"Les marques del Marquès" PART 2

3. ATRAPAT

En Jaume finalment va reaccionar. Es va aixecar i va baixar les escales. No sabia què havia de fer, però tenia una cosa clara, allí no es podia quedar. Va obrir la porta i amb un gest d’impotència va tancar-la deixant anar un soroll eixordador que es va poder escoltar per tot el veïnat. La Clara i l’Anna es van espantar al escoltar aquell cop estrident, no sabien què havia passat. Es van despertar de cop i volta del seus instants de plaer, però les dues tenien sensacions contraposades. L’Anna de satisfacció, la Clara de forts dubtes del que havia acabat de fer.

En Jaume ni va agafar la jaqueta, va sortir tal i com anava i es va posar a caminar carrer avall. Va decidir que faria com si allò no hagués passat, però dins del seu cap van començar a brollar pensaments contradictoris. Primer arribaven els dubtes davant del que havia acabat de presenciar. La seva estimada Clara, havia gaudit amb una dona que era ni més ni menys que la seva cap, li venien imatges de com s’havia retorçat de plaer i de com havia arribat a l’extenuació.

Però aquests mateixos passatges li conferien una sensació estranya. No entenia com ell havia gaudit d’aquella manera. Com s’havia excitat de sobre manera i com no havia pogut refrenar l’instint de gaudir d’aquell espectacle al replà de l’escala. Mai s’havia considerat algú morbós en excés, però aquella escena que havia presenciat, el colpia una i altra vegada dins dels seus pensaments, estava totalment atordit.

La nit posterior al 14 de març la va passar vagant pels carrers que envoltaven el seu niu de felicitat, però sabia que allò ja era part del passat. Curiosament, el dia Pi, va començar un nou cicle a la seva vida. La primera nit la va passar en vetlla, sense saber on anar, sense saber què fer. Quan el dia va començar a clarejar ho va tenir clar, havia de seguir endavant i fer com si allò no hagués passat. Però en un racó de la seva ment sempre hi guardaria el record.

Va decidir anar a esmorzar i tornar a casa com si res hagués passat. En Jaume podia ser una persona que no mostrava exteriorment el seu estat, tot i que per dins passava per una autèntica processó. És el que li esperava els propers dies. El primer repte va ser tornar a veure la Clara. Quan va anar per obrir la porta, el cor se li va accelerar, es va veure reflectit en la porta de vidre i sincerament tenia una aparença desastrosa. Mal afaitat, amb cara de no haver dormit, mig descamisat, en definitiva estava desconegut.

Per sort, la casa restava en silenci. Va observar la maleta que encara seguia allí mateix. Va pujar escales amunt i es va tancar al bany. Va obrir l’aixeta de la dutxa, es va despullar i va anar directe a sota l’aigua. El primer raig fred el va desvetllar de cop, però després durant llarga estona va gaudir del tacte de l’aigua calenta per tot el seu cos. Al final, en va sortir, es va afaitar i es va vestir de nou.

Aquell cap de setmana va ser realment estrany. No sabia si la Clara tenia coneixença de la seva presència abans d’hora a casa. Van viure com distanciats, un per aquí i l’altre per allí, sense voler-ne parlar. Si un anava a dormir d’hora, l’altre restava al sofà mirant la televisió fins ben tard. Si un es llevava aviat, l’altre feia el possible per fer-ho ben tard, però no es veia amb força per parlar-ne. Desitjava arribar a dilluns i estar tota la setmana fora. 

Dilluns, en Jaume es va llevar amb un humor diferent. Tenia una setmana frenètica per davant. Va agafar de nou la maleta i es va dirigir cap a l’aeroport. L’únic problema era que toparia amb l’Anna, però si volia conservar la seva feina havia de ser valent i oblidar el passatge del 14 de març. Es van saludar formalment. Durant el trajecte van comentar alguns aspectes de la setmana, però evitaven parlar-ne, ja que les orelles als avions són molt atentes.

Tot i el trajecte i la poca conversa que van intercanviar, en Jaume no podia treure’s del cap les imatges de l’Anna jugant amb el cos de la Clara. Se la veia experta, sabia què havia de fer i com, però tot plegat li conferia el dubte sobre si ella tenia només afinitat per les dones o si els homes també entraven dins del seu cercle. Amb el cap mig abaixat, no podia evitar observar les cames de la seva cap, vestia un conjunt que les deixaven a l’aire, no podia evitar tenir pensaments obscurs al respecte. Fins i tot imaginava com podia lliscar les mans per l’entrecuix fins a dibuixar el seu sexe, la curiositat el tenia ben despert i no el va deixar dormir durant les 2 hores de trajecte.

Arribats a Berlín, tocava anar cap a la primera reunió del dia. Era un dia intens que deixava poc espai per rumiar en d’altres coses. A l’hora de dinar van coincidir l’Anna, en Jaume i una sèrie de companys de la delegació alemanya. Els dos coneguts es van situar de costat. La conversa fluïa sobre assumptes de la delegació i noves accions que calia emprendre, un dinar de feina pròpiament dit, però…

En Jaume observava com la resta de companys se sentien atrets per l’Anna, fins llavors no havia copsat l’atenció que provocava ella entre els homes, s’havia fet una promesa personal, a la feina no hi entren els plaers carnals, però no podia obviar aquelles atentes mirades cap a la seva companya. Va girar per uns moments el cap i a la seva vista quedava la camisa d’ella un xic entreoberta, li agrada observar sense ser vist. Però l’Anna hi estava avesada i el va mirar per uns segons, allò el va desorientar totalment.

Ella va deixar anar un comentari en català, perquè només fos entès per una de les persones de la taula, ell ho va encaixar amb esportivitat perquè era l’únic que ho havia entès. Va entendre la situació, per un moment va saber que la seva presència durant el 14 de març no era desconeguda per ella, sabia que  l’havien vist, el que no sabia és com aquell comentari el va arribar a desconcertar.

La ment d’en Jaume es va tornar a retreure, ja no tenia ganes de seguir observant. Fins i tot va desconnectar d’aquell dinar de feina. Pràcticament ni se’l va escoltar, movia el cap per afirmar de tant en tant i menjava sense cap tipus d’esma, se li havia tancat l’estómac. La seva ment s’havia tornat a enfosquir preguntant-se el per què de la situació, per què la Clara li havia estat infidel amb una dona i per què l’Anna actuava d’aquella manera. Masses preguntes i poques respostes.

Durant la tarda van seguir amb les reunions. En Jaume va aconseguir sobreposar-se i seguir endavant amb la feina. Havia aconseguit desconnectar del comentari i els seus pensaments. Al acabar aquella llarga jornada de treball va decidir anar directe a l’hotel i evitar el contacte amb ella. Estava cansat, la ment li pesava i el que realment necessitava era una dutxa i una bona dormida per seguir amb la seva feina, es volia treure del cap tot el que li havia canviat la vida en pocs dies.

Finalment va aconseguir el seu objectiu, es va dutxar, gairebé no va sopar res i es va posar al llit per dormir. Estava tant cansat que es va fondre en un profund son que el va portar a la jornada següent. Per sort, durant els dos propers dies de feina anava pel seu compte i gairebé no mantindria contacte amb l’Anna. Quan la veia es colpia per un seguit de sensacions que no li permetien seguir amb la seva tasca habitual. Va aconseguir tancar tots els temes pendents treballant amb celeritat. 

Dijous era la última jornada dura de treball. A la delegació d’Alemanya havien de tancar compromisos importants. Es preveia una jornada esgotadora, l’únic problema era que compartiria dia amb ella. Es va prometre a si mateix que deixaria de banda la seva vida privada per centrar-se en els assumptes pendents. Ho va aconseguir. L’Anna no li va dedicar gairebé cap mirada, fet que el va alleujar en certa manera. 

Al acabar el seguit de llargues reunions va continuar amb el ritual de les últimes jornades. Marxar sol, dirigir-se cap a l’hotel, tancar-se a l’habitació, fer-se pujar quelcom per sopar amb una ampolla de vi, una bona dutxa i estirar-se dins del llit fins a caure rendit. Aquella última nit a Berlín no seria diferent i l’endemà agafaria el vol de tornada cap a casa, tot i que no en tenia ganes, però ho havia de fer per arreglar les coses amb la Clara per poder seguir endavant, la volia perdonar. 

Quan ja s’havia relaxat totalment i s’acabava les últimes gotes de la copa de vi, de sobte va denotar com si algú toqués a la porta. Qui podria ser a aquella hora? Havia begut massa vi (s’havia acabat l’ampolla)? Potser era l’habitació del costat, però no, els tocs es van repetir i va haver d’aixecar-se. Va passar per davant del gran mirall i es va observar amb el cabell encara mig moll i mig vestit, però els tocs no cessaven. Va obrir la porta i allí davant seu hi tenia l’Anna. En un primer moment va pensar en tancar la porta i seguir amb el seu ritual, però ella va entrar sense ni preguntar si podia.

En Jaume se sentia embriagat pel vi, no sabia com actuar. L’Anna no venia sola, l’acompanyava una nova ampolla de vi, volia parlar amb ell per clarificar les coses o això va pensar ell en un primer moment. Va acceptar amb certa recança aquella embriagadora presència a la seva habitació. Van obrir l’ampolla i van començar a beure. En un primer moment la feina va ser l’excusa per la presència d’ella però ell no podia parar d’observar-la. El vi li feia efecte.

Per uns segons va perdre de vista el que li estava comentant. Es va perdre en la seva vestimenta. Portava un vestit de colors combinant el negre i el vermell. Deixava entreveure alguna part del seu cos que ell ja havia vist la nit del 14 de març, però començava a notar un cert desig de despullar-la. Ella se’l va començar a mirar quan el va atrapar amb la mirada clavada a certa part del seu cos. Es va apropar i li va posar un xic més de vi per mostrar-li encara més. En Jaume es deixava portar pel vi i per la situació morbosa, no va poder evitar passar una mà per la part que va quedar al descobert. Ella no va reaccionar aparentment, s’estava resguardant.

En aquell punt, l’Anna va treure el tema de la nit del 14 de març. Efectivament, ella sabia que les havia vist i entenia la seva reacció. Li va preguntar si volia saber com havia anat tot plegat, però al escoltar les paraules “no és el que semblava”, en Jaume va contestar que havia gaudit amb el que havia presenciat. Ni ell mateix es creia el que acabava d’afirmar. A més, estava totalment excitat, no sabia el perquè si era el vi o què era exactament, però el desig fluïa entre mig de les seves cames i l’Anna s’hi va fixar. En un moment de desconcert, ella va passar la mà per sobre dels pantalons d’ell i li va prémer amb força el sexe fent que es tirés enrere i caigués sobre el llit.

El vi podia més que en Jaume i sense ni pensar-ho va notar com l’Anna el lligava a la punta del llit. No va poder o no va voler evitar-ho, però ell estava allà sobre, lligat i totalment immòbil. Ella va començar un joc que ell desconeixia totalment. Mai s’havia sentit així, però l’excitació era màxima. Notava com ella es movia davant seu, ho podia veure tot. Va començar a passar la mà per tot el cos, fent que el desig d’ell arribés a límits insospitats. Només calia veure’l allà sobre el llit, per saber que el seu sexe volia sortir, però els pantalons ho impedien. 

En Jaume intentava moure les mans, però tal i com estava lligat era impossible desfer-se’n. L’Anna va començar a jugar davant seu. Es va pujar una mica el vestit i es va asseure sobre seu. L’estupefacció d’ell va ser quan al pujar-se’l va descobrir que a sota no hi portava res. Es va començar a moure per sobre del seu sexe, ell no parava de notar com ella gaudia al notar el tacte de la roba i el sexe a sota. De sobte va parar, notava tot el seu potencial, però en Jaume era presoner. Ella es va descordar el vestit per darrera deixant davant de la seva boca la imatge dels seus pits.

Els havia vist de lluny la nit del 14 de març, però al tenir-los allà davant desitjava posar-los a dins seu per començar-hi a jugar. Això no passaria, perquè l’Anna controlava totalment la situació, el volia fer patir com mai ho havia fet una dona. Li passejava els pits aprop de la boca i ell feia la intenció d’obrir-la per poder agafar el mugró, però lluny d’això ella s’apartava. Quan ho feia, premia amb força el seu sexe amb el d’ell.

En Jaume estava totalment extasiat, no podia entendre com aquella dona aconseguia fer-lo arribar fins a límits inconfessables. Ella es va tirar de nou cap endavant, deixant de pressionar el seu sexe i li va permetre tocar la punta del pit durant uns segons, gairebé el va mossegar del desig que arrossegava. Ella va deixar anar un lleu sospir, li havia agradat aquella reacció, però qui controlava havia de seguir amb el seu pla. Es va retirar de sobre d’ell i va començar a treure-li els pantalons. A sota no hi duia res i de cop i volta el seu eminent sexe va saltar i es va desfermar davant dels seus ulls. Estava totalment descontrolat, anhelava que jugués amb ell i és el que esperava, però lluny d’això va haver de seguir observant.

Les mans de l’Anna van començar a inspeccionar el seu cos. Amb la punta dels dits va recórrer de dalt a baix a en Jaume. Ell tenia ansietat de plaer, però de moment es conformava en notar el suau tacte arreu del seu cos. Totalment immòbil al llit, va notar com els pits discorrien per sobre del seu torç i baixaven per passejar-se per sobre del seu sexe. La llengua d’ella va començar a jugar amb la zona pectoral i va anar baixant cap al melic. Ell sabia que el proper pas era jugar amb el seu sexe, però lluny d’això l’Anna va bandejar aquella zona per seguir discorrent per les cames.

En Jaume estava totalment descontrolat, si seguia amb aquella situació tenia la sensació que arribaria a l’extenuació sense poder fer res, sense ni tocar-la ni gaudir-la a dins. L’Anna controlava totalment el que estava passant i sabia que ell s’estava desesperant. En aquell punt es va dirigir cap a les mans d’ell que encara romanien lligades i les va besar tot indicant que el deslligaria, però no, es tractava d’un joc més.

Ell desitjava acabar amb aquella situació quan abans millor, però l’Anna no, estava gaudint i ho volia seguir fent. Es va aixecar del llit sense dir res i es va dirigir cap a un dels extrems de l’habitació. Es va reclinar al sofà que hi havia. En Jaume no parava de mirar-la i li seguia cada un dels moviments que feia per l’habitació. Ella es va despullar totalment i va començar a jugar amb el seu cos. Ell s’ho mirava ebri de plaer.

Les mans de l’Anna s’anaven movent primer pel seu pit. Se’ls tocava i els gaudia. Els premia amb força i s’anava donant plaer mica en mica. Pessigava la punta amb força i començava a gemegar. Al seu torn, la mà anava jugant amb el seu clítoris. Se l’acariciava amb una certa pausa a l’hora que amb més força premia els pits. En Jaume estava en un punt màxim. Si ella venia en aquell moment, en pocs segons el tindria. Però no, ella continuava amb el seu propi plaer. Gemegava cada cop amb més força i es tocava sense parar. Els dits no paraven d’entrar i sortir. Fruïa de tot aquell espectacle. Li agradava observar com ell patia i com la mirava. 

En Jaume seguia intentant desfer-se de l’opressió del desig, però no podia, l’havia lligat molt bé. L’Anna semblava que estava apunt d’arribar a l’extenuació total amb un seguit de moviments amb els dits sobre el seu clítoris. No tenia perquè esperar-lo, de fet el podia deixar allà lligat i venir l’endemà al matí. Quan va abandonar aquell pensament es va desfermar amb dos orgasmes gairebé seguits. Va parar i va quedar estirada sobre el sofà. Ell s’ho mirava atònit i excitat a la vegada. 

L’Anna va restar uns minuts al sofà, es va apropar cap al llit i li va xiuxiuejar a cau d’orella que amb aquell orgasme ja n’havia tingut prou i que ara el deixaria lligat fins l’endemà al matí que vindria a deslligar-lo. En Jaume no s’ho acabava de creure. Ella li va dir que ja havia arribat al plaer i que no podia fer res per ell. Va fer mitja volta i es va passejar davant seu.

De cop i volta es va girar, es va apropar de nou cap a ell i li va xiuxiuejar de nou un enigmàtic bona nit. Va anar per agafar la roba com per vestir-se, però aquelles no eren les seves intencions, sabia que volia un altre orgasme i que l’obtindria. En Jaume se la mirava com es vestia, encara tenia el sexe totalment disposat a rebre plaer. Li va dir que no podia deixar-lo d’aquella manera. Es va apropar de nou cap a ell i de nou li va xiuxiuejar a cau d’orella, mentre li premia el sexe amb força, si allò li agradava, a la qual cosa ell va respondre amb un sonor gemec.

L’Anna va seguir amb aquell joc, tenia la situació totalment controlada i no va badar boca sinó que va actuar. D’una revolada va pujar de nou sobre el llit i es va asseure sobre d’en Jaume. Estava totalment excitada i va posar el sexe d’ell dins seu sense ni pensar-ho. Va entrar amb força deixant anar un llarg i sostingut sospir. Ell al seu torn no s’ho acabava de creure. Allò que tant havia desitjat ho estava aconseguint. Gaudia al màxim del saber fer d’aquella dona sobre seu. Cada vegada ella arribava més al fons i els dos gemegaven sense parar. Era extrem allò que sentia i ella baixava cada vegada amb més força sentint fins al fons de tot allò que en Jaume li estava oferint. Notava el seu sexe tant endins que gairebé cridava de plaer. Era qüestió de segons que notés amb tota la força del món com ell acabava dins seu. Va fer dos moviments que el van portar a l’extenuació total.

En Jaume gairebé no es podia ni moure. Ella es va vestir i li va repetir de nou, amb un somriure maliciós, que l’endemà el vindria a deslligar per anar cap a l’aeroport. Lluny d’això, el va deslligar i va sortir de l’habitació. Quan era la 1.11 de la matinada, ell es va quedar estirat sobre aquell llit  d’un hotel de Berlín sense saber què fer ni com actuar fins que va caure en un son profund fins l’endemà al matí que havia de tornar a casa. 

A l’aeroport els dos van tornar a coincidir de camí cap a casa. Van agafar l’avió plegats com si res hagués passat. El silenci va ser el principal element d’aquell viatge de tornada. Ara ja sabia com era l’Anna i havia entès en certa manera com la Clara havia accedit a ser-li infidel. Ell ho havia sigut, ara tocava reconciliar-se i oblidar per complert aquella nit del 14 de març, però…

4. 1.11

La Clara es va despertar de sobte amb el cos amarat d'una estranya suor freda. Estava sola a casa, mig adormida al llit, quelcom la va espantar. Va aixecar la vista i va fitar el rellotge del llit, marcava la 1.11 de la matinada. De cop i volta, la van començar a assetjar estranys pensaments sobre en Jaume. No sabia per què, però l'Anna sorgia incessant en la seva ment.

Es va passar tota la nit sense poder dormir. Anava donant voltes pel gran llit, tota sola, sense poder parlar amb ningú. Sabia del que era capaç l'Anna, de fet ella ho havia experimentat en la seva pròpia pell feia tot just una setmana. Sabia que si ella volia, podia temptar com volgués en Jaume, i en un racó del seu cap percebia que ell sabia què havia passat el 14 de març, encara que no n'haguessin parlat. 

Finalment, quan el dia clarejava, es va adormir, just una hora. Estava fatigada, recordava la suor freda de la passada nit i dins seu va prendre una decisió. Quan arribés en Jaume, li explicaria què va passar la fatídica nit de la trobada amb l'Anna. Ho necessitava per poder seguir endavant, del contrari, percebia que el seu matrimoni s'havia acabat i darrera seu tot un conte de fades que s'havia construït al pas dels anys. Tot i notar-se cansada, se sentia amb forces per tirar endavant.

En Jaume i l'Anna van arribar a Barcelona i es van acomiadar com si res hagués passat la nit anterior, però per la seva ment hi circulaven pensaments contraposats. Ella vivia totalment despreocupada pensant en si mateixa i sense pensar en la relació de parella de la Clara. Ell divagava assegut al taxi amb la ment perduda sabent que havia estat infidel per primer cop.

La Clara es va vestir per anar a la feina. S'observava davant del mirall mentre es posava el vestit. No sabia perquè, però aquell dia li venia de gust un d’ajustat, que marqués totes les seves formes. Tenia ganes de sentir-se desitjada allà on anés i per això es va posar una roba interior provocativa. No mostrava res, però si que insinuava la forma del seu cos tot deixant al descobert part de la seva esquena. Al vespre seria el moment de retrobar-se amb en Jaume i deixar-se anar totalment.

Durant tot el dia, anava notant com moltes de les mirades se li clavaven a l’esquena per recórrer sa pell blanca marcada per algunes pigues. Feia temps que el desig dins seu no era evident d’aquella manera. No es pensava mai que volgués ser observada per altres persones que no fossin en Jaume, però aquell dia en tenia necessitat tot i que  no sabia ben bé perquè. 

Al finalitzar el dia, estava exhausta i tenia ganes d’arribar aviat a casa. Tot i això, al apropar-se l’hora, tot plegat se li feia una muntanya i dins seu notava com un cert nerviosisme. Aquella nit es destaparien molts fets que havien succeït els darrers dies. Si volia seguir endavant amb sa relació, necessitava dissipar tots els fantasmes que l’envoltaven des de l’accidentada trobada amb l’Anna.

En Jaume havia arribat a casa. Ella no hi era, estava treballant. Se sentia estrany. La ment mig buida, sense massa esma per fer res. Va deixar la maleta a l’entrada del menjador, es va descordar la camisa i la corbata i es va estirar al sofà. Gairebé ni va menjar, només es va servir un whisky amb gel i va començar a mirar la televisió apagada. En la seva ment, es barrejaven els records del 14 de març amb seqüències de la nit anterior. Dues dones oprimien els seus pensaments. Finalment, va caure en un profund son fins que de fons unes claus el van despertar.

La Clara havia arribat a casa. Era capvespre, el dia començava a fosquejar i  va trobar en Jaume estirat al sofà, profundament adormit. No el volia despertar, se’l veia cansat. Va  anar per retirar el got que hi havia al peu del sofà però va fer dringar les claus sense voler, en aquell precís moment es va despertar. Ell va obrir els ulls i allà davant seu la tenia. No sabia ben bé on era, però ràpidament es va fixar en aquell vestit negre que lluïa, les seves cames esveltes, l’esquena el va temptar ràpidament, el coll el cridava perquè hi jugués. S’havia despertat amb un alt desig sexual.

Ella estava ajupida agafant el got, en Jaume no s’ho va pensar ni dues vegades i va començar a recórrer l’esquena de la Clara. Aquell vestit i aquell cos era el que més anhelava, l’esquena descoberta el perdia. Ella va notar el tacte d’aquelles mans que tant havia enyorat darrerament. Es van esquitllar per les diferents pigues que romanien al descobert. Cada una d’elles rebia un tractament especial. El tacte fred del got es contraposava perfectament amb les mans càlides que recorrien sa pell. El notava neguitós de desig, així ho mostraven els seus moviments al llarg i ample de la seva esquena descoberta, la pell estava desitjosa de notar el seu tacte càlid. 

Amb un sol moviment, va aconseguir esmunyir les mans pel costat del vestit i tocar amb força un dels pits de la Clara. Mai l’havia notat d’aquella manera, tan decidit, amb tantes ganes i energia. Aprofitant aquell moviment, es va incorporar al sofà i la va empènyer cap a ell. La tenia a sobre i el seu sexe es mostrava en peu de guerra. Tenia unes ganes infinites de gaudir-la. Tanta, que gairebé li va arrencar el vestit per tenir-la davant seu sense res més que la roba interior.

La mirava delitós de sexe. Es notava vigorós. La Clara gaudia com feia temps. De cop i volta, es va trobar sobre seu arrencant la camisa que li cobria el torç. Semblava una escena de sexe salvatge però amb tons de tendresa, amb petons frenètics i carícies suaus com si fos la última nit. Les mans d’ella van entrar dins dels seus eslips i van prémer amb força el sexe. Ell pel seu costat, s’havia desprès dels sostens i gaudia d’un dels pits a la boca com si el món s’anés a acabar en aquell precís moment. Els moviments s’anaven accelerant i conferia una combinació de sensacions als pits, amb queixalades i xuclades extenuants.  

La Clara notava el plaer d’aquelles mans vigoroses que recorrien amb força el pit. L’extenuació li arribava quan li mossegava i el xuclava a l’hora. Moviments compassats que ella complementava tot agafant el sexe d’ell i movent-lo amunt i avall sense parar. Els dos es movien sobre el sofà que gaudia del plaer carnal de la parella tot escoltant de fons la respiració accelerada que anaven conferint. 

En Jaume no podia aguantar massa estona més així. Va deixar de banda els pits d’ella i en un moviment la va estirar sobre al sofà. Li va treure la poca roba interior que encara portava i sense ni pensar-ho ni advertir-la va entrar dins seu. Primer a poc a poc, però després amb una força inhòspita, gens habitual en la seva manera de fer. La Clara gaudia com mai d’aquell sexe salvatge, de la manera com l’estava tocant, com l’anava xuclant, queixalant… Finalment va notar tot el vigor del sexe dins seu. 

Entrava dins amb tanta força, que gairebé aconseguia enfonsar-la dins del sofà. Una vegada i una altra, com si d’allò en depengués la seva vida. Moviments forts, profunds, els cossos suats deixant anar llargs gemecs que trencaven la tranquil·litat d’aquell capvespre. Era tanta la intensitat, que en Jaume tenia la boca situada aprop del coll i només feia que esbufegar i mossegar el lòbul de l’orella. Ella es perdia quan notava tota la intensitat en aquells dos punts.

L’orgasme era molt proper. Tot havia anat molt ràpid, però els dos cossos fruïen d’aquella situació al màxim. Va aixecar-la, la va situar mig ajupida amb les mans al sofà per poder entrar des del darrera amb força. La Clara no es pensava que en Jaume pogués arribar a aquell estat d’excitació i cada embranzida la notava fins al fons del seu sexe. Les mans d’ell s’havien clavat a les seves natges i per la força que rebien havien quedat marques d’aquells moments de desig. Amb una sèrie d’embranzides fortes, els dos es van moure en un orgasme plaent i vigorós. El sexe d’ella regalimava del plaer rebut.

En Jaume va caure gairebé desfet sobre el sofà, les gotes de suor de la Clara s’unien a les d’ell. Tenien la ment en blanc, no sabien ben bé què havia passat i com s’havia originat tot plegat, la qüestió que havien gaudit com feia molts dies que no ho feien. Diuen que les crisis de parella es poden solucionar a través del sexe, però la qüestió, que els dos van quedar estirats i extenuats a sobre el sofà sense masses coses a dir. 

Al cap d'una estona van reaccionar. La Clara necessitava una dutxa després d’aquella tòrrida escena de sexe, en Jaume es va dirigir cap a la cuina per preparar el sopar. Mentre ho anava fent, va triar un vi idoni per aquell sopar, Cartesius Negre del 2011. Vi negre amb contingut i alta graduació, apte per gaudir-lo amb ella. 

La Clara seguia sota la dutxa deixant rajar l’aigua que brollava per sobre el seu cos. Es va quedar amb la ment perduda observant com l’aigua es diluïa per la sortida, en aquell moment li va venir una idea al cap. Estava ordenant els pensaments després dels últims successos. Per una part, sabia que entre en Jaume i l’Anna havia passat quelcom a Alemanya i per l’altra tenia la voluntat de fer-li pagar el mal que li havia ocasionat ella. Tenia la percepció que poc li importava la resta de la gent, només buscava el seu profit personal, narcisista en tota regla, però algú li havia d’aturar els peus i aquesta era ella. S’anava assecant la pell amb la tovallola i posant crema, durant aquesta estona anava teixint el seu pla a mesura que recorria el seu cos amb les mans.

En Jaume de cop i volta va alçar la vista, tenia el sopar preparat, però ella estava tardant més del compte. No era habitual que restés tanta estona per dutxar-se, ho solia fer ràpid, però aquell dia no era així. Va decidir parar la taula, obrir l’ampolla de vi, servir-ne una mica a les copes. Encara no havia baixat de la dutxa. Va decidir seure a la taula. Al veure que no venia, va començar a pujar les escales però llavors va ser quan la porta es va obrir i ella va sortir tota decidida amb una cara diferent.

La Clara tenia les idees clares. Durant el sopar volia saber què havia passat entre ell i l’Anna a Alemanya. Seguidament li explicaria què va passar el 14 de març i després desglossaria quin pla havia traçat per donar-li una lliçó de la vida. No seria gens fàcil, perquè en Jaume hauria de col·laborar, però sabia del cert que havia d’alliçonar a aquella dona que havia alterat la seva vida de parella.

Els dos es van asseure a la taula. Primer de tot amb una conversa banal, la típica sobre com havia anat la setmana, ja que no s’havien vist durant aquells dies. Semblava que la relació entre els dos retornava a la normalitat. Aquella sessió de sexe havia causat els seus efectes, anava pensant en Jaume, però encara no sabia quines eren les intensions de la seva parella.

Les copes de vi anaven baixant mica en mica a mesura que l’àpat arribava a la seva fi. Els dos havien begut més de l’habitual, se sentien més desenfrenats i en aquell punt va ser quan la Clara va decidir actuar.

• Saps què m’ha passat aquesta nit? 

• No ho sé…espero que res greu.

• Doncs m’he despertat de cop i volta quan el rellotge marcava la 1.11…tenia una suor freda que em recorria tot el meu cos. No sé ben bé perquè però algun motiu m’ha portat a despertar-me malament i a no poder gairebé aclucar els ulls en tota la nit. I saps qui m’ha vingut al cap? Tu i l’Anna.

En Jaume es va quedar amb la cara ben pàl·lida. Ni el vi que havia begut li feia efecte. Amb el rostre que mostrava ho evidenciava tot plegat. Són tan fàcils de descobrir els homes, anava pensant ella. Ell no aconseguia articular ni una sola paraula, estava en estat de xoc, en aquell moment va pensar que les dues havien parlat…

• No cal que diguis res. Amb la cara m’ho dius tot - va replicar- Oi que aquesta nit ha passat quelcom entre vosaltres dos? M’ho vols explicar o cal que li pregunti a ella? 

No sabia què fer i finalment va articular les primeres paraules.

• Tens raó Clara, aquesta nit ha passat el que t’imagines però no com creus. 

• No importa el que cregui, vull que m’ho expliquis i ja està. Després t’explicaré què va passar fa uns dies quan eres a Londres- va respondre tranquil·lament.

• Sé què va passar el 14 de març perquè us vaig veure - va respondre neguitós- Vaig contemplar tota l’escena, primer esma perdut, però després, no t’enganyaré si et dic que em vaig contrariar.

• No cal que entris en les teves sensacions, ja m’ho pensava que sabies què va passar, però també em vull explicar.

• Doncs ella durant la setmana em va anar deixant algunes indirectes sobre la vostra trobada. Aquell fet em va incomodar moltíssim i per això vaig decidir anar a la meva i refugiar-me en el meu treball. Durant la setmana he intentat deixar-la de banda fins ahir a la nit. Havia acabat de sopar sol a l’habitació de l’hotel quan de sobte ella s’hi va presentar. Primer vaig pensar en no deixar-la passar, però ella va accedir a dins i…

• No cal que entris en detalls - va respondre la Clara.

• Ella va entrar a l’habitació, va jugar amb mi i entre el seu joc i el vi va aconseguir lligar-me al llit. Després es va situar al sofà proper i es va començar a tocar, com bé penses no podia fer res, era el seu objecte. Quan va acabar, em pensava que marxava, però no, va voler arribar fins al final - va afegir sense donar masses detalls.

• Ja m’ho imagino com deuria anar tot plegat, semblant a la situació que vaig viure el 14 de març.

• No ho sé, el que si puc dir-te, és que a la 1.11 vaig mirar el rellotge com quan et vas despertar, llavors ella ja era fora i no tenia volta enrere.

• No pateixis Jaume - el va consolar- els dos no hem actuat de la forma correcte en tot plegat i el que sí tinc clar és que l’Anna s’ha aprofitat de nosaltres dos pel seu propi profit. Vols que t’expliqui què va passar la nit del 14 de març?

• M’ajudaria - va afegir mentre feia un glop llarg de la copa de vi.

• Aquella nit ella em va enviar un missatge per dir-me que acabava d’arribar i se sentia sola, si m’importava que vingués a prendre una copa de vi i marxés a casa. 

• Segueix…

• No entraré en detalls, però jo aquella nit també em sentia sola, les teves sortides per feina em causen gran solitud i més quan feia 4 dies que eres fora. Vam començar a xerrar amistosament, bevent més vi del compte. Em va parlar de tu. El vi feia el seu efecte i ens vam acostar al sofà. Ella m’anava fent preguntes, semblava ben bé un joc, fins que no sé com, vam començar a parlar de sexe.

• Me’n faig càrrec…

• Es va apropar cada cop més fins que em va besar als llavis. Ho va fer tendrament. Primer em va deixar en un estat de xoc i fruit de la situació, se’n va aprofitar per repetir l’acció. Em va acariciar tendrament i com que notava els efectes de beure massa vi em vaig deixar portar. Em va començar a acariciar tendrament com poques vegades m’han fet. Com aquell qui no vol la cosa, ja tenia una de les seves mans tocant els meus pits, me’ls resseguia tendrament i em feia estremir. Sense ni pensar-ho, vaig notar com la seva mà recorria el meu sexe. Sabia com fer-ho i com provocar-me. Finalment vam pujar a l’habitació i suposo que la resta ja la vas poder observar tu mateix…

En Jaume estava neguitós però alleujat per l’explicació. Entenia què li havia passat i sabia que era una situació molt semblant a la que havia viscut ell la nit anterior. 

• És una mica la situació que vaig viure jo anit, el vi va causar els seus efectes, però aquest fet no justifica la meva actuació. Tenia l’agreujant que us havia vist a les dues i en certa manera volia alleujar-me. Tinc la meva part de culpa, però vull que seguim amb la nostra relació.

• Tens raó, no ens podem deixar endur per aquest moment. Suposo que saps que mai t’he estat infidel i menys he estat amb una dona. Reconec que va ser una situació en la qual em vaig deixar endur i no la penso repetir - tot i que ella sabia que havia estat un moment plaent, però volia seguir amb en Jaume.

• Espero que entenguis la meva situació - va afegir ell.

• Clar que ho entenc, però he traçat un pla, perquè crec que l’Anna ha d’aprendre a no jugar amb els sentiments de la resta. Per aconseguir-ho necessito que m’escoltis amb atenció i m’ajudis. Ja saps que la venjança és un plat que se serveix fred.

• Has pensat alguna cosa?

• I tant, vols saber què he tramat mentre em dutxava?

• Sóc tot orelles.

La Clara va començar a parlar. Mai l’havia vist expressar-se d’aquella manera tan segura. Disgregava  amb celeritat fil per randa com seria la seva venjança i quin paper havia de prendre ell en tot plegat. Li agradava tot el que escoltava i s’estava fent seu el pla d’ella. Per fi, algú escarmentaria a l’Anna, no sabia quan, però ben aviat tindria la seva recompensa.