diumenge, 7 d’abril del 2013

Al concert



La música començava a sonar. Hi havia ganes de concert i de tornar-los a escoltar. En breu sortirien a l’escenari i és quan tothom es va posar a la part de davant. Tots amb la boca oberta esperant escoltar aquella frase que encetava molts dels seus concerts. Per fi van sortir a l’escenari acompanyats d’un espectacle de llums i amb la música ressonant per tot el recinte.

“Som els Pets de Constantí i Visca la mare que ens va parir!!”



Tot estava en marxa, la música s’apoderava dels nostres cossos. Saltant, cantant, gaudint i escoltant tot aquell espectacle que ens feia descarregar una bona dosi d’adrenalina. A mig concert va tocar rebaixar el ritme que ens estaven donant a tots els assistents. 

Ja feia estona que t’havia observat. Eres allà davant meu. L’estiu comportava els concerts que tant em feien gaudir. Estava situat darrera teu. A cada salt anàvem topant. Els nostres cossos s’anaven acariciant al ritme de la música. Primer era un lent frenesí de notar la calor corporal al ritme de la música però cada cop l’acció anava a més.

Notaves el meu anhel. Les mans se situaven per darrera el teu cos. M’agradava notar la teva pell al ritme de la música. En un moment donat, vam topar els dos. Et vas girar i em vas picar l’ullet donant el consentiment a sentir una mica més en aquell concert. Sense ni pensar-ho vaig decidir seguir donant forma a l’espectacle del tacte.

Les cançons s’anaven succeint. Vaig començar a passar la mà per darrera el teu cos. Sense ni notar-ho, baixava des de l’espatlla tot resseguint la columna vertebral fins arribar al final de l’esquena. Resseguint la teva figura amb el contorn dels dits. Notant cada moviment que feies. La sensualitat del moment em feia seguir baixant. Et palpava els texans, de dalt a baix i prement la part on més t’agradava. Et vas tirar un xic enrere i et vas enganxar amb mi per poder notar el meu anhel darrera teu.

Els cossos es movien al ritme de la música. Ningú no sabia que estàvem fruint no només de la música sinó del nostre joc sensual. Em vaig apropar darrere teu i notaves com mica en mica anava pujant el to. Gairebé agafat al teu darrere, el ritme de la música ens portava a augmentar la morbositat de la situació.

Hi havia molta gent. Aquest fet em permetia jugar completament amb el teu cos. Quan era el moment, m’aproximava molt a tu perquè notessis des del darrera com la meva excitació anava en augment. Era un joc de tocar, de jugar de seduir, però sense poder anar a més. M’encantava el contacte dels dos cossos i tu et tiraves enganxada al meu cos per notar la meva notable excitació.

El concert seguia. La música no parava de sonar. La gent estava totalment entregada a l'espectacle. Vas decidir passar a l'acció. Et vas posar just davant meu i vaig notar com les mans anaven cap a la part de darrera. Les vas començar a passar per la part davantera. Notaves com l’excitació estava al màxim. T’agradava notar com anava en augment. Palpaves allò que et podia donar plaer sense pensar-ho. Anaves acariciant per sobre els pantalons. Una situació que ens posava als dos.

En un moment, et vas tirar cap enrere, marcant el teu cos contra el meu sexe. Aquell joc m’estava excitant massa. Com aquell qui diu, poc seguíem el ritme de la música. Estàvem més per seguir-nos donant plaer. Era el meu torn. Et vas tirar enganxada al meu cos i vaig aprofitar per endinsar una de les meves mans per sota la camiseta. Volia notar el tacte dels teus pits. No podia esplaiar-m’hi massa perquè hi havia molta gent. Però les mans es van moure per sota.

Les pujava  pel melic, notant la pell ben calenta pel ritme de les cançons. S’apropaven cap als teus pits i els vaig prémer per notar com el teu cos es tirava enrere i es clavava totalment contra el meu punt de plaer. Vas posar les mans per sobre dels meus texans. Notava el tacte càlid de les teves mans com s’anaven endinsant dins dels pantalons. Les meves gaudien amb els teus pits. Tocant-los i donant plaer. Era una situació totalment morbosa. El ritme de les cançons ens feien augmentar els tocaments a una banda i l’altra.

En aquell punt, vaig decidir intentar quelcom que mai hauria imaginat i menys entre tanta gent. Com que gairebé no ens observaven, vaig descordar un parell de botons dels teus texans per endinsar-hi la mà. Ho vaig fent lent, la meva sorpresa va ser quan no portaves roba interior. La punta dels dits relliscava a causa de la teva excitació.

El ritme no parava. Els nostres cossos es movien al ritme del nostre plaer. Ens deixàvem endur pel frenesí del moment. Hi havia molta gent en aquell concert. Em vas agafar la mà i em vas conduir cap a la zona de darrere del concert. Anàvem sentint com la gent no parava de saltar i cridar, ells s’ho passaven bé però nosaltres encara millor.

Per sort, ens vam anar allunyant. Vam sortir del recinte on es feia el concert. Enmig de la nit, vam trobar una zona fosca on no hi havia ningú. Sense poder-ho evitar, vas posar-me la mà a sobre els pantalons i me’ls vas descordar. Vaig fer el mateix. Vas comprovar com tota aquella excitació sortia de cop. Et vaig descordar els teus pantalons. Te’ls vaig baixar. Vaig pujar la camiseta per veure els teus pits. Els vaig començar a tocar amb la boca.

Havíem d’anar ràpid, el concert estava gairebé al seu punt i final. Et vaig posar contra la paret i vas notar com tota l’excitació entrava dins teu. Moviments lents i constants acompanyats del joc sobre els teus pits. Et tapava la boca perquè no ens sentissin com ens donàvem plaer. El ritme anava augmentant. Gairebé no podia esmorteir els teus gemecs. 

Em mossegaves la mà, jo feia el mateix amb la punta dels teus pits. El ritme anava creixent. Cada vegada notaves el plaer més al fons. Els nostres cossos s’arquejaven a cada envestida que et feia. Anava tant al fons que ja no podia esmorteir els teus gemecs. El ritme era frenètic al igual que la última cançó que estava sonant. Gairebé a l’últim acord del concert ens vam deixar anar en un frenètic atac de plaer.

Des d’aquell dia, cada vegada que escolto qualsevol cançó d’aquell concert em porta a recordar els diferents capítols i les diferents imatges que vaig viure en aquella nit intensa. Encara avui dia xerro amb ella, però obviant el que va succeir aquella frenètica nit.

1 comentari:

  1. Fantàstic!
    Com la música ens treu la màscara i permet que els instints i les sensacions s'alliberin..

    ResponElimina