diumenge, 14 d’octubre de 2018

El diari de la Mia

Haig de confessar que fa unes setmanes cap aquí estic gaudint d’allò més de la meva llibertat sexual. Ens agradi o no, la societat on vivim, per molt avançada que sigui en tecnologia, en el nostre dia a dia no ha avançat ni la meitat. Un clar exemple és el sexe. Saps quants tabús hi ha? Saps com es miren les dones segons quines actituds tenen? Saps que si un home fa el mateix el veuen com un mite? En canvi, si ho fa una dona la qualifiquen de…(ja saps de què parlo).

He decidit obviar tots aquests clixés socials i oblidar-me per complert del que pensin els altres. Des que vaig arribar als 40, la meva vida ha fet un gir considerable. Més que des del canvi de dècada, va ser en el moment que vaig conèixer en Ciri. Em té totalment perplexa, perquè m’ha fet arribar a punts on mai m’hauria imaginat. Sense embolcalls socials estic gaudint més que mai del sexe i això és el que et recomano si llegeixes les línies del meu diari, allibera’t.

De sempre m’ha agradat gaudir del plaer. Et preguntaràs si tinc tabús? Possiblement. O és que a tothom li agraden les pel·lícules de terror? Doncs a mi m’agrada gaudir del sexe sense contemplacions però sempre i quan hi hagi el respecte pel mig i limitant fins on vull arribar. Si he provat coses? En els últims mesos moltes. Si creus que sóc una persona promíscua, no cal que segueixis llegint perquè penses com aquella part de la societat en què les dones no poden tenir llibertat sexual.

Vaig comprendre que la meva relació amb en Ciri era totalment diferent ja fa unes setmanes. Tinc clar que me’l trobaré quan ell ho decideixi. Mentrestant, gaudiré del nostre joc de secrets, confidències, moments, de passió i sobretot de desinhibició. Gràcies a ell he tastat el sexe com mai m’hauria imaginat i és el que penso fer a partir d’ara, deixar-me portar i no fer-me preguntes que no duen enlloc.

Aquest matí he anat a treballar. Ja fa uns dies que amb en Ciri ens comuniquem a través de missatges. Ara no em posaré a explicar-vos totes les nostres intimitats. Ja des d’ahir a la nit que em tempta però m’ha suggerit que acumuli el desig sense anar més enllà. Així ho he fet. Les converses cada vegada em porten a un clímax molt més alt, però he decidit fer-li cas i deixar que el desig vagi fruint al llarg del dia.

No sé com s’ho fa però em produeix un neguit sexual que no havia experimentat mai. És hora d’anar a dinar i enfilo el camí cap al cotxe. És un dia de tardor on els núvols es comencen a concentrar per deixar anar un raig de pluja. Obro el paraigua i enfilo el trajecte sota l’aigua. Cauen gotes a dojo i les fulles dels arbres es van estenent pel carrer com si fos una catifa de diferents colors.

Amb el vestit que porto avui, començo a notar com la pluja em salpica. No puc evitar ruboritzar-me al notar l’aigua fresca que contrasta amb la xafogor. Accidentalment, noto com l’aigua cau pel coll i s’escola a poc a poc per l’escot del meu vestit. Regalima suaument i m’acaricia una part de la meva pell. Es passeja per dins meu i em deixa una sensació plaent.

Moc un xic el paraigua per sentir alguna gota més que m’acariciï. M’encanta la sensació. Noto com algunes gotes recorren diferents parts del meu cos. Ningú ho sap però la pluja m’està excitant considerablement. De fet, tothom va pel carrer amb la única intenció de no mullar-se i arribar ben aviat al seu destí. En el meu cas, el desig es concentra dins del meu cos.

Arribo al cotxe. Deso el paraigua. M’assec durant uns minuts per escoltar com cada vegada plou més fort. No s’escolta res més que les gotes com impacten contra el parabrisa. Tanco els ulls i no puc evitar passar la mà per sobre la roba, acariciant els diferents plecs del meu vestit. En aquell precís moment m’arriba un missatge. Suposo que ja et pots imaginar de qui és.

“Ciri: amb la pluja que cau no et pots refrenar dels teus instints bàsics i vull que frueixis del teu cos”.

Al llegir-lo, encara m’he accelerat molt més. Sense ni pensar que estic al mig del carrer dins del meu cotxe a plena llum del dia, començo a explorar el meu cos. Acaricio suaument els pits per sobre la roba buscant el plaer que m’agrada. Els dits es mouen sigil·losament fins que aconsegueixen entrar per sota la roba fins a buscar la punta del pit. L’acaricio a poc a poc, notant com cada vegada estic més excitada al ritme de la pluja.
L’altra mà lliure s’esquitlla per sota el vestit. Busca la intensitat del meu entrecuix.

“Ciri: t’agrada notar la pluja i les teves mans com juguen amb el teu cos?”

M’acaricio el sexe al mateix temps que ho faig amb els pits. Estic totalment oberta al plaer dins del cotxe. Un vehicle passa pel costat, una bassa esquitxa el parabrisa. M’aturo per un moment, però les ganes de desig són més fortes. Una parella camina amb el pas accelerat sense saber el que faig. Ni s’aturen i en aquell precís moment un nou missatge.

“Ciri: a què esperes a endinsar els teus dits? Ho estic desitjant”

 Sense ni pensar-ho, un dels dits entra dins meu sense contemplacions. Tinc ganes de notar tot el plaer. Em pessigo un dels mugrons que gairebé surt a fora. Jugo amb el clítoris notant els dits humits que es passegen i que s’introdueixen. Primer un, després un altre i anar augmentant. No puc evitar els gemecs. Escolto veus de fons i ni això em fa parar.

“Ciri: vull que arribis al màxim plaer, deixa’t anar”.

El degoteig del meu frenesí el noto per tot el meu cos. Els dits no paren d’entrar i de sortir. Els pits els tinc durs com mai. Els premo amb força i estan totalment a l’aire. Cada vegada l’orgasme és més proper. L’últim missatge d’en Ciri retruny dins del meu cap i no puc parar d’endinsar els dits de plaer fins al fons. La pluja rebota amb insistència contra el meu cotxe. Cada vegada és més persistent. Arribo al límit i deixo anar un sostingut crit de plaer en el moment que cau un tro que retruny dins del cotxe.

“Ciri: això encara no ha acabat”.

Quan llegeixo el seu últim missatge em quedo totalment perplexa. La pluja va parant a poc a poc. Han passat uns minuts i ja estic en disposició de seguir el trajecte cap a casa. No sé si algú ho ha vist, però lluny de ruboritzar-me, sé que acabo de passar una estona fantàstica i que tot el desig acumulat des d’ahir a la nit per fi ha sortit. M’entorno a casa amb un somriure d’orella a orella.

“Ciri: recorda, això encara no ha acabat…”

Amb aquest intrigant missatge arrenco el cotxe… La pluja sembla que ha amainat, alguna escletxa de sol es dibuixa en el paisatge. No sé com s’ho fa però l’últim missatge m’ha deixat ben intrigada. Noto com la sang recorre el meu cos. Noto com el desig de cop i volta torna a sortir, però m’haig de concentrar en la carretera. Mil i un pensaments em voregen la ment mentre torno cap a casa, un és constant “això encara no ha acabat”.



Al arribar a casa el cel es torna enfosquir. Amenaça pluja. Tanco i pujo les escales d’una revolada. Al posar la clau al pany cau un primer tro amenaçador. Al entrar noto una olor diferent, d’home, d’algú que conec però que ara no sé associar. Deso les coses i cau un segon tro. La pluja inicia el seu recorregut rebotant contra els vidres. Baixo la persiana del menjador i em dirigeixo a la cuina. Al moment que tanco la finestra un nou tro em dibuixa una figura rere meu. El veig a través del reflex del vidre, és en Ciri. Aquesta situació m’excita de sobre manera.

Em pren per darrera i s’aferra al meu cos. Obre la boca i a cau d’orella em xiuxiueja “recorda, això encara no ha acabat…”. Al sentir-ho em fonc en una nova mostra de plaer. No puc ni baixar la persiana per evitar que l’aigua impacti contra els vidres nets. Em té ben agafada. El noto intens contra el meu cos. La seva excitació és màxima. No puc evitar tocar-lo amb la mà per sobre la roba. M’acompanya fins al marbre de la cuina i sense saber com aconsegueix lliurar-se de les traves que l’impedeixen entrar dins meu. M’aixeca el vestit i en un segon el noto intens, sense treva, gaudint, gemegant, extasiant-me sense poder reaccionar. És el plaer pel plaer. El sexe pel sexe. El gust pel gust. És en Ciri.

Quan aconsegueix arrencar-me un gemec suau però plaent em gira de cop. Em pren els pits amb força. M’agafo amb força contra el marbre de la cuina i heus en aquest punt que noto com torna a entrar sense aturador. Mai m’he sentit plena com en aquest moment. La pluja cada vegada és més intensa i les seves embranzides sembla que segueixin el clixé de la tempesta. El noto fort, molt fort. Gemego fort, molt fort. No podré aguantar massa aquesta situació. És totalment incontrolable. No sé com s’ho fa, però aconsegueix que arribi dues vegades simultànies a l’orgasme.


La pluja s’atura de cop. El cel s’obre i deixa brollar un petit raig de llum. Mentre intento recompondrem a la cuina de casa, en Ciri s’esvaeix sense deixar-me temps per res més. Estic massa extasiada per poder articular alguna paraula, ho intento però no puc. Hauré d’esperar una nova tempesta per poder gaudir d’ell. Mentrestant, ho tinc clar, gaudiré de la vida perquè les normes me les marco jo, no pas la societat on vivim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada