Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris piano. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris piano. Mostrar tots els missatges

diumenge, 4 d’agost del 2019

Fantasia desconeguda

Ha arribat un punt de la meva vida, en el qual m’ho agafo tot tal i com ve. Un dels principals culpables perquè ho faci així és en Ciri. En un principi, li donava voltes constantment al que pot passar o deixar de passar, en el fons era fantasiejar, però ja se m’ha passat aquesta etapa i ara intento gaudir de la vida tal com raja.

Feia mesos que no tenia cap mena de notícia d’en Ciri, havia desaparegut per complert del meu radi d’acció, fins que la setmana passada  es va posar en contacte amb mi. Com és habitual en ell, ho va fer d’una manera diferent. Mentre em preparava per sortir a córrer, un sobre es va escolar per sota la porta. En aquell moment, el meu cor es va accelerar. D’una revolada vaig obrir la porta, però ja era massa tard, la porta de l’ascensor es tancava i no podia saber del cert qui havia deixat aquella nota, tot i que ho intuïa.

Vestida d’esport, em vaig asseure al sofà i durant uns minuts vaig visualitzar el sobre. No sabia si tenia ganes d’obrir-lo o no fins que en vaig olorar el contingut. Amb delicadesa el vaig obrir tot descobrint una nota curta però intensa “Mia, t’espero demà a les 21.00, compliràs una fantasia. Ciri”. Durant uns segons vaig dubtar si volia seguir jugant a aquell joc. Un munt de preguntes em van començar a sorgir, però la que més em preocupava era de quina fantasia parlava? Com sap quines fantasies tinc amb les poques paraules que hem intercanviat? Tot plegat era un enigma, com en Ciri. M’atreia massa per deixar escapar aquella oportunitat.

Durant la nit, gairebé no vaig poder aclucar ull. L’insomni em perseguia. Si aconseguia dormir una estona, la ment es transportava cap a les trobades amb en Ciri. Finalment, vaig entrar al món dels somnis, quan em vaig despertar estava totalment excitada. Potser no havia dormit ni dues hores, però és com si hagués dormit tota la nit amb ell. Morta de son, em vaig dutxar amb aigua freda per fer-me passar aquella sensació d’excitació.

Al vespre al arribar a casa, el magnetisme d’en Ciri es va començar a apoderar del meu cos. Semblava com si fos ell el que em deia què havia de fer, què m’havia de posar o quin perfum havia de triar. Les darreres 24 hores, ell havia revolucionat totalment la meva vida i en una estona estaria descobrint la meva fantasia que desconeixia.

Suposo que et preguntaràs, què havia de fer, què m’havia de posar o quin perfum vaig triar. Preguntes amb resposta. Què havia de fer? No dubtar en cap moment i acudir a la cita puntual. Què m’havia de posar? Un vestit d’estiu de nit, sense roba interior. Quin perfum vaig triar? El que li agradava a ell, subtil però elegant.

A diferència d’altres vegades, vaig agafar la bossa per sortir al carrer sense gens de nerviosisme. En certa manera estava relaxada per les poques hores que havia dormit, però dins meu hi havia un punt d’excitació que em conduïa cap a casa seva. La temperatura era agradable i fins i tot corria una certa brisa que em refrescava pel carrer. Caminant, sentia com el perfum anava deixant petja al pas de qualsevol home, em sentia poderosa.

Fins i tot, em vaig permetre la llicència d’arribar dos minuts tard a la meva cita. Era una fanàtica dels horaris, però aquella nit, res ni ningú importava, només jo. Vaig tocar suaument la porta i al segon toc es va obrir lentament. Una llum tènue sortia des de l’interior. Sense ni preguntar, em vaig endinsar a la meva fantasia. Una melodia de piano sonava suaument, com si volgués apaivagar el meu desig, lluny d’això em va convidar a observar el taller d’en Ciri.

No notava la presència d’ell per enlloc, però sabia que era per algun racó observant com em movia. La butaca estava recoberta d’un pedaç de tela, al costat una taula amb una copa amb gel. M’hi vaig acostar per descobrir-ne el contingut, era whisky japonès. No m’en vaig poder estar de tastar-lo. El següent impuls va ser acomodar-me a la butaca. M’hi vaig reclinar mentre vaig aprofitar per fer un nou glop de la copa. 



La música seguia sonant de fons, em transportava a la calma i serenitat. Seguia sense aparèixer ell. Vaig girar la vista de nou cap a la taula, al costat hi havia uns trossos de tela fina, com de seda. En vaig agafar un. Quelcom dins meu em va portar a tapar-me els ulls. Sabia que aquell acte comportaria l’aparició d’en Ciri. Efectivament, al cap d’uns minuts vaig notar la seva presència. El perfum que desprenia es podia notar a certa distància. 


El tenia al costat, assegut sobre la taula. Amb la punta del dit em va resseguir el braç, em va posar la pell de gallina. Seguidament, va seguir jugant amb mi, resseguint els meus llavis, les espatlles i el voral del vestit que cobria els meus pits. Només amb aquell senzill gest, va aconseguir excitar-me. La música sonava de fons mentre seguia amb el ritual del dit. Només era un petit gest, però em va acaronar cada centímetre del meu cos que quedava al descobert. Quan va recórrer els últims centímetres de les meves cames em va xiuxiuejar “estàs apunt per la teva fantasia?”. 

Vaig assentir amb els ulls tapats. Acte seguit, em va acostar la copa per fer-ne un nou glop, me’l va passar pel coll deixant anar unes gotes que van relliscar per la meva pell. La sensació calent/fred va recórrer tot el meu cos. Amb els altres dos trossos de tela que quedaven, em va lligar suaument les mans. Encara no sabia quina fantasia s’havia plantejat, en breu ho descobriria.

De nou, el dit va entrar en acció. Va deixar caure un tirant, després un altre fins que el vestit va caure per la seva pròpia inèrcia. A poc a poc i amb cura m’el va treure. Va marxar uns segons i va tornar. No tenia ni idea del que estava apunt de fer. Tota nua reclinada a la butaca em tenia per ell. Vaig sentir com si deixés diversos objectes sobre la taula, però no sabia què era. Tot aquell joc m’estava excitant més i més.

De cop i volta, vaig sentir com si escorregués aigua d’un pot o alguna cosa semblant. Estava totalment intrigada fins que vaig sentir com començava a escampar quelcom per sobre del meu sexe. Ell va dir “no et moguis” i vaig obeir a l’instant. Només ho va escampar per la part on tenia bell púbic del meu sexe. No és que el portés malament, però per fi sabia què anava a fer, a complir una de les meves fantasies més eròtiques.

Mai m’havia rasurat el sexe i com és obvi, mai algú altre ho havia fet. Notava el tacte fred com s’escampava per sobre el meu sexe. Amb una brotxa d’afaitar ho anava aplicant a poc a poc. M’havia de mossegar el llavi perquè quan vaig descobrir tot aquell joc, la meva excitació va pujar a uns nivells inintel·ligibles. Es va esperar una estona, notava la seva mirada clavada amb mi, observant tot el meu cos. Bevia un nou glop i aprofitava per passar el got per la punta dels meus pits.

Confiava totalment amb en Ciri quan vaig sentir com preparava la navalla. Vaig notar el contacte sobre la meva pell i com anava enretirant la crema. Ho feia a poc a poc, gaudint d’aquell paisatge i d’aquella sonoritat. El tacte fred recorria el meu sexe totalment càlid. Parava un moment per netejar la navalla amb l’aigua i seguia metòdicament per deixar-me sense ni un pèl. El que em provocava més excitació és quan passava el dit per comprovar que la pell relliscava amb suavitat.

En aquell punt, hauria pogut fer amb mi el que volgués. Només quedaven uns petits detalls per acabar amb la meva fantasia. Em va passar una fina tela per acabar de treure la crema sobrant. El seu dit relliscava amb facilitat per tot el meu sexe. M’agradava la sensació. Va parar per un moment, em va obrir de cames i al segon ja notava com amb la llengua començava a jugar.

Sentia com s’obria pas en el camí cap al plaer. Tenia la pell molt sensible, sentia com s’endinsava dins meu. No va tardar ni dos segons en fer-me gemegar. Era tan gran l’excitació que portava dins meu que em vaig desfermar com mai havia fet. La llengua  acompanyada amb els dits, entraven i sortien sense donar-me treva. El meu cos es removia sobre la butaca mentre en Ciri seguia jugant entre les meves cames i m’agafava amb força els pits. Era una sensació inusual, crec que mai havia arribat a tal punt d’excitació. 

De la meva boca van sorgir unes paraules que mai en ma vida havia pronunciat davant de ningú: “Ciri folla’m”. Sense ni pensar-ho em va obeir per primera vegada. Em va reclinar sobre la butaca i el vaig notar en tota la intensitat. No parava d’entrar i sortir, no parava de fer-me gemegar, no parava de donar-me plaer, no parava de satisfer-me. No va parar fins que em vaig deixar anar en un llarg orgasme.


Després d’aquesta experiència i pensat en perspectiva, potser si que em coneix més del que em penso. No cal tenir grans converses, de fet en Ciri és un home de poques paraules. Però el que m’ha demostrat és que sap el que una dona vol i aquell dia va aconseguir treure de dins meu una fantasia totalment desconeguda per mi. Quin serà el proper repte?

diumenge, 29 d’abril del 2018

Lancaster

Nova York, 30 de maig de 1932

La nit queia sobre la ciutat. Ella no tenia ganes de tancar-se a casa. L’estiu es començava a obrir pas a poc a poc. Durant el dia, una temperatura agradable i un bon sol aportava un cert benestar. Cap al vespre, amb una fina capa de roba per cobrir les espatlles era suficient per no agafar fred.

Aquell vespre va obrir la finestra i li van entrar una munió d’olors que la van transportar a un escenari agradable on podia gaudir de l’aire que respirava. Una fiblada la va convidar a vestir-se. Tenia ganes de sortir, caminar enmig de la ciutat. Necessitava que la seva ment fluís, tancada a casa no ho aconseguiria.

Es va posar un vestit vermell, deixant al descobert l’esquena combinat amb un collar elegant. Es va arreglar i va sortir al carrer sense una destinació en concret. Al seu pas s’anava creuant amb gent que venia de sopar o simplement passejava com ella. Va decidir encendre un cigar petit i finet fins que en un punt concret de la ciutat va veure un petit local: “Lancaster”. Mentre l’acabava, va començar a escoltar música de piano que provenia d’aquell local. Gent ben vestida entrava i sortida amb freqüència. La curiositat va poder més que ella i el que havia començat com un passeig primaveral es va convertir en una copa dins d’aquell local.

Es va asseure sola en una taula que hi havia en un lloc amagat. El cambrer vestit per l’ocasió es va adreçar cap a ella. Absorta per la música li va respondre que volia un bourbon. Mentre esperava l’arribada de la copa es va encendre un nou petit cigar que va treure del seu elegant estoig de plata i va començar a observar aquell local. No podia deixar de banda cap dels detalls fins que es va topar amb el pianista.

Sobre el piano hi tenia la seva copa de whisky i al costat un cendrer. El fum era un dels protagonistes de l’espai. Quan va acabar aquella peça va beure un bon glop del seu whisky i va encendre un cigar. Li agradava mirar-lo com deixava anar grans quantitats de fum, com gaudia d’aquell plaer acompanyat d’un bon beuratge. Ella per la seva part, gaudia d’un bon bourbon i del seu petit cigar. Encara que anés sola, se sentia acompanyada per la música i la calidesa de l’ambient d’aquell local, a l’hora que se sentia atreta per aquell misteriós pianista.

Mentre el públic esperava una nova peça, el cigar s’anava consumint a poc a poc. El nivell de conversa anava en augment, però ella s’havia quedat totalment impregnada per l’elegància en els moviments del pianista com gaudia del fum, l’espai i la beguda. A voltes, algú li trencava el ritual en forma de salutació, però se’l veia home de poques paraules i en un tres i no res ja no tenia a ningú que el molestés.



La noia seguia observant tot el que es movia al seu voltant. Va agafar la copa i va notar com per la seva gola es combinaven una sèrie de sensacions. La fortalesa del bourbon, però també les notes dolces que deixaven al seu pas. El petit cigar li permetia acabar tot el seu ritual. La música va començar a sonar de nou.

Ja era tard. Va mirar el seu rellotge de plata i marcaven gairebé les 12 de la nit. El “Lancaster” s’havia anat buidant mica en mica. Els cambrers anaven recollint taules, però ella seguia  a la seva amb la tercera copa. No tenia ganes de marxar, es volia quedar fins a la última nota que sonés aquella nit. La conversa d’un grup d’homes va prendre el relleu a la música. El pianista ja no era sobre l’escenari, tocava tornar cap a casa.

A fora del local ja no hi quedava gairebé ningú. Es va encendre l’últim cigar de la nit a la part de darrera. Mentre inhalava l’aire i sentia la fresca de la nit, va observar una finestra entreoberta, la curiositat la va atraure cap allà. Sentia una conversa des de l’interior. Va apagar el cigar, mentre escoltava atentament el que s’hi parlava. En la foscor de la nit, es va atansar un xic més per veure què passava ja que no podia desxifrar amb exactitud del que parlaven.

Quan va treure el cap per primer cop hi va veure el pianista, amb la camisa descordada. Esglaiada, es va amagar per por de ser vista, però sentia curiositat. Quan es va calmar va tornar a mirar. Hi havia una dona allí dins, tenia la part de darrera del vestit mig descordada. Cada cop tenia més ganes de saber què hi passava allí dins, se sentia eclipsada per la situació i en volia més detalls. Els dos estaven d’esquena i ella no tenia perill de ser vista. Per fi va entendre perquè no entenia el que deien, estaven sospirant.

Des de fora al carrer seguia observant tots els moviments a l’interior del local. El pianista anava despullant a poc a poc a la noia. El vestit queia pel seu propi pes deixant al descobert una fina esquena. Recorria amb els seus dits llargs cada racó de la seva pell mentre la besava amb follia. La noia tirava el cap enrere per notar com els dits i la llengua vagaven per la pell a l’hora que deixava anar suaus esbufecs de plaer.

La camisa del pianista va caure a terra, pell contra pell va decidir jugar amb els pits. No veia amb exactitud el que hi feia, però per la reacció de la noia endevinava que gaudia d’allò més. Hi combinava un toc de delicadesa, però a l’hora una passió desbordant. Finalment, va aconseguir treure-li el vestit. Un punt de llum els il·luminava als dos i li permetia veure a la perfecció el que estaven fent.

A mesura que veia aquella seqüència, s’anava excitant més i més. Mai havia vist una situació com aquella i francament, mai hauria pensat que mirar li agradés i l’excités encara que no hi participés. Es notava com la humitat l’anava impregnant a poc a poc i quan sentia la respiració accelerada els seus pits reaccionaven endurint-se. En aquell punt, va pensar que una copa de bourbon li aniria perfecte, però no era possible.

Els dits del pianista seguien fent de la seva. Ella es deixava portar per tota aquella situació i mig estirada va denotar com un dels dits entrava dins seu. El gemec de plaer va retrunyir dins de l’habitació. Se la veia realment excitada i èbria de desig. No podia aguantar aquella situació massa estona més quan rebia estímuls de tantes parts. Els dits dins seu, la boca jugant a l’orella i la mà lliure prement amb força els pits. 

En qüestió de pocs minuts es va sentir alleujada al arribar al seu punt màxim de plaer. El pianista somreia amb cara de satisfacció afegit amb un punt de picardia. Li agradava molt complaure i una vegada més ho havia fet. La noia des de fora, s’ho mirava atordida, estava realment excitada. S’havia quedat com neutralitzada. El pianista es va girar i la va veure a la finestra. Durant uns segons es van creuar les mirades. La noia totalment ruboritzada es va amagar sota la finestra per por de ser reconeguda. 

Uns segons es van convertir en minuts, semblava que el temps no es movia. Seguia amagada. Quan va passar un temps prudencial es va aixecar sigil·losament per marxar, però va quedar atònita quan el pianista s’esperava a la finestra. No sabia que feia estona que era observada. 

Ruboritzada es va aixecar sense saber què dir. De cop i volta es va trobar amb la mà del pianista aprop seu, la convidava a passar. No sabia perquè, però va agafar els seus dits llargs i va entrar al “Lancaster”. Sense ni saber com, estava gairebé nua notant les carícies per la seva pell. No es van intercanviar ni una sola paraula, només esbufecs, mirades de desig i respiració accelerada, no feia falta res més.

El pianista se la mirava nu, contemplava la bellesa d’aquella noia i els seus trets més característics. Els dits es movien amunt i avall de la seva pell recorrent cada centímetre de plaer. Mai hauria pensat que el tacte dels dits fos tan plaent, però al estar tan excitada necessitava sentir-ho tot.

Ell va llegir perfectament el que li deia i d’una revolada la noia es va trobar sobre la tapa del piano. Notava com aquelles carícies es convertien en anhelades de plaer. El tenia a sobre amb el tacte del seu sexe que es passejava pel seu darrera. No s’hi va poder estar i el va provocar perquè entrés d’una revolada dins seu. Semblava com si la música romangués en cada una de les embranzides. Cada cop el notava més vigorós i el piano feia el que podia per aguantar tot aquell joc de sensacions.

Els brunzits de plaer cada vegada eren més forts. Estaven a punt de creuar el límit per arribar a l’extenuació. Ella no podia parar de rebre tot aquell plaer dins seu i ell necessitava descarregar tota l’excitació que havia acumulat la darrera hora. Finalment, no s’en van poder estar i al arribar al punt màxim de plaer els dos van deixar caure les mans sobre el teclat fent sonar una nota que no sé ben bé com sonava, però que era fruit del plaer i l’excitació.


El despertador sona amb força i la Mia es desperta tota suada. No estava a Nova York, no ha estat mai al “Lancaster” i tampoc fuma, però durant la passada nit ha tingut un somni que l’ha transportat en el temps. Qui sap si el pianista era…qui sap. Ets lliure d’imaginar qui era realment.

diumenge, 10 de gener del 2016

La veu del piano mut


Era de matinada, nit d'estiu i calorosa. Feia una xafogor intensa, però al final em vaig poder adormir. Havia deixat la finestra oberta i una petita brisa em va ajudar a conciliar el son en un primer moment. Aconseguia dormir una estona, però els problemes de la feina em desvetllaven, pur insomni. Feia temps que no em trobava en una situació semblant. Necessitava descansar, però no podia dormir.

Com més hi pensava, més nerviosa em posava. Voltes al llit, la roba em molestava, la brisa fresca quasi ni passava. Vaig decidir seure a la cantonada del llit, amb una fina brusa que em tapava l'esquena i unes calcetes negres. De sobte, algú em va manar que m'aixequés i m'acostés al piano.

No sé ben bé què era, però tot i que no m'agrada obeir ho vaig fer. Em vaig llevar del llit i em vaig dirigir a la sala del piano. Però i què havia de fer? Tenia el piano des de fa temps, però no el sabia tocar. Per això li deia el piano mut. Vaig retirar el seient i vaig obrir la tapa. Com aquell qui no vol, la veu em va convidar a tocar el piano. Tot i que no en sabia, vaig obeir de nou.

Semblava increïble però aconseguia donar una certa musicalitat a totes aquelles tecles. El piano havia deixat de ser mut. Enmig de la penombra es reflectia la meva imatge, la camisa mig oberta s'aguantava només per un botó deixant al descobert part de l'espatlla tot dibuixant finament el pit. Les mans es movien per sobre les notes musicals, la ment es relaxava a compassos accelerats. Aconseguia arribar a un estat de plaer personal.



De nou vaig tornar a escoltar la veu. Vaig obeir com mai havia fet. Vaig parar de tocar el piano com m'havia ordenat i vaig tancar els ulls com em va suggerir. De sobte, vaig notar com qui em parlava passava la mà pel cabell i l'espatlla. Aquell gest em va alliberar un xic més la ment. Les mans recorrien la forma de la camisa i ajustaven la mida del meus pits. Un dit es va esmunyir per mig del botó i es va obrir totalment.

Era qüestió de segons que em desprengués d'aquella fina capa que em cobria. De nou em va ordenar que em deixés portar i vaig obeir. M'agradava notar el tacte de la seva mà com recorria els meus pits. M'agradava notar com la seva barba recorria el meu cos. M'agradava notar com la llengua i els llavis assetjaven el meu coll. Tot plegat amb la veu que em manava des del darrera enmig de la penombra de la nit.

Les mans rodejaven els pits, semblaven com si es movessin com les meves feia un instant pel teclat, tocant totes les notes del meu plaer. M'agradava com acaronava els meus pits i com em feia fruir de plaer. Les puntes no es podien resistir als seus dits. De fet, m'estava deixant portar tal i com m'havia manat. Els problemes s'havien esvaït totalment, el piano mut em contemplava embadalit.

De sobte, les mans havien perdut interès pels pits. Cavalcaven pel meu ventre fins arribar a les calcetes. No es van fer esperar i sense contemplacions es van submergir dins meu. Jo asseguda davant del piano notava com s'obrien pas i em feien remoure de plaer. Sensacions úniques notava per l'entrecuix, els dits juganers entraven una vegada i una altra. M'excitava enormement denotar la presència de qui m'havia manat i jo havia obeït. Restava dret darrera meu amb les mans dins del meu sexe i el piano que ens observava en silenci.

Combinava a la perfecció els moviments dins les meves calcetes i lleus tocaments als meus pits, tot amanit amb alguns moments en què denotava la presència del seu sexe que es passejava prominent per la meva esquena. Gemegava una vegada i una altra. Em descontrolava cada vegada més fins que m'ordena que em desprengui de l'única roba que em tapava i vaig obeir. Em vaig aixecar i sense res em vaig quedar.

Vaig notar com s'asseia al seient del piano mut. Em va ordenar que agafés posició. Em vaig situar sobre seu i de cop vaig notar com entrava dins meu. Complaença màxima fins al fons. Em movia sobre seu, sense parar, arribant fins al fons i quedant immòbil en cert moment per gaudir totalment del seu sexe. Plaer màxim davant del piano mut que es combinava amb els nostres gemecs que es convertien en una nova simfonia.

A cada nova embranzida arribava més al fons. Les mans rodejaven els meus pits i els premien amb força. Em movia fent cercles sobre seu fins que em va ordenar que em corrés i de nou vaig obeir. Amb força entrava i sortia, dos moviments i ja ho tenia amb un reguitzell de plaer que em va aportar la calma que precisava per poder conciliar el son de nou.


Ara sé del cert que quan no pugui dormir, obriré la tapa del piano, tocaré unes notes i obeiré el que em digui la veu del piano, tot i que no m’agrada que em manin…