El joc del bolígraf

Sempre s’havia caracteritzat per ser una noia molt ferma. Allò que volia i se li posava entre cella i cella ho aconseguia. Només li calia un bri de motivació i res ni ningú la podia fer desistir d’aconseguir l’objectiu que s’havia marcat. Aquest fet no amaga que fos una noia passional, però a la que tenia un objectiu no s’aturava fins aconseguir-ho.

Per aquest motiu era molt bona estudiant. Destacava en totes les matèries, només defallia en les arts plàstiques, tot i que mai havia suspès, però semblava que no tenia el do per aquesta assignatura. Per la resta cap problema, ho aprovava tot i a més amb molt bona nota. Era una estudiant brillant, aplicada i conscient que en aquesta vida ni res ni ningú li pot fer perdre els seus prelats objectius que s’anava marcant dia a dia. Calia lluitar per ells.

Era una època d’exàmens finals. S’havia marcat com a objectiu aconseguir les millors qualificacions. Se sentia molt motivada, tenia ganes de superar les anteriors notes. Era qüestió de posar-se a estudiar, treballar a fons i aconseguiria l’objectiu de les millors qualificacions en molt de temps. Estudiava amb il·lusió, llegia amb ganes i memoritzava els punts més importants com mai havia fet. Res ni ningú la podien desviar en aquell moment.

Havia superat els primers exàmens. Les sensacions eren insuperables, sabia que tot li anava rodat. Només quedaven un parell de proves. Tot i la bona feina feta, es començava a sentir cansada mentalment. Va pensar que havia forçat un pèl massa la màquina, però amb un bon treball podria aconseguir l'objectiu final. Si per una cosa destacava era per la seva perseverança en el treball diari.

Només quedava un últim examen, només un. Se sentia feliç, contenta perquè tot anava rodat, però quelcom dins seu no acabava de funcionar. Li costava més de l'habitual concentrar-se, no sabia què li passava, aquella situació era incòmode perquè el cap no li funcionava com sempre. No es tractava de realitzar un bon treball, sinó que era qüestió de concentració, calia trobar una solució, però què i qui li podria aplanar el camí per reconduir el seu nivell d'estudi?

Es posava a estudiar i quan portava uns minuts concentrada, la ment es desviava cap a d'altres coses. Quan se n'adonava observava com tenia el bolígraf sobre els seus prims dits i el feia rodolar amunt i avall com si d'un joc es tractés. S'enfadava amb si mateixa perquè havia tornat a perdre la concentració. S'hi tornava a posar amb vehemència, però al cap de poca estona tornava a jugar amb el bolígraf.

Quan se sentia així, canviava el lloc d'estudi. Primer a la cuina, però es desconcentrava. Seguia a la seva habitació i es tornava a desconcentrar. S'asseia al despatx i li passava el mateix. Va seure a la butaca del menjador i res de res. La ment la tenia desordenada i no podia estudiar en aquella situació. Va pensar en sortir a caminar, alliberar el cap i els pensaments. Es va posar un polar verd, va obrir la porta i va sortir.

A fora hi feia un aire fred i sec, d'aquells que ajuden a relaxar la ment, a dissipar les situacions bloquejades. Semblava que recuperava la concentració. Estava disposada a tornar a casa i endinsar-se de nou en l'estudi per l'últim examen. Se sentia bé, amb ganes, disposada a superar-ho tot i concentrar-se al màxim. Havia recobrat bones sensacions, s'havia relaxat i la ment fluïa com habitualment.

Vaig sentir com la clau del pany girava. Seguidament vaig intuir que entrava. Se la veia animada. Jo restava estirat sobre el sofà. Gairebé ni em va mirar, se la veia tota concentrada amb ganes d'estudiar. Feia aquell posat típic de ni res ni ningú m'aturarà... Quan la veia així m'entraven mil i un pensaments a la ment per fer-la desconcentrar, però aquell dia era diferent, ja que havia denotat que li mancava concentració.

Es va asseure al chaise longe del sofà, la tenia a escassos centímetres. Podia percebre com situava el suport del Ikea sobre les seves cames i començava a estudiar. Jo restava al seu costat amb els ulls tancats i deixant passar el temps. Les fulles dels seus apunts anaven girant impassibles. Ho sentia llunyà perquè a voltes entrava en un lleuger son però que només durava uns segons.

No sabia quanta estona havia passat, però al retornar notava com havia perdut de nou la concentració. El bolígraf tornava a jugar entre els seus dits. Tot i que tenia els ulls tancats, percebia la seva manca de concentració, el passeig no havia tingut l’efecte desitjat, s'havia tornat a bloquejar i la tensió la podia denotar encara que no l'observés. Què podia fer davant d'aquella situació?

Vaig reclinar el cap al seu costat i sense ni pensar-ho les nostres mirades es van creuar. Em va sorprendre com em mirava, no ho solia fer quan estudiava. Li vaig preguntar si la molestava, resposta negativa i em va explicar que anava a finalitzar el sisè capítol i iniciar el setè. Vaig restar al seu costat estirat, observant com anava llegint o memoritzant. Pel meu cap començaven a sorgir idees a mesura que escoltava les pàgines girar.

Vaig fitar-la un moment, tenia cara de concentració però el joc del bolígraf entre els dits, em confirmava que no ho estava tan com semblava o volia fer creure. De tant en tant se li escapava una mirada cap a mi, jo li aguantava per poder inspeccionar el fons dels seus ulls. Va ser llavors quan vaig saber del cert que havia de fer quelcom. D'idees no m'en mancaven, ho havia de fer.

Estirat vaig començar a acariciar-li la cama amb cura. Quan vaig iniciar aquest primer moviment, em va somriure, però es va aprofundir de nou en la lectura del setè capítol. Vaig seguir una estona així, sense més ànim que relaxar-la. Però la ment seguia rumiant què fer i la mà va actuar deixant al descobert una mica de sa suau pell. El dit l'acariciava, els ulls l'observaven, ella seguia llegint, però sabia que li agradava perquè el bolígraf es tornava a moure entre els seus dits.

Els dits lliscaven per aquella petita part del seu cos, m'agradava acariciar-la en aquella situació. No sabia el perquè, però ella seguia concentrada amb els seus apunts. No vaig poder evitar d'inserir un xic més els dits per sota el polar. Amb aquell moviment es va desconcertar i per un moment va perdre de vista el capítol. Va ser com una petita victòria, però havia de fer un pas més.

La mà es va endinsar camí amunt, buscava el contacte dels seus pits. Mentre es movia lentament, el bolígraf va deixar de lliscar entre els seus dits. No ho va fer perquè restés concentrada en la lectura, sinó perquè estigués atenta als moviments de la meva mà. Quan finalment vaig notar el tacte de sons pits, els vaig vorejar per seguidament retirar la mà. Amb un gest de desaprovació li vaig dir que havia d'estudiar.

Resignada va seguir amb el fil argumental del capítol setè que s'estava fent més llarg de l'habitual. No aconseguia estar centrada i lluny d'aconseguir-ho, vilment vaig començar a passar la mà per sobre la roba tot acaronant els pits. M'agradava fer-la patir, m'agradava gaudir-la i volia que el centre d'atenció esdevingues jo en detriment dels apunts. Semblava que ho estava aconseguint i volia anar a més…

La mà seguia acaronant els pits per sobre de la roba. La seva mirada seguia ben concentrada sobre el paper. En un moment, vaig decidir inserir de nou la mà lliure per sota de la roba. Buscava ferventment els seus pits. Els vaig trobar ràpidament, la sorpresa va ser quan només al tocar-los per un sol moment, ja estaven durs, tal i com m’agradaven. Volia desconcentrar-la més que mai.

Seguia llegint com si no passés res, però no era més lluny de la realitat perquè el bolígraf jugava ferventment entre els seus dits. Jo feia el mateix, però amb un dels seus pits. La fitava per veure quan acabava de perdre la concentració, de moment semblava que no. Vaig agafar la punta del pit i el vaig acaronar suaument. Com que veia que  no aconseguia dissipar sa mirada vaig pessigar-lo lleument i en aquell moment va desviar la mirada cap a mi. Era una combinació de luxúria i plaer, sabia què volia i li anava a proporcionar.

Va intentar articular algunes paraules soltes, ho vaig evitar quan amb la punta del dit li vaig acariciar el llavi. No m’en podia estar, havia de treure roba per poder jugar a plaer amb els seus pits. Sabia què volia fer, no només per donar-li plaer, sinó per relaxar sa ment per una estona.

Ja tenia els pits a les meves mans, ara només tocava fruir. Reclinada sobre el sofà, vaig començar a tocar-los. Primer un i després l’altre. La cara d’excitació denotava que allò que feia li era del seu agraïment. No podia evitar posar-me un pit a la boca i començar a xuclar-lo una llarga estona fins que aconseguia arrencar-li els primers gemecs de plaer. Sabia que si seguia així, podria arribar ben aviat al primer dels seus orgasmes.

Els apunts del capítol setè ja no sabia ni on eren, d’una revolada havien caigut de sobre el sofà. Els fulls jeien pel terra del menjador i de fons s’escoltava com qui havia d’estudiar esbufegava a cada nou moviment que li proporcionava la meva boca dins dels seus pits. Amb la mà, jugava amb l’altre pit i la combinació dels dos li conferien un plaer que ressonava per tota l’habitació.

La mètrica de tot plegat comportava que s’hagués oblidat totalment dels exàmens. No podia deixar de jugar ni un sol segon amb un pit i l’altre, ja fos amb la boca o la mà. Era totalment incontrolable el que podia acabar passant. La seva cara de desig no podia deixar de mirar-la. Estava molt propera al primer dels orgasmes després que queixalés suaument un dels pits i el xuclés acceleradament per obtenir la recompensa desitjada.

Com aquell qui diu havia tingut gairebé dos orgasmes consecutius. Però encara desitjava molt més, se li dibuixava a la cara que volia anar cap a una altra dimensió. El capítol setè ja no tenia cap mena d’importància, volia notar-me més, volia més orgasmes, volia fruir molt més i oblidar la tensió que li havien conferit els exàmens. Era la seva oportunitat per deixar la ment totalment en blanc.

L’acariciava suaument deixant passar el temps. Ella em feia el mateix i passava la mà pel ventre, però sense cap mena d’intenció. Després vaig notar com aquella mà seguia el seu camí i s’endinsava dins del meu pantaló. M’incitava a seguir jugant amb ella, ho feia amb calma, però sabia que allò em suscitava i molt. No podia deixar de tocar-me, notava com cada vegada m’excitava més…

Vaig deixar que ella seguís jugant, cada vegada m’entraven més ganes de notar-la i sentir-la. Premia amb força el meu sexe entre les seves mans buscant el meu plaer. Em feia despendre petits gemecs amb la respiració accelerada. Jo seguia estirat sobre el sofà i de tant en tant agafava amb la mà i li premia els pits tot jugant amb ella. Però aquell joc no podia seguir molta estona més.

D’una revolada, la vaig agafar i li vaig desprendre la poca roba que li quedava. La vaig posar entre les meves cames i de cop i volta vaig notar com em va fer entrar a dins seu fins al fons, amb calma, però notant cada anhelada de plaer que deixava anar. La notava totalment excitada, m’encantava estar a dins i com jugava amb mi, sense deixar-me fer res a mi. Em feia patir, però gaudia com mai.

Els seus moviments sobre meu cada vegada eren més profunds. Es movia més ràpid, més incessant, sense deixar de notar-me en cap moment. Arribava més al fons i el seu ritme s’accelerava. Les nostres respiracions anaven compassades al ritme de la penetració. Es movia cada vegada més i més ràpid. Els gemecs eren incessants, els cossos es retorcien de plaer, els dos amarats de suor ens vam deixar anar per arribar al sospir final d’un nou orgasme.

Va caure sobre meu totalment rendida, sense saber què havia de fer. Jo estava igual, però satisfet pel joc que havíem mantingut. Ara només li quedava recobrar l’aire per seguir estudiant una estona més. Va tardar força estona a recuperar-se, havia quedat totalment atordida per aquell seguit d’orgasmes. Mig en broma li vaig comentar si sabia de què anava el capítol setè. Em va somriure.

Coses de la vida, va arribar el dia de l’examen. No sabia com aniria. Es va asseure segura de si mateixa tot esperant l’arribada dels papers amb les preguntes. Quan va veure que gairebé tota la prova anava sobre el capítol setè per un moment es va quedar en blanc. Va agafar el bolígraf i hi va començar a jugar nerviosa, tot recordant passatges de la seva darrera jornada d’estudi. Estava sense saber què posar. Va passar uns minuts i seguia allà mateix sense poder escriure. Finalment, com si res hagués passat, va recordar tot aquell capítol que per ella no només s’havia convertit en una part més dels exàmens, sinó que ho recordaria al pas dels anys.