Confinada

Arraulida al sofà el mòbil comença a parpellejar. Qui deu ser? Estic mig adormida i miro a la pantalla. És en Ciri “Mia, em vens a veure?”. Somric i m’ho penso dues vegades, quina temptació. “No puc, estic confinada”. Aquesta és la meva resposta. Em respon amb una cara trista 😢 però allò és l’inici d’un joc que no sé com acabarà.

Seguim la conversa estèril i li responc amb l’etiqueta “#joemquedoacasa”. Mica en mica, em va donant conversa. No recordo ben bé de què parlava, és com un pensament fugisser que em trasllada a les darreres trobades. Tanco la ment i em fa reviure allò que he viscut. Crec que aquest record es quedarà de per vida a la meva ment, tot i que no deixen de ser senzills traços del passat.

Durant una estona, espero una nova resposta. Res de res, fins que començo a rebre un seguit de missatges que comencen amb un “vull posseir-te el cervell”. Aquella afirmació pot més que tot plegat. Aconsegueix que abandoni el meu confinament i em traslladi a una nova dimensió.  Opto per no respondre res de res. Ha vist que he llegit el missatge, però no penso dir-li res més. Em tapo amb la manta al sofà i acluco els ulls per una estona, el cos es relaxa i la ment fa de les seves.

“Despulla’t”. Obeeixo com mai ho he fet. Em descordo la camisa a poc a poc deixant entreveure els meus pits. Un botó, dos botons i vaig seguint fins deixar-la ben oberta. Els dibuixo amb la punta del dit. Després ressegueix el meu ventre i arribo als pantalons. Faig el mateix, els descordo, un botó, dos botons, tres botons. “Ara vull que et posis la mà sota dels pantalons”. Obeeixo. Mica en mica, m’humitejo només de pensar que el tinc a pocs metres de mi. 

“Gira’t i treu-t’he els pantalons”. Obeeixo. Ho faig sigil·losament deixant entreveure el meu darrera. Em desprenc de la camisa, em descordo la roba interior i per últim faig baixar els pantalons fins quedar-me pràcticament nua davant d’ell. Em mira i el noto com es va excitant a poc a poc. Sé que em vol tocar, però no ho pot fer, una mena de paret de vidre ho evita. 

“Estira’t al sofà”. Obeeixo. Ho faig i començo a jugar amb el meu cos. Toco amb suavitat els pits, els acaricio perquè es vagin endurint a poc a poc. Després baixo la mà cap al ventre fins al melic i retorno a pas lent cap als pits per tornar-los a acaronar. Repeteixo el joc una, dues i tres vegades fins que obro els ulls. Ell està cada vegada més i més excitat. La paret de vidre segueix allí.

“Et vull posseir el cervell”. Fes-ho. Al sentir aquelles paraules em conviden a seguir jugant. Ara ja no paro la mà al ventre, sinó que la baixo un xic més avall. No puc evitar veure’l allí, excitat i inserir la mà dins de la roba interior per començar a jugar amb el meu clítoris. Aquell joc, m’està tornant boja. Cada vegada tinc més ganes que es trenqui la paret de vidre, però en Ciri no té cap mena d’intenció de trencar-la. Vull que la trenqui, vull que no només em posseeixi el cervell, sinó que també ho faci amb mi, no puc quedar-me així, són masses dies sola.

“Ara et penso mossegar les natges”. Fes-ho. Els meus ulls s’obren com a plats. De cop i volta noto com estic girada al sofà i en Ciri a poc a poc em comença a mossegar. Allò m’excita i molt. Noto com els pèls de la barba insípida em van acaronant a cada mossegada superficial, però òptima perquè em mulli a cada nou joc que inicia. Em treu d’una sotragada la poca roba interior que em queda. Estic totalment nua, el vidre ja no existeix i cada vegada noto una mossegada més fervent al meu darrera.

“Deixa’t anar”. Obeeixo. Ho faig i noto com una de les mans comença a jugar amb els meus pits a l’hora que segueix inspeccionant les meves natges. El mugró està totalment dur i l’acaricia amb les puntes dels dits. Quan ho fa, noto com em vaig accelerant més i més i quan per fi deixo anar un lleu gemec ho aprofita per queixalar-me. Ara sí que m’he deixa’t anar per complet i em remoc per sobre el sofà.

“Deixem entrar”. Fes-ho. No puc evitar posar-me perquè entri des del darrera. Primer va jugant amb mi. Noto com el seu sexe es passeja sense una direcció concreta fins que amb un moviment aconsegueix posar-lo a la meva porta d’entrada del plaer. No es mou, senzillament em provoca a l’hora que segueix enganxat a mi jugant amb els meus pits i fent-me patir. Cada vegada em provoca més. Moc el meu cos per provocar que entri dins meu, però els meus precs no són escoltats. M’està tornant boja.

“Sigues pacient”. Obeeixo. Quan escolto aquelles paraules no ho puc evitar i m’humitejo més, ja sap que no sóc gens pacient. Segueix jugant amb els meus pits i la mà em prem les natges. Deixo anar unes lleus paraules “Si us plau Ciri”. Al sentir-ho no ho pot evitar més i entra dins meu amb tota la força i tot el desig. El noto com les embranzides van fins al fons gairebé sense deixar-me ni anhel. No sé si tenia més ganes jo o ell d’entrar fins al fons. 

“Et faré patir com mai”. Fes-ho. Aquelles paraules van retronar per tot el meu cos. A cada embranzida notava tot el plaer del seu sexe. S’aferra fort al meu cos, però ara es tira un xic enrere. Quan segueix amb el seu joc, em fa patir però encara em posa més en el moment que la seva mà pica contra la meva natja. No sé si podré aguantar molta estona més així.

“Aguanta”. Obeeixo. És molt fàcil dir-ho i molt complicat fer-ho. Ara ha començat un nou joc que no em deixarà molt tranquil·la. La seva mà es posa sobre el meu clítoris que està ben dur. Noto el seu sexe com entra fins al fons, alhora, la mà prem el meu sexe. Quina sensació més plaent. No puc evitar els gemecs. Em té al límit. Si segueix massa estona així no ho podré evitar i no aguantaré.

“Corre’t”. Obeeixo. Quan sento aquestes paraules no ho puc evitar i em deixo anar per complet. Arriba al fons. El seu cos està totalment arraulit sobre meu. No para d’entrar i sortir. Deixo anar un crit plaent indicant que li he fet cas en tot allò que em deia. Ell s’ha deixa’t anar sobre meu i noto com em deixa totalment exhausta per aquella batalla que hem mantingut.

Estirada al llit obro un ull. Instintivament agafo el mòbil. A la pantalla un missatge d’en Ciri “Mia, com estàs?”. Miro a un costat i un altre. No hi és. La pantalla de vidre no existeix. Només m’he quedat amb el missatge de saber com estava. No sé ni quina hora és i la meva cara d’estupefacció va en augment. Quins somnis es poden arribar a tenir confinada.

Durant els dies que porto confinada no m’ha dit res i des que ens coneixem mai m’ha preguntat com estic o deixo d’estar. Per primer cop a la vida es preocupa per mi. En situacions com la que passem, és quan realment veus qui tens al costat i qui no. Si en el fons m’aprecia, ara ho veig.

SUBTIL PERÒ PERSISTENT

En Didier estava ajagut a la butaca contemplant com passa el temps. De fons, la previsió meteorològica indicant que el país viu un dels capítols més intensos de fred de tot l’any. Fred glacial a fora, calidesa a dins. Tot i això, la seva ment perviu com si seguís en aquest hivern cruent i dur tot buscant respostes als seus principals interrogants. Remou un xic més el Hibiki 12 anys i de nou li remou tots els seus sentits. 

Degusta aquest whisky japonès. Amb el licor a la boca en busca cada un dels matisos. Denota aquelles puntes de dolçor de la vida, els aromes de fruites i una punta d’albercoc. El final és llarg, dolç i molt suau, en definitiva un beuratge subtil però persistent. Somriu al notar tots aquests matisos, possiblement aquest licor és com ell, qui sap.

De cop i volta, s’aixeca de la butaca i deixa el got de banda. Té ganes de saber si realment és un dels dies més freds de l’any o no. Es vesteix per l’ocasió, s’abriga per no passar fred i baixa al carrer. És negra nit, no hi ha ni una ànima que divagui com ell. Ni cotxes hi ha. Un lleu vent fa que noti el fred amb tota la seva intensitat, però decideix seguir passejant.

Els fanals van aguantant les envestides de les ràfegues de vent. Les ombres es van movent al ritme de la nit i al llarg del camí s’hi dibuixa la figura d'en Didier que segueix passejant. El vent s’atura per donar pas a un moment de calma, però al cap de pocs instants comencen a caure els primers flocs de neu. Alguns cauen al terra i desapareixen, d’altres ho fan sobre el cos d’en Didier que segueix transitant enmig de la nit.

Mica en mica, la roba se li va humitejant fins que arriba al costat del riu. Potser ja és el moment de fer el camí de retorn cap a casa. En tota l’estona, no s’ha creuat amb ningú, tothom s’ha tancat a casa. Calma total, respira l’aire pur i emprèn el camí de tornada. L’escalfor del whisky es va dissipant a mesura que van caient més flocs de neu. Cada vegada, la nevada és més persistent i més intensa. Ha d’alleujar el camí per no quedar atrapat.

Ja queda poquet per desfer la passejada nocturna. Es gira per un moment i per fi veu una ànima pel carrer. Veu com un cos es mou sigil·losament, passes curtes però decidides. S’atura un moment i observa aquella persona que divaga enmig de la nit com ell. L’altre cos s’atura per un moment i creuen les mirades, a en Didier se li glaça la sang quan veu aquella mirada tan profunda i fins a cert punt el cohibeix. S’està uns minuts aturat sota un fanal veient com desapareix aquella mirada i la silueta es dilueix. La nevada es reactiva.

Per fi arriba a casa, tremolant i certifica allò que deia la previsió del temps, fa molt de fred. Es despulla totalment per treure’s la roba humida, es posa un barnús per recuperar la temperatura. Veu l’ampolla de Hibiki i en tira un raig llarg al got. Segueix tremolant pel fred però amb un glop llarg i dur aconsegueix temperar el cos per un moment al mateix temps que tanca els ulls i reviu la figura del carrer. Ara el licor ja no és dolç i suau sinó que el troba fort, com si fos un altre beuratge totalment diferent. El que compta és que ha aconseguit lliurar-se del fred. S’estira a la butaca i es tapa amb una manta. 

S’arrauleix en ella, els ulls se li van tancant a poc a poc. El cos ja ha recuperat la temperatura i mica en mica entra en un profund son. Es trasllada al món dels somnis. Es troba enmig d’una gran nevada en un camp. No hi ha ningú, només un tel blanc. Va caminant fins que troba l’entrada a un bosc. Allí se li apareix la noia que ha vist durant la passejada. Durant uns minuts es miren amb intensitat. Aquell joc de mirades s’intensifica. En Didier no pot evitar de notar un desig inhòspit de voler-la posseir, però en aquell punt la ment s’atura i el somni es perd.

Durant tota la nit va tenint somnis. Alguns els recordarà i d’altres cauran en l’oblit. La imatge de la noia se li apareix diverses vegades. Està totalment excitat, a ella la té a sobre. Es mou a poc a poc i el mira. No pot evitar perdre’s en aquella mirada que tant l’obsessiona. Entra sense problemes dins seu i comencen un trepidant joc sexual on les envestides i les mirades s’interaccionen a la perfecció. Sembla que estan apunt d’arribar a l’orgasme però en aquell moment en Didier es desperta amarat de suor estirat a la butaca i amb la manta totalment rebregada.

Ja és totalment de dia. Es lleva, aixeca la persiana i observa el paisatge totalment blanc. El riu segueix el seu camí com si res hagués canviat, però tota la vall està recoberta d’uns nous colors, d’una nova vida. Per un moment, recorda els diferents capítols que ha somiat durant la nit. La mirada d’aquella noia el comença a perseguir, el pitjor de tot plegat és el gran desig que té per poder-la trobar de nou. Possiblement es retrobaran en el món dels somnis.

A la previsió meteorològica indiquen que durant els propers dies seguirà l’onada de nevades a tota la regió. Tot i això, ell decideix que cada nit, per molt fred que faci, sortirà a buscar-la per si es torna a repetir l’escena que el va trasbalsar. El ritual era sempre el mateix, una copa de Haikiki, ben abrigat i sortida al carrer enmig del fred a voltes acompanyat de neu, d’altres acompanyat de vent. Encara que sortís cada nit, ràpidament va veure com aquella escena possiblement era un somni. Després d’una setmana sencera, va decidir abandonar el seu retrobament. 

El cru hivern seguia assetjant la vida d’en Didier, però allò no evitava que a voltes emprengués alguna passejada nocturna per recuperar aquell rostre. Assegut a la butaca, la previsió del temps indicava que en un parell de dies les temperatures pujarien i es donaria pas a uns dies de bonança. En el seu interior, es diluïen les últimes opcions de retrobar-la, creia que amb el bon temps ja no la podria recuperar.

Havia de sortir de casa per desconnectar d’allò que l’inquietava, havia de tornar a veure aquella mirada. Es va abrigar i va caminar. Ja es notava que les temperatures no eren tan baixes. Mentre divagava pels carrers va anar a parar a l’entrada del cinema. I per què no entrar? Gairebé no hi havia ningú, només el personal i poca cosa més. Segurament seria l’únic que miraria una pel·lícula aquella nit. En va triar una a l’atzar de les que començaven al cap de pocs minuts.

Encara mancaven 5 minuts perquè el cinema es tanqués a les fosques. La sala restava totalment deserta. Es va sentir com s’obria la porta i una parella es van situar cap a la zona del mig. En Didier havia triat la zona de dalt, tot esperant que ningú se situés al seu costat. Els anuncis van començar, seguidament el film i sota el títol s’escolta com la porta es torna a obrir. Al final serem 4, va pensar. Com que hi havia molt poca llum, la persona gairebé no veia on podia anar, no coneixia la sala. La sorpresa va ser que es va asseure pràcticament al costat d’ell, allò el va indignar un xic.

Al cap d’uns segons, la pantalla brillava amb tot el seu esplendor mentre en Didier va comprovar esma perdut que qui s’havia assegut al seu costat era la mirada que feia dies anava buscant. No va poder evitar somriure mentre ella es disculpava per seure a la mateixa fila. 

La seva ment va començar a dibuixar mil i un moments, en cada una de les escenes mai s’hauria imaginat que el seu retrobament seria en un cinema. Quan la pantalla il·luminava tota la sala, aprofitava per girar-se una mica i contemplar el seu rostre. A voltes, ella la corresponia amb un lleu somriure. Només la tenia a dos seients de distància, però podia detectar perfectament el seu perfum. 

En Didier havia perdut totalment el fil de la història. La pantalla anava saltant imatge rere imatge sense saber ben bé de què anava. La seva particular història s’havia iniciat feia uns dies al sortir de nit, havia seguit amb un estrany somni i ara es completava en una sala de cine. No sabia com acabaria tot plegat.

Les mirades van seguir, eren subtils però persistents. Va recordar la nota de cata del Hakiki i va tancar els ulls. Volia desgranar els matisos del seu perfum. No era molt fort, el podria qualificar de subtil, amb unes notes de fruita, però quina era? Va inspirar fins a trobar amb l’ingredient que li mancava, l’albercoc. La noia era la perfecta combinació.

Se la va quedar mirant durant una estona. Els dos ja havien perdut totalment el fil de la pel·lícula. Ja no importava el que succeís a la pantalla, el que seria determinant eren els propers passos d’en Didier. Es va aixecar i es va apropar cap a ella, es va situar just a la butaca del costat. Cap dels dos va gosar obrir boca, hi havia una altra parella a la mateixa sala, enmig del silenci només va ser capaç d’una cosa, olorar el perfum d’albercoc.

Aquella embranzida va fer que la noia se sorprengués molt. No sabia com encaixar aquell moviment, però al moment va rebre un altre missatge molt més clar, li estava acariciant l’orella a poc a poc. En breu, en Didier va trobar un dels principals punts del perfum, el coll. No va poder evitar d’olorar-lo, mentre la pel·lícula seguia el seu recorregut. Ja no sabia ni on era i s’havia deixat endur pel moment. Acariciava el coll i s’omplia el nas d’aquell aroma, no podia reprimir el contacte amb la pell suau.

Ella al seu torn es deixava fer. Gaudia amb la presència d’aquell home enigmàtic que passejava durant les fredes nits, l’havia anomenat l’home de les neus, tot i que ell ho desconeixia. Notava com el seu al·lè anava recorrent cada centímetre del seu coll. La respiració era accelerada quan va pujar cap a l’orella per flairar-la de nou i notar com hi passejava la seva llengua. Va deixar anar un lleu esbufec que es va camuflar enmig d’una escena d’acció. 

En Didier seguia jugant. No podia permetre que el seu somni es perdés. Les mirades es van creuar, intenses i carregades de desig. Ella va baixar la mà pel torç, tot recorrent la roba fins arribar al pantaló. A partir d’aquell punt, va començar a jugar amb ell. Notava com la respiració se li accelerava a l’hora que ell amb un gest àvid, va escórrer les seves mans per sota el jersei buscant els seus pits. Ella en va prendre nota i va fer el mateix per sota dels pantalons.

Sort que en aquell punt, la pel·lícula vivia les imatges amb més acció, els seus gemecs quedaven esmorteïts pel so. En Didier no podia deixar de buscar nous punts on trobar aquell perfum. Va aconseguir endinsar la mà fins als pits per notar-ne tot el seu esplendor. S’acceleraven els dos a cada nou moviment, no podien parar de jugar amb els seus cossos. Era una situació d’allò més perillosa, en qualsevol moment podien ser descoberts per l’altra parella, però aquella situació lluny d’incomodar-los els portaven a buscar nous punts de plaer.

Ella va baixar el cap per començar a jugar amb el seu sexe. Havia aconseguit treure’l d’on s’amagava. No podia contenir la respiració mentre la seva boca hi jugava una i altra vegada. Ell es retorçava de plaer sobre la butaca del cinema sense deixar ni un segon de gaudir d’aquell moment. Es va haver de contenir durant uns segons perquè el volum de la pel·lícula era gairebé nul. Enmig del silenci, ella seguia entrant i sortint, ell feia el que podia per contenir el més gran dels plaers.

La situació els havia excitat moltíssim. De nou va retornar el so i la música a la gran pantalla. Ho va aprofitar per deixar anar un llarg esbufec, no s’ho podia creure però gairebé el tenia. Va començar a jugar amb el cos d’ella per excitar-la encara més. El coll, l’orella durant una bona estona i després els pits. Mentrestant, la seva mà s’havia obert camí per arribar al seu sexe. Fruïa donant plaer, fruïa olorant el perfum d’albercoc, fruïa amb aquella situació. En Didier volia arribar a un punt més.

De nou, la pel·lícula va entrar en una sèrie de seqüències amb poca llum. Li va agafar la mà d’una revolada i la va dirigir a l’entrada. Allí hi havia una doble porta. Va mirar el rellotge i va comprovar que encara tenia temps suficient per acabar de gaudir del cos d’ella. Entre les dues portes hi havia tota una paret de miralls, era fosc, però una petita llum tènue permetia veure com els dos cossos es movien un al costat de l’altre i les seves mirades s’encreuaven.

En Didier va posar-la a ella contra un dels miralls. Estava d’esquena i notava com ell aprofitava cada moviment per despendre-li una part de la roba. Jugava amb insistència. Acaronava els pits de manera persistent tot buscant aquell joc de mirades. Ella de cara al mirall, podia veure la mirada de desig a través del reflex. Darrera seu, el sexe d’ell començava a moure’s agosaradament. Tenia ganes de notar-lo encara més. Els pits d’ella estaven contra el mirall, el mugró responia a aquells estímuls de manera imperant. Entre un i l’altre intentaven apaivagar-se els gemecs amb la mà. Semblava que algú els podria descobrir. 

Ella es va tirar un xic enrere, en Didier va aprofitar el moment per entrar dins seu. Va notar com el plaer inundava tot el desig que l’havia encerclat des d’aquell somni, des d’aquella nit freda. Ella s’agafava al vidre amb força per notar les embranzides que anaven entrant i sortint. Ell al seu torn, s’aferrava a ella per poder notar el dolç tacte de la seva pell. Una de les mans acompanyava les embranzides enmig del seu sexe per donar-li encara més plaer.

Els dos van aixecar la mirada per veure’s reflectits en el mirall. Es dibuixaven els dos cossos enmig de la foscor mentre el ritme anava cada vegada més en augment. No podien parar de rebre un de l’altre el plaer del sexe, de les mirades, dels miralls, de la situació, del moment… En Didier notava com el punt final estava apunt d’arribar, ella no parava de deixar anar mostres de plaer, ell intentava contenir-se fins al moment que els dos van arribar a l’orgasme.

En aquell precís moment, en Didier va girar la mirada cap a l’interior de la sala on s’hi podia veure clarament que la pel·lícula ja havia acabat “THE END”. Semblava un clar missatge que els dos s’havien de vestir ràpidament. En aquell punt, les portes es van obrir automàticament, una d’elles anava a impactar contra ell, quan gairebé el toca, es va despertar a la butaca de casa seva tapat amb la manta i ben lluny del cinema. Era un altre somni d’en Didier.

Lancaster

Nova York, 30 de maig de 1932

La nit queia sobre la ciutat. Ella no tenia ganes de tancar-se a casa. L’estiu es començava a obrir pas a poc a poc. Durant el dia, una temperatura agradable i un bon sol aportava un cert benestar. Cap al vespre, amb una fina capa de roba per cobrir les espatlles era suficient per no agafar fred.

Aquell vespre va obrir la finestra i li van entrar una munió d’olors que la van transportar a un escenari agradable on podia gaudir de l’aire que respirava. Una fiblada la va convidar a vestir-se. Tenia ganes de sortir, caminar enmig de la ciutat. Necessitava que la seva ment fluís, tancada a casa no ho aconseguiria.

Es va posar un vestit vermell, deixant al descobert l’esquena combinat amb un collar elegant. Es va arreglar i va sortir al carrer sense una destinació en concret. Al seu pas s’anava creuant amb gent que venia de sopar o simplement passejava com ella. Va decidir encendre un cigar petit i finet fins que en un punt concret de la ciutat va veure un petit local: “Lancaster”. Mentre l’acabava, va començar a escoltar música de piano que provenia d’aquell local. Gent ben vestida entrava i sortida amb freqüència. La curiositat va poder més que ella i el que havia començat com un passeig primaveral es va convertir en una copa dins d’aquell local.

Es va asseure sola en una taula que hi havia en un lloc amagat. El cambrer vestit per l’ocasió es va adreçar cap a ella. Absorta per la música li va respondre que volia un bourbon. Mentre esperava l’arribada de la copa es va encendre un nou petit cigar que va treure del seu elegant estoig de plata i va començar a observar aquell local. No podia deixar de banda cap dels detalls fins que es va topar amb el pianista.

Sobre el piano hi tenia la seva copa de whisky i al costat un cendrer. El fum era un dels protagonistes de l’espai. Quan va acabar aquella peça va beure un bon glop del seu whisky i va encendre un cigar. Li agradava mirar-lo com deixava anar grans quantitats de fum, com gaudia d’aquell plaer acompanyat d’un bon beuratge. Ella per la seva part, gaudia d’un bon bourbon i del seu petit cigar. Encara que anés sola, se sentia acompanyada per la música i la calidesa de l’ambient d’aquell local, a l’hora que se sentia atreta per aquell misteriós pianista.

Mentre el públic esperava una nova peça, el cigar s’anava consumint a poc a poc. El nivell de conversa anava en augment, però ella s’havia quedat totalment impregnada per l’elegància en els moviments del pianista com gaudia del fum, l’espai i la beguda. A voltes, algú li trencava el ritual en forma de salutació, però se’l veia home de poques paraules i en un tres i no res ja no tenia a ningú que el molestés.

La noia seguia observant tot el que es movia al seu voltant. Va agafar la copa i va notar com per la seva gola es combinaven una sèrie de sensacions. La fortalesa del bourbon, però també les notes dolces que deixaven al seu pas. El petit cigar li permetia acabar tot el seu ritual. La música va començar a sonar de nou.

Ja era tard. Va mirar el seu rellotge de plata i marcaven gairebé les 12 de la nit. El “Lancaster” s’havia anat buidant mica en mica. Els cambrers anaven recollint taules, però ella seguia  a la seva amb la tercera copa. No tenia ganes de marxar, es volia quedar fins a la última nota que sonés aquella nit. La conversa d’un grup d’homes va prendre el relleu a la música. El pianista ja no era sobre l’escenari, tocava tornar cap a casa.

A fora del local ja no hi quedava gairebé ningú. Es va encendre l’últim cigar de la nit a la part de darrera. Mentre inhalava l’aire i sentia la fresca de la nit, va observar una finestra entreoberta, la curiositat la va atraure cap allà. Sentia una conversa des de l’interior. Va apagar el cigar, mentre escoltava atentament el que s’hi parlava. En la foscor de la nit, es va atansar un xic més per veure què passava ja que no podia desxifrar amb exactitud del que parlaven.

Quan va treure el cap per primer cop hi va veure el pianista, amb la camisa descordada. Esglaiada, es va amagar per por de ser vista, però sentia curiositat. Quan es va calmar va tornar a mirar. Hi havia una dona allí dins, tenia la part de darrera del vestit mig descordada. Cada cop tenia més ganes de saber què hi passava allí dins, se sentia eclipsada per la situació i en volia més detalls. Els dos estaven d’esquena i ella no tenia perill de ser vista. Per fi va entendre perquè no entenia el que deien, estaven sospirant.

Des de fora al carrer seguia observant tots els moviments a l’interior del local. El pianista anava despullant a poc a poc a la noia. El vestit queia pel seu propi pes deixant al descobert una fina esquena. Recorria amb els seus dits llargs cada racó de la seva pell mentre la besava amb follia. La noia tirava el cap enrere per notar com els dits i la llengua vagaven per la pell a l’hora que deixava anar suaus esbufecs de plaer.

La camisa del pianista va caure a terra, pell contra pell va decidir jugar amb els pits. No veia amb exactitud el que hi feia, però per la reacció de la noia endevinava que gaudia d’allò més. Hi combinava un toc de delicadesa, però a l’hora una passió desbordant. Finalment, va aconseguir treure-li el vestit. Un punt de llum els il·luminava als dos i li permetia veure a la perfecció el que estaven fent.

A mesura que veia aquella seqüència, s’anava excitant més i més. Mai havia vist una situació com aquella i francament, mai hauria pensat que mirar li agradés i l’excités encara que no hi participés. Es notava com la humitat l’anava impregnant a poc a poc i quan sentia la respiració accelerada els seus pits reaccionaven endurint-se. En aquell punt, va pensar que una copa de bourbon li aniria perfecte, però no era possible.

Els dits del pianista seguien fent de la seva. Ella es deixava portar per tota aquella situació i mig estirada va denotar com un dels dits entrava dins seu. El gemec de plaer va retrunyir dins de l’habitació. Se la veia realment excitada i èbria de desig. No podia aguantar aquella situació massa estona més quan rebia estímuls de tantes parts. Els dits dins seu, la boca jugant a l’orella i la mà lliure prement amb força els pits. 

En qüestió de pocs minuts es va sentir alleujada al arribar al seu punt màxim de plaer. El pianista somreia amb cara de satisfacció afegit amb un punt de picardia. Li agradava molt complaure i una vegada més ho havia fet. La noia des de fora, s’ho mirava atordida, estava realment excitada. S’havia quedat com neutralitzada. El pianista es va girar i la va veure a la finestra. Durant uns segons es van creuar les mirades. La noia totalment ruboritzada es va amagar sota la finestra per por de ser reconeguda. 

Uns segons es van convertir en minuts, semblava que el temps no es movia. Seguia amagada. Quan va passar un temps prudencial es va aixecar sigil·losament per marxar, però va quedar atònita quan el pianista s’esperava a la finestra. No sabia que feia estona que era observada. 

Ruboritzada es va aixecar sense saber què dir. De cop i volta es va trobar amb la mà del pianista aprop seu, la convidava a passar. No sabia perquè, però va agafar els seus dits llargs i va entrar al “Lancaster”. Sense ni saber com, estava gairebé nua notant les carícies per la seva pell. No es van intercanviar ni una sola paraula, només esbufecs, mirades de desig i respiració accelerada, no feia falta res més.

El pianista se la mirava nu, contemplava la bellesa d’aquella noia i els seus trets més característics. Els dits es movien amunt i avall de la seva pell recorrent cada centímetre de plaer. Mai hauria pensat que el tacte dels dits fos tan plaent, però al estar tan excitada necessitava sentir-ho tot.

Ell va llegir perfectament el que li deia i d’una revolada la noia es va trobar sobre la tapa del piano. Notava com aquelles carícies es convertien en anhelades de plaer. El tenia a sobre amb el tacte del seu sexe que es passejava pel seu darrera. No s’hi va poder estar i el va provocar perquè entrés d’una revolada dins seu. Semblava com si la música romangués en cada una de les embranzides. Cada cop el notava més vigorós i el piano feia el que podia per aguantar tot aquell joc de sensacions.

Els brunzits de plaer cada vegada eren més forts. Estaven a punt de creuar el límit per arribar a l’extenuació. Ella no podia parar de rebre tot aquell plaer dins seu i ell necessitava descarregar tota l’excitació que havia acumulat la darrera hora. Finalment, no s’en van poder estar i al arribar al punt màxim de plaer els dos van deixar caure les mans sobre el teclat fent sonar una nota que no sé ben bé com sonava, però que era fruit del plaer i l’excitació.

El despertador sona amb força i la Mia es desperta tota suada. No estava a Nova York, no ha estat mai al “Lancaster” i tampoc fuma, però durant la passada nit ha tingut un somni que l’ha transportat en el temps. Qui sap si el pianista era…qui sap. Ets lliure d’imaginar qui era realment.

El sol de primera hora

El sol matiner entrava per la finestra. Mica en mica acariciava el teu cos nu. Jo t'observava des de la butaca com t'anava tocant, m'agradava veure't així, dormint i calmada coberta pel sol de primera hora. Et vas girar i els teus pits es van situar a escassos centímetres, els vaig haver d’acariciar com un acte reflex fins que vas ser tu que mig adormida vas allargar la mà i te'ls vas començar a tocar, a pessigar fins que vas despendre el primer gemec...

La teva mà lliscava pel teu cos, els pits cada cop estaven més durs i els dits anaven rodejant la punta. Gemegaves a poc a poc i obries els ulls tot deixant al descobert el teu sexe humit i càlid. Estaves plaent per sentir com discorrien els meus dits pel teu sexe...hi caminaven i no paraven de lliscar en direcció al fons i quan pessigaves la punta del pit, el dit s’enfonsava sense treva, plaent i excitat...

Vas aixecar un xic el cap per despendre un nou gemec en el moment que notaves com el dit s'enfonsava a poc a poc. No deixaves de tocar-te els pits i voltejar-los amb les mans. No ho vaig poder evitar i vaig obrir un xic tes cames amb la intenció d'enfonsar la meva boca entre elles perquè notessis tot el plaer que et podien oferir la meva boca, mons dits i ma llengua. Frisaves per seguir notant aquesta excitació que et consternava...

Em notaves com entrava dins teu i anava jugant amb tu, cada cop més accelerada sentint una combinació de sensacions que et transportaven a un seguit de gemecs incontrolats. El sol t'escalfava tot el cos però el desig s'incrementava quan notaves que premia el pit amb insistència...desitjaves allò incontrolable entre tes cames...

Ma boca no parava de jugar i atiar els teus gemecs, et descontrolaves sense miraments i et removies per sobre el llit tot deixant que llisqués dins teu la boca, la llengua, els dits... no paraves de notar tot el meu escalf i m'agafaves fort amb tes mans fent que entrés fins al fons del teu plaer. Ja et tenia totalment descontrolada per mi però volia més i no pensava deixar-te escapar...

Em vas demanar que m’acomodés. No podia evitar situar-te a la punta del llit i fer-te seure sobre meu. Ho vas entomar amb celeritat i no vas fer res per evitar que entrés dins teu, de cop i fins al fons, tot movent la teva pelvis mentre jugava amb els pits de manera desenfrenada. Vas aixecar la vista i contemplaves al mirall la cara de plaer que feies cada vegada que entrava fins al fons i mossegava tons pits....

Et movies sense parar buscant un nou orgasme. Les teves mans marcant la meva espatlla i fent que entrés amb força i insistència. Vaig parar i et vaig portar fins a la butaca, t'hi vaig situar de 4 grapes i vaig entrar sense contemplacions fent que perdessis el món de vista. M'aferrava fort a tu amb la mà al ventre i fent que gemeguessis fins que ens vam descontrolar. Finalment vas notar el plaer calent com t’impregnava dins teu.

No era plaer el que notaves, sinó el rellotge que et desvetllava després d’un somni plaent i càlid…