dijous, 15 de desembre de 2011

CAPVESPRE

Era quasi l’hora de plegar. Aquella jornada havia estat esgotadora. Des de fa una hora cada 5 minuts vas mirant el rellotge. És d’aquells dies que dius, si puc ara mateix m’escapo, però encara falten uns minuts fins a les 7 de la tarda i el tic tac del temps no sembla voler-te fer cas i va marcant tic tic tac tac...essent més lent del que és habitual.

Aquella tarda no va venir ningú a l’oficina. El telèfon com aquell qui diu no va sonar i és que de fet era el més normal del món. Era el 24 de desembre per la tarda i aquell dia et va tocar fer la guàrdia tot esperant que siguin les 7 per enfilar el camí cap a casa on t’esperava un “alegre” sopar de la nit de Nadal amb els teus pares. De fet, seria el mateix sopar avorrit de cada any.

Et vas capficar amb els teus pensaments i la ment et deia, aquest 24 de desembre està molt parat. El temps no passa, no hi ha feina però t’hi has de quedar, el telèfon no sona i a més a més és la nit de Nadal. Les perspectives són molt bones, vas pensar irònicament. Pensat això, vas seguir jugant amb el bolígraf que s’anava movent pels teus dits.

El bolígraf se’t va caure al terra i al recollir-lo et vas quedar pensant en el que portaves posat. Aquell dia vesties de manera clàssica. Portaves un vestit cru que t’anava ben agafat al cos. Tot i que era de coll alt, es marcava molt bé tot el teu contorn. Es veien els pits de manera elegant i tot baixant es dibuixava una bonica cintura. Es completava la teva vestimenta d’aquell dia amb unes elegants botes negres amb unes mitges que dibuixaven les teves cames. A sota, un conjunt negre que ningú veuria aquell dia però t’agradava anar ben conjuntada, és el que té ser una dona elegant, pensaves tota sola.

Aixeques el cap i mires l’hora i marquen les 18.30. Penses que només falten 30 minuts. Si no ha vingut ningú més fins ara qui vindrà? Et gires i comences a preparar per recollir. Agafes la bossa, mires el telèfon i veus que ni tan sols tens un missatge. Just quan això passava sents com la porta s’obre. Et poses de mal humor i et gires.

-      Bona tarda – dius de manera poc simpàtica

-      Bona tarda – respon un noi d’uns 30 anys que ni tan sols et fixes com és.

Aquell noi era rosset. Tenia el cabell curt i tenia un posat de bones a primeres que no et va cridar ni molt menys l’atenció perquè ja estaves pensant en plegar. S’apropaven les 7 de la tarda.

-      Venia a portar-te aquests documents. Es tracta d’uns papers que m’heu de preparar per la propera setmana ja que s’acaba l’any i els necessito per la meva empresa – va comentar el noi mentre et mirava els ulls.

-      Moltes gràcies – vas respondre de manera educada i li vas tornar la mirada descarada que t’havia fet.

Li vas agafar la documentació i la vas posar en el sobre. Però ràpidament et vas quedar mirant els seus ulls clars. Les vostres mirades es van creuar i com si es tractés d’un joc li vas aguantar la mirada. Veies com ell te l’aguantava. Tota aquella situació creava tot un imaginari a la teva ment que t’agradava.

-      Em pots donar el número de telèfon? És per trucar-te tan punt ho tingui.

-      Fem una cosa, jo et dono el meu i tu em dones el teu.

Sense vacil·lar ni un moment vas agafar i vas apuntar el seu número de telèfon. El teu no li vas voler donar de bones a primeres, tot i que el vas apuntar en un paper i te’l vas reservar. Quan el noi anava a marxar li vas donar una targeta amb el número del despatx per si tenia algun dubte i en aquell tros de paper hi havia el teu nom i número apuntat.

Eren quasi les 7 de la tarda. Ja no quedava ningú a l’oficina. El noi havia marxat i t’havies quedat impregnada de la seva mirada i encara et preguntaves com havies pogut ser tan descarada donant el teu número de telèfon. Eres molt tímida, per això encara no sabies com t’havies deixat anar en aquell moment. Vas pensar que era cosa de l’avorriment fins que el mòbil va sonar.

Era un SMS d’un mòbil que no coneixies. Et deia que t’esperava a fora quan sortissis. Li vas respondre ràpidament com si d’un joc es tractés i li vas dir que era nit de Nadal i tothom estava a casa seva. Al final del missatge et posava que esperava que tinguéssiu els papers preparats.

Vas deixar els SMS  de banda i vas recollir ràpidament. Volies marxar quan abans millor d’allà. Vas agafar la bossa i el teu abric llarg. Vas tancar la porta i vas baixar les escales. No es veia a ningú pel carrer. Tot plegat estava molt quiet i quan baixes les escales veus que hi ha un home a baix.

Es gira i es tractava del noi que t’havia portat els papers. Es gira cap a tu i et pregunta si per aquí aprop hi havia un supermercat per poder comprar alguna cosa per aquella nit. El comences a indicar el camí i quan et dóna les gràcies et mira i veu que la porta del edifici on treballes queda mig oberta. Et quedes fixament mirant la seva cara, et gires per tancar la porta i de sobte notes com ell t’empeny cap a dins.

Estem els dos a dins. Em deixo portar per la foscor de la nit en el replà de l’escala. Notes com el teu coll s’impregna de la meva llengua. Et faig petons amb passió per tot el coll i quan et deixes portar et mossego suaument l’orella, i et vaig arrambant cap a la paret amb un ritme desenfrenat.

Et tinc contra la paret. Agafes les teves cames i les poses per darrera meu. Et segueixo apretant i notes com alguna cosa es va posant dura. El vestit es resisteix. Te’l pujo una mica i comences a notar com en el replà de l’escala les mans van entrant lentament per sota el vestit. Les mans van buscant el teu conjunt negre fins que arriben al punt clau.

Notes com el dit es mou lentament per sobre les teves calcetes. La llengua tan aviat està a la teva boca com està al teu coll. Els dits es mouen ràpidament i l’altra mà comença a pressionar el teu pit per sobre la roba. Es va posant dur i tu et vas mullant al ritme dels meus dits. No pots parar de sospirar però a l’hora penses que algú us pot descobrir al replà de l’escala. Però aquella situació encara et posa més.

Et giro i et poso contra la paret. Notes com em descordo els pantalons i vas sentint lentament com el meu sexe es va posant cada vegada més dur. El notes totalment clavat a darrera teu perquè tens el vestit pujat i el cul queda just a l’alçada perfecta.

Estàs totalment molla. Molt excitada. T’encanta notar la seva presència per darrera. Per davant les mans et van tocant els pits i en un moment determinat una mà entra dins les teves calcetes i et va masturbant a poc a poc. El dit entra i surt com vol, estàs ben molla i tens ganes de sentir més per on sigui. De moment la notes pel teu cul.

Agafo i et poso un xic inclinada amb les mans contra la paret. Et trec les calcetes i la trec a fora. Està totalment dura i notes com es va passejant pel teu cul. Vaig jugant amb tu i estàs més que molla. Necessites alguna cosa més i estàs tan ben posada que en aquell moment notes com va entrant lentament dins teu i et poses a gemegar.

Em poso a sobre teu i just en aquell moment veus les agulles del rellotge. Marquen les 19.25 i tota la teva excitació no et deixa pensar clar fins que recordes que el veí de sobre l’oficina està apunt d’arribar. Notes les embranzides com entren fins al fons. Fins que denotes que està apunt d’aturar-se per canviar de posició, però estàs molt excitada i ben molla, t’encanta tota aquella situació.

Em vaig movent darrera teu. Notes tot el plaer dins teu. T’encanta notar com entra i surt. Em poso sobre teu com agafant els teus pits. Notes les envestides cada cop més fort fins al fons teu. Estàs ben molla i els teus gemecs ressonen al replà de l’escala. Ja no tens por que us agafin però tens la necessitat de sentir més.

Just paro de cop i sents de fons unes claus. Estàs tota confusa i m’agafes d’una revolada i em portes a sota l’escala. La situació és molt morbosa. Sents de fons com es va creuant la nostra respiració i per sort el soroll de les claus no li permet saber que estem amagats a sota l’escala. El veí puja ràpidament com si algú l’esperés a casa i quan passen uns minuts i un cop apagat el llum tens la necessitat d’acabar una cosa que tenies pendent.

Et torno a fer aixecar. Els dos seguim totalment excitats. És una situació tan morbosa que l’entrada d’un estrany no ha fet defugir les nostres ganes i tot segueix com si res no hagués passat. Et poso contra el sota de l’escala en una zona totalment fosca.

Puges a sobre meu i et començo a penetrar sense pensar-ho. Estàs contra la paret, la meva boca a voltes apreta els teus mugrons i no puc parar de penetrar-te i fer-te sospirar. Veus el rellotge. Són quasi les 19.30. Apretes fort les teves cames contra mi i la penetració és molt intensa. Gemegues tan que no pots controlar els teus impulsos fins que notes com vaig expulsant tot el meu plaer dins teu en el mateix moment que arribes a l’orgasme.

Acabem els dos i et poses el vestit bé i l’abric, mentre aprofito per arreglar-me una mica. Obres la porta i marxem cadascú per un costat com si res hagués passat en el replà d’aquella escala.

2 comentaris: