diumenge, 20 de juliol de 2014

El plat dolç



Feia ja un temps que s’intercanviaven missatges, xerrades, estones. Tenien la lleugera sensació que es coneixien molt, però no s’havien vist mai. Parlaven molt, però no s’havien escoltat la veu. S’havien imaginat molt, però no s’havien vist presencialment. Havien fet volar molt la imaginació, però no l’havien portat a la realitat. Però totes aquelles sensacions en breu s’acabarien, aquella nit havien quedat per sopar, per coneixes, per parlar, per olorar-se, per intercanviar una simple mirada…

El primer contacte va ser del tot diferent. Quan veus una persona, saps de sobres si era allò el que esperaves o no. Certament, els dos van quedar satisfets del primer contacte visual. Les primeres paraules, la primera creuada de mirades, el primer somriure, el primer joc amb la presència dels dos. Es miraven, s’indagaven, s’observaven sense parar. El “feed back" directe va ser el primer punt d’un llarg sopar.

Asseguts a la taula, van començar a xerrar. Semblava que es coneguessin de tota la vida. Hi havia una bona interacció entre els dos. Es van començar a explicar històries. Era una conversa amena. Si hi hagués algú a la taula del costat, pensaria que senzillament tenien una conversa animada, distreta, plena de paraules, però si era capaç d’anar un xic més enllà es dibuixava la química que s’havia creat entre els dos.

Les mirades es creuaven de manera constant, ell aprofitava per fitar-li el cos, es fixava en com anava vestida, en els complements que portava. La parada a les parts del cos d’ella que quedaven a l’aire o les que donaven fruit a la imaginació eren obligades. Ella com aquell qui diu no ho percebia, però ell ja l’havia fitat. Havia creuat mirades de complicitat, fins i tot de desig.

Ella havia fet el mateix, però d’altra manera. Es va fixar en la manera com vestia ell. No va fitar el seu cos, però si que va fer una primera aturada obligada, les seves mans. Sempre que coneixia un home, la primera aturada la feia a les mans. Les analitzava, les mirava i és que sa mare sempre li havia dit que les mans són el reflex de l’ànima. Un cop fet aquest primer anàlisi passava a observar fets secundaris. Com vestia, com es movien els seus llavis, com gestionava, com…


L’intercanvi de mirades seguia. Els dos s’agradaven. El sopar seguia el seu camí. Les copes de vi anaven constantment cap a les seves boques. Els dos observaven com l’altre bevia, com menjava, com parlava…havien estat moltes converses allunyats un de l’altre i per fi es podien mirar, s’havien pogut tocar, mirar, analitzar…però encara hi havia espai per fer recórrer un xic més la imaginació.

Ja havien menjat el primer plat, el segon, havien begut vi, havien fruit de tot un espectacle amb els sentits de la boca. Era el moment de passar a degustar quelcom dolç. Ell es va aixecar per anar-ho a buscar. Quan va tornar cap a la taula, ella el mirava diferent, amb més desig, amb més ganes. Veure-la que el mirava així, li havia fet créixer els sentits. Començava a notar que allò dolç potser seria altra cosa.

Es va apropar fins a la taula, li va passar el plat per darrera per deixar-lo davant seu perquè comences a degustar el plat més dolç del sopar. Al deixar el plat, no va poder obviar la bona olor que desprenia. Es va apropar sigil·losament cap al seu coll per poder-la olorar ni que fos un moment. La flaira que ella desprenia, li va entrar directament al nas. Era una olor suggerent  que li va fer revifar les converses apassionants que havien tingut només feia uns pocs dies. 

Ella va notar, com s’havia atansat aprop seu per poder-la olorar. Aquella situació la va acabar de provocar. Ell no se’n va poder estar de dir-li quelcom a cau d’orella, però el que no sabia és que l’orella era el seu punt feble. Es va atansar un xic enrere per escoltar ben bé el que li deia, ell es va deixar portar i va començar a jugar amb el seu coll. L’olorava, li encantava l’olor que feia i no podia deixar de jugar. Sentia com a ella se li posava la pell de gallina, aquell indicador el va animar a fer un pas més.

No se’n podia estar. Havia desitjat durant molt de temps aquell moment i ara la tenia allà, era seva, podia jugar amb ella, podia notar el contacte de la seva pell, el contorn del seu cos, la respiració més accelerada…un cúmul de circumstàncies que el portaven a emprendre un nou pas, la volia seva, volia notar-la i volia fruir de tot el seu cos. Per això va seguir jugant amb el coll, hi passava la llengua, l’olorava i ella es deixava fer mentre allò dolç seguia sobre la taula sense que ningú en fes cas.

Es va aventurar a provar una nova cosa, es va dirigir cap a l’orella i hi va jugar una bona estona. Aquell era el seu punt feble, ella amb això estava totalment perduda i es deixava portar sense pensar ni el lloc ni el moment. Estava totalment descontrolada, notar la llengua dins la seva orella la feia accelerar. La respiració augmentava lentament, li agradava notar la seva presència per darrera.

El joc del plat dolç seguia. La va aixecar suaument de la  cadira perquè els dos cossos es poguessin notar. Fins llavors havien fet una aproximació visual, quedava fer-la cos a cos, notar l’escalfor directament i no només per les mirades d’excitació i de ganes de jugar. Es van aferrar un a l’altre mentre ell seguia jugant amb el seu coll, mossegant suaument el lòbul de l’orella, fent que ella tingués una respiració accelerada.

Ell la va girar, es va enganxar al  seu cos, tot notant com a ell li anava creixent l’excitació. La mà d’ell va recórrer tot el vestit de dalt a baix, la d’ella va buscar el punt de màxim plaer fent que anés creixent segon a segon. Havia tingut moltes ganes de notar la seva presència sexual, mai hauria pensat que fos en aquell moment i per això va decidir descordar un botó dels pantalons per deixar pas a un segon i després a un tercer fins que va aconseguir fer passar la mà cap a dins per notar-la en la seva gran plenitud.

En canvi, les mans d’ell anaven jugant per tot el cos mentre seguia fruint amb el seu coll, l’orella, les espatlles, tot el que ella li permetia, però la mà era juganera i ja havia aconseguit descordar el vestit. Havia pogut jugar lleument amb els pits, els havia tocat suaument per sobre la roba i quan un dit es va escapolir per tocar-li el mugró, ella va fer un lleu esbufeg de plaer.

Les mans s’afanyaven a treure allò que els feia nosa i calor en aquell moment, la roba. Ell va aconseguir treure-li el vestit. La tenia allà davant, gairebé nua, jugant amb el seu cos. Ella va fer el mateix, li va treure la roba deixant només un bri del que portava. Ara hi havia pocs impediments perquè seguissin amb el seu joc. La va agafar amb la mà i la va conduir fins a la seva habitació.

Desitjava jugar amb tot el seu cos. No va deixar ni que arribés al llit quan va començar un joc de carícies. La va agafar per darrera perquè notés com la seva excitació anava en augment i per poder jugar amb tot el plaer del món dels seus pits. Els tocava suaument, però aprofitava l’ocasió perfecta per prémer la part del mugró. Ella anava augmentant la seva respiració i es deixava portar pel moment. La mà va baixar lentament cap a les seves calcetes. Notava com passava per sobre i com per darrera l’anava excitant amb el toc del seu sexe. Cada vegada estava més i més excitada.

La mà no se’n podia estar de fer una introspecció. Va entrar a poc a poc cap a dins. Notava com ella estava totalment humida. Tenia la necessitat de notar-ho amb els seus dits, de gaudir dels seus gemecs a cau d’orella. Després ell li va xiuxiuejar quelcom, fet que va aprofitar per recórrer amb el dit tot el seu sexe. Allò la va excitar de sobre manera. Notar el seu xiuxiueig i com s’anava accelerant li feia perdre tots els sentits.

Ella va aprofitar per posar la mà dins dels slips, tenia ganes de notar com anava creixent, com anava augmentant, en definitiva volia notar el plaer dins seu. Hi anava jugant amb suavitat, la tocava, l’acariciava. Ell per la seva part, seguia jugant dins les calcetes, quan li tocava el punt dèbil, feia entrar un dit a dins, suaument, perquè ella deixés anar un nou anhel de passió.

Es van despendre de la poca roba que els quedava, ja no hi havia cap mena de barrera ni limitacions. Ella notava tot el poder del seu sexe i l’anava prement cap a ella, li agradava notar-ho d’aquella manera. Ell es va acostar al llit, es va asseure a una de les cantonades  i va fer que vingués directe. Es va apropar cap a ell, volia notar tot el plaer a dins seu, deixar-se portar pel joc. Ella dirigia el plaer, va notar com tot entrava fins al fons i iniciava un ritme suau però plaent. Ell agafava la mà amb els pits i hi jugava. Ella no podia parar, li encantava notar com entrava i sortia, com tenia tot el control de la situació, com li tocava els pits, com la mossegava. 

La suor dels dos cossos cada cop anava a més, ella seguia gemegant de plaer, notant tota la força a dins seu. Ell seguia entrant i sortint, li encantava tenir-la allà sobre. Els dos gemegaven de plaer. El millor punt és quan ella parava i notava el seu sexe en el punt més al fons del plaer. Les gotes de suor anaven caient sobre el llit, la passió era irrefrenable, l'èxtasi era total...

Estaven arribant a un punt d’excitació màxima. Ella va parar i es va posar de costat a ell, encara faltava l’assalt final. Ell es va estirar sobre el llit, ella es va posar d’esquenes a ell asseguda a sobre i va tornar a impregnar el ritme. Tenia ganes de fer-lo arribar al punt màxim de plaer. Ella d’esquenes a ell, podia controlar el joc dels dos, la mà d’ell li agafava les natges, les premia amb força a cada envestida que notava dins seu. 

Cada cop ella anava més ràpid, els gemecs dels dos eren més constants, més forts, més ràpid es movien els dos. La mà d’ell aconseguia arribar fins al clítoris  i aquella sensació va ser el punt culminant perquè ella fes un moviment ràpid que els va permetre als dos arribar al punt més alt de plaer. Tota la passió del sopar s’havia concentrat en aquell moment al crit uníson dels dos i amb un llarg anhel final.

Es van estirar sobre el llit, deixant passar els minuts. Relaxats, van seguir amb la conversa, amb les carícies deixant passar la brisa d’estiu per sobre els seus cossos. Finalment els dos es van adormir, encara amb el plat dolç sobre la taula esperant que algú se’l mengés.
 


 




 

3 comentaris:

  1. De vegades, el plat més dolç no són les postres sinó l'àpat en si (sobretot si és compartit...)
    Em quedo amb un bon regust a la boca ;-)

    ResponElimina
  2. Una historia molt real!!!
    M'encanta

    ResponElimina