diumenge, 15 de març del 2020

La música d'en Màrius


En Màrius és un home casat, “feliç”. Per què ho dic entre cometes? Molt senzill, sempre hi ha qui té un costat amagat i ell com molts el té. Saps que li agrada la música? Saps què li provoca la música? Jo sí...ho vols descobrir? Ja t’aventuro que serà un camí d’anada i tornada dins la vida d’aquest personatge.

Potser t’agradaria conèixer un xic més qui és i què fa. Fa uns anys que està casat. És “feliç” perquè té una vida complerta segons els estàndards de la nostra societat. És comercial en una empresa, té un bon sou, treballa de dilluns a divendres i durant el cap de setmana fa escapades a la casa que tenen a la muntanya i durant l’estiu aprofita amb la seva parella per anar a l’apartament dels sogres arran de mar.

Fins aquí tot correcte. Però en Màrius té un costat que ben poca gent coneix. Si segueixes llegint tu seràs una altra d’aquestes persones que el coneixerà. No sap què li passa, però certes cançons fa que es transformi. D’aquest fet no en va ser conscient fins fa un parell d’anys aproximadament. La música fa que es transformi i no sigui el mateix de sempre, es converteix en un seductor en tota regla.

Segurament que si algun psicòleg el visités, trobaria l’origen d’aquesta transformació en una experiència viscuda fa molts anys. A ell no li preocupa i per això aprofita al màxim aquest component que s’amaga darrera d’aquesta cara de bon noi. Aquest fet és un perill, perquè la música ens envolta a totes hores. La ràdio l’acompanya durant bona part del dia quan va amunt i avall, per aquest motiu quan va acompanyat intenta escoltar ràdios amb contingut obviant les musicals. Si entres al seu cotxe, veuràs que no té cap emissora musical. El problema és quan un interlocutor femení li demana que posi un xic de música, heus aquí el problema. Però com sempre en té la solució, sintonitza un canal de música clàssica i aprofita per escapar uns riures.

Ja fa uns dies a la feina va començar una nova companya. Des del moment que la va conèixer va pensar que hi havia quelcom en ella que li provocaria posar música al cotxe. Intentant evitar qualsevol contacte es va començar a comportar com una persona tímida. Mantenia molt les distàncies i no buscava cap moment per intercanviar unes paraules amb ella. Sempre s’havia mostrat com una persona oberta, però amb ella sabia que havia de mantenir les distàncies, del contrari coneixeria la seva part més fosca.

Quan la Marta va conèixer en Màrius es va estranyar molt. De fet, ja feia gairebé una setmana que treballava en l’equip comercial i n’havia sentit a parlar molt. Quan els van presentar va notar com un calfred en el seu interior, el seu sisè sentit li anunciava que aquell home no era com semblava, hi havia quelcom dins seu que volia descobrir, què s’amagava darrera d’aquella aparença d’home tímid que havia conegut, però que tots els seus companys sempre havien dit que era molt obert? Per què amb mi es comporta així? Era la gran pregunta de la Marta.

En Màrius seguia amb la seva tasca com a comercial. Marxava de bon matí i visitava els diferents clients. Quan la veia a ella a l’empresa, l’evitava al màxim, era com si veiés el diable, però sabia que tard o d’hora alguna cosa acabaria passant. Quina? No ho sabia. On? Tampoc. El que si sabia és que a la feina no hi volia embolicar el canvi que experimentava quan escoltava música al cotxe. Quan sortia del seu lloc de treball, el que fes o deixés de fer era cosa seva.

La relació entre els dos no millorava. Ell se seguia comportant com algú fred i distant, com si tingués un problema amb la Marta. Aquest fet cada vegada li cridava més l’atenció a ella. Què li he fet? Ens coneixem d’alguna cosa? Li he fet una mala passada? Eren preguntes sense resposta. Com a dona amb caràcter que era, estava disposada a preguntar-li si tenia algun problema amb ella, però al final s’hi repensava perquè feia poc temps que havia entrat a treballar, li agradava la feina que feia i no tenia ganes de buscar-se problemes amb algú que era molt ben considerat entre els companys i els caps. 

Dijous al matí la Marta va anar a l’empresa. Es va preparar un cafè. Des de lluny va veure en Màrius i observava com feia broma amb la resta de companys. Amb tothom hi tenia una molt bona relació, però amb ella sempre hi tenia un eixut bon dia, intercanvi de mirades i poca cosa més. Ella va sortir a fer la ruta habitual que li pertocava dijous.

En Màrius va arribar a la feina i va saludar als companys de manera alegra. Va fer broma amb un parell de companys. Quan va passar pel costat d’ella només li va sortir un just bon dia. Ella la va correspondre amb un gest i poca cosa més. Aquella situació l’incomodava, no sabia el motiu de la seva reacció envers la nova companya, però dins seu s’hi removia quelcom, ben aviat succeirien els primers esdeveniments.

La Marta no tenia cap reunió aquell matí per tant, va agafar el cotxe i va començar la ruta. En canvi, ell tenia reunió amb el seu cap. Es va allargar gairebé una hora, almenys un cop per setmana marcaven objectius. De fet, en Màrius ben aviat s’hauria de convertir en el nou cap de vendes, tothom ho sabia. Nous aires per l’empresa. Un cop acabada la reunió va sortir a fer la seva part més comercial, el que a ell realment li agradava, visitant a clients i pujant els seus objectius de vendes. 

No tenia una ruta concreta quan sortia. El seu instint el va convidar a anar per una via poc transitada, li agradava conduir per llocs on hi hagués poc trànsit encara que tardés 5 minuts més. Es posava la ràdio i aprofitava per fer algunes trucades per agilitzar la llista de visites i per concretar cites pel dia. Quan ja portava una estona i enmig d’una trucada va veure com hi havia un cotxe parat al voral de la carretera, caigut en part dins d’un ramal d’aigua. En aquell tram si hi passava un cotxe cada 30 minuts ja era molt, per això va penjar la trucada i es va aturar al costat del cotxe a l’entrada d’un camí de sorra.

En Màrius va baixar del cotxe i es va dirigir cap al cotxe aturat per ajudar la persona que hi havia a l’interior. Quan hi va arribar es va quedar de pedra i la cara li va canviar per complert, era la Marta. Si hagués fet cas al seu cap, hauria sortit corrent però el cor li deia que havia d’actuar per mirar si li havia passat alguna cosa. Va obrir la porta del cotxe i la va ajudar a sortir-ne. Ella es va quedar de pedra al veure que era ell.

  • Estàs bé? - li va preguntar en un to fred però preocupat
  • Sí, no m’ha passat res, ha creuat un animal enmig de la via i al voler-lo esquivar ha fet que el cotxe s’em quedés dins del ramal d’aigua. No el puc treure i ara estava trucant a la grua per si em podia venir a treure el cotxe - va explicar tota accelerada la Marta.
  • El més important és que estiguis bé. Vols que em quedi fins que arribi la grua? 
  • Deus tenir clients per visitar…
  • En tinc uns quants sí, però no em fa res perdre una estona. En aquesta carretera hi passa molt poca gent i hi podries perdre tot el dia.
  • D’acord - va respondre ella alleujada.

En Màrius va tornar fins al cotxe per fer un parell de trucades i posposar les visites per l’endemà al matí. Entre l’estona que havia perdut amb la reunió i la que preveia que tardaria en arribar la grua només tindria temps per visitar els clients de la tarda. Mentre feia aquelles trucades es mirava la Marta des de lluny. Quan ho feia, el seu cos es ruboritzava, hi havia quelcom en ella que li atreia i molt, no sabia el què. De totes totes havia d’evitar posar música al cotxe, hauria estat la seva perdició.

Ella es movia al costat del cotxe comprovant si hi havia algun desperfecte. Una de les rodes semblava que havia quedat inservible. Ell se l’ha mirava des de lluny mentre seguia fent trucades. Les temptacions començaven a recórrer la seva ment quan observava com es movia aquí i allí. Es fixava en la seva vestimenta. Era un dia d’una temperatura d’uns 20 graus, tirant cap a la primavera. Vestia una faldilla que deixava veure les seves cames i marcava bé el seu cos. A dalt, una camisa blanca que li indicava algunes de les temptacions que hauria de superar al cotxe. 

Després d’una llarga estona es van acabar les trucades. Ja feia més de 20 minuts que la Marta havia trucat a la grua però encara no havia arribat. De sobte, va sonar el mòbil d’ella, el pitjor de tot plegat era que no era el típic to de trucada sinó una música. En Màrius estava totalment perdut perquè la cançó era una de les seves temptacions, un dels èxits que sonava últimament i que tenia quelcom en la seva melodia que el feien transformar. La melodia no parava de sonar, ella  es va atansar a l’interior per respondre però ja era massa tard per ell.


Des de lluny va intentar contenir-se i al penjar li va preguntar si era la grua, ella va respondre que sí i que en 5 minuts arribaria. El cos d’en Màrius es va alleujar per uns moments. Va anar al cotxe i va fer una trucada per apaivagar la cançó. Estava nerviós. El seu interlocutor li va notar cert nerviosisme, ell va dir que no li passava res de res. Al cap d’un moment va arribar la grua. Ja havia passat el pitjor.

La grua va recollir el cotxe i a la resposta si necessitava un taxi per tornar a l’oficina, ella va respondre que el seu company ja la portaria fins on fes falta. En Màrius es va haver de concentrar de nou, ho tenia clar, escoltar programes de contingut i arribar quant abans millors al seu destí. Estava a una mitja hora, per tant havia de ser valent i evitar de totes totes escoltar música. Tenia el do de la paraula i faria el possible per buscar temes de conversa.

Un cop dins del cotxe ell va prendre la iniciativa. Sabia que havia de capitanejar la conversa. Anava traient temes de conversa. Preguntant sobre com se sentia en el seu nou lloc de treball i indagant un xic dins la seva vida. Mica en mica s’anava sentint més còmode. La ràdio sonava de fons i en Màrius estava totalment relaxat. Li havia desaparegut totalment aquell pànic a deixar-se portar.

La Marta se sentia contrariada. Com podia ser com un home com aquell que feia unes hores la saludava amb un fred “hola” o “bon dia”, ara la portés en cotxe. De fet els companys tenien raó quan deien que era un home extravertit. Aquest va ser el seu primer pensament, mica en mica es va sentir còmode com ell i es deixava portar per la conversa, va dissipar per complert aquell pensament estrany, però quelcom dins seu l’atreia cap aquell home.

Seguien fent la ruta per carreteres secundàries quan de sobte tot va canviar. El telèfon de la Marta va començar a sonar amb força. Aquella melodia va sonar amb insistència. El mòbil s’havia amagat al fons de la bossa. En Màrius ja no sabia què fer, estava sonant massa estona i aquella música l’estava fent transformar. Ja no hi havia marxa enrere i un cop finalitzada la trucada…

Per fi va trobar el telèfon i va contestar. Era el seu cap preguntant si havia pogut resoldre el problema del cotxe. Ella va explicar que ja tornaven cap a l’oficina, que en una estona arribarien. Al penjar, va seguir amb la conversa. En Màrius se la va mirar de reüll. La faldilla se li havia pujat un xic i quedava a la vista una part de les seves cames. La calor de l’interior del cotxe feia que de tant en tant enviés una mirada fugissera cap a la seva camisa, buscant algun detall que se li passés per alt. Dibuixava la seva figura mentre anava conduint, començava a imaginar com podria començar tot aquell joc.

Ella seguia donant conversa, sentia com la seva veu era diferent, més elegant, més ferma, com més seductora. Quelcom dins seu anava canviant. En Màrius va treure la ràdio i va posar música que tenia al cotxe. Tot era part del seu pla. Anava sonant aquella música que el feia esdevenir un seductor en totes les de la llei. Mantenia el braç ferm sobre el canvi de marxes i ella en un gest li va acariciar el braç.

Aquell moviment el va aprofitar en Màrius per quan canviés de marxa deixar anar la mà i fer-la passar suaument per sobre la part de les cames de la Marta que havien quedat al descobert. Ella lluny de fer un gest de refús, va optar per fer com si res i el va convidar a seguir jugant. Les mans d’ell van començar a pujar entre les cames, anava parlant com si res passés. Ella va acariciar amb suavitat el braç i el va convidar a anar un xic més enllà. La mà es va escórrer per sota la faldilla, ella va obrir un xic més les cames i va deixar pas a un moment de contacte. La mà fruïa amb el seu pas ferm cap a l’interior, notava com es podia moure sense problema i pujava i pujava sense treva. 

La Marta es deixava anar i li agradava aquell tacte, aquell joc mentre la música anava sonant. Es va descordar un botó de la camisa, dos fins a tres per deixar els seus pits a l’aire. Se sentia totalment excitada i els dits d’en Màrius feien de les seves per sota les cames. S’obrien pas indefinidament. En un moment de dèjà vu va agafar la mà i la va dirigir cap als seus pits tocant la part exterior, els va prémer amb força a l’hora que ella va tancar per un moment els ulls per deixar-se anar.

El joc anava seguint a l’hora que ell conduïa per aquella carretera. Va observar un camí que entrava, sense pensar-ho en Màrius va girar en aquella direcció i es va amagar. Va frenar el cotxe i ja no va poder evitar fer el que el cos li demanava des de feia molta estona. Amb el motor en marxa i sense temps per res es va girar cap a la Marta i va començar a jugar amb aquells pits. Ara tenia les dues mans lliures i va posar la mà que li quedava lliure per jugar per sota les cames. Ben aviat en va rebre la primera recompensa quan ella va començar a gemegar. Es deixaven portar pel moment.

La Marta va començar a descordar els pantalons d’ell. Va posar les mans dins i va començar a jugar amb el seu sexe mentre anava sentint en el seu cos un munt de carícies que la transportaven al més enllà. L’anava prement a un ritme que li indicava el que li havia de fer. En Màrius com a bon amant, entenia aquelles indicacions tot i ser la primera vegada que gaudien junts al cotxe. Els dits d’ell ja havien començat a jugar amb el sexe. Quan ella premia un ritme més fort, ell li recompensava amb un dit que entrava sense cap mena de problema. Si persistia en l’intent, ell es posava el pit a la boca i el succionava sense parar fins que els dos a l’hora deixaven anar un esbufec de plaer.

En Màrius va tirar el seient cap enrere. Ella no s’hi va poder estar i es va posar sobre seu. Sort que era un cotxe ampli, es va situar entre les seves cames i va sentir com el sexe li entrava sense problemes. Es movia a un ritme lent, ell anava esbufegant de plaer a poc a poc. Li va posar la mà entre la cintura i la va acompanyar en aquell ritme apaivagat. Mica en mica, li feia pujar el ritme prement amb força les natges. A ella li agradava aquell ritme que va augmentar serpentinament. Les mans d’en Màrius agafaven cada cop amb més força les seves natges i les premia. Aprofitant que la tenia davant es va posar un dels pits a la boca mentre li demanava que anés més ràpid, que no parés, que es deixés anar. La Marta li feia cas en tot el que li deia, li encantava notar la boca, el sexe i les mans pel seu cos. 

Els dos seguien amb el ritme frenètic d’aquell matí de primavera dins del cotxe. La música seguia sonant de fons que es veia entretallada amb els gemecs consistents. El ritme era d’allò més alt, en Màrius premia amb força les natges i ja s’havia oblidat totalment dels pits. La Marta es deixava anar per sentir tot el sexe a dins seu, es va arquejar cap enrere fins que va sentir com tota la passió descontrolada d’ell entrava dins seu.

Just en aquell moment, els dos exhaustos es van quedar dins del cotxe i de nou el mòbil tornava a sonar. Van fer cas omís d’aquella trucada. Ella es va cordar la camisa i es va situar al seu seient, en Màrius se la va mirar i va pensar “aquesta cançó l’hauré d’afegir a la música del cotxe, és brutal”. Van tornar a la carretera sense dir res. El cotxe en silenci que es va trencar només en arribar a la seu de l’empresa. Ella es va acomiadar amb un “gràcies”, ell va moure el cap i va tornar a visitar els seus clients. 






1 comentari:

  1. Marqués, he passat per aqui i m alegra veureus actiu i en tant bona forma literaria
    Tornaré... !!
    Cuideu vos molt !

    ResponElimina