dimecres, 27 de febrer de 2013

Cafè de matí




Era estiu. La calor sufocant era la protagonista d’aquell inici de mes de juliol. Això comportava el vestir amb una roba molt més lleugera de l’habitual i buscar llocs frescos per passar l’estona. Aquell matí de dimecres havíem quedat per anar a fer un cafè i xerrar de les nostres coses. De fet, ja ni recordava quan havíem mantingut la última conversa, però aquella jornada seria propícia per posar-nos al dia.

Vam quedar a les 10.30 del matí, ja que més tard la calor ja començava a ser un tan insuportable. Vaig arribar d’hora al cafè i vaig agafar seient mentre esperava la teva arribada. Vaig demanar un cafè per despertar-me una mica i anava observant tot aquell qui anava passant pel centre comercial. 

De sobte, vaig divisar algú que corresponia a la teva imatge i certament, eres tu. Vesties un vestit d’estiu florejat prou cenyit que marcava tota la teva figura. Al cap les ulleres de sol que no havies guardat a la bossa de mà. A pocs metres vaig aixecar el cap per saludar-te.

  • Bon dia! - vas correspondre amb la veu
  • Com estàs?- ens vam donar dos petons per saludar-nos i et vaig preguntar què volies prendre. La teva resposta va ser un cafè amb llet que et vaig anar a buscar.

Llavors vam anar xerrant de coses sobre les nostres vides. Va ser una conversa llarga. El temps passava ràpid. Em vas explicar com t’anava la vida. La última vegada que ens havíem  vist era un any abans. Tenies parella i aquell fet comportava que les nostres trobades per fer cafè fossin molt més llargues en el temps.

  • Òndia! Com passa el temps...si són quasi les 12 - vas dir  sorpresa.
  • Sí, el temps ha passat ràpid. Que has de fer alguna cosa?
  • De fet havia d’anar a comprar unes coses, volia aprofitar una mica les rebaixes - em va comentar amb un to més baix
  • I què has d’anar a comprar? Si puc saber...
  • Si t’ho dic no t’ho creuries... i per què no m’acompanyes? Un consell masculí no em farà cap mal.
  • Endavant! Per mi cap problema, tinc el matí lliure o sigui que ja podem anar.

Després d’aquell comentari vaig anar a pagar els cafès que havíem pres i el nostre destí eren les botigues. No és que sigui molt fan d’anar-hi, però fet i fet anar xerrant era una bona ocasió per seguir la conversa. Tot i que anar amb una dona era feixuc perquè ho volia mirar tot, però tenies les idees molt clares.

Vam anar a una botiga de roba de dona. Com és obvi poc podia mirar en aquella botiga. M’entretenia observant el que anaven fent. M’interrogaves sobre com veia les peces de roba i et donava la meva opinió. 

  • Què et sembla aquesta camiseta? 
  • Vist així es veu bé, però t’ho hauries d’emprovar.
  • Fet! Acompanya’m.

La vaig seguir fins als vestidors i em vaig quedar a fora sense fer res. No ho sé si va ser de manera premeditada però la cortina del canviador va quedar un xic entreoberta. Vaig observar com et treies el vestit. Et quedaves sense ell i et posaves la camiseta i després uns texans que havies agafat. Aquella imatge em va provocar molt. Veient com t’anaves movent.

  • Com ho veus?
  • Els texans et queden bé i la camiseta també- vaig dir
  • Espera, que vull mirar més coses

Vas anar cap a les piles de roba i d’allà en vas agafar un vestit que et vas emportar cap al vestidor. De nou vas tancar la cortina però va quedar un xic oberta. Vaig mirar com et treies la camiseta, els pantalons, quedaves de nou en roba interior i aixecaves la vista. Vaig girar la mirada, però ja era massa tard, havies vist com t’observava i em vas picar l’ullet.

La meva excitació anava augmentant. Tota aquella situació comportava una bona tensió. Et vas posar el vestit que et volies provar i de nou vas tornar a fora. Em vaig apropar cap a tu per avaluar com et quedava.

  • Com m’ho veus això?
  • Et queda bé però potser d’aquí darrera l’esquena queda molt al descobert, no sé si t’agradarà...- li vaig contestar mentre vaig passar la mà per la seva esquena i la vaig anar baixant lentament.
  • Ja m’agrada que es dibuixi l’esquena- i em va picar l’ullet novament. 

En aquell moment van entrar un grup de noies que s’anaven a provar més roba. El nostre joc s’havia aturat. M’havia de calmar perquè tot plegat tenia una bona càrrega de morbositat. No sabia com acabaria tot aquell joc, però es notava que a tu t’agradava i a mi també.

Vas agafar la roba que t’havies provat i et vas quedar amb la camiseta. Vas anar cap a pagar i ens vam dirigir cap a una nova botiga. De sobte et vas aturar en sec i venint per darrera vaig topar contra tu ja que estava pensant en allò que acabava de veure. La imatge era clara. Amb la topada vas notar com tot el meu cos et tocava i les mans et van recórrer el darrera.

Vas seguir mirant roba amb l’objectiu de provar-te més coses. Era el torn d’un vestit. En vas trobar un parell que semblaven escaients però te’ls havies d’emprovar. La situació es va repetir de nou. Mirant des de fora el vestidor veia com t’anaves despullant. Em miraves i llavors no et desviava la mirada, quedava clavat en tu, m’agradava observar aquell espectacle.

Vas posar-te el vestit i vas sortir a fora. Em vas preguntar de nou l’opinió, sabia que no hi havia ningú allà i vaig aprofitar per tocar-te els pits per sobre la roba fent veure que mirava com et quedava el vestit. Es va notar com el teu cos agraïa aquell tacte de la meva mà. Et vas girar i vaig aprofitar per tocar el cul suaument i el vaig prémer amb la mà. Allò em feia perdre els sentits i l’excitació anava més. Però de nou, algú va irrompre als vestidors i no vaig poder seguir amb les meves investigacions.

Aquella escena es va repetir en una altra botiga. La meva excitació estava al màxim. Podia tocar-te per una estona, però sempre hi havia algú o altre que irrompia en les nostres escenes. Aquella morbositat donava molt més joc al matí de cafè que estàvem fent els dos. Però la situació encara no estava.

Ja havies comprat tot allò que et feia falta i era el moment d’acomiadar-nos.

  • Per cert, tens algun llibre per deixar-me?
  • Sí, si vols al cotxe en tinc un que em vaig acabar de llegir i potser t’agradarà.
  • No m’anirà pas malament per aprofitar aquests dies de vacances d’estiu. Sempre em fas bones recomanacions- va contestar.

Ens vam dirigir cap al cotxe que estava al subterrani de l’establiment. Aquest fet comportava que no agafés molta temperatura. Vaig obrir el cotxe i vaig buscar el llibre que el tenia en algun espai del cotxe (l’endreça no era un dels meus forts). De sobte, vas obrir la porta i vas ajudar-me a buscar-lo. Et vas ajupir i podia veure completament aquell escot. Tota la situació em feia recordar el que havia passat uns minuts abans a dalt a les botigues.

Et vaig mirar descaradament clavant la mirada en els teus ulls. Les mans buscaven el llibre, però la mirada observava els teus pits. De sobte, vaig recordar que el llibre estava en el seient de l’acompanyant i t’ho vaig comentar. Vaig passar cap a davant perquè no sabia on portaria aquella situació. Em vaig asseure al seient del cotxe i després vas seure en el de l’acompanyant. 

Vaig seguir buscant el llibre, posant la mà sota el seient de l’acompanyant, però aquella mà va començar a pujar per entre les teves cames buscant allò que feia estona que volia tocar. Vaig passar la mà suaument per sobre la teva roba interior. T’acariciava i tiraves el cap endarrere. Les mans seguien buscant a poc a poc, acariciant el teu sexe, et donava plaer.

Gemegaves suaument deixant anar sons a través de la teva boca. La boca recorria el meu coll i allò em feia buscar una mica més. Vaig posar a una banda una de les tires del vestit d’estiu que portaves. La tira del sostenidor va caure i va deixar a l’aire una part del teu pit. La vaig anar acariciant amb la boca, el tocava suaument. Els gemecs seguien sortint de la teva boca sense deixar pausa. La mà estava a l’entrecuix del vestit i seguia fent introspeccions.

Cada vegada s’accelerava més la situació. Havia oblidat per complet que era un dia d’estiu i que tenia el cotxe aparcat en una zona comercial. Qualsevol persona podia passar en aquell moment. L’excitació era màxima. Els dits entraven i sortien de dins teu. Els pits deixaven anar tot el plaer que et provocava. Accelerava el ritme fins que vam sentir unes veus a l’exterior i vaig haver de parar de manera precipitada.

No era el lloc ni el moment, aquell matí de cafè va acabar de manera sobtada, les veus van trencar aquell moment d’excitació...
 

1 comentari:

  1. He seguit interesat el motiu de la trobada , pendres un bon cafè i fer petar la xarrada.A fè que m' ha complagut que s' allargés més l' estada. L'interés era saber quelcom sobre la roba triada,Tot s' anat complicant al probador i la cortina, amb la mirada escrutan ell no perdia detall com la noia es desvestia.Aixis,de manera insinuant élla se'l anava guanyant fen-lo entrar dins la cortina, cada vegada més junts el cos de tots dos bullia, ¡M' agradat el final ¡se'n quedat sença les postres, però.... ja donc per entés que aixós no acabará aquì i la propera vegada la cossa será dins del llit.

    ResponElimina