dilluns, 4 de gener de 2016

On air


Per què he acceptat anar a la ràdio avui? A vegades penso de tant bo, burro, però haig de complir encara que sigui un llarg pont i ara m'hi dirigeixi amb poca esma. Tot i això, sé del cert que quan s'obri el llum vermell gaudiré i entregaré tota la passió que tinc dins, perquè fer ràdio es porta a les venes, davant d'un micro em deixo anar i desconnecto de tot.

Ja he aparcat el cotxe i em dirigeixo cap allà. En 20 minuts entro en directe, però ja ho porto tot preparat. Només em cal endollar el Mac i començar a concentrar-me. No sé qui tindré de control de so, ni m'ho he plantejat, quan arribi ho veuré. Em planto davant de la porta després de saludar varis coneguts, però no m'obre ningú. Encara em poso de més mala lluna, però millor calmar-me...

Insisteixo de nou i per fi algú m'obre la porta. Malhumorat em presento i sense contemplacions vaig directe cap a l'estudi, ni em fixo amb qui m'ha obert. Obro la bossa, en trec el mac, l'engego i miro el rellotge, manquen 10 minuts per començar. Tanco els ulls, em relaxo per uns moments. Em poso els cascs i deixo el guió sobre la taula. Aixeco la mirada i ma sorpresa és qui tinc com a tècnic de so, algú a qui no conec. Em disculpo pel canal intern perquè es preparen dues hores d'intens directe i necessito complicitat des del control.
Comença l'espectacle. Llum vermell encès i em deixo anar davant del micro. El mal humor ha desaparegut totalment, quan entro en directe m'oblido de tot i l'adrenalina circula pel meu interior. De tant en tant, llenço alguna llambregada cap al control. De moment tenim bona connexió i tot surt a la perfecció. Tot marxa tal com havia previst.

Ja he superat els primers minuts de programa. Amb les presses no he agafat cap got d'aigua i començo a tenir la gola seca, aprofitaré la primera pausa per anar a dalt i baixar un xic d'aigua. Quan sona el primer anunci surto llençat, no voldria quedar-me sense veu. Tinc 5 minuts ben bons. Trobo la màquina, però cap got. Remenant per la redacció en trobo un, baixo disparat sense ni aire. Creu-ho la porta del control i em fixo amb aquella noia, fins llavors no l'havia fitat.

Per uns segons m'hi fixo. No conec a massa gent de la ràdio perquè m'hi he incorporat fa poc i sempre vaig al meu aire. Però aquella noia per un moment m'està captant tota l'atenció. Em torno a concentrar de nou. Creuem mirades i m'informa que en un minut torno a entrar. Prenc un glop d'aigua i noto com em refresca la gola. Ja estic preparat per tornar al directe. 

Llum vermell, ja torno a estar on air. Intento centrar-me en el que haig de dir per antena, però de tant en tant la meva mirada s’entrecreua amb la noia. Té una mirada que em comença a atraure. En algun moment li intento aguantar, és penetrant i intensa. Estem a uns metres de distància però noto com entra dins meu i m’observa com em moc en directe. 
El programa segueix el guió previst. Em nodreixo la veu d’un glop d’aigua i intento reconduir els meus pensaments cap al programa. A voltes se’m fa complicat, però ja portem quasi una hora i encara queda el tram més complicat, amb una ronda de trucades que espero que vagin bé. Necessito concentrar-me al màxim.

Nova aturada per la publicitat, aprofito per aixecar-me un moment de la cadira per estirar les cames. Els propers minuts seran intensos. Mentre sona la publicitat em dirigeixo cap al control. Allà està ella. M’observa com em bellugo i començo a intercanviar una petita conversa. Aprofito el moment per observar-la més. Em quedo aclaparat per la seva mirada intensa. Aquells ulls em faran perdre la ràdio de vista. Torno mig consternat cap a l’estudi. La ment em viatja a un i mil pensaments. Escolto sa veu per comunicació interna i em deixa de nou mig estorat. Reacciono amb vehemència i em torno a posar els cascs per encarar la part més intensa del programa. 

Un anunci i som-hi. El programa segueix sortint bé. Arriba el moment de vàries comunicacions en directe. La miro vàries vegades perquè hem d’anar bastant coordinats. De nou, noto la seva mirada clavada als meus ulls. No penso desaprofitar l’oportunitat per mirar-la fixament. Ella sembla que no s’arronsa. Li agrada mirar-me als ulls encara que sigui des d’uns metres de distància. Noto com interacciona amb mi. Aquest seguit de mirades em comencen a provocar més d’un ensurt de concentració. Per sort, aconsegueixo reconduir la situació i que la gent no s’adoni per on caminen els meus pensaments. 

La tensió comença a pujar quan una de les entrevistes que tenia programades no contesta al telèfon. Ella veu com estic en tensió. S’em palpa a la cara i de fons escolto com intenta calmar-me. És una situació contradictòria però per un moment aconsegueixo reconduir la situació, em calmo i decideixo fer una petita pausa per la publicitat.

Agafo el meu telèfon i truco al convidat. M’agafa el telèfon i per un moment sembla que tot anirà bé. Li indico que el truqui de nou. Entrem de nou amb l’entrevista. Es nota com estic un xic nerviós perquè no és un personatge molt comú. Entrevistar-lo per ràdio no és gens fàcil, però la seva opinió resulta important per donar un bon contingut al programa. En certs moments em posa contra les cordes i quan queda poc per acabar, agafa i penja el telèfon sense ni dir res. 

Perplex, haig disculpar-me davant de l’audiència. Opto per anar de nou a publicitat. Em quedo davant de l’ordinador observant el que queda de programa. Estic totalment absort, aquella entrevista m’ha deixat un xic tocat. No ho esperava. De sobte, no me n’adono però una mà em passa per sobre l’espatlla. Aprofitant que hi ha un bloc llarg de publicitat, la noia s’ha costat fins a mi per donar-me pau per un moment. Al notar el contacte de la seva mà sobre l’espatlla, m’accelero. Es nota que desitja que em torni a centrar en els últims minuts de programa.

Em reconforto. Ara sí, només 10 minuts i tot haurà acabat. Em sento un xic alleujat amb tota la situació. Notar la seva mà ha tingut el seu efecte, però a l’hora m’ha desconcertat una mica. Quan m’he girat i l’he mirat, de nou s’ha quedat indagant dins dels meus ulls. Tenia les celles arquejades per la tensió del moment, però aquell suau moviment ha aconseguit el seu efecte. M’he asserenat i he pogut encarar amb ànim la recta final del programa.

Últim bloc publicitari, sintonia final i haurà acabat el programa i podré marxar cap a casa. Només manca un minut, però just quan entro per antena, el meu telèfon es comença a il·luminar. Desvio per un segon la mirada i observo que és el polèmic entrevistat que em truca. No penso agafar la trucada i menys en aquell moment. Arrufo les celles, em torno a posar en tensió però aconsegueixo acomiadar el programa.

La noia es dirigeix cap a mi de nou. Em comenta que va cap a dalt. En breu hi aniré. Però de nou sona el telèfon, torna a ser ell. Despenjo i mantenim una acalorada discussió. Ella m’observa des de la porta com hi parlo. En un inici mantinc un to pausat, però ràpidament aconsegueix fer-me sortir de lloc. Estic realment empipat, no entenc com una persona que et deixa a mitja entrevista té els nassos de tornar-me a trucar sinó que és per disculpar-se.

Empipat penjo el telèfon, recullo l’ordinador i veig com ella enfila el camí cap a dalt. Agafo la bossa, recullo tota la paperassa que tinc sobre la taula. Em dirigeixo cap a la redacció. Abans de sortir vull enllestir un parell de coses. M’assec a la meva taula i ella a uns metres. Endreça els papers i a voltes em dirigeix una mirada. Em noto com encara estic en tensió per la conversa que acabo de mantenir per telèfon. 

La mirada de la noia és molt diferent a la d’abans. M’ha deixat fora de joc quan m’ha posat la mà sobre l’espatlla. Els seus ulls denoten una expressió nova que no havia observat fins al moment. Intento acabar el que tenia pensat per poder marxar cap a casa. No queda ningú més a la ràdio, serem els últims a marxar.

Em submergeixo en els meus pensaments i de sobte noto com s’aixeca i s’apropa cap a mi. Em passa de nou la mà per l’espatlla, lluny de relaxar-me augmenta un xic més de tensió. Llavors, passa la mà pel clatell i aconsegueix el seu objectiu. Ja estic una mica més tranquil. Les celles ja no s’arquegen. Em giro, la miro i veig com denota una mirada càlida. No puc refrenar els meus instints. M’aixeco d’una revolada i em situo a pocs centímetres de la seva pell.

És tard ho sé, haig de marxar, ho sé, però necessito descarregar tota la tensió acumulada durant el programa. M’acosto a ella i amb passió m’enfonso dins dels seus llavis. Nota com gran part de la tensió acumulada s’escapa de dins meu. És un petó intens, amb ganes de plaer. Actuo amb certa força i la porto gairebé sobre la taula. No puc evitar moure’m amb rapidesa. Li prenc els llavis amb força, faig el mateix pel coll i passo la mà pel seu cabell.
Em xiuxiueja a cau d’orella que vol que em relaxi. Dins meu penso que ho faré. Començo a jugar amb ella. La tinc contra la taula, no puc evitar jugar amb intensitat amb el seu coll, mentre les mans s’esmunyen per dins la seva roba. Tenen un objectiu clar, notar la seva pell i la calidesa de la seva passió. En un primer moment, se li escapa un lleu gemec pel contacte de les mans un xic fredes. Darrera aquella reacció s'hi amaguen un seguit de sensacions.

Actuo ràpid, tinc moltes ganes de notar com es va desfermant la seva necessitat de calmar-me. Aconsegueixo treure-li el jersei. El proper pas és jugar una estona amb ella. Nota tot el meu pes sobre d’ella, només l’aguanta la taula. Passa la mà per sobre dels meus pantalons i comença a jugar amb mi. Al meu torn, aconsegueixo jugar amb el coll. Li passo la llengua amb força, mossego el lòbul de l’orella, faig el mateix amb l’espatlla i se li escapa un nou sospir.

Ràpidament, ha aconseguit desempallegar-se del cinturó. Les seves mans es mouen realment ràpid. Sense ni pensar-ho, ha posat la mà a dins i juga amb mi, em fa patir, em fa gaudir, em vol relaxar. Ara és ella qui m’ha reclinat sobre la taula. Comença a jugar amb el meu sexe. Noto com primer el toca suaument, però a l’hora el pren amb força. La seva llengua hi juga, la mà fa el mateix fins que noto com entra dins la seva boca. Aquella situació em pot més que aquella punyetera entrevista. Està aconseguint que gemegui sense parar sobre la taula i m'oblidi de tot.

Si segueix molta estona més així, tindrà el que volia, aconseguirà que em relaxi. Però no ho vull, desitjo gaudir-la al màxim. Aconsegueixo reincorporar-me amb certs problemes. La tinc allà, entre les meves cames i no puc evitar aixecar-la perquè arribi fins als llavis. Aprofito l’ocasió per obrir-li els pantalons. Li descordo a poc a poc, mentre dirigeixo la meva mirada cap als seus pits. Baixo a poc a poc des del coll. Ella nota com les mans es mouen per la seva cintura, he aconseguit una primera fita, però ara em vull concentrar en els pits.

Amb força, retiro les tires dels sostenidors. Cauen pel seu propi pes i em queden davant dels meus ulls els seus pits. Els miro, la miro a ella i sense ni pensar-ho un dels pits entra de ple dins la meva boca. El començo a succionar. Està totalment dur, està realment excitada. A cada nou moviment, no pot evitar de deixar anar un llarg sospir. Mentre segueixo jugant amb els pits, la mà ha baixat fins a les seves calcetes i s’introdueixen a dins. Li comento a cau d’orella que serà un any ple d’humitats. No pot evitar somriure, però a l’hora, nota com de nou queixalo lleument la punta del mugró i es torna a ruboritzar tot deixant anar un nou sospir. 

Les mans segueixen jugant dins les calcetes. La punta del dit s’hi passeja amb calma però amb decisió. Han pres la determinació que quan ella menys s’ho esperi entraran dins seu. Ho planejo perfectament, em dedico per uns moments a jugar amb l’altre pit. Està tens, li agrada notar com el succiono amb calma. En aquest punt ho tinc decidit, i els dits entren dins seu deixant anar un plaent sospir.  

A l’hora, la torno a apropar cap a mi. Nota com el meu sexe es passeja per sobre el seu, però les calcetes impedeixen un contacte directe. Estic contra la taula i ella gairebé sobre meu. Passo les mans per darrera les seves natges i les premo amb força fent que noti tot el plaer que amago dins meu. L’apropo cada vegada més cap al meu sexe amb les mans clavades a les seves natges.

M’aixeco de sobre la taula, la situo a ella a sobre, em desempallego de la poca roba que li queda. Passo el meu alè per sobre el seu sexe, nota com la meva respiració ronda el seu plaer. Em situo entre les seves cames i començo a jugar sense cap mena de contemplació amb el seu sexe. Ho nota tot, la llengua, els dits, la boca. Tot plegat, la desferma amb una intensitat imprevisible. Està totalment fora de control, aquella és la meva oportunitat.

Passejo el meu sexe per sobre del seu. Denoto com té ganes de notar-lo dins seu, però lluny de complir el seu desig, el segueixo passejant, sense més. Aquella situació la carrega de ganes de sentir-la i sense adonar-me prem el meu sexe amb la mà i fa que entri dins seu. Es remou sobre la taula quan nota que entro amb força i descarrego tota la tensió acumulada.

Els dos estem realment fora de control. La taula aguanta com pot les batzegades que faig quan entro dins seu. Les seves mans s’aferren als costats de la taula perquè cada vegada entro amb més força. És un no parar. Entro i surto sense pensar-ho, ella gemega sense pensar que està enmig de la redacció de la ràdio. Tot plegat em pot més, però a fora ja és fosc i no hi ha perill que arribi ningú.

L’aixeco, la poso contra mi. Canviem de posició i la faig seure sobre meu. Entra i surt sense parar. A cada embranzida, arqueja el seu cos, La tinc a sobre, estic sense control. Cada vegada entra més al fons i durant uns segons es queda totalment aturada per notar tot el plaer dins seu. Inicia una sèrie de moviments sense aturador, els dos cossos s’arquegen sense control. No puc més, no aguanto més i em deixo anar finalment a l’hora que ella fa el mateix.

Em deixo caure sobre la taula totalment extasiat. Ella es repenja sobre meu i durant uns minuts no aconsegueixo articular cap mena de paraula. Tinc la gola totalment seca, em reincorporo, vaig a buscar un got d’aigua, n’hi serveixo un i per fi aconsegueixo dir alguna frase. Estic totalment atònit. Ella em confessa que quan veu algú molt estressat té la necessitat de calmar-lo perquè recuperi la calma. Sens dubte que ho ha aconseguit ja que  m’he oblidat totalment de l’entrevista.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada