On the beach

"Obro la persiana i fa un dia esplèndid. Sol, calor i una temporada que convida per anar a la platja. Fa temps que no tinc un dia com el d'avui i tot i que la sorra no m'agrada massa, crec que faré un pensament i aniré a fer un banyet arran de mar. Em sento de bon humor i amb ganes de fer quelcom diferent".

Amb aquests pensaments es lleva la Mia. Certament no és una dona que li agradi prendre el sol. Obre l'armari on hi guarda els vestits d'estiu i en busca un de florejat per l'ocasió. De biquinis no és que en tingui molts però  troba l'adient per aquesta jornada. De color blau turquesa que conjuga perfectament amb la seva pell. Es vesteix davant del mirall i quan es veu amb la roba de bany dibuixa un lleu somriure.

Agafa les claus del cotxe, es relaxa i comença a conduir sense una direcció exacta. Es deixa portar pel moment i allí on es trobi còmode, aparcarà i gaudirà del sol i de l'aigua. El que té molt clar, és que vol un indret amb poca gent. De fet, és un dia entre setmana de setembre, no creu que es pugui trobar una gran massificació. De cop i volta, recorda una cala que li van parlar, perduda per l'Empordà. Haurà de caminar uns minuts, però té la idea que no estarà gens massificat.

Després d'un llarg trajecte arriba al seu destí. El camí es talla en un punt concret i haurà de caminar uns 10 minuts fins arribar-hi. Agafa la bossa amb la tovallola i comença a regirar el cotxe buscant les ulleres de sol graduades, no les troba. Estava tan relaxada, que ha oblidat agafar-les. Opta per posar-se unes sense graduar que té. S'apropa al mirall i de nou somriu, "total, pel que hauré de veure a la platja".

El sol impregna la seva pell, a voltes una lleu rebufada li aixeca un xic el vestit. Durant el camí, no es topa amb ningú, sembla que la humanitat hagi desaparegut, però lluny de la realitat, hi ha unes quantes persones que coneixen aquell indret i que han decidit venir-hi un dia de setembre. No és que hi hagi massa gent, però a la Mia no li importa. 

Para la tovallola en un punt indeterminat de la cala. Desa les ulleres, es posa les de sol (encara que no hi vegi del tot bé) i es desvesteix. S'asseu i es comença a acaronar la pell mentre s'hi espargeix la crema pel damunt. El seu cos, reacciona al contacte de les mans. Ràpidament denota, com els pits se li endureixen dolçament just en el moment en què una petita brisa de la platja es passeja per tot el seu cos.  S'estira sobre la tovallola deixant a la vista de qualsevol curiós la seva esquena quan desfà el fil que aguanta la part de dalt del seu biquini.

Durant una llarga estona nota com el sol de setembre recorre tot el seu cos. A l'estona, algú arriba aprop i se situa a pocs metres de la seva tovallola. La tranquil·litat s'ha acabat pensa amb si mateixa. Quan decideix aixecar la mirada per comprovar qui ha gosat trencar-li la seva calma, es posa les ulleres i denota que allí només hi ha una tovallola que casualment és molt semblant a la seva, però que no hi ha presència humana. 

La curiositat la comença a dominar i vol saber qui s'ha situat a escassos metres de la Mia. De tant en tant, aixeca la mirada per comprovar si ha tornat, però no succeeix res al respecte. Decideix anar a dins l'aigua per apaivagar la calor que comença a sentir, no està acostumada a prendre el sol. Sense ni pensar-ho es llença de cop i el seu cos ho agraeix. Comença a nedar uns metres endins. No acaba de veure molt bé, li manquen les ulleres. Es relaxa durant uns minuts amb el contacte constant de l'aigua. La seva cara denota una certa felicitat i satisfacció per haver sortit de casa i poder gaudir d'aquell paratge, està relaxada i lluny del trànsit del dia a dia.

Al cap d'una estona, retorna fins a la sorra, es treu un xic d'aigua i s'apropa fins a la tovallola. S'estira de nou amb l'esquena a l'aire i es desprèn de la part del biquini de dalt. Passen els minuts i queda mig endormiscada. Una gota li cau a sobre, es gira lleument i davant seu s'hi troba un jove ben moll acabat de sortir de l'aigua. 

• Diria que t'has posat a la meva tovallola - comenta l'Èric.
• Com? A la teva tovallola? - respon la Mia sense saber d'on baixa aquell comentari.
• Si t'hi fixes, aquesta no és la teva perquè hi tinc les claus del cotxe a sota - somriu ell. La Mia posa la mà i efectivament hi troba unes claus que no són seves. S'enrojola com mai i no sap on posar-se.
• Disculpa… 
• No passa res, el problema he estat jo, que no m'he fixa't que teníem unes tovalloles molt semblants i com que tenia moltes ganes de nedar, he deixat les coses en el primer forat que he vist - respon ell.
• Disculpa, és que no porto les ulleres i no m'hi he fixat, estava tan relaxada que m'he pensat que era la meva tovallola - s'excusa la Mia.

S'aixeca mig avergonyida per tot el que ha causat, sense ni pensar que no portava la part de dalt del biquini. Els pits li queden a la vista de l'Èric que se'ls mira sense malícia. Aquella situació la incomoda i es torna a disculpar. La Mia s'estira a la seva tovallola. Pensa en el ridícul que acaba de fer i tot per deixar-se les ulleres graduades de sol a casa. 

Deixa passar una estona i rebusca les ulleres per poder llegir una estona i així relaxar-se. Obre la novel·la d'en Murakami que està apunt d'acabar. Quan gira pàgina, aixeca un moment la mirada i contempla a l'Èric. De tant en tant, creuen mirades sense dir-se res, però molt a l'hora. Desitja acabar la pàgina per seguir amb aquell joc de mirades. Fins i tot, a voltes, deixa anar un lleu somriure. 

No aconsegueix concentrar-se amb la lectura, li encanta aquell joc de la tovallola. Desa el llibre i les ulleres per llegir a la bossa. La Mia no es caracteritza per ser una dona provocadora, però la calor, el sol, la brisa del mar i aquell paratge la tornen descarada. Es gira cap amunt deixant els seus pits a l'aire per bronzejar-se aquella part que el sol quasi ni havia acariciat. Sent l'escalfor de setembre, però a l'hora dibuixa una mirada que comença a contemplar-la. Sap que l'Èric, l'està mirant i sap que l'està provocant. 

Ell al seu torn, no pot evitar mirar-la amb discreció. No sap si és una provocació o senzillament respon a la necessitat del moment. Al mirar-la, comença a excitar-se a poc a poc, observant els pits i el seu cos amarat pel sol de finals d'estiu. Ha de posar-se de costat per no ser descobert. Cada vegada que gira la mirada, la provocació va en augment. Posa cara de circumstàncies perquè no sap com actuar. Ha intercanviat mirades de complicitat mentre ella llegia, però i ara què? 

Tanca els ulls durant un moment per intentar relaxar el seu cos. Desvia la mirada per comprovar si hi ha molta gent a la platja, gairebé està deserta. Pel seu cap comencen a circular un i mil pensament a l'hora, sobre com actuar. Decideix tornar-la a mirar i de nou retorna l'excitació que estava sentint feia uns minuts. 

Després d'una estona decideix tornar a l'aigua. Passa pel seu costat, la mira i ella es gira. El fita de dalt a baix, per sort el té aprop i pot veure clarament certes coses. L'Èric es tira de cop a l'aigua més fresca que l'ambient imperant a la cala. Aconsegueix el seu objectiu i es relaxa del tot. Fa unes braçades per la vora de la platja i s'endinsa uns metres per acabar sortint. Surt de l'aigua i es dirigeix cap a la seva tovallola.

En aquell impàs, la Mia s'ha tornat més descarada que mai, ha mogut la tovallola i s'ha apropat a on ell estava. L'Èric s'apropa cap a ella amb el cos ben moll. Unes gotes cauen a sobre d'ella i fan que obri els ulls. Ell mira els pits i el seu cos de nou i no pot evitar excitar-se. Ella s'incorpora per veure com reacciona. Com si ja ho tingués pensat, passa suaument la mà per sobre el banyador, notant com aquell acte canvia tota la situació.

Ell no s'en sap avenir. Ha d'estirar-se a la tovallola de costat per no ser descobert. Comencen a parlar de coses banals fins que l'Èric comença a passar els seus dits per la pell de la Mia. Recorre a poc a poc cada centímetre del seu cos, només amb la punta, des del coll i anar baixant. S'entretén a cada part notant com l'escalfor del sol va en augment. Sigil·losament, arriba al ventre després de voltar els pits. Dibuixa la part del biquini de baix. 

La resposta de la Mia és immediata i aconsegueix passar la mà per sota el banyador d'ell. Sap que està excitat i que tot aquell joc l'està estimulant de sobre manera. Aquell fet l'aprofita l'Èric per esmunyir un dit a dins del biquini i començar a jugar amb ella. Els dos cossos s'apropen, oblidant-se totalment d'aquell paisatge idíl·lic perdut enmig de l'Empordà.

A mesura que ell s'endinsa en el plaer i la fa gaudir, ella prem amb més força el seu sexe. Primer l'acaricia encara humit per l'aigua de mar, però a la que ell aconsegueix un punt més de plaer i ella deixa anar un lleu gemec, el prem amb força provocant un grau d'excitació sublim. 

La cara de l'Èric dibuixa un plaer que no es pensava trobar en aquella cala. La Mia per la seva part, ha de tirar el cos enrere quan ell entra sense ni pensar-ho, algun dels seus dits que juguen amb ella. Cada vegada la situació és més tensa, els dos cossos es mouen sobre la sorra sense saber quin és el camí que han de seguir. Gairebé no hi ha ningú, però l'expressió de les seves cares de plaer no sembla importar massa a qui pugui estar mirant.

L'Èric xiuxiueja a cau d'orella de la Mia "vull gaudir-te més", just en el moment que sap que la té per ell i li endinsa un dels dits humits fins al seu punt. Ella li respon amb una queixalada a l'orella. Aprofiten el moment, per aixecar-se i apropar-se darrera d'unes roques lluny de les mirades, arrecerats d'una presència no desitjada. 

La Mia pren la iniciativa. L'acompanya fins a les roques, el prem contra una d'elles i li agafa el sexe amb força. El dirigeix cap al seu i amb una cara de picardia, deixa que entri sense problemes. Gaudeix, frueix d'aquell instant denotant els seus moviments intensos per guarir-se de la necessitat de frenesí que no tenia a la sorra. Cada vegada el pren amb més força, amb més intensitat, amb més ganes per poder-lo sentir al màxim.

L'Èric no es queda enrere i la mira amb força als ulls. Es deixa fer, nota com la roca se li clava sobre el cos, però allò no l'afecta. Gaudeix com mai i decideix aprofitar per xuclar els pits sense queixalar-los, a l'hora que la Mia augmenta el ritme sobre el cos d'ell, sense deixar ni un moment de respirar acceleradament. Les gotes de l'aigua, es converteixen en gotes de suor que regalimen sobre els seus cossos. 

És tanta la intensitat, que el cos d'ell està clavat totalment contra les roques. Sospiren a un ritme ben accelerat a l'hora que els dos cossos es mouen ben compenetrats. La Mia no s'en sap estar i necessita notar com tota la força entra dins seu. La llengua marcant el compàs dels seus pits i la boca xuclant-los la traslladen a un estat d'excitació total. L'Èric no deixa de rebre tota aquella màxima expressió de plaer denotant com ella cada vegada va més al fons. Amb una lleu complicitat i una brisa que comença a passejar-se pels seus cossos famolencs de plaer arriben al punt més àlgid fins a deixar-se caure sobre les roques.

Després d'uns moments de respiració encara agitada, van recuperant el seu control. Es miren de posar un xic presentables per tornar a les tovalloles com si res hagués passat. Xerren una estona fins que cadascú decideix emprendre el seu propi camí. L'Èric es torna a banyar i la Mia torna cap a casa amb un somriure de complicitat.

A l'arribar a casa, troba les ulleres de sol graduades i pensa "i si les hagués portat què hauria passat?". La resposta la va trobar al cap d'un moment quan va comprovar que la tovallola que tenia no era la seva, sinó la de l'Èric i que molt probablement ell les va intercanviar quan ella era a l'aigua "Juga mestra Èric, m'has guanyat la partida on the beach".  

La nit de Sant Joan

Diuen que la nit de Sant Joan és la més màgica de l’any. Ara mateix ho hauria de posar en dubte. Havia quedat a les 9 del vespre per sopar amb la meva parella, però el que havia de convertir-se en una nit especial s’ha convertit en un calvari. Just abans d’anar-la a buscar, m’ha dit que s’està veient amb una altra persona, trist però és així.

La vida et juga males passades. Si ara mateix hagués de descriure com em sento, crec que no trobaria l’adjectiu correcte. Estic trist, desvalgut i no tinc esma per quedar-me sol a casa. Necessito respirar aire lliure. Tampoc vull pensar, perquè no n’obtindria res. Senzillament, no sé què vull ni què necessito. A més, vagis on vagis veus gent alegra celebrant el solstici d’estiu. Com diria aquell: “no tinc res a celebrar”.

Decideixo agafar el cotxe i conduir. No és que estigui en les meves millors condicions però ho faré. Els petards no m’agraden gens i cada vegada que en sento un em desvetlla d’aquest malson que estic vivint. En dies com avui, sempre he conduit amb les finestres tancades per por d’algun petard, però res no m’importa i potser seria una sort que algun petard mal intencionat entrés dins del meu habitacle per fer-me despertar.

L’aire m’acarona la pell i a tota velocitat enfilo la carretera sense marcar-me un destí apropiat. Condueixo sense cap mena d’intenció. Dins la negra nit, s’hi dibuixa la lluna tapada per algun núvol innocent. De tant en tant, algun petard acolorit decora aquesta trista nit. Segueixo el meu camí durant hores.

El cotxe m’ha relaxat en certa manera. Recorro terres llunyanes per superar la meva ruptura. Passejo per l’Empordà i m’endinso poblet a poblet veient com la gent celebra aquesta nit màgica. Per un moment, no sé perquè, però el meu cap es dirigeix als presos polítics. Qui s’enrecorda d’ells en una nit com aquesta? Tot és gatzara i diversió, però com estaran patint ells? Els hi dedico uns moments i m’anima el seu valor per seguir endavant.

La ment ja em treballa amb més discreció. Haig de ser valent i passar pàgina. Sembla que la lluna es demana pas entre els núvols. La puc veure amb tota la clarividència del món, radiant, exultant, preciosa. La segueixo per uns moments fins que em condueix en un punt inhòspit de l’Empordà. Paro el cotxe i decideixo baixar. M’assec al capó i contemplo la nit. Miro al meu voltant i no hi ha res ni ningú. Només tu i jo. Ai lluna meva, què faria sense tu?

Em sento un xic més alleujat. Tanco el cotxe i començo a caminar. Trobo una indicació. Ben aprop hi ha una cala. El més curiós del cas és que no hi ha ningú. Començo a  desfilar el camí tot seguint la llum de la lluna. El trajecte és esbiaixat, haig d’anar en compte de no caure. En tinc per uns deu minuts ben bons, però camino alleujat com si quelcom dins meu s’hagués desprès i la càrrega sentimental se l’hagi endut la lluna.

Després de superar uns esbarzers arribo a la cala. Silenci absolut. M’assec al peu de l’aigua i tanco els ulls. Noto com la brisa de la nit m’acarona de dalt a baix. Les onades em relaxen totalment. Aixeco la mirada i puc veure el reflex de la lluna sobre l’aigua. Tot plegat, sembla un paisatge de somni, però que em dóna calma, serenitat, benestar i em relaxa. 

Em venen ganes de treure’m la roba i endinsar-me dins l’aigua. És el primer cop que em banyaré totalment nu. Tinc ganes de fusionar-me amb la lluna. De fet, estic totalment sol en aquest món. No hi ha ningú al meu voltant. Només el mar, les onades i la lluna. Sense ni pensar-ho, em despullo i entro dins l’aigua. Està un xic freda, però haig de confessar que la sensació és indescriptible. 

Es lleva un xic de vent i fa que tot el meu cos s’esborroni. Haig de sortir de l’aigua perquè començo a tenir fred. Diviso la platja i veig unes roques que queden un xic amagades. M’assec sobre seu per reconfortar la meva temperatura corporal. En uns minuts ja estic confortable i sembla que he oblidat el que m’havia passat les darreres hores. Tinc com una pau interior que no experimentava des de feina molt de temps. Les coses, passen perquè han de passar, no cal buscar més explicacions. 

És tard ja, porto més d’una hora assegut i el meu cos ja està totalment sec. Em vesteixo i m’estiro. Sembla mentida com sense la contaminació lumínica es poden veure a la perfecció les estrelles i constel·lacions. Penso que les petites coses són màgiques i no les valorem prou en la nostra vida. A partir d’ara ho penso fer. Amb poca cosa, pots ser ben feliç i ara mateix ho sóc en aquesta cala perduda de l’Empordà.

M’he quedat totalment adormit sobre les pedres. Un petit corrent d’aire i un so estrany dins l’aigua m’han despertat de cop i volta. Miro al meu voltant i segueixo veient les onades, el mar, la lluna i…quelcom es mou dins l’aigua. El meu cor s’accelera. No em moc del lloc on sóc. Paro tota l’atenció del món per saber què es mou. Estic un xic espantat. Intento saber què hi ha dins l’aigua, però m’hauré d’apropar uns metres més. Ho faig i…

Sembla increïble. Hi ha una persona dins. Qui és? Com ha arribat aquí? M’ha vist dormir sobre les roques? Sap que sóc aquí? Davant de tantes preguntes decideixo apropar-me per veure-la amb més claredat. No sé si és home o dona. I el més important, què coi fa aquí? El meu cas té una explicació, però i el seu? La curiositat pot amb mi i tinc ganes de saber molt més.

M’apropo uns metres més per poder divisar perfectament aquella persona. Darrera d’una roca i entre la nit ja la veig més clarament. Està totalment nua dins l’aigua i gaudeix del bany de la lluna. És una noia que juga amb la nit, la fresca i l’onatge. Dóna la sensació que res ni ningú l’espanta i el més important, no m’ha vist. Puc seguir gaudint d’aquesta imatge tendra d’ella embolcallada amb la lluna dins del mar.

No sé com s’ho fa però aconsegueix eclipsar-me una llarga estona. No puc evitar d’observar-la com es mou, com neda, com es deixa anar sense que ningú li posi traves. És lliure i se la veu feliç. Aquesta sensació em reconforta per dins i em relaxa fins que…alça la mirada i em veu. M’observa, em fita de dalt a baix. Els seus ulls es claven a mi i em convida a endinsar-se al mar amb ella. No calen paraules, amb els gestos en faig prou per obeir-la.

Denoto un estat tal d’excitació que quan començo a treure’m la poca roba que porto el meu cos està preparat per qualsevol cosa. Veure-la m’ha denotat una sensació que fa unes hores seria totalment impensable. He gaudit amb ella fora de l’aigua i ara ho penso fer entrant de ple. Sort que és mig fosc i no pot divisar el meu estat. Per amagar-me un xic més, decideixo tirar-me de cap a l’aigua fins arribar a ella.

Ens mirem un al costat de l’altre. No puc evitar aixecar la mirada per divisar la lluna darrera d’ella. Es reflexa sobre el mar i m’empeny a actuar, a deixar-me anar. Ara sóc jo, ni res ni ningú pot evitar que sigui tal com sóc. Ella m’atrau, em mira, em passa la mà pel cabell mig moll. De sobte, noto com la seva mà s’endinsa dins l’aigua buscant el meu sexe. Quan el troba, s’apropa a la meva orella i em respon amb una queixalada al lòbul. En un acte reflex no puc evitar apropar-la cap a mi. 

Dins l’aigua comencem a jugar un amb l’altre. La premo amb força perquè s’enganxi al meu cos. Amb la mà, l’acompanyo per l’esquena fins que només l’aigua ens pot separar un de l’altre. Noto com els seus pits molls s’aferren al meu cos i al seu torn ella acarona tot el meu cos. Amb la salabror del mar a la boca, començo a passar la llengua pel seu coll, quina perfecta combinació pel meu paladar. 

Es gira i es posa d’esquena a mi. Em deixa via lliure perquè pugui passar la mà per on vulgui. Arrapada al meu cos, comença a notar com la premo amb força. En el mateix moment, tinc els seus pits a les meves mans, els gaudeixo intensament. La sensació de l’aigua freda encara em reporta un punt més d’excitació que em fa prémer amb més força  per aconseguir un primer gemec que trenca el silenci de les onades.

Em sorprèn quan enmig d’aquest joc dirigeix la mà cap al darrera. M’agafa amb força i comença a jugar amb mi. Sota l’aigua la sensació de plaer és molt més densa. La mà la mou amb força i de tan en tan para per enganxar-se plenament amb mi. Em nota totalment excitat, no puc evitar deixar el seu punt de plaer lliure. La corresponc amb els dits lliscant pel seu ventre dirigint-se cap al seu sexe. Es mouen sense problemes ni impediments. És tanta la necessitat d’entrar els dits que s’esquincen dins seu en el moment que ella augmenta el ritme i aconsegueix treure’m un gemec.

Li agrada notar com la meva mà balla dins seu. Es tira un xic endavant, té la necessitat de notar dins seu la calidesa del meu sexe. Entra sense cap mena de problema deixant d’una banda els meus dits. Es comença a moure suaument, fent que entri fins al fons. Aquesta sensació de l’aigua al meu voltant, encara em dóna un punt més de plaer. Gaudeixo al límit d’aquesta nit de sant Joan i no puc evitar cridar en la càlida nit.

Després d’una sèrie de moviments, es torna a apropar cap a mi. Em mira de fit a fit. Sense ni pensar-ho m’acompanya fins al voral de la sorra. S’estira al terra i em demana que l’acompanyi. A la meva ment apareix un pensament clar i nítid. Em poso entre les seves cames i començo a joguinejar  amb el seu sexe. Ona amunt, ona avall i la llengua que s’endinsa en els millors dels seus plaers. Gemega suau, però augmenta cada vegada que l’aigua pica contra el seu sexe i nota com arribo al punt més àlgid del seu plaer.

Està realment excitada. No pot parar de gemegar, cada vegada ho fa més fort. La tinc totalment extasiada. Segueixo amb la tortura del joc fins que em demana que no pari, que segueixi, que la transporti on només puc jo. En una onada més forta que les d’abans aconsegueixo que arribi al seu primer orgasme que s’en va dins del mar.

Encara amb la respiració mig accelerada es gira cap a mi. Dibuixa un somriure malèvol i em tira contra la sorra. No em deixa ni moure. Immòbil, la deixo fer. S’asseu sobre meu i amb la mirada clavada dins meu noto com els nostres sexes s’uneixen. Es comença a moure amb diligència. Sap el que vol, sap el que vull. Augmenta cada vegada més el ritme, aconsegueix en algun moment que sigui frenètic.

No puc evitar el plaer que em dóna ella sobre meu, però a l’hora noto l’aigua que encara m’accelera molt més. Els dos gemeguem en la intensitat de la nit. El ritme és frenètic i sap del cert que sóc tot seu, que estic gaudint i que pot fer el que vulgui amb mi. M’arrapa amb força l’esquena. Al meu torn m’aferro als seus pits amb insistència per silenciar els meus gemecs. Ja no puc més, porta un ritme massa dens per evitar deixar anar un gemec eixordador que entra dins meu i ens transporta als millors dels plaers.

Ajaguts al voral de la sorra estem els dos extasiats. L’aigua puja i baixa pels nostres cossos. En el silenci de la nit es pot escoltar com els nostres cors bateguen amb força. El ritme es va apaivagant mica en mica fins que tanco els ulls. Quan aconsegueixo obrir-los de nou, l’albada es dóna pas a un nou dia. Per primer cop a la meva vida, he vist sortir el sol en el que diuen que és el dia més curt de l’any.

Diumenge de platja i...

Era un diumenge d'estiu a la tarda, veníem de gaudir d'un dia de platja calorós i sufocant. Els nostres cossos venien embriagats de calor i de sol, però després de tot un dia gaudint de l'estiu, ja en teníem prou i desitjàvem arribar a casa quan abans millor, però les cues a la carretera desistien l'intent d'arribar ben aviat, semblava una autèntica processó enmig de la carretera...cotxes i més cotxes...

Ens moviem pocs metres i el cotxe es tornava a aturar, i així llarga estona amb una calor sufocant, tot i l'aire del cotxe, la intensitat del sol ens feia caure alguna gota de suor... La rádio amenitzava aquell camí que no semblava tenir fi. De tant en tant, sorgia alguna conversa, però els silencis em portaven a recordar escenes d'aquell dia de retencions i platja.

A primera hora del matí vam arribar, després d'un suau volt pels carrers sinuosos d'aquella vila de la Costa Brava, vam trobar un raconet amb poca gent per situar-nos. A la platja vam passar un dia distret. Enmig de la retenció el pensament va anar directe a un moment determinat del matí, quan els dos entràvem a l'aigua i amb la complicitat de la calor vas mirar a banda i banda per posar sense pudor ta mà per sobre del meu banyador. Tenies ganes de jugar i jo també, però una colla d'adolescents es van apropar fins on érem i ens van fer desistir de qualsevol joc.

El cotxe es va moure encara no dos metres, però la meva ment s'havia quedat aturada en aquell instant del matí quan notava les teves fines carícies sota l'aigua. En aquell moment, vaig notar una suau llambregada que m'observava. No ho vaig poder evitar, però el desig del matí era més que evident i te'n vas adonar a la primera.

Vaig intentar dissimular, però com que només portava el banyador, comportava que res fos més evident que el desig que s'anava manifestant en aquella tarda de retencions entre les meves cames. Vaig fixar la vista endavant, en qualsevol punt de la carretera, però no servia de res, el desig era massa intens, però aquell no era ni el lloc ni el moment perquè la situació agafés més embranzida...

Em vas mirar i vas fixar ta mirada en el meu banyador, però vas fer com si res dirigint la mirada cap a un altre punt, com si res passés... Fins i tot vas tancar els ulls, no sabia en què pensaves. Vaig arribar a la ingènua conclusió que tenies son i que el meu desig era passatger. Vist que semblava que t'adormies, em vaig centrar en moure el cotxe quan pertocava. Ara uns metres, aturat de nou...i aquest semblava el destí fins empendre el camí cap a casa.

La situació no tenia marge de millora, la música seguia sonant, tu semblaves adormida i a mi a voltes em queia una gota de suor...tenia la ment perduda "in the middle of nowhere", vaig moure el cotxe i en aquell precís instant vaig notar com la teva mà recorria el meu banyador. Em vaig quedar glaçat perquè no esperava ta reacció en aquell moment i més quan semblava que dormies.

No podia treure els ulls de la carretera per por de topar amb el cotxe de davant, però notava com ta mà es passejava sense cap mena de problema per sobre del banyador. El meu desig va reviure en dèssimes de segon, apuntava en força amb el tacte suau que notava sense parar.

Ens vam aturar de nou en aquell via crucis de diumenge. Per sorpresa meva, vaig deixar de notar la teva suau mà, però en aquell instant va arribar la sorpresa. Vas tirar el seient cap enrere tot convidant-me a entrar en acció. No ho vaig poder evitar i la meva mà va començar a recòrrer les teves cames morenes pel sol...els genolls i anar pujant suaument, acariciant l'entrecuix amb decisió tot deixant que ma mà seguís gaudint d'aquella cua d'estiu. Volia seguir més amunt, però el clàxon del cotxe del darrera m'indicava que havia de parar i reiniciar la marxa del cotxe...

Vam avançar uns metres i de nou ens vam aturar. Vaig iniciar una conversa sense sentit, només et volia desconcentrar perquè a les poques paraules ma mà tornava a estar al teu entrecuix per rememorar aquelles sensacions amb la voluntat de trobar el plaer d'aquella llarga cua.

Vaig seguir pujant la mà. El vestit s'anava arronsant. Les cames preses pel sol copsaven la meva mirada. Estava més pendent d'aquella imatge del que passava a la carretera. Pujava suau, però amb pas decisiu...fins que vaig topar amb el biquini. El vaig recòrrer i el vaig rememorar fins a topar-me amb la fina tela. Conforme anava passant el suau tacte, sa respiració anava en augment. La situació em posava més i més i les ganes de descobrir anaven in crescendo.

Vaig topar amb diversos impediments, vaig jugar amb el llaç frágil que aguantava aquella poca roba que amagava el  teu punt de desig i plaer. Les ganes em portaven a jugar amb el llaç fins que...no ho vaig poder evitar més i vaig desfer el llaç per obtenir via lliure al plaer màxim i gaudir d'aquella imatge teva, estirada al cotxe i demanant més, més....

El biquini s'havia desfet, el llaç havia desaparegut i ara tenia via lliure per poder gaudir d'aquell magnífic espectacle. Les mans seguien buscant els punts de màxim plaer. Passava el dit suau per sobre el sexe, acariciava sense parar. Ta respiració s'accelerava més i més. S'escoltava suau el brunzit de ta respiració accelerada, el dit no parava de moure's i just en el punt que va entrar a dins sense problemes, vas tancar les cames per seguidament deixar anar un llarg sospir.

Com més entrava i sortia, més gaudia d'aquell espectacle, però de sobte els cotxes de davant es van posar en moviment i un nou clàxon va sonar tot invitant que reprengués la marxa. D'una revolada vaig iniciar de nou la marxa, però amb ganes d'aturar-me  per seguir gaudint del teu sexe.

Però la sort em va abandonar just en aquell moment, els cotxes semblaven no aturar-se i havia d'estar pendent de la carretera. Tenia els dits molls pel teu desig i al notar-los les ganes venien amb més força. Els cotxes seguien avançant, no podia fer res, només conduir, però en aquell precís moment vaig notar quelcom.

La seva mà va tornar a jugar amb mi, la va passar per sobre el banyador suaument, fent que es desfermés. Tocava per sobre i premia en el moment més inesperat...però havia de tenir la vista fixada a la carretera per evitar topar amb els altres. La circulació era més fluida però tu no paraves de jugar. No sé pas com que vas aconseguir treure el meu punt de plaer del banyador, tenies via lliure per acariciar i fer el que volguéssis.

Em costava molt aguantar la compostura. La mà embriagava el meu sexe, pujava i baixava sense aturador... De nou els cotxes es van aturar, sense ni pensar-ho vaig notar com sa boca s'apropava cap al meu sexe, sense ni pensar-ho la va endinsar per iniciar una sèrie de moviments que em portaven al màxim plaer. No podia deixar de gemegar, no podia gaudir més d'aquella situació enmig de la retenció de diumenge sense que ningú sabés el que estaves fent. Entraves i sorties amb decisió, discreció i força.

La situació era totalment incontrolada. Vas aturar el ritme per fer-me patir un xic més. M'observaves la cara de plaer a cada moment que anaves fins al fons, t'encantava la morbositat de la situació i tot plegat et portava a fer-me gemegar més i més, volies descontrolar-me, m'estaves portant cap allà on volies. No sabia si podria aguantar massa estona més les teves embranzides.

Però en aquell moment, un clàxon va xisclar amb força i em va tornar a la carretera. Et vas moure d'entre les meves cames per deixar-me conduir. Tenia ganes de més i més, però la retenció s'havia dissipat i la carretera restava lliure per arribar en uns minuts a casa.

Vaig prémer l'accelerador, necessitava arribar com abans a casa, aquella retenció no podia acabar així. Teníem els cossos amarats de suor i amb ganes de més plaer. L'excitació i la morbositat de la retenció no es podia acabar així, hi mancava un punt i final.

Per fi aparcava el cotxe. Vaig agafar sa mà i vam pujar d'una revolada cap a casa. Al traspassar la porta la meva mà va fer caure la poca roba que portaves deixant només per mi la vista del biquini negre. Vaig situar la mà sobre el llaç i vaig fer caure'l al terra. Vaig fer el mateix amb la part de dalt. Els cossos salats van adreçar-se cap a la dutxa, mentre hi anàvem et vas desfer com si res del meu banyador.

L'aigua fresca va començar a mullar els nostres cossos. Anava regalimant pel cabell, pel coll, els teus pits, el teu melic, el teu sexe, les teves cames...la meva boca va començar a jugar amb el coll, a mossegar-lo suaument mentre amb la mà premia el cul. Vaig posar un xic de gel per ensabonar-te el coll, baixant després cap als pits, resseguint la seva forma i prement-los de tant en tant per aconseguir un suau gemec.

Un xic més de gel per ensabonar-te el ventre. Llavors et vaig posar contra la paret de la dutxa per gaudir de la teva esquena. Les mans lliscaven per ella, volia arribar al cul per poder-lo prémer amb força a l'hora que l'ensabonava. T'encantava que ho fes, la teva respiració accelerada n'era el testimoni més evident...

Et vaig posar més contra la paret, vaig posar gel a la mà per ensabonar el teu sexe. La mà no només volia fer-ho sinò que pretenia fer-te gemegar un xic més. Notaves com t'anava acariciant, ho feia des del darrera perquè així notessis com el meu sexe t'anava prement contra el cul. El movies per notar-ho millor i cada vegada que la mà entrava un xic dins teu, premies amb més força contra el meu sexe...

Cada vegada tenies la respiració més accelerada. Volia fer-te patir com tu ho havies fet a la retenció. Vaig parar per seguir ensabonant les cames. Notaves com anava baixant, deixant enrere el teu punt màxim de plaer, però m'encantava aquella visió tota plena de l'escuma per tot el cos torrat pel sol, amb les fines marques del biquini.

Quan ja et tenia tota ensabonada, vaig engegar de nou l'aigua. Vaig anar treient l'escuma del sabó i a l'hora resseguia el camí de l'aigua. M'aturava al coll, però més avall vaig resseguir la forma dels pits i vaig passar la llengua per les marques del biquini, allò et feia esbufegar un xic més. Vaig seguir baixant per passar aigua pel melic i fer una nova aturada al teu sexe...

L'aigua es passejava amb força pel teu sexe calent que contrastava amb la frescor de l'aigua. Vaig resseguir la marca del biquini amb la punta dels dits, després vaig fer el mateix amb la llengua. La passava suau, fins que vaig arribar al teu darrera i vaig mossegar-lo en el punt que trencava amb la morenor del sol, aquell gest et va fer gemegar amb força.

Vas agafar d'una revolada el gel per començar-me a ensabonar. Ho vas fer per tot el tors nu. Notava com les teves mans es movien pels pectorals, baixaven amb discreció cap al meu entrecuix. Sentia com anaves arribant, un xic més de gel i vas començar a ensabonar el meu sexe que feia una bona estona que volia notar-te. 

En aquest punt em vas manar que t'ensabones el cul. Vaig obeir i situada així vaig començar a passar el sexe pel teu darrera. Notaves com es passejava amunt i avall i et feia copets, primer amb suavitat i després més fort. El sabó comportava que fregués amb suavitat, discorria el sexe sense problema pel teu cul. T'encantava notar-ho, era com si em masturbés i et posava a mil. Et premia el darrera amb la mà amb força. Només feia que gemegar cada vegada més, aquella situació ens posava massa, però vaig parar i et vaig deixar fer, perquè si seguia en aquell punt amb el teu cul ensabonat...

Vas prendre la iniciativa i et vas girar. Les mans es movien amunt i avall, deixant sentir la meva respiració accelerada. Vas engegar de nou l'aigua fresca per anar treient el sabó. L'aigua em recorria tot el cos, et vas ajupir i mentre sentia que l'aigua recorria el meu sexe, te'l vas posar dins la boca i vas fer-me reviure el joc que havies iniciat al cotxe. M'encantava notar com la teva boca jugava amb la punta i la mossegaves lleument.

Notar-te d'aquella manera i amb el suau tacte de l'aigua m'excitava de sobremanera. Vaig aixecar-te, et vaig posar contra la paret i amb l'aigua pels nostres cossos i sense dilacions vaig entrar dins teu amb força. Tenia ganes d'entrar, de moure'm dins teu. Em movia lent, sense parar, xuclant els teus pits i mossegant-los suaument. Els dos gemegàvem amb força i tu et movies contra la paret per notar-me ben al fons.

Els dos gemegàvem cada vegada més, l'aigua seguia caient pels nostres cossos. Les embranzides arribaven quasi fins l'extenuació. Els teus pits es marcaven més que mai en el vidre. Et movies per notar-me perfectament i t'encantava com m'agafava al teu cul amb les mans amb aquell ritme irrefrenable...

Poc podia esperar que et mouries d'aquella manera...els gemecs s'havien convertit en crits, la respiració accelerada anava al límit, poc més podria aguantar entrant amb aquella força dins teu. Et vas moure de nou per fer que deixés anar tot el plaer que portava dins teu amb un crit de gratificant plaer...

Ens vam quedar exhausts per aquella jornada de platja combinada amb una llarga retenció on tot havia començat. La dutxa final havia estat un bon final, mentre l'aigua seguia caient sobre els nostres cossos i ens feia treure l'augment de temperatura amb aquell final d'infart.