dimarts, 4 de desembre de 2018

"Les marques del Marquès" PART 3

5. REVENGE


En Jaume tenia a la seva ment tot el pla que havia confeccionat la Clara. Ara només faltava posar-lo en pràctica, però abans li quedava una setmana llarga per davant. Durant els propers dies havia de treballar de nou amb l’Anna. Tocava viatjar a la zona de la Costa Blava. Ella va viatjar amb avió com feia sovint, però ell va anar-hi en cotxe amb l’excusa que s’hi quedaria el cap de setmana per desconnectar. Tot era part de l’estratègia.


En certa manera ja li anava bé, perquè com menys contacte hi mantingués molt millor. Dilluns al matí es va llevar d’hora. No perdia massa temps respecte de l’avió ja que hi havia unes 5 hores fins al seu destí i amb el cotxe no calia embarcar. Va agafar la carretera i es va evadir de tot plegat. Tenia bona música al cotxe, es relaxava conduint. A la ment li venien pensaments i anava seguint la lletra de les cançons. Quan trepitjava territori francès va començar a sonar Zaz amb Je veux.



En Jaume anava repicant els dits sobre el volant del seu BMW tot fent camí cap a Canes on tindrien el centre de reunions durant els propers dies. El que no sabia és que aquella cançó li aniria ressonant durant tota la setmana. Seguia el seu trajecte tot ressenyant el pla que havia confeccionat la Clara. Era senzill i fàcil, res podria sortir malament...i el millor de tot? Gaudiria d'una dolça revenja.

La Clara anava comptant els dies perquè comencés la seva revenja. Ho tenia tot calculat. Darrera d’aquella aparença de bondat s’hi amagava una dona freda i calculadora, que quan li feien mal s’hi tornava amb més força. Sabia com acabaria tot plegat i que en Jaume seria sempre seu. El faria canviar de feina i començarien plegats una nova vida, allunyats de la seva cap.

L’Anna es va estranyar molt quan de bon matí va rebre un missatge d’en Jaume comentant que aniria pel seu compte a la reunió de Canes. Tot i això, no li va donar la més mínima importància, ja que estava immersa en totes les reunions i el pla de treball de la setmana. No recordava pràcticament, la trobada amb ell. En va gaudir sí, però ja ho havia oblidat. En el seu cap rondaven d’altres pensaments i aquella fortuïta trobada a Alemanya va ser plaer, res més.

Durant tota la setmana en Jaume va intentar evitar al màxim qualsevol contacte amb l’Anna. Coincidien durant les reunions, però a la que podia s’escapava. Anava parlant amb la Clara com anava la setmana. Ella no es mostrava gens nerviosa, controlant totalment la situació. Ell sí que ho estava, però aconseguia apaivagar el nerviosisme enviant la ment cap a una altra banda.

Divendres al matí van parlar per última vegada. L’Anna havia d’agafar el vol aquell migdia per tornar a casa. En Jaume havia explicat que es quedava uns dies per la zona per gaudir del paisatge i visitar algun parent. Però res d’allò era cert, perquè en el mateix moment que la seva cap arribés a l’aeroport, ell desfilaria el camí cap a casa per iniciar el pla de la Clara.

Va enfilar l’autopista per anar un xic més ràpid. Estava nerviós, però de nou la música va ser la seva principal aliada. Va trucar a la Clara per explicar-li que l’Anna ja estava a l’aeroport i que ell estava venint. A partir d’aquí ella iniciava l’estratègia. Va esperar una estona i va enviar-li un missatge a l’Anna per intentar quedar aquell dia:

“Hola Anna, quan tornes de Canes? Et vindria de gust prendre una copa de vi i fer la xerrada? En Jaume no hi serà durant tot el cap de setmana i no tinc masses coses a fer. Estaré sola fins diumenge”.

La resposta tardaria una llarga estona a arribar ja que segons els seus càlculs ben aviat embarcaria a l’avió i es quedaria sense cobertura. La sorpresa va ser que a l’instant ja rebia una resposta de l’Anna:

“Una copa de vi amb tu? No ho sé…estic molt cansada i no em ve massa de gust”.

La Clara es va quedar estupefacte. El pla se n’anava a n’orris. La seva reacció va ser respondre el missatge ràpidament, però sabia que allò no la portava enlloc:

“Com vulguis, em pensava que et vindria de gust passar una estona juntes i xerrar…”.

L’Anna somreia dalt de l’avió i es mossegava el llavi. Cansada ella? Mai! Va començar a imaginar com ho faria anar tot plegat. Va decidir deixar de banda els problemes de la feina i es va centrar en com actuaria al arribar a Barcelona. Mentrestant, la Clara va trucar a en Jaume per explicar-li el que havia passat i que havien de renunciar a tota la seva estratagema. 

En certa manera, ell es va sentir alleujat. Quelcom dins seu dibuixava que no rutllaria com es pensava. Amb aquell convenciment es va dirigir amb més calma cap a casa. Traçant la carretera sense presses. Com més hi pensava, alguna cosa no li acabava de fer el pes. Coneixia en certa manera l’Anna i aquella resposta no anava amb ella. Era una dona que gaudia del sexe i deixar escapar una oportunitat com aquella no era del seu estil. Ràpidament ho va obviar i va decidir parar a fer un cafè.

Quan ella va desembarcar, va enviar un missatge a la Clara que va deixar a la parella totalment descentrats:

“En 1 hora arribo a casa teva, prepara el vi”.

La Clara no va veure el missatge de bones a primeres i va tardar en reaccionar. Quan ho va fer, va trucar a en Jaume que estava fent el cafè. Estava a la Jonquera i encara li quedava hora i mitja per arribar. El pla es tornava a posar en marxa, però no sabia si seria a temps per executar-lo a  la perfecció.

“T’estic esperant”

L’adrenalina d’en Jaume i la Clara va començar a recórrer els seus cossos. Ell gairebé surt del bar d’on prenia el cafè sense pagar, per sort ho va fer. Ella es va despullar totalment i se’n va anar directe sota la dutxa recorrent el seu cos sota la calma de l’aigua per rumiar com aniria tot plegat. Ho tenia tot preparat. L’aigua s’anava passejant per sobre el seu cos i ella s’anava acariciant els pits i la pell per donar-se un petit plaer. Li agradava notar el tacte de les seves mans sobre la seva pell.

Havia passat una hora i la Clara va anar a buscar el vi. Li venia de gust prendre un blanc, fresquet i per això el va posar a la glaçonera. No era potser el més adient, però amb la calor era el més encertat. De la bodega en va triar un Jean Leon Petit Chardonnay, un dels seus preferits. Va deixar dues copes sobre la tauleta de davant del sofà, es va asseure i es disposava a esperar. Estava un xic nerviosa i segons el pla no podia parlar amb en Jaume. Només li calia esperar. S’havia d’asserenar, sinó res sortiria com estava previst. 

En Jaume agafava amb força el volant del seu BMW. Creuava els dits perquè l’excés de velocitat no fos vist per cap patrulla de la policia. Estava neguitós per tot plegat. Darrera d’aquella presència s’amagava un home que portava els nervis per dins. En aquell moment no sortiria el seu estat alterat, ho faria l’endemà quan totes les aigües recuperessin el seu curs.

pastedGraphic.png



L’Anna va ordenar al taxista que parés allà mateix. El desig de poder tornar a gaudir de la Clara restava molt present dins la seva ment. Només pensava en com acabarien aquell dia. Ella ho tenia clar, no sabia com respondria la Clara i si li va agradar l’última vegada, però recordant algunes imatges no en tenia cap dubte. Aquell missatge l’havia excitat. Allà estava, davant la porta preparada per tocar el timbre. El dia s’esllanguia, el sol anava a dormir i l’excitació palpitava per tot el seu cos.

El timbre va sonar fort i amb ganes. La Clara es va estremir de cop. Es va aixecar del sofà, va intentar calmar-se i es va dirigir cap a la porta. Va tancar els ulls, va comptar fins a cinc i va obrir la porta. L’Anna era allà, davant seu. Va passar i es van abraçar. Una ho feia per notar el seu cos, l’altra per apaivagar el seu nerviosisme. Una abraçada pot ser molt reconfortant i finalment la Clara es va relaxar. Ara ja podia desenvolupar tot el que havia tramat.

Es van situar al sofà per començar a parlar. Es van servir dues copes de vi. La conversa era la típica entre dues dones que feia uns dies que no s’havien vist, però l’Anna denotava quelcom diferent en la Clara. La veia molt més segura i és que tenia el propòsit de prendre el control de la situació. Ja anaven per la tercera copa de vi, l’alcohol feia de les seves, estaven desinhibides. En aquell punt, la Clara es va atansar sobre l’Anna i es van fondre en un bes llarg i càlid. El que no sabia era que significava l’inici de la revenja.

Ràpidament, com si d’una riuada de tensió sexual es tractés, les mans de la Clara van descordar un parell de botons de la camisa de l’Anna. Va situar la mà a dins tot buscant els sostens. Volia tornar a palpar aquells pits. La sorpresa va ser que estaven totalment durs. Els palpava lentament per sobre la roba, però no se’n va poder estar i mentre la besava va pessigar un dels mugrons. Amb aquell simple gest va arribar el primer sospir de la vetllada. Tenia sota control la revenja.

En Jaume encara era a mitja hora d’arribar a casa. Conduïa amb una suor freda que li regalimava pel front. Intentava calmar-se però no ho aconseguia. No sabia què estava passant a casa seva i no podia connectar amb la Clara. S’havia d’afanyar per arribar en el punt culminant de la revenja. Intentava accelerar, però el trànsit era massa fluït. S’havia de calmar.

La Clara va agafar la mà de l’Anna i la va dirigir cap al dormitori. “Vull gaudir-te” li va dir. Ella li va fer cas, la va seguir fins al dormitori i allí va veure el que tenia preparat. La Clara va ordenar-li que s’estirés sobre el llit i es deixés fer. Primer de tot va començar a jugar amb tot el seu cos. Sabia del cert que tot sortiria bé, estava calmada pel vi, però excitada per tornar-la a tenir davant seu. Va agafar una corbata d’en Jaume i li va tapar els ulls. L’Anna es deixava fer. 

Estirada sobre el llit va començar a acariciar-la suaument, amb cura, com si d’un gerro preciós es tractés. La tocava amb delicadesa caminant per sobre la seva pell. Descordava un botó, dos botons, tres botons i tornava a tenir els pits a l’aire. Amb la punta dels dits ho anava resseguint, dibuixant la seva forma fins arribar al punt més alt i posant-se a la boca un dels mugrons per començar-lo a xuclar. Amb calma i tranquil·litat. Havia de guanyar temps perquè arribés en Jaume. L’Anna ho gaudia d’allò més i se sorprenia de la capacitat d’excitació d’aquella pell blanca.

La revenja seguia el seu curs. En aquell punt la Clara va decidir lligar-la de mans. Ella es va deixar fer, volia seguir amb aquell joc excitant. El següent pas era desfer-se de la faldilla. La va obrir i hi va passar la mà per l’entrecuix. Estava totalment molla, es movia quan notava aquelles mans tan delicades com la tocaven. Ho feia amb tendresa i allò la perdia. Un home, mai hauria aconseguit fer-la excitar només amb aquell suau moviment.  

Tenia ganes d’inspeccionar el sexe. El va flairar tot passant l’olfacte a escassos centímetres. L’Anna es va estremir d’allò més al intuir aquell suau contacte. Després hi va començar a jugar amb els dits. Li agradava aquella situació on ella controlava què fer i com fer-ho encara que tingués poca experiència. Tot i la revenja, estava totalment excitada. Seguia buscant els punts de màxim plaer i quan en localitzava un hi focalitzava tots els seus esforços per arrencar-li grans dosis de plaer.

En Jaume estava acabant d’arribar. En només 5 minuts havia de ser allà. Havia d’actuar sigil·losament, tot i que estava molt nerviós i no sabia si sortiria com tenien planejat. Alguna gota de suor li regalimava pel front, no era de la calor, sinó del nerviosisme que corria per dins del seu cos. Per fi va arribar, va aparcar el cotxe a escassos metres i va caminar un parell de minuts. Va obrir la porta amb molta cura i quasi no va fer ni soroll al tancar-la. Al entrar a casa es va treure els pantalons, es va descordar la camisa i va pujar a poc a poc cap a dalt. No sabia si feien més soroll els batecs del seu cor o les passes que feia al caminar.

Va obrir molt poquet la porta i abans d’entrar va observar com el pla anava com tenien pensat. La Clara jugava amb l’Anna, la tenia totalment lligada amb els ulls tapats. Aquella imatge el va excitar d’allò més. Era una revenja dolça i plaent. Va aixecar un xic més la vista i va veure com l’aparell de gravació seguia enregistrant els moviments de les dues, tot i que encara quedava quelcom més. 

Va decidir observar un xic més, en aquell punt la Clara es va acabar de despullar totalment. El seu cos brillava per l’excitació. Va murmurar unes paraules i es va aixecar. Va situar les cames entremig del coll i la cara de l’Anna, el sexe el tenia a molt poca distància de la seva boca i en aquell moment va iniciar una sèrie de moviments perquè hi pogués jugar. Amb els ulls tapats va començar a palpar el sexe amb la llengua. La Clara gaudia com mai i en Jaume no s’ho acabava de creure allò que estava veient. L’Anna gaudia amb aquella posició.

La seva llengua acariciava el clítoris de la Clara. Al seu torn ella movia la pelvis per poder denotar molt més aquella situació de plaer humit. L’estimulava totalment amb la llengua i en el moment menys pensat va notar com entrava dins seu i convertia la respiració accelerada en una sèrie de gemecs molts més profunds. La Clara estava ben humida i es movia repetidament per poder notar ben endins el joc de la llengua amb una sèrie de moviments amb la pelvis.

En Jaume va girar la mirada cap a les dues i va decidir actuar. Per no haver de parlar es va dirigir cap a la Clara i va començar a jugar amb el seu coll. Ella gairebé perd el món de vista quan va notar que li queixalava l’orella. Només li faltava això després de notar com la llengua la seguia penetrant. Ell va agafar amb força un dels seus pits i el va prémer per poder-los gaudir. La Clara s’havia de controlar si no volia arribar al moment a l’extenuació total. Va parar i va deixar a l’Anna lligada al llit.

En Jaume i la Clara es van besar i van començar a jugar. L’Anna restava immòbil sobre el llit sense poder fer res. Es va quedar astorada perquè sabia que algú havia arribat a l’habitació però no sabia qui. A més, l’havien deixat de banda, sentia de fons com la Clara jugava amb aquella nova presència. No es deien ni una paraula, però per la complicitat que tenien, era més que evident que es coneixien.

Va començar a patir, perquè sentia de fons els gemecs que anaven proferint els dos. Intentava moure les mans, però la Clara l’havia lligat a la perfecció. Pensava dins seu, el caçador caçat, ja que restava immòbil i no podia fer res al respecte. En Jaume va començar a gemegar gràcies als estímuls que li donava la seva dona. Estava assegut a poca distància de l’Anna. No va poder reprimir un gemec plaent quan la Clara va entrar dins seu.

La parella va prosseguir amb la seva revenja. Després de fer-la patir una estona sense fer-la partícip d’aquella situació, van començar a jugar amb ella. Les quatre mans es van començar a moure pel cos de l’Anna. Les d’en Jaume van jugar amb el coll i anar baixant fins arribar als pits. Les de la Clara van pujar des de les cames cap amunt tot recorrent el camí que la portaria cap al sexe. En arribar-hi, va notar la humitat que desprenia i no se’n va poder estar de jugar-hi una llarga estona. Amb la llengua, els dits, la boca, els llavis… Per la seva part en Jaume jugava amb els pits tot posant-los a la boca i xuclant-los com mai havia fet. 

L’Anna estava en un estat d’extenuació màxim. No sabia com reaccionar a tantes sensacions de plaer. Al seu sexe hi notava la delicadesa de la Clara i sabia del cert que en Jaume agafava amb força els seus pits, hi notava la barba com fluïa per sobre dels seus pits. Estava realment excitada i lligada de mans. En aquell punt va arribar el seu primer orgasme plaent que gairebé li va fer perdre el món de vista.

La Clara va articular unes paraules “la revenja no s’ha acabat”. Llavors, amb en Jaume es van canviar les posicions. Primer va jugar una estona amb el seu sexe, tot i que el tenia totalment portentós. El gaudia plaent a la boca i ell deixava anar llargs sospirs. L’Anna s’anava recuperant mica en mica. Ja tornava a estar totalment en zel, amb ganes de tornar a gaudir. La Clara es va situar al costat de l’Anna estirada al llit i va notar com en Jaume entrava amb força, sense problemes fins al fons. El tenia realment excitat. 

L’Anna sentia de fons com els dos gaudien intensament, però ella també volia participar d’aquella situació, necessitava notar-lo dins seu al preu que fos. La Clara va frenar a en Jaume. Es va aixecar amb el sexe totalment humit i es va posar de nou a escassos metres de la boca de l’Anna perquè tornés a jugar amb el seu sexe. Ell al seu torn, s’ho va mirar durant escassos minuts. La Clara estava totalment excitada i l’orgasme el tenia ben proper, sabia que aguantaria al màxim. 

En Jaume va obrir de cames a l’Anna i va entrar dins seu fins al fons. Amb força. Al notar-ho ella no va poder evitar deixar anar un profund gemec. En el mateix moment, amb la seva llengua va entrar ben al fons de la Clara. La imatge era irrepetible amb la Clara arquejada sobre la boca de l’Anna i en Jaume entrant cada vegada més fort dins de la seva cap. Els tres s’arquejaven de plaer.

L’Anna desitjava que en Jaume deixés anar tot el seu plaer dins seu, però la revenja no estava i quan a ell li mancava poc per arribar a l’extenuació i després de dos orgasmes seguits de la Clara van parar de cop i volta. En Jaume necessitava descarregar tota la tensió sexual. La seva dona es va situar a l’extrem del llit per acabar de rebre tot el plaer dins seu. Va començar una sèrie de moviments. L’Anna estava consternada perquè havia gaudit molt, però no rebria la seva recompensa.

La Clara es movia sobre el llit encaixant les embranzides del seu marit. Cada vegada més fort, cada vegada més plaent. L’Anna no podia fer res, ni es podia tocar perquè seguia lligada. En Jaume estava molt proper a l’extenuació final. Sentia com la seva dona estava gairebé al punt de l’orgasme. Amb una sèrie de moviments va notar com tot el fluid entrava dins la Clara i la resta s’escampava per sobre del cos de l’Anna en el mateix moment que els dos deixaven anar un extenuat gemec. El pla havia finalitzat.

Després d’una estona els tres estirats, la Clara va articular unes paraules:

“Anna, aquesta és la nostra particular revenja, està tot enregistrat. A partir d’ara, no ens tornaràs a gaudir i t’allunyaràs de les nostres vides. Acomiadaràs a en Jaume i l’indemnitzaràs. No et volem més dins les nostres vides, si fas alguna cosa, enviarem aquestes imatges al teu pare i prendrà les mesures necessàries, ja saps que aquestes actituds estan penalitzades pels teus pares”.



Així és com la Clara i en Jaume van iniciar una nova vida que va canviar a partir del 14 de març de 2016. Començarien un nou camí allunyats de l’Anna. I què passaria amb ella? Quin seria el seu destí? Si ho vols descobrir...

6. REMINISCÈNCIES

Ja havia passat un temps des que l’Anna va sortir de les vides de la Clara i en Jaume. Tot havia tornat a la normalitat. En certa manera, aquella experiència els hi va servir per recomençar les seves vides, un començar de zero amb l’objectiu de ser feliços. Gairebé mai parlaven del que havia succeït durant aquelles setmanes intenses, era com evocar una situació incòmoda.

Una nit d’estiu, la parella estava asseguda a la terrassa de casa seva tot prenent una copa per gaudir de la brisa refrescant després de patir uns dies de molta calor i xafogor. La nit es feia més suportable, preferien el refrescar d’aquell vespre que no pas l’aire condicionat artificial. Quan ja anaven per la segona copa i el caliu s’anava fent cada vegada més engrescador, van començar una grata conversa tot recordant com es van conèixer. En Jaume era així, de tant en tant, li agradava recordar com es va iniciar la seva història.

  • Clara, recordes el primer sopar on ens vam conèixer?
  • I tant que sí, era un Sopar de Nadal. Una d’aquelles trobades sense gens d’esma, però, vaig quedar totalment eclipsada d’una persona que em va encuriosir totalment.
  • Segur que ja no t’encurioseix com abans…
  • Deixe’m rumiar…crec que no -els riures es van deixar anar, les copes feien part de la seva feina.
  • No siguis dolenta, ja saps que llavors era diferent. Potser un pèl prepotent, però res més.
  • No diguis això, saps tu perfectament que jo era una jove, acabada de llicenciar i que tenia la meva primera experiència laboral. Feia poc que hi treballava i quan et vaig veure entrar, tot va canviar…
  • També era la meva primera feina, era el més jove del departament comercial. Però saps quina va ser la gran sort?
  • No pas, quina?
  • Topar-me amb tu quan tornaves cap al teu apartament - de nou els dos van somriure recordant el passatge d’aquell Sopar de Nadal.

La Clara va tancar els ulls per un moment i es va transportar uns anys enrere enmig d’aquella situació que va viure. Durant uns minuts, la parella es va traslladar al passat i van intercanviar pensaments en silenci, tot recordant com es van conèixer ja fa alguns anys.

7. SOPAR DE NADAL

Els sopars de Nadal d'empresa mai m'han fet gens d'il·lusió. Veure com els companys de feina i directius canvien la careta habitual no és que vagi molt amb mi... Fins a cert punt té la seva gràcia, però quan l'alcohol fa de les seves, llavors és quan tot es complica i pots viure les situacions més inversemblants. Amb aquest panorama em preparo per anar a un nou sopar...

Vaig ultimant els detalls amb poca esma com pots comprovar. Tot i això, no renunciaré a la meva filosofia i em vestiré per l'ocasió. He escollit un vestit negre, amb mitges del mateix color i sabata amb taló. El punt de contrast el posaran les ungles que m'he pintat de roig per l'ocasió. Vestimenta senzilla però elegant.

Ja ho tinc gairebé tot preparat. Agafo l’abric, la bossa petita negra amb cadeneta i em dirigeixo escales avall perquè com sol passar sóc dona que es fa esperar, però com que a la vida m'han ensenyat que el bo es fa esperar, m'ho prenc amb calma i que m'esperin. Efectivament, m'esperaven, però com que el sopar no promet gens...no passa res. Posarem bona cara i cap allà. Les meves companyes estan d'allò més eufòriques, parlant d'aquell, d'aquest... El panorama no és gens engrescador.

El sopar és com si es tractés d’un casament, pel que fa al menjar. Primer de tot uns entrants a peu dret. On podem anar xerrant amb un i l’altre. L’empresa mai escatima en aquest tipus d’actes. Els menjars seran exquisits i com que avui aniré a dormir a l’apartament que tinc aprop de la platja, tinc la llibertat de deixar-me anar en quant a la beguda. És la única cosa que m’anima, el saber que demà al matí podré gaudir de la platja.

Mentre anem prenent l’entrant amb una copa de vi a la mà, observo a la gent. Sens dubte que la gent es transforma en aquest tipus d’esdeveniments. Aquell qui ni tan sols et saluda durant l’any, avui em saluda amablement. A vegades penso, que és pel fet de ser dona, però obvio aquestes falses aparences i envio els pensaments cap a l’apartament de la platja. Tot i que era petit, va ser un regal de mon pare i que sempre he mirat de gaudir al màxim. Té una situació privilegiada i demà podré veure com es lleva el dia des del llit de la platja.

Retorno al sopar de Nadal. Prenc una copa de vi blanc, quan he vist que tenien el Marquès d’Alella no m’hi he pogut resistir. No volia fer masses barreges, però hauré de combinar el blanc amb un de negre. Coses del destí. Vaig xerrant amb la gent que em trobo pel camí. Treballo en una gran empresa. Tot i que només hi assistim els càrrecs mitjos i els directius comporta que més o menys ens coneixem. Però sempre hi ha algú que no.

L’entrant s’està allargant més de l’habitual. Es veu que manca un nou càrrec per arribar. Es comenta entre vestidors, que fa poc s’ha incorporat algú nou dins l’àrea de comunicació de l’empresa, però ningú sap qui és ni l’han vist. Avui serà la seva estrena oficial. Suposo que per això s’està allargant més del compte.

Passem cap als menjadors i em situo al costat del meu equip. Som una cinquantena aproximadament entre tots els diferents càrrecs. Comencen a servir el primer plat i en aquell moment apareix el nou càrrec de l’empresa. Les de la meva taula, ens silenciem un moment. Estic bevent una copa de vi i el fito. Sens dubte que no l’havia vist mai. Vesteix elegant, amb un vestit de color gris, acompanyat d’una corbata del mateix color i una camisa negra. Me’l miro de dalt a baix una altra vegada i em quedo amb un petit detall, la barba…

Retorno a la realitat de la meva taula. El tema de conversa és el nou càrrec que ha arribat. Comentaris de tota mena, però per més d’una s’ha quedat amb el seu aspecte elegant. Ell és un directiu, amb nosaltres no es fixarà crec jo. Em concentro en els nous temes de conversa que van sorgint. Arriba un nou vi per tastar, es tracta d’un priorat negre, Lluna Vella del 2012. M’encanten aquests esdeveniments perquè hi pots tastar vins diferents i aquest m’agrada. És intens però haig d’anar en compte amb la graduació perquè passa massa bé.

Ja vaig per la segona copa i em sento en aquell punt de deixar-me anar. Per un moment, giro la vista i em fixo de nou en el directiu. Sembla que no xerra gaire amb els altres, és observador i ens fita a tots. Crec que en algun moment ha parat la seva mirada blava a la nostra taula. Diria molt que per un moment les nostres mirades s’han creuat. És un personatge enigmàtic, té quelcom que em crida molt l’atenció. No sé que és, potser cosa del vi.

Arriba el moment més dolç del sopar, postres! No és que m’entusiasmin molt, però amb el vi busco nous al·licients a la cita nadalenca. Després d’aquell punt, arribaran les copes i em ve molt de gust prendre un gin. El temps va passant. Ja no m’he tornat a creuar amb la seva mirada. Em fixo com beu el cafè i que es demana la mateixa copa que jo. M’agrada mirar-lo, no sé perquè m’hi sento atreta, però no el veig capaç de venir a parlar amb mi. Més d’un cop, ha observat com el mirava. Aquella situació o el vi fa que em comencin a entrar ganes intenses de seguir-lo mirant. No faig ni cas de les converses que tinc al meu voltant, els seus moviments em tenen eclipsada.

Miro el rellotge i ja són gairebé les 2. El sopar s’està acabant i les meves suposicions eren certes. M’ha mirat alguna vegada, hem intercanviat algun gest, però no ha passat d’aquí. De fet, sé del cert que no puc barrejar feina i plaer, per tant, tot el joc s’haurà acabat en aquest punt. El que tinc ganes ara mateix, és anar cap a l’apartament, despullar-me i posar-me dins del llit, així de senzill.

La resta de companys de departament volen anar a fer una nova copa, però a mi no em ve de gust. M’en desempallego com puc, addueixo cansament i així aconsegueixo marxar tota sola. Abans de sortir, saludo al director de la nostra secció per desitjar-li bones festes. Quan ho faig, ell s’em queda mirant. Ho fa amb un aire dissimulat, però la seva mirada blava és penetrant. 

Marxo, deixo enrere els meus companys i decideixo que el millor és que em toqui l’aire. El vi fa de les seves. Em noto animada, però em ve de gust sentir l’aire mariner rondant per la cara. Vaig caminant pel passeig. La nit és fantàstica. Aire fresc per aclarir les idees, però no ho aconsegueixo. Ell em retorna una i altra vegada a la ment. No puc defugir d’aquella mirada final. Quan arribi al llit i em despullo, dedicaré alguna part del meu cos a recordar-lo. 

De moment, segueixo caminant pels carrers. El so dels talons ressona pels carrers deserts. M’agrada aquesta sensació de soledat, mentre em dirigeixo cap a l’apartament. L’aire fresc em gela els pensaments, sort que l’abric em tapa. Ja quasi arribo, un parell de cantonades més i ja podré pujar a l’apartament que té la calefacció en marxa. M’agrada treure les claus abans d’arribar al meu destí. 

El so de les claus i els talons són la única melodia que s’escolta. Estic aprop, només em queda travessar el carrer i ja hi seré, quines ganes. Poso el peu per travessar i de cop i volta l'adrenalina em puja a dalt de tot. No he mirat i un cotxe just passa... El conductor ha reaccionat bé, ha quedat a 1 centímetre de mi. Quin ensurt més gran...estava massa confiada i he creuat.

Per sort no m'ha passat res, només l'ensurt. El conductor baixa del cotxe per saber com estic...no pot ser, és ell! Baixa amb tota la calma del món. Ara no sé si estic espantada per l'esglai o per coincidir amb ell. Al veure'l noto com tota la sang recórrer el meu cos. Em saluda lleugerament, em mira amb els seus ulls blaus i noto com em traspassa tot el cos. La mirada em desmunta, perdré el món de vista.

Aconsegueixo asserenar-me. Puc articular un parell de paraules per dir que estic bé i que perdoni. Em poso a parlar nerviosa, li explico que vinc d'un sopar i la seva reacció em deixa glaçada...m'ha reconegut, sóc la noia que bevia Lluna Vella. No pot ser. Aquesta confessió em descontrola. La sang em recorre tot el cos. Estic nerviosa. Pel cap em passen mil pensaments, però un de constant...de sobte, surt de la meva boca la invitació per prendre una copa de vi i ell accepta. 

Estic molt nerviosa. En aquestes situacions xerro per sobre de les meves possibilitats. S'asseu al sofà i vaig a la cuina a buscar un parell de copes i l'ampolla de vi. A l'apartament sempre hi tinc algun exemplar de Castell de Perelada 5 Finques, m'agrada. Li porto i obre l'ampolla. En aquell impàs s'ha després de la corbata perquè li molesta. Em serveix una copa i es desfà la conversa.

El vi segueix fent de les seves. El noto com baixa per la gola i s'endinsa dins meu. M'explica coses de l'empresa, l'escolto atenta, però no puc evitar una cosa, mirar-lo fixament als ulls, em perdo en aquella mirada intensa que em fon per dins. Em moc per agafar la copa i no sé perquè m'apropo a ell. La tensió es palpa en l'ambient, però segueixo escoltant.

La copa de vi s'està apunt d'acabar. En el meu cap ressona la idea que amb companys de feina hi has de mantenir certa distància. Haig d'anar en compte, m'haig de controlar. Intento controlar-me. Ell obre la boca i em diu "tinc un dubte des de fa estona". La meva reacció és innocent, però el seu dubte no...

"Com ha de ser un petó teu?"

No ho puc evitar, m'apropo a ell i tasto els seus llavis. En noto el regust de vi, tot i que apareix dins meu un sentiment contradictori. El seny es vol imposar al foc, però ara ja és massa tard, em deixo portar pels seus llavis i un munt de sensacions. Noto com ma pell s'eriça a poc a poc. Els seus llavis recorren els meus. La seva boca es desvia cap al meu coll, noto com l'excitació va en augment quan toca finament una de les meves tecles sensibles. No puc evitar un lleu gemec.

Segueixo notant com va recorrent el meu coll. El que m’eclipsa totalment és quan toca un dels meus punts més febles amb la llengua i el suau tacte de la seva barba que em transporten a una i mil sensacions. Estic totalment humida, no entenc com en poca estona m’ha pogut posar en aquesta situació, em deixo portar per la intensitat del moment. Segueixo fruint dels seus petons i carícies suaus i del dolç tacte de la seva barba. Ja no hi ha marxa enrere.

Em gira suaument. El coll queda a la seva alçada. Li deixo via lliure perquè faci el que vulgui. Noto com em va tocant suaument el clatell. La barba es passeja en aquest punt i la seva mà decideix descordar a poc a poc la cremallera del vestit negre. La baixa amb calma fins a la meva cintura. La meva esquena és tota d’ell. Decanta un xic el vestit i noto com recorre tota l’espina dorsal. El meu cos no para d’accelerar-se. S’em posa la pell de gallina amb cada una de les carícies que m’hi fa i amb el tacte de la barba. Sense ni pensar-ho, ja ha arribat a la cintura.

Em posa dreta un moment i em desprèn totalment el vestit. Estic allà a l’apartament amb les mitges negres i gairebé tota nua. Només em tapa la roba interior. Tinc ganes que segueixi per aquest camí. Al meu torn, el condueixo cap a l’habitació. Li trec la camisa i el beso amb passió. Cau al costat del llit. L’habitació no està massa endreçada i encara hi tinc un plec de cartes que no havia acabat de llegir.

M’oblido de tot plegat i em deixo fer. Em té totalment estirada sobre el llit. Ha observat tots els detalls de l’habitació. Em mira amb cara de desig i comença a tocar-me suaument. El tinc a sobre, juga amb mi, però no em treu la roba interior. Palpo com recorre tot el meu cos amb la mirada blava. Juga per sobre els sostens, per sobre les calcetes. Dibuixa un somriure malvat, i em torna a dir "tinc un dubte des de fa estona”. Em fonc totalment, sóc tota seva, pot fer el que vulgui.

Em tapa els ulls. No sé què vol fer. Estic estirada sobre el llit. Escolto de fons com les cartes cauen a terra, no sé què està fent. La boca juga amb el meu coll, amb els meus pits, amb el meu sexe, però sense treure les restes de roba. En aquell punt noto com un objecte recorre el meu cos. No és res perillós. Té l’obre cartes a la mà, ho sé. M’encanta notar el tacte fred de la fulla. 

De cop i volta, em treu un pit a l’aire. Noto com m’el comença a acaronar. El toca amb suavitat, està totalment erecte. Se’l posa a la boca i hi juga. M’encanta aquesta sensació, la barba, la llengua, la boca…tot plegat. L’obrecartes hi torna, el noto com passa per sobre el mugró. M’excita moltíssim. Llavors es passeja per les puntes dels sostens fins que talla una punta. No m’importa que ho faci, ans el contrari, m’excita encara més. Els pits només són seus, pot fer el que vulgui.

Amb els sostens fora, comença a jugar encara més amb mi. No m’esperava el joc de l’obrecartes, però les calcetes encara són allà. La seva boca baixa lentament pel ventre. Es dirigeix cap al meu sexe. Les palpitacions augmenten ràpidament. Només faig que esbufegar. Em té incontrolada, li permeto qualsevol cosa. M’agrada notar com baixa amb la llengua acompanyat de la barba i ronda el meu sexe voraçment. 

Passa la boca per sobre la roba interior. Noto com desitja. La respiració accelerada sobre meu així ho denota. Segueixo amb els ulls tapats, no sé què pensa fer. Intueixo la llengua com desfila per sobre el meu sexe, però la poca roba evita que ho faci directament. De nou retrobo la sensació. L’obrecartes es torna a a passejar al costat de la barba i la llengua. Escalfor combinada amb fredor, més excitada no puc estar.

M’aixeca un punt les calcetes per passar-hi l’objecte metàl·lic. Aquella sensació em produeix un crit inesperat. Noto com va recorrent la punta de la roba interior, de dreta a esquerra, a poc a poc. El meu cos està totalment excitat. L’obrecartes arriba a la punta, estira un xic i aconsegueix tallar una punta. Es desplaça cap a l’altra banda, ho noto fred, però jo no ho estic. Arriba a l’altra punta i talla la part que quedava. Cau pel seu propi pes. Ara ja sóc tota seva.

Comença a jugar amb la boca, els dits, la barba. Em va tocant, cada vegada amb més força. Desitjo sentir com la llengua entra a dins i com si em llegís el pensament, l’enfonsa dins meu. Deixo anar un lleu crit. Segueix amb aquest joc pertorbador. Besa el meu sexe i noto com la barba es passeja pel meu entrecuix. La llengua ja no hi és, però s’incorpora el dit que em penetra sense aturador. Amb els ulls tapats gaudeixo molt més de tots els moviments i sensacions.

Combina a la perfecció els moviments. Dit i llengua em tenen sense aturador. Estic molt propera a l’orgasme. Estic totalment descontrolada, però de sobte s’atura, em vol fer patir una mica més. Em xiuxiueja quelcom a cau d’orella i llavors noto com l’obrecartes es passeja de nou pel meu sexe i pels meus pits. Ho fa finament, m’excita molt. 

Segueixo amb els ulls tapats. De fons, escolto com s’acaba de despullar. Necessito fruir més, vull arribar al final ara mateix. No podré aguantar massa estona més aquesta situació. M’agafa, m’aixeca del llit i m’ordena que em posi a quatre grapes. L’obeeixo com mai m’hauria pensat. Comença a jugar amb el meu darrera. El seu sexe es passeja. El noto dur, amb ganes. 

Juga amb mi. No acaba d’entrar dins meu. Em fa patir i molt. Denoto el sexe per darrera i el seu cos a sobre meu. Em toca els pits, m’acaricia, la barba està sobre les meves espatlles. Li demano que entri. Lluny de fer això, passa la mà pel meu sexe. Em penetra amb el dit. Deixo escapar un nou crit de plaer. La mà fuig del sexe i en aquell precís instant entra dins meu.

Ho fa amb molta força. Noto com llisca fins al fons. Es comença a moure darrera meu. El seu cos impacta contra mi cada vegada més fort. La penetració és molt forta. Descarrega tot dins meu. Impacta amb el fons. Estic totalment descontrolada, em destapo els ulls perquè ja no puc més. Les embranzides són molt fortes, crec que mai m’havia sentit així. M’està portant al carrer del plaer.

Posa la mà sobre el meu sexe i amb aquest lleu moviment ho aconsegueix tot. Està totalment desfermat, no para de penetrar-me. Entra amb molta força. Ja no puc aguantar gaire estona més. S’abraona sobre meu, no em puc contenir de seguir cridant enmig de la nit. És igual si m’escolten però notar tot aquell plaer dins meu pot més que jo. Arribo a l’orgasme totalment descontrolada i noto com m’inunda tot el seu plaer dins meu. 

Caic sobre el llit totalment extasiada. Ha estat molt intens. Ell cau sobre meu i ens acomodem dins del llit. Estic molt cansada, massa. Els ulls se’m tanquen a poc a poc i caic en un profund son. No he pensat ni a tancar la persiana, però la sensació de son pot més que mi. M’adormo.

Em desperto. El sol entra per la finestra. Per un moment em pregunto on sóc, què faig. No hi ha ningú al meu costat. Haurà marxat? Obro els ulls a poc a poc i escolto de fons una cançó. Allò em confirma que no ha marxat i em desvetllo. M’estiro al llit i em fixo en aquella melodia que sona, es tracta d’una cançó de Delafé y las flores azules: Enero en la Playa. Aquesta la recordaré per sempre en els sopars de Nadal.


I ara quan aquesta cançó sona per la ràdio no puc evitar pensar en el sopar d’aquella nit, sensacions que em transporten a tots els detalls. D’aquesta manera és com ens vam conèixer amb en Jaume, m’agrada recordar aquests moments i reviure la nostra primera història. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada