dimarts, 31 de juliol de 2018

Blood moon



Avui no puc perdre’m l’espectacle. Nit de lluna plena i a més eclipsi de lluna, què més puc demanar? Tinc molt clar el que faré. Conec un raconet desconegut per molts, on s’hi pot veure a la perfecció aquest regal de la naturalesa. En 10 minuts plego de treballar. Ja ho tinc tot preparat per observar el cel durant dues hores: la manta i les ganes de fruir de l’espectacle.

Quan surto em trobo amb una notícia un xic trista, l’estiu fa de les seves i el cel està cobert per una estranya calitja que no permet veure res. Sembla com si algú em vol impedir gaudir de la meva lluna, però ho aconseguiré. Agafo el cotxe i em dirigeixo cap al meu amagatall, on ningú em trobarà. Tothom vol ser partícip de l’eclipsi des de la platja, però enmig del bosc s’hi amaguen llocs màgics on pots gaudir del mateix espectacle acompanyada dels arbres i sense massificació d’estranys.

Després de conduir una llarga estona per fi arribo al meu punt. És totalment fosc, però res em fa por. Tinc el cel per mi sola. S’hi veuen a la perfecció algunes constel·lacions. La contaminació lumínica no fa acte de presència per enlloc. Mirant des del cim puc veure els punts de llum de tota la plana. Però entre tots els tons de colors hi destaca la lluna plena que poc a poc es comença a tapar.

Estirada a la manta vaig observant el cel. L’eclipsi ja ha començat i la fresca del capvespre em deixa un mar de sensacions. El vent m’acarona la pell, es refresca després d’una jornada intensa de calor. Des del cim, m’esborrona el cos quan noto aquella bafarada d’aire intens que recorre el cos de dalt a baix. Però aixeco la vista, observo la lluna com es va tapant i em reporta una intensitat dins del meu cos que mai havia experimentat. Em noto ansiosa, com si quelcom hagués de passar. No sé què és…és com si ella m’alterés i el meu cos s’accelerés per moments.

Segueixo estirada sobre la manta esperant que arribi el punt d’èxtasi de l’eclipsi, quan la lluna prengui el to vermellós en el seu màxim esplendor. Seria el que alguns anomenen “Red moon”. Tinc el privilegi de gaudir d’aquest espectacle sola, perduda enmig dels arbres, convivint amb la natura com si no existís un altre punt perfecte d’unió entre l’ésser humà i el medi ambient. Aquí ningú em veu i jo ho veig tot. Aquí gaudeixo de la meva lluna i ningú m’ho impedeix. Aquí necessito acariciar-me el cos lentament. És ella qui m’hi obliga.
de plaer, però m’agrada jugar enmig de la natura per recobrar mil i una temptacions. Agafo el pit amb força i el premo contra meu. La sensació de plaer va augmentant en el moment que l’observo i el meu cos experimenta les meves carícies.
La lluna cada vegada és més gran, recupera el seu punt perfecte, però amb aquesta aureola diferent que li confereix el seu nou to rogenc. Sembla com si m’empenyés a seguir gaudint de l’espectacle. La mà es dirigeix amb pas ferm cap al meu melic, per recorre’l suaument. Però allí no s’atura, vol baixar un xic més fins arribar al meu sexe. Tinc ganes de molt més, d’experimentar sensacions que la lluna tan sols sap fer-me experimentar.

No només és un plaer per la vista, sinó que ho és pel meu cos que recupera les sensacions del pell a pell quan la mà recorre tot el meu sexe ebri de desig. Els dits ballen descaradament sobre meu i cada vegada és més intensa la sensació d’humitat. Reviscolen com l’aire que corre sobre meu i en un moment de delit un dels dits s’escorre dins meu i em reporta els majors dels plaers.

Em reconforto sobre la manta. El plaer és dins meu i la lluna observa com m’he convertit en una esclava del seu desig. No puc parar. Altra vegada hauria desitjat allargar-ho per fer-ho més plaent, però avui no m’ho permeto, perquè el meu cos només té un objectiu: l’orgasme. 



L’eclipsi gairebé arriba al seu punt i final. Estic totalment extasiada jugant amb el meu cos. Combino les sensacions que em transmet la mà al jugar amb els meus pits i a l’hora amb el meu sexe. No puc evitar deixar anar un crit de plaer enmig del no res. Ningú em pot escoltar, ni tan sols els veïns. Cada vegada és més irrefrenable el ritme de la nit. Quan la lluna recupera el seu punt habitual de plenitud, no puc evitar deixar-me anar en un intens orgasme provocat per aquest eclipsi lunar.

Mig nua, miro de nou el cel. El meu cos recobra la tranquil·litat que li havia mancat les últimes hores. Ara ja torna a estar com fa unes hores quan encara no s’havia iniciat l’eclipsi. Encara que no us sembli, la lluna ens afecta més del que pensem. Pensant amb les últimes llunes plenes em relaxo. Els ulls es van tancant lentament fins que entro en un profund somni ple de melangia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada