"Les marques del Marquès" PART 6

12. LLETRA I MÉS LLETRA

Mica en mica l’Anna va redescobrir la seva nova vida. Va començar una nova etapa allunyada de l’estrès de la seva antiga feina. De fet, a ella sempre li havia agradat poder dedicar-se al món de l’ensenyament. Ho va veure clar durant els dies que va estar sola de viatge, per aquest motiu va decidir començar a treballar com a professora.

A vegades, enyorava aquelles situacions de ritme frenètic, però va entrar en una nova etapa de la seva vida on calia asserenar-se i fer allò que realment li agradava, res que fos imposat. Aquesta pau interior la va trobar exercint com a professora. Ensenyava i a l’hora aprenia amb els seus alumnes, era una mena de connexió que li conferia una pau interior que anteriorment no havia trobat.

Se sentia bé amb si mateixa i havia anat coneixent altres homes, però s’aplicava una frase que pretenia instaurar-la a partir d’aquell moment “que vinguin els homes que vulguin, però que no se’n quedi cap”. Havia quedat molt escarmentada i ara el que volia és ser ella i recuperar l’estabilitat que havia perdut en tots els sentits.

Asseguda al saló de casa seva anava pensant en la feina. Com en tot, hi ha coses que t’agraden i d’altres que no encaixen. Una de les tasques que menys li agradava era quan havia de corregir els exàmens. Se li feia molt pesat i a vegades quan veia tota la pila que tenia per corregir no sabia si mai acabaria.

Per sort, un bon dia va descobrir que en situacions de molta feina, el millor era rebre una visita inesperada. Des d’aquella experiència, els exàmens van resultar molt més estimulants que fins al moment. Quan se sentia atrapada, calia buscar una vàlvula d’escapament i la va trobar en el moment més inesperat. Des d’aquell dia, es mirava les correccions d’una altra manera, gràcies a una inesperada visita…

Seia a la taula amb aire d’avorriment. Aixecava la vista i només feia que veure fulls i més fulls. Lletra i més lletra. Tot allò era per corregir i no sabia ni quan ni com ho acabaria. Havia de fer un últim esforç per tenir-ho tot acabat per l’endemà. El primer trimestre arribava a la seva fi i necessitava tancar l’època més feixuga de l’any.

Mirar el rellotge? Era el pitjor que podia fer en aquella situació. Veia com l’agulla anava caminant lentament. Tempus fugit? Aquesta frase no encaixava gens en aquell moment, perquè el temps no es movia, si més no el rellotge no corria com ella desitjava.

El sol li acariciava la pell. Els dies de tardor comportaven un sol intens i plaent, d’aquell que penetrava a l’interior de la pell. Seguia asseguda al despatx on tenia una taula negra allargada, plena de piles d’exàmens per acabar de corregir. L’ordinador apagat era un altre dels molts espectadors d’aquella escena, qui més la podia estar mirant?

La ment fugia una i altra vegada cap aquest tipus de pensaments. Es va començar a tocar el vestit d’aquell dia, vermell, d’una sola peça amb un cinturó negre. De fet, havia decidit desfer-se el cinturó per poder treballar més còmode, però al final va arribar a la conclusió que era un símptoma més de la falta de motivació per seguir corregint. Els sostens la molestaven i la goma de les calcetes igual, eren símptomes de nerviosisme. Va decidir desprendre’s d’ells per treballar més còmode.

Finalment es va posar dura amb si mateixa, va prémer el bolígraf vermell amb força (feia conjunt amb el vestit va pensar durant algun moment) i va començar a corregir, com si el món s’acabés. Per fi havia aconseguit concentrar-se. Res ni ningú li podrien trencar el seu moment de màxima correcció. Ara el temps i les agulles del rellotge si corrien amb celeritat. El sol de tardor anava viatjant per tota la seva pell, però ella ni se n’adonava.

Quan arribava a tal estat de concentració, ja podia enfonsar-se la casa, que ni ho notaria. Anava girant fulls, movent el bolígraf sigil·losament per la seva mà, mentre anava posant qualificacions. La pila d’exàmens pendents de corregir anava baixant vertiginosament. Si seguia amb aquella empenta els acabaria ben aviat.

La porta del despatx restava oberta. Feia ja una estona que l’estava observant. Se la veia impassible, anava a tota velocitat corregint tot allò que tenia pendent. No s’havia adonat que algú l’estava observant. Asseguda a la cadira ni res ni ningú la podrien pertorbar.

De sobte, l’home que l’observava, va tenir una idea per comprovar si realment allò que li havia dit era real, que “...res ni ningú em pertorba quan estic corregint...”. S’ho havia pres com un repte, de fet tota ella era un bon repte, però aquell l’entusiasmava especialment en aquell moment.

Es va esquitllar cap a dins del despatx. Ni en va notar la presència, era cert que podia corregir ben concentrada. Va mirar de no fer soroll. Caminava a pas lent com si allò el lliurés de pertorbar-la. La va observar un moment, i veia com els fulls anaven passant, seguia corregint, però a ell ni cas. Era la seva.

Es va esmunyir per sota la taula, es va situar proper a les seves cames. L’última vegada que l’havia fitat, havia observat que li quedava poca cosa per corregir, senyal inequívoc que la seva voluntat seria ben entesa en aquell context. Ella estava repassant les seves notes, però no havia perdut l’extrema concentració que havia mostrat.

Va decidir desconcentrar-la. Primer es va situar en una bona posició per començar a captar la seva atenció. Entre les seves cames començava a bufar suaument a veure si ella se n’adonava. Ella responia amb la mà que passava per allà on havia notat una suau brisa, però res més que allò.

Veient que aquell estímul l’havia desconcentrat mil·lèsimes de segon, va decidir atacar més directament... Va iniciar un tortuós viatge per les seves cames suaus i càlides. Encara no s’havia posat les mitges, el que en facilitava aquell camí cap al desconcert.

Va iniciar aquell recorregut pels turmells, pujant a poc a poc per les cames en direcció als genolls. La mà discorria amb tota suavitat. Quan va haver superat els genolls, va seguir el seu camí impertorbable tot anant recollint el vestit. Semblava que ella no s’immutava per res, però notava com havia perdut per un moment l’atenció en aquella pila de fulls.

El vestit ja l’havia arremangat ben amunt, li quedava una petita autovia per arribar fins al seu entrecuix. La seva sorpresa va ser quan va observar que s’havia desprès de les seves calcetes. En aquell moment, va saber que havia de seguir amb la seva introspecció. Va resseguir lleugerament aquell trajecte fins al sexe d’ella, sense traves, sense concessions, sense peatges,  volia desconcentrar-la totalment.

Li va obrir les cames, va substituir la punta dels dits per la seva llengua fins arribar a zona prohibida tot lliscant la fina barba. En aquell punt va substituir de nou la llengua pels dits. Va resseguir a poc a poc el seu sexe notant com ella es començava a sorprendre. Digeria amb facilitat que algú li volia robar l’atenció i ho estava aconseguint.

Al fer aquell lleu recorregut pel seu sexe va començar a notar que ella es relaxava i s’humitejava. Notava com la sang començava a córrer i la temperatura anava en augment. En aquell instant, va saber que sí la podrien desconcentrar i ho estaven aconseguint. Notar-lo entremig de les cames i la presència de sa llengua combinada amb el tacte de la barba, la va començar a excitar i la va incitar a deixar els exàmens de banda. Se li feia complicat seguir amb la correcció, per sort ja quasi havia acabat. 

El notava entre les cames com anava recorrent cada centímetre del seu sexe amb la llengua. Amunt i avall, no es deixava ni un sol racó per estimular amb aquelles sensacions que la desconcentraven totalment. Quan va notar que la llengua entrava sense concessions amb el lleu refrec de la barba enmig de gran humitat no va poder evitar deixar anar un lleu sospir. 

Intentava mitigar l’efecte d’aquella acció tan plaent, però lluny de voler tornar a la pila de fulls, va decidir retirar la cadira un xic més enrere i deixar que ell s’introduís més endins. Ell al veure aquell oferiment, va decidir combinar el plaer de la llengua amb la dels dits. Jugava amb ella, amagat sota el vestit i la taula. Sentia com ella fruïa d’aquella situació. Els dits recorrien cada racó del seu sexe, sense parar. La llengua feia la mateixa acció. El resultat? Llargs sospirs.

Cada vegada anava a més, no podia parar de sentir tot aquell torrent de sensacions entre les seves cames. L’excitació era màxima, no va poder refrenar l’impuls d’agafar el cap d’ell i acompanyar-lo amb força perquè no parés. Volia seguir, volia notar aquella llengua, aquells dits, tot plegat a dins seu.

Era irrefrenable el ritme que denotava entre les seves cames. Ja no sospirava, gemegava directament. El tenia allà prostrat dins del seu sexe. No podria seguir molta estona més així. El plaer que notava era tant gran que no se’n podia estar. Un joc de dits i llengua la van portar al plaer dels més grans asseguda al seu despatx. 

Al veure el resultat, ell somreia i ella li tornava la complicitat. Havia arribat al punt màxim de plaer, ho havia gaudit i ell havia aconseguit desconcentrar-la i portar-la cap a una altra dimensió. Era la primera persona que ho aconseguia, però amb les habilitats que havia mostrat, no era gens estrany que ho hagués aconseguit.

Li va xiuxiuejar a cau d’orella que ara ja la podia deixar seguir corregint perquè sinó no acabaria. Ell anava a marxar un xic desencisat. Es va aixecar i sabia que havia de deixar-la acabar... Però de cop i volta, va notar com la mà d’ella el frenava i el posava contra la taula. Es va abraonar sobre d’ell sense deixar-lo reaccionar.

Encara tenia ganes de seguir notant. Es va desfer de la roba que ell portava i ràpidament va notar com podia entrar dins seu sense problema. El tenia totalment controlat. Gaudia veient la cara de plaer que mostrava a cada embranzida. Es va despendre del vestit, finalment els dos van fruir sense parar.

La taula es movia al ritme de cada batzegada que impregnaven els dos. No podien parar. Les ganes d’ell a poc a poc s’anaven apaivagant. Notava com ella entrava fins al fons, sense parar, amb constància. Va agafar un dels pits amb la mà mentre seguia entrant a passos accelerats. Els dos no paraven de remoure’s de plaer.

La taula aguantava com podia aquella escena de sexe salvatge. Cada vegada més fort, ell la tenia a sobre i ja havia substituït el tacte dels pits per la del seu darrera. La tenia agafada amb força i cada vegada la premia més fort dins seu. En qualsevol moment podia acabar...els últims moviments de plaer es van donar quan el sol ja començava a amagar-se.

Definitivament havia aconseguit captar la seva atenció. Ara ja s’havia arreglat i cuita-corrents va intentar reconduir la jornada de corregir aquella pila de fulls. Per sort ja ho tenia tot fet, però ara arribava el torn de tornar a concentrar-se per enllestir tota la feina, no seria gens fàcil…

13. EL JOC DEL BOLÍGRAF

Després de recordar aquesta experiència de feia pocs dies, la ment de l’Anna va intentar recordar d’altres passatges de la seva vida. Sempre s’havia caracteritzat per ser una persona molt ferma, quan s’hi posava amb una cosa, era molt complicat que ho deixés, per molt forta que fos l’atracció. 

Aquest capítol la va transportar cap a l’adolescència i el seu despertar de la vida. De sempre s’havia caracteritzat per ser una bona estudiant. Els seus pares estaven orgullosos d’ella per les bones qualificacions que treia, signe inequívoc que seria una bona hereva del negoci familiar.

De fet, la seva sortida de l’entremat empresarial no va ser gens ben encaixat pel seu entorn. No entenien què havia passat i com ho haurien de fer perquè tornés, però en la ment de l’Anna s’hi ajuntava el vídeo que havia enregistrat la Clara i que li podria fer perdre la benevolència dels seus pares. Suposaria un escàndol majúscul, no volia fer passar als seus pares per aquell mal tràngol.

Reconduint els seus pensaments cap a l’adolescència va reviure un capítol amb un dels seus primers xicots. Era una situació molt semblant com la que va viure quan havia de corregir tota aquella pila d’exàmens i no aconseguia trobar el camí correcte per desempallegar-se de tant feixuga tasca, però en aquesta ocasió del passat, ella no era la professora, sinó que era l’alumna.

Molts dies, restava sola a casa perquè els seus pares estaven viatjant pel negoci familiar. Era una empresa gran i allò li reportava que pogués estar a casa amb qui volgués. El seu xicot hi era molts dies i com que eren joves, aprofitaven les llargues absències dels pares per fer allò que els hi venia de gust. No sempre, ja que quan tocaven exàmens, l’Anna es tancava amb si mateixa i es concentrava molt. Fins que un bon dia va descobrir un joc ben especial, el del bolígraf…

Sempre s’havia caracteritzat per ser una noia molt ferma. Allò que volia i se li posava entre cella i cella ho aconseguia. Només li calia un bri de motivació i res ni ningú la podia fer desistir d’aconseguir l’objectiu que s’havia marcat. Aquest fet no amaga que fos una noia passional, però a la que tenia un objectiu no s’aturava fins aconseguir-ho.

Per aquest motiu era molt bona estudiant. Destacava en totes les matèries, només defallia en les arts plàstiques, tot i que mai havia suspès, però semblava que no tenia el do per aquesta assignatura. Per la resta cap problema, ho aprovava tot, i a més amb molt bona nota. Era una estudiant brillant, aplicada i conscient que en aquesta vida ni res ni ningú li pot fer perdre els seus prelats objectius que s’anava marcant dia a dia. Calia lluitar per ells.

Era una època d’exàmens finals. S’havia marcat com a objectiu aconseguir les millors qualificacions. Se sentia molt motivada, tenia ganes de superar les anteriors notes. Era qüestió de posar-se a estudiar, treballar a fons i aconseguiria l’objectiu de les millors qualificacions en molt de temps. Estudiava amb il·lusió, llegia amb ganes i memoritzava els punts més importants com mai havia fet. Res ni ningú la podien desviar en aquell moment.

Havia superat els primers exàmens. Les sensacions eren insuperables, sabia que tot li anava rodat. Només quedaven un parell de proves. Tot i la bona feina feta, es començava a sentir cansada mentalment. Va pensar que havia forçat un pèl massa la màquina, però amb un bon treball podria aconseguir l'objectiu final. Si per una cosa destacava era per la seva perseverança en el treball diari.

Només quedava un últim examen, només un. Se sentia feliç, contenta perquè tot anava rodat, però quelcom dins seu no acabava de funcionar. Li costava més de l'habitual concentrar-se, no sabia què li passava, aquella situació era incòmode perquè el cap no li funcionava com sempre. No es tractava de realitzar un bon treball, sinó que era qüestió de concentració, calia trobar una solució, però què i qui li podria aplanar el camí per reconduir el seu nivell d'estudi?

Es posava a estudiar i quan portava uns minuts concentrada, la ment es desviava cap a d'altres coses. Quan se n’adonava, observava com tenia el bolígraf sobre els seus prims dits i el feia rodolar amunt i avall com si d'un joc es tractés. S'enfadava amb si mateixa perquè havia tornat a perdre la concentració. S'hi tornava a posar amb vehemència, però al cap de poca estona tornava a jugar amb aquell objecte lliscant pels seus dits.

Quan se sentia així, canviava el lloc d'estudi. Primer a la cuina, però es desconcentrava. Seguia a la seva habitació i es tornava a desconcentrar. S'asseia al despatx i li passava el mateix. Va seure a la butaca del menjador i res de res. La ment la tenia desordenada i no podia estudiar en aquella situació. Va pensar en sortir a caminar, alliberar el cap i els pensaments. Es va posar un polar verd, va obrir la porta i va sortir.

A fora hi feia un aire fred i sec, d'aquells que ajuden a relaxar la ment, a dissipar les situacions bloquejades. Semblava que recuperava la concentració. Estava disposada a tornar a casa i endinsar-se de nou en l'estudi per l'últim examen. Se sentia bé, amb ganes, disposada a superar-ho tot i concentrar-se al màxim. Havia recobrat bones sensacions, s'havia relaxat i la ment fluïa com habitualment.

Vaig sentir com la clau del pany girava. Seguidament vaig intuir que entrava. Se la veia animada. Jo restava estirat sobre el sofà. Gairebé ni em va mirar, se la veia tota concentrada amb ganes d'estudiar. Feia aquell posat típic de ni res ni ningú m'aturarà... Quan la veia així m'entraven mil i un pensaments a la ment per fer-la desconcentrar, però aquell dia era diferent, ja que havia denotat que li mancava concentració.

Es va asseure al chaise longe del sofà, la tenia a escassos centímetres. Podia percebre com situava el suport del Ikea sobre les seves cames i començava a estudiar. Jo restava al seu costat amb els ulls tancats i deixant passar el temps. Les fulles dels seus apunts anaven girant impassibles. Ho sentia llunyà perquè a voltes entrava en un lleuger son però que només durava uns segons.

No sabia quanta estona havia passat, però al retornar notava com havia perdut de nou la concentració. El bolígraf tornava a jugar entre els seus dits. Tot i que tenia els ulls tancats, percebia la seva manca de concentració, el passeig no havia tingut l’efecte desitjat, s'havia tornat a bloquejar i la tensió la podia denotar encara que no l'observés. Què podia fer davant d'aquella situació?

Vaig reclinar el cap al seu costat i sense ni pensar-ho les nostres mirades es van creuar. Em va sorprendre com em mirava, no ho solia fer quan estudiava. Li vaig preguntar si la molestava, resposta negativa i em va explicar que anava a finalitzar el sisè capítol i iniciar el setè. Vaig restar al seu costat estirat, observant com anava llegint o memoritzant. Pel meu cap començaven a sorgir idees a mesura que sentia de fons les pàgines girar.

Vaig fitar-la un moment, tenia cara de concentració però el joc del bolígraf entre els dits, em confirmava que no ho estava tan com semblava o volia fer creure. De tant en tant se li escapava una mirada cap a mi, jo li aguantava per poder inspeccionar el fons dels seus ulls. Va ser llavors quan vaig saber del cert que havia de fer quelcom. D'idees no m'en mancaven, ho havia de fer.

Estirat vaig començar a acariciar-li la cama amb cura. Quan vaig iniciar aquest primer moviment, em va somriure, però es va aprofundir de nou en la lectura del setè capítol. Vaig seguir una estona així, sense més ànim que relaxar-la. Però la ment seguia rumiant què fer i la mà va actuar deixant al descobert una mica sa suau pell. El dit l'acariciava, els ulls l'observaven, ella seguia llegint, però sabia que li agradava perquè el bolígraf es tornava a moure entre els seus dits.

Els dits lliscaven per aquella petita part del seu cos, m'agradava acariciar-la en aquella situació. No sabia el perquè, però ella seguia concentrada amb els seus apunts. No vaig poder evitar d'inserir un xic més els dits per sota el polar. Amb aquell moviment es va desconcertar i per un moment va perdre de vista el capítol. Va ser com una petita victòria, però havia de fer un pas més.

La mà es va endinsar camí amunt, buscava el contacte dels seus pits. Mentre es movia lentament, el bolígraf va deixar de lliscar entre els seus dits. No ho va fer perquè restés concentrada en la lectura, sinó perquè estigués atenta als moviments de la meva mà. Quan finalment vaig notar el tacte de sons pits, els vaig vorejar per seguidament retirar la mà. Amb un gest de desaprovació li vaig dir que havia d'estudiar.

Resignada va seguir amb el fil argumental del capítol setè que s'estava convertint en més llarg de l'habitual. No aconseguia estar centrada i lluny d'aconseguir-ho, vilment vaig començar a passar la mà per sobre la roba tot acaronant els pits. M'agradava fer-la patir, m'agradava gaudir-la i volia que el centre d'atenció esdevingués jo mateix en detriment dels apunts. Semblava que ho estava aconseguint i volia anar a més…

La mà seguia palpant per sobre de la roba. La seva mirada seguia ben concentrada sobre el paper. En un moment, vaig decidir inserir de nou la mà lliure per sota de la roba. Buscava ferventment els seus pits. Els vaig trobar ràpidament, la sorpresa va ser quan només per un sol moment al tocar-los, ja estaven durs, tal i com m’agradaven. Volia desconcentrar-la més que mai.

Seguia llegint com si no passés res, però no era més lluny de la realitat perquè el bolígraf jugava ferventment entre els seus dits. Jo feia el mateix, però amb un dels seus pits. La fitava per veure quan acabava de perdre la concentració, de moment semblava que no. Vaig agafar la punta del pit i el vaig acaronar suaument. Com que veia que  no aconseguia dissipar sa mirada vaig pessigar-lo lleugerament i en aquell moment va desviar la mirada cap a mi. Era una combinació de luxúria i plaer, sabia què volia i li anava a proporcionar.

Va intentar articular algunes paraules soltes, ho vaig evitar quan amb la punta del dit li vaig acariciar el llavi. No m’en podia estar, havia de treure roba per poder jugar a plaer amb els seus pits. Sabia què volia fer, no només per donar-li plaer, sinó per relaxar sa ment per una estona.

Ja tenia els pits a les meves mans, ara només tocava fruir. Reclinada sobre el sofà, vaig començar a tocar-los. Primer un i després l’altre. La cara d’excitació denotava que allò que feia li era del seu agraïment. No podia evitar posar-me un pit a la boca i començar a xuclar-lo una llarga estona fins que aconseguia arrencar-li els primers gemecs de plaer. Sabia que si seguia així, podria arribar ben aviat al primer dels seus orgasmes.

Els apunts del capítol setè ja no sabia ni on eren, d’una revolada havien caigut de sobre el sofà. Els fulls jeien pel terra del menjador i de fons s’escoltava com qui havia d’estudiar esbufegava a cada nou moviment que li proporcionava la meva boca jugant amb els seus pits. Amb la mà, acariciava l’altre pit i la combinació dels dos li conferien un plaer que ressonava per tota l’habitació.

La mètrica de tot plegat comportava que s’hagués oblidat totalment dels exàmens. No podia deixar de jugar ni un sol segon amb un pit i l’altre, ja fos amb la boca o la mà. Era totalment incontrolable el que podia acabar passant. La seva cara de desig no podia deixar de mirar-la. Estava molt propera al primer dels orgasmes després que queixalés suaument un dels pits i el xuclés acceleradament per obtenir la recompensa desitjada.

Com aquell qui diu havia tingut gairebé dos orgasmes consecutius. Però encara desitjava molt més, se li dibuixava a la cara que volia anar cap a una altra dimensió. El capítol setè ja no tenia cap mena d’importància, volia notar-me més, volia més orgasmes, volia fruir molt més i oblidar la tensió que li havien conferit els exàmens. Era la seva oportunitat per deixar la ment totalment en blanc.

L’acariciava suaument deixant passar el temps. Ella em feia el mateix i passava la mà pel ventre, però sense cap mena d’intenció. Després vaig notar com aquella mà seguia el seu camí i s’endinsava dins del meu pantaló. M’incitava a seguir jugant amb ella, ho feia amb calma, però sabia que allò em suscitava i molt. No podia deixar de tocar-me, notava com cada vegada m’excitava més…

Vaig deixar que ella seguís jugant, cada vegada m’entraven més ganes de notar-la i sentir-la. Premia amb força el meu sexe entre les seves mans buscant el meu plaer. Em feia despendre petits gemecs amb la respiració accelerada. Jo seguia estirat sobre el sofà i de tant en tant agafava amb la mà i li premia els pits tot jugant amb ella. Però aquell joc no podia seguir molta estona més.

D’una revolada, la vaig agafar i li vaig desprendre la poca roba que li quedava. La vaig posar entre les meves cames i de cop i volta vaig notar com em va fer entrar a dins seu fins al fons, amb calma, però notant cada anhelada de plaer que deixava anar. La notava totalment excitada, m’encantava estar a dins i com jugava amb mi, sense deixar-me fer res a mi. Em feia patir, però gaudia com mai.

Els seus moviments sobre meu cada vegada eren més profunds. Es movia més ràpid, més incessant, sense deixar de notar-me en cap moment. Arribava més al fons i el seu ritme s’accelerava. Les nostres respiracions anaven compassades al ritme de la penetració. Es movia cada vegada més i més ràpid. Els gemecs eren incessants, els cossos es retorcien de plaer, els dos amarats de suor ens vam deixar anar per arribar al sospir final d’un nou orgasme.

Va caure sobre meu totalment rendida, sense saber què havia de fer. Jo estava igual, però satisfet pel joc que havíem mantingut. Ara només li quedava recobrar l’aire per seguir estudiant una estona més. Va tardar força estona a recuperar-se, havia quedat totalment atordida per aquell seguit d’orgasmes. Mig en broma li vaig comentar si sabia de què anava el capítol setè. Em va somriure.

Coses de la vida, va arribar el dia de l’examen. No sabia com aniria. Es va asseure segura de si mateixa tot esperant l’arribada dels papers amb les preguntes. Quan va veure que gairebé tota la prova anava sobre el capítol setè per un moment es va quedar en blanc. Va agafar el bolígraf i hi va començar a jugar nerviosa, tot recordant passatges de la seva darrera jornada d’estudi. Estava sense saber què posar. Va passar uns minuts i seguia allà mateix sense poder escriure. Finalment, com si res hagués passat, va recordar tot aquell capítol que per ella no només s’havia convertit en una part més dels exàmens, sinó que ho recordaria al pas dels anys. 

14. LES MARQUES DEL MARQUÈS

La Clara i en Jaume s’estaven embriagant un de l’altre al recordar totes aquestes experiències. L’Anna seguia sola a casa amb la seva copa a la mà, amb la ment perduda per un i mil pensaments. El triangle passional s’havia desfet per complert, una sola i la parella intentant reconduir la seva vida. L’alcohol corria pel cos i combinat amb els records de les experiències van comportar les ganes de gaudir del sexe.

L’Anna no se’n podia estar i a falta de tenir una companyia aquella nit, va decidir jugar amb el seu cos. No sabia el perquè, però de cop i volta li va venir a la ment en Jaume. Ell era un dels culpables de la seva nova situació, però en certa manera estava agraïda que tot plegat acabés d’aquella manera, perquè ara treballava del que realment li agradava, l’ensenyament.

Va començar a descordar-se la camisa, els pantalons… S’havia situat còmodament al sofà. La copa va quedar al terra, esdevenint un espectador més d’aquella situació. Els seus dits van començar a lliscar per la seva pell, imaginava per un moment que eren els dits d’en Jaume que la tornaven a posseir. Tot d’un plegat, dins la seva ment hi apareixia la lluna plena i va ser en aquell punt que…

Per la seva part, la parella havia begut més del compte. En Jaume estava en aquell punt que els ulls se li anaven tancant. Li costava molt quedar despert amb la Clara al costat. L’alcohol feia de les seves. Ella restava al seu costat i per un moment va aixecar la vista i va veure que era lluna plena, l’últim ingredient que li mancava per gaudir d’una nit perfecta al costat del seu marit.

Encara no saben com, però aquella nit l’Anna, la Clara i en Jaume van tenir una visió idèntica. Cap dels tres ho sap a dia d’avui. Les dues dones van somiar el mateix i ell va tenir un somni tot recargolat on s’anaven complementant les imatges de les dues dones a la llum de la lluna. Sabeu quin somni van tenir? El de les marques del Marquès. 

Obro un ull i seguidament l'altre. On sóc? Què faig aquí? Aixeco la vista i el primer que veig és la lluna a través de la finestra. Radiant, esplèndida... M'indica que allò és la realitat o potser no. Redirigeixo la mirada i allí davant la tinc, observant la lluna com si d'una dona llop es tractés. La mateixa llum la irradia. La combinació de les dues exerceix una força dins meu que accentua els meus desitjos carnals.

Com a ésser racional que sóc començo a qüestionar-me moltes coses. Què hi faig allí? Qui m'ha portat davant d'aquella finestra que no conec? Què hi fas tu allí eclipsada per la lluna amb una fina camisa que tapa lleugerament el teu cos? Només faig que observar-te i el meu cos desitja posseir-te, però et gaudeixo amb la mirada i de la visió de la lluna de fons que em convida a jugar amb el teu cos.

No sé si ho saps, però estic despert i penso gaudir-te. De moment no penso actuar, només et vull fitar amb la mirada. La brisa de l'estiu t'acarona suaument. La camisa es mou a voltes i és llavors quan observo la teva pell amarada pel sol estival. Aquesta visió em desconcerta, anhelo cada vegada més el tastar la teva pell banyada pel color de la lluna.

Amb la mà et reculls el cabell per observar una vegada més la lluna que et té totalment eclipsada. Després acompanyes els teus pensaments cap als pits, et poses lleugerament de costat i comencen a marcar-se. Aquella imatge denota un cert erotisme que em produeix un nou embriagament per poder-te posseir. Friso per treure't aquella capa fina de roba que cobreix tons pits, friso per amarar-me de tu.

La brisa entra de nou per la finestra i acarona totalment el teu cos. La suau tira que s'aguanta per l'espatlla cau a poc a poc i deixa un xic al descobert el teu pit. Es mostra ferm i embriagat pel desig de la lluna plena, no podré aguantar massa estona més, necessito tocar-lo i fruir-lo amb el testimoni de la llum nocturna. Què faig? M'aixeco i et posseeixo a la llum de la lluna? O m'espero un xic més?

Opto per seguir gaudint de la càlida brisa estival que refresca un xic l'ambient. Els teus moviments em denoten les ganes que tens de gaudir. Passes la mà per sota la roba i et gires automàticament cap a mi. Tanco els ulls ràpidament per simular que estic enmig d'un profund son, però saps perfectament que estic despert i que el desig m'omple per dins. No estic somiant, però com si ho fes pel sol fet de tenir-te allà només per mi…

Segueixes jugant amb el teu cos. Em provoques a certa distància i tornes a fixar la mirada cap a la lluna, ella et dirigeix cap al plaer. Passes la mà per sota la camisa i t’acaricies suaument el teu sexe. Recorres amb la mà els teus pits per sobre la fina roba que et tapa. Descordes un botó, dos botons i fins a tres per deixar al descobert el teu pit. El ressegueixes suaument amb la punta dels dits. La lluna plena recorre tot el teu cos i cada cop m’embriagues més.

Et recolzes amb la finestra i ja no mires la lluna, em mires a mi. T’acaricies i en un gest d’innocència, obro els ulls i et miro assegut a la butaca. Ara ja no cal dissimular que estic dormint, només vull gaudir-te amb la mirada. Amb la mà, acabes de descordar els pocs botons que queden per deixar davant meu tot el teu cos nu per mi. Et desprens de la roba i amb la punta del dit et recorres el llavi. Després, te’l passes pel coll, baixes sensualment cap als pits, envoltes els mugrons. Aquell no és el teu últim punt, et tornes a humitejar el dit amb la boca i segueixes pel melic fins a rodejar totalment el teu sexe humit que està esperant que m’activi.

Però no ho faig, segueixo impassible assegut a la butaca observant el teu cos i els teus moviments sensuals amb la dolça companyia de la lluna. Em provoques i ho saps. Et miro i et provoco. La lluna plena ens provoca. 

Com que no em moc, dirigeixes la mirada cap al meu cos i denotes que efectivament estic embriagat de desig, però que per alguna raó no em decideixo a prendre la iniciativa. Saps que em provoques, saps que et desitjo, saps que tard o d’hora actuaré. Et tornes a girar per tornar a contemplar la lluna que banya totalment el teu cos amb la seva plenitud i segueixes jugant amb el teu cos fins que et quedes totalment eclipsada i perds el món de vista.

És llavors quan em decideixo a moure’m de la butaca. Sense fer gens de soroll,  m’acosto sigil·losament cap a tu. Tens les mans recolzades a la finestra i en un suau moviment m’arrapo a tu perquè em denotis ràpidament. El teu cos es tensa de cop. El petó al coll et torna a la realitat del moment. T’acaricio tota l’esquena de dalt a baix, m’aturo al final i en aquell punt no puc evitar prémer amb força una de les natges i deixar-te la primera, d’una sèrie de marques.

Et deixes anar totalment perquè finalment et pugui gaudir. El coll queda a l’alçada de la meva boca perquè hi comenci a jugar. Primer hi notes el tacte de la barba com t’eriça totalment la pell i després la llengua hi inicia una sèrie de carícies que et fan posar la pell de gallina. Segueixo amb la punta de l’espatlla i heus allí que queixa-lo la punta per deixar-te una nova marca.

Les mans no paren de jugar amb el teu cos. En el moment que acaricio l’orella amb la llengua, no puc evitar portar les mans al teu ventre i anar-les pujant o baixant sense una direcció concreta. Queixalo el lòbul de l’orella i en aquell punt prenc un dels pits amb la mà que et provoca un lleu sospir. Estàs totalment amarada de desig i la lluna t’irradia un munt de sensacions.

No et dones per vençuda i vols seguir gaudint. No t’atures ni un sol moment fins que la teva mà s’escapa per darrera i comença a jugar per sobre dels pantalons que em cobreixen. Estàs totalment descontrolada i amb un tres i no res ja t’has desprès de la poca roba que em cobria. Jugues amb la mà i el meu sexe, mentre jo segueixo arraulit al teu coll, l’espatlla i l’orella, sense oblidar els teus pits que els agafo cada vegada amb més força.

Els dos cossos segueixen embriagats per la lluna que s’ho mira des de lluny. Tornes a repenjar les mans a la finestra i aprofito el moment per poder baixar les mans cap als pits. Els rodejo amb cada una i notes com per darrera vaig jugant amb el meu sexe. Cada cop el notes més preeminent, més voluptuós, més juganer… No paro de moure’m perquè el notis, però sense arribar a entrar dins teu. Els pits els premo amb força i els voltejo amb els dits. Necessito girar-te i repenjar-te a la finestra.

De cara, dedico el primer moviment per anar directe als teus llavis per poder queixalar-los. Seguidament la mà es dirigeix al teu entrecuix mentre jugo amb la teva boca i les llengües s’entrecreuen mostres de plaer. Denoto el teu sexe totalment excitat, amb ganes que hi jugui subtilment, però la primera parada és als pits on començo a succionar-los sense donar-hi treva. Quan els tinc dins a la boca, comences a gemegar suaument, t’agrada el tacte de la llengua i la boca. S’intensifica per moments i quan hi passo la barba per sobre t’hi agrada notar el suau tacte. Compagino un pit i un altre i quan puc aixeco la vista de nou per tenir contacte amb la lluna. 

Ella em segueix guiant pel teu cos. No puc evitar deixar una nova marca en el teu cos, al pit, perquè recordis el moment intens de lluna plena. Però ja no puc més i necessito anar més enllà. Et giro, recolzes les mans a la finestra, fixem les mirades cap a la lluna i començo a resseguir la teva esquena fins arribar al seu final. De nou, no puc evitar jugar amb el teu darrere i mossego una de les natges. Després, les prenc amb les mans i les premo amb força. Passejo el meu sexe per provocar-te cada vegada més.

Tires el cap cap endarrere i en aquell punt em clavo al teu cos i notes com entro fins al  teu fons. T’agafes fort al marc de la finestra i et deixes portar. Mires fixament la lluna i comences a gemegar sense aturador. T’agafo amb força els pits per començar un seguit d’embranzides. Són plaents i t’arriben fins al fons, però a l’hora intenses perquè les perllongo.

El ritme és pausat, però intens. T’agrada notar-me d’aquella manera i cada vegada t’agafes amb més força a la finestra. Desplaço la mà fins al ventre per poder augmentar la intensitat del plaer. Entro desenfrenadament, la lluna i tu m’heu descontrolat totalment i no tinc aturador. Les gotes de suor van baixant pels nostres cossos. Cada cop el ritme és més fort i arribo molt més al fons. 

No puc evitar aturar-me durant uns segons per recuperar-me. Et giro, t’assec a la finestra i és en aquell punt que em dirigeixo a la teva boca per entrar de nou dins teu. Entro dins del teu entrecuix i ho faig amb decisió. No puc parar de notar-me esclau del teu desig i entre les teves cames no puc deixar de fer-te gemegar. La intensitat és màxima i la lluna ens observa amb la seva llum.

Els dos cossos es fusionen a la perfecció. De tant fort que entro, t’has d’agafar a la finestra per no caure. Tinc la meva boca a la teva orella perquè em sentis com gaudeixo d’aquella escena. Els dos cossos estan propers a l’extenuació màxima quan no pots més i et deixes anar en un plaent orgasme. Escoltar-me a cau d’orella t’ha portat al punt màxim i més quan no he pogut evitar de mossegar-te el lòbul i xiuxiuejar-te a cau d’orella “les marques del marquès”.

Extenuats sobre la finestra, s’obre pas un nou dia. Va clarejant mica en mica i la lluna es retira amb la seva llum plena. L’endemà, estirada al llit t’observes el cos i veus les marques que t’ha deixat el marquès arreu del cos. No es veuen, però les notes com si hi fossin. Cada cop que ho recordes la pell s’esborrona i en les nits de lluna plena la veu torna a ressonar.