dijous, 6 de desembre de 2018

"Les marques del Marquès" PART 4

8. LA BUTACA

Després d’aquella trobada casual durant el sopar de Nadal, en Jaume i la Clara s’anaven veient. No era una relació molt seriosa. Quan els hi venia de gust, quedaven i gaudien d’un bon sopar. No calia un motiu especial per retrobar-se. Tenien clar que no volien cap mena de lligam, però sabien que quan es veien estaven a gust i es compenetraven a la perfecció. Cada cop tenien més confiança entre els dos.

Els dos treballaven a la mateixa empresa, tot i que en Jaume tenia un càrrec directiu, el que li comportava feina extra. Hi havia dies o setmanes que no parava a casa, heus aquest un altre dels motius per no voler profunditzar en la seva relació. Però com que la relació anava bé sota aquells paràmetres ell va decidir donar un joc de claus del seu pis a la Clara. D’aquesta manera, si ella mai volia, podia anar a casa seva, sense preguntes.

En Jaume va recordar tota aquesta seqüència, assegut a la terrassa al costat de la Clara es pregunta el per què. Sense ni pensar-ho va dir:

  • Recordes quan et vaig donar les claus del pis?
  • Em vas agafar totalment desprevinguda, no ho esperava…
  • Cert, jo no volia una relació profunda, però aquí estem, asseguts en aquesta terrassa recordant els inicis de la nostra relació, les nostres primeres trobades…
  • És el problema del vi i el de sentir-nos a gust i reconduir de nou les nostres vides - i va somriure.
  • No somriguis…recordes la butaca?
  • La butaca? - i li va picar l’ullet amb dolenteria.
  • Millor que no en parlem…

En aquell moment, en Jaume va tancar els ulls i es va posar a pensar en la butaca. Quantes preguntes, primer sense resposta i després amb. La Clara en tenia la resposta a tots aquells interrogants.

Quan es va comprar aquella butaca, ho va fer per un impuls. No sabia per què l'havia adquirit, però sabia que havia de ser seva. És aquella sensació que t'embriaga quan saps que una cosa t'ha de pertànyer encara que no en saps el motiu exacte, però el sisè sentit et condueix a comprar-la.

La butaca, la va situar a la seva habitació. De color negre, de pell, elegant, però tenia un problema: on la va ubicar, no acabava de trobar el seu espai. Aquell impuls per comprar va ser el mateix que va portar-lo a situar la butaca a la seva habitació, però sense saber-ne el motiu exacte, aquell era el seu espai. Algun dia en descobriria el significat.

El temps passava, la butaca seguia en aquell racó sense tenir una utilitat especial. Alguns cops s’asseia a la punta del llit i la fitava. Es començava a preguntar per què et vaig comprar? Per deixar-hi la roba? Mai ho havia fet i no en sabia el perquè. Per relaxar-se? Ho havia pensat, però el cos no l’empenyia cap al relax. Per llegir? Li agradava llegir i aquella butaca era perfecta, però tampoc era la resposta correcta. Quan portava una bona estona pensant, ho deixava córrer faltat d’una resposta clara. Massa interrogants i massa poques respostes.

Feia temps que no pensava en la butaca. Ja feia molts dies que anava molt atabalat amb la feina. Poc temps li quedava per pensar en fets banals com la compra de la butaca i el seu perquè. L’havia comprat i no calia donar-hi més voltes. De fet, es va convertir en el pensament intens que tens amb una persona fins que l’oblides perquè no et desperta interès. Però sempre hi ha un dia en què l’interès es reobre...

La farcida agenda de treball el portava a llargues jornades. Feia uns dies que la seva vida personal es limitava a anar a la feina i tornar a casa. Acabava extenuat , però li agradava, ho feia de gust. Al matí sabia que havia de marxar d’hora, però l’hora de tornada era un interrogant. Dies a les 9 del vespre, les 10, les 11 o fins i tot les 12...

Semblava que aquella situació de feina fins al capdamunt havia arribat al seu punt màxim. Aquell dia era conscient que s’havien acabat tantes hores de treball, els propers dies serien de calma i tranquil·litat. El seu cos es notava pesat i cansat. El seu únic desig era arribar a casa, despullar-se, dutxar-se i... De cop i volta li va venir al cap la imatge de la butaca.

Agafava amb força el volant. Durant els 30 minuts de viatge que tenia fins a casa s’imaginava arribant , obrint una ampolla de vi, despullant-se i...en aquest punt la butaca recobrava tot el sentit que se li podia esperar. Aquell era el veritable motiu perquè la comprés, per relaxar-se després d’aquells dies durs de treball, o almenys això va pensar.

Per fi arribava a casa, anhelava tancar el cotxe al garatge i enfilar escales amunt per obrir la porta i relaxar-se. Així ho va fer, va tancar el cotxe, la porta del pàrquing, va enfilar les escales i, quan va arribar a la porta, quelcom li semblava diferent. Era gairebé mitja nit i sempre deixava l’estora de l’entrada d’una manera, però aquell dia algú l’havia mogut...

Amb molta cura va obrir la porta, per no aixecar sospites per si algú l’esperava a dins. La tensió li tornava a recórrer tota la sang. Ni va tancar la porta per no fer soroll. Va deixar al terra amb molta prudència la bossa amb l’ordinador i va iniciar un trajecte que el portaria a les diferents estances de la seva llar per comprovar que no hi havia res d’estrany.

Va observar el menjador, però allí tot semblava amb un cert ordre, de fet ni recordava com l’havia deixat. Va seguir per la cuina, hi havia un plat sobre la taula, no recordava que ell l’hagués deixat, però podria ser. Es va aturar al primer bany, i tot en ordre. L’habitació dels convidats tenia un cert ordre, ningú hi havia entrat. El despatx seguia amb el seu comú caos, l’ordre dins del desordre, però res estrany. Va observar l’altre bany, i tampoc res que li cridés l’atenció. Mancava el seu dormitori, on la butaca l’esperava...

Va obrir lentament la porta del dormitori, tot era fosc, però hi havia quelcom que no s’ajustava a la seva normalitat, alguna cosa no anava bé. Gairebé s’escoltava els seus propis batecs del cor com es movien a cada passa que donava. No va gosar obrir el llum, però a sobre del llit hi havia una presència. S’hi va acostar lentament, a escassos metres el seu cor va deixar de bategar amb nerviosisme, es va calmar de cop quan va saber que era ella qui havia entrat al seu pis i dormia plàcidament al seu llit.

De sobte, ho va recordar, li havia deixat unes claus per si algun dia li venia de gust veure’l. Els flaixos de la llarga jornada de treball seguien caient quan de sobte va recordar que ella li havia dit que vindria a veure’l. Se n’havia oblidat totalment. No gosava fer cap mena de soroll, observava com dormia plàcidament sobre el seu llit, ocupant-ne la totalitat. Es va girar suaument per anar cap a la cuina, llavors va ser quan de nou la butaca va reprendre protagonisme. La roba d’ella estava ben posada sobre la butaca...

Es va dirigir cap a la cuina per obrir una ampolla de vi i relaxar-se. Se’n va posar a la copa i després es va dirigir de nou cap a l’habitació on dormia ella. Amb pas tranquil, va tenir la sensació que la butaca seria el seu temps de relax els propers minuts. Va desar la copa al terra i, amb molta cura, va treure la roba d’ella i la va deixar al despatx. Es va treure les sabates, es va descordar el cinturó i es va afluixar la corbata per deixar-la penjant de la butaca.

Acte seguit, es va relaxar i es va asseure. La sensació de seure i descansar el cos va ser única. Feia estona que ho desitjava i per fi va retrobar la pau que li mancava. Va fer un petit glop de la copa de vi, notava com baixava per la gola mentre la seva ment recordava capítols amb ella. Veure-la dormir el reconfortava i li donava una pau que li havia mancat els darrers dies.

Reclinat sobre la butaca observava la pau que li transmetia dormint. Ocupava gran part del llit, vestida amb una camiseta blanca que li tapava els pits i poc més. Si tancava els ulls sentia el ritme acurat de la seva respiració. Feia un nou glop de vi i observava les calcetes com li tapaven allò que havia esdevingut un dels seus grans plaers.

pastedGraphic.png



La copa de vi anava baixant lentament. Ella seguia adormida totalment. Es va girar com si el mirés. La imatge dels pits amagats sota la camiseta el va començar a pertorbar. No sabia què fer, però dins seu es començava a despertar un sisè sentit. No podia treure's del cap algunes nits frenètiques que havien compartit en aquella habitació.

L'impuls el portava a...però va desistir. Era massa bucòlica aquella imatge per trencar-la de cop. Va optar per aixecar-se i buscar un xic més de vi. Estava cansat i ella dormia. No podia trencar aquell somni profund, en el fons era nostàlgic i la respectava molt. Es va reclinar de nou a la butaca per seguir gaudint d'aquella dolça imatge.

Es va tornar a moure, ara se situava panxa amunt. La visió era perfecta i observava amb el beneplàcit dels seus ulls tota la seva forma al complet. La camiseta blanca marcava perfectament els seus pits, les calcetes negres es mostraven inamovibles...què podia fer davant d'aquesta imatge, la temptació era massa gran, les ganes començaven a fluir pel seu entrecuix.

Notava com la tensió el tornava a envoltar, però ja no era aquella mateixa que havia notat en arribar a casa quan havia intuït que algú havia entrat, era tensió sexual… Va tornar a fer un glop de la copa de vi per mirar de tranquil·litzar-se. En un primer moment va notar de nou com el vi circulava pel seu interior, notava el seu recorregut, allò li donava una certa calma, però al moment es tornava a descontrolar. Tenir-la allà i no fer res…

No va poder aguantar més, la situació era insostenible. Va deixar la copa de vi a un costat, es va descordar un parell de botons de la camisa i es va moure al costat del llit. Com si fos exprés, ella havia deixat un espai lliure, allí es va situar. La mà va començar a jugar per sobre la camiseta amb els pits. Ja feia massa estona que els veia, ja feia massa estona que els volia tocar, ja feia massa estona que li cridaven l’atenció i ja no podia parar.

La mà s’anava movent lliurement per sobre la camiseta blanca. Ho feia amb cura per no despertar-la (o potser sí que ho volia). Llavors va decidir que era moment de passar per sota la camiseta per buscar els seus pits. Els tocava suaument, a poc a poc, al ritme del seu son. No se’n podia estar i va començar a acariciar-li l’orella. Sabia que aquell era el seu punt feble. Ho feia amb certa parsimònia, a l’hora que jugava amb els seus pits. Gairebé li havia pujat la camiseta totalment, allà tenia els seus pits, només per a ell.

Semblava que ella es començava a desvetllar. Deixava anar un lleu sospir, quan va notar que li queixalava suaument l’orella. Ell va seguir jugant amb el seu cos. Recorria el coll lentament, notava com quelcom la provocava, no sabia ben bé què era, però a allò s’hi havia exposat quan va decidir dormir a casa seva. El coll s’anava tensant, la llengua d’ell l’anava recorrent i ella es despertava.

Quan gairebé es va despertar notava els pèls de la seva barba com  recorrien tot el coll. Com la llengua hi jugava i s’enfilava cap a la seva orella. La situació era molt més que plaent. Deixava anava algun sospir quan notava com li acariciava els pits. Ja s’havia despertat, mandrejava i li va obsequiar amb un lleu somriure i un hola…

Ell no podia parar de jugar. Ella es va quedar totalment immòbil sobre el llit. Sospirava lleugerament, cada vegada més. Va aconseguir treure-li la camiseta, el seu proper objectiu era jugar amb aquells pits que tant de plaer li havien proporcionat. Ella mandrejava sobre el llit, quieta, es deixava fer. Només volia plaer.

Va començar a acariciar-li els pits. Suaument amb les mans. Prenia les mides amb la punta dels dits. Els resseguia suaument, com si dibuixés cada traç d’aquell punt sensual. Seguidament els premia a poc a poc perquè s’endurissin un xic més. Li agradava notar-los durs, li encantava notar com ella es deixava fer sense donar ni un sol signe de protesta. Podia fer amb ella el que volgués en aquella situació.

Després va seguir amb el seu joc. La tenia estirada al llit. Cada vegada els sospirs eren més pronunciats. Ell va començar a xuclar suaument els pits. Ho feia amb calma, amb precisió, donant gotes de plaer que ella mai hauria esperat mentre dormia. Ella notava com quan els xuclava, la barba li feia unes pessigolles que li conferien un estat extra d’excitació. Li agradava aquella situació, mig desperta, mig adormida amb la seva boca dins dels pits i la barba rondant pel seu voltant.

Després de llarga estona xuclant, va començar a succionar l’altre pit. Tenia ganes que ella gemegués amb força, sabia que si cuidava bé els seus pits podria fer que arribés al primer orgasme. No podia parar de jugar amb ells, a passar la barba per sobre, a xuclar-los, a succionar-los, cada vegada amb més força. Ella no parava de gemegar, li encantava notar-lo. Sabia que en breu arribaria al seu primer orgasme i només notant la barba, la boca, els dits i la llengua. Ja no podia més i va esclatar de plaer, havia arribat al primer punt d’èxtasi.

Quan ella es va haver relaxat una mica, van intercanviar una petita conversa. Volia saber on s’havia ficat durant tots aquells dies. En no tenir notícies d’ell, va decidir venir a casa seva. Com que no arribava es va estirar al llit per esperar-lo, però finalment va caure fulminada pel cansament de la setmana. Mentre li explicava tot això, ell li anava acariciant la pell, a poc a poc, amb calma, no amb una motivació sexual sinó de tendresa.

La conversa seguia. Ella estirada de panxa enlaire, i ell al seu costat, acariciant-la. En cert moment, ella li va preguntar per la butaca. En aquell punt, va començar a explicar-li la història, no sabia per què l’havia comprat, la única cosa que havia descobert és que, en arribar a casa, n’havia trobat el sentit i que ella ben aviat el descobriria.

Va  fe cara d’estranyesa en les seves últimes paraules. Per què li havia dit que ella ho descobriria? Què havia de descobrir si només es tractava d’una senzilla butaca de pell negra? Però com és habitual en aquestes situacions, sabia que ell el sorprendria com havia fet moltes altres vegades.

Mica en mica, aquelles carícies de tendresa es començaven a convertir en carícies sexuals. Sabia que havia tingut un orgasme, però en volia tenir un altre. De nou ell va prendre la iniciativa, la va agafar de la mà i la va reclinar sobre la butaca. En aquell moment, ella va saber què havia de descobrir, quin era el secret d’aquell nou mobiliari que havia adquirit.

Li va xiuxiuejar a cau d’orella que es deixés portar. Tanca els ulls i deixa’t anar, li va dir. Quan va haver tancat els ulls, va agafar la corbata que havia deixat al terra i els hi va tapar. Ella es va excitar de nou. Va anar fins a l’habitació del costat i en va tornar amb un suau mocador de seda. Va passar les mans d’ella per darrere la butaca i els hi va lligar amb el mocador. La respiració d’ella, i sense haver-li fet res, va començar a accelerar-se de nou. No sabia què passaria, però la situació li conferia un alt grau de tensió sexual.

pastedGraphic_1.png

Ell va començar a acariciar-la de nou. Amb els ulls tapats, ella no sabia quin serien els propers moviments. Primer li va passar el dit per la boca, seguidament el dit va recórrer el coll, baixant pels pits i dirigint-se cap al melic. Quan es va situar sobre les seves calcetes, en va dibuixar la forma amb la punta dels dits i les va començar a retirar suaument, a poc a poc.

La tenia totalment despullada, amb els ulls tapats, les mans atrapades i deixant-se fer el que vingués. Ella notava com el seu sexe era acariciat per la pell de la butaca. Amb les seves carícies i la sensació de la butaca s’excitava encara més. Notava a cada instant els seus moviments, encara que no els veiés. Seguidament ell es va acabar de despullar. Primer va acariciar els pits, a continuació hi va passar el seu sexe ben dur per la punta. Mullava per complert la punta dels mugrons i després els eixugava amb la boca.

Amb la punta dels dits li va tornar a resseguir la forma dels llavis. Ella es va pensar per un moment que seria el seu sexe, però no. Tenia desig de notar-lo i lluny de realitzar els seus desitjos, la va provocar més quan li va passar per davant la boca i només n’olorés el seu aroma. Tenia les mans lligades, no podia fer res, la vista tapada i no sabia què estava passant, però estava en la seva confiança.

El sexe d’ell va tornar a recórrer els seus pits i una de les mans es va desplaçar cap al sexe d’ella. Frisava per notar les carícies en aquell punt, estava totalment excitada i vibrava per notar noves sensacions. La mà circulava lliurement, sense problemes. El sexe es deixava portar per un mar de sensacions. Notava com el dit lliscava suaument i entrava dins seu sense fre. Ella només feia que gemegar, estava totalment excitada. Li agradava notar el dit dins seu, en aquell moment el sexe d’ell va entrar a la seva boca, no s’ho esperava i va començar a jugar-hi amb força, sense parar. Ell per la seva part, tocava amb insistència el seu sexe. La butaca s’ho mirava i notava tot el seu plaer.

En aquell punt, la tensió sexual era màxima. Va decidir deslligar-li les mans, però els ulls seguien tapats. La butaca seguia observant tots els moviments. Va obrir les cames d’ella i va decidir passar la barba per sobre del seu sexe. Aquell moviment la va tornar a excitar molt més, era del tot inesperat. La barba s’enfonsava en el seu punt màxim de plaer. La llengua feia el seu treball i s’endinsava sense contemplacions amb l’ajuda dels dits. Ella només feia que gemegar, cada vegada més i millor.

Els pèls de la barba seguien acariciant la seva suau pell. Estava arribant gairebé a un nou orgasme, però havia d’aguantar un xic més. Abans volia notar com entrava dins seu. Va aguantar al màxim i li va demanar que entrés dins seu, que no tardés, que necessitava notar-lo totalment.

Ell va obeir. La va aixecar de la butaca i s’hi va asseure ell. La va fer seure sobre seu perquè entrés sense cap mena de problema. Ella no s’hi va resistir ni un sol moment. Va seure a sobre i va notar com tot el seu plaer entrava dins. S’anava movent, amb excitació fins al fons. Primer es movia lentament, es quedava al punt més profund del seu plaer. No es podia contenir, no ho podia evitar. Havia de cavalcar sobre seu, sobre la butaca.

Cada vegada el ritme era més elevat. El frenesí dels dos era molt intens. No podien parar de donar-se plaer mutu. Ell no podia evitar de tocar-li els pits a l’hora que notava que cada vegada arribava més al seu punt màxim. Ella es movia amb força, el ritme tranquil del principi s’havia convertit en intrèpid. Cada vegada amb més rauxa, cada vegada més profund, cada vegada més…

Els dos gemegaven sense límits. Els dos cossos es removien sobre la butaca que aguantava com podia les envestides d’un i altre.  Ella no podia parar d’anar fins al fons. El clímax estava proper a arribar. Uns segons més i va notar com tot el plaer d’ell entrava dins seu sense contemplacions. Extenuats van restar sobre la butaca amb el cos totalment relaxat.
Es van acomodar sobre el llit, amarats de suor després d’aquella sessió. Van xerrar una estona abans de caure en un profund son. En aquell punt, ell li va explicar que gràcies a ella havia entès perquè va comprar la butaca. Era la butaca del plaer i amb ella havia trobat el sentit a aquell impuls irrefrenable que un bon dia el va portar a adquirir una butaca de pell negra i que va situar al seu dormitori.

9. EL MIRALL


Però la butaca no va ser l’únic testimoni de les trobades de la parella que mica en mica s’anava unint més. En una altra ocasió el protagonista va ser un mirall. Qui no ha alçat mai la vista per observar a través d’ell els moments de plaer de la seva parella? Qui no ho ha utilitzat com un punt més de les trobades? Si no ho heu fet, ja tardeu en provar-ho i gaudir-ne.

És d’aquesta manera com en Jaume es va posar a recordar un altre dels capítols. Era una de les primeres trobades que tenien després d’haver compartit el Sopar de Nadal. No va ser fins al cap de tres setmanes, que ell es va decidir a enviar un missatge a la Clara per quedar i veure’s. 

  • Jaume, recordes quan em vas enviar el primer missatge per quedar?
  • Deuria ser… - i es va posar a rumiar una estona- deuria ser…
  • No ho recordes?
  • Clar que sí, et volia fer patir, res més!
  • Doncs va explica, perquè et veig un xic despistat - i li va picar l’ullet.
  • Vaig esperar el final de les festes per dir-te alguna cosa, de fet no sabia si fer-ho perquè recorda que treballàvem en la mateixa empresa i aquest era un handicap important. A part que no volia cap mena de relació…
  • Ho sé perfectament, però al final no vas poder renunciar-hi.
  • Va ser com un impuls, no ho sé. Ens havíem vist poc i per mi eres com una desconeguda, però aquell dia em venia de gust prendre quelcom amb tu.
  • Si et sóc sincera, no sé ni què vam veure…
  • Jo tampoc, però de ben segur que una cosa recordaràs - i va somriure maliciosament.
  • Et refereixes al mirall? - li va tornar la complicitat.
  • Touché
  • Érem uns perfectes desconeguts, però aquell mirall el tinc ben present dins la meva ment.



Les meves mans es van endinsar dins la teva camisa. Els dits es van esquitllar directament per la teva esquena per poder descordar la teva roba interior. Notaves els dits calents com s’esmunyien per deixar a l’aire aquells pits. Durs i excitats com estaven, ràpidament es va deixar caure la tela que els cobria perquè les meves mans els agafessin i et comencessin a donar plaer.

De cop i volta, un munt de pensaments em van començar a rondar pel meu cap. Què hi feia allà? Com havia pogut arribar a tocar els teus pits? La ment es va posar a treballar i vaig començar a recordar cada moment per saber com havia arribat a descordar els teus sostens sense ni pensar-ho i a tocar la teva pell suau. Aquell mirall era el testimoni de tot plegat?

Feia poc temps que ens coneixíem. Explicar quan i com ens vam conèixer ara mateix és prou irrellevant perquè a vegades et topes amb gent a la teva vida que no saps ni com ni quan vau parlar per primera vegada, però si saps quan la veus per primera vegada, si aquella persona t’aportarà quelcom a la vida o no. I efectivament, m’havies d’aportar quelcom a la meva.

Aquella tarda de diumenge ens havíem citat en una cerveseria per fer petar la xerrada. Les nostres converses havien transcorregut amb normalitat fins al moment. Alguna vegada havíem emprés el camí de parlar coses més pujades de to a través de missatges, però avui la cosa havia anat a més.

Vas demanar la primera cervesa i a mesura que anava passant l’estona el caliu anava en augment. Els dos estàvem molt més desinhibits. Aquell dia vesties una camisa de color rosa, acompanyat d’un escot que treia una mica el cap però no massa, just en el seu punt. A més d’uns pantalons que anaven de conjunt amb tot plegat. M’agradava jugar amb la teva mirada i mentre anàvem parlant i a mesura que preníem una copa de més, em fixava més amb els teus ulls, però la vista s’anava desviant cap al teu escot tot imaginant què hi havia a sota la camisa de color rosa.

La conversa fluïda era la protagonista. Va arribar la segona cervesa i vam deixar de parlar de les nostres respectives feines per començar a parlar més del tema personal. Amb el primer glop em vaig fixar com es dibuixava el contorn del teu pit sota la camisa. Vaig pujar la mirada i vaig observar com et fixaves en les mirades que dirigia cap al teu cos. Les vam entrecreuar i llavors vaig decidir fer un nou glop de la meva copa.

Et mirava de manera desinhibida. L’alcohol cada vegada era més present en la nostra conversa. De tant en tant, jugava a provocar-te. Tocava la teva mà lleugerament per sobre la taula tot jugant amb tu. Les mirades s’entrecreuaven i seguíem parlant com aquell qui no vol la cosa. 

Va arribar un punt en el qual et vas venir a seure al meu costat. Fins aquell moment, seiem un a davant de l’altre. La conversa girava al voltant de temes banals. Et vaig començar a explicar quelcom a cau d’orella. Sabia que t’agradava la meva veu i coneixia de sobres que quan et xiuxiuejaven a cau d’orella et provocava i molt. Vam començar a xerrar així. Aprofitava qualsevol moment per tenir contacte amb tu. 

T’apropaves a mi per escoltar el què et deia. Tenia ganes de notar el tacte  dels teus pantalons per  veure com respondries. Les mans van anar baixant per sobre les cuixes i seguia parlant a cau d’orella i explicant fets intrascendents de la meva vida. El to de veu era baix, hi havia més gent en aquell local, però només et fixaves en els sons que sortien de la meva boca i que entraven suaument per la teva orella. Notaves el meu alè i gaudies sentint aquelles paraules que feien pujar el to de la nostra trobada.

Notaves el caliu de la meva mirada. Es fixava en la teva orella, però també notaves com anava baixant pel teu coll i perquè la vista no ho permetia però també hauria pogut anar un xic més enllà i posar-me per sota l’escot. La camisa em tapava allò que volia només per a mi, però no era ni el lloc ni el moment. Estàvem prenent una copa i descordar un botó d’aquella camisa era una tasca molt complicada i gens adient.

Continuava jugant amb la nostra conversa. Ara era el teu torn, em parlaves mirant fixament als ulls. Observaves què feien els meus ulls i cap a on miraven. No deixaves ni un sol moment de clavar-me la vista. De tant en tant, feies que les mans es toquessin i tot plegat afegia una mica més de morbositat a aquella situació. Ganes d’anar un xic més enllà no ens en faltaven.

Calia buscar una escapatòria a aquella situació. Mai m’havia plantejat que tot d’un plegat estaria jugant amb tu fins en aquell moment que entre les cerveses que havies begut i les copes que m’havia pres feien un còctel explosiu. A més, les mirades, la xerrada a cau d’orella, el tacte de la mà, tot plegat configurava una situació molt morbosa en mig d’un bar de copes.

L’excusa perfecta va ser el voler-te deixar un llibre que feia temps m’havies demanat. Era El desert dels Tàrtars de Dino Buzzatti. Una novel·la que m’havia marcat i havia recomanat vàries vegades. Al arribar a casa havíem anat al despatx on tenia tots els llibres. Movent els llibres em vaig topar amb tu, i de sobte les mans es van posar sota la camisa tot buscant el tacte de la teva roba interior.

L’escalfor de la situació no es podia fer esperar. El despatx era prou característic. Hi havia la taula amb una impressora, la cadira i al costat la gran llibreria. A més, hi havia un gran mirall que acabava de completar el lloc on hi passo llargues estones. Repenjada contra la taula, vaig posar la mà sota els sostens tot buscant la teva pell. El tacte de les mans calentes feien que el teu cos s’accelerés. Notaves a l’orella com t’anava dient coses sobre el llibre, però ja no en feies gens de cas, només t’agradava escoltar el xiuxiueig de les paraules sense fer massa cas de les coses que explicava.

Vas obrir els ulls, vas mirar el mirall i vas observar com el meu cos estava sobre el teu. Premies les mans contra el meu cos quan de sobte vas notar que havia aconseguit desprendrem dels sostens. Havia caigut la tela i les meves mans es van aprofitar de la situació per poder acaronar i prémer suaument els teus pits. T’agradava la imatge, gaudies observant el mirall.

Tot d’un plegat, vas veure com ja no xiuxiuejava. Les paraules es van traduir en la sensació de notar la llengua com anava baixant pel teu coll, mossegant lleugerament el pòmul de la teva orella. Les mans buscaven de manera desesperada com obrir els botons de la camisa i anar desgranant els teus pits per poder-los observar de manera clara. Em vaig desprendre de la camisa i vaig començar a tocar suaument els pits. 

Amb una mà vaig aguantar un pit i el vaig començar a prémer i amb l’altra vaig treure els sostens de color negre per deixar tota la part de dalt només per a mi. Notaves com te’ls anava posant durs cada vegada una mica més. El tacte de la meva mà t’agradava, però volies quelcom més. De sobte, vaig llegir-te la ment i la llengua va començar a baixar lentament per trobar el tacte dels teus pits. Tenia ganes de xuclar-los, succionar-los lentament i fer que comencessis a gemegar. Aixecaves la vista i t’encantava veure aquella imatge a través del mirall. El meu cos enganxat a tu, la meva boca xuclant els pits i tu allà gaudint i observant de tot plegat.

La situació anava en augment. Cada vegada pujava molt més la temperatura. Estaves totalment excitada i tenies ganes de jugar una mica més. Amb destresa em vas treure la camiseta i llavors vas descordar els pantalons. Vas posar la mà a dins tot notant l’escalfor del meu sexe. Els pantalons van anar caient i jugaves per sobre els eslips. T’agradava notar com estava d’excitat i com jugàvem pell a pell.

Era el torn de descordar-te els pantalons. Vaig baixar la mà pel ventre i de nou et vaig posar contra la taula. Els pantalons es van descordar, vaig baixar la cremallera i de sobte la mà va entrar dins del teu sexe. Estaves totalment molla. Et vaig moure, em vaig posar darrera teu i davant del mirall vaig començar a jugar amb tu sense cap mena de compassió. 

Obries els ulls, aquella escena et va quedar marcada de per vida. Veies com la meva mà entrava dins les calcetes negres. Jugava amb el teu sexe. Des del darrera notaves com t’oprimia el meu sexe i amb la mà que quedava lliure jugava amb els teus pits per fer-te gemegar com mai. Només feies que mirar aquella escena del mirall, t’excitava de sobre manera veurem darrera teu i a més que ho poguessis contemplar d’aquella manera. El mirall era un espectador d’excepció.

Els dits s’esmunyien entre el teu sexe i quan no t’ho esperaves et vaig mossegar lleugerament l’orella per seguidament fer entrar un dit fins al fons del teu plaer. Les calcetes negres estaven totalment humides, tu totalment excitada i el mirall seguia observant el plaer que ens estàvem donant l’un a l’altre.

Les mans es van apropiar de les calcetes. Les vaig baixar per deixar-te totalment nua. Et vaig seguir tocant el sexe, jugant amb els teus pits i fer que estiguessis totalment excitada. Des del darrera notaves com t’anava prement contra el meu sexe. T’agradava tota aquella situació però tenies ganes de quelcom especial, volies observar moltes més coses a través del mirall.

Per aquest motiu et vas girar i em vas posar contra la taula. Vas agafar el domini de la situació. Et vas ajupir una mica i em vas demanar que et penetrés d’aquella manera. El sexe anava entrant a poc a poc. Aixecaves la mirada i veies la cara de gust que feia quan et començava a penetrar. Les mans premien les teves natges i empenyia amb força contra el teu cos. T’encantava notar com entrava i sortia, la teva respiració s’accelerava, però encara més quan aixecaves la vista per observar-me a través del mirall. El plaer era màxim quan a través del mirall veies els meus moviments sobre teu.

Vaig aixecar-te una mica el cos, estava dins teu. T’encantava notar tot a dins sense que em mogués, les mans es van apoderar dels pits i vaig començar a tocar-los amb força a l’hora que mossegava lleugerament el coll. Amb ganes de notar més et vas girar. Vas posar les cames entre la meva cintura i llavors va ser quan vaig observar el teu cos des del mirall. Vam començar a accelerar el ritme de la penetració. Cada vegada notaves més com entrava fins al fons. 

La respiració accelerada dels dos, el mirall com a testimoni d’allò que estava passant i el plaer que portàvem els dos ens van portar a una sèrie de moviments ràpids que van acabar  per fer que notessis tot el plaer dins teu. Ja no vam poder aguantar més els dos i ens vam deixar anar en un crit unànime que confirmava la nostra total i absoluta satisfacció d’aquella tarda.


Quan vas marxar de casa, el llibre que havies vingut a buscar encara romania a l’estanteria o tirat per terra, no sé ben bé on, la qüestió és que el llibre havia estat l’excusa perfecta per gaudir-te davant del mirall.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada