Dark side

Em presentaré, em dic Mia i tinc 41 anys. Potser et semblaran irrellevants aquestes dades però quan llegeixis la meva història canviaràs totalment d'opinió. No sé per on començar i per això he optat per presentar-me, no com si fos un grup d'autoajuda sinó per explicar la meva història perquè potser tu també tens un "dark side" com ell diria. Tu en tens? Crec que sí.

Com pots imaginar no em dic Mia, és el meu sobrenom. No sabràs moltes dades perquè segurament són irrellevants. És igual si estic soltera, casada, separada o viuda, qui sap. Tots amaguem una part de nosaltres que és innata, però que se'ns pot despertar en algun moment determinat. Sempre hi ha un què o un qui que ens desferma aquest costat fosc.

Potser estàs pensant ara mateix que estic casada i el que pretenc explicar-te és una infidelitat, però sap greu dir-te que no és el cas. Pretenc anar un xic més enllà i ensenyar-te d'altres coses. Però abans t'hauria de parlar un xic més de mi perquè em puguis entendre a la perfecció.

Malauradament dins la nostra societat convivim amb una sèrie d'estereotips, sobretot masclistes i sexistes. Per exemple si et dic que em fascina el sexe i sóc dona em diràs un qualificatiu totalment masclista, però en canvi si ho diu un home diràs "aquest tiu és un màquina" per posar un cas. Esclava de la societat sempre havia pensat que el sexe és conèixer algú pel qual et sents atreta i materialitzar aquesta atracció sempre respectant uns certs límits. Avui et puc dir, que estava totalment equivocada i he après que cal deixar-se portar.

Tot això ho vaig pensar fins un bon dia. Quan? Molt senzill. Amb els 40 anys complerts vaig entrar en una època buida, la crisi d'edat que diria la societat però considero que no és això, sinó que són etapes. Estava cansada de la vida tradicional i un bon dia el sol va tornar a sortir i em vaig veure involucrada en un joc fosc i desconegut, però que m'aportava molta llum a la meva vida, s'em va obrir un nou espectre.

Sempre havia practicat sexe del que es coneix com a tradicional. No era una gran experta però sabia a la perfecció què m'agradava i què no. Tenia uns límits establerts que mai ningú s'havia atrevit a ultrapassar, bàsicament perquè tinc un cert caràcter i no m'agrada que em facin anar cap aquí o cap allà. Però en la meva etapa d'introspecció i quan semblava que la meva vida sexual entrava en un atzucac tot va canviar quan ell va entrar a la meva vida.

I qui és ell et preguntaràs? Poca cosa et puc avançar, només et puc dir que ens vam conèixer de la manera més inesperada possible i que si ell em diu Mia, jo li dic Ciri. Noms en clau però que m'han fet descobrir el meu costat més fosc. Suposo que estàs desitjant saber com ens vam conèixer i què m'ha portat a explicar la nostra història.

Fa uns anys que vaig trobar la feina de la meva vida, treballo en una biblioteca d'una fundació envoltada de llibres antics. Hi ha dies que no tinc cap visita i em passo tot el dia sola. D'altres no paren de venir investigadors o estudiants a consultar el nostre extens catàleg. Alguns d'ells només venen unes hores i no torno a veure'ls mai més. D'altres s'hi passen dies i dies fins que troben la informació desitjada.

Un bon dia va aparèixer un home un xic més jove que jo, des d'un bon principi vaig notar que tenia quelcom seu que m'atreia. No sé si t'ha passat mai però saps aquell instint que t'indica alguna cosa, però no saps el què? Doncs això. Quan venia es passava tot el matí demanant informació sense parar. Em tenia totalment eclipsada i en més d'una ocasió em deixava sense paraules. Em feia sentir contrariada.

A mesura que anava venint, em sentia més atreta per ell. No aconseguia concentrar-me amb la meva feina i en més d'una ocasió m'havia quedat mirant-lo com recopilava informació, feia fotografies de documents i anotava coses al seu portàtil. Alguna vegada fins i tot, m'havia enxampat com el mirava. Recordo perfectament la seva mirada blava com s'impregnava de mi i em feia ruboritzar.

No sabia què era, però els dies que venia a l'arxiu em posava molt nerviosa i em costava dormir. És igual que estigués cansada, però quan em posava al llit i hi pensava un sol moment feia que em despertés de cop. Tenia un poder sobre meu que mai ningú havia aconseguit. Aquest fet em començava a preocupar, calia trobar-hi una solució.

Vaig pensar que el millor seria parlar-hi per superar el meu nerviosisme. Tot i això, moltes vegades quan intentava iniciar una conversa per banal que fos, em bloquejava. A mi que sempre podia fer-la petar amb qualsevol persona, ara veia com per un estrany motiu no aconseguia articular més de dues paraules. Qui em veu i qui m'ha vist, pensava…

Tot aquest embolic interior el vaig començar a resoldre a finals del mes de gener. Aquell dia m'ha quedat marcat per sempre i va suposar un abans i un després de la meva vida. Era dijous al vespre quan allarguem l'horari fins a les 7 de la tarda. A fora ja era tot fosc. Mancava mitja hora per tancar i va ser llavors que va ocórrer un succés inesperat...

Durant la tarda vaig tenir feina constant fins a les 6, no parava de venir gent. Quan vaig aconseguir tenir una estona de repòs i calma em vaig asseure a la cadira i allí el vaig veure, era l'única persona que havia quedat a la sala. El vaig començar a observar mentre feia endreça de paperassa, estava realment concentrat però quan menys ho esperava em fitava i em deixava gairebé sense respiració.

Així vam estar una estona, semblava una eternitat, però li seguia el joc a la perfecció. Havia aconseguit que em relaxés una mica i tot. Aquell intercanvi de mirades em començava a seduir i cada vegada em sentia més atreta pels seus ulls i la seva presència. Mancaven pocs minuts per haver de tancar i el joc s'hauria acabat. Amb un fil de veu entretallat li vaig comunicar que era hora de tancar, em va respondre movent el cap...

Al cap d'uns instants ja quasi havia recollit tot el seu material. Es va aixecar amb la bossa negra i es va aturar un instant. Pensarós, va treure un tros de paper i amb el seu característic bolígraf Pilot va escriure quelcom mig encorbat sobre la taula. Me'l mirava com procedia. Es va aixecar, es va dirigir cap a mi i em va donar el tros de  paper. Quan vaig notar el tacte de la seva pell em vaig quedar pràcticament sense aire.

Estava totalment ruboritzada. Quan vaig reaccionar havia desaparegut deixant al seu darrera una nota. El seu hermetisme m'atreia d'allò més. Passats uns minuts em vaig recuperar. Tremolosa obria aquell paper i tal i com és ell només hi havia una adreça i una hora indicada, al final amb majúscula hi deia "T'ESPERO". Pel cap m'hi van passar mil i un pensaments, havia aconseguit excitar-me amb una curta nota.

A les 21.00 hores havia de ser a l’adreça indicada. En un primer moment pensava en no anar-hi, però hi havia quelcom que m’hi portava de dret. No m’hi podia negar, hi havia alguna cosa que m’atreia cap a ell i havia de saber què era. Quan arribés al lloc possiblement ho descobriria i després aconseguiria relaxar-me i tornar al meu estat normal. Vaig endreçar ràpidament la sala i vaig tancar en un tres i no res. Vaig sortir cap a casa per dutxar-me amb calma i intentar relaxar-me per un moment.

El cor em bategava ben ràpid, caminava accelerada, més de l’habitual. Si algú trobava pel camí el saludava, però ni m’aturava, necessitava posar-me sota l’aigua i notar com el meu cos s’anava calmant mica en mica. Si em prenen la tensió en aquell moment, de ben segur que m’haurien prohibit el cafè de per vida. Quan vaig arribar a casa, ni podia posar la clau al pany, finalment ho vaig aconseguir. Em vaig despullar ràpidament, vaig engegar l’aigua i sense ni pensar-ho m’hi vaig posar.

Estava tan perduda en els meus pensaments que ni vaig pensar que tardava uns minuts en escalfar-se. El crit que vaig deixar anar al sentir l’aigua freda, em va servir per relaxar-me una mica. Quan vaig entrar en calor vaig intentar agafar l’esponja i fregar-me a poc a poc. L’aigua queia per sobre la meva pell i m’anava acariciant lentament. El coll el fregava amb suavitat, seguia baixant pels pits que sentien el meu estat d’excitació, després cap al ventre i passant en direcció cap a les cames. Després tocava esbandir-ho tot acompanyat de la mà. Tenia el cos realment excitat, però ara el meu cor ja no anava tan accelerat.

Em vaig vestir tal i com em sentia. Vaig buscar entre l’armari fins que vaig topar amb un vestit negre, cenyit i que deixava al descobert l’esquena. No sé perquè però em sentia atreta i aquest era un dels vestits més sensuals que tenia, no mostrava res en concret però dibuixava moltes coses. Em vaig posar les mitges, el vestit, una mica de perfum, la jaqueta i vaig sortir cap a la direcció indicada.

Passava un minut de l’hora. No sabia què fer, el nerviosisme s’apoderava de mi. Tenia temptacions de girar cua i tornar de nou cap a casa. Un impuls em va portar a donar dos tocs suaus a la porta, quan anava a fer el tercer la porta es va obrir lentament. Una llum tènue sortia de l’interior, vaig entrar sense saber cap a on. Un fil de música molt suau sonava i el vaig seguir fins que el vaig trobar a ell.

Seia davant d’una tela, estava pintant. Vaig saludar amb un to de veu baix, no el volia descentrar. Al moment ell va respondre “t’estava esperant. Si us plau, seu al sofà i t’agrairia que deixis l’abric al penjador”. Mai m’ha agradat que em manin, però les seves paraules van entrar dins meu i vaig obeir sense problemes. Em vaig acomodar al sofà esperant noves indicacions.

El primer que vaig fer va ser observar el quadre, estava totalment en blanc. Tenia al seu costat tot de colors preparats per estampar-los sobre la tela, es va girar i em va mirar. Al cap d’uns moments va articular unes paraules “Et vull pintar, ets una dona realment bonica. Vull que et despullis”. En aquell punt, no sabia com actuar, però de nou vaig tornar a obeir, sense ni obrir boca. Em vaig despullar davant seu, estava molt excitada. 

Va començar a traçar les primeres figures sobre el quadre. Semblava una altra persona. Es girava moltes vegades per mirar-me. Quan ho feia, entrava en un nou estat d’excitació. Observava com les seves mans donaven forma al meu cos. Em deixava portar per una estranya raó i el caliu de la música m’ajudava a sentir-me cada vegada més còmoda i relaxada.

Ja havia dibuixat per complert la meva figura, es va aixecar un moment i es va dirigir cap a mi. Va apropar-se i vaig poder notar el seu perfum. Va recórrer amb les seves mans plenes de pintura el meu cos, sense tocar-lo. Notava com si m’acariciés, però no ho feia. Els meus pits cada vegada estaven més durs, era una sensació increïble. La seva sola presència em portava a un estat que mai havia experimentat. Quan va revisar tot el meu cos, em va olorar per un moment i com si no passés res es va tornar a situar davant la seva nova creació per seguir pintant.

A l’estona començava a posar color a tots els traços que havia dibuixat. La meva forma s’anava reproduint sobre el quadre. Observava cada un dels moviments que anava fent i era com si sentís el pinzell passar per sobre meu. Em veia dibuixada amb la mà a l’entrecuix i el cap tirat enrere. La meva cara traspuava plaer, el meu cos desitjava, els meus pits es mostraven ferms, semblava com si l’orgasme arribaria d’un moment a un altre.

Quan ja tenia pràcticament el quadre acabat, es va girar i es va seure davant meu. Es va servir una copa i em va seguir fitant de dalt a baix. Esperava que d’un moment a un altre actués, però no ho feia, fins que va articular unes paraules “vull que et toquis per mi”. Aquelles paraules de nou van quallar dins meu i com si comencés un joc de seducció els meus dits van començar a recórrer tot el meu cos.

Dibuixava a la perfecció els pits, els tocava amb calma i serenitat.  Jugava una estona amb ells i els premia amb força. La meva respiració es començava a accelerar. En aquest punt es va girar i va seguir pintant. Jo no podia deixar de tocar-me de jugar amb el mugró i de sentir-me desitjada. Cada vegada que deixava anar un lleu esbufec, ell es girava i se’m quedava mirant durant una estona.

Seguidament vaig seguir amb aquell joc de seducció. Estava realment excitada i ell ho plasmava a la perfecció dins del quadre. Vaig baixar la mà lentament pel ventre i vaig jugar amb el melic, buscava el meu sexe. Els dits es movien amb pas ferm i decidits cap al punt de màxim plaer. El recorria amb la punta mentre seguia jugant amb l’altre mà amb un dels pits. Cada cop em notava més molla i desitjava sentir com els dits entraven dins meu.

Vaig veure com una de les mans del quadre restava sobre el pit. La respiració era molt més accelerada. Cada vegada tenia més ganes d’arribar a l’orgasme i volia que ell em mirés. Quan un dels dits va entrar dins meu, vaig deixar anar un esbufec allargat. Va parar en sec de pintar i em va mirar. Em mossegava un dels llavis, perquè no podia reprimir la sensació d’excitació que estava experimentant. 

Els dits entraven i sortien com si no hi hagués demà. Ell s’ho mirava des de la distància fins que va articular unes paraules “vull que em satisfacis” i en aquell moment no vaig voler reprimir-me més per buscar l’orgasme desitjat. Em tocava els pits, els dits entraven i sortien sense cap mena de control fins que el vaig satisfer tal i com m’havia demanat.

Estava totalment suada estirada al sofà. Ell em va mirar càlidament “a partir d’avui hem començat un joc. Sé que ets una dona que no t’agrada que et manin i vols fer el que et plagui, però has comprovat que amb mi és totalment diferent. T’agrada que et mani i et plau satisfer-me, Mia”. Mai ho hauria dit, però tenia tota la raó del món, m’excitava obeir-lo.

Es va girar i va seguir pintant. Captava tots els meus moviments, tot allò que li havia transmès durant aquella estona. Em sentia realment fascinada per aquell quadre i per la seva presència. Finalment, vaig caure dormida. L’endemà em vaig despertar tapada per una manta, el sol entrava per una de les seves finestres, però allí no semblava que hi hagués ningú. Al costat vaig trobar sota una llimona, una nota on s’acomiadava de mi. El quadre ja no hi era i ell tampoc.

Em vaig vestir i vaig tornar a casa. Em sentia diferent, com si encetés una nova etapa de la meva vida. Ja no estava inquieta. La nota em deia que ben aviat rebria notícies d’ell. Però els dies van anar passant i ja no va tornar a fer consultes. Fins que una setmana després, un missatger em va portar un paquet, era el quadre. A casa el vaig obrir i el vaig mirar, per uns segons em vaig emocionar al veure com havia captat tots els meus moviments i la delicadesa del meu cos. Al mateix temps, em vaig excitar de nou recordant aquella essència, aquell moment.