I què és la fruita?

• I què és la fruita? - Va sospirar encalmat després de tastar un tros de maduixa.

El silenci es va traslladar de nou al menjador tot deixant anar un lleu sospir després de degustar aquell fruit vermell, exquisit, acompanyat d'un fi licor que li recorria tota la gola...

• I què és la fruita? - va sospirar ella encalmada com si la fruita s'apoderés d'aquelles paraules que ell havia pronunciat només feia uns segons...

El silenci ocupava tota l’habitació. El sol de mitja tarda donava l'escalfor necessària dels rajos de final d'hivern. Gairebé no s'escoltava res, senzillament el so de les culleres quan recollien la fruita vermella dels respectius plats i s'encaminava cap a les respectives boques. Es miraven, es fitaven però res succeïa. Només menjaven.

A ell li agradava mirar-la de qualsevol manera, ja sigui parlant, xerrant, menjant, descansant, provocant, somiant, caminant, cuinant, cantant, pensant, cridant, gemegant, besant, plorant i mil i unes coses més acabades amb -ant. Però en aquell moment la seva ment es limitava a mirar-la i menjar maduixes.

Ella tampoc es quedava gens lluny i pensava en allò que li agradava d'ell. La satisfeia quan la mirava, la temptava, la tocava, l'acariciava, l'esborronava, li cuinava, l'amanyagava i mil i unes coses més acabades amb -ava. Però el que no sabien els dos és que mentre s'empassaven un nou bocí de fruit vermell l'un pensava amb l'altre.

• I què és la fruita? - Va tornar a sospirar ell trencant per uns segons el silenci de la tarda.

• Fruita ets tu com diria el poeta - i els dos van esclafir a riure trencant els seus pensaments per un moment i el silenci de la tarda.

Ja quedaven poques maduixes dins de cada plat. Ell va començar a mirar-la, al seu torn ella va jugar amb un mos dins de la boca, li mostrava i hi jugava fugisserament. La seva mirada es va clavar en aquells llavis que jugaven incessantment tot iniciant un joc plaent als seus ulls. Sabia que allò el temptava, però només mirant-la els seus instints s'activaven com aquell qui premia un botó dins seu.

El plat de maduixes observava impassible com els dos anaven jugant amb la mirada, fins i tot va arribar un punt que ell havia agafat un bri de maduixa, el va conduir a la seva boca i mentre la mirava bocabadat, el fruit vermell va caure al plat i a la boca només hi va entrar un petit fil de licor. 

Però ella seguia amb el seu pla de provocació. Li quedaven tres parts de maduixa per acabar el joc, per tant havia d'utilitzar la imaginació. El primer el va agafar elegantment amb els dits i el va lliscar per la punta dels seus llavis. Es va apropar a ell i li va fer un fugaç bes perquè denotés el gust de la fruita. Va seguir amb el seu joc, passant la maduixa pels seus llavis i per últim s'ho va menjar. Només quedaven dos trossets.

• I què és la fruita - va tornar a murmurar ell mentre seguia atònit, atent a cada nou moviment que provoqués ella o sobre el plat, però no va rebre cap mena de resposta de viva veu, la rebria amb un nou moviment.

La penúltima porció de fruit vermell va sortir del plat amb aquells dits allargats. Va fer una primera aturada al seu llavi, però ràpidament va lliscar pel seu coll lliscant a poc a poc mentre amb l'altra mà es va descordar un botó, dos botons i fins a tres botons de la camisa. Quedava al descobert una part dels seus pits que s'amagaven darrera una fina tela. Els dits seguien lliscant per buscar la part visible del seu plaer i es van passejar per sobre la pell amb el trosset vermell tot provocant.

Els ulls d'ell recorrien les figures que marcava la maduixa sobre els pits, era un frenesí de moviments que lliscaven per la fina pell. Les òrbites dels ulls quasi li van sortir quan va veure que la fruita arribava a la punta del pit i l'humitejava. Però ell seguia impassible i es resistia a fer qualsevol moviment, només contemplava aquell espectacle.

Va engolir aquell tros, només en mancava un i l'espectacle hauria finalitzat. De cop i volta se li va acudir una bona idea, per què no li passava alguna de les seves porcions al plat d'ella? Però aquest gest trencaria el moment. Descartada la idea es va dedicar a contemplar què faria ella en els propers minuts i deixar els trossos restants sobre el plat, potser ni se'ls menjaria...

Es va quedar amb la cullera a la boca quan ella va prendre l'últim tros de maduixa acompanyada d'una bona porció de licor. La cullera d'ell va caure sobre la taula trencant aquell silenci, acte seguit ella es va aixecar i se li va apropar, encara amb la maduixa a la boca el va besar fins a compartir una part del fruit vermell amb ell. Els dos gaudien d'aquella barreja de gustos amb la dolçor de la fruita intensa com a protagonista.

Ella es va seure sobre la falda d'ell, els dos jugaven íntensament amb ses boques. La mà es movia tocant la pell d'ella que s'esborronava, quan de cop i volta va notar el tacte càlid de la maduixa sobre el seu cos. Era un tros que havia quedat al plat d’ell, ara es movia pel coll i darrere seu la llengua. 

Cada vegada es movia més avall i en un fugisser moviment va aconseguir retirar la tela que rodejava els pits. Quedava a la vista la punta, en aquell moment va decidir mullar-lo de nou amb el fruit vermell, la diferència és que amb la boca hi va començar a jugar notant el gust del seu perfum i el de la maduixa. Seguia amb el joc, tornava a acariciar l'altre pit amb la maduixa i seguidament el succionava amb suavitat.

Finalment es va posar la fruita a la boca i de nou es van ajuntar en un nou bes, mentrestant ella va aprofitar per treure-li roba i així notar molt millor la seva pell. Mig nus seguien jugant amb ses boques quan de cop i volta l'última porció de maduixa va sortir del plat i es va dirigir cap a...

D'una revolada la va situar sobre la taula. Gairebé nua va començar a passar-li la fruita pel ventre fins arribar a l'última capa de roba que cobria el seu sexe. La va voltejar primer amb la maduixa seguida de la seva llengua. El rastre de dolçor es combinava amb la salabror que va notar en el moment que es va despendre de la roba. Allí ho tenia, tot era per ell i només li calia seguir jugant amb el plaer.

La maduixa es va obrir camí entre el seu sexe, el petit rastre que deixava era aprofitat per la llengua. Aquell fruit vermell es va endinsar a poc a poc i en aquell punt ella no va poder reprimir un lleu esbufec que es va convertir en gemec quan la llengua es va endinsar. Ja no hi havia aturador, però mancava un joc final...

Es va cruspir la maduixa i seguidament va abocar sobre el seu sexe una part del licor dolç que s'ho mirava expectant des del plat. Era molt poc però no va poder reprimir el gest de llepar-lo totalment dins del seu plaer. Mai abans havia notat una sensació com aquella, el licor fresc i la llengua fervent de plaer que recorria intensament les entranyes del seu sexe fins que li va arrencar un orgasme.

Necessitava molt més, no en tenia prou amb allò. Es va aixecar d'una revolada i el va encastar contra la paret. Intensament el besava i el tocava fins que va aconseguir que ell entrés dins seu. Va notar com el plaer de la maduixa es trobava dins de les seves boques i en un moment el tenia allà contra la paret, gairebé pres pel seu plaer.

Ell al seu torn la va girar fins a posar-la sobre la taula, ja no hi havia més temps per jugar amb les boques, ara es tractava de notar sexe amb sexe, pell amb pell. Les embranzides sobre la taula cada vegada eren més intenses, més profundes... L'aire de la fruita era cada vegada més fugisser fins que ell va cridar gairebé amb l'orgasme.

• I què és fruita? -  Va cridar amb veu alta i seguidament es va apropar a la seva orella per xiuxiuejar-li - això és fruita!

No es van poder reprimir ni un segon més i es van fondre com el plat de maduixes i el fi licor que havia recorregut les seves boques. Un intens orgasme els va colpejar per deixar-los sobre la taula sense cap mena d'esma. Durant uns minuts van restar immòbils fins que ella va dir...

• La fruita ets tu!

La porta del desig

“T’espero avui, vine amb vestit, la resta va a càrrec meu…”.

Eren les 9 del matí i rebia aquell missatge enigmàtic. A partir d’aquell moment no hi vaig parar de donar voltes. M’esperava una jornada de treball a tutti pleni, però no podia parar de pensar en quina situació em trobaria. La ment es dispersava cada moment, la concentració era summament dificultosa. No sabia com fer-ho per obviar aquell missatge, però se m’havia obert la porta del desig i la resta ja no importava per res.

Estava tan desconcertada per aquell missatge matinal que a la feina em van cridar vàries vegades l’atenció. Estàvem enmig d’una reunió important i la ment se’m va dissipar, era el meu torn d’intervenció per presentar un annex a la proposta del meu cap. Normalment escoltava amb deteniment tot el que ell deia i ni m’havia de donar pas perquè prengués la paraula, però aquell dia tenia la ment confusa i em va haver de mirar vàries vegades perquè reprengués el fil de la reunió. Sort que tinc el do de dissipar les situacions i vaig adduir un mal de cap terrible. El que no sabien és que per la ment hi rondava una proposició.

Sóc una persona molt pacient, sé esperar el meu moment, però quan em fan pensar en el desig ho vull ara i aquí. El fet de rebre el missatge tan d’hora responia a una provocació total, ell ho sabia. En certa manera per mi era com una penitència, però a l’hora esdevenia un joc excitant durant tota la jornada. Ho volia ja, però també sabia esperar fins al moment, era una doble contradicció però molt excitant.

Quedaven unes hores per davant. Fins al vespre no era la cita provocativa acordada. Quan vaig sortir de la feina vaig decidir que el gimnàs seria la millor teràpia per relaxar la meva pervertida ment. Feia molt de temps que no em sentia d’aquella manera. Em vaig despullar i m’observava davant del mirall. Els meus ulls desprenien desig, ganes… Em vaig vestir d’esport i vaig iniciar una sèrie d’exercicis. Vaig fer un sobre esforç per oblidar durant una estona la cita però una antiga lesió se’n va ressentir. L’exercici físic no va servir per tranquil·litzar la meva excitació. 

Estava tota suada i em vaig posar de nou davant del mirall. Regalimaven les gotes pel front, baixant per la cara, s’esllanguien pel coll i una de valenta va discórrer per sobre del meu pit. La vaig deixar que caigués però al observar-la es denotava de nou el meu estat d’excitació. Vaig passar la mà per escorrem les gotes i sense ni pensar-ho es va aturar per acariciar el pit, em sentia descontrolada i en aquell mateix moment m’hauria deixat endur pel plaer, però la meva era una penitència que havia de durar fins al vespre, era una norma no escrita amb ell.

Em vaig dutxar a consciència, deixant passar la mà per tot el cos. M’agradava ensabonar-me lentament tot fregant i acariciant cada part del meu cos. Era una sensació plaent que es combinava a la perfecció amb el meu desig. Després de l’ensabonada, vaig restar una bona estona amb aigua calenta recorrent cada centímetre del meu cos, semblava com si algú m’estès tocant. 

Després de tot aquell ritual era el moment de passar-me cremes vàries pel cos. Sempre és important cuidar-se. Nua davant del mirall, vaig començar a tractar la meva fina pell, seguidament era el torn per perfumar el cos ja que m’agradava despendre un suau aroma allí on anés. No tenia un únic perfum, sinó que em posava un en funció del meu estat d’ànim. El d’aquell dia, ja us el podeu imaginar, no penso entrar en detalls, però si tanqueu els ulls de ben segur que em podreu flairar.

Quedava poca estona per agafar el cotxe i anar cap al lloc indicat. Vaig obrir el vestidor per fitar els vestits que hi tenia, volia un que fos sensual i que respongués a les expectatives creades. Finalment el vaig veure, era aquell. Ara era el torn de la roba interior. Després de rumiar-hi una mica vaig caure en què tenia un conjunt negre per estrenar, ja ho tenia tot apunt.

Em vaig vestir amb calma, encara disposava de temps. Primer de tot les mitges que lliscaven suaument per la pell. Seguidament la roba interior encaixant perfectament els pits que encara estaven durs fruit de l’excitació de tot el dia. Ja per acabar només mancava el vestit. Era un de color fosc amb una cremallera de dalt a baix que marcava perfectament el meu cos. Enfundada dins seu em sentia sensual i disposada a jugar a qualsevol cosa que em proposessin. 

De cop i volta em va arribar un missatge al mòbil “T’espero”. Em vaig accelerar per moments perquè encara no m’havia calçat les sabates de taló. Ho vaig fer d’una revolada i vaig sortir de casa sense ni pensar-ho. El desig era massa gran per deixar-lo passar. Vaig pujar al cotxe sense dilacions i em vaig dirigir cap a casa seva. Tenia un trajecte d’uns 30 minuts que vaig combinar perfectament amb música. De cop i volta va sonar una cançó que em va fer accelerar d’allò més…

La música...

Per fi vaig arribar al meu destí, vaig aparcar el cotxe davant de casa seva. Vaig caminar uns metres fins a la porta i quan anava a tocar el timbre vaig denotar que estava mig  entreoberta, era una invitació clara de la porta del desig. Vaig saludar tímidament i em vaig dirigir cap a la cuina on hi vaig sentir un petit soroll. La resta de la casa seguia en total silenci. Era  persona de poques paraules i em va saludar amb un senzill “Hola”. 

Vaig deixar la bossa sobre la taula de la cuina i em vaig apropar cap a ell, restava davant de la cafetera. Quan el vaig besar al coll va accionar la Nespresso per fer el primer dels cafès, el que no m’esperava és que amb l’altra mà anés directament a una de les meves natges i la premés amb força i m’apropés de cop al seu cos.

Es va girar i em va observar amb aquella mirada blava que sabia perfectament que em deixava sense paraules, se li denotava el desig. La cuina feia una olor de cafè que m’agradava, em va oferir una cadira perquè m’assegués i vam començar a xerrar una estona. De fet, era jo qui parlava i ell qui escoltava, mentre ho feia, m’anava escortant de dalt a baix, es fixava en cada detall i per un moment es va aturar a la cremallera del vestit. Quan ho va fer, vaig obrir lleugerament les cames en un clar signe de provocació. Em va respondre agafant la mà i convidant-me a seure sobre seu. De la seva boca va sorgir “Vull que m’expliquis com t’has sentit avui des de que has rebut el missatge”.

Em vaig situar sobre seu, els dos estàvem encara vestits i seguíem amb aquella conversa i el nostre cafè. Mentre ho explicava, m’escoltava amb atenció però notava com mica en mica el seu desig anava creixent entre les seves cames. Em deixava portar pel moment i li explicava amb tot tipus de detalls les sensacions que havia tingut en aquella llarga jornada de desig. 

M’agradava tenir-lo d’aquella manera, insinuant les ganes però sense actuar de cap manera. Va agafar la tassa del cafè i en va fer un nou xarrup. Es va apropar lentament cap als meus llavis i ens vam besar. M’encantava quan feia allò i denotava tot el gust del cafè dins la meva boca, era un bes plaent i que mostrava un munt d’intencions asseguda a la seva falda.

Quan ja quasi havíem acabat el cafè se’m va apropar a l’orella i em va xiuxiuejar “És l’hora de la porta del desig, vull que et treguis les calcetes”. Vaig obeir com mai hauria fet, la seva veu tenia un poder que aconseguia allò que es proposava, em vaig aixecar, vaig pujar una mica el vestit i vaig fer allò que m’havia manat. “Ara vull que t’asseguis de nou sobre meu”.

Era una invitació terrible, va aconseguir que el meu sexe en qüestió de segons es posés en una predisposició total a ser posseïda, però encara quedava una estona. Abans de seure li vaig xiuxiuejar a cau d’orella “no estem en igualtat de condicions” i vaig descordar els seus pantalons per deixar-lo de cap per avall sense res, volia un combat en igualtat de condicions.

Em vaig asseure sobre seu de nou, ràpidament vaig denotar com el seu sexe es predisposava a notar-me. No era més que un joc, però als dos ens satisfeia molt. Ell notava com el meu sexe estava cada cop més famolenc i jo per la seva part sentia com es movia quelcom sota meu, era portentós, tota aquella situació em portava a tancar els ulls en algun moment tot gaudint d’aquella grata presència.

Mentrestant, seguíem amb el joc que ell havia proposat, havia d’anar explicant coses, sense tocar-nos. Només notàvem els nostres cossos però no s’hi valia ni fer petons, ni carícies, ni moviments abruptes…es tractava de notar els nostres sexes sense més tot esperant que un dels dos prengués la iniciativa.

M’escoltava atentament tot allò que li deia. Vist des de fora semblava una persona freda, però sabia que en qualsevol moment es deixaria anar. Ell era qui havia proposat tot aquell joc, però tenia molt clar que seria ell qui prendria la iniciativa perquè no podria restar tanta estona notant el meu sexe càlid i humit.

Em va fer que m’acostés cap a ell i vaig obeir. La meva orella es va acostar cap a la seva boca i va començar a xiuxiuejar-me. Cada vegada el notava més dur, amb més ganes, però sabia que escoltar-me era la meva perdició. Estava jugant fort les seves cartes perquè fos jo qui perdés el control, però sóc una dona que sap esperar el seu moment. 

Per fer-lo patir una mica més, vaig decidir baixar la cremallera del vestit tot deixant a la seva vista els meus pits amb l’encaix de color negre. Per contrarestar aquell moviment em va compensar amb una petita queixalada a l’orella, però es va mantenir impertorbable tot i clavar-me la mirada sobre els pits. De sota, vaig notar com el seu sexe es posava ben dur i el notava ben humit. Aquella situació em començava a saturar, estava començant a perdre el control de mi mateixa amb la seva veu i sentint com es bellugava pel meu sexe. Les seves mans seguien impassibles, però afegit al desig de tot el dia estava per fer-me caure en el seu parany.

Va prosseguir amb el seu joc quan em va començar a olorar el coll. L’olorava sense tocar-me, sabia que allò em provocava d’allò més. No trencava cap norma, estava molt segur de si mateix  i era la resposta a la cremallera descordada. Notava com el seu alè es refregava pel meu coll i acte seguit em seguia xiuxiuejant coses. Va repetir aquell moviment una nova vegada i va fer que el seu sexe quedés clavat en el meu. El tenia allà i ja no em podia resistir.

Sense ni pensar-ho ni un sol moment, vaig trencar el joc perquè el meu cos ja no podia aguantar més. D’una revolada vaig baixar la cremallera per poder-me desfer del vestit que m’oprimia. Vaig passar la mà pel seu sexe i de cop i volta em vaig desfer a la seva boca. La tensió sexual era ben visible, les nostres boques es van descontrolar per complet i ell es va deixar anar.

Em va aixecar de la cadira de la cuina i em va posar contra el marbre. Semblava una fera desbocada cavalcant per sobre el meu cos, mai l’havia vist d’aquella manera. Em va gairebé arrencar els sostens i em va deixar els pits a l’aire, se’ls posava a la boca en un gest irrefrenable i va començar a jugar amb ells. Em tenia allà presa, gairebé sense poder ni moure’m.

Per la meva part li vaig treure la camiseta que portava, m’encantava notar-nos pell a pell. Però ell seguia amb la seva tasca de fer-me gemegar cada vegada més. De cop i volta em va pujar sobre el marbre i és en aquell punt que sense dilacions va entrar dins meu fent que deixés anar un sonor gemec. Es movia amb rapidesa i em deixava fer, cada cop entrant amb més força i amb un pit a la boca que l’engolia amb força. El notava portentós com mai, però sabia que no podria aguantar massa estona més així.

Els dos gemegàvem sense parar, em pensava que ja el tenia i que ell arribaria abans a l’orgasme, però anava molt mal encaminada perquè de cop i volta va parar un moment i em va xiuxiuejar “et faig patir?”. Al sentir aquelles paraules no ho vaig poder evitar i em va venir el primer dels orgasmes, m’havia guanyat la partida totalment en les dues ocasions, però allò no acabaria així.

Em va girar i em va ordenar que m’agafés fort al marbre, vaig tornar a obeir. Es va agafar contra meu i de cop el vaig tornar a sentir dins meu, entrant i sortint sense parar, gemegant amb força i arribant fins al fons del meu plaer. La porta del desig restava oberta, amb una sèrie de moviments en va tenir prou per fer-me arribar a un nou orgasme. Ell no se’n va poder estar i va deixar anar tot el desig sobre meu, els dos vam quedar pràcticament extasiats. 

Després d’una estona ens vam recuperar de tot aquell joc, finalment va articular unes paraules i em va dir “Avui t’he guanyat al nostre joc, potser el proper dia em guanyaràs tu a mi”. Em vaig quedar una estona pensant i tenia raó, m’havia guanyat, però jo havia gaudit més que mai de la porta del desig.

1.11

La Clara es va despertar de sobte amb el cos amarat d'una estranya suor freda. Estava sola a casa, mig adormida al llit, quelcom la va espantar. Va aixecar la vista i va fitar el rellotge del llit, marcava la 1.11 de la matinada. De cop i volta, la van començar a assetjar estranys pensaments sobre en Jaume. No sabia per què, però l'Anna sorgia en els mateixos pensaments. 

Es va passar tota la nit sense poder dormir. Anava donant voltes pel gran llit, tota sola, sense poder parlar amb ningú. Sabia del que era capaç l'Anna, de fet ella ho havia experimentat en la seva pròpia pell feia tot just una setmana. Sabia que si ella volia, podia temptar com volgués en Jaume, i en un racó del seu cap percebia que ell sabia què havia passat el 14 de març, encara que no n'haguessin parlat. 

Finalment, quan el dia clarejava, es va adormir. No més d'una hora. Estava fatigada, recordava la suor freda de la passada nit i dins seu va prendre una decisió. Quan arribés en Jaume, li explicaria què va passar la fatídica nit de la trobada amb l'Anna. Ho necessitava per poder seguir endavant, del contrari, percebia que el seu matrimoni s'havia acabat i darrera seu tot un conte de fades que s'havia construït al pas dels anys. Tot i notar-se cansada, se sentia amb forces per tirar endavant.

En Jaume i l'Anna van arribar a Barcelona i es van acomiadar com si res hagués passat la nit anterior, però per la seva ment hi circulaven pensaments contraposats. Ella vivia totalment despreocupada pensant en si mateixa i sense pensar en la relació de parella de la Clara. Ell divagava assegut al taxi amb la ment perduda sabent que havia estat infidel per primer cop.

La Clara es va vestir per anar a la feina. S'observava davant del mirall mentre es posava el vestit. No sabia perquè, però aquell dia li venia de gust un d’ajustat, que marqués totes les seves formes. Tenia ganes de sentir-se desitjada allà on anés i per això es va posar una roba interior provocativa. No mostrava res, però si que insinuava la forma del seu cos tot deixant al descobert part de la seva esquena. Al vespre seria el moment de retrobar-se amb en Jaume i deixar-se anar totalment.

Durant tot el dia, anava notant com moltes de les mirades se li clavaven a l’esquena per recórrer sa pell blanca marcada per algunes pigues. Feia temps que el desig dins seu no era evident d’aquella manera. No es pensava mai que volgués ser observada per altres persones que no fossin en Jaume, però aquell dia en tenia necessitat tot i que  no sabia ben bé perquè. 

Al finalitzar el dia, estava exhausta i tenia ganes d’arribar aviat a casa. Tot i que cada vegada que s’apropava l’hora de retrobar-se amb ell, tot se li feia més pesat i dins seu notava com un cert nerviosisme. Aquella nit es destaparien molts fets que s’havien succeït els darrers dies. Si volia seguir endavant amb sa relació, necessitava dissipar tots els fantasmes que l’envoltaven des de l’accidentada trobada amb l’Anna.

En Jaume havia arribat a casa. Ella no hi era, estava treballant. Se sentia estrany. La ment mig buida, sense massa esma per fer res. Va deixar la maleta a l’entrada del menjador, es va descordar la camisa i la corbata i es va estirar al sofà. Gairebé ni va menjar, només es va servir un whisky amb gel i va començar a mirar la televisió apagada. En la seva ment, es barrejaven els records del 14 de març amb seqüències de la nit anterior. Dues dones oprimien els seus pensaments. Finalment, va caure en un profund son fins que de fons unes claus el van despertar.

La Clara havia arribat a casa. Era capvespre, el dia començava a fosquejar i  va trobar en Jaume estirat al sofà, profundament adormit. No el volia despertar, se’l veia cansat. Va  anar per retirar el got que hi havia al peu del sofà però va fer dringar les claus sense voler i en aquell precís moment es va despertar. Ell va obrir els ulls i allà davant seu la tenia. No sabia ben bé on era, però ràpidament es va fixar en aquell vestit negre que lluïa, les seves cames esveltes, l’esquena el va temptar ràpidament, el coll el cridava perquè hi jugués. S’havia despertat amb un alt desig sexual.

Ella estava ajupida agafant el got, en Jaume no s’ho va pensar ni dues vegades i va començar a recórrer l’esquena de la Clara. Aquell vestit i aquell cos era el que més li agradava, l’esquena descoberta el perdia. Ella va notar el tacte d’aquelles mans que tant havia enyorat darrerament. Es van esquitllar per les diferents pigues que romanien al descobert. Cada una d’elles rebia un tractament especial. El tacte fred del got es contraposava perfectament amb les mans càlides que recorrien sa pell. El notava neguitós de desig, així ho mostraven els seus moviments al llarg i ample de la seva esquena descoberta, la pell estava desitjosa de notar el seu tacte càlid. 

Amb un sol moviment, va aconseguir esmunyir les mans pel costat del vestit i tocar amb força un dels pits de la Clara. Mai l’havia notat d’aquella manera, tan decidit, amb tantes ganes i energia. Aprofitant aquell moviment, es va incorporar al sofà i la va empènyer cap a ell. La tenia a sobre i el seu sexe es mostrava en peu de guerra. Tenia unes ganes infinites de gaudir-la. Tanta, que gairebé li va arrencar el vestit per tenir-la davant seu sense res més que la roba interior.

La mirava delitós de sexe. Es notava vigorós. La Clara gaudia com feia temps. De cop i volta, es va trobar sobre seu arrencant la camisa que li cobria el torç. Semblava una escena de sexe salvatge però amb tons de tendresa, amb petons frenètics com si fos la última nit. Les mans d’ella van entrar dins dels seus eslips i van prémer amb força el sexe. Ell pel seu costat, li havia arrencat els sostens i gaudia d’un dels pits a la boca com si el món s’anés a acabar en aquell precís moment. Els moviments s’anaven accelerant i conferia una combinació de sensacions als pits, amb queixalades i xuclades extenuants.  

La Clara notava el plaer d’aquelles mans vigoroses que recorrien amb força el pit. L’extenuació li arribava quan li mossegava i el xuclava a l’hora. Moviments compassats que ella complementava tot agafant el sexe d’ell i movent-lo amunt i avall sense parar. Els dos es movien sobre el sofà que gaudia del plaer carnal de la parella tot escoltant de fons la respiració accelerada que anaven conferint. 

En Jaume no podia aguantar massa estona més així. Va deixar de banda els pits d’ella i en un moviment la va estirar sobre al sofà. Li va treure la poca roba interior que encara portava i sense ni pensar-ho ni advertir-la va entrar dins seu. Primer a poc a poc, però després amb una força inhòspita, gens habitual en la seva manera de fer. La Clara gaudia com mai d’aquell sexe salvatge, de la manera com l’estava tocant, com l’anava xuclant, queixalant… Finalment va notar tot el vigor del sexe dins seu. 

Entrava dins amb tanta força, que gairebé aconseguia enfonsar-la dins del sofà. Una vegada i una altra, com si d’allò en depengués la seva vida. Moviments forts, profunds, els cossos suats deixant anar llargs gemecs que trencaven la tranquil·litat d’aquell capvespre. Era tanta la intensitat, que en Jaume tenia la boca situada aprop del coll i només feia que esbufegar i mossegar el lòbul de l’orella. Ella es perdia quan notava tota la intensitat en aquells dos punts.

L’orgasme era molt proper. Tot havia anat molt ràpid, però els dos cossos fruïen d’aquella situació al màxim. Va aixecar-la, la va situar mig ajupida amb les mans al sofà per poder entrar des del darrera amb força. La Clara no es pensava que en Jaume pogués arribar a aquell estat d’excitació i cada embranzida la notava fins al fons del seu sexe. Les mans d’ell s’havien clavat a les seves natges i per la força que rebien havien quedat marques d’aquells moments de desig. Amb una sèrie d’embranzides fortes, els dos es van moure en un orgasme plaent i vigorós. El sexe d’ella regalimava del plaer rebut.

En Jaume va caure gairebé desfet sobre el sofà, les gotes de suor de la Clara s’unien a les d’ell. Tenien la ment en blanc, no sabien ben bé què havia passat i com s’havia originat tot plegat, la qüestió que havien gaudit com feia molts dies que no ho feien. Diuen que les crisis de parella es poden solucionar a través del sexe, però la qüestió, que els dos van quedar estirats i extenuats a sobre el sofà sense masses coses a dir. 

Al cap d'una estona van reaccionar. La Clara necessitava una dutxa després d’aquella tòrrida escena de sexe, en Jaume es va dirigir cap a la cuina per preparar el sopar. Mentre ho anava fent, va triar un vi idoni per aquell sopar, Cartesius Negre del 2011. Vi negre amb contingut i alta graduació, apte per gaudir-lo amb ella. 

La Clara seguia sota la dutxa deixant rajar l’aigua que brollava per sobre el seu cos. Es va quedar amb la ment perduda observant com l’aigua es diluïa per la sortida, en aquell moment li va venir una idea al cap. Estava ordenant els pensaments després dels últims successos. Per una part, sabia que entre en Jaume i l’Anna havia passat quelcom a Alemanya i per l’altra tenia la voluntat de fer-li pagar el mal que li havia ocasionat ella. Tenia la percepció que poc li importava la resta de la gent, només buscava el seu profit personal, narcisista en tota regla, però algú li havia d’aturar els peus i aquest era ella. S’anava assecant la pell amb la tovallola i posant crema, durant aquesta estona anava teixint el seu pla a mesura que recorria el seu cos amb les mans.

En Jaume de cop i volta va alçar la vista, tenia el sopar preparat, però ella estava tardant més del compte. No era habitual que restés tanta estona per dutxar-se, ho solia fer ràpid, però aquell dia no era així. Va decidir parar la taula, obrir l’ampolla de vi, servir-ne una mica a les copes. Encara no havia baixat de la dutxa. Va decidir seure a la taula. Al veure que no venia, va començar a pujar les escales però llavors va ser quan la porta es va obrir i ella va sortir tota decidida amb una cara diferent.

La Clara tenia les idees clares. Durant el sopar volia saber què havia passat entre ell i l’Anna a Alemanya. Seguidament li explicaria què va passar el 14 de març i després desglossaria quin pla havia traçat per donar-li una lliçó de la vida. No seria gens fàcil, perquè en Jaume hauria de col·laborar, però sabia del cert que havia d’alliçonar a aquella dona que havia alterat la seva vida de parella.

Els dos es van asseure a la taula. Primer de tot amb una conversa banal, la típica sobre com havia anat la setmana, ja que no s’havien vist durant aquells dies. Semblava que la relació entre els dos retornava a la normalitat. Aquella sessió de sexe havia causat els seus efectes, anava pensant en Jaume, però encara no sabia quines eren les intensions de la seva parella.

Les copes de vi anaven baixant mica en mica a mesura que l’àpat arribava a la seva fi. Els dos havien begut més de l’habitual, se sentien més desenfrenats i en aquell punt va ser quan la Clara va decidir actuar.

• Saps què m’ha passat aquesta nit? 
• No ho sé…espero que res greu.
• Doncs m’he despertat de cop i volta quan el rellotge marcava la 1.11…tenia una suor freda que em recorria tot el meu cos. No sé ben bé perquè però algun motiu m’ha portat a despertar-me malament i a no poder gairebé aclucar els ulls en tota la nit. I saps qui m’ha vingut al cap? Tu i l’Anna.

En Jaume es va quedar amb la cara ben pàl·lida. Ni el vi que havia begut li feia efecte. Amb el rostre que mostrava ho evidenciava tot plegat. Són tan fàcils de descobrir els homes, anava pensant ella. Ell no aconseguia articular ni una sola paraula, estava en estat de xoc, en aquell moment va pensar que les dues havien parlat…

• No cal que diguis res. Amb la cara m’ho dius tot - va replicar- Oi que aquesta nit ha passat quelcom entre vosaltres dos? M’ho vols explicar o cal que li pregunti a ella? 

No sabia què fer i finalment va articular les primeres paraules.

• Tens raó Clara, aquesta nit ha passat el que t’imagines però no com creus. 
• No importa el que cregui, vull que m’ho expliquis i ja està. Després t’explicaré què va passar fa uns dies quan eres a Londres- va respondre tranquil·lament.
• Sé què va passar el 14 de març perquè us vaig veure - va respondre neguitós- Vaig contemplar tota l’escena, primer esma perdut, però després, no t’enganyaré si et dic que em vaig contrariar.
• No cal que entris amb les teves sensacions, ja m’ho pensava que sabies què va passar, però també em vull explicar.
• Doncs ella durant la setmana em va anar deixant algunes indirectes sobre la vostra trobada. Aquell fet em va incomodar moltíssim i per això vaig decidir anar a la meva i refugiar-me en el meu treball. Durant la setmana he intentat deixar-la de banda fins ahir a la nit. Havia acabat de sopar sol a l’habitació de l’hotel quan de sobte ella s’hi va presentar. Primer vaig pensar en no deixar-la passar, però ella va accedir a dins i…
• No cal que entris en detalls - va respondre la Clara.
• Ella va entrar a l’habitació, va jugar amb mi i entre el seu joc i el vi va aconseguir lligar-me al llit. Després es va situar al sofà proper i es va començar a tocar, com bé penses no podia fer res, era el seu objecte. Quan va acabar, em pensava que marxava, però no, va voler arribar fins al final - va afegir sense donar masses detalls.
• Ja m’ho imagino com deuria anar tot plegat, semblant a la situació que vaig viure el 14 de març.
• No ho sé, el que si puc dir-te, és que a la 1.11 vaig mirar el rellotge com quan et vas despertar, llavors ella ja era fora i no tenia volta enrere.
• No pateixis Jaume - el va consolar- els dos no hem actuat de la forma correcte en tot plegat i el que sí tinc clar és que l’Anna s’ha aprofitat de nosaltres dos pel seu propi profit. Vols que t’expliqui què va passar la nit del 14 de març?
• M’ajudaria - va afegir mentre feia un trago llarg de la copa de vi.
• Aquella nit ella em va enviar un missatge per dir-me que acabava d’arribar i se sentia sola, si m’importava que vingués a prendre una copa de vi i marxés a casa. 
• Segueix…
• No entraré en detalls, però jo aquella nit també em sentia sola, les teves sortides per feina em causen gran solitud i més quan feia 4 dies que eres fora. Vam començar a xerrar amistosament, bevent més vi del compte. Em va parlar de tu. El vi feia el seu efecte i ens vam acostar al sofà. Ella m’anava fent preguntes, semblava ben bé un joc, fins que no sé com, vam començar a parlar de sexe.
• Me’n faig càrrec…
• Es va apropar cada cop més fins que em va besar als llavis. Ho va fer tendrament. Primer em va deixar en un estat de xoc i fruit de la situació, se’n va aprofitar per repetir l’acció. Em va acariciar tendrament i com que notava els efectes de beure massa vi em vaig deixar portar. Em va començar a acariciar tendrament com poques vegades m’han fet. Com aquell qui no vol la cosa, ja tenia una de les seves mans tocant els meus pits, me’ls resseguia tendrament i em feia estremir. Sense ni pensar-ho, vaig notar com la seva mà recorria el meu sexe. Sabia com fer-ho i com provocar-me. Finalment vam pujar a l’habitació i suposo que la resta ja la vas poder observar tu mateix…

En Jaume estava neguitós però alleujat per l’explicació. Entenia què li havia passat i sabia que era una situació molt semblant a la que havia viscut ell la nit anterior. 

• És una mica la situació que vaig viure jo anit, el vi va causar els seus efectes, però aquest fet no justifica la meva actuació. Tenia l’agreujant que us havia vist a les dues i en certa manera volia alleujar-me. Tinc la meva part de culpa, però vull que seguim amb la nostra relació.
• Tens raó, no ens podem deixar endur per aquest moment. Suposo que saps que mai t’he estat infidel i menys he estat amb una dona. Reconec que va ser una situació en la qual em vaig deixar endur i no la penso repetir - tot i que ella sabia que havia estat un moment plaent, però volia seguir amb en Jaume.
• Espero que entenguis la meva situació - va afegir ell.
• Clar que ho entenc, però he traçat un pla, perquè crec que l’Anna ha d’aprendre a no jugar amb els sentiments de la resta. Per aconseguir-ho necessito que m’escoltis amb atenció i m’ajudis. Ja saps que la venjança és un plat que se serveix fred.
• Has pensat alguna cosa?
• I tant, vols saber què he tramat mentre em dutxava?
• Sóc tot orelles.

La Clara va començar a parlar. Mai l’havia vist expressar-se d’aquella manera tan segura. Disgregava  amb celeritat fil per randa com seria la seva venjança i quin paper havia de prendre ell en tot plegat. Li agradava tot el que escoltava i s’estava fent seu el pla d’ella. Per fi, algú escarmentaria a l’Anna, no sabia quan, però ben aviat tindria la seva recompensa.

Atrapat

En Jaume finalment va reaccionar. Es va aixecar i va baixar les escales. No sabia què havia de fer, però tenia clara una cosa, allí no es podia quedar. Va obrir la porta i amb un gest d’impotència va tancar-la deixant anar un soroll eixordador que es va poder escoltar per tot el veïnat. La Clara i l’Anna es van espantar al escoltar aquell cop estrident, no sabien què havia passat. Es van despertar de cop i volta del seus instants de plaer, però les dues tenien sensacions contraposades. L’Anna de satisfacció, la Clara de forts dubtes del que havia acabat de fer.

En Jaume ni va agafar la jaqueta, va sortir tal i com anava i es va posar a caminar carrer avall. Va decidir que faria com si allò no hagués passat, però dins del seu cap van començar a rajar pensaments contradictoris. Primer arribaven els dubtes davant del que havia acabat de presenciar. La seva estimada Clara havia gaudit amb una dona que era ni més ni menys que la seva cap, li venien imatges de com s’havia retorçat de plaer i com havia arribat a l’extenuació.

Però aquestes mateixos passatges li conferien una sensació estranya. No entenia com ell havia gaudit d’aquella manera. Com s’havia excitat de sobre manera i com no havia pogut refrenar l’instint de gaudir d’aquell espectacle al replà de l’escala. Mai s’havia considerat algú morbós en excés, però aquella escena que havia presenciat el colpia una i altra vegada dins dels seus pensaments, estava totalment contradit.

La nit posterior al 14 de març la va passar vagant pels carrers que envoltaven el seu niu de felicitat, però sabia que allò ja era part del passat. Curiosament, el dia Pi va començar un nou cicle a la seva vida. La primera nit la va passar en vetlla, sense saber on anar, sense saber què fer. Quan el dia va començar a clarejar ho va tenir clar, havia de seguir endavant i fer com si allò no hagués passat. Però en un racó de la seva ment sempre hi guardaria el record.

Va decidir anar a esmorzar i tornar a casa com si res hagués passat. En Jaume podia ser una persona que no mostrava exteriorment el seu estat, tot i que per dins passava per una autèntica processó. És el que li esperava els propers dies. El primer repte va ser tornar a veure la Clara. Quan va anar per obrir la porta, el cor se li va accelerar, es va veure reflectit en la porta de vidre i sincerament tenia una aparença desastrosa. Mal afaitat, amb cara de no haver dormit, mig descamisat, en definitiva estava desconegut.

Per sort, la casa restava en silenci. Va observar la maleta i encara seguia allí mateix. Va pujar escales amunt i es va tancar al bany. Va obrir l’aixeta de la dutxa, es va despullar i va anar directe a sota l’aigua. El primer raig fred el va desvetllar de cop, però després durant llarga estona va gaudir del tacte de l’aigua calenta per tot el seu cos. Al final, en va sortir, es va afaitar i es va vestir de nou.

Aquell cap de setmana va ser realment estrany. No sabia si la Clara tenia coneixença de la seva presència abans d’hora a casa. Van viure com distanciats, un per aquí i l’altre per allí, sense voler-ne parlar. Si un anava a dormir d’hora, l’altre restava al sofà mirant la televisió fins ben tard. Si un es llevava aviat, l’altre feia el possible per fer-ho ben tard, però no es veia amb força per parlar-ne. Desitjava arribar a dilluns i estar tota la setmana fora. 

Dilluns, en Jaume es va llevar amb un humor diferent. Tenia una setmana frenètica per davant. Va agafar de nou la maleta i es va dirigir cap a l’aeroport. L’únic problema era que toparia amb l’Anna, però si volia conservar la seva feina havia de ser valent i oblidar el passatge del 14 de març. Es van saludar formalment. Durant el trajecte van comentar alguns aspectes de la setmana, però evitaven parlar-ne, ja que les orelles als avions són molt curioses.

Tot i el trajecte i la poca conversa que van intercanviar, en Jaume no podia treure’s del cap les imatges de l’Anna jugant amb el cos de la Clara. Se la veia experta, sabia què havia de fer i com, però tot plegat li conferia el dubte sobre si ella tenia només afinitat per les dones o si els homes també entraven dins del seu cercle. Amb el cap mig abaixat, no podia evitar observar les cames de la seva cap, vestia un conjunt que les deixaven a l’aire, no podia evitar tenir pensaments obscurs al respecte. Fins i tot imaginava com podia lliscar les mans per l’entrecuix fins a dibuixar el seu sexe, la curiositat el tenia ben despert i no el va deixar dormir durant les 2 hores de trajecte.

Arribats a Berlín, tocava anar cap a la primera reunió del dia. Era un dia intens que deixava poc espai per rumiar en d’altres coses. A l’hora de dinar van coincidir l’Anna, en Jaume i una sèrie de companys de la delegació alemanya. Els dos coneguts es van situar de costat. La conversa fluïa sobre assumptes de la delegació i noves accions que calia emprendre, un dinar de feina pròpiament dit, però…

En Jaume observava com la resta de companys se sentien atrets per l’Anna, fins llavors no havia copsat l’atenció que provocava ella entre els homes, s’havia fet una promesa personal, a la feina no hi entren els plaers carnals, però no podia obviar aquelles atentes mirades cap a la seva companya. Va girar per uns moments el cap i a la seva vista quedava la camisa d’ella un xic entreoberta, li agrada observar sense ser vist. Però l’Anna hi estava avesada i el va mirar per uns segons, allò el va desorientar totalment.

Ella va deixar anar un comentari en català, perquè només fos entès per una de les persones de la taula, ell ho va encaixar amb esportivitat perquè era l’únic que ho havia entès. Va entendre la situació, per un moment va saber que la seva presència durant el 14 de març no era desconeguda per ella, sabia que els havia vist, el que no sabia és com aquell comentari el va arribar a desconcertar.

La ment d’en Jaume es va tornar a retreure, ja no tenia ganes de seguir observant fins i tot va desconnectar d’aquell dinar de feina. Pràcticament ni se’l va escoltar, movia el cap per afirmar de tant en tant i menjava sense cap tipus d’esma. La seva ment s’havia tornat a enfosquir preguntant-se el per què de la situació, per què la Clara li havia estat infidel amb una dona i per què l’Anna actuava d’aquella manera. Masses preguntes i poques respostes.

Durant la tarda van seguir amb les reunions. En Jaume va aconseguir sobreposar-se i seguir endavant amb la feina. Havia aconseguit desconnectar del comentari i els seus pensaments. Al acabar aquella llarga jornada de treball va decidir anar directe a l’hotel i evitar el contacte amb ella. Estava cansat, la ment li pesava i el que realment necessitava era una dutxa i una bona dormida per seguir amb la seva feina, es volia treure del cap tot el que li havia canviat la vida en pocs dies.

Finalment va aconseguir el seu objectiu, es va dutxar, gairebé no va sopar res i es va posar al llit per dormir. Estava tant cansat que es va fondre en un profund son que el va portar a la jornada següent. Per sort, els dos propers dies de feina anava pel seu compte i gairebé no mantindria contacte amb l’Anna. Quan la veia es colpia per un seguit de sensacions que no li permetien seguir amb la seva tasca habitual. Va aconseguir tancar tots els temes pendents treballant amb celeritat. 

Dijous era la última jornada dura de treball. A la delegació d’Alemanya havien de tancar compromisos importants. Es preveia una jornada esgotadora, l’únic problema era que compartiria dia amb ella. Es va prometre que deixaria de banda la seva vida privada per centrar-se en els assumptes pendents. Ho va aconseguir. L’Anna no li va dedicar gairebé cap mirada i aquest fet el va alleujar en certa manera. 

Al acabar el seguit de llargues reunions va continuar amb el ritual de les últimes jornades. Marxar sol, dirigir-se cap a l’hotel, tancar-se a la seva habitació, fer-se pujar quelcom per sopar amb una ampolla de vi, una bona dutxa i estirar-se dins del llit fins a caure rendit. Aquella última nit a Berlín no seria diferent i l’endemà agafaria el vol de tornada cap a casa, tot i que no en tenia ganes, però ho havia de fer per arreglar les coses amb la Clara per poder seguir endavant, la volia perdonar. 

Quan ja s’havia relaxat totalment i s’acabava les últimes gotes de la copa de vi, de sobte va denotar com si algú toqués a la porta. Qui podria ser a aquella hora? Havia begut massa vi (s’havia acabat l’ampolla)? Potser era l’habitació del costat, però no, els tocs es van repetir i va haver d’aixecar-se. Va passar per davant del gran mirall i es va observar amb el cabell encara mig moll i mig vestit, però els tocs no cessaven. Va obrir la porta i allí davant seu hi tenia l’Anna. En un primer moment va pensar en tancar la porta i seguir amb el seu ritual, però ella va entrar sense ni preguntar si podia.

En Jaume se sentia embriagat pel vi, no sabia com actuar. L’Anna no venia sola, l’acompanyava una nova ampolla de vi, volia parlar amb ell per clarificar les coses o això va pensar ell en un primer moment. Va acceptar amb certa recança aquella presència a la seva habitació. Van obrir l’ampolla i van començar a beure. En un primer moment la feina va ser l’excusa per la presència d’ella però ell no podia parar d’observar-la. El vi li feia efecte.

Per uns segons va perdre de vista el que li estava comentant. Es va perdre en la seva vestimenta. Portava un vestit de colors combinant el negre i el vermell. Deixava entreveure alguna part del seu cos que ell ja havia vist la nit del 14 de març, però començava a notar un cert desig de despullar-la. Ella se’l va començar a mirar quan el va atrapar amb la mirada clavada a certa part del seu cos. Es va apropar i li va posar un xic més de vi per mostrar-li encara més. En Jaume es deixava portar pel vi i per la situació, no va poder evitar passar una mà per la part que va quedar al descobert. Ella no va reaccionar aparentment, s’estava resguardant.

En aquell punt, l’Anna va treure el tema de la nit del 14 de març. Efectivament, ella sabia que els havia vist i entenia la seva reacció. Li va preguntar si volia saber com havia anat tot plegat, però al escoltar les paraules “no és el que semblava”, en Jaume va contestar que havia gaudit amb el que havia presenciat. Ni ell mateix es creia el que acabava d’afirmar. A més, estava totalment excitat, no sabia el perquè si era el vi o què era exactament, però el desig fluïa per entre mig de les seves cames i l’Anna s’hi va fixar. En un moment de desconcert, ella va passar la mà per sobre dels pantalons d’ell i li va prémer amb força el sexe fent que es tirés enrere i caigués sobre el llit.

El vi podia més que en Jaume i sense ni pensar-ho va notar com l’Anna el lligava a les puntes del llit. No va poder o no va voler evitar-ho, però ell estava allà sobre, lligat i sense poder moure’s. Ella va començar un joc que ell desconeixia totalment. Mai s’havia sentit així, però l’excitació era màxima. Notava com ella es movia davant seu, ho podia veure tot. Va començar a passar la mà per tot el cos, fent que el desig d’ell arribés a límits insospitats. Només calia veure’l allà sobre el llit, per saber que el seu sexe volia sortir, però els pantalons ho impedien. 

En Jaume intentava moure les mans, però tal i com estava lligat era impossible desfer-se’n. L’Anna va començar a jugar davant seu. Es va pujar una mica el vestit i es va asseure sobre seu. L’estupefacció d’ell va ser quan al pujar-se’l va descobrir que a sota no hi portava res. Es va començar a moure per sobre del seu sexe, ell no parava de notar com ella gaudia al notar el tacte de la roba i el sexe a sota. De sobte va parar, notava tot el seu potencial, però en Jaume no es podia moure. Ella es va descordar el vestit per darrera deixant davant de la seva boca la imatge dels seus pits.

Els havia vist de lluny la nit del 14 de març, però al tenir-los allà davant desitjava posar-los a la boca per començar-hi a jugar. Això no passaria, perquè l’Anna controlava totalment la situació, el volia fer patir com mai ho havia fet una dona. Li passejava els pits aprop de la boca i ell feia la intenció d’obrir-la per poder agafar el mugró, però lluny d’això ella s’apartava. Quan ho feia, premia amb força el seu sexe amb el d’ell.

En Jaume estava totalment extasiat, no podia entendre com aquella dona aconseguia fer-lo arribar fins a límits inconfessables. Ella es va tirar de nou cap endavant, deixant de pressionar el seu sexe i li va permetre tocar la punta del pit durant uns segons, gairebé el va mossegar del desig que arrossegava. Ella va deixar anar un lleu sospir, li havia agradat aquella reacció, però qui controlava havia de seguir amb el seu pla. Es va retirar de sobre d’ell i va començar a treure-li els pantalons. A sota no hi duia res i de cop i volta el seu eminent sexe va saltar i es va desfermar davant dels seus ulls. Estava totalment descontrolat, anhelava que jugués amb ell i és el que esperava, però lluny d’això va haver de seguir observant.

Les mans de l’Anna van començar a inspeccionar el seu cos. Amb la punta dels dits va recórrer de dalt a baix el cos d’en Jaume. Ell tenia ansietat de plaer, però de moment es conformava en notar el suau tacte arreu del seu cos. Totalment immòbil al llit, va notar com els pits discorrien per sobre del seu torç i baixaven per passejar-se per sobre del seu sexe. La llengua d’ella va començar a jugar amb la zona pectoral i va anar baixant cap al melic. Ell sabia que el proper pas era jugar amb el seu sexe, però lluny d’això l’Anna va bandejar aquella zona per seguir discorrent per les cames.

En Jaume estava totalment descontrolat, si seguia amb aquella situació tenia la sensació que arribaria a l’extenuació sense poder fer res, sense ni tocar-la ni gaudir-la a dins. L’Anna controlava totalment el que estava passant i sabia que ell s’estava desesperant. En aquell punt es va dirigir cap a les mans d’ell que encara romanien lligades i les va besar tot indicant que el deslligaria, però no, es tractava d’un joc més.

Ell desitjava acabar amb aquella situació quan abans millor, però l’Anna no, estava gaudint i ho volia seguir fent. Es va aixecar del llit sense dir res i es va dirigir cap a un dels extrems de l’habitació. Es va reclinar al sofà que hi havia. En Jaume no parava de mirar-la i li seguia cada un dels moviments que feia per l’habitació. Ella es va despullar totalment i va començar a jugar amb el seu cos. Ell s’ho mirava ebri de plaer.

Les mans de l’Anna s’anaven movent primer pel seu pit. Se’ls tocava i els gaudia. Els premia amb força i s’anava donant plaer mica en mica. Pessigava la punta amb força i començava a gemegar. Al seu torn, la mà anava jugant amb el seu clítoris. Se l’acariciava amb una certa pausa a l’hora que amb més força premia els pits. En Jaume estava en un punt màxim. Si ella venia en aquell moment, en pocs segons el tindria. Però no, ella continuava amb el seu propi plaer. Gemegava cada cop amb més força i es tocava sense parar. Els dits no paraven d’entrar i sortir. Fruïa de tot aquell espectacle. Li agradava observar com ell patia i com la mirava. 

En Jaume seguia intentant desfer-se de l’opressió del desig, però no podia, l’havia lligat molt bé. L’Anna semblava que estava apunt d’arribar a l’extenuació total amb un seguit de moviments amb els dits sobre el seu clítoris. No tenia perquè esperar-lo, de fet el podia deixar allà lligat i venir l’endemà al matí. Quan va abandonar aquell pensament es va desfermar amb dos orgasmes gairebé seguits. Va parar i va quedar estirada sobre el sofà. Ell s’ho mirava atònit i excitat a la vegada. 

L’Anna va restar uns minuts al sofà, es va apropar cap al llit i li va xiuxiuejar a cau d’orella que amb aquell orgasme ja n’havia tingut prou i que ara el deixaria lligat fins l’endemà al matí que vindria a deslligar-lo. En Jaume no s’ho acabava de creure. Ella li va dir que ja havia arribat al plaer i que no podia fer res per ell. Va fer mitja volta i es va passejar davant seu.

De cop i volta es va girar, es va apropar de nou cap a ell i li va xiuxiuejar de nou un enigmàtic bona nit. Va anar per agafar la roba com per vestir-se, però aquelles no eren les seves intencions, sabia que volia un altre orgasme i que l’obtindria. En Jaume se la mirava com es vestia, encara tenia el sexe totalment disposat a rebre plaer. Li va dir que no podia deixar-lo d’aquella manera. Es va apropar de nou cap a ell i de nou li va xiuxiuejar a cau d’orella, mentre li premia el sexe amb força, si allò li agradava, a la qual cosa ell va respondre amb un sonor gemec.

L’Anna va seguir amb aquell joc, tenia la situació totalment controlada i no va badar boca sinó que va actuar. D’una revolada va pujar de nou sobre el llit i es va asseure sobre d’en Jaume. Estava totalment excitada i va posar el sexe d’ell dins seu sense ni pensar-ho. Va entrar amb força deixant anar un llarg i sostingut sospir. Ell al seu torn no s’ho acabava de creure. Allò que tant havia desitjat ho estava aconseguint. Gaudia al màxim del saber fer d’aquella dona sobre seu. Cada vegada ella arribava més al fons i els dos gemegaven sense parar. Era extrem allò que sentia i ella baixava cada vegada amb més força sentint fins al fons de tot allò que en Jaume li estava oferint. Notava el seu sexe tant endins que gairebé cridava de plaer. Era qüestió de segons que notés amb tota la força del món com ell acabava dins seu. Va fer dos moviments que el van portar a l’extenuació total.

En Jaume gairebé no es podia ni moure. Ella es va vestir i li va repetir de nou, amb un somriure maliciós, que l’endemà el vindria a deslligar per anar cap a l’aeroport. Lluny d’això, el va deslligar i va sortir de l’habitació. Quan era la 1.11 de la matinada, ell es va quedar estirat sobre aquell llit  d’un hotel de Berlín sense saber què fer ni com actuar fins que va caure en un son profund fins l’endemà al matí que havia de tornar a casa. 

A l’aeroport els dos van tornar a coincidir de camí cap a casa. Van agafar l’avió plegats com si res hagués passat. El silenci va ser el principal element d’aquell viatge de tornada. Ara ja sabia com era l’Anna i havia entès en certa manera com la Clara havia accedit a ser-li infidel. Ell ho havia sigut, ara tocava reconciliar-se i oblidar per complert aquella nit del 14 de març, però…