dilluns, 8 de setembre de 2014

El despertar del paller

Assegut a l’era de casa, gaudeixo de les últimes aclucades d’un dia d’estiu. El dia es va acabant i m’agrada observar com es va enfosquint. Cada vegada el dia s’escurça més, senyal inequívoc que ens dirigim cap a la tardor, tot i això, encara fa calor. En aquests moments de relax són quan apareixen mil i un records de quan era petit.
Aixeco un xic la mirada i observo el paller. Per ell sembla que no li han passat els anys, potser un xic més abandonat que quan teníem més activitat ramadera a casa, però segueix allà impassible al pas del temps. Deixo l’era, per apropar-me a fer-hi una ullada. En aquest moment es repeteixen algunes imatges que vaig tenir quan era més jove i hi passava llargues estones.
Quan no era més que un nin, m’agradava passar-hi llargues estones, estirat sobre la palla o bé amagat. Un dels meus llocs preferits era quan el paller estava ple de  bales de palla i el carro era l’únic indret que quedava lliure. Al seu interior hi havia una mica de palla, el que el feia confortable tot i que fa anys que d’allí no es movia, però era un element més dels meus paisatges infantils.
M’endinso dins del paller i veig com ja no hi ha bales de palla, però encara hi ha restes de temps passats. M’aturo i observo el carro, quins records i quines experiències viscudes. Tinc un petit flaix que em transporta a una de les primeres experiències que recordo. El carro era el meu amagatall preferit i a vegades s’hi amagaven sorpreses.
Recordo que era un dia d’estiu, com avui. Cap al vespre i quan la calor començava a afluixar m’agradava amagar-me dins del carro, aquell era el meu espai, pocs coneixien el meu amagatall secret. La meva sorpresa va ser aquell dia d’estiu quan vaig gaudir d’un moment de plaer.
Estava estirat al carro, deixant anar la ment. De sobte, vaig sentir unes rialles que s’acostaven cap on era jo. Aixecant un xic la vista, vaig poder fitar que era una parella que s’adreçava cap a dins del paller. Els vaig observar com els dos s’anaven apropant i passaven per davant meu, sense adonar-se que algú els podria estar observant. La  meva respiració gairebé ni s’escoltava, no em volia moure, volia saber què acabaria passant en aquell paller.


Seguia immòbil. Per la meva ment passaven mil i un pensaments. En aquell llavors, era un adolescent, coneixia algunes coses sobre el sexe, poques, però mai m’havia trobat en una situació com aquella. Mentre recordo aquell passatge de la joventut, em situo en la mateixa posició sobre el carro, per seguir rememorant el despertar del paller.
Recordo perfectament com la parella es va anar endinsant cap a dins del paller. Tot i haver-hi molta palla, van aconseguir trobar un lloc on estirar-se. M’ho seguia mirant des de la distància, aquell espectacle era digne de veure. Es van estirar sobre un tou de palla que hi havia i van començar a jugar amb les seves boques.
Primer s’anaven besant lentament, semblava que no tenien pressa. Com adolescent que era, m’agradava mirar què passava. Em fixava en la noia. Ja en aquell moment em quedava amb els petits detalls. Ella vestia un vestit curt d’estiu, en canvi ell anava amb uns pantalons curts i una camiseta. 
Seguien amb el seu joc dels petons, ell anava jugant amb el seu coll, les seves orelles, però les seves mans eren inquietes. Van començar a passejar-se per sobre el vestit, i s’anaven aturant quan trobaven quelcom interessant. Primer va gaudir dels pits de la noia, els acariciava per sobre la roba, ella gaudia d’aquell moment i de les sensacions que li conferien quan jugava amb el seu coll i notava com la mà anava prement cada cop més  fort els seus pits.
El joc seguia i jo tenia els ulls oberts com taronges. No podia parar de mirar, aquella imatge em provocava reaccions al meu cos. Estava descobrint que m’agradava observar aquella parella. Tot i el pas del temps, ara quan recordo aquell moment, observo com la reacció que tenia llavors era la mateixa que tinc ara mateix.
De sobte, el noi va passar a l’acció. No en tenia prou de prémer els pits, de jugar-hi, de veure com ella s’anava accelerant mica en mica, quan va decidir anar un pas més enllà. La mà va baixar cap al ventre, no podia parar de baixar i jo no podia parar d’observar cap on volia anar. Ara ho sabia, però en aquells moments la meva innocència no imaginava què buscava entre les seves cames.
El noi va començar a acariciar les cames, però allò només era una excusa, perquè el que realment volia era endinsar-se dins de la seva pell per comprovar l’estat d’excitació de la noia. Amb els ulls ben oberts, vaig comprovar quines eren les seves intencions. El vestit anava pujant lentament fins que la mà es va apoderar totalment del seu entrecuix.
Ella no parava de flexionar el cos, de respirar cada vegada de manera més accelerada. Fruïa com mai d’aquell espectacle del despertar del paller. La mà seguia el seu camí irrefrenable cap a la part més preuada d’aquella noia. Vaig notar que havia arribat al seu objectiu quan ella va deixar anar un lleu i sostingut crit de plaer. Fins i tot jo em vaig accelerar, no sabia què passava però volia seguir mirant què acabava passant.
Segueixo dins del carro, estirat. Tot i haver passat molts anys, la meva mirada segueix mirant cap al mateix punt on s’havia estirat la parella. Tot i la distància en el temps, recordo perfectament cada moviment dels dos, aquell record m’està conferint un alt grau d’excitació. La meva ment vol seguir recordant què feia la parella.
Seguia observant a escassos metres, quan de sobte vaig començar a dibuixar una sèrie de jocs entre la parella. Ell no deixava de jugar per sota el vestit, la mà es movia amunt i avall. Ella no perdia el temps i va aconseguir despendre’s de la camiseta del noi. Va començar a petonejar-lo pel pit i pel coll. Ell no defallia en el seu intent d’inspeccionar sota el vestit, les calcetes d’ella ja gairebé eren fora. Havia aconseguit fer-les baixar i tenia via lliure per acariciar el que volgués.
Ella per la seva part, seguia buscant per sobre els pantalons. Anava acariciant, però com aquell qui diu no feia falta. Ja veia que els pantalons el molestaven, per això va decidir descordar-los i donar via lliure al punt de plaer. Quan vaig veure allò, vaig quedar ben enlluernat, l’espectacle era digne d’admirar i l’excitació que m’anava donant era més i més gran. No em perdia cap mena de detall, volia saber què acabaria passant.
De cop i volta, ella va aconseguir despendre’s de la poca roba que li quedava al noi. Es van seguir rebolcant sobre la palla. Jugaven, reien, somreien, sospiraven, era tot un joc i un espectacle per admirar. La situació encara anava a més. Ella no se’n podia estar, el va deixar immòbil sobre la palla i es va situar sobre seu.
Els meus ulls oberts com taronges, observaven com ella el buscava. Els dos van deixar anar un llarg sospir, ell havia entrat dins d’ella sense cap mena de problema. Ella arquejava el cos cada vegada que ell aconseguia entrar al punt més àlgid del seu plaer. Jo tenia molta calor, encara tinc gravada a la meva ment els arquejos que feia la noia cada vegada que arribava al fons. Els moviments ràpids i precisos, els gemecs cada vegada més persistents, el plaer s’apoderava de la parella i jo observant tot aquell espectacle.
Em costava contenir la respiració. Però havia de fer-ho perquè sinó em podrien descobrir. Era la última cosa que volia, havia de seguir gaudint d’aquell espectacle. Cada vegada els dos cossos s’unien més al fons, ella gemegava amb força i ell deixava anar uns sospirs que denotaven el seu estat màxim de plaer. Cada vegada la noia s’arquejava més, el ritme era més ràpid, no podien parar d’entrar i sortir. Les mans del noi, premien amb força els pits.
Recordant tot aquell episodi, fa que el meu estat d’excitació arribi al màxim. He tancat els ulls per seguir recordant com va acabar tot aquell espectacle, però hi ha coses que no les puc amagar. Sota el pantaló d’estiu s’amaga una font de plaer que ara no puc evitar i que no tinc intenció d’amagar.
La parella entrava i sortia cada vegada més ràpid. La noia ja anava pel seu segon orgasme, ell encara podia aguantar una mica més, però era qüestió de segons perquè arribés al seu punt i final. Ella li buscava el punt més profund per conferir-li tot el plaer que necessitava. Amb els gestos, gemecs i sospirs d’un i altre s’aventurava que el final estava per arribar. Ell estirat sobre la palla, ella estirada sobre el seu cos s’havien deixat anar en un últim sospir. 
Es van relaxar durant uns minuts sobre el paller. El dia gairebé ja havia fosquejat totalment. Es van escoltar uns sorolls i allò va fer que la parella es vestís ràpidament. Sense ni pensar-ho es van posar la roba com van poder i van marxar del despertar del paller. Jo com que ja coneixia aquells sorolls ni em vaig immutar. Quan van haver marxat, vaig tornar cap a casa que era tard.
La meva ment torna al present. Segueixo estirat sobre el carro, però l’excitació dels records d’aquell dia encara es poden fitar al meu cos. Necessito relaxar-me una mica, abans de tornar cap a casa. Ja ha fosquejat i em disposo a obrir els ulls. La meva sorpresa és quan observo que no estic sol.
Ella esta allà, m’ha estat observant durant tota l’estona que m’he estirat sobre el carro. Allí davant meu, em mira impassible, esperant que reaccioni d’alguna manera. S’asseu al costat del carro i em pregunta què he estat fent. Com és que el meu cos amaga aquell estat de desig. La miro i li  pregunto si vol saber què ha passat.
S’apropa al meu costat. La meva excitació segueix el seu curs. Ella porta un vestit d’estiu, igual que la noia d’aquell dia. La fito de dalt a baix, li dic que s’apropi cap on sóc jo, que li explicaré una història. Ella lentament para bé l’orella, s’asseu al meu costat, al carro.
Començo a explicar-li que vivia allà mateix. Aquell paller guardava moltes històries que havia viscut de petit. Entre una d’elles hi havia la que us acabo d’explicar. Té les cames estirades al meu costat, jo de costat vaig rememorant de nou tota la història. Ella va escoltant atentament. No es perd cap mena de detall. A mesura que la història va avançant, m’escolta més atentament. No puc amagar en cap moment el meu estat d’excitació que és ben visible als seus ulls, però ella fa com si res, té interès per la història d’aquell nen i la parella.
Segueixo explicant els detalls de la trobada amb la parella. Les meves mans no poden evitar anar pujant lentament per les seves cames. La pell és fina i com que tinc les mans iguals de fines, puc pujar sense cap mena de problema. Ella es mostra impassible, deixa que les meves mans vagin pujant a poc a poc, sense presses. Per la meva part, segueixo explicant la història.
Quan gairebé arribo a sota el vestit, decideixo seguir inspeccionant per sota la roba, la meva sorpresa és quan no hi ha cap mena de roba, ha vingut només amb el vestit posat. Els dits llisquen amb suavitat per sobre del seu sexe. Miro de concentrar-me al màxim per seguir fil per randa la història que li estic explicant. És molt complicat concentrar-se en aquesta situació.
Segueixo jugant amb ella, noto com la seva atenció va minvant per moments. La mà juga a plaer sota el seu vestit. Acaricio sense parar. Just en el moment que li  explico que el cos de la noia s’arquejava, deixar anar el vestit que sosté sobre el seu cos amb un sensual moviment per desfer el fil que l’aguantava. Quedo totalment de pedra al veure aquesta imatge.
No puc seguir explicant la història. Paro en sec i la meva boca es dirigeix directament cap al seu entrecuix. Vull donar-li paler, vull que gaudeixi al màxim, vull notar-la com entra dins meu, sense més, vull reviure aquella història de petit. Ella ja no està gens impassible, es deixa portar per la circumstància. Arqueja el cos cada vegada que nota que la llengua o el dit entra dins seu.
La giro i em poso sobre seu. Acaricio tota l’esquena, baixant a poc a poc, sense pressa, gaudint de cada centímetre d’aquella pell fina però que ja està amb un grau de suor. Segueixo baixant, el meu objectiu és jugar amb el seu darrere. Les mans agafen amb força aquella part del seu cos, no s’ho espera i ella  deixa anar un llarg sospir.
La boca va baixant, tinc ganes de jugar amb aquella part del seu cos. Mossegades lleugeres, després premo les mans contra el seu darrere i hi faig algun copet suau perquè el plaer sigui major. Ella gemega cada vegada més sobre el carro. Estirada cul amunt, li obro suaument les cames i ella nota com pel seu darrere s’hi passeja el meu punt de plaer. M’encanta jugar en aquesta posició. Ella sembla que s’ha oblidat totalment de la història.
Cada vegada que nota com jugo entre les seves cames, ella deixa anar un esbufec de plaer. Cada vegada que ho substitueixo per les meves mans o dits, deixa anar un sospir. Cada vegada que li mossego el darrere deixa anar un lleu crit que li confereix un plaer màxim.
Ja no puc, ni vull aguantar molt més. Necessito sentir-la a dins. D’una revolada, la faig girar, sense ni pensar-ho em situo mig assegut sobre el carro. A ella la dirigeixo perquè s’assegui sobre meu. Sense ni pensar-ho em fa cas. Entra tota de cop, ella deixa anar un sospir que m’entra directament per les meves orelles. Sentir-la gemegar d’aquesta manera em dona un grau d’excitació màxima. 
Entra i surt sobre meu, ella dirigeix el ritme, sense presses, però entrant fins al fons. No puc deixar de gaudir en aquest moment. Em va  dient coses a cau d’orella. Jo sospiro sense parar. M’entretenc a jugar una mica amb els seus pits, els mossego, i ella incrementa el ritme.
Em té tot dins seu. Les dues boques s’uneixen per seguir gaudint d’aquell moment. Li mossego el llavi cada vegada que entra al punt màxim de plaer. No ens podem contenir de la situació ni del moment, ens deixem portar sense més. Els sospirs ja s’han convertit en gemecs en tota regla. No puc parar d’entrar i sortir, no em puc contenir molta estona més en aquella situació. Ritmes ràpids, gemecs profunds i finalment em deixo anar totalment arribant al punt i final.

Quan els dos reposem sobre el carro, descansant d’aquesta nova situació al paller, ella em pregunta si li puc acabar d’explicar la història. Recordo exactament el punt on l’havia deixat. Segueixo relatant els fets de la meva adolescència en aquest dia d’estiu de fa anys, però que avui volia recordar. 

1 comentari:

  1. Xavier Serra!!!repeteixo trovo els escrit o comentaris perfectes,pero son massa llarcs al que posas al comesamen el fa massa llarcs, amb Al despertar del Pallar!! sen podrian fer dues historias i aixi serian mes curts es la meva opinio,hi ho no soc escriptor......

    ResponElimina