tenia un trajecte d’uns 30 minuts que vaig combinar perfectament amb música. De cop i volta va sonar una cançó que em va fer accelerar d’allò més…



Per fi vaig arribar al meu destí, vaig aparcar el cotxe davant de casa seva. Vaig caminar uns metres fins a la porta i quan anava a tocar el timbre vaig denotar que estava mig  entreoberta, era una invitació clara de la porta del desig. Vaig saludar tímidament i em vaig dirigir cap a la cuina on hi vaig sentir un petit soroll. La resta de la casa seguia en total silenci. Era  persona de poques paraules i em va saludar amb un senzill “Hola”. 

Vaig deixar la bossa sobre la taula de la cuina i em vaig apropar cap a ell, restava davant de la cafetera. Quan el vaig besar al coll va accionar la Nespresso per fer el primer dels cafès, el que no m’esperava és que amb l’altra mà anés directament a una de les meves natges i la premés amb força i m’apropés de cop al seu cos.

Es va girar i em va observar amb aquella mirada blava que sabia perfectament que em deixava sense paraules, se li denotava el desig. La cuina feia una olor de cafè que m’agradava, em va oferir una cadira perquè m’assegués i vam començar a xerrar una estona. De fet, era jo qui parlava i ell qui escoltava, mentre ho feia, m’anava escortant de dalt a baix, es fixava en cada detall i per un moment es va aturar a la cremallera del vestit. Quan ho va fer, vaig obrir lleugerament les cames en un clar signe de provocació. Em va respondre agafant la mà i convidant-me a seure sobre seu. De la seva boca va sorgir “Vull que m’expliquis com t’has sentit avui des de que has rebut el missatge”.




Em vaig situar sobre seu, els dos estàvem encara vestits i seguíem amb aquella conversa i el nostre cafè. Mentre ho explicava, m’escoltava amb atenció però notava com mica en mica el seu desig anava creixent entre les seves cames. Em deixava portar pel moment i li explicava amb tot tipus de detalls les sensacions que havia tingut en aquella llarga jornada de desig. 

M’agradava tenir-lo d’aquella manera, insinuant les ganes però sense actuar de cap manera. Va agafar la tassa del cafè i en va fer un nou xarrup. Es va apropar lentament cap als meus llavis i ens vam besar. M’encantava quan feia allò i denotava tot el gust del cafè dins la meva boca, era un bes plaent i que mostrava un munt d’intencions asseguda a la seva falda.

Quan ja quasi havíem acabat el cafè se’m va apropar a l’orella i em va xiuxiuejar “És l’hora de la porta del desig, vull que et treguis les calcetes”. Vaig obeir com mai hauria fet, la seva veu tenia un poder que aconseguia allò que es proposava, em vaig aixecar, vaig pujar una mica el vestit i vaig fer allò que m’havia manat. “Ara vull que t’asseguis de nou sobre meu”.

Era una invitació terrible, va aconseguir que el meu sexe en qüestió de segons es posés en una predisposició total a ser posseïda, però encara quedava una estona. Abans de seure li vaig xiuxiuejar a cau d’orella “no estem en igualtat de condicions” i vaig descordar els seus pantalons per deixar-lo de cap per avall sense res, volia un combat en igualtat de condicions.

Em vaig asseure sobre seu de nou, ràpidament vaig denotar com el seu sexe es predisposava a notar-me. No era més que un joc, però als dos ens satisfeia molt. Ell notava com el meu sexe estava cada cop més famolenc i jo per la seva part sentia com es movia quelcom sota meu, era portentós, tota aquella situació em portava a tancar els ulls en algun moment tot gaudint d’aquella grata presència.

Mentrestant, seguíem amb el joc que ell havia proposat, havia d’anar explicant coses, sense tocar-nos. Només notàvem els nostres cossos però no s’hi valia ni fer petons, ni carícies, ni moviments abruptes…es tractava de notar els nostres sexes sense més tot esperant que un dels dos prengués la iniciativa.

M’escoltava atentament tot allò que li deia. Vist des de fora semblava una persona freda, però sabia que en qualsevol moment es deixaria anar. Ell era qui havia proposat tot aquell joc, però tenia molt clar que seria ell qui prendria la iniciativa perquè no podria restar tanta estona notant el meu sexe càlid i humit.

Em va fer que m’acostés cap a ell i vaig obeir. La meva orella es va acostar cap a la seva boca i va començar a xiuxiuejar-me. Cada vegada el notava més dur, amb més ganes, però sabia que escoltar-me era la meva perdició. Estava jugant fort les seves cartes perquè fos jo qui perdés el control, però sóc una dona que sap esperar el seu moment. 

Per fer-lo patir una mica més, vaig decidir baixar la cremallera del vestit tot deixant a la seva vista els meus pits amb l’encaix de color negre. Per contrarestar aquell moviment em va compensar amb una petita queixalada a l’orella, però es va mantenir impertorbable tot i clavar-me la mirada sobre els pits. De sota, vaig notar com el seu sexe es posava ben dur i el notava ben humit. Aquella situació em començava a saturar, estava començant a perdre el control de mi mateixa amb la seva veu i sentint com es bellugava pel meu sexe. Les seves mans seguien impassibles, però afegit al desig de tot el dia estava per fer-me caure en el seu parany.

Va prosseguir amb el seu joc quan em va començar a olorar el coll. L’olorava sense tocar-me, sabia que allò em provocava d’allò més. No trencava cap norma, estava molt segur de si mateix  i era la resposta a la cremallera descordada. Notava com el seu alè es refregava pel meu coll i acte seguit em seguia xiuxiuejant coses. Va repetir aquell moviment una nova vegada i va fer que el seu sexe quedés clavat en el meu. El tenia allà i ja no em podia resistir.

Sense ni pensar-ho ni un sol moment, vaig trencar el joc perquè el meu cos ja no podia aguantar més. D’una revolada vaig baixar la cremallera per poder-me desfer del vestit que m’oprimia. Vaig passar la mà pel seu sexe i de cop i volta em vaig desfer a la seva boca. La tensió sexual era ben visible, les nostres boques es van descontrolar per complet i ell es va deixar anar.

Em va aixecar de la cadira de la cuina i em va posar contra el marbre. Semblava una fera desbocada cavalcant per sobre el meu cos, mai l’havia vist d’aquella manera. Em va gairebé arrencar els sostens i em va deixar els pits a l’aire, se’ls posava a la boca en un gest irrefrenable i va començar a jugar amb ells. Em tenia allà presa, gairebé sense poder ni moure’m.

Per la meva part li vaig treure la camiseta que portava, m’encantava notar-nos pell a pell. Però ell seguia amb la seva tasca de fer-me gemegar cada vegada més. De cop i volta em va pujar sobre el marbre i és en aquell punt que sense dilacions va entrar dins meu fent que deixés anar un sonor gemec. Es movia amb rapidesa i em deixava fer, cada cop entrant amb més força i amb un pit a la boca que l’engolia amb força. El notava portentós com mai, però sabia que no podria aguantar massa estona més així.

Els dos gemegàvem sense parar, em pensava que ja el tenia i que ell arribaria abans a l’orgasme, però anava molt mal encaminada perquè de cop i volta va parar un moment i em va xiuxiuejar “et faig patir?”. Al sentir aquelles paraules no ho vaig poder evitar i em va venir el primer dels orgasmes, m’havia guanyat la partida totalment en les dues ocasions, però allò no acabaria així.

Em va girar i em va ordenar que m’agafés fort al marbre, vaig tornar a obeir. Es va agafar contra meu i de cop el vaig tornar a sentir dins meu, entrant i sortint sense parar, gemegant amb força i arribant fins al fons del meu plaer. La porta del desig restava oberta, amb una sèrie de moviments en va tenir prou per fer-me arribar a un nou orgasme. Ell no se’n va poder estar i va deixar anar tot el desig sobre meu, els dos vam quedar pràcticament extasiats. 


Després d’una estona ens vam recuperar de tot aquell joc, finalment va articular unes paraules i em va dir “Avui t’he guanyat al nostre joc, potser el proper dia em guanyaràs tu a mi”. Em vaig quedar una estona pensant i tenia raó, m’havia guanyat, però jo havia gaudit més que mai de la porta del desig.

3 comentaris:

  1. mon dieu Marquès... cada vegada crema més el cafè a casa vostra...

    magnífic relat!!!

    ResponElimina
  2. Deixar la porta oberta al desig sempre ajuda a gaudir-ne més.
    Com he patit pels pantalons... xD

    ResponElimina