La música d'en Màrius

En Màrius és un home casat, “feliç”. Per què ho dic entre cometes? Molt senzill, sempre hi ha qui té un costat amagat i ell com molts el té. Saps que li agrada la música? Saps què li provoca la música? Jo sí...ho vols descobrir? Ja t’aventuro que serà un camí d’anada i tornada dins la vida d’aquest personatge.

Potser t’agradaria conèixer un xic més qui és i què fa. Fa uns anys que està casat. És “feliç” perquè té una vida complerta segons els estàndards de la nostra societat. És comercial en una empresa, té un bon sou, treballa de dilluns a divendres i durant el cap de setmana fa escapades a la casa que tenen a la muntanya i durant l’estiu aprofita amb la seva parella per anar a l’apartament dels sogres arran de mar.

Fins aquí tot correcte. Però en Màrius té un costat que ben poca gent coneix. Si segueixes llegint tu seràs una altra d’aquestes persones que el coneixerà. No sap què li passa, però certes cançons fa que es transformi. D’aquest fet no en va ser conscient fins fa un parell d’anys aproximadament. La música fa que es transformi i no sigui el mateix de sempre, es converteix en un seductor en tota regla.

Segurament que si algun psicòleg el visités, trobaria l’origen d’aquesta transformació en una experiència viscuda fa molts anys. A ell no li preocupa i per això aprofita al màxim aquest component que s’amaga darrera d’aquesta cara de bon noi. Aquest fet és un perill, perquè la música ens envolta a totes hores. La ràdio l’acompanya durant bona part del dia quan va amunt i avall, per aquest motiu quan va acompanyat intenta escoltar ràdios amb contingut obviant les musicals. Si entres al seu cotxe, veuràs que no té cap emissora musical. El problema és quan un interlocutor femení li demana que posi un xic de música, heus aquí el problema. Però com sempre en té la solució, sintonitza un canal de música clàssica i aprofita per escapar uns riures.

Ja fa uns dies a la feina va començar una nova companya. Des del moment que la va conèixer va pensar que hi havia quelcom en ella que li provocaria posar música al cotxe. Intentant evitar qualsevol contacte es va començar a comportar com una persona tímida. Mantenia molt les distàncies i no buscava cap moment per intercanviar unes paraules amb ella. Sempre s’havia mostrat com una persona oberta, però amb ella sabia que havia de mantenir les distàncies, del contrari coneixeria la seva part més fosca.

Quan la Marta va conèixer en Màrius es va estranyar molt. De fet, ja feia gairebé una setmana que treballava en l’equip comercial i n’havia sentit a parlar molt. Quan els van presentar va notar com un calfred en el seu interior, el seu sisè sentit li anunciava que aquell home no era com semblava, hi havia quelcom dins seu que volia descobrir, què s’amagava darrera d’aquella aparença d’home tímid que havia conegut, però que tots els seus companys sempre havien dit que era molt obert? Per què amb mi es comporta així? Era la gran pregunta de la Marta.

En Màrius seguia amb la seva tasca com a comercial. Marxava de bon matí i visitava els diferents clients. Quan la veia a ella a l’empresa, l’evitava al màxim, era com si veiés el diable, però sabia que tard o d’hora alguna cosa acabaria passant. Quina? No ho sabia. On? Tampoc. El que si sabia és que a la feina no hi volia embolicar el canvi que experimentava quan escoltava música al cotxe. Quan sortia del seu lloc de treball, el que fes o deixés de fer era cosa seva.

La relació entre els dos no millorava. Ell se seguia comportant com algú fred i distant, com si tingués un problema amb la Marta. Aquest fet cada vegada li cridava més l’atenció a ella. Què li he fet? Ens coneixem d’alguna cosa? Li he fet una mala passada? Eren preguntes sense resposta. Com a dona amb caràcter que era, estava disposada a preguntar-li si tenia algun problema amb ella, però al final s’hi repensava perquè feia poc temps que havia entrat a treballar, li agradava la feina que feia i no tenia ganes de buscar-se problemes amb algú que era molt ben considerat entre els companys i els caps. 

Dijous al matí la Marta va anar a l’empresa. Es va preparar un cafè. Des de lluny va veure en Màrius i observava com feia broma amb la resta de companys. Amb tothom hi tenia una molt bona relació, però amb ella sempre hi tenia un eixut bon dia, intercanvi de mirades i poca cosa més. Ella va sortir a fer la ruta habitual que li pertocava dijous.

En Màrius va arribar a la feina i va saludar als companys de manera alegra. Va fer broma amb un parell de companys. Quan va passar pel costat d’ella només li va sortir un just bon dia. Ella la va correspondre amb un gest i poca cosa més. Aquella situació l’incomodava, no sabia el motiu de la seva reacció envers la nova companya, però dins seu s’hi removia quelcom, ben aviat succeirien els primers esdeveniments.

La Marta no tenia cap reunió aquell matí per tant, va agafar el cotxe i va començar la ruta. En canvi, ell tenia reunió amb el seu cap. Es va allargar gairebé una hora, almenys un cop per setmana marcaven objectius. De fet, en Màrius ben aviat s’hauria de convertir en el nou cap de vendes, tothom ho sabia. Nous aires per l’empresa. Un cop acabada la reunió va sortir a fer la seva part més comercial, el que a ell realment li agradava, visitant a clients i pujant els seus objectius de vendes. 

No tenia una ruta concreta quan sortia. El seu instint el va convidar a anar per una via poc transitada, li agradava conduir per llocs on hi hagués poc trànsit encara que tardés 5 minuts més. Es posava la ràdio i aprofitava per fer algunes trucades per agilitzar la llista de visites i per concretar cites pel dia. Quan ja portava una estona i enmig d’una trucada va veure com hi havia un cotxe parat al voral de la carretera, caigut en part dins d’un ramal d’aigua. En aquell tram si hi passava un cotxe cada 30 minuts ja era molt, per això va penjar la trucada i es va aturar al costat del cotxe a l’entrada d’un camí de sorra.

En Màrius va baixar del cotxe i es va dirigir cap al cotxe aturat per ajudar la persona que hi havia a l’interior. Quan hi va arribar es va quedar de pedra i la cara li va canviar per complert, era la Marta. Si hagués fet cas al seu cap, hauria sortit corrent però el cor li deia que havia d’actuar per mirar si li havia passat alguna cosa. Va obrir la porta del cotxe i la va ajudar a sortir-ne. Ella es va quedar de pedra al veure que era ell.

• Estàs bé? - li va preguntar en un to fred però preocupat
• Sí, no m’ha passat res, ha creuat un animal enmig de la via i al voler-lo esquivar ha fet que el cotxe s’em quedés dins del ramal d’aigua. No el puc treure i ara estava trucant a la grua per si em podia venir a treure el cotxe - va explicar tota accelerada la Marta.
• El més important és que estiguis bé. Vols que em quedi fins que arribi la grua? 
• Deus tenir clients per visitar…
• En tinc uns quants sí, però no em fa res perdre una estona. En aquesta carretera hi passa molt poca gent i hi podries perdre tot el dia.
• D’acord - va respondre ella alleujada.

En Màrius va tornar fins al cotxe per fer un parell de trucades i posposar les visites per l’endemà al matí. Entre l’estona que havia perdut amb la reunió i la que preveia que tardaria en arribar la grua només tindria temps per visitar els clients de la tarda. Mentre feia aquelles trucades es mirava la Marta des de lluny. Quan ho feia, el seu cos es ruboritzava, hi havia quelcom en ella que li atreia i molt, no sabia el què. De totes totes havia d’evitar posar música al cotxe, hauria estat la seva perdició.

Ella es movia al costat del cotxe comprovant si hi havia algun desperfecte. Una de les rodes semblava que havia quedat inservible. Ell se l’ha mirava des de lluny mentre seguia fent trucades. Les temptacions començaven a recórrer la seva ment quan observava com es movia aquí i allí. Es fixava en la seva vestimenta. Era un dia d’una temperatura d’uns 20 graus, tirant cap a la primavera. Vestia una faldilla que deixava veure les seves cames i marcava bé el seu cos. A dalt, una camisa blanca que li indicava algunes de les temptacions que hauria de superar al cotxe. 

Després d’una llarga estona es van acabar les trucades. Ja feia més de 20 minuts que la Marta havia trucat a la grua però encara no havia arribat. De sobte, va sonar el mòbil d’ella, el pitjor de tot plegat era que no era el típic to de trucada sinó una música. En Màrius estava totalment perdut perquè la cançó era una de les seves temptacions, un dels èxits que sonava últimament i que tenia quelcom en la seva melodia que el feien transformar. La melodia no parava de sonar, ella  es va atansar a l’interior per respondre però ja era massa tard per ell.

La cançó d'en Màrius

Des de lluny va intentar contenir-se i al penjar li va preguntar si era la grua, ella va respondre que sí i que en 5 minuts arribaria. El cos d’en Màrius es va alleujar per uns moments. Va anar al cotxe i va fer una trucada per apaivagar la cançó. Estava nerviós. El seu interlocutor li va notar cert nerviosisme, ell va dir que no li passava res de res. Al cap d’un moment va arribar la grua. Ja havia passat el pitjor.

La grua va recollir el cotxe i a la resposta si necessitava un taxi per tornar a l’oficina, ella va respondre que el seu company ja la portaria fins on fes falta. En Màrius es va haver de concentrar de nou, ho tenia clar, escoltar programes de contingut i arribar quant abans millors al seu destí. Estava a una mitja hora, per tant havia de ser valent i evitar de totes totes escoltar música. Tenia el do de la paraula i faria el possible per buscar temes de conversa.

Un cop dins del cotxe ell va prendre la iniciativa. Sabia que havia de capitanejar la conversa. Anava traient temes de conversa. Preguntant sobre com se sentia en el seu nou lloc de treball i indagant un xic dins la seva vida. Mica en mica s’anava sentint més còmode. La ràdio sonava de fons i en Màrius estava totalment relaxat. Li havia desaparegut totalment aquell pànic a deixar-se portar.

La Marta se sentia contrariada. Com podia ser com un home com aquell que feia unes hores la saludava amb un fred “hola” o “bon dia”, ara la portés en cotxe. De fet els companys tenien raó quan deien que era un home extravertit. Aquest va ser el seu primer pensament, mica en mica es va sentir còmode com ell i es deixava portar per la conversa, va dissipar per complert aquell pensament estrany, però quelcom dins seu l’atreia cap aquell home.

Seguien fent la ruta per carreteres secundàries quan de sobte tot va canviar. El telèfon de la Marta va començar a sonar amb força. Aquella melodia va sonar amb insistència. El mòbil s’havia amagat al fons de la bossa. En Màrius ja no sabia què fer, estava sonant massa estona i aquella música l’estava fent transformar. Ja no hi havia marxa enrere i un cop finalitzada la trucada…

Per fi va trobar el telèfon i va contestar. Era el seu cap preguntant si havia pogut resoldre el problema del cotxe. Ella va explicar que ja tornaven cap a l’oficina, que en una estona arribarien. Al penjar, va seguir amb la conversa. En Màrius se la va mirar de reüll. La faldilla se li havia pujat un xic i quedava a la vista una part de les seves cames. La calor de l’interior del cotxe feia que de tant en tant enviés una mirada fugissera cap a la seva camisa, buscant algun detall que se li passés per alt. Dibuixava la seva figura mentre anava conduint, començava a imaginar com podria començar tot aquell joc.

Ella seguia donant conversa, sentia com la seva veu era diferent, més elegant, més ferma, com més seductora. Quelcom dins seu anava canviant. En Màrius va treure la ràdio i va posar música que tenia al cotxe. Tot era part del seu pla. Anava sonant aquella música que el feia esdevenir un seductor en totes les de la llei. Mantenia el braç ferm sobre el canvi de marxes i ella en un gest li va acariciar el braç.

Aquell moviment el va aprofitar en Màrius per quan canviés de marxa deixar anar la mà i fer-la passar suaument per sobre la part de les cames de la Marta que havien quedat al descobert. Ella lluny de fer un gest de refús, va optar per fer com si res i el va convidar a seguir jugant. Les mans d’ell van començar a pujar entre les cames, anava parlant com si res passés. Ella va acariciar amb suavitat el braç i el va convidar a anar un xic més enllà. La mà es va escórrer per sota la faldilla, ella va obrir un xic més les cames i va deixar pas a un moment de contacte. La mà fruïa amb el seu pas ferm cap a l’interior, notava com es podia moure sense problema i pujava i pujava sense treva. 

La Marta es deixava anar i li agradava aquell tacte, aquell joc mentre la música anava sonant. Es va descordar un botó de la camisa, dos fins a tres per deixar els seus pits a l’aire. Se sentia totalment excitada i els dits d’en Màrius feien de les seves per sota les cames. S’obrien pas indefinidament. En un moment de dèjà vu va agafar la mà i la va dirigir cap als seus pits tocant la part exterior, els va prémer amb força a l’hora que ella va tancar per un moment els ulls per deixar-se anar.

El joc anava seguint a l’hora que ell conduïa per aquella carretera. Va observar un camí que entrava, sense pensar-ho en Màrius va girar en aquella direcció i es va amagar. Va frenar el cotxe i ja no va poder evitar fer el que el cos li demanava des de feia molta estona. Amb el motor en marxa i sense temps per res es va girar cap a la Marta i va començar a jugar amb aquells pits. Ara tenia les dues mans lliures i va posar la mà que li quedava lliure per jugar per sota les cames. Ben aviat en va rebre la primera recompensa quan ella va començar a gemegar. Es deixaven portar pel moment.

La Marta va començar a descordar els pantalons d’ell. Va posar les mans dins i va començar a jugar amb el seu sexe mentre anava sentint en el seu cos un munt de carícies que la transportaven al més enllà. L’anava prement a un ritme que li indicava el que li havia de fer. En Màrius com a bon amant, entenia aquelles indicacions tot i ser la primera vegada que gaudien junts al cotxe. Els dits d’ell ja havien començat a jugar amb el sexe. Quan ella premia un ritme més fort, ell li recompensava amb un dit que entrava sense cap mena de problema. Si persistia en l’intent, ell es posava el pit a la boca i el succionava sense parar fins que els dos a l’hora deixaven anar un esbufec de plaer.

En Màrius va tirar el seient cap enrere. Ella no s’hi va poder estar i es va posar sobre seu. Sort que era un cotxe ampli, es va situar entre les seves cames i va sentir com el sexe li entrava sense problemes. Es movia a un ritme lent, ell anava esbufegant de plaer a poc a poc. Li va posar la mà entre la cintura i la va acompanyar en aquell ritme apaivagat. Mica en mica, li feia pujar el ritme prement amb força les natges. A ella li agradava aquell ritme que va augmentar serpentinament. Les mans d’en Màrius agafaven cada cop amb més força les seves natges i les premia. Aprofitant que la tenia davant es va posar un dels pits a la boca mentre li demanava que anés més ràpid, que no parés, que es deixés anar. La Marta li feia cas en tot el que li deia, li encantava notar la boca, el sexe i les mans pel seu cos. 

Els dos seguien amb el ritme frenètic d’aquell matí de primavera dins del cotxe. La música seguia sonant de fons que es veia entretallada amb els gemecs consistents. El ritme era d’allò més alt, en Màrius premia amb força les natges i ja s’havia oblidat totalment dels pits. La Marta es deixava anar per sentir tot el sexe a dins seu, es va arquejar cap enrere fins que va sentir com tota la passió descontrolada d’ell entrava dins seu.

Just en aquell moment, els dos exhaustos es van quedar dins del cotxe i de nou el mòbil tornava a sonar. Van fer cas omís d’aquella trucada. Ella es va cordar la camisa i es va situar al seu seient, en Màrius se la va mirar i va pensar “aquesta cançó l’hauré d’afegir a la música del cotxe, és brutal”. Van tornar a la carretera sense dir res. El cotxe en silenci que es va trencar només en arribar a la seu de l’empresa. Ella es va acomiadar amb un “gràcies”, ell va moure el cap i va tornar a visitar els seus clients. 

Fantasia desconeguda

Ha arribat un punt de la meva vida, en el qual m’ho agafo tot tal i com ve. Un dels principals culpables perquè ho faci així és en Ciri. En un principi, li donava voltes constantment al que pot passar o deixar de passar, en el fons era fantasiejar, però ja se m’ha passat aquesta etapa i ara intento gaudir de la vida tal com raja.

Feia mesos que no tenia cap mena de notícia d’en Ciri, havia desaparegut per complert del meu radi d’acció, fins que la setmana passada  es va posar en contacte amb mi. Com és habitual en ell, ho va fer d’una manera diferent. Mentre em preparava per sortir a córrer, un sobre es va escolar per sota la porta. En aquell moment, el meu cor es va accelerar. D’una revolada vaig obrir la porta, però ja era massa tard, la porta de l’ascensor es tancava i no podia saber del cert qui havia deixat aquella nota, tot i que ho intuïa.

Vestida d’esport, em vaig asseure al sofà i durant uns minuts vaig visualitzar el sobre. No sabia si tenia ganes d’obrir-lo o no fins que en vaig olorar el contingut. Amb delicadesa el vaig obrir tot descobrint una nota curta però intensa “Mia, t’espero demà a les 21.00, compliràs una fantasia. Ciri”. Durant uns segons vaig dubtar si volia seguir jugant a aquell joc. Un munt de preguntes em van començar a sorgir, però la que més em preocupava era de quina fantasia parlava? Com sap quines fantasies tinc amb les poques paraules que hem intercanviat? Tot plegat era un enigma, com en Ciri. M’atreia massa per deixar escapar aquella oportunitat.

Durant la nit, gairebé no vaig poder aclucar ull. L’insomni em perseguia. Si aconseguia dormir una estona, la ment es transportava cap a les trobades amb en Ciri. Finalment, vaig entrar al món dels somnis, quan em vaig despertar estava totalment excitada. Potser no havia dormit ni dues hores, però és com si hagués dormit tota la nit amb ell. Morta de son, em vaig dutxar amb aigua freda per fer-me passar aquella sensació d’excitació.

Al vespre al arribar a casa, el magnetisme d’en Ciri es va començar a apoderar del meu cos. Semblava com si fos ell el que em deia què havia de fer, què m’havia de posar o quin perfum havia de triar. Les darreres 24 hores, ell havia revolucionat totalment la meva vida i en una estona estaria descobrint la meva fantasia que desconeixia.

Suposo que et preguntaràs, què havia de fer, què m’havia de posar o quin perfum vaig triar. Preguntes amb resposta. Què havia de fer? No dubtar en cap moment i acudir a la cita puntual. Què m’havia de posar? Un vestit d’estiu de nit, sense roba interior. Quin perfum vaig triar? El que li agradava a ell, subtil però elegant.

A diferència d’altres vegades, vaig agafar la bossa per sortir al carrer sense gens de nerviosisme. En certa manera estava relaxada per les poques hores que havia dormit, però dins meu hi havia un punt d’excitació que em conduïa cap a casa seva. La temperatura era agradable i fins i tot corria una certa brisa que em refrescava pel carrer. Caminant, sentia com el perfum anava deixant petja al pas de qualsevol home, em sentia poderosa.

Fins i tot, em vaig permetre la llicència d’arribar dos minuts tard a la meva cita. Era una fanàtica dels horaris, però aquella nit, res ni ningú importava, només jo. Vaig tocar suaument la porta i al segon toc es va obrir lentament. Una llum tènue sortia des de l’interior. Sense ni preguntar, em vaig endinsar a la meva fantasia. Una melodia de piano sonava suaument, com si volgués apaivagar el meu desig, lluny d’això em va convidar a observar el taller d’en Ciri.

No notava la presència d’ell per enlloc, però sabia que era per algun racó observant com em movia. La butaca estava recoberta d’un pedaç de tela, al costat una taula amb una copa amb gel. M’hi vaig acostar per descobrir-ne el contingut, era whisky japonès. No m’en vaig poder estar de tastar-lo. El següent impuls va ser acomodar-me a la butaca. M’hi vaig reclinar mentre vaig aprofitar per fer un nou glop de la copa. 

La música seguia sonant de fons, em transportava a la calma i serenitat. Seguia sense aparèixer ell. Vaig girar la vista de nou cap a la taula, al costat hi havia uns trossos de tela fina, com de seda. En vaig agafar un. Quelcom dins meu em va portar a tapar-me els ulls. Sabia que aquell acte comportaria l’aparició d’en Ciri. Efectivament, al cap d’uns minuts vaig notar la seva presència. El perfum que desprenia es podia notar a certa distància. 

Música de piano

El tenia al costat, assegut sobre la taula. Amb la punta del dit em va resseguir el braç, em va posar la pell de gallina. Seguidament, va seguir jugant amb mi, resseguint els meus llavis, les espatlles i el voral del vestit que cobria els meus pits. Només amb aquell senzill gest, va aconseguir excitar-me. La música sonava de fons mentre seguia amb el ritual del dit. Només era un petit gest, però em va acaronar cada centímetre del meu cos que quedava al descobert. Quan va recórrer els últims centímetres de les meves cames em va xiuxiuejar “estàs apunt per la teva fantasia?”. 

Vaig assentir amb els ulls tapats. Acte seguit, em va acostar la copa per fer-ne un nou glop, me’l va passar pel coll deixant anar unes gotes que van relliscar per la meva pell. La sensació calent/fred va recórrer tot el meu cos. Amb els altres dos trossos de tela que quedaven, em va lligar suaument les mans. Encara no sabia quina fantasia s’havia plantejat, en breu ho descobriria.

De nou, el dit va entrar en acció. Va deixar caure un tirant, després un altre fins que el vestit va caure per la seva pròpia inèrcia. A poc a poc i amb cura m’el va treure. Va marxar uns segons i va tornar. No tenia ni idea del que estava apunt de fer. Tota nua reclinada a la butaca em tenia per ell. Vaig sentir com si deixés diversos objectes sobre la taula, però no sabia què era. Tot aquell joc m’estava excitant més i més.

De cop i volta, vaig sentir com si escorregués aigua d’un pot o alguna cosa semblant. Estava totalment intrigada fins que vaig sentir com començava a escampar quelcom per sobre del meu sexe. Ell va dir “no et moguis” i vaig obeir a l’instant. Només ho va escampar per la part on tenia bell púbic del meu sexe. No és que el portés malament, però per fi sabia què anava a fer, a complir una de les meves fantasies més eròtiques.

Mai m’havia rasurat el sexe i com és obvi, mai algú altre ho havia fet. Notava el tacte fred com s’escampava per sobre el meu sexe. Amb una brotxa d’afaitar ho anava aplicant a poc a poc. M’havia de mossegar el llavi perquè quan vaig descobrir tot aquell joc, la meva excitació va pujar a uns nivells inintel·ligibles. Es va esperar una estona, notava la seva mirada clavada amb mi, observant tot el meu cos. Bevia un nou glop i aprofitava per passar el got per la punta dels meus pits.

Confiava totalment amb en Ciri quan vaig sentir com preparava la navalla. Vaig notar el contacte sobre la meva pell i com anava enretirant la crema. Ho feia a poc a poc, gaudint d’aquell paisatge i d’aquella sonoritat. El tacte fred recorria el meu sexe totalment càlid. Parava un moment per netejar la navalla amb l’aigua i seguia metòdicament per deixar-me sense ni un pèl. El que em provocava més excitació és quan passava el dit per comprovar que la pell relliscava amb suavitat.

En aquell punt, hauria pogut fer amb mi el que volgués. Només quedaven uns petits detalls per acabar amb la meva fantasia. Em va passar una fina tela per acabar de treure la crema sobrant. El seu dit relliscava amb facilitat per tot el meu sexe. M’agradava la sensació. Va parar per un moment, em va obrir de cames i al segon ja notava com amb la llengua començava a jugar.

Sentia com s’obria pas en el camí cap al plaer. Tenia la pell molt sensible, sentia com s’endinsava dins meu. No va tardar ni dos segons en fer-me gemegar. Era tan gran l’excitació que portava dins meu que em vaig desfermar com mai havia fet. La llengua  acompanyada amb els dits, entraven i sortien sense donar-me treva. El meu cos es removia sobre la butaca mentre en Ciri seguia jugant entre les meves cames i m’agafava amb força els pits. Era una sensació inusual, crec que mai havia arribat a tal punt d’excitació. 

De la meva boca van sorgir unes paraules que mai en ma vida havia pronunciat davant de ningú: “Ciri folla’m”. Sense ni pensar-ho em va obeir per primera vegada. Em va reclinar sobre la butaca i el vaig notar en tota la intensitat. No parava d’entrar i sortir, no parava de fer-me gemegar, no parava de donar-me plaer, no parava de satisfer-me. No va parar fins que em vaig deixar anar en un llarg orgasme.

Després d’aquesta experiència i pensat en perspectiva, potser si que em coneix més del que em penso. No cal tenir grans converses, de fet en Ciri és un home de poques paraules. Però el que m’ha demostrat és que sap el que una dona vol i aquell dia va aconseguir treure de dins meu una fantasia totalment desconeguda per mi. Quin serà el proper repte?

El diari de la Mia

Haig de confessar que fa unes setmanes cap aquí estic gaudint d’allò més de la meva llibertat sexual. Ens agradi o no, la societat on vivim, per molt avançada que sigui en tecnologia, en el nostre dia a dia no ha avançat ni la meitat. Un clar exemple és el sexe. Saps quants tabús hi ha? Saps com es miren les dones segons quines actituds tenen? Saps que si un home fa el mateix el veuen com un mite? En canvi, si ho fa una dona la qualifiquen de…(ja saps de què parlo).

He decidit obviar tots aquests clixés socials i oblidar-me per complert del que pensin els altres. Des que vaig arribar als 40, la meva vida ha fet un gir considerable. Més que des del canvi de dècada, va ser en el moment que vaig conèixer en Ciri. Em té totalment perplexa, perquè m’ha fet arribar a punts on mai m’hauria imaginat. Sense embolcalls socials estic gaudint més que mai del sexe i això és el que et recomano si llegeixes les línies del meu diari, allibera’t.

De sempre m’ha agradat gaudir del plaer. Et preguntaràs si tinc tabús? Possiblement. O és que a tothom li agraden les pel·lícules de terror? Doncs a mi m’agrada gaudir del sexe sense contemplacions però sempre i quan hi hagi el respecte pel mig i limitant fins on vull arribar. Si he provat coses? En els últims mesos moltes. Si creus que sóc una persona promíscua, no cal que segueixis llegint perquè penses com aquella part de la societat en què les dones no poden tenir llibertat sexual.

Vaig comprendre que la meva relació amb en Ciri era totalment diferent ja fa unes setmanes. Tinc clar que me’l trobaré quan ell ho decideixi. Mentrestant, gaudiré del nostre joc de secrets, confidències, moments, de passió i sobretot de desinhibició. Gràcies a ell he tastat el sexe com mai m’hauria imaginat i és el que penso fer a partir d’ara, deixar-me portar i no fer-me preguntes que no duen enlloc.

Aquest matí he anat a treballar. Ja fa uns dies que amb en Ciri ens comuniquem a través de missatges. Ara no em posaré a explicar-vos totes les nostres intimitats. Ja des d’ahir a la nit que em tempta però m’ha suggerit que acumuli el desig sense anar més enllà. Així ho he fet. Les converses cada vegada em porten a un clímax molt més alt, però he decidit fer-li cas i deixar que el desig vagi fruint al llarg del dia.

No sé com s’ho fa però em produeix un neguit sexual que no havia experimentat mai. És hora d’anar a dinar i enfilo el camí cap al cotxe. És un dia de tardor on els núvols es comencen a concentrar per deixar anar un raig de pluja. Obro el paraigua i enfilo el trajecte sota l’aigua. Cauen gotes a dojo i les fulles dels arbres es van estenent pel carrer com si fos una catifa de diferents colors.

Amb el vestit que porto avui, començo a notar com la pluja em salpica. No puc evitar ruboritzar-me al notar l’aigua fresca que contrasta amb la xafogor. Accidentalment, noto com l’aigua cau pel coll i s’escola a poc a poc per l’escot del meu vestit. Regalima suaument i m’acaricia una part de la meva pell. Es passeja per dins meu i em deixa una sensació plaent.

Moc un xic el paraigua per sentir alguna gota més que m’acariciï. M’encanta la sensació. Noto com algunes gotes recorren diferents parts del meu cos. Ningú ho sap però la pluja m’està excitant considerablement. De fet, tothom va pel carrer amb la única intenció de no mullar-se i arribar ben aviat al seu destí. En el meu cas, el desig es concentra dins del meu cos.

Arribo al cotxe. Deso el paraigua. M’assec durant uns minuts per escoltar com cada vegada plou més fort. No s’escolta res més que les gotes com impacten contra el parabrisa. Tanco els ulls i no puc evitar passar la mà per sobre la roba, acariciant els diferents plecs del meu vestit. En aquell precís moment m’arriba un missatge. Suposo que ja et pots imaginar de qui és.

“Ciri: amb la pluja que cau no et pots refrenar dels teus instints bàsics i vull que frueixis del teu cos”.

Al llegir-lo, encara m’he accelerat molt més. Sense ni pensar que estic al mig del carrer dins del meu cotxe a plena llum del dia, començo a explorar el meu cos. Acaricio suaument els pits per sobre la roba buscant el plaer que m’agrada. Els dits es mouen sigil·losament fins que aconsegueixen entrar per sota la roba fins a buscar la punta del pit. L’acaricio a poc a poc, notant com cada vegada estic més excitada al ritme de la pluja.

L’altra mà lliure s’esquitlla per sota el vestit. Busca la intensitat del meu entrecuix.

“Ciri: t’agrada notar la pluja i les teves mans com juguen amb el teu cos?”

M’acaricio el sexe al mateix temps que ho faig amb els pits. Estic totalment oberta al plaer dins del cotxe. Un vehicle passa pel costat, una bassa esquitxa el parabrisa. M’aturo per un moment, però les ganes de desig són més fortes. Una parella camina amb el pas accelerat sense saber el que faig. Ni s’aturen i en aquell precís moment un nou missatge.

“Ciri: a què esperes a endinsar els teus dits? Ho estic desitjant”

 Sense ni pensar-ho, un dels dits entra dins meu sense contemplacions. Tinc ganes de notar tot el plaer. Em pessigo un dels mugrons que gairebé surt a fora. Jugo amb el clítoris notant els dits humits que es passegen i que s’introdueixen. Primer un, després un altre i anar augmentant. No puc evitar els gemecs. Escolto veus de fons i ni això em fa parar.

“Ciri: vull que arribis al màxim plaer, deixa’t anar”.

El degoteig del meu frenesí el noto per tot el meu cos. Els dits no paren d’entrar i de sortir. Els pits els tinc durs com mai. Els premo amb força i estan totalment a l’aire. Cada vegada l’orgasme és més proper. L’últim missatge d’en Ciri retruny dins del meu cap i no puc parar d’endinsar els dits de plaer fins al fons. La pluja rebota amb insistència contra el meu cotxe. Cada vegada és més persistent. Arribo al límit i deixo anar un sostingut crit de plaer en el moment que cau un tro que retruny dins del cotxe.

“Ciri: això encara no ha acabat”.

Quan llegeixo el seu últim missatge em quedo totalment perplexa. La pluja va parant a poc a poc. Han passat uns minuts i ja estic en disposició de seguir el trajecte cap a casa. No sé si algú ho ha vist, però lluny de ruboritzar-me, sé que acabo de passar una estona fantàstica i que tot el desig acumulat des d’ahir a la nit per fi ha sortit. M’entorno a casa amb un somriure d’orella a orella.

“Ciri: recorda, això encara no ha acabat…”

Amb aquest intrigant missatge arrenco el cotxe… La pluja sembla que ha amainat, alguna escletxa de sol es dibuixa en el paisatge. No sé com s’ho fa però l’últim missatge m’ha deixat ben intrigada. Noto com la sang recorre el meu cos. Noto com el desig de cop i volta torna a sortir, però m’haig de concentrar en la carretera. Mil i un pensaments em voregen la ment mentre torno cap a casa, un és constant “això encara no ha acabat”.

Al arribar a casa el cel es torna enfosquir. Amenaça pluja. Tanco i pujo les escales d’una revolada. Al posar la clau al pany cau un primer tro amenaçador. Al entrar noto una olor diferent, d’home, d’algú que conec però que ara no sé associar. Deso les coses i cau un segon tro. La pluja inicia el seu recorregut rebotant contra els vidres. Baixo la persiana del menjador i em dirigeixo a la cuina. Al moment que tanco la finestra un nou tro em dibuixa una figura rere meu. El veig a través del reflex del vidre, és en Ciri. Aquesta situació m’excita de sobre manera.

Em pren per darrera i s’aferra al meu cos. Obre la boca i a cau d’orella em xiuxiueja “recorda, això encara no ha acabat…”. Al sentir-ho em fonc en una nova mostra de plaer. No puc ni baixar la persiana per evitar que l’aigua impacti contra els vidres nets. Em té ben agafada. El noto intens contra el meu cos. La seva excitació és màxima. No puc evitar tocar-lo amb la mà per sobre la roba. M’acompanya fins al marbre de la cuina i sense saber com aconsegueix lliurar-se de les traves que l’impedeixen entrar dins meu. M’aixeca el vestit i en un segon el noto intens, sense treva, gaudint, gemegant, extasiant-me sense poder reaccionar. És el plaer pel plaer. El sexe pel sexe. El gust pel gust. És en Ciri.

Quan aconsegueix arrencar-me un gemec suau però plaent em gira de cop. Em pren els pits amb força. M’agafo amb força contra el marbre de la cuina i heus en aquest punt que noto com torna a entrar sense aturador. Mai m’he sentit plena com en aquest moment. La pluja cada vegada és més intensa i les seves embranzides sembla que segueixin el clixé de la tempesta. El noto fort, molt fort. Gemego fort, molt fort. No podré aguantar massa aquesta situació. És totalment incontrolable. No sé com s’ho fa, però aconsegueix que arribi dues vegades simultànies a l’orgasme.

La pluja s’atura de cop. El cel s’obre i deixa brollar un petit raig de llum. Mentre intento recompondrem a la cuina de casa, en Ciri s’esvaeix sense deixar-me temps per res més. Estic massa extasiada per poder articular alguna paraula, ho intento però no puc. Hauré d’esperar una nova tempesta per poder gaudir d’ell. Mentrestant, ho tinc clar, gaudiré de la vida perquè les normes me les marco jo, no pas la societat on vivim.

Dark side

Em presentaré, em dic Mia i tinc 41 anys. Potser et semblaran irrellevants aquestes dades però quan llegeixis la meva història canviaràs totalment d'opinió. No sé per on començar i per això he optat per presentar-me, no com si fos un grup d'autoajuda sinó per explicar la meva història perquè potser tu també tens un "dark side" com ell diria. Tu en tens? Crec que sí.

Com pots imaginar no em dic Mia, és el meu sobrenom. No sabràs moltes dades perquè segurament són irrellevants. És igual si estic soltera, casada, separada o viuda, qui sap. Tots amaguem una part de nosaltres que és innata, però que se'ns pot despertar en algun moment determinat. Sempre hi ha un què o un qui que ens desferma aquest costat fosc.

Potser estàs pensant ara mateix que estic casada i el que pretenc explicar-te és una infidelitat, però sap greu dir-te que no és el cas. Pretenc anar un xic més enllà i ensenyar-te d'altres coses. Però abans t'hauria de parlar un xic més de mi perquè em puguis entendre a la perfecció.

Malauradament dins la nostra societat convivim amb una sèrie d'estereotips, sobretot masclistes i sexistes. Per exemple si et dic que em fascina el sexe i sóc dona em diràs un qualificatiu totalment masclista, però en canvi si ho diu un home diràs "aquest tiu és un màquina" per posar un cas. Esclava de la societat sempre havia pensat que el sexe és conèixer algú pel qual et sents atreta i materialitzar aquesta atracció sempre respectant uns certs límits. Avui et puc dir, que estava totalment equivocada i he après que cal deixar-se portar.

Tot això ho vaig pensar fins un bon dia. Quan? Molt senzill. Amb els 40 anys complerts vaig entrar en una època buida, la crisi d'edat que diria la societat però considero que no és això, sinó que són etapes. Estava cansada de la vida tradicional i un bon dia el sol va tornar a sortir i em vaig veure involucrada en un joc fosc i desconegut, però que m'aportava molta llum a la meva vida, s'em va obrir un nou espectre.

Sempre havia practicat sexe del que es coneix com a tradicional. No era una gran experta però sabia a la perfecció què m'agradava i què no. Tenia uns límits establerts que mai ningú s'havia atrevit a ultrapassar, bàsicament perquè tinc un cert caràcter i no m'agrada que em facin anar cap aquí o cap allà. Però en la meva etapa d'introspecció i quan semblava que la meva vida sexual entrava en un atzucac tot va canviar quan ell va entrar a la meva vida.

I qui és ell et preguntaràs? Poca cosa et puc avançar, només et puc dir que ens vam conèixer de la manera més inesperada possible i que si ell em diu Mia, jo li dic Ciri. Noms en clau però que m'han fet descobrir el meu costat més fosc. Suposo que estàs desitjant saber com ens vam conèixer i què m'ha portat a explicar la nostra història.

Fa uns anys que vaig trobar la feina de la meva vida, treballo en una biblioteca d'una fundació envoltada de llibres antics. Hi ha dies que no tinc cap visita i em passo tot el dia sola. D'altres no paren de venir investigadors o estudiants a consultar el nostre extens catàleg. Alguns d'ells només venen unes hores i no torno a veure'ls mai més. D'altres s'hi passen dies i dies fins que troben la informació desitjada.

Un bon dia va aparèixer un home un xic més jove que jo, des d'un bon principi vaig notar que tenia quelcom seu que m'atreia. No sé si t'ha passat mai però saps aquell instint que t'indica alguna cosa, però no saps el què? Doncs això. Quan venia es passava tot el matí demanant informació sense parar. Em tenia totalment eclipsada i en més d'una ocasió em deixava sense paraules. Em feia sentir contrariada.

A mesura que anava venint, em sentia més atreta per ell. No aconseguia concentrar-me amb la meva feina i en més d'una ocasió m'havia quedat mirant-lo com recopilava informació, feia fotografies de documents i anotava coses al seu portàtil. Alguna vegada fins i tot, m'havia enxampat com el mirava. Recordo perfectament la seva mirada blava com s'impregnava de mi i em feia ruboritzar.

No sabia què era, però els dies que venia a l'arxiu em posava molt nerviosa i em costava dormir. És igual que estigués cansada, però quan em posava al llit i hi pensava un sol moment feia que em despertés de cop. Tenia un poder sobre meu que mai ningú havia aconseguit. Aquest fet em començava a preocupar, calia trobar-hi una solució.

Vaig pensar que el millor seria parlar-hi per superar el meu nerviosisme. Tot i això, moltes vegades quan intentava iniciar una conversa per banal que fos, em bloquejava. A mi que sempre podia fer-la petar amb qualsevol persona, ara veia com per un estrany motiu no aconseguia articular més de dues paraules. Qui em veu i qui m'ha vist, pensava…

Tot aquest embolic interior el vaig començar a resoldre a finals del mes de gener. Aquell dia m'ha quedat marcat per sempre i va suposar un abans i un després de la meva vida. Era dijous al vespre quan allarguem l'horari fins a les 7 de la tarda. A fora ja era tot fosc. Mancava mitja hora per tancar i va ser llavors que va ocórrer un succés inesperat...

Durant la tarda vaig tenir feina constant fins a les 6, no parava de venir gent. Quan vaig aconseguir tenir una estona de repòs i calma em vaig asseure a la cadira i allí el vaig veure, era l'única persona que havia quedat a la sala. El vaig començar a observar mentre feia endreça de paperassa, estava realment concentrat però quan menys ho esperava em fitava i em deixava gairebé sense respiració.

Així vam estar una estona, semblava una eternitat, però li seguia el joc a la perfecció. Havia aconseguit que em relaxés una mica i tot. Aquell intercanvi de mirades em començava a seduir i cada vegada em sentia més atreta pels seus ulls i la seva presència. Mancaven pocs minuts per haver de tancar i el joc s'hauria acabat. Amb un fil de veu entretallat li vaig comunicar que era hora de tancar, em va respondre movent el cap...

Al cap d'uns instants ja quasi havia recollit tot el seu material. Es va aixecar amb la bossa negra i es va aturar un instant. Pensarós, va treure un tros de paper i amb el seu característic bolígraf Pilot va escriure quelcom mig encorbat sobre la taula. Me'l mirava com procedia. Es va aixecar, es va dirigir cap a mi i em va donar el tros de  paper. Quan vaig notar el tacte de la seva pell em vaig quedar pràcticament sense aire.

Estava totalment ruboritzada. Quan vaig reaccionar havia desaparegut deixant al seu darrera una nota. El seu hermetisme m'atreia d'allò més. Passats uns minuts em vaig recuperar. Tremolosa obria aquell paper i tal i com és ell només hi havia una adreça i una hora indicada, al final amb majúscula hi deia "T'ESPERO". Pel cap m'hi van passar mil i un pensaments, havia aconseguit excitar-me amb una curta nota.

A les 21.00 hores havia de ser a l’adreça indicada. En un primer moment pensava en no anar-hi, però hi havia quelcom que m’hi portava de dret. No m’hi podia negar, hi havia alguna cosa que m’atreia cap a ell i havia de saber què era. Quan arribés al lloc possiblement ho descobriria i després aconseguiria relaxar-me i tornar al meu estat normal. Vaig endreçar ràpidament la sala i vaig tancar en un tres i no res. Vaig sortir cap a casa per dutxar-me amb calma i intentar relaxar-me per un moment.

El cor em bategava ben ràpid, caminava accelerada, més de l’habitual. Si algú trobava pel camí el saludava, però ni m’aturava, necessitava posar-me sota l’aigua i notar com el meu cos s’anava calmant mica en mica. Si em prenen la tensió en aquell moment, de ben segur que m’haurien prohibit el cafè de per vida. Quan vaig arribar a casa, ni podia posar la clau al pany, finalment ho vaig aconseguir. Em vaig despullar ràpidament, vaig engegar l’aigua i sense ni pensar-ho m’hi vaig posar.

Estava tan perduda en els meus pensaments que ni vaig pensar que tardava uns minuts en escalfar-se. El crit que vaig deixar anar al sentir l’aigua freda, em va servir per relaxar-me una mica. Quan vaig entrar en calor vaig intentar agafar l’esponja i fregar-me a poc a poc. L’aigua queia per sobre la meva pell i m’anava acariciant lentament. El coll el fregava amb suavitat, seguia baixant pels pits que sentien el meu estat d’excitació, després cap al ventre i passant en direcció cap a les cames. Després tocava esbandir-ho tot acompanyat de la mà. Tenia el cos realment excitat, però ara el meu cor ja no anava tan accelerat.

Em vaig vestir tal i com em sentia. Vaig buscar entre l’armari fins que vaig topar amb un vestit negre, cenyit i que deixava al descobert l’esquena. No sé perquè però em sentia atreta i aquest era un dels vestits més sensuals que tenia, no mostrava res en concret però dibuixava moltes coses. Em vaig posar les mitges, el vestit, una mica de perfum, la jaqueta i vaig sortir cap a la direcció indicada.

Passava un minut de l’hora. No sabia què fer, el nerviosisme s’apoderava de mi. Tenia temptacions de girar cua i tornar de nou cap a casa. Un impuls em va portar a donar dos tocs suaus a la porta, quan anava a fer el tercer la porta es va obrir lentament. Una llum tènue sortia de l’interior, vaig entrar sense saber cap a on. Un fil de música molt suau sonava i el vaig seguir fins que el vaig trobar a ell.

Seia davant d’una tela, estava pintant. Vaig saludar amb un to de veu baix, no el volia descentrar. Al moment ell va respondre “t’estava esperant. Si us plau, seu al sofà i t’agrairia que deixis l’abric al penjador”. Mai m’ha agradat que em manin, però les seves paraules van entrar dins meu i vaig obeir sense problemes. Em vaig acomodar al sofà esperant noves indicacions.

El primer que vaig fer va ser observar el quadre, estava totalment en blanc. Tenia al seu costat tot de colors preparats per estampar-los sobre la tela, es va girar i em va mirar. Al cap d’uns moments va articular unes paraules “Et vull pintar, ets una dona realment bonica. Vull que et despullis”. En aquell punt, no sabia com actuar, però de nou vaig tornar a obeir, sense ni obrir boca. Em vaig despullar davant seu, estava molt excitada. 

Va començar a traçar les primeres figures sobre el quadre. Semblava una altra persona. Es girava moltes vegades per mirar-me. Quan ho feia, entrava en un nou estat d’excitació. Observava com les seves mans donaven forma al meu cos. Em deixava portar per una estranya raó i el caliu de la música m’ajudava a sentir-me cada vegada més còmoda i relaxada.

Ja havia dibuixat per complert la meva figura, es va aixecar un moment i es va dirigir cap a mi. Va apropar-se i vaig poder notar el seu perfum. Va recórrer amb les seves mans plenes de pintura el meu cos, sense tocar-lo. Notava com si m’acariciés, però no ho feia. Els meus pits cada vegada estaven més durs, era una sensació increïble. La seva sola presència em portava a un estat que mai havia experimentat. Quan va revisar tot el meu cos, em va olorar per un moment i com si no passés res es va tornar a situar davant la seva nova creació per seguir pintant.

A l’estona començava a posar color a tots els traços que havia dibuixat. La meva forma s’anava reproduint sobre el quadre. Observava cada un dels moviments que anava fent i era com si sentís el pinzell passar per sobre meu. Em veia dibuixada amb la mà a l’entrecuix i el cap tirat enrere. La meva cara traspuava plaer, el meu cos desitjava, els meus pits es mostraven ferms, semblava com si l’orgasme arribaria d’un moment a un altre.

Quan ja tenia pràcticament el quadre acabat, es va girar i es va seure davant meu. Es va servir una copa i em va seguir fitant de dalt a baix. Esperava que d’un moment a un altre actués, però no ho feia, fins que va articular unes paraules “vull que et toquis per mi”. Aquelles paraules de nou van quallar dins meu i com si comencés un joc de seducció els meus dits van començar a recórrer tot el meu cos.

Dibuixava a la perfecció els pits, els tocava amb calma i serenitat.  Jugava una estona amb ells i els premia amb força. La meva respiració es començava a accelerar. En aquest punt es va girar i va seguir pintant. Jo no podia deixar de tocar-me de jugar amb el mugró i de sentir-me desitjada. Cada vegada que deixava anar un lleu esbufec, ell es girava i se’m quedava mirant durant una estona.

Seguidament vaig seguir amb aquell joc de seducció. Estava realment excitada i ell ho plasmava a la perfecció dins del quadre. Vaig baixar la mà lentament pel ventre i vaig jugar amb el melic, buscava el meu sexe. Els dits es movien amb pas ferm i decidits cap al punt de màxim plaer. El recorria amb la punta mentre seguia jugant amb l’altre mà amb un dels pits. Cada cop em notava més molla i desitjava sentir com els dits entraven dins meu.

Vaig veure com una de les mans del quadre restava sobre el pit. La respiració era molt més accelerada. Cada vegada tenia més ganes d’arribar a l’orgasme i volia que ell em mirés. Quan un dels dits va entrar dins meu, vaig deixar anar un esbufec allargat. Va parar en sec de pintar i em va mirar. Em mossegava un dels llavis, perquè no podia reprimir la sensació d’excitació que estava experimentant. 

Els dits entraven i sortien com si no hi hagués demà. Ell s’ho mirava des de la distància fins que va articular unes paraules “vull que em satisfacis” i en aquell moment no vaig voler reprimir-me més per buscar l’orgasme desitjat. Em tocava els pits, els dits entraven i sortien sense cap mena de control fins que el vaig satisfer tal i com m’havia demanat.

Estava totalment suada estirada al sofà. Ell em va mirar càlidament “a partir d’avui hem començat un joc. Sé que ets una dona que no t’agrada que et manin i vols fer el que et plagui, però has comprovat que amb mi és totalment diferent. T’agrada que et mani i et plau satisfer-me, Mia”. Mai ho hauria dit, però tenia tota la raó del món, m’excitava obeir-lo.

Es va girar i va seguir pintant. Captava tots els meus moviments, tot allò que li havia transmès durant aquella estona. Em sentia realment fascinada per aquell quadre i per la seva presència. Finalment, vaig caure dormida. L’endemà em vaig despertar tapada per una manta, el sol entrava per una de les seves finestres, però allí no semblava que hi hagués ningú. Al costat vaig trobar sota una llimona, una nota on s’acomiadava de mi. El quadre ja no hi era i ell tampoc.

Em vaig vestir i vaig tornar a casa. Em sentia diferent, com si encetés una nova etapa de la meva vida. Ja no estava inquieta. La nota em deia que ben aviat rebria notícies d’ell. Però els dies van anar passant i ja no va tornar a fer consultes. Fins que una setmana després, un missatger em va portar un paquet, era el quadre. A casa el vaig obrir i el vaig mirar, per uns segons em vaig emocionar al veure com havia captat tots els meus moviments i la delicadesa del meu cos. Al mateix temps, em vaig excitar de nou recordant aquella essència, aquell moment.