"Les marques del Marquès" PART 1

1. EL LLEGAT

Ja fa uns dies que el meu avi ens va deixar. Són dies tristos perquè un munt de records m’assolen, però en aquests moments em vull quedar amb les històries viscudes. Avui per fi m’he decidit a buscar entre els calaixos per fer endreça. Hi ha qui tarda molts dies en fer-ho i d’altres que ho fan d’immediat. En el meu cas és una necessitat personal.

Primer he començat a regirar la calaixera que tenia a la seva habitació. La roba, els llibres i altres objectes els he començat a desar en caixes. Allò que m’interessava, m’ho he quedat com a record. Quan quasi arribava a l’últim calaix, l’he obert i aparentment no hi havia res estrany. M’ha caigut al terra i al voler-lo posar he vist que hi havia com un sobre. M’he encuriosit en voler-lo agafar i la sorpresa ha sigut majúscula quan anava adreçat al meu nom i en majúscules hi destacava “EL LLEGAT”.

M’he assegut sobre el llit i he estat una estona mirant. Un munt de preguntes m’han començat a rondar pel cap. He observat la missiva durant uns instants sense obrir-la. Quin llegat m’havia de deixar el meu avi? Per què a mi? Finalment opto per esvair els dubtes i fitar-ne el contingut. Trec el primer full i començo a llegir. Està perfectament mecanografiat. 

La meva cara va canviant a mesura que vaig llegint. Es tracta d’un manuscrit amb les històries que escrivia el meu avi. De fet sabia que li agradava escriure i llegir, era una persona culta, però no em pensava que escrivís erotisme. Mai m’ho havia comentat ni m’havia deixat llegir-ne res. Començo pel primer relat i vaig seguint, durant dues hores perdo la noció del temps. 

Quan acabo de llegir l’últim ho acabo d’entendre tot. Sabia que aquell era el meu llegat perquè sempre va dir que a la vida li havia mancat una cosa. Tenia fills, havia plantat algun arbre, però mai havia publicat un llibre. Sempre havia tingut aquella espina clavada com a home de lletres. Per aquest motiu em decideixo a recopilar les històries del meu avi, el Marquès de la Lluna.

Sempre es va sentir eclipsat per la lluna i sobretot quan era plena. En algun dels seus textos hi observo la data i coincideix perfectament en una nit de lluna plena. Curiós com ens pot arribar a afectar un fenomen que ens altera el nostre organisme, no només sexualment, sinó que ho fa en d’altres estats. Segons com, ens podem mostrar més alterats o bé més nerviosos, però a l’hora ens pot aportar una major predisposició a gaudir del sexe. 

Una altra pregunta que m’he formulat al acabar de llegir els seus escrits és, per què Marquès? El tema de la lluna salta a la vista perquè se sentia atret per aquest fenomen, però Marquès? He llegit un munt de vegades tot el seu manuscrit i després de donar-hi voltes he trobat la resposta definitiva. Per una part, perquè se sentia atret en certa manera per un dels precursors de la literatura eròtica, el Marquès de Sade, no per com escrivia, sinó per trencar un tema tabú com és el sexe.

Però la paraula Marquès li era més escaient per com s’expressava. Rellegint els seus escrits mai s’hi troba cap paraula malsonant, és erotisme i així ho palpa en els seus escrits. Hi ha qui pot escriure afegint paraules que en moments puntuals són escaients, però el meu avi mai utilitza un llenguatge barroer, ans el contrari.

Per tant, ara ja coneixeu la història del Marquès de la Lluna. Marquès perquè li agrada escriure sense estridències i entrant de ple en el món de l’erotisme. I és de la Lluna, perquè se sent atret totalment per ella i li va inspirar una sèrie de relats que espero que gaudiu. 

Per fi podré realitzar una de les seves últimes voluntats, publicar un llibre amb els seus relats. El títol més escaient per tot plegat no podia ser altre “Les marques del Marquès”, espero que el gaudiu com ho fet jo a través d’aquesta sèrie de contes eròtics i sobretot no oblideu que en nits de lluna plena, el Marquès seguirà escrivint relats allí on sigui.

2. EL DIA PI

Des del 14 de març que la meva vida ha canviat. Fins llavors em podia considerar una persona feliç i en certa mesura afortunada. Estava casat des de feia dos anys, tenia una parella que molts homes podien envejar. En la vessant laboral tampoc em podia queixar, ja que tenia una bona feina, treballava del que havia estudiat amb una bona posició dins de l’empresa. Què més podia demanar en temps de profunda crisi?

La Clara era la meva parella des de feia temps. Fa un parell d’anys vam decidir casar-nos. Ampliar la família no era un objectiu primordial, abans volíem gaudir de la nostra llar i dels petits plaers de la vida. La nostra casa està situada en una bona zona, gran i amb tots els luxes i capritxos que hom es pot imaginar, fins i tot té piscina per no esmentar d’altres elements que no venen al cas (com la bodega).

Tot va canviar el 14 de març, el que alguns el consideren com el dia Pi (3-14), però en el meu cas va ser un dia que recordaré tota la meva vida. Si us parlo de la Clara tal i com la veig avui després del que va succeir, us podria oferir una imatge un tant esbiaixada. Deixant de banda aquells fets, us puc dir que ella és bonica. És una dona intel·ligent, culta i el més important de tot plegat, és elegant. L’elegància en una dona em perd. Allò que les noves generacions en dirien ser “Cuqui”, tot i que és una paraula que reconec que em fa gràcia, però que no s’escau com a cànon d’elegància.

Per assumptes laborals, hi havia algunes setmanes que havia d’absentar-me durant varis dies ja que havia de viatjar. En aquell moment, era “Account Manager" d’una multinacional. Era allò que havia somiat durant molts anys i per fi ho havia aconseguit, una feina que m’omplia. Tenia un cert component estressant, però com se sol dir, les coses que agraden es fan amb passió i era el que feia. No entraré a parlar del meu paper dins l’empresa perquè tampoc ve al cas, però suposo que us ho podeu imaginar.

Us deveu estar preguntant, per què el 14 de març és una data que per sempre em quedarà registrada en la meva ment? Seguidament us ho passo a explicar. Sempre m’han dit que escriure ajuda a treure’s el neguit de dins. No sé si ho faig per això, però sens dubte que la meva reacció davant de tot plegat em va sorprendre i molt. Si us hi heu fixat, tenia una bona vida: bona feina, estava casat amb qui em pensava que estimava, una bona casa, tot allò que hom pot desitjar, sense grans ostentacions, però un bon “modus vivendi”.

Els fets es remunten al dia 10 de març quan vaig marxar per qüestions laborals a Londres on s’ubica la seu central de l’empresa. En principi havia d’estar-hi fins al dia 15, però coses del destí, m’ho vaig poder combinar per sortir el 14 per arribar gairebé a mitjanit a casa. Qui sap què hauria passat si hagués tornat a casa el dia previst, però tots sabem que si les coses han de passar són per algun motiu.

La setmana a Londres va ser totalment estressant. M’havia marcat com a objectiu tancar tots els assumptes a la City abans de divendres i així ho vaig poder fer. El meu màxim objectiu era una trobada amb clients i companys de feina per traçar objectius de l’empresa. Ningú tenia coneixement del meu desig de marxar abans d’hora, ni la meva cap, l’Anna. Ella va estar amb mi fins dimecres, havia de tornar a la seu central a Barcelona per arreglar una sèrie d’assumptes. Em va delegar a mi per poder finalitzar els temes que quedaven pendents.

I ara us deveu preguntar, per què ens parla de l’Anna? Ja ho veureu, però pels qui penseu que hi havia mantingut una aventura esteu totalment equivocats. Ens respectàvem com a companys de feina, tot i que ella era la meva cap. Sens dubte que era una dona sensual, atractiva i que podia fer caure a qualsevol home tot i els seus 43 anys. Però he tingut una màxima que sempre he mantingut, a la feina només feina, res de relacions carnals.

Vaig poder acabar la feina a temps, tot i que era tardíssim. En mitja hora sortia l’últim vol en direcció a Barcelona. Un taxi es va parar just davant quan vaig posar els peus al carrer. Tot em portava cap a casa, el destí em duia directe a l’aeroport. El taxista va fer una bona carrera i li vaig donar una bona propina. Només mancaven 5 minuts perquè es tanqués la porta d’embarcament, vaig arribar just in time.

Em vaig relaxar totalment quan em vaig asseure al seient. Tot anava sobre rodes. En unes hores ja seria a casa, tot i que arribaria ben tard, però la qüestió que tindria un dia lliure i li donaria una bona sorpresa a la Clara. Potser aquella nit no podríem parlar però l’endemà al matí faríem quelcom conjuntament. Tancava els ulls i pensava en ella i què podríem fer.

Sense ni pensar-ho, l’avió ja estava aterrant a Barcelona. Com que m’ho vaig arreglar per portar poc equipatge va ser baixar de l’avió i anar directe a buscar un taxi perquè em portés a casa, eren les onze tocades. En no més de mitja hora arribaria al meu destí. Em sentia cansat perquè havia treballat de valent, però la sorpresa valia la pena.

Eren gairebé dos quarts de dotze, pagava el taxi i arribava a casa. Tot aparentava una relativa calma. El barri dormia com la nit. Vaig pensar que la Clara ho faria, de fet ella no sabia que arribaria tan aviat a casa. No vaig voler fer soroll. Vaig obrir la porta sigil·losament. Vaig deixar la maleta i vaig anar fins a la cuina. Volia veure un xic d’aigua, tenia la gola seca. Em vaig descordar la corbata i un parell de botons de la camisa. Seguia l’aparent calma.

Vaig pujar les escales, era gairebé la mitjanit del 14 de març. Suposava que la Clara estava dormint perquè havia treballat durant tot el dia. Quan vaig arribar al replà, vaig observar com la porta de la nostra habitació estava entre oberta. Vaig alentir el camí perquè alguna cosa no anava del tot bé. Em va entrar com un cert pànic. Em vaig apropar cada vegada més. Es notava com una certa respiració accelerada. Què coi estava passant a l’habitació?

M’hi vaig apropar fins arribar al llindar de la porta. Vaig acostar-hi la vista i el que vaig veure em va deixar totalment desfet. Al llit hi havia la Clara, totalment estirada i algú a sobre seu. Els dos cossos estaven gairebé nus. La imatge va ser impactant.  No m’ho podia creure. Amb qui compartia el llit? No podia mirar, estava assegut al replà de l’escala sentint de fons les veus de la Clara i d’algú més. Per què havia d’arribar un dia abans?

Cada vegada la respiració era molt més accelerada a dins l’habitació. Em vaig acostar de nou i vaig començar a mirar què hi passava, estava confós. Volia saber qui estava amb ella. Però per curiós que us pugui semblar, amb qui compartia llit era encara molt més impactant. No es tractava d’un home, sinó d’una dona. El pitjor de tot plegat és que la dona en qüestió era la meva cap, l’Anna. La situació no podia ser més grotesca, el món que m’havia construït s’estava ensorrant com un castell de cartes. 

Mil i un pensaments van començar a circular per la meva ment. Havia tornat un dia abans del previst, la meva cap havia marxat abans que jo i m’havia deixat al capdavant de les operacions de la City. Però el pitjor de tot plegat és que tenia la sensació que ho havia fet per estar al llit amb la Clara. Aixecava la vista i certament, l’Anna era l’altra dona que compartia llit.

Tot i la situació, la meva ment no podia reaccionar. La respiració accelerada em començava a entrar dins el meu cervell. Vaig decidir que havia de mirar què passava abans de fer-ne un judici massa precipitat. Però els fets saltaven a la vista, les dues estaven jugant al llit, mentre jo se suposava que era a Londres fins l’endemà a la tarda que no arribaria.

Em debatia entre si entrar o marxar per la porta, però vaig decidir observar tot allò que passava dins l’habitació. La Clara restava estirada totalment sobre el llit amb unes fines calcetes. L’Anna a la vegada, encara portava la roba interior de color blau fosc. Jugava amb ella sobre el llit. Els dos cossos s’anaven movent. La besava intensament, les dues estaven gaudint.

Per com estaven, feia poca estona que havien començat el seu joc. Les boques s’unien i les mans de l’Anna anaven resseguint el cos de la Clara. Qui portava la iniciativa era la primera. Jugava amb insistència i li queixalava suaument el llavi després d’un llarg petó. Quan ho feia, es notava com la respiració augmentava i heus aquí perquè ho havia sentit al pujar l’escala, li havia mossegat el llavi repetides vegades.

La complicitat d’elles dues era més que evident. Es fitaven intensament. Tota aquella escena em va quedar gravada dins la ment, però el pitjor de tot plegat és que em vaig començar a excitar al veure-les com gaudien de tot aquell joc. Veure l’Anna em va sorprendre molt, però quan es tractava de la Clara em xocava, però no podia evitar que el meu cos reaccionés a tots aquells estímuls. 

L’Anna va començar a jugar amb l’orella. Se la veia decidida a fer-la gaudir. Cada vegada insidia més en aquell punt, sabia quin era el punt feble de la meva dona i com podia aconseguir un plaer prolongat. A cada embranzida, la Clara deixava anar un sospir que cada vegada era més intens. Reaccionava acaloradament a tots els estímuls que li donava ella.

La següent aturada va ser en els seus pits. Els tocava suaument, els acaronava amb les mans. A cada lleu moviment, la Clara s’estremia una vegada i una altra. Només amb el tacte de les mans se la veia totalment excitada. La boca de l’Anna es va dirigir a l’orella i va anar baixant suaument pel coll tot buscant els pits. Quan hi va arribar els va besar una vegada i una altra, amb calma, sense presses. Em notava totalment excitat, em venien ganes d’entrar, però no podia, volia seguir gaudint de l’espectacle.

L’Anna va prémer amb força un dels pits de la Clara i seguidament va començar a jugar-hi. La llengua es passejava per sobre el mugró i seguidament hi fregava la punta dels dits. Estava totalment erecte i dur, es marcava com mai havia vist. De cop i volta, va besar entre mig dels pits. Seguidament va posar-se un dels pits a la boca i el va començar a succionar. Ho feia amb suavitat, però els gemecs de plaer eren més que evidents. Amb l’altra mà, premia el pit lliure i hi fregava la punta dels dits per donar-li el mateix plaer. Després de llarga estona, canviava la boca d’un pit per l’altre i hi feia el mateix joc.

La Clara no se’n podia estar de gemegar una vegada i una altra. Se la veia molt propera a l’extenuació. Tota aquella imatge em tenia totalment excitat. No podia evitar mirar tota aquella escena que m’estava provocant moltíssim. Tenia moltes ganes d’entrar amb elles dues i participar del joc, però quelcom ho evitava, s’estroncaria la màgia del moment i volia seguir gaudint d’aquelles vistes. La meva ment no aconseguia anar més enllà, estava bloquejat.

Els gemecs de la Clara entraven nítidament dins del meu cap. Després d’intentar tocar els pits per la part de baix, va intentar descordar els sostens de l’Anna, finalment ho va aconseguir. Els seus pits tenien una presència que em van sobreexcitar. No ho vaig poder evitar i al veure aquella imatge vaig haver de descordar-me el cinturó del pantaló perquè no podia més, m’estava prement massa entre les cames i necessitava cert aire.

Seguidament la mà de l’Anna es va dirigir ventre avall, recorria amb calma cada centímetre de sa pell buscant les seves calcetes. Al seu torn, la Clara intentava jugar amb els pits. Imitava els gestos que havia percebut feia uns instants. Amb la punta dels dits, tocava aquells pits plens de desig, s’observava un tant inexperta, però plaent. L’Anna fruïa a cada lleu tocament. Es denotava que els pits els tenia molt sensibles. Només de fregar-li la punta dels dits va deixar anar un llarg gemec. 

No acabava d’entendre com tota aquella situació em superava tant. Havia arribat al punt de posar la mà a dins per notar com estava i realment si una d’elles venia en aquell moment a tocar-me no tardaria ni segons en aconseguir treure’m un prolongat orgasme. Però lluny d’ aconseguir-lo, el que em produïa més plaer era mirar-les, escoltar-les i gaudir-les des de pocs metres.

La mà de l’Anna ja campava tranquil·lament per dins de les calcetes de la Clara. Sabia el que es feia, a cada gest li arrencava un nou gemec. Em sobtava i molt, la delicadesa com la tocava. Al seu torn, la Clara seguia jugant amb els pits. En tenia un a la boca i el succionava amb força però a l’hora amb una certa elegància, producte de conèixer el cos d’una dona i de donar-li el que realment desitja.

Els dos cossos se seguien estremint. L’Anna es va desempallegar de la boca que li donava tant de plaer perquè es notava molt propera a l’orgasme. Desitjava arribar a l’extenuació, però abans havia de seguir amb el plaer de la Clara. Va baixar el cap direcció a l’entrecuix, volia despendre’s de les calcetes. Ho va fer lliscant-les a poc a poc, però amb decisió. El sexe estava totalment humit, es denotava que volia notar la seva llengua per arribar al preuat orgasme.

La llengua va anar baixant des del melic cap avall, lentament. El sexe de la Clara estava totalment humit. Al notar el primer contacte de la llengua amb l’humitat del seu sexe, es va retòrcer de plaer sobre el llit. Només amb un fi contacte pensava que arribaria a l’orgasme, però l’Anna sabia molt bé el que es feia i va seguir jugant a poc a poc, amb calma i delicadesa tot dibuixant petits cercles sobre el clítoris. 

La calma sexual que es respirava a l’habitació era més que evident. Jo no podia més, necessitava desfermar el desig que tenia entre les cames i va ser llavors quan vaig retirar un xic el pantaló i vaig començar a jugar amb el meu sexe. Ho feia amb calma com ho feien elles, però de tant en tant havia d’aturar-me perquè sinó arribaria a l’orgasme abans que elles.

La Clara notava com aquells primers moviments circulars sobre el seu clítoris es van començar a combinar amb la llengua que li anava entrant amb repetits moviments. Si l’Anna seguia així la faria arribar a l’orgasme ben aviat, però lluny d’això va relaxar la ment i va intentar desprendre’s de la poca roba de l’Anna. Ho va aconseguir, les dues estaven totalment nues plenes d’humitat i jo només feia que observar cada moviment que feien per seguir jugant amb el meu sexe.

Els dos cossos se situaven un al costat de l’altre i va ser llavors quan va passar una imatge que encara tinc ben gravada dins la ment. Les dues pelvis es van començar a fregar de manera sensual, ni les mans ni la llengua feien cap gest, però elles dues estaven totalment extenuades. Van començar a dibuixar cercles, acte seguit les dues van gemegar molt més fort. Va ser llavors quan la Clara que estava a sota va prémer la seva pelvis contra la de l’Anna per notar molt més el contacte, les dues es van absorbir en el fons del plaer.  Semblava increïble però aquell fregament sensual les estava apunt de portar-les a l’orgasme total.

Jo m’ho mirava gairebé atordit, però no podia evitar de seguir tocant-me. Aquell espectacle era digne de veure. Estava assegut al terra, intentant no gemegar per no ser descobert. Cada vegada amb més força perquè necessitava poder arribar a l’èxtasi. No tenia marxa enrere i sabia que tard o d’hora arribaria al màxim plaer tot mirant a la meva dona i a la meva cap.

Els dos cossos s’anaven apropant cada vegada més. Es notava que en breu arribarien a l’orgasme. Va ser llavors quan les dues es van unir amb un bes llarg i prolongat, però a l’hora els dos sexes es van unir. Quan això va succeir, les dues van deixar anar un amarat gemec. Es movien una sobre de l’altra amb els seus sexes ben humits, les mans jugaven una amb el pit de l’altre, es premien amb força, l’orgasme era qüestió de segons i el meu també.

El frenesí de la situació em va descontrolar totalment. Estava totalment absort pels gemecs d’elles i no vaig poder evitar-ho i vaig deixar anar un gemec, ja no podia aguantar més. Per sort, elles en aquell moment i amb la humitat dels seus sexes es van deixar anar en un càlid orgasme. Vaig quedar totalment extasiat assegut al terra i elles estirades al llit absortes per aquell seguit de sensacions.

La meva vida havia canviat per complet. La meva ment començava a reaccionar a tot allò viscut. La Clara s’entenia amb una dona que era la meva cap. Tot plegat em van portar a una situació d’incredulitat en el meu interior. Havia d’actuar ràpid perquè si no em descobririen, no em veia amb cor d’entrar a l’habitació  i demanar explicacions. Vaig decidir aixecar-me i marxar de casa. Aquella nit no podia suportar saber res de com havia anat tot plegat, tot i  que en vaig ser un espectador de luxe.