El joc del bolígraf

Sempre s’havia caracteritzat per ser una noia molt ferma. Allò que volia i se li posava entre cella i cella ho aconseguia. Només li calia un bri de motivació i res ni ningú la podia fer desistir d’aconseguir l’objectiu que s’havia marcat. Aquest fet no amaga que fos una noia passional, però a la que tenia un objectiu no s’aturava fins aconseguir-ho.

Per aquest motiu era molt bona estudiant. Destacava en totes les matèries, només defallia en les arts plàstiques, tot i que mai havia suspès, però semblava que no tenia el do per aquesta assignatura. Per la resta cap problema, ho aprovava tot i a més amb molt bona nota. Era una estudiant brillant, aplicada i conscient que en aquesta vida ni res ni ningú li pot fer perdre els seus prelats objectius que s’anava marcant dia a dia. Calia lluitar per ells.

Era una època d’exàmens finals. S’havia marcat com a objectiu aconseguir les millors qualificacions. Se sentia molt motivada, tenia ganes de superar les anteriors notes. Era qüestió de posar-se a estudiar, treballar a fons i aconseguiria l’objectiu de les millors qualificacions en molt de temps. Estudiava amb il·lusió, llegia amb ganes i memoritzava els punts més importants com mai havia fet. Res ni ningú la podien desviar en aquell moment.

Havia superat els primers exàmens. Les sensacions eren insuperables, sabia que tot li anava rodat. Només quedaven un parell de proves. Tot i la bona feina feta, es començava a sentir cansada mentalment. Va pensar que havia forçat un pèl massa la màquina, però amb un bon treball podria aconseguir l'objectiu final. Si per una cosa destacava era per la seva perseverança en el treball diari.

Només quedava un últim examen, només un. Se sentia feliç, contenta perquè tot anava rodat, però quelcom dins seu no acabava de funcionar. Li costava més de l'habitual concentrar-se, no sabia què li passava, aquella situació era incòmode perquè el cap no li funcionava com sempre. No es tractava de realitzar un bon treball, sinó que era qüestió de concentració, calia trobar una solució, però què i qui li podria aplanar el camí per reconduir el seu nivell d'estudi?

Es posava a estudiar i quan portava uns minuts concentrada, la ment es desviava cap a d'altres coses. Quan se n'adonava observava com tenia el bolígraf sobre els seus prims dits i el feia rodolar amunt i avall com si d'un joc es tractés. S'enfadava amb si mateixa perquè havia tornat a perdre la concentració. S'hi tornava a posar amb vehemència, però al cap de poca estona tornava a jugar amb el bolígraf.

Quan se sentia així, canviava el lloc d'estudi. Primer a la cuina, però es desconcentrava. Seguia a la seva habitació i es tornava a desconcentrar. S'asseia al despatx i li passava el mateix. Va seure a la butaca del menjador i res de res. La ment la tenia desordenada i no podia estudiar en aquella situació. Va pensar en sortir a caminar, alliberar el cap i els pensaments. Es va posar un polar verd, va obrir la porta i va sortir.

A fora hi feia un aire fred i sec, d'aquells que ajuden a relaxar la ment, a dissipar les situacions bloquejades. Semblava que recuperava la concentració. Estava disposada a tornar a casa i endinsar-se de nou en l'estudi per l'últim examen. Se sentia bé, amb ganes, disposada a superar-ho tot i concentrar-se al màxim. Havia recobrat bones sensacions, s'havia relaxat i la ment fluïa com habitualment.

Vaig sentir com la clau del pany girava. Seguidament vaig intuir que entrava. Se la veia animada. Jo restava estirat sobre el sofà. Gairebé ni em va mirar, se la veia tota concentrada amb ganes d'estudiar. Feia aquell posat típic de ni res ni ningú m'aturarà... Quan la veia així m'entraven mil i un pensaments a la ment per fer-la desconcentrar, però aquell dia era diferent, ja que havia denotat que li mancava concentració.

Es va asseure al chaise longe del sofà, la tenia a escassos centímetres. Podia percebre com situava el suport del Ikea sobre les seves cames i començava a estudiar. Jo restava al seu costat amb els ulls tancats i deixant passar el temps. Les fulles dels seus apunts anaven girant impassibles. Ho sentia llunyà perquè a voltes entrava en un lleuger son però que només durava uns segons.

No sabia quanta estona havia passat, però al retornar notava com havia perdut de nou la concentració. El bolígraf tornava a jugar entre els seus dits. Tot i que tenia els ulls tancats, percebia la seva manca de concentració, el passeig no havia tingut l’efecte desitjat, s'havia tornat a bloquejar i la tensió la podia denotar encara que no l'observés. Què podia fer davant d'aquella situació?

Vaig reclinar el cap al seu costat i sense ni pensar-ho les nostres mirades es van creuar. Em va sorprendre com em mirava, no ho solia fer quan estudiava. Li vaig preguntar si la molestava, resposta negativa i em va explicar que anava a finalitzar el sisè capítol i iniciar el setè. Vaig restar al seu costat estirat, observant com anava llegint o memoritzant. Pel meu cap començaven a sorgir idees a mesura que escoltava les pàgines girar.

Vaig fitar-la un moment, tenia cara de concentració però el joc del bolígraf entre els dits, em confirmava que no ho estava tan com semblava o volia fer creure. De tant en tant se li escapava una mirada cap a mi, jo li aguantava per poder inspeccionar el fons dels seus ulls. Va ser llavors quan vaig saber del cert que havia de fer quelcom. D'idees no m'en mancaven, ho havia de fer.

Estirat vaig començar a acariciar-li la cama amb cura. Quan vaig iniciar aquest primer moviment, em va somriure, però es va aprofundir de nou en la lectura del setè capítol. Vaig seguir una estona així, sense més ànim que relaxar-la. Però la ment seguia rumiant què fer i la mà va actuar deixant al descobert una mica de sa suau pell. El dit l'acariciava, els ulls l'observaven, ella seguia llegint, però sabia que li agradava perquè el bolígraf es tornava a moure entre els seus dits.

Els dits lliscaven per aquella petita part del seu cos, m'agradava acariciar-la en aquella situació. No sabia el perquè, però ella seguia concentrada amb els seus apunts. No vaig poder evitar d'inserir un xic més els dits per sota el polar. Amb aquell moviment es va desconcertar i per un moment va perdre de vista el capítol. Va ser com una petita victòria, però havia de fer un pas més.

La mà es va endinsar camí amunt, buscava el contacte dels seus pits. Mentre es movia lentament, el bolígraf va deixar de lliscar entre els seus dits. No ho va fer perquè restés concentrada en la lectura, sinó perquè estigués atenta als moviments de la meva mà. Quan finalment vaig notar el tacte de sons pits, els vaig vorejar per seguidament retirar la mà. Amb un gest de desaprovació li vaig dir que havia d'estudiar.

Resignada va seguir amb el fil argumental del capítol setè que s'estava fent més llarg de l'habitual. No aconseguia estar centrada i lluny d'aconseguir-ho, vilment vaig començar a passar la mà per sobre la roba tot acaronant els pits. M'agradava fer-la patir, m'agradava gaudir-la i volia que el centre d'atenció esdevingues jo en detriment dels apunts. Semblava que ho estava aconseguint i volia anar a més…

La mà seguia acaronant els pits per sobre de la roba. La seva mirada seguia ben concentrada sobre el paper. En un moment, vaig decidir inserir de nou la mà lliure per sota de la roba. Buscava ferventment els seus pits. Els vaig trobar ràpidament, la sorpresa va ser quan només al tocar-los per un sol moment, ja estaven durs, tal i com m’agradaven. Volia desconcentrar-la més que mai.

Seguia llegint com si no passés res, però no era més lluny de la realitat perquè el bolígraf jugava ferventment entre els seus dits. Jo feia el mateix, però amb un dels seus pits. La fitava per veure quan acabava de perdre la concentració, de moment semblava que no. Vaig agafar la punta del pit i el vaig acaronar suaument. Com que veia que  no aconseguia dissipar sa mirada vaig pessigar-lo lleument i en aquell moment va desviar la mirada cap a mi. Era una combinació de luxúria i plaer, sabia què volia i li anava a proporcionar.

Va intentar articular algunes paraules soltes, ho vaig evitar quan amb la punta del dit li vaig acariciar el llavi. No m’en podia estar, havia de treure roba per poder jugar a plaer amb els seus pits. Sabia què volia fer, no només per donar-li plaer, sinó per relaxar sa ment per una estona.

Ja tenia els pits a les meves mans, ara només tocava fruir. Reclinada sobre el sofà, vaig començar a tocar-los. Primer un i després l’altre. La cara d’excitació denotava que allò que feia li era del seu agraïment. No podia evitar posar-me un pit a la boca i començar a xuclar-lo una llarga estona fins que aconseguia arrencar-li els primers gemecs de plaer. Sabia que si seguia així, podria arribar ben aviat al primer dels seus orgasmes.

Els apunts del capítol setè ja no sabia ni on eren, d’una revolada havien caigut de sobre el sofà. Els fulls jeien pel terra del menjador i de fons s’escoltava com qui havia d’estudiar esbufegava a cada nou moviment que li proporcionava la meva boca dins dels seus pits. Amb la mà, jugava amb l’altre pit i la combinació dels dos li conferien un plaer que ressonava per tota l’habitació.

La mètrica de tot plegat comportava que s’hagués oblidat totalment dels exàmens. No podia deixar de jugar ni un sol segon amb un pit i l’altre, ja fos amb la boca o la mà. Era totalment incontrolable el que podia acabar passant. La seva cara de desig no podia deixar de mirar-la. Estava molt propera al primer dels orgasmes després que queixalés suaument un dels pits i el xuclés acceleradament per obtenir la recompensa desitjada.

Com aquell qui diu havia tingut gairebé dos orgasmes consecutius. Però encara desitjava molt més, se li dibuixava a la cara que volia anar cap a una altra dimensió. El capítol setè ja no tenia cap mena d’importància, volia notar-me més, volia més orgasmes, volia fruir molt més i oblidar la tensió que li havien conferit els exàmens. Era la seva oportunitat per deixar la ment totalment en blanc.

L’acariciava suaument deixant passar el temps. Ella em feia el mateix i passava la mà pel ventre, però sense cap mena d’intenció. Després vaig notar com aquella mà seguia el seu camí i s’endinsava dins del meu pantaló. M’incitava a seguir jugant amb ella, ho feia amb calma, però sabia que allò em suscitava i molt. No podia deixar de tocar-me, notava com cada vegada m’excitava més…

Vaig deixar que ella seguís jugant, cada vegada m’entraven més ganes de notar-la i sentir-la. Premia amb força el meu sexe entre les seves mans buscant el meu plaer. Em feia despendre petits gemecs amb la respiració accelerada. Jo seguia estirat sobre el sofà i de tant en tant agafava amb la mà i li premia els pits tot jugant amb ella. Però aquell joc no podia seguir molta estona més.

D’una revolada, la vaig agafar i li vaig desprendre la poca roba que li quedava. La vaig posar entre les meves cames i de cop i volta vaig notar com em va fer entrar a dins seu fins al fons, amb calma, però notant cada anhelada de plaer que deixava anar. La notava totalment excitada, m’encantava estar a dins i com jugava amb mi, sense deixar-me fer res a mi. Em feia patir, però gaudia com mai.

Els seus moviments sobre meu cada vegada eren més profunds. Es movia més ràpid, més incessant, sense deixar de notar-me en cap moment. Arribava més al fons i el seu ritme s’accelerava. Les nostres respiracions anaven compassades al ritme de la penetració. Es movia cada vegada més i més ràpid. Els gemecs eren incessants, els cossos es retorcien de plaer, els dos amarats de suor ens vam deixar anar per arribar al sospir final d’un nou orgasme.

Va caure sobre meu totalment rendida, sense saber què havia de fer. Jo estava igual, però satisfet pel joc que havíem mantingut. Ara només li quedava recobrar l’aire per seguir estudiant una estona més. Va tardar força estona a recuperar-se, havia quedat totalment atordida per aquell seguit d’orgasmes. Mig en broma li vaig comentar si sabia de què anava el capítol setè. Em va somriure.

Coses de la vida, va arribar el dia de l’examen. No sabia com aniria. Es va asseure segura de si mateixa tot esperant l’arribada dels papers amb les preguntes. Quan va veure que gairebé tota la prova anava sobre el capítol setè per un moment es va quedar en blanc. Va agafar el bolígraf i hi va començar a jugar nerviosa, tot recordant passatges de la seva darrera jornada d’estudi. Estava sense saber què posar. Va passar uns minuts i seguia allà mateix sense poder escriure. Finalment, com si res hagués passat, va recordar tot aquell capítol que per ella no només s’havia convertit en una part més dels exàmens, sinó que ho recordaria al pas dels anys. 

La veu del piano mut

Era de matinada, nit d'estiu i calorosa. Feia una xafogor intensa, però al final em vaig poder adormir. Havia deixat la finestra oberta i una petita brisa em va ajudar a conciliar el son en un primer moment. Aconseguia dormir una estona, però els problemes de la feina em desvetllaven, pur insomni. Feia temps que no em trobava en una situació semblant. Necessitava descansar, però no podia dormir.

Com més hi pensava, més nerviosa em posava. Voltes al llit, la roba em molestava, la brisa fresca quasi ni passava. Vaig decidir seure a la cantonada del llit, amb una fina brusa que em tapava l'esquena i unes calcetes negres. De sobte, algú em va manar que m'aixequés i m'acostés al piano.

No sé ben bé què era, però tot i que no m'agrada obeir ho vaig fer. Em vaig llevar del llit i em vaig dirigir a la sala del piano. Però i què havia de fer? Tenia el piano des de fa temps, però no el sabia tocar. Per això li deia el piano mut. Vaig retirar el seient i vaig obrir la tapa. Com aquell qui no vol, la veu em va convidar a tocar el piano. Tot i que no en sabia, vaig obeir de nou.

Semblava increïble però aconseguia donar una certa musicalitat a totes aquelles tecles. El piano havia deixat de ser mut. Enmig de la penombra es reflectia la meva imatge, la camisa mig oberta s'aguantava només per un botó deixant al descobert part de l'espatlla tot dibuixant finament el pit. Les mans es movien per sobre les notes musicals, la ment es relaxava a compassos accelerats. Aconseguia arribar a un estat de plaer personal.

De nou vaig tornar a escoltar la veu. Vaig obeir com mai havia fet. Vaig parar de tocar el piano com m'havia ordenat i vaig tancar els ulls com em va suggerir. De sobte, vaig notar com qui em parlava passava la mà pel cabell i l'espatlla. Aquell gest em va alliberar un xic més la ment. Les mans recorrien la forma de la camisa i ajustaven la mida del meus pits. Un dit es va esmunyir per mig del botó i es va obrir totalment.

Era qüestió de segons que em desprengués d'aquella fina capa que em cobria. De nou em va ordenar que em deixés portar i vaig obeir. M'agradava notar el tacte de la seva mà com recorria els meus pits. M'agradava notar com la seva barba recorria el meu cos. M'agradava notar com la llengua i els llavis assetjaven el meu coll. Tot plegat amb la veu que em manava des del darrera enmig de la penombra de la nit.

Les mans rodejaven els pits, semblaven com si es movessin com les meves feia un instant pel teclat, tocant totes les notes del meu plaer. M'agradava com acaronava els meus pits i com em feia fruir de plaer. Les puntes no es podien resistir als seus dits. De fet, m'estava deixant portar tal i com m'havia manat. Els problemes s'havien esvaït totalment, el piano mut em contemplava embadalit.

De sobte, les mans havien perdut interès pels pits. Cavalcaven pel meu ventre fins arribar a les calcetes. No es van fer esperar i sense contemplacions es van submergir dins meu. Jo asseguda davant del piano notava com s'obrien pas i em feien remoure de plaer. Sensacions úniques notava per l'entrecuix, els dits juganers entraven una vegada i una altra. M'excitava enormement denotar la presència de qui m'havia manat i jo havia obeït. Restava dret darrera meu amb les mans dins del meu sexe i el piano que ens observava en silenci.

Combinava a la perfecció els moviments dins les meves calcetes i lleus tocaments als meus pits, tot amanit amb alguns moments en què denotava la presència del seu sexe que es passejava prominent per la meva esquena. Gemegava una vegada i una altra. Em descontrolava cada vegada més fins que m'ordena que em desprengui de l'única roba que em tapava i vaig obeir. Em vaig aixecar i sense res em vaig quedar.

Vaig notar com s'asseia al seient del piano mut. Em va ordenar que agafés posició. Em vaig situar sobre seu i de cop vaig notar com entrava dins meu. Complaença màxima fins al fons. Em movia sobre seu, sense parar, arribant fins al fons i quedant immòbil en cert moment per gaudir totalment del seu sexe. Plaer màxim davant del piano mut que es combinava amb els nostres gemecs que es convertien en una nova simfonia.

A cada nova embranzida arribava més al fons. Les mans rodejaven els meus pits i els premien amb força. Em movia fent cercles sobre seu fins que em va ordenar que em corrés i de nou vaig obeir. Amb força entrava i sortia, dos moviments i ja ho tenia amb un reguitzell de plaer que em va aportar la calma que precisava per poder conciliar el son de nou.

Ara sé del cert que quan no pugui dormir, obriré la tapa del piano, tocaré unes notes i obeiré el que em digui la veu del piano, tot i que no m’agrada que em manin…

On air

Per què he acceptat anar a la ràdio avui? A vegades penso de tant bo, burro, però haig de complir encara que sigui un llarg pont i ara m'hi dirigeixi amb poca esma. Tot i això, sé del cert que quan s'obri el llum vermell gaudiré i entregaré tota la passió que tinc dins, perquè fer ràdio es porta a les venes, davant d'un micro em deixo anar i desconnecto de tot.

Ja he aparcat el cotxe i em dirigeixo cap allà. En 20 minuts entro en directe, però ja ho porto tot preparat. Només em cal endollar el Mac i començar a concentrar-me. No sé qui tindré de control de so, ni m'ho he plantejat, quan arribi ho veuré. Em planto davant de la porta després de saludar varis coneguts, però no m'obre ningú. Encara em poso de més mala lluna, però millor calmar-me...

Insisteixo de nou i per fi algú m'obre la porta. Malhumorat em presento i sense contemplacions vaig directe cap a l'estudi, ni em fixo amb qui m'ha obert. Obro la bossa, en trec el mac, l'engego i miro el rellotge, manquen 10 minuts per començar. Tanco els ulls, em relaxo per uns moments. Em poso els cascs i deixo el guió sobre la taula. Aixeco la mirada i ma sorpresa és qui tinc com a tècnic de so, algú a qui no conec. Em disculpo pel canal intern perquè es preparen dues hores d'intens directe i necessito complicitat des del control.

Comença l'espectacle. Llum vermell encès i em deixo anar davant del micro. El mal humor ha desaparegut totalment, quan entro en directe m'oblido de tot i l'adrenalina circula pel meu interior. De tant en tant, llenço alguna llambregada cap al control. De moment tenim bona connexió i tot surt a la perfecció. Tot marxa tal com havia previst.

Ja he superat els primers minuts de programa. Amb les presses no he agafat cap got d'aigua i començo a tenir la gola seca, aprofitaré la primera pausa per anar a dalt i baixar un xic d'aigua. Quan sona el primer anunci surto llençat, no voldria quedar-me sense veu. Tinc 5 minuts ben bons. Trobo la màquina, però cap got. Remenant per la redacció en trobo un, baixo disparat sense ni aire. Creu-ho la porta del control i em fixo amb aquella noia, fins llavors no l'havia fitat.

Per uns segons m'hi fixo. No conec a massa gent de la ràdio perquè m'hi he incorporat fa poc i sempre vaig al meu aire. Però aquella noia per un moment m'està captant tota l'atenció. Em torno a concentrar de nou. Creuem mirades i m'informa que en un minut torno a entrar. Prenc un glop d'aigua i noto com em refresca la gola. Ja estic preparat per tornar al directe. 

Llum vermell, ja torno a estar on air. Intento centrar-me en el que haig de dir per antena, però de tant en tant la meva mirada s’entrecreua amb la noia. Té una mirada que em comença a atraure. En algun moment li intento aguantar, és penetrant i intensa. Estem a uns metres de distància però noto com entra dins meu i m’observa com em moc en directe. 

El programa segueix el guió previst. Em nodreixo la veu d’un glop d’aigua i intento reconduir els meus pensaments cap al programa. A voltes se’m fa complicat, però ja portem quasi una hora i encara queda el tram més complicat, amb una ronda de trucades que espero que vagin bé. Necessito concentrar-me al màxim.

Nova aturada per la publicitat, aprofito per aixecar-me un moment de la cadira per estirar les cames. Els propers minuts seran intensos. Mentre sona la publicitat em dirigeixo cap al control. Allà està ella. M’observa com em bellugo i començo a intercanviar una petita conversa. Aprofito el moment per observar-la més. Em quedo aclaparat per la seva mirada intensa. Aquells ulls em faran perdre la ràdio de vista. Torno mig consternat cap a l’estudi. La ment em viatja a un i mil pensaments. Escolto sa veu per comunicació interna i em deixa de nou mig estorat. Reacciono amb vehemència i em torno a posar els cascs per encarar la part més intensa del programa. 

Un anunci i som-hi. El programa segueix sortint bé. Arriba el moment de vàries comunicacions en directe. La miro vàries vegades perquè hem d’anar bastant coordinats. De nou, noto la seva mirada clavada als meus ulls. No penso desaprofitar l’oportunitat per mirar-la fixament. Ella sembla que no s’arronsa. Li agrada mirar-me als ulls encara que sigui des d’uns metres de distància. Noto com interacciona amb mi. Aquest seguit de mirades em comencen a provocar més d’un ensurt de concentració. Per sort, aconsegueixo reconduir la situació i que la gent no s’adoni per on caminen els meus pensaments. 

La tensió comença a pujar quan una de les entrevistes que tenia programades no contesta al telèfon. Ella veu com estic en tensió. S’em palpa a la cara i de fons escolto com intenta calmar-me. És una situació contradictòria però per un moment aconsegueixo reconduir la situació, em calmo i decideixo fer una petita pausa per la publicitat.

Agafo el meu telèfon i truco al convidat. M’agafa el telèfon i per un moment sembla que tot anirà bé. Li indico que el truqui de nou. Entrem de nou amb l’entrevista. Es nota com estic un xic nerviós perquè no és un personatge molt comú. Entrevistar-lo per ràdio no és gens fàcil, però la seva opinió resulta important per donar un bon contingut al programa. En certs moments em posa contra les cordes i quan queda poc per acabar, agafa i penja el telèfon sense ni dir res. 

Perplex, haig disculpar-me davant de l’audiència. Opto per anar de nou a publicitat. Em quedo davant de l’ordinador observant el que queda de programa. Estic totalment absort, aquella entrevista m’ha deixat un xic tocat. No ho esperava. De sobte, no me n’adono però una mà em passa per sobre l’espatlla. Aprofitant que hi ha un bloc llarg de publicitat, la noia s’ha costat fins a mi per donar-me pau per un moment. Al notar el contacte de la seva mà sobre l’espatlla, m’accelero. Es nota que desitja que em torni a centrar en els últims minuts de programa.

Em reconforto. Ara sí, només 10 minuts i tot haurà acabat. Em sento un xic alleujat amb tota la situació. Notar la seva mà ha tingut el seu efecte, però a l’hora m’ha desconcertat una mica. Quan m’he girat i l’he mirat, de nou s’ha quedat indagant dins dels meus ulls. Tenia les celles arquejades per la tensió del moment, però aquell suau moviment ha aconseguit el seu efecte. M’he asserenat i he pogut encarar amb ànim la recta final del programa.

Últim bloc publicitari, sintonia final i haurà acabat el programa i podré marxar cap a casa. Només manca un minut, però just quan entro per antena, el meu telèfon es comença a il·luminar. Desvio per un segon la mirada i observo que és el polèmic entrevistat que em truca. No penso agafar la trucada i menys en aquell moment. Arrufo les celles, em torno a posar en tensió però aconsegueixo acomiadar el programa.

La noia es dirigeix cap a mi de nou. Em comenta que va cap a dalt. En breu hi aniré. Però de nou sona el telèfon, torna a ser ell. Despenjo i mantenim una acalorada discussió. Ella m’observa des de la porta com hi parlo. En un inici mantinc un to pausat, però ràpidament aconsegueix fer-me sortir de lloc. Estic realment empipat, no entenc com una persona que et deixa a mitja entrevista té els nassos de tornar-me a trucar sinó que és per disculpar-se.

Empipat penjo el telèfon, recullo l’ordinador i veig com ella enfila el camí cap a dalt. Agafo la bossa, recullo tota la paperassa que tinc sobre la taula. Em dirigeixo cap a la redacció. Abans de sortir vull enllestir un parell de coses. M’assec a la meva taula i ella a uns metres. Endreça els papers i a voltes em dirigeix una mirada. Em noto com encara estic en tensió per la conversa que acabo de mantenir per telèfon. 

La mirada de la noia és molt diferent a la d’abans. M’ha deixat fora de joc quan m’ha posat la mà sobre l’espatlla. Els seus ulls denoten una expressió nova que no havia observat fins al moment. Intento acabar el que tenia pensat per poder marxar cap a casa. No queda ningú més a la ràdio, serem els últims a marxar.

Em submergeixo en els meus pensaments i de sobte noto com s’aixeca i s’apropa cap a mi. Em passa de nou la mà per l’espatlla, lluny de relaxar-me augmenta un xic més de tensió. Llavors, passa la mà pel clatell i aconsegueix el seu objectiu. Ja estic una mica més tranquil. Les celles ja no s’arquegen. Em giro, la miro i veig com denota una mirada càlida. No puc refrenar els meus instints. M’aixeco d’una revolada i em situo a pocs centímetres de la seva pell.

És tard ho sé, haig de marxar, ho sé, però necessito descarregar tota la tensió acumulada durant el programa. M’acosto a ella i amb passió m’enfonso dins dels seus llavis. Nota com gran part de la tensió acumulada s’escapa de dins meu. És un petó intens, amb ganes de plaer. Actuo amb certa força i la porto gairebé sobre la taula. No puc evitar moure’m amb rapidesa. Li prenc els llavis amb força, faig el mateix pel coll i passo la mà pel seu cabell.

Em xiuxiueja a cau d’orella que vol que em relaxi. Dins meu penso que ho faré. Començo a jugar amb ella. La tinc contra la taula, no puc evitar jugar amb intensitat amb el seu coll, mentre les mans s’esmunyen per dins la seva roba. Tenen un objectiu clar, notar la seva pell i la calidesa de la seva passió. En un primer moment, se li escapa un lleu gemec pel contacte de les mans un xic fredes. Darrera aquella reacció s'hi amaguen un seguit de sensacions.

Actuo ràpid, tinc moltes ganes de notar com es va desfermant la seva necessitat de calmar-me. Aconsegueixo treure-li el jersei. El proper pas és jugar una estona amb ella. Nota tot el meu pes sobre d’ella, només l’aguanta la taula. Passa la mà per sobre dels meus pantalons i comença a jugar amb mi. Al meu torn, aconsegueixo jugar amb el coll. Li passo la llengua amb força, mossego el lòbul de l’orella, faig el mateix amb l’espatlla i se li escapa un nou sospir.

Ràpidament, ha aconseguit desempallegar-se del cinturó. Les seves mans es mouen realment ràpid. Sense ni pensar-ho, ha posat la mà a dins i juga amb mi, em fa patir, em fa gaudir, em vol relaxar. Ara és ella qui m’ha reclinat sobre la taula. Comença a jugar amb el meu sexe. Noto com primer el toca suaument, però a l’hora el pren amb força. La seva llengua hi juga, la mà fa el mateix fins que noto com entra dins la seva boca. Aquella situació em pot més que aquella punyetera entrevista. Està aconseguint que gemegui sense parar sobre la taula i m'oblidi de tot.

Si segueix molta estona més així, tindrà el que volia, aconseguirà que em relaxi. Però no ho vull, desitjo gaudir-la al màxim. Aconsegueixo reincorporar-me amb certs problemes. La tinc allà, entre les meves cames i no puc evitar aixecar-la perquè arribi fins als llavis. Aprofito l’ocasió per obrir-li els pantalons. Li descordo a poc a poc, mentre dirigeixo la meva mirada cap als seus pits. Baixo a poc a poc des del coll. Ella nota com les mans es mouen per la seva cintura, he aconseguit una primera fita, però ara em vull concentrar en els pits.

Amb força, retiro les tires dels sostenidors. Cauen pel seu propi pes i em queden davant dels meus ulls els seus pits. Els miro, la miro a ella i sense ni pensar-ho un dels pits entra de ple dins la meva boca. El començo a succionar. Està totalment dur, està realment excitada. A cada nou moviment, no pot evitar de deixar anar un llarg sospir. Mentre segueixo jugant amb els pits, la mà ha baixat fins a les seves calcetes i s’introdueixen a dins. Li comento a cau d’orella que serà un any ple d’humitats. No pot evitar somriure, però a l’hora, nota com de nou queixalo lleument la punta del mugró i es torna a ruboritzar tot deixant anar un nou sospir. 

Les mans segueixen jugant dins les calcetes. La punta del dit s’hi passeja amb calma però amb decisió. Han pres la determinació que quan ella menys s’ho esperi entraran dins seu. Ho planejo perfectament, em dedico per uns moments a jugar amb l’altre pit. Està tens, li agrada notar com el succiono amb calma. En aquest punt ho tinc decidit, i els dits entren dins seu deixant anar un plaent sospir.  

A l’hora, la torno a apropar cap a mi. Nota com el meu sexe es passeja per sobre el seu, però les calcetes impedeixen un contacte directe. Estic contra la taula i ella gairebé sobre meu. Passo les mans per darrera les seves natges i les premo amb força fent que noti tot el plaer que amago dins meu. L’apropo cada vegada més cap al meu sexe amb les mans clavades a les seves natges.

M’aixeco de sobre la taula, la situo a ella a sobre, em desempallego de la poca roba que li queda. Passo el meu alè per sobre el seu sexe, nota com la meva respiració ronda el seu plaer. Em situo entre les seves cames i començo a jugar sense cap mena de contemplació amb el seu sexe. Ho nota tot, la llengua, els dits, la boca. Tot plegat, la desferma amb una intensitat imprevisible. Està totalment fora de control, aquella és la meva oportunitat.

Passejo el meu sexe per sobre del seu. Denoto com té ganes de notar-lo dins seu, però lluny de complir el seu desig, el segueixo passejant, sense més. Aquella situació la carrega de ganes de sentir-la i sense adonar-me prem el meu sexe amb la mà i fa que entri dins seu. Es remou sobre la taula quan nota que entro amb força i descarrego tota la tensió acumulada.

Els dos estem realment fora de control. La taula aguanta com pot les batzegades que faig quan entro dins seu. Les seves mans s’aferren als costats de la taula perquè cada vegada entro amb més força. És un no parar. Entro i surto sense pensar-ho, ella gemega sense pensar que està enmig de la redacció de la ràdio. Tot plegat em pot més, però a fora ja és fosc i no hi ha perill que arribi ningú.

L’aixeco, la poso contra mi. Canviem de posició i la faig seure sobre meu. Entra i surt sense parar. A cada embranzida, arqueja el seu cos, La tinc a sobre, estic sense control. Cada vegada entra més al fons i durant uns segons es queda totalment aturada per notar tot el plaer dins seu. Inicia una sèrie de moviments sense aturador, els dos cossos s’arquegen sense control. No puc més, no aguanto més i em deixo anar finalment a l’hora que ella fa el mateix.

Em deixo caure sobre la taula totalment extasiat. Ella es repenja sobre meu i durant uns minuts no aconsegueixo articular cap mena de paraula. Tinc la gola totalment seca, em reincorporo, vaig a buscar un got d’aigua, n’hi serveixo un i per fi aconsegueixo dir alguna frase. Estic totalment atònit. Ella em confessa que quan veu algú molt estressat té la necessitat de calmar-lo perquè recuperi la calma. Sens dubte que ho ha aconseguit ja que  m’he oblidat totalment de l’entrevista.

SOPAR DE NADAL

Els sopars de Nadal d'empresa mai m'han fet gens d'il·lusió. Veure com els companys de feina i directius canvien la careta habitual no és que vagi molt amb mi... Fins a cert punt té la seva gràcia, però quan l'alcohol fa de les seves, llavors és quan tot es complica i pots viure les situacions més inversemblants. Amb aquest panorama em preparo per anar a un nou sopar...

Vaig ultimant els detalls amb poca esma com pots comprovar. Tot i això, no renunciaré a la meva filosofia i em vestiré per l'ocasió. He escollit un vestit negre, amb mitges del mateix color i sabata amb taló. El punt de contrast el posaran les ungles que m'he pintat de roig per l'ocasió. Vestimenta senzilla però elegant.

Ja ho tinc gairebé tot preparat. Agafo l’abric, la bossa petita negra amb cadeneta i em dirigeixo escales avall perquè com sol passar sóc dona que es fa esperar, però com que a la vida m'han ensenyat que el bo es fa esperar, m'ho prenc amb calma i que m'esperin. Efectivament, m'esperaven, però com que el sopar no promet gens...no passa res. Posarem bona cara i cap allà. Les meves companyes estan d'allò més eufòriques, parlant d'aquell, d'aquest... El panorama no és gens engrescador.

El sopar és com si es tractés d’un casament, pel que fa al menjar. Primer de tot uns entrants a peu dret. On podem anar xerrant amb un i l’altre. L’empresa mai escatima en aquest tipus d’actes. Els menjars seran exquisits i com que avui aniré a dormir a l’apartament que tinc aprop de la platja, tinc la llibertat de deixar-me anar en quant a la beguda. És la única cosa que m’anima, el saber que demà al matí podré gaudir de la platja.

Mentre anem prenent l’entrant amb una copa de vi a la mà, obsero a la gent. Sens dubte que la gent es transforma en aquest tipus d’esdeveniments. Aquell qui ni tan sols et saluda durant l’any, avui em saluda amablement. A vegades penso, que és pel fet de ser dona, però obvio aquestes falses aparences i envio els pensaments cap a l’apartament de la platja. Tot i que era petit, va ser un regal de mon pare i que sempre he mirat de gaudir al màxim. Té una situació privilegiada i demà podré veure com es lleva el dia des del llit de la platja.

Retorno al sopar de Nadal. Prenc una copa de vi blanc, quan he vist que tenien el Marquès d’Alella no m’hi he pogut resistir. No volia fer masses barreges, però hauré de combinar el blanc amb un de negre. Coses del destí. Vaig xerrant amb la gent que em trobo pel camí. Treballo en una gran empresa. Tot i que només hi assistim els càrrecs mitjos i els directius comporta que més o menys ens coneixem. Però sempre hi ha algú que no.

L’entrant s’està allargant més de l’habitual. Es veu que manca un nou càrrec per arribar. Es comenta entre vestidors, que fa poc s’ha incorporat algú nou dins l’àrea de comunicació de l’empresa, però ningú sap qui és ni l’han vist. Avui serà la seva estrena oficial. Suposo que per això s’està allargant més del compte.

Passem cap als menjadors i em situo al costat del meu equip. Som una cinquantena aproximadament entre tots els diferents càrrecs. Comencen a servir el primer plat i en aquell moment apareix el nou càrrec de l’empresa. Les de la meva taula, ens silenciem un moment. Estic bevent una copa de vi i el fito. Sens dubte que no l’havia vist mai. Vesteix elegant, amb un vestit de color gris, acompanyat d’una corbata del mateix color i una camisa negra. Me’l miro de dalt a baix una altra vegada i em quedo amb un petit detall, la barba…

Retorno a la realitat de la meva taula. El tema de conversa és el nou càrrec que ha arribat. Comentaris de tota mena, però per més d’una s’ha quedat amb el seu aspecte elegant. Ell és un directiu, amb nosaltres no es fixarà crec jo. Em concentro en els nous temes de conversa que van sorgint. Arriba un nou vi per tastar, es tracta d’un priorat negre, Lluna Vella del 2012. M’encanten aquests esdeveniments perquè hi pots tastar vins diferents i aquest m’agrada. És intens però haig d’anar en compte amb la graduació perquè passa massa bé.

Ja vaig per la segona copa i em sento en aquell punt de deixar-me anar. Per un moment, giro la vista i em fixo de nou en el nou directiu. Sembla que no xerra gaire amb els altres, és observador i ens fita a tots. Crec que en algun moment ha parat la seva mirada blava a la nostra taula. Diria molt que per un moment les nostres mirades s’han creuat. És un personatge enigmàtic, té quelcom que em crida molt l’atenció. No sé que és, potser cosa del vi.

Arriba el moment més dolç del sopar, postres! No és que m’entusiasmin molt, però amb el vi busco nous al·licients a la cita nadalenca. Després d’aquell punt, arribaran les copes i em ve molt de gust prendre un gintònic. El temps va passant. Ja no m’he tornat a creuar amb la seva mirada. Em fixo com beu el cafè i que es demana la mateixa copa que jo. M’agrada mirar-lo, no sé perquè m’hi sento atreta, però no el veig capaç de venir a parlar amb mi. Més d’un cop, ha observat com el mirava. Aquella situació o el vi fa que em comencin a entrar ganes intenses de seguir-lo mirant. No faig ni cas de les converses que tinc al meu voltant, els seus moviments em tenen eclipsada.

Miro el rellotge i ja són gairebé les 2. El sopar s’està acabant i les meves suposicions eren certes. M’ha mirat alguna vegada, hem intercanviat algun gest, però no ha passat d’aquí. De fet, sé del cert que no puc barrejar feina i plaer, per tant, tot el joc s’haurà acabat en aquest punt. El que tinc ganes ara mateix, és anar cap a l’apartament, despullar-me i posar-me dins del llit, així de senzill.

La resta de companys de departament volen anar a fer una nova copa, però a mi no em ve de gust. M’en desempallego com puc, addueixo cansament i així aconsegueixo marxar tota sola. Abans de sortir, saludo al director de la nostra secció per desitjar-li bones festes. Quan ho faig, ell s’em queda mirant. Ho fa amb un aire dissimulat, però la seva mirada blava és penetrant. 

Marxo, deixo enrere els meus companys i decideixo que el millor és que em toqui l’aire. El vi fa de les seves. Em noto animada, però em ve de gust sentir l’aire mariner rondant per la cara. Vaig caminant pel passeig. La nit és fantàstica. Aire fresc per aclarir les idees, però no ho aconsegueixo. Ell em retorna una i altra vegada a la ment. No puc defugir d’aquella mirada final. Quan arribi al llit i em despullo, dedicaré alguna part del meu cos a recordar-lo. 

De moment, segueixo caminant pels carrers. El so dels talons ressona pels carrers deserts. M’agrada aquesta sensació de soledat, mentre em dirigeixo cap a l’apartament. L’aire fresc em gela els pensaments, sort que l’abric em tapa. Ja quasi arribo, un parell de cantonades més i ja podré pujar a l’apartament que té la calefacció en marxa. M’agrada treure les claus abans d’arribar al meu destí. 

El so de les claus i els talons són la única melodia que s’escolta. Estic aprop, només em queda travessar el carrer i ja hi seré, quines ganes. Poso el peu per travessar i de cop i volta l'adrenalina em puja a dalt de tot. No he mirat i un cotxe just passa... El conductor ha reaccionat bé, ha quedat a 1 centímetre de mi. Quin ensurt més gran...estava massa confiada i he creuat.

Per sort no m'ha passat res, només l'ensurt. El conductor baixa del cotxe per saber com estic...no pot ser, és ell! Baixa amb tota la calma del món. Ara no sé si estic espantada per l'esglai o per coincidir amb ell. Al veure'l noto com tota la sang recórrer el meu cos. Em saluda lleument, em mira amb els seus ulls blaus i noto com em traspassa tot el cos. La mirada em desmunta, perdré el món de vista.

Aconsegueixo asserenar-me. Puc articular un parell de paraules per dir que estic bé i que perdoni. Em poso a parlar nerviosa, li explico que vinc d'un sopar i la seva reacció em deixa glaçada...m'ha reconegut, sóc la noia que bevia Lluna Vella. No pot ser. Aquesta confessió em descontrola. La sang em recorre tot el cos. Estic nerviosa. Pel cap em passen mil pensaments, però un de constant...de sobte surt de la meva boca la invitació per prendre una copa de vi i ell accepta. 

Estic molt nerviosa. En aquestes situacions xerro per sobre de les meves possibilitats. S'asseu al sofà i vaig a la cuina a buscar un parell de copes i l'ampolla de vi. A l'apartament sempre hi tinc algun exemplar de Castell de Perelada 5 Finques, m'agrada. Li porto i obre l'ampolla. En aquell impàs s'ha després de la corbata perquè li molesta. Em serveix una copa i es desfà la conversa.

El vi segueix fent de les seves. El noto com baixa per la gola i s'endinsa dins meu. M'explica coses de l'empresa, l'escolto atenta, però no puc evitar una cosa, mirar-lo fixament als ulls, em perdo en aquella mirada intensa que em fon per dins. Em moc per agafar la copa i no sé perquè m'apropo a ell. La tensió es palpa en l'ambient, però segueixo escoltant.

La copa de vi s'està apunt d'acabar. En el meu cap ressona la idea que amb companys de feina hi has de mantenir certa distància. Haig d'anar en compte, m'haig de controlar. Intento controlar-me. Ell obre la boca i em diu "tinc un dubte des de fa estona". La meva reacció és innocent, però el seu dubte no...

"Com ha de ser un petó teu?".

No ho puc evitar, m'apropo a ell i tasto els seus llavis. En noto el regust de vi, tot i que apareix dins meu un sentiment contradictori. El seny es vol imposar al foc, però ara ja és massa tard, em deixo portar pels seus llavis i un munt de sensacions. Noto com ma pell s'eriça a poc a poc. Els seus llavis recorren els meus. La seva boca es desvia cap al meu coll, noto com l'excitació va en augment quan toca finament una de les meves tecles sensibles. No puc evitar un lleu gemec.

Segueixo notant com va recorrent el meu coll. El que m’eclipsa totalment és quan toca un dels meus punts més febles amb la llengua i el suau tacte de la seva barba que em transporten a una i mil sensacions. Estic totalment humida, no entenc com en poca estona m’ha pogut posar en aquesta situació, em deixo portar per la intensitat del moment. Segueixo fruint dels seus petons i carícies suaus i del dolç tacte de la seva barba. Ja no hi ha marxa enrere.

Em gira suaument. El coll queda a la seva alçada. Li deixo via lliure perquè faci el que vulgui. Noto com em va tocant suaument el clatell. La barba es passeja en aquest punt i la seva mà decideix descordar a poc a poc la cremallera del vestit negre. La baixa amb calma fins a la meva cintura. La meva esquena és tota d’ell. Decanta un xic el vestit i noto com recorre tota l’espina dorsal. El meu cos no para d’accelerar-se. La pell de gallina  amb cada una de les carícies que m’hi fa i amb el tacte de la barba. Sense ni pensar-ho, ja ha arribat a la cintura.

Em posa dreta un moment i em desprèn totalment del vestit. Estic allà a l’apartament amb les mitges negres i gairebé tota nua. Només em tapa la roba interior. Tinc ganes que segueixi per aquest camí. Al meu torn, el condueixo cap a l’habitació. Li trec la camisa i el beso amb passió. Cau al costat del llit. L’habitació no està massa endreçada i encara hi tinc un plec de cartes que no havia acabat de llegir.

M’oblido de tot plegat i em deixo fer. Em té totalment estirada sobre el llit. Ha observat tots els detalls de l’habitació. Em mira amb cara de desig i comença a tocar-me suaument. El tinc a sobre, juga amb mi, però no em treu la roba interior. Palpo com recorre tot el meu cos amb la mirada blava. Juga per sobre els sostens, per sobre les calcetes. Dibuixa un somriure malvat, i em torna a dir "tinc un dubte des de fa estona”. Em fonc totalment, sóc seva, pot fer el que vulgui.

Em tapa els ulls. No sé què vol fer. Estic estirada sobre el llit. Escolto de fons com les cartes cauen a terra, no sé què està fent. La boca juga amb el meu coll, amb els meus pits, amb el meu sexe, però sense treure les restes de roba. En aquell punt noto com un objecte recorre el meu cos. No és res perillós. Té l’obre cartes a la mà, ho sé. M’encanta notar el tacte fred de la fulla. 

De cop i volta, em treu un pit a l’aire. Noto com m’el comença a acaronar. El toca amb suavitat, està totalment erecte. Se’l posa a la boca i hi juga. M’encanta aquesta sensació, la barba, la llengua, la boca…tot plegat. L’obrecartes hi torna, el noto com passa per sobre el mugró. M’excita moltíssim. Llavors es passeja per les puntes dels sostens fins que talla una punta. No m’importa que ho faci, ans el contrari, m’excita encara més. Els pits només són seus, pot fer el que vulgui.

Amb els sostens fora, comença a jugar encara més amb mi. No m’esperava el joc de l’obrecartes, però les calcetes encara són allà. La seva boca baixa lentament pel ventre. Es dirigeix cap al meu sexe. Les palpitacions augmenten ràpidament. Només faig que esbufegar. Em té incontrolada, li permeto qualsevol cosa. M’agrada notar com baixa amb la llengua acompanyat de la barba i ronda el meu sexe voraçment. 

Passa la boca per sobre la roba interior. Noto com desitja. La respiració accelerada sobre meu així ho denota. Segueixo amb els ulls tapats, no sé què pensa fer. Intueixo la llengua com desfila per sobre el meu sexe, però la poca roba evita que ho faci directament. De nou retrobo la sensació. L’obrecartes es torna a a passejar al costat de la barba i la llengua. Escalfor combinada amb fredor, més excitada no puc estar.

M’aixeca un punt les calcetes per passar-hi l’objecte metàl·lic. Aquella sensació em produeix un crit inesperat. Noto com va recorrent la punta de la roba interior, de dreta a esquerra, a poc a poc. El meu cos està totalment excitat. L’obrecartes arriba a la punta, estira un xic i aconsegueix tallar una punta. Es desplaça cap a l’altra banda, ho noto fred, però jo no ho estic. Arriba a l’altra punta i talla la part que quedava. Cau pel seu propi pes. Ara ja sóc tota seva.

Comença a jugar amb la boca, els dits, la barba. Em va tocant, cada vegada amb més força. Desitjo sentir com la llengua entra a dins i com si em llegís el pensament, l’enfonsa dins meu. Deixo anar un lleu crit. Segueix amb aquest joc pertorbador. Besa el meu sexe i noto com la barba es passeja pel meu entrecuix. La llengua ja no hi és, però s’incorpora el dit que em penetra sense aturador. Amb els ulls tapats gaudeixo molt més de tots els moviments i sensacions.

Combina a la perfecció els moviments. Dit i llengua em tenen sense aturador. Estic molt propera a l’orgasme. Estic totalment descontrolada, però de sobte s’atura, em vol fer patir una mica més. Em xiuxiueja quelcom a cau d’orella i llavors noto com l’obrecartes es passeja de nou pel meu sexe i pels meus pits. Ho fa finament, m’excita molt. 

Segueixo amb els ulls tapats. De fons, escolto com s’acaba de despullar. Necessito fruir més, vull arribar al final ara mateix. No podré aguantar massa estona més aquesta situació. M’agafa, m’aixeca del llit i m’ordena que em posi a quatre grapes. L’obeeixo com mai m’hauria pensat. Comença a jugar amb el meu darrera. El seu sexe es passeja. El noto dur, amb ganes. 

Juga amb mi. No acaba d’entrar dins meu. Em fa patir i molt. Denoto el sexe per darrera i el seu cos a sobre meu. Em toca els pits, m’acaricia, la barba està sobre les meves espatlles. Li demano que entri. Lluny de fer això, passa la mà pel meu sexe. Em penetra amb el dit. Deixo escapar un nou crit de plaer. La mà fuig del sexe i en aquell precís instant entra dins meu.

Ho fa amb molta força. Noto com llisca fins al fons. Es comença a moure darrera meu. El seu cos impacta contra mi cada vegada més fort. La penetració és molt forta. Descarrega tot dins meu. Impacta amb el fons. Estic totalment descontrolada, em destapo els ulls perquè ja no puc més. Les embranzides són molt fortes, crec que mai m’havia sentit així. M’està portant al carrer del plaer.

Posa la mà sobre el meu sexe i amb aquest lleu moviment ho aconsegueix tot. Està totalment desfermat, no para de penetrar-me. Entra amb molta força. Ja no puc aguantar gaire estona més. S’abraona sobre meu, no em puc contenir de seguir cridant enmig de la nit. És igual si m’escolten però notar tot aquell plaer dins meu pot més que jo. Arribo a l’orgasme totalment descontrolada i noto com m’inunda tot el seu plaer dins meu. 

Caic sobre el llit totalment extasiada. Ha estat molt intens. Ell cau sobre meu i ens acomodem dins del llit. Estic molt cansada, massa. Els ulls se’m tanquen a poc a poc i caic en un profund son. No he pensat ni a tancar la persiana, però la sensació de son pot més que mi. M’adormo.

Em desperto. El sol està entrant per la finestra. Per un moment em pregunto on sóc, què faig. No hi ha ningú al meu costat. Haurà marxat? Obro els ulls a poc a poc i escolto de fons una cançó. Allò em confirma que no ha marxat i em desvetllo. M’estiro al llit i em fixo en aquella melodia que sona. Aquesta la recordaré per sempre en els sopars de Nadal.

I ara quan aquesta cançó sona per la ràdio no puc evitar pensar en el sopar de Nadal, sensacions que em transporten a tots els detalls.

Tal dia com avui...

Tal dia com avui de fa 4 anys, sorgia el primer dels 38 relats que ha publicat El Marquès de la Lluna. En tot aquest temps han sorgit vàries històries on l'erotisme és el fil conductor. De tot aquest període, el bloc ha rebut més de 12.000 visites i per celebrar-ho el Marquès ha obert un nou canal de comunicació a  Youtube.

En aquest nou canal, el text deixa pas a la veu per escoltar les paraules que van caient lentament. El primer dels vídeos a Youtube, fa referència al primer relat que va publicar el Marquès un 15 de desembre de 2011 "Capvespre",avui en fa 4 anys. Des de llavors han passat un munt d'històries a través dels diferents relats. 

Clica al play, tanca els ulls i gaudeix del relat:

Escolta Capvespre

Era quasi l’hora de plegar. Aquella jornada havia estat esgotadora. Des de fa una hora cada 5 minuts vas mirant el rellotge. És d’aquells dies que dius, si puc ara mateix m’escapo, però encara falten uns minuts fins a les 7 de la tarda i el tic tac del temps no sembla voler-te fer cas i va marcant tic tic tac tac...essent més lent del que és habitual.

Aquella tarda no va venir ningú a l’oficina. El telèfon com aquell qui diu no va sonar i és que de fet era el més normal del món. Era el 24 de desembre per la tarda i aquell dia et va tocar fer la guàrdia tot esperant que siguin les 7 per enfilar el camí cap a casa on t’esperava un “alegre” sopar de la nit de Nadal amb els teus pares. De fet, seria el mateix sopar avorrit de cada any.

Et vas capficar amb els teus pensaments i la ment et deia, aquest 24 de desembre està molt parat. El temps no passa, no hi ha feina però t’hi has de quedar, el telèfon no sona i a més a més és la nit de Nadal. Les perspectives són molt bones, vas pensar irònicament. Pensat això, vas seguir jugant amb el bolígraf que s’anava movent pels teus dits.

El bolígraf se’t va caure al terra i al recollir-lo et vas quedar pensant en el que portaves posat. Aquell dia vesties de manera clàssica. Portaves un vestit cru que t’anava ben agafat al cos. Tot i que era de coll alt, es marcava molt bé tot el teu contorn. Es veien els pits de manera elegant i tot baixant es dibuixava una bonica cintura. Es completava la teva vestimenta d’aquell dia amb unes elegants botes negres amb unes mitges que dibuixaven les teves cames. A sota, un conjunt negre que ningú veuria aquell dia però t’agradava anar ben conjuntada, és el que té ser una dona elegant, pensaves tota sola.

Aixeques el cap i mires l’hora i marquen les 18.30. Penses que només falten 30 minuts. Si no ha vingut ningú més fins ara qui vindrà? Et gires i comences a preparar per recollir. Agafes la bossa, mires el telèfon i veus que ni tan sols tens un missatge. Just quan això passava sents com la porta s’obre. Et poses de mal humor i et gires.

-      Bona tarda – dius de manera poc simpàtica

-      Bona tarda – respon un noi d’uns 30 anys que ni tan sols et fixes com és.

Aquell noi era rosset. Tenia el cabell curt i tenia un posat de bones a primeres que no et va cridar ni molt menys l’atenció perquè ja estaves pensant en plegar. S’apropaven les 7 de la tarda.

-      Venia a portar-te aquests documents. Es tracta d’uns papers que m’heu de preparar per la propera setmana ja que s’acaba l’any i els necessito per la meva empresa – va comentar el noi mentre et mirava els ulls.

-      Moltes gràcies – vas respondre de manera educada i li vas tornar la mirada descarada que t’havia fet.

Li vas agafar la documentació i la vas posar en el sobre. Però ràpidament et vas quedar mirant els seus ulls clars. Les vostres mirades es van creuar i com si es tractés d’un joc li vas aguantar la mirada. Veies com ell te l’aguantava. Tota aquella situació creava tot un imaginari a la teva ment que t’agradava.

-      Em pots donar el número de telèfon? És per trucar-te tan punt ho tingui.

-      Fem una cosa, jo et dono el meu i tu em dones el teu.

Sense vacil·lar ni un moment vas agafar i vas apuntar el seu número de telèfon. El teu no li vas voler donar de bones a primeres, tot i que el vas apuntar en un paper i te’l vas reservar. Quan el noi anava a marxar li vas donar una targeta amb el número del despatx per si tenia algun dubte i en aquell tros de paper hi havia el teu nom i número apuntat.

Eren quasi les 7 de la tarda. Ja no quedava ningú a l’oficina. El noi havia marxat i t’havies quedat impregnada de la seva mirada i encara et preguntaves com havies pogut ser tan descarada donant el teu número de telèfon. Eres molt tímida, per això encara no sabies com t’havies deixat anar en aquell moment. Vas pensar que era cosa de l’avorriment fins que el mòbil va sonar.

Era un SMS d’un mòbil que no coneixies. Et deia que t’esperava a fora quan sortissis. Li vas respondre ràpidament com si d’un joc es tractés i li vas dir que era nit de Nadal i tothom estava a casa seva. Al final del missatge et posava que esperava que tinguéssiu els papers preparats.

Vas deixar els SMS  de banda i vas recollir ràpidament. Volies marxar quan abans millor d’allà. Vas agafar la bossa i el teu abric llarg. Vas tancar la porta i vas baixar les escales. No es veia a ningú pel carrer. Tot plegat estava molt quiet i quan baixes les escales veus que hi ha un home a baix.

Es gira i es tractava del noi que t’havia portat els papers. Es gira cap a tu i et pregunta si per aquí aprop hi havia un supermercat per poder comprar alguna cosa per aquella nit. El comences a indicar el camí i quan et dóna les gràcies et mira i veu que la porta del edifici on treballes queda mig oberta. Et quedes fixament mirant la seva cara, et gires per tancar la porta i de sobte notes com ell t’empeny cap a dins.

Estem els dos a dins. Em deixo portar per la foscor de la nit en el replà de l’escala. Notes com el teu coll s’impregna de la meva llengua. Et faig petons amb passió per tot el coll i quan et deixes portar et mossego suaument l’orella, i et vaig arrambant cap a la paret amb un ritme desenfrenat.

Et tinc contra la paret. Agafes les teves cames i les poses per darrera meu. Et segueixo apretant i notes com alguna cosa es va posant dura. El vestit es resisteix. Te’l pujo una mica i comences a notar com en el replà de l’escala les mans van entrant lentament per sota el vestit. Les mans van buscant el teu conjunt negre fins que arriben al punt clau.

Notes com el dit es mou lentament per sobre les teves calcetes. La llengua tan aviat està a la teva boca com està al teu coll. Els dits es mouen ràpidament i l’altra mà comença a pressionar el teu pit per sobre la roba. Es va posant dur i tu et vas mullant al ritme dels meus dits. No pots parar de sospirar però a l’hora penses que algú us pot descobrir al replà de l’escala. Però aquella situació encara et posa més.

Et giro i et poso contra la paret. Notes com em descordo els pantalons i vas sentint lentament com el meu sexe es va posant cada vegada més dur. El notes totalment clavat a darrera teu perquè tens el vestit pujat i el cul queda just a l’alçada perfecta.

Estàs totalment molla. Molt excitada. T’encanta notar la seva presència per darrera. Per davant les mans et van tocant els pits i en un moment determinat una mà entra dins les teves calcetes i et va masturbant a poc a poc. El dit entra i surt com vol, estàs ben molla i tens ganes de sentir més per on sigui. De moment la notes pel teu cul.

Agafo i et poso un xic inclinada amb les mans contra la paret. Et trec les calcetes i la trec a fora. Està totalment dura i notes com es va passejant pel teu cul. Vaig jugant amb tu i estàs més que molla. Necessites alguna cosa més i estàs tan ben posada que en aquell moment notes com va entrant lentament dins teu i et poses a gemegar.

Em poso a sobre teu i just en aquell moment veus les agulles del rellotge. Marquen les 19.25 i tota la teva excitació no et deixa pensar clar fins que recordes que el veí de sobre l’oficina està apunt d’arribar. Notes les embranzides com entren fins al fons. Fins que denotes que està apunt d’aturar-se per canviar de posició, però estàs molt excitada i ben molla, t’encanta tota aquella situació.

Em vaig movent darrera teu. Notes tot el plaer dins teu. T’encanta notar com entra i surt. Em poso sobre teu com agafant els teus pits. Notes les envestides cada cop més fort fins al fons teu. Estàs ben molla i els teus gemecs ressonen al replà de l’escala. Ja no tens por que us agafin però tens la necessitat de sentir més.

Just paro de cop i sents de fons unes claus. Estàs tota confusa i m’agafes d’una revolada i em portes a sota l’escala. La situació és molt morbosa. Sents de fons com es va creuant la nostra respiració i per sort el soroll de les claus no li permet saber que estem amagats a sota l’escala. El veí puja ràpidament com si algú l’esperés a casa i quan passen uns minuts i un cop apagat el llum tens la necessitat d’acabar una cosa que tenies pendent.

Et torno a fer aixecar. Els dos seguim totalment excitats. És una situació tan morbosa que l’entrada d’un estrany no ha fet defugir les nostres ganes i tot segueix com si res no hagués passat. Et poso contra el sota de l’escala en una zona totalment fosca.

Puges a sobre meu i et començo a penetrar sense pensar-ho. Estàs contra la paret, la meva boca a voltes apreta els teus mugrons i no puc parar de penetrar-te i fer-te sospirar. Veus el rellotge. Són quasi les 19.30. Apretes fort les teves cames contra mi i la penetració és molt intensa. Gemegues tan que no pots controlar els teus impulsos fins que notes com vaig expulsant tot el meu plaer dins teu en el mateix moment que arribes a l’orgasme. 

Acabem els dos i et poses el vestit bé i l’abric, mentre aprofito per arreglar-me una mica. Obres la porta i marxem cadascú per un costat com si res hagués passat en el replà d’aquella escala.