"Les marques del Marquès" PART 1

1. EL LLEGAT

Ja fa uns dies que el meu avi ens va deixar. Són dies tristos perquè un munt de records m’assolen, però en aquests moments em vull quedar amb les històries viscudes. Avui per fi m’he decidit a buscar entre els calaixos per fer endreça. Hi ha qui tarda molts dies en fer-ho i d’altres que ho fan d’immediat. En el meu cas és una necessitat personal.

Primer he començat a regirar la calaixera que tenia a la seva habitació. La roba, els llibres i altres objectes els he començat a desar en caixes. Allò que m’interessava, m’ho he quedat com a record. Quan quasi arribava a l’últim calaix, l’he obert i aparentment no hi havia res estrany. M’ha caigut al terra i al voler-lo posar he vist que hi havia com un sobre. M’he encuriosit en voler-lo agafar i la sorpresa ha sigut majúscula quan anava adreçat al meu nom i en majúscules hi destacava “EL LLEGAT”.

M’he assegut sobre el llit i he estat una estona mirant. Un munt de preguntes m’han començat a rondar pel cap. He observat la missiva durant uns instants sense obrir-la. Quin llegat m’havia de deixar el meu avi? Per què a mi? Finalment opto per esvair els dubtes i fitar-ne el contingut. Trec el primer full i començo a llegir. Està perfectament mecanografiat. 

La meva cara va canviant a mesura que vaig llegint. Es tracta d’un manuscrit amb les històries que escrivia el meu avi. De fet sabia que li agradava escriure i llegir, era una persona culta, però no em pensava que escrivís erotisme. Mai m’ho havia comentat ni m’havia deixat llegir-ne res. Començo pel primer relat i vaig seguint, durant dues hores perdo la noció del temps. 

Quan acabo de llegir l’últim ho acabo d’entendre tot. Sabia que aquell era el meu llegat perquè sempre va dir que a la vida li havia mancat una cosa. Tenia fills, havia plantat algun arbre, però mai havia publicat un llibre. Sempre havia tingut aquella espina clavada com a home de lletres. Per aquest motiu em decideixo a recopilar les històries del meu avi, el Marquès de la Lluna.

Sempre es va sentir eclipsat per la lluna i sobretot quan era plena. En algun dels seus textos hi observo la data i coincideix perfectament en una nit de lluna plena. Curiós com ens pot arribar a afectar un fenomen que ens altera el nostre organisme, no només sexualment, sinó que ho fa en d’altres estats. Segons com, ens podem mostrar més alterats o bé més nerviosos, però a l’hora ens pot aportar una major predisposició a gaudir del sexe. 

Una altra pregunta que m’he formulat al acabar de llegir els seus escrits és, per què Marquès? El tema de la lluna salta a la vista perquè se sentia atret per aquest fenomen, però Marquès? He llegit un munt de vegades tot el seu manuscrit i després de donar-hi voltes he trobat la resposta definitiva. Per una part, perquè se sentia atret en certa manera per un dels precursors de la literatura eròtica, el Marquès de Sade, no per com escrivia, sinó per trencar un tema tabú com és el sexe.

Però la paraula Marquès li era més escaient per com s’expressava. Rellegint els seus escrits mai s’hi troba cap paraula malsonant, és erotisme i així ho palpa en els seus escrits. Hi ha qui pot escriure afegint paraules que en moments puntuals són escaients, però el meu avi mai utilitza un llenguatge barroer, ans el contrari.

Per tant, ara ja coneixeu la història del Marquès de la Lluna. Marquès perquè li agrada escriure sense estridències i entrant de ple en el món de l’erotisme. I és de la Lluna, perquè se sent atret totalment per ella i li va inspirar una sèrie de relats que espero que gaudiu. 

Per fi podré realitzar una de les seves últimes voluntats, publicar un llibre amb els seus relats. El títol més escaient per tot plegat no podia ser altre “Les marques del Marquès”, espero que el gaudiu com ho fet jo a través d’aquesta sèrie de contes eròtics i sobretot no oblideu que en nits de lluna plena, el Marquès seguirà escrivint relats allí on sigui.

2. EL DIA PI

Des del 14 de març que la meva vida ha canviat. Fins llavors em podia considerar una persona feliç i en certa mesura afortunada. Estava casat des de feia dos anys, tenia una parella que molts homes podien envejar. En la vessant laboral tampoc em podia queixar, ja que tenia una bona feina, treballava del que havia estudiat amb una bona posició dins de l’empresa. Què més podia demanar en temps de profunda crisi?

La Clara era la meva parella des de feia temps. Fa un parell d’anys vam decidir casar-nos. Ampliar la família no era un objectiu primordial, abans volíem gaudir de la nostra llar i dels petits plaers de la vida. La nostra casa està situada en una bona zona, gran i amb tots els luxes i capritxos que hom es pot imaginar, fins i tot té piscina per no esmentar d’altres elements que no venen al cas (com la bodega).

Tot va canviar el 14 de març, el que alguns el consideren com el dia Pi (3-14), però en el meu cas va ser un dia que recordaré tota la meva vida. Si us parlo de la Clara tal i com la veig avui després del que va succeir, us podria oferir una imatge un tant esbiaixada. Deixant de banda aquells fets, us puc dir que ella és bonica. És una dona intel·ligent, culta i el més important de tot plegat, és elegant. L’elegància en una dona em perd. Allò que les noves generacions en dirien ser “Cuqui”, tot i que és una paraula que reconec que em fa gràcia, però que no s’escau com a cànon d’elegància.

Per assumptes laborals, hi havia algunes setmanes que havia d’absentar-me durant varis dies ja que havia de viatjar. En aquell moment, era “Account Manager" d’una multinacional. Era allò que havia somiat durant molts anys i per fi ho havia aconseguit, una feina que m’omplia. Tenia un cert component estressant, però com se sol dir, les coses que agraden es fan amb passió i era el que feia. No entraré a parlar del meu paper dins l’empresa perquè tampoc ve al cas, però suposo que us ho podeu imaginar.

Us deveu estar preguntant, per què el 14 de març és una data que per sempre em quedarà registrada en la meva ment? Seguidament us ho passo a explicar. Sempre m’han dit que escriure ajuda a treure’s el neguit de dins. No sé si ho faig per això, però sens dubte que la meva reacció davant de tot plegat em va sorprendre i molt. Si us hi heu fixat, tenia una bona vida: bona feina, estava casat amb qui em pensava que estimava, una bona casa, tot allò que hom pot desitjar, sense grans ostentacions, però un bon “modus vivendi”.

Els fets es remunten al dia 10 de març quan vaig marxar per qüestions laborals a Londres on s’ubica la seu central de l’empresa. En principi havia d’estar-hi fins al dia 15, però coses del destí, m’ho vaig poder combinar per sortir el 14 per arribar gairebé a mitjanit a casa. Qui sap què hauria passat si hagués tornat a casa el dia previst, però tots sabem que si les coses han de passar són per algun motiu.

La setmana a Londres va ser totalment estressant. M’havia marcat com a objectiu tancar tots els assumptes a la City abans de divendres i així ho vaig poder fer. El meu màxim objectiu era una trobada amb clients i companys de feina per traçar objectius de l’empresa. Ningú tenia coneixement del meu desig de marxar abans d’hora, ni la meva cap, l’Anna. Ella va estar amb mi fins dimecres, havia de tornar a la seu central a Barcelona per arreglar una sèrie d’assumptes. Em va delegar a mi per poder finalitzar els temes que quedaven pendents.

I ara us deveu preguntar, per què ens parla de l’Anna? Ja ho veureu, però pels qui penseu que hi havia mantingut una aventura esteu totalment equivocats. Ens respectàvem com a companys de feina, tot i que ella era la meva cap. Sens dubte que era una dona sensual, atractiva i que podia fer caure a qualsevol home tot i els seus 43 anys. Però he tingut una màxima que sempre he mantingut, a la feina només feina, res de relacions carnals.

Vaig poder acabar la feina a temps, tot i que era tardíssim. En mitja hora sortia l’últim vol en direcció a Barcelona. Un taxi es va parar just davant quan vaig posar els peus al carrer. Tot em portava cap a casa, el destí em duia directe a l’aeroport. El taxista va fer una bona carrera i li vaig donar una bona propina. Només mancaven 5 minuts perquè es tanqués la porta d’embarcament, vaig arribar just in time.

Em vaig relaxar totalment quan em vaig asseure al seient. Tot anava sobre rodes. En unes hores ja seria a casa, tot i que arribaria ben tard, però la qüestió que tindria un dia lliure i li donaria una bona sorpresa a la Clara. Potser aquella nit no podríem parlar però l’endemà al matí faríem quelcom conjuntament. Tancava els ulls i pensava en ella i què podríem fer.

Sense ni pensar-ho, l’avió ja estava aterrant a Barcelona. Com que m’ho vaig arreglar per portar poc equipatge va ser baixar de l’avió i anar directe a buscar un taxi perquè em portés a casa, eren les onze tocades. En no més de mitja hora arribaria al meu destí. Em sentia cansat perquè havia treballat de valent, però la sorpresa valia la pena.

Eren gairebé dos quarts de dotze, pagava el taxi i arribava a casa. Tot aparentava una relativa calma. El barri dormia com la nit. Vaig pensar que la Clara ho faria, de fet ella no sabia que arribaria tan aviat a casa. No vaig voler fer soroll. Vaig obrir la porta sigil·losament. Vaig deixar la maleta i vaig anar fins a la cuina. Volia veure un xic d’aigua, tenia la gola seca. Em vaig descordar la corbata i un parell de botons de la camisa. Seguia l’aparent calma.

Vaig pujar les escales, era gairebé la mitjanit del 14 de març. Suposava que la Clara estava dormint perquè havia treballat durant tot el dia. Quan vaig arribar al replà, vaig observar com la porta de la nostra habitació estava entre oberta. Vaig alentir el camí perquè alguna cosa no anava del tot bé. Em va entrar com un cert pànic. Em vaig apropar cada vegada més. Es notava com una certa respiració accelerada. Què coi estava passant a l’habitació?

M’hi vaig apropar fins arribar al llindar de la porta. Vaig acostar-hi la vista i el que vaig veure em va deixar totalment desfet. Al llit hi havia la Clara, totalment estirada i algú a sobre seu. Els dos cossos estaven gairebé nus. La imatge va ser impactant.  No m’ho podia creure. Amb qui compartia el llit? No podia mirar, estava assegut al replà de l’escala sentint de fons les veus de la Clara i d’algú més. Per què havia d’arribar un dia abans?

Cada vegada la respiració era molt més accelerada a dins l’habitació. Em vaig acostar de nou i vaig començar a mirar què hi passava, estava confós. Volia saber qui estava amb ella. Però per curiós que us pugui semblar, amb qui compartia llit era encara molt més impactant. No es tractava d’un home, sinó d’una dona. El pitjor de tot plegat és que la dona en qüestió era la meva cap, l’Anna. La situació no podia ser més grotesca, el món que m’havia construït s’estava ensorrant com un castell de cartes. 

Mil i un pensaments van començar a circular per la meva ment. Havia tornat un dia abans del previst, la meva cap havia marxat abans que jo i m’havia deixat al capdavant de les operacions de la City. Però el pitjor de tot plegat és que tenia la sensació que ho havia fet per estar al llit amb la Clara. Aixecava la vista i certament, l’Anna era l’altra dona que compartia llit.

Tot i la situació, la meva ment no podia reaccionar. La respiració accelerada em començava a entrar dins el meu cervell. Vaig decidir que havia de mirar què passava abans de fer-ne un judici massa precipitat. Però els fets saltaven a la vista, les dues estaven jugant al llit, mentre jo se suposava que era a Londres fins l’endemà a la tarda que no arribaria.

Em debatia entre si entrar o marxar per la porta, però vaig decidir observar tot allò que passava dins l’habitació. La Clara restava estirada totalment sobre el llit amb unes fines calcetes. L’Anna a la vegada, encara portava la roba interior de color blau fosc. Jugava amb ella sobre el llit. Els dos cossos s’anaven movent. La besava intensament, les dues estaven gaudint.

Per com estaven, feia poca estona que havien començat el seu joc. Les boques s’unien i les mans de l’Anna anaven resseguint el cos de la Clara. Qui portava la iniciativa era la primera. Jugava amb insistència i li queixalava suaument el llavi després d’un llarg petó. Quan ho feia, es notava com la respiració augmentava i heus aquí perquè ho havia sentit al pujar l’escala, li havia mossegat el llavi repetides vegades.

La complicitat d’elles dues era més que evident. Es fitaven intensament. Tota aquella escena em va quedar gravada dins la ment, però el pitjor de tot plegat és que em vaig començar a excitar al veure-les com gaudien de tot aquell joc. Veure l’Anna em va sorprendre molt, però quan es tractava de la Clara em xocava, però no podia evitar que el meu cos reaccionés a tots aquells estímuls. 

L’Anna va començar a jugar amb l’orella. Se la veia decidida a fer-la gaudir. Cada vegada insidia més en aquell punt, sabia quin era el punt feble de la meva dona i com podia aconseguir un plaer prolongat. A cada embranzida, la Clara deixava anar un sospir que cada vegada era més intens. Reaccionava acaloradament a tots els estímuls que li donava ella.

La següent aturada va ser en els seus pits. Els tocava suaument, els acaronava amb les mans. A cada lleu moviment, la Clara s’estremia una vegada i una altra. Només amb el tacte de les mans se la veia totalment excitada. La boca de l’Anna es va dirigir a l’orella i va anar baixant suaument pel coll tot buscant els pits. Quan hi va arribar els va besar una vegada i una altra, amb calma, sense presses. Em notava totalment excitat, em venien ganes d’entrar, però no podia, volia seguir gaudint de l’espectacle.

L’Anna va prémer amb força un dels pits de la Clara i seguidament va començar a jugar-hi. La llengua es passejava per sobre el mugró i seguidament hi fregava la punta dels dits. Estava totalment erecte i dur, es marcava com mai havia vist. De cop i volta, va besar entre mig dels pits. Seguidament va posar-se un dels pits a la boca i el va començar a succionar. Ho feia amb suavitat, però els gemecs de plaer eren més que evidents. Amb l’altra mà, premia el pit lliure i hi fregava la punta dels dits per donar-li el mateix plaer. Després de llarga estona, canviava la boca d’un pit per l’altre i hi feia el mateix joc.

La Clara no se’n podia estar de gemegar una vegada i una altra. Se la veia molt propera a l’extenuació. Tota aquella imatge em tenia totalment excitat. No podia evitar mirar tota aquella escena que m’estava provocant moltíssim. Tenia moltes ganes d’entrar amb elles dues i participar del joc, però quelcom ho evitava, s’estroncaria la màgia del moment i volia seguir gaudint d’aquelles vistes. La meva ment no aconseguia anar més enllà, estava bloquejat.

Els gemecs de la Clara entraven nítidament dins del meu cap. Després d’intentar tocar els pits per la part de baix, va intentar descordar els sostens de l’Anna, finalment ho va aconseguir. Els seus pits tenien una presència que em van sobreexcitar. No ho vaig poder evitar i al veure aquella imatge vaig haver de descordar-me el cinturó del pantaló perquè no podia més, m’estava prement massa entre les cames i necessitava cert aire.

Seguidament la mà de l’Anna es va dirigir ventre avall, recorria amb calma cada centímetre de sa pell buscant les seves calcetes. Al seu torn, la Clara intentava jugar amb els pits. Imitava els gestos que havia percebut feia uns instants. Amb la punta dels dits, tocava aquells pits plens de desig, s’observava un tant inexperta, però plaent. L’Anna fruïa a cada lleu tocament. Es denotava que els pits els tenia molt sensibles. Només de fregar-li la punta dels dits va deixar anar un llarg gemec. 

No acabava d’entendre com tota aquella situació em superava tant. Havia arribat al punt de posar la mà a dins per notar com estava i realment si una d’elles venia en aquell moment a tocar-me no tardaria ni segons en aconseguir treure’m un prolongat orgasme. Però lluny d’ aconseguir-lo, el que em produïa més plaer era mirar-les, escoltar-les i gaudir-les des de pocs metres.

La mà de l’Anna ja campava tranquil·lament per dins de les calcetes de la Clara. Sabia el que es feia, a cada gest li arrencava un nou gemec. Em sobtava i molt, la delicadesa com la tocava. Al seu torn, la Clara seguia jugant amb els pits. En tenia un a la boca i el succionava amb força però a l’hora amb una certa elegància, producte de conèixer el cos d’una dona i de donar-li el que realment desitja.

Els dos cossos se seguien estremint. L’Anna es va desempallegar de la boca que li donava tant de plaer perquè es notava molt propera a l’orgasme. Desitjava arribar a l’extenuació, però abans havia de seguir amb el plaer de la Clara. Va baixar el cap direcció a l’entrecuix, volia despendre’s de les calcetes. Ho va fer lliscant-les a poc a poc, però amb decisió. El sexe estava totalment humit, es denotava que volia notar la seva llengua per arribar al preuat orgasme.

La llengua va anar baixant des del melic cap avall, lentament. El sexe de la Clara estava totalment humit. Al notar el primer contacte de la llengua amb l’humitat del seu sexe, es va retòrcer de plaer sobre el llit. Només amb un fi contacte pensava que arribaria a l’orgasme, però l’Anna sabia molt bé el que es feia i va seguir jugant a poc a poc, amb calma i delicadesa tot dibuixant petits cercles sobre el clítoris. 

La calma sexual que es respirava a l’habitació era més que evident. Jo no podia més, necessitava desfermar el desig que tenia entre les cames i va ser llavors quan vaig retirar un xic el pantaló i vaig començar a jugar amb el meu sexe. Ho feia amb calma com ho feien elles, però de tant en tant havia d’aturar-me perquè sinó arribaria a l’orgasme abans que elles.

La Clara notava com aquells primers moviments circulars sobre el seu clítoris es van començar a combinar amb la llengua que li anava entrant amb repetits moviments. Si l’Anna seguia així la faria arribar a l’orgasme ben aviat, però lluny d’això va relaxar la ment i va intentar desprendre’s de la poca roba de l’Anna. Ho va aconseguir, les dues estaven totalment nues plenes d’humitat i jo només feia que observar cada moviment que feien per seguir jugant amb el meu sexe.

Els dos cossos se situaven un al costat de l’altre i va ser llavors quan va passar una imatge que encara tinc ben gravada dins la ment. Les dues pelvis es van començar a fregar de manera sensual, ni les mans ni la llengua feien cap gest, però elles dues estaven totalment extenuades. Van començar a dibuixar cercles, acte seguit les dues van gemegar molt més fort. Va ser llavors quan la Clara que estava a sota va prémer la seva pelvis contra la de l’Anna per notar molt més el contacte, les dues es van absorbir en el fons del plaer.  Semblava increïble però aquell fregament sensual les estava apunt de portar-les a l’orgasme total.

Jo m’ho mirava gairebé atordit, però no podia evitar de seguir tocant-me. Aquell espectacle era digne de veure. Estava assegut al terra, intentant no gemegar per no ser descobert. Cada vegada amb més força perquè necessitava poder arribar a l’èxtasi. No tenia marxa enrere i sabia que tard o d’hora arribaria al màxim plaer tot mirant a la meva dona i a la meva cap.

Els dos cossos s’anaven apropant cada vegada més. Es notava que en breu arribarien a l’orgasme. Va ser llavors quan les dues es van unir amb un bes llarg i prolongat, però a l’hora els dos sexes es van unir. Quan això va succeir, les dues van deixar anar un amarat gemec. Es movien una sobre de l’altra amb els seus sexes ben humits, les mans jugaven una amb el pit de l’altre, es premien amb força, l’orgasme era qüestió de segons i el meu també.

El frenesí de la situació em va descontrolar totalment. Estava totalment absort pels gemecs d’elles i no vaig poder evitar-ho i vaig deixar anar un gemec, ja no podia aguantar més. Per sort, elles en aquell moment i amb la humitat dels seus sexes es van deixar anar en un càlid orgasme. Vaig quedar totalment extasiat assegut al terra i elles estirades al llit absortes per aquell seguit de sensacions.

La meva vida havia canviat per complet. La meva ment començava a reaccionar a tot allò viscut. La Clara s’entenia amb una dona que era la meva cap. Tot plegat em van portar a una situació d’incredulitat en el meu interior. Havia d’actuar ràpid perquè si no em descobririen, no em veia amb cor d’entrar a l’habitació  i demanar explicacions. Vaig decidir aixecar-me i marxar de casa. Aquella nit no podia suportar saber res de com havia anat tot plegat, tot i  que en vaig ser un espectador de luxe.

El diari de la Mia

Haig de confessar que fa unes setmanes cap aquí estic gaudint d’allò més de la meva llibertat sexual. Ens agradi o no, la societat on vivim, per molt avançada que sigui en tecnologia, en el nostre dia a dia no ha avançat ni la meitat. Un clar exemple és el sexe. Saps quants tabús hi ha? Saps com es miren les dones segons quines actituds tenen? Saps que si un home fa el mateix el veuen com un mite? En canvi, si ho fa una dona la qualifiquen de…(ja saps de què parlo).

He decidit obviar tots aquests clixés socials i oblidar-me per complert del que pensin els altres. Des que vaig arribar als 40, la meva vida ha fet un gir considerable. Més que des del canvi de dècada, va ser en el moment que vaig conèixer en Ciri. Em té totalment perplexa, perquè m’ha fet arribar a punts on mai m’hauria imaginat. Sense embolcalls socials estic gaudint més que mai del sexe i això és el que et recomano si llegeixes les línies del meu diari, allibera’t.

De sempre m’ha agradat gaudir del plaer. Et preguntaràs si tinc tabús? Possiblement. O és que a tothom li agraden les pel·lícules de terror? Doncs a mi m’agrada gaudir del sexe sense contemplacions però sempre i quan hi hagi el respecte pel mig i limitant fins on vull arribar. Si he provat coses? En els últims mesos moltes. Si creus que sóc una persona promíscua, no cal que segueixis llegint perquè penses com aquella part de la societat en què les dones no poden tenir llibertat sexual.

Vaig comprendre que la meva relació amb en Ciri era totalment diferent ja fa unes setmanes. Tinc clar que me’l trobaré quan ell ho decideixi. Mentrestant, gaudiré del nostre joc de secrets, confidències, moments, de passió i sobretot de desinhibició. Gràcies a ell he tastat el sexe com mai m’hauria imaginat i és el que penso fer a partir d’ara, deixar-me portar i no fer-me preguntes que no duen enlloc.

Aquest matí he anat a treballar. Ja fa uns dies que amb en Ciri ens comuniquem a través de missatges. Ara no em posaré a explicar-vos totes les nostres intimitats. Ja des d’ahir a la nit que em tempta però m’ha suggerit que acumuli el desig sense anar més enllà. Així ho he fet. Les converses cada vegada em porten a un clímax molt més alt, però he decidit fer-li cas i deixar que el desig vagi fruint al llarg del dia.

No sé com s’ho fa però em produeix un neguit sexual que no havia experimentat mai. És hora d’anar a dinar i enfilo el camí cap al cotxe. És un dia de tardor on els núvols es comencen a concentrar per deixar anar un raig de pluja. Obro el paraigua i enfilo el trajecte sota l’aigua. Cauen gotes a dojo i les fulles dels arbres es van estenent pel carrer com si fos una catifa de diferents colors.

Amb el vestit que porto avui, començo a notar com la pluja em salpica. No puc evitar ruboritzar-me al notar l’aigua fresca que contrasta amb la xafogor. Accidentalment, noto com l’aigua cau pel coll i s’escola a poc a poc per l’escot del meu vestit. Regalima suaument i m’acaricia una part de la meva pell. Es passeja per dins meu i em deixa una sensació plaent.

Moc un xic el paraigua per sentir alguna gota més que m’acariciï. M’encanta la sensació. Noto com algunes gotes recorren diferents parts del meu cos. Ningú ho sap però la pluja m’està excitant considerablement. De fet, tothom va pel carrer amb la única intenció de no mullar-se i arribar ben aviat al seu destí. En el meu cas, el desig es concentra dins del meu cos.

Arribo al cotxe. Deso el paraigua. M’assec durant uns minuts per escoltar com cada vegada plou més fort. No s’escolta res més que les gotes com impacten contra el parabrisa. Tanco els ulls i no puc evitar passar la mà per sobre la roba, acariciant els diferents plecs del meu vestit. En aquell precís moment m’arriba un missatge. Suposo que ja et pots imaginar de qui és.

“Ciri: amb la pluja que cau no et pots refrenar dels teus instints bàsics i vull que frueixis del teu cos”.

Al llegir-lo, encara m’he accelerat molt més. Sense ni pensar que estic al mig del carrer dins del meu cotxe a plena llum del dia, començo a explorar el meu cos. Acaricio suaument els pits per sobre la roba buscant el plaer que m’agrada. Els dits es mouen sigil·losament fins que aconsegueixen entrar per sota la roba fins a buscar la punta del pit. L’acaricio a poc a poc, notant com cada vegada estic més excitada al ritme de la pluja.

L’altra mà lliure s’esquitlla per sota el vestit. Busca la intensitat del meu entrecuix.

“Ciri: t’agrada notar la pluja i les teves mans com juguen amb el teu cos?”

M’acaricio el sexe al mateix temps que ho faig amb els pits. Estic totalment oberta al plaer dins del cotxe. Un vehicle passa pel costat, una bassa esquitxa el parabrisa. M’aturo per un moment, però les ganes de desig són més fortes. Una parella camina amb el pas accelerat sense saber el que faig. Ni s’aturen i en aquell precís moment un nou missatge.

“Ciri: a què esperes a endinsar els teus dits? Ho estic desitjant”

 Sense ni pensar-ho, un dels dits entra dins meu sense contemplacions. Tinc ganes de notar tot el plaer. Em pessigo un dels mugrons que gairebé surt a fora. Jugo amb el clítoris notant els dits humits que es passegen i que s’introdueixen. Primer un, després un altre i anar augmentant. No puc evitar els gemecs. Escolto veus de fons i ni això em fa parar.

“Ciri: vull que arribis al màxim plaer, deixa’t anar”.

El degoteig del meu frenesí el noto per tot el meu cos. Els dits no paren d’entrar i de sortir. Els pits els tinc durs com mai. Els premo amb força i estan totalment a l’aire. Cada vegada l’orgasme és més proper. L’últim missatge d’en Ciri retruny dins del meu cap i no puc parar d’endinsar els dits de plaer fins al fons. La pluja rebota amb insistència contra el meu cotxe. Cada vegada és més persistent. Arribo al límit i deixo anar un sostingut crit de plaer en el moment que cau un tro que retruny dins del cotxe.

“Ciri: això encara no ha acabat”.

Quan llegeixo el seu últim missatge em quedo totalment perplexa. La pluja va parant a poc a poc. Han passat uns minuts i ja estic en disposició de seguir el trajecte cap a casa. No sé si algú ho ha vist, però lluny de ruboritzar-me, sé que acabo de passar una estona fantàstica i que tot el desig acumulat des d’ahir a la nit per fi ha sortit. M’entorno a casa amb un somriure d’orella a orella.

“Ciri: recorda, això encara no ha acabat…”

Amb aquest intrigant missatge arrenco el cotxe… La pluja sembla que ha amainat, alguna escletxa de sol es dibuixa en el paisatge. No sé com s’ho fa però l’últim missatge m’ha deixat ben intrigada. Noto com la sang recorre el meu cos. Noto com el desig de cop i volta torna a sortir, però m’haig de concentrar en la carretera. Mil i un pensaments em voregen la ment mentre torno cap a casa, un és constant “això encara no ha acabat”.

Al arribar a casa el cel es torna enfosquir. Amenaça pluja. Tanco i pujo les escales d’una revolada. Al posar la clau al pany cau un primer tro amenaçador. Al entrar noto una olor diferent, d’home, d’algú que conec però que ara no sé associar. Deso les coses i cau un segon tro. La pluja inicia el seu recorregut rebotant contra els vidres. Baixo la persiana del menjador i em dirigeixo a la cuina. Al moment que tanco la finestra un nou tro em dibuixa una figura rere meu. El veig a través del reflex del vidre, és en Ciri. Aquesta situació m’excita de sobre manera.

Em pren per darrera i s’aferra al meu cos. Obre la boca i a cau d’orella em xiuxiueja “recorda, això encara no ha acabat…”. Al sentir-ho em fonc en una nova mostra de plaer. No puc ni baixar la persiana per evitar que l’aigua impacti contra els vidres nets. Em té ben agafada. El noto intens contra el meu cos. La seva excitació és màxima. No puc evitar tocar-lo amb la mà per sobre la roba. M’acompanya fins al marbre de la cuina i sense saber com aconsegueix lliurar-se de les traves que l’impedeixen entrar dins meu. M’aixeca el vestit i en un segon el noto intens, sense treva, gaudint, gemegant, extasiant-me sense poder reaccionar. És el plaer pel plaer. El sexe pel sexe. El gust pel gust. És en Ciri.

Quan aconsegueix arrencar-me un gemec suau però plaent em gira de cop. Em pren els pits amb força. M’agafo amb força contra el marbre de la cuina i heus en aquest punt que noto com torna a entrar sense aturador. Mai m’he sentit plena com en aquest moment. La pluja cada vegada és més intensa i les seves embranzides sembla que segueixin el clixé de la tempesta. El noto fort, molt fort. Gemego fort, molt fort. No podré aguantar massa aquesta situació. És totalment incontrolable. No sé com s’ho fa, però aconsegueix que arribi dues vegades simultànies a l’orgasme.

La pluja s’atura de cop. El cel s’obre i deixa brollar un petit raig de llum. Mentre intento recompondrem a la cuina de casa, en Ciri s’esvaeix sense deixar-me temps per res més. Estic massa extasiada per poder articular alguna paraula, ho intento però no puc. Hauré d’esperar una nova tempesta per poder gaudir d’ell. Mentrestant, ho tinc clar, gaudiré de la vida perquè les normes me les marco jo, no pas la societat on vivim.

Blood moon

Avui no puc perdre’m l’espectacle. Nit de lluna plena i a més eclipsi de lluna, què més puc demanar? Tinc molt clar el que faré. Conec un raconet desconegut per molts, on s’hi pot veure a la perfecció aquest regal de la naturalesa. En 10 minuts plego de treballar. Ja ho tinc tot preparat per observar el cel durant dues hores: la manta i les ganes de fruir de l’espectacle.

Quan surto em trobo amb una notícia un xic trista, l’estiu fa de les seves i el cel està cobert per una estranya calitja que no permet veure res. Sembla com si algú em vol impedir gaudir de la meva lluna, però ho aconseguiré. Agafo el cotxe i em dirigeixo cap al meu amagatall, on ningú em trobarà. Tothom vol ser partícip de l’eclipsi des de la platja, però enmig del bosc s’hi amaguen llocs màgics on pots gaudir del mateix espectacle acompanyada dels arbres i sense massificació d’estranys.

Després de conduir una llarga estona per fi arribo al meu punt. És totalment fosc, però res em fa por. Tinc el cel per mi sola. S’hi veuen a la perfecció algunes constel·lacions. La contaminació lumínica no fa acte de presència per enlloc. Mirant des del cim puc veure els punts de llum de tota la plana. Però entre tots els tons de colors hi destaca la lluna plena que poc a poc es comença a tapar.

Estirada a la manta vaig observant el cel. L’eclipsi ja ha començat i la fresca del capvespre em deixa un mar de sensacions. El vent m’acarona la pell, es refresca després d’una jornada intensa de calor. Des del cim, m’esborrona el cos quan noto aquella bafarada d’aire intens que recorre el cos de dalt a baix. Però aixeco la vista, observo la lluna com es va tapant i em reporta una intensitat dins del meu cos que mai havia experimentat. Em noto ansiosa, com si quelcom hagués de passar. No sé què és…és com si ella m’alterés i el meu cos s’accelerés per moments.

Segueixo estirada sobre la manta esperant que arribi el punt d’èxtasi de l’eclipsi, quan la lluna prengui el to vermellós en el seu màxim esplendor. Seria el que alguns anomenen “Red moon”. Tinc el privilegi de gaudir d’aquest espectacle sola, perduda enmig dels arbres, convivint amb la natura com si no existís un altre punt perfecte d’unió entre l’ésser humà i el medi ambient. Aquí ningú em veu i jo ho veig tot. Aquí gaudeixo de la meva lluna i ningú m’ho impedeix. Aquí necessito acariciar-me el cos lentament. És ella qui m’hi obliga.

de plaer, però m’agrada jugar enmig de la natura per recobrar mil i una temptacions. Agafo el pit amb força i el premo contra meu. La sensació de plaer va augmentant en el moment que l’observo i el meu cos experimenta les meves carícies.

La lluna cada vegada és més gran, recupera el seu punt perfecte, però amb aquesta aureola diferent que li confereix el seu nou to rogenc. Sembla com si m’empenyés a seguir gaudint de l’espectacle. La mà es dirigeix amb pas ferm cap al meu melic, per recorre’l suaument. Però allí no s’atura, vol baixar un xic més fins arribar al meu sexe. Tinc ganes de molt més, d’experimentar sensacions que la lluna tan sols sap fer-me experimentar.

No només és un plaer per la vista, sinó que ho és pel meu cos que recupera les sensacions del pell a pell quan la mà recorre tot el meu sexe ebri de desig. Els dits ballen descaradament sobre meu i cada vegada és més intensa la sensació d’humitat. Reviscolen com l’aire que corre sobre meu i en un moment de delit un dels dits s’escorre dins meu i em reporta els majors dels plaers.

Em reconforto sobre la manta. El plaer és dins meu i la lluna observa com m’he convertit en una esclava del seu desig. No puc parar. Altra vegada hauria desitjat allargar-ho per fer-ho més plaent, però avui no m’ho permeto, perquè el meu cos només té un objectiu: l’orgasme. 

L’eclipsi gairebé arriba al seu punt i final. Estic totalment extasiada jugant amb el meu cos. Combino les sensacions que em transmet la mà al jugar amb els meus pits i a l’hora amb el meu sexe. No puc evitar deixar anar un crit de plaer enmig del no res. Ningú em pot escoltar, ni tan sols els veïns. Cada vegada és més irrefrenable el ritme de la nit. Quan la lluna recupera el seu punt habitual de plenitud, no puc evitar deixar-me anar en un intens orgasme provocat per aquest eclipsi lunar.

Mig nua, miro de nou el cel. El meu cos recobra la tranquil·litat que li havia mancat les últimes hores. Ara ja torna a estar com fa unes hores quan encara no s’havia iniciat l’eclipsi. Encara que no us sembli, la lluna ens afecta més del que pensem. Pensant amb les últimes llunes plenes em relaxo. Els ulls es van tancant lentament fins que entro en un profund somni ple de melangia.

La nit de Sant Joan

Diuen que la nit de Sant Joan és la més màgica de l’any. Ara mateix ho hauria de posar en dubte. Havia quedat a les 9 del vespre per sopar amb la meva parella, però el que havia de convertir-se en una nit especial s’ha convertit en un calvari. Just abans d’anar-la a buscar, m’ha dit que s’està veient amb una altra persona, trist però és així.

La vida et juga males passades. Si ara mateix hagués de descriure com em sento, crec que no trobaria l’adjectiu correcte. Estic trist, desvalgut i no tinc esma per quedar-me sol a casa. Necessito respirar aire lliure. Tampoc vull pensar, perquè no n’obtindria res. Senzillament, no sé què vull ni què necessito. A més, vagis on vagis veus gent alegra celebrant el solstici d’estiu. Com diria aquell: “no tinc res a celebrar”.

Decideixo agafar el cotxe i conduir. No és que estigui en les meves millors condicions però ho faré. Els petards no m’agraden gens i cada vegada que en sento un em desvetlla d’aquest malson que estic vivint. En dies com avui, sempre he conduit amb les finestres tancades per por d’algun petard, però res no m’importa i potser seria una sort que algun petard mal intencionat entrés dins del meu habitacle per fer-me despertar.

L’aire m’acarona la pell i a tota velocitat enfilo la carretera sense marcar-me un destí apropiat. Condueixo sense cap mena d’intenció. Dins la negra nit, s’hi dibuixa la lluna tapada per algun núvol innocent. De tant en tant, algun petard acolorit decora aquesta trista nit. Segueixo el meu camí durant hores.

El cotxe m’ha relaxat en certa manera. Recorro terres llunyanes per superar la meva ruptura. Passejo per l’Empordà i m’endinso poblet a poblet veient com la gent celebra aquesta nit màgica. Per un moment, no sé perquè, però el meu cap es dirigeix als presos polítics. Qui s’enrecorda d’ells en una nit com aquesta? Tot és gatzara i diversió, però com estaran patint ells? Els hi dedico uns moments i m’anima el seu valor per seguir endavant.

La ment ja em treballa amb més discreció. Haig de ser valent i passar pàgina. Sembla que la lluna es demana pas entre els núvols. La puc veure amb tota la clarividència del món, radiant, exultant, preciosa. La segueixo per uns moments fins que em condueix en un punt inhòspit de l’Empordà. Paro el cotxe i decideixo baixar. M’assec al capó i contemplo la nit. Miro al meu voltant i no hi ha res ni ningú. Només tu i jo. Ai lluna meva, què faria sense tu?

Em sento un xic més alleujat. Tanco el cotxe i començo a caminar. Trobo una indicació. Ben aprop hi ha una cala. El més curiós del cas és que no hi ha ningú. Començo a  desfilar el camí tot seguint la llum de la lluna. El trajecte és esbiaixat, haig d’anar en compte de no caure. En tinc per uns deu minuts ben bons, però camino alleujat com si quelcom dins meu s’hagués desprès i la càrrega sentimental se l’hagi endut la lluna.

Després de superar uns esbarzers arribo a la cala. Silenci absolut. M’assec al peu de l’aigua i tanco els ulls. Noto com la brisa de la nit m’acarona de dalt a baix. Les onades em relaxen totalment. Aixeco la mirada i puc veure el reflex de la lluna sobre l’aigua. Tot plegat, sembla un paisatge de somni, però que em dóna calma, serenitat, benestar i em relaxa. 

Em venen ganes de treure’m la roba i endinsar-me dins l’aigua. És el primer cop que em banyaré totalment nu. Tinc ganes de fusionar-me amb la lluna. De fet, estic totalment sol en aquest món. No hi ha ningú al meu voltant. Només el mar, les onades i la lluna. Sense ni pensar-ho, em despullo i entro dins l’aigua. Està un xic freda, però haig de confessar que la sensació és indescriptible. 

Es lleva un xic de vent i fa que tot el meu cos s’esborroni. Haig de sortir de l’aigua perquè començo a tenir fred. Diviso la platja i veig unes roques que queden un xic amagades. M’assec sobre seu per reconfortar la meva temperatura corporal. En uns minuts ja estic confortable i sembla que he oblidat el que m’havia passat les darreres hores. Tinc com una pau interior que no experimentava des de feina molt de temps. Les coses, passen perquè han de passar, no cal buscar més explicacions. 

És tard ja, porto més d’una hora assegut i el meu cos ja està totalment sec. Em vesteixo i m’estiro. Sembla mentida com sense la contaminació lumínica es poden veure a la perfecció les estrelles i constel·lacions. Penso que les petites coses són màgiques i no les valorem prou en la nostra vida. A partir d’ara ho penso fer. Amb poca cosa, pots ser ben feliç i ara mateix ho sóc en aquesta cala perduda de l’Empordà.

M’he quedat totalment adormit sobre les pedres. Un petit corrent d’aire i un so estrany dins l’aigua m’han despertat de cop i volta. Miro al meu voltant i segueixo veient les onades, el mar, la lluna i…quelcom es mou dins l’aigua. El meu cor s’accelera. No em moc del lloc on sóc. Paro tota l’atenció del món per saber què es mou. Estic un xic espantat. Intento saber què hi ha dins l’aigua, però m’hauré d’apropar uns metres més. Ho faig i…

Sembla increïble. Hi ha una persona dins. Qui és? Com ha arribat aquí? M’ha vist dormir sobre les roques? Sap que sóc aquí? Davant de tantes preguntes decideixo apropar-me per veure-la amb més claredat. No sé si és home o dona. I el més important, què coi fa aquí? El meu cas té una explicació, però i el seu? La curiositat pot amb mi i tinc ganes de saber molt més.

M’apropo uns metres més per poder divisar perfectament aquella persona. Darrera d’una roca i entre la nit ja la veig més clarament. Està totalment nua dins l’aigua i gaudeix del bany de la lluna. És una noia que juga amb la nit, la fresca i l’onatge. Dóna la sensació que res ni ningú l’espanta i el més important, no m’ha vist. Puc seguir gaudint d’aquesta imatge tendra d’ella embolcallada amb la lluna dins del mar.

No sé com s’ho fa però aconsegueix eclipsar-me una llarga estona. No puc evitar d’observar-la com es mou, com neda, com es deixa anar sense que ningú li posi traves. És lliure i se la veu feliç. Aquesta sensació em reconforta per dins i em relaxa fins que…alça la mirada i em veu. M’observa, em fita de dalt a baix. Els seus ulls es claven a mi i em convida a endinsar-se al mar amb ella. No calen paraules, amb els gestos en faig prou per obeir-la.

Denoto un estat tal d’excitació que quan començo a treure’m la poca roba que porto el meu cos està preparat per qualsevol cosa. Veure-la m’ha denotat una sensació que fa unes hores seria totalment impensable. He gaudit amb ella fora de l’aigua i ara ho penso fer entrant de ple. Sort que és mig fosc i no pot divisar el meu estat. Per amagar-me un xic més, decideixo tirar-me de cap a l’aigua fins arribar a ella.

Ens mirem un al costat de l’altre. No puc evitar aixecar la mirada per divisar la lluna darrera d’ella. Es reflexa sobre el mar i m’empeny a actuar, a deixar-me anar. Ara sóc jo, ni res ni ningú pot evitar que sigui tal com sóc. Ella m’atrau, em mira, em passa la mà pel cabell mig moll. De sobte, noto com la seva mà s’endinsa dins l’aigua buscant el meu sexe. Quan el troba, s’apropa a la meva orella i em respon amb una queixalada al lòbul. En un acte reflex no puc evitar apropar-la cap a mi. 

Dins l’aigua comencem a jugar un amb l’altre. La premo amb força perquè s’enganxi al meu cos. Amb la mà, l’acompanyo per l’esquena fins que només l’aigua ens pot separar un de l’altre. Noto com els seus pits molls s’aferren al meu cos i al seu torn ella acarona tot el meu cos. Amb la salabror del mar a la boca, començo a passar la llengua pel seu coll, quina perfecta combinació pel meu paladar. 

Es gira i es posa d’esquena a mi. Em deixa via lliure perquè pugui passar la mà per on vulgui. Arrapada al meu cos, comença a notar com la premo amb força. En el mateix moment, tinc els seus pits a les meves mans, els gaudeixo intensament. La sensació de l’aigua freda encara em reporta un punt més d’excitació que em fa prémer amb més força  per aconseguir un primer gemec que trenca el silenci de les onades.

Em sorprèn quan enmig d’aquest joc dirigeix la mà cap al darrera. M’agafa amb força i comença a jugar amb mi. Sota l’aigua la sensació de plaer és molt més densa. La mà la mou amb força i de tan en tan para per enganxar-se plenament amb mi. Em nota totalment excitat, no puc evitar deixar el seu punt de plaer lliure. La corresponc amb els dits lliscant pel seu ventre dirigint-se cap al seu sexe. Es mouen sense problemes ni impediments. És tanta la necessitat d’entrar els dits que s’esquincen dins seu en el moment que ella augmenta el ritme i aconsegueix treure’m un gemec.

Li agrada notar com la meva mà balla dins seu. Es tira un xic endavant, té la necessitat de notar dins seu la calidesa del meu sexe. Entra sense cap mena de problema deixant d’una banda els meus dits. Es comença a moure suaument, fent que entri fins al fons. Aquesta sensació de l’aigua al meu voltant, encara em dóna un punt més de plaer. Gaudeixo al límit d’aquesta nit de sant Joan i no puc evitar cridar en la càlida nit.

Després d’una sèrie de moviments, es torna a apropar cap a mi. Em mira de fit a fit. Sense ni pensar-ho m’acompanya fins al voral de la sorra. S’estira al terra i em demana que l’acompanyi. A la meva ment apareix un pensament clar i nítid. Em poso entre les seves cames i començo a joguinejar  amb el seu sexe. Ona amunt, ona avall i la llengua que s’endinsa en els millors dels seus plaers. Gemega suau, però augmenta cada vegada que l’aigua pica contra el seu sexe i nota com arribo al punt més àlgid del seu plaer.

Està realment excitada. No pot parar de gemegar, cada vegada ho fa més fort. La tinc totalment extasiada. Segueixo amb la tortura del joc fins que em demana que no pari, que segueixi, que la transporti on només puc jo. En una onada més forta que les d’abans aconsegueixo que arribi al seu primer orgasme que s’en va dins del mar.

Encara amb la respiració mig accelerada es gira cap a mi. Dibuixa un somriure malèvol i em tira contra la sorra. No em deixa ni moure. Immòbil, la deixo fer. S’asseu sobre meu i amb la mirada clavada dins meu noto com els nostres sexes s’uneixen. Es comença a moure amb diligència. Sap el que vol, sap el que vull. Augmenta cada vegada més el ritme, aconsegueix en algun moment que sigui frenètic.

No puc evitar el plaer que em dóna ella sobre meu, però a l’hora noto l’aigua que encara m’accelera molt més. Els dos gemeguem en la intensitat de la nit. El ritme és frenètic i sap del cert que sóc tot seu, que estic gaudint i que pot fer el que vulgui amb mi. M’arrapa amb força l’esquena. Al meu torn m’aferro als seus pits amb insistència per silenciar els meus gemecs. Ja no puc més, porta un ritme massa dens per evitar deixar anar un gemec eixordador que entra dins meu i ens transporta als millors dels plaers.

Ajaguts al voral de la sorra estem els dos extasiats. L’aigua puja i baixa pels nostres cossos. En el silenci de la nit es pot escoltar com els nostres cors bateguen amb força. El ritme es va apaivagant mica en mica fins que tanco els ulls. Quan aconsegueixo obrir-los de nou, l’albada es dóna pas a un nou dia. Per primer cop a la meva vida, he vist sortir el sol en el que diuen que és el dia més curt de l’any.

Lancaster

Nova York, 30 de maig de 1932

La nit queia sobre la ciutat. Ella no tenia ganes de tancar-se a casa. L’estiu es començava a obrir pas a poc a poc. Durant el dia, una temperatura agradable i un bon sol aportava un cert benestar. Cap al vespre, amb una fina capa de roba per cobrir les espatlles era suficient per no agafar fred.

Aquell vespre va obrir la finestra i li van entrar una munió d’olors que la van transportar a un escenari agradable on podia gaudir de l’aire que respirava. Una fiblada la va convidar a vestir-se. Tenia ganes de sortir, caminar enmig de la ciutat. Necessitava que la seva ment fluís, tancada a casa no ho aconseguiria.

Es va posar un vestit vermell, deixant al descobert l’esquena combinat amb un collar elegant. Es va arreglar i va sortir al carrer sense una destinació en concret. Al seu pas s’anava creuant amb gent que venia de sopar o simplement passejava com ella. Va decidir encendre un cigar petit i finet fins que en un punt concret de la ciutat va veure un petit local: “Lancaster”. Mentre l’acabava, va començar a escoltar música de piano que provenia d’aquell local. Gent ben vestida entrava i sortida amb freqüència. La curiositat va poder més que ella i el que havia començat com un passeig primaveral es va convertir en una copa dins d’aquell local.

Es va asseure sola en una taula que hi havia en un lloc amagat. El cambrer vestit per l’ocasió es va adreçar cap a ella. Absorta per la música li va respondre que volia un bourbon. Mentre esperava l’arribada de la copa es va encendre un nou petit cigar que va treure del seu elegant estoig de plata i va començar a observar aquell local. No podia deixar de banda cap dels detalls fins que es va topar amb el pianista.

Sobre el piano hi tenia la seva copa de whisky i al costat un cendrer. El fum era un dels protagonistes de l’espai. Quan va acabar aquella peça va beure un bon glop del seu whisky i va encendre un cigar. Li agradava mirar-lo com deixava anar grans quantitats de fum, com gaudia d’aquell plaer acompanyat d’un bon beuratge. Ella per la seva part, gaudia d’un bon bourbon i del seu petit cigar. Encara que anés sola, se sentia acompanyada per la música i la calidesa de l’ambient d’aquell local, a l’hora que se sentia atreta per aquell misteriós pianista.

Mentre el públic esperava una nova peça, el cigar s’anava consumint a poc a poc. El nivell de conversa anava en augment, però ella s’havia quedat totalment impregnada per l’elegància en els moviments del pianista com gaudia del fum, l’espai i la beguda. A voltes, algú li trencava el ritual en forma de salutació, però se’l veia home de poques paraules i en un tres i no res ja no tenia a ningú que el molestés.

La noia seguia observant tot el que es movia al seu voltant. Va agafar la copa i va notar com per la seva gola es combinaven una sèrie de sensacions. La fortalesa del bourbon, però també les notes dolces que deixaven al seu pas. El petit cigar li permetia acabar tot el seu ritual. La música va començar a sonar de nou.

Ja era tard. Va mirar el seu rellotge de plata i marcaven gairebé les 12 de la nit. El “Lancaster” s’havia anat buidant mica en mica. Els cambrers anaven recollint taules, però ella seguia  a la seva amb la tercera copa. No tenia ganes de marxar, es volia quedar fins a la última nota que sonés aquella nit. La conversa d’un grup d’homes va prendre el relleu a la música. El pianista ja no era sobre l’escenari, tocava tornar cap a casa.

A fora del local ja no hi quedava gairebé ningú. Es va encendre l’últim cigar de la nit a la part de darrera. Mentre inhalava l’aire i sentia la fresca de la nit, va observar una finestra entreoberta, la curiositat la va atraure cap allà. Sentia una conversa des de l’interior. Va apagar el cigar, mentre escoltava atentament el que s’hi parlava. En la foscor de la nit, es va atansar un xic més per veure què passava ja que no podia desxifrar amb exactitud del que parlaven.

Quan va treure el cap per primer cop hi va veure el pianista, amb la camisa descordada. Esglaiada, es va amagar per por de ser vista, però sentia curiositat. Quan es va calmar va tornar a mirar. Hi havia una dona allí dins, tenia la part de darrera del vestit mig descordada. Cada cop tenia més ganes de saber què hi passava allí dins, se sentia eclipsada per la situació i en volia més detalls. Els dos estaven d’esquena i ella no tenia perill de ser vista. Per fi va entendre perquè no entenia el que deien, estaven sospirant.

Des de fora al carrer seguia observant tots els moviments a l’interior del local. El pianista anava despullant a poc a poc a la noia. El vestit queia pel seu propi pes deixant al descobert una fina esquena. Recorria amb els seus dits llargs cada racó de la seva pell mentre la besava amb follia. La noia tirava el cap enrere per notar com els dits i la llengua vagaven per la pell a l’hora que deixava anar suaus esbufecs de plaer.

La camisa del pianista va caure a terra, pell contra pell va decidir jugar amb els pits. No veia amb exactitud el que hi feia, però per la reacció de la noia endevinava que gaudia d’allò més. Hi combinava un toc de delicadesa, però a l’hora una passió desbordant. Finalment, va aconseguir treure-li el vestit. Un punt de llum els il·luminava als dos i li permetia veure a la perfecció el que estaven fent.

A mesura que veia aquella seqüència, s’anava excitant més i més. Mai havia vist una situació com aquella i francament, mai hauria pensat que mirar li agradés i l’excités encara que no hi participés. Es notava com la humitat l’anava impregnant a poc a poc i quan sentia la respiració accelerada els seus pits reaccionaven endurint-se. En aquell punt, va pensar que una copa de bourbon li aniria perfecte, però no era possible.

Els dits del pianista seguien fent de la seva. Ella es deixava portar per tota aquella situació i mig estirada va denotar com un dels dits entrava dins seu. El gemec de plaer va retrunyir dins de l’habitació. Se la veia realment excitada i èbria de desig. No podia aguantar aquella situació massa estona més quan rebia estímuls de tantes parts. Els dits dins seu, la boca jugant a l’orella i la mà lliure prement amb força els pits. 

En qüestió de pocs minuts es va sentir alleujada al arribar al seu punt màxim de plaer. El pianista somreia amb cara de satisfacció afegit amb un punt de picardia. Li agradava molt complaure i una vegada més ho havia fet. La noia des de fora, s’ho mirava atordida, estava realment excitada. S’havia quedat com neutralitzada. El pianista es va girar i la va veure a la finestra. Durant uns segons es van creuar les mirades. La noia totalment ruboritzada es va amagar sota la finestra per por de ser reconeguda. 

Uns segons es van convertir en minuts, semblava que el temps no es movia. Seguia amagada. Quan va passar un temps prudencial es va aixecar sigil·losament per marxar, però va quedar atònita quan el pianista s’esperava a la finestra. No sabia que feia estona que era observada. 

Ruboritzada es va aixecar sense saber què dir. De cop i volta es va trobar amb la mà del pianista aprop seu, la convidava a passar. No sabia perquè, però va agafar els seus dits llargs i va entrar al “Lancaster”. Sense ni saber com, estava gairebé nua notant les carícies per la seva pell. No es van intercanviar ni una sola paraula, només esbufecs, mirades de desig i respiració accelerada, no feia falta res més.

El pianista se la mirava nu, contemplava la bellesa d’aquella noia i els seus trets més característics. Els dits es movien amunt i avall de la seva pell recorrent cada centímetre de plaer. Mai hauria pensat que el tacte dels dits fos tan plaent, però al estar tan excitada necessitava sentir-ho tot.

Ell va llegir perfectament el que li deia i d’una revolada la noia es va trobar sobre la tapa del piano. Notava com aquelles carícies es convertien en anhelades de plaer. El tenia a sobre amb el tacte del seu sexe que es passejava pel seu darrera. No s’hi va poder estar i el va provocar perquè entrés d’una revolada dins seu. Semblava com si la música romangués en cada una de les embranzides. Cada cop el notava més vigorós i el piano feia el que podia per aguantar tot aquell joc de sensacions.

Els brunzits de plaer cada vegada eren més forts. Estaven a punt de creuar el límit per arribar a l’extenuació. Ella no podia parar de rebre tot aquell plaer dins seu i ell necessitava descarregar tota l’excitació que havia acumulat la darrera hora. Finalment, no s’en van poder estar i al arribar al punt màxim de plaer els dos van deixar caure les mans sobre el teclat fent sonar una nota que no sé ben bé com sonava, però que era fruit del plaer i l’excitació.

El despertador sona amb força i la Mia es desperta tota suada. No estava a Nova York, no ha estat mai al “Lancaster” i tampoc fuma, però durant la passada nit ha tingut un somni que l’ha transportat en el temps. Qui sap si el pianista era…qui sap. Ets lliure d’imaginar qui era realment.