La veu del piano mut

Era de matinada, nit d'estiu i calorosa. Feia una xafogor intensa, però al final em vaig poder adormir. Havia deixat la finestra oberta i una petita brisa em va ajudar a conciliar el son en un primer moment. Aconseguia dormir una estona, però els problemes de la feina em desvetllaven, pur insomni. Feia temps que no em trobava en una situació semblant. Necessitava descansar, però no podia dormir.

Com més hi pensava, més nerviosa em posava. Voltes al llit, la roba em molestava, la brisa fresca quasi ni passava. Vaig decidir seure a la cantonada del llit, amb una fina brusa que em tapava l'esquena i unes calcetes negres. De sobte, algú em va manar que m'aixequés i m'acostés al piano.

No sé ben bé què era, però tot i que no m'agrada obeir ho vaig fer. Em vaig llevar del llit i em vaig dirigir a la sala del piano. Però i què havia de fer? Tenia el piano des de fa temps, però no el sabia tocar. Per això li deia el piano mut. Vaig retirar el seient i vaig obrir la tapa. Com aquell qui no vol, la veu em va convidar a tocar el piano. Tot i que no en sabia, vaig obeir de nou.

Semblava increïble però aconseguia donar una certa musicalitat a totes aquelles tecles. El piano havia deixat de ser mut. Enmig de la penombra es reflectia la meva imatge, la camisa mig oberta s'aguantava només per un botó deixant al descobert part de l'espatlla tot dibuixant finament el pit. Les mans es movien per sobre les notes musicals, la ment es relaxava a compassos accelerats. Aconseguia arribar a un estat de plaer personal.

De nou vaig tornar a escoltar la veu. Vaig obeir com mai havia fet. Vaig parar de tocar el piano com m'havia ordenat i vaig tancar els ulls com em va suggerir. De sobte, vaig notar com qui em parlava passava la mà pel cabell i l'espatlla. Aquell gest em va alliberar un xic més la ment. Les mans recorrien la forma de la camisa i ajustaven la mida del meus pits. Un dit es va esmunyir per mig del botó i es va obrir totalment.

Era qüestió de segons que em desprengués d'aquella fina capa que em cobria. De nou em va ordenar que em deixés portar i vaig obeir. M'agradava notar el tacte de la seva mà com recorria els meus pits. M'agradava notar com la seva barba recorria el meu cos. M'agradava notar com la llengua i els llavis assetjaven el meu coll. Tot plegat amb la veu que em manava des del darrera enmig de la penombra de la nit.

Les mans rodejaven els pits, semblaven com si es movessin com les meves feia un instant pel teclat, tocant totes les notes del meu plaer. M'agradava com acaronava els meus pits i com em feia fruir de plaer. Les puntes no es podien resistir als seus dits. De fet, m'estava deixant portar tal i com m'havia manat. Els problemes s'havien esvaït totalment, el piano mut em contemplava embadalit.

De sobte, les mans havien perdut interès pels pits. Cavalcaven pel meu ventre fins arribar a les calcetes. No es van fer esperar i sense contemplacions es van submergir dins meu. Jo asseguda davant del piano notava com s'obrien pas i em feien remoure de plaer. Sensacions úniques notava per l'entrecuix, els dits juganers entraven una vegada i una altra. M'excitava enormement denotar la presència de qui m'havia manat i jo havia obeït. Restava dret darrera meu amb les mans dins del meu sexe i el piano que ens observava en silenci.

Combinava a la perfecció els moviments dins les meves calcetes i lleus tocaments als meus pits, tot amanit amb alguns moments en què denotava la presència del seu sexe que es passejava prominent per la meva esquena. Gemegava una vegada i una altra. Em descontrolava cada vegada més fins que m'ordena que em desprengui de l'única roba que em tapava i vaig obeir. Em vaig aixecar i sense res em vaig quedar.

Vaig notar com s'asseia al seient del piano mut. Em va ordenar que agafés posició. Em vaig situar sobre seu i de cop vaig notar com entrava dins meu. Complaença màxima fins al fons. Em movia sobre seu, sense parar, arribant fins al fons i quedant immòbil en cert moment per gaudir totalment del seu sexe. Plaer màxim davant del piano mut que es combinava amb els nostres gemecs que es convertien en una nova simfonia.

A cada nova embranzida arribava més al fons. Les mans rodejaven els meus pits i els premien amb força. Em movia fent cercles sobre seu fins que em va ordenar que em corrés i de nou vaig obeir. Amb força entrava i sortia, dos moviments i ja ho tenia amb un reguitzell de plaer que em va aportar la calma que precisava per poder conciliar el son de nou.

Ara sé del cert que quan no pugui dormir, obriré la tapa del piano, tocaré unes notes i obeiré el que em digui la veu del piano, tot i que no m’agrada que em manin…