Escolta

A la Mia, mai li han agradat les festes de Nadal. Són dies de molt menjar, molt beure i a vegades depèn com, molta hipocresia. Qui no llegeix els comentaris sobre els cunyats/des  i es pregunta, per què et reuneixes amb ells en un dia indicat en el calendari si no et ve de gust? No seria més pràctic, reunir-te amb qui realment vols? Un altre fet en el que pensa sovint durant aquests dies, és per què cal fer àpats copiosos? La societat no ens permet passar-nos el dia de Nadal sols a casa fent el que realment volem, però ens agradi o no acabem essent esclaus de la societat.

Dia de Nadal al matí, li espera un nou dinar amb la família. Expectatives? Cap ni una, però estar al costat de la mare en dies així és molt important i si hi seguia anant era per ella, per res més. Obre la persiana perquè el sol li toqui de ple, mig nua sobre el llit deixa la ment en blanc. Els rajos li acaricien la pell, els pits, la cara… Comença a pensar en el vestit que es posarà i recorda la dita de sa mare “Qui per Nadal res no estrena, res no val”. Sort que fa pocs dies es va comprar un conjunt nou de roba interior, tenia pensat estrenar-lo en d’altres circumstàncies però en certa manera volia fer feliç a sa mare seguint aquella vella tradició de com quan era petita.

Entre mig de mandres, es lleva i  es tapa. Obre la nevera i pràcticament no hi té res per esmorzar. Es fa un cafè amb llet i s’asseu davant del televisor per escoltar les misèries del dia. Es nota que és un dia festiu, perquè al canal de notícies el contingut és prou escàs. Poca gent treballa en un dia així. Fulleja una revista que té per sobre la taula, se li descorda un xic el batí deixant al descobert una part del seu pit, al tapar-se de nou l’acaricia amb suavitat, però no té ni ganes de sexe. S’acaba el cafè i s’en va directe cap a la dutxa.

De fons es posa música per animar-se. Mentre l’aigua calenta li recorre el cos es comença a ensabonar tot escoltant la veu de la Carla Bruni. Es recorre tot el cos amb la voluntat de trobar un petit orgasme, però el seu cos sembla que aquest dia de Nadal se l’ha pres com a festiu. Els pits se li endureixen per moments, però finalment obvia qualsevol possibilitat i opta per fer lliscar l’aigua per tot el cos. Al sortir del bany, s’eixuga i obre l’armari. Hi troba la caixeta amb aquell conjunt de roba interior negre, li encanta el seu tacte. Fita la zona dels vestits, vol trobar-ne un. Els comença a posar i treure del penjador. Després de 5 minuts, no troba cap. Sembla com aquell qui busca una pel·lícula o sèrie a Netflix i no en troba cap d’escaient. Finalment, opta per tancar els ulls i triar qualsevol a l’atzar.

El Nadal fa el seu efecte i la Mia ha trobat un vestit que feia temps que no es posava. Negre, entallat, amb un escot no molt generós però que suggereix més d’una fantasia. Es vesteix amb parsimònia, mira el rellotge i veu que va tard, les 12 del migdia! Accelera tot aquell procés i amb un tres i no res es vesteix. Tria unes sabates amb taló, l’abric per no passar fred. Es perfuma, agafa les claus i surt per no fer tard.

Al arribar a casa sa mare es troba amb la sorpresa que és la primera. L’olor de l’àpat de Nadal es pot flairar des de la portada d’entrada, s’abracen es desitgen bones festes i xerren sobre coses diverses. Als 10 minuts, arriba sa germana amb el cunyat. La llar agafa un altre color, somriures, conversa tot obrint la primera ampolla de vi. Un blanc de Gramona, el Mas Escorpí.

Quan ja han begut la primera copa, arriba l’altra germana amb la mainada i el cunyat que menys aprecia. La conversa començarà a decaure en qualsevol moment, però per sort ben aviat seuran a taula i els plats aniran desfilant a poc a poc enmig de llargues converses per arreglar el món. Encara que no li agradi el Nadal, la flaira de la cuina de la mare la transporta a quan era petita. Fa olor de rostit, de bones intencions, de somriures i conversa amb la família unida.

La mare comença a servir el primer plat. El protagonista serà rap i lluç a la marinera. La Mia enceta la segona ampolla de vi blanc i n’omple les copes. L’olor que desprèn el peix i les copes de vi la conviden a gaudir d’aquella vetllada tot esperant que no parlin de política, sinó de les coses maques que té la vida i el fet que la família s’hagi pogut tornar a reunir. A veure quan tarda el seu cunyat a treure el tema polític…malauradament sap que no passarà massa estona.

Arriba el moment del segon plat. L’encarregada de buscar un vi escaient és ella. Es decanta per un Eguren Ugarte Reserva del 2013. Sap que és un vi de la Rioja alabesa, però per menjar el rostit de Nadal cal un vi amb cos i presència. El que no sap la Mia és que el fet de triar un vi de fora de Catalunya serà l’ingredient que portarà al seu estimat cunyat a parlar de la política i a criticar el fet que hagi triat aquell i no un de català. A ella, no li importa gens, ja que li venia de gust aquell. I les paraules que escolta d’ell, fa que cada vegada desconnecti més de la conversa i pensi més en les seves coses.

Sa mare sap que mai mira el telèfon, però quan arriba una conversa que no és gens plaent, la Mia es distreu amb qualsevol cosa. Dóna un cop d’ull a les xarxes socials. Res d’interessant. Quan està apunt de tornar a la família unida rep un missatge. És molt estrany, no el té a la llista de contactes i li felicita les festes. Mira la foto de perfil, però no sap extreure qui és. No respon, però sap que aquella imatge li és familiar, ha estat en aquell lloc. S’abstreu de tota conversa rumiant fins que per fi troba la resposta. És l’estudi d’en Ciri.

El seu cos s’activa per moments. Somriu. Retorna per uns moments a la taula, però el seu cunyat segueix centrant la conversa. No sap perquè però un impuls la porta a respondre el missatge. Mentre ho fa, rumia quan de temps ha passat des de l’última vegada que el va veure. De fet, ja l’havia oblidat per complert de la seva vida. A voltes hi pensa, però ja no era una prioritat a sa vida. Comencen a intercanviar una sèrie de missatges. De tant en tant, sa mare la mira, però segueixen amb la conversa a distància.

La Mia sap que en Ciri està sol. De fet, ja el coneix en certa manera. No li agraden les festes de Nadal i en això és molt pràctic ja que prefereix passar-les a casa seva, lluny de tothom. Ella segueix amb la conversa. Es posen al dia de les seves coses, recuperen el fil perdut dels darrers mesos. Retorna per un moment a taula. Ja estan començant a posar els torrons. Està ben plena després de tant menjar i beure. Se sent desinhibida. Intenta complementar el dinar de Nadal amb la conversa amb en Ciri i per moments ho aconsegueix, gairebé ningú se n’ha donat compte que està pendent del telèfon.

Es mira la copa de vi i el degusta. Li arriba un nou missatge. Comença a llegir i es ruboritza. En Ciri explica una part del seu últim encontre. La ment de la Mia es transporta fins a l’estudi d’ell. El seu cos s’acaba d’activar, li agrada recordar aquells moments, és una bona manera de desconnectar del dinar. Segueix rebent detalls d’aquella trobada i nota com els pits se li endureixen, es comença a humitejar. No sap què vol aconseguir, però denota que li agrada recordar aquells moments pujats de tensió.

La conversa virtual cada cop puja més de to. Fins que en Ciri comença a buscar el seu primer objectiu. La convida a anar al bany i que es tregui part del conjunt de roba interior i la deixi a la bossa de mà. Ella s’ho pensa per uns moments. Mira la taula i sa ment s’accelera. S’aixeca, es dirigeix al servei. Es treu les calcetes, se sent totalment humida. Els pits els té totalment durs. Fotografia la roba que s’ha tret i li envia. Retorna a taula amb la família unida.

Els missatges segueixen anant i venint mentre mengen torrons, segueixen amb converses banals i gaudeixen d’aquell dia. El to d’en Ciri cada vegada és més provocador. La Mia se sent més i més humida. Se sent alliberada però a l’hora sap que no té la llibertat que tindria a casa. No es pot estirar al sofà i començar a fruir del sexe, s’ha de contenir. Aquest fet li reporta encara un grau més d’excitació. La provocació que rep la trasllada a un punt de no retorn. 

Intenta relaxar el seu cos escoltant el que parlen a taula. El tema és ben avorrit, no aconseguirà apaivagar així com així les seves ànsies de sexe. En Ciri fa de les seves i li proposa una cosa. “Escolta, ves al lavabo”. Dubta per uns moments, però accedeix a fer-ho. Quan hi arriba rep una nova senyal. “Ara vull que et deixis anar i gaudeixis dels records de la nostra conversa”.

Dubta per uns moments, però les ganes de sexe poden més que qualsevol altre impuls. Es desfà del vestit i comença a tocar-se els pits. Ho fa amb ganes, els té ben durs. Ho combina amb un passeig pel seu sexe humit. Obeeix el que li diu sense miraments, s’abstreu del lloc on és. Ha d’apaivagar els gemecs si no vol ser descoberta. Es posa la mà a la boca perquè no se senti res. Segueix jugant amb si mateixa fins que aconsegueix arribar a l’orgasme. 

La Mia se sent alleujada. Es vesteix i retorna a la taula. Intenta tornar a la conversa però el seu cap segueix ben lluny. Mentre parlen de coses, la ment li fa una mala passada i enlloc de dir la família unida ho converteix en una família humida. Tothom riu a taula, ella s’enrojola i no sap on amagar-se. Per sort, el cunyat en diu una de les seves i aconsegueix canviar de tema de conversa, per primer cop a la vida li agraeix aquell gest, somriu.

No sap què li passa, però amb l’orgasme que ha tingut al bany no li ha servit per apaivagar les seves ànsies de sexe, necessita quelcom més. La conversa amb en Ciri s’ha acabat, però les ganes de més no han desaparegut. Per fi, el dinar ja s’acaba. La Mia té ganes de tornar a casa. “Escolta Ciri, torno cap a casa”. Però no rep cap mena de resposta. El dia ja s’ha apagat, és negra nit i gairebé ningú corre pel carrer. Fa fred. Es posa l’abric i s’acomiada de la família (humida).

Passeja a pas tranquil, sense pressa, pensant en allò que ha passat durant tota la vetllada. Mai s’hauria pensat que acabaria el dia de Nadal al bany després d’un intercanvi de missatges. El que té clar, és que quan arribi a casa, es despullarà i buscarà el satisfyer per sentir-se ben alleujada. El seu sexe encara el té humit, els pits encara estant atents a qualsevol moviment. 

Quan arriba a la porteria se sorprèn perquè sembla que no hi hagi llum a l’escala. Treu el mòbil (comprova si té algun missatge, però res de res) i n’activa la llanterna per poder obrir la porta. No hi ha ningú pel carrer, entra i darrera seu es tanca la porta. Si un do té la Mia, és que té un molt bon olfacte, per això quan va a pujar les escales sent al seu pas un aroma que li és molt familiar. Retrocedeix uns centímetres al pas de la llum i de sobta nota com una mà li acaricia el cabell. En un primer moment s’espanta però ràpidament sap qui és. Es gira, però és massa fosc per veure-li la cara. La pren de la mà i l’acompanya escales avall.

Sense ni pensar-ho es deixa portar pel que vol fer aquella ombra. Sap qui és, però no ens ho pensa confessar. Baixen un pis en direcció a l’entrada del pàrquing de l’edifici. Allí mateix, l’ombra posa a la Mia contra la paret. Li descorda l’abric sense ni pensar-ho, el deixa caure al terra. Les mans discorren amb elegància per sota del vestit. Quan arriba a l’alçada del sexe no se sorprèn de trobar-la sense roba interior. Segueix amb aquell joc trepidant que ben aviat farà despendre el primer gemec d’ella. 

Aconsegueix amb un suau moviment treure un dels pits per començar a xuclar-lo. El llepa, el toca, l’acarona fins que arriba a la punta i el queixala a poc a poc fent que s’estremeixi un xic més. Amb la mà li tapa la boca perquè no siguin descoberts. És tot fosc, però si arriba qualsevol veí els gemecs els podrien delatar. Mentre juga amb els pits, aprofita la situació per posar-la més fort contra la paret. Denota amb aquelles friccions el sexe de l’ombra com juga amb ella.

La Mia té ganes de notar-lo totalment dins seu. Com pot amb la mà, li pren el sexe i comença a tocar-lo com implorant-li perquè entri dins seu. L’ombra no es fa pregar. L’aixeca, l’aguanta contra la paret i sense ni pensar-ho entra dins seu per començar un ritme frenètic. Un a l’altre es tapen la boca per no ser descoberts, però és inevitable que de tant en tant s’escapi un gemec. Ja res els importa. És igual que aparegui un veí. Ells es deixen portar pel ritme desenfrenat de l’ombra que cada vegada entra més al fons. La pren amb les mans pel darrera, perquè noti encara millor les embranzides. Sembla que ja no poden més i al final els dos queden enganxats un amb l’altre al costat de la paret.

L’ombra es recupera al cap d’uns moments. La Mia s’asseu al peu de l’escala i se’l mira com es vesteix. Ell li aixeca la vista. Encara que estigui tot fosc, denota com aquella mirada la fon. S’obre pas per l’escala mentre ella es comença a vestir de nou. Al capdamunt sona la veu “Escolta, dóna records a la família humida”. No pot evitar somriure al escoltar aquelles paraules. Quan es tanca la porta i com per art de màgia, torna la llum a l’escala. 

Entre vinyes

M’agrada de tant en tant, amagar-me entre les vinyes dels meus pares i gaudir d’una ampolla de vi, em transporta a la joventut. De fet, a casa sempre hem viscut entre raïm. Els pares tenien unes vinyes i en fèiem vi per tot l’any. Recordo quan a principis de setembre durant un dia intens fèiem la verema. Recollir tot el raïm, aixafar-lo amb els peus (el més divertit) i després fer el procés habitual de deixar-lo bullir uns dies i posar-lo a les botes. Premsar les restes i deixar que segueixi el seu curs fins a obrir la collita del nou any.

I saps què és el millor? Quan obres una ampolla enmig d’una vinya, després tens una pluja de bons records, bones olors i secrets que tornen de cop i volta a la ment. El sol m’enlluerna, però em dóna un grau d’escalfor que el vi potser no em sabrà donar. Amagat entre els ceps gaudeixo del terrer i les seves vistes. Destapo l’ampolla i flairo el tap. Trec la copa que he portat i m’en serveixo un xic. Oloro aquell fruit, en denoto els primers tocs de cirera, de fruites indeterminades i un xic d’alcohol de la primera part de l’ampolla. El bec i el gaudeixo i és llavors quan em ve un flaix a la ment.

Mentre recordo alguns dels anys que vam fer la verema em venen records de menut. Com aquella vegada quan una abella em va picar en plena recol·lecció. Sort dels remeis casolans i un xic d’oli a la picada em va alleugerar el dolor. Els plors no me’ls va poder fer oblidar ningú. Bec un nou sorbet del "4 kilos" de Terra de Mallorca amb la varietat Callet i segueixo recordant instants.

I de les olors de la verema? Vols un secret? Moltes vegades em llevava de matinada quan el raïm estava fermentant i en la calma de la nit podia escoltar com el nou most bullia amb força. Alguna vegada fins i tot havia aixecat les fustes i allò que la curiositat et porta a olorar el que hi havia dins del cub, una olor forta d’alcohol però que no sé perquè era agradable tot i la seva potència.

El principal aroma i el que gaudeixo més és quan obro una ampolla. Poses el primer raig a la copa i el tastes a poc a poc, amb calma, sense presses, gaudint, sentint (així és com hauríem de gaudir de la vida). Saps que és bo o no amb la primera impressió (com amb la gent), tot i que a vegades si és un vi envellit en fusta, els matisos els aniràs arreplegant mica en mica.

Mentre segueixo arraulit a la vinya, tanco els ulls i recordo un dels episodis més plaents que he viscut entre mig d’aquestes terres. Era jove, no recordo ben bé quina edat tenia, però sé del cert com era ella. El temps de verema sol ser cap a les darreries de l’estiu a cavall entre l’agost i el setembre sense una data per determinar. La producció d’aquell any, era de les més voluminoses que recordo en quan a quantitat i qualitat. Vam haver de contractar més gent de l’habitual per poder recol·lectar tot el que volíem, ja que en qüestió de dies s’esperava un canvi de temps amb possibles pedregades.

Vam haver d’anar fins al sud de França per aconseguir més gent perquè ens ajudés. Era gent jove, però que li agradava la feina. Venien perquè necessitaven els diners pel proper curs universitari i la feina era dura però prou ben pagada. Entre el grup que vam aconseguir hi havia una noia amb uns trets físics d’aquells que et marquen. No destacava per tenir un cos 10, però el seu somriure era…no sé perquè però vam començar a tenir una bona relació.

Com que era dels pocs que tenia un cert domini sobre l’anglès i el francès i era jove com ells, sovint hi tenia llargues converses amb tot el grup. La verema ja gairebé s’havia acabat, les forces estaven flaquejant, ja que vam haver de fer la feina de dos dies, en només un, l’endemà arribava un nou front amb pluja i possible pedra, no podíem perdre ni un gram d’aquella collita.

Quan va fosquejar, després de sopar, vaig decidir sortir a fer una volta. L’ambient era càlid, feixuc i carregós com si anunciés la fi de l'estiu, però en algun racó de les finques encara s’hi podia trobar un xic de fresca. Volia sentir la remor del capvespre, quan tot resta en calma i de tant en tant les fulles es mouen per un petit cop de vent. Mirava al cel tot gaudint de les estrelles, les constel·lacions es dibuixaven a la perfecció en aquell cel net, però es presagiava un canvi de temps immediat (la calma abans de la tempesta).

M’acompanyava en aquell passeig nocturn una ampolla de vi negre (no recordo quin). M’havia proposat fer el que faig ara, seure entre mig dels ceps i gaudir d’un bon vi. Potser en faria un parell de copes, però fer-ho d’aquella manera i amb el cansament que portava el meu cos seria molt més plaent. Finalment, vaig arribar a la vinya, on hi teníem una figuera de coll de dama que estava preparant els seus fruits. Vaig acomodar-me al costat de l’arbre i allí vaig instal·lar el meu camp base. El vi, la copa i una petita manta perquè el terra no fos tan incòmode.

Vaig obrir l’ampolla i vaig tastar aquelles primeres gotes. Realitzava tot el ritual com si fos ara mateix. Tancava els ulls i olorava tots els elements, la terra, les fulles, la natura i ho culminava amb un nou sorbet de la copa de vi. Ja portava dues copes i el cos restava totalment relaxat. Tot en calma acompanyat pel so d’alguna au nocturna. 

Semblava que el vi començava a fer el seu efecte perquè de cop i volta vaig sentir com les fulles es movien més de l’habitual, seria el canvi de temps anunciat? Una llanterna em va il·luminar per complet, vaig quedar pràcticament encegat i em vaig aixecar de cop i volta vessant una part del vi per sobre la manta. En un perfecte francès vaig sentir com em demanaven perdó. Aquella veu m’era totalment familiar i allí la tenia totalment resplendent amb el seu somriure, l’Anne.

Quan vaig recuperar la visió, la llanterna ja era apagada i vaig veure aquells ulls grossos que la caracteritzaven. La vaig convidar a seure una estona i a gaudir d’aquella nit de verema. No tenia cap copa més i li vaig oferir una mica de vi. Va cedir al beure de la mateixa copa. El reflex de la lluna quan bevia em traslladava en un moment màgic, era una de les meves imatges bucòliques preferides.

Perquè el pintar no era el meu fort, però era per començar a traçar una estampa perfecta sobre la nit. La figuera al darrera del seu cos, la copa de vi agafada a la mà i amb un subtil gest retirava el cabell mentre entre les branques s’hi veia el reflex d’aquella nit, de la lluna que ens procurava un punt de llum entre tanta foscor.

Vam seguir amb la nostra conversa. No recordo ben bé de què parlàvem, però suposo de la seva vida a França. Dels seus estudis, quina era la universitat escollida, dels seus projectes de futur, de les seves ambicions. Per la meva part, feia el mateix, ens portàvem pocs anys, potser era un parell d’anys més jove que ella, però aquest no era cap impediment per explicar-nos les nostres vides i els nostres projectes.

Vaig mirar l’ampolla d’aquell vi negre i gairebé ja estava a la seva fi. Una primera ventada va fer moure les fulles dels ceps i va doblegar un xic la manta. Vaig atansar-me per posar-la bé una altra vegada, era un gest innocent ja que era bastant fanàtic de tenir les coses controlades i al seu lloc, però s’estava apunt de descontrolar tota la situació a causa de les copes de vi.

Amb les últimes gotes que quedaven d’aquella ampolla, li vaig començar a parlar de les olors. La vaig convidar a tancar els ulls i que em digués quines olors li arribaven. Vam començar pels últims traços de vi, però després vam seguir amb els que es despertaven enmig de les vinyes. Sembla mentida com poden diferir les olors d’una persona a una altra.

Ara era ella qui em demanava que fes el mateix, tanqués els ulls i li digués què flairava. Primer em va passar la copa de vi pel nas, després va deixar que els meus sentits destaquessin alguns punts de la natura, però per últim es va acostar a mi i em va deixar que l’olorés. Portava un perfum com de cirera, i allò em va recordar al vi. El seu cabell desprenia un aroma portentós i per últim i sense esperar-m’ho vaig notar l’olor dels seus llavis que flairaven a fruites del bosc com si degustés la copa.

La temptació amb els ulls tancats va ser massa forta per no deixar-me portar. Vaig dibuixar amb la punta dels dits aquells llavis i vaig seguir perfilant el seu somriure. A la de tres, vaig notar com era ella qui dibuixava la meva cara i notava el caliu dels seus llavis. Va ser un matís que mai hauria imaginat, va ser una estona de cel, un moment que sempre he recordat i que evoco bevent.

El següent joc va consistir en compartir el gust del vi. La última glopada de la copa se la va beure, però en va deixar unes gotes per acabar de gaudir-la dins la meva boca. Sentia un gust diferent, un petó de vi que mai fins llavors havia comprovat. Era una autèntica delícia i una nova manera de tastar-lo.

Després em venia de gust flairar el seu coll. Es notava l’olor que desprenia el xampú que havia utilitzat per dutxar-se, em recordava un camp de flors, però on hi trobava matisos de roses. Aquella situació li agradava, vaig retirar un xic la seva roba per poder flairar les espatlles, però no m’en podia estar i de cop i volta vaig baixar un xic per poder fer el mateix amb el contorn dels seus pits. L’olor de roba neta, les flors, les roses i el delit de gaudir d’aquell cos conjugat amb la ingesta de vi em van portar a retirar totalment la roba per olorar la punta del pit com si estès degustant una copa.

Quan veia el pit amb el reflex de la llum de la lluna, pensava en el color del vi i el to rosat que tenia. L’observava i l’olorava però aquell gest no era suficient, calia fer-hi quelcom. Vaig començar a llepar-lo amb suavitat, veient com cada vegada era més similar al to negre del vi. Em delia per jugar-hi una estona més i a cada moviment sentia com la seva respiració anava en augment.

Ja la tenia totalment tombada sobre la manta. Jugava amb el seu cos, amb els seus pits i amb les seves reaccions. Parava un moment per intercanviar-hi una mirada, però quan menys s’ho esperava seguia dibuixant la forma del pit per notar com s’enduria cada vegada més. Notava encara el gust del vi i xuclava amb delit aquella part del seu cos sentint com la respiració accelerada es convertia en un lleu gemec enmig de la nit.

Les seves mans no paraven quietes i notava com baixaven pel meu cos. Va aconseguir arraulir una part del meu cos amb les seves mans, notava com jugava per sobre la roba amb l’únic desig de provocar-me. Quan vaig queixalar de nou els seus pits, la seva mà es va amagar per entre els meus pantalons i va aconseguir jugar amb mi. Sentia com es movia frenèticament per acabar prement amb força.

Em va estirar totalment sobre la manta i es va posar al meu damunt. Com si fes màgia, va aconseguir deixar-me sense els pantalons i és llavors quan es movia pel meu damunt, fent que em provoqués de manera exagerada com si volgués desfermar el tap de l'ampolla. Al meu torn, vaig aprofitar l’ocasió per agafar un dels pits amb força i el vaig xuclar fins a l’extenuació. La càrrega de vi es notava i ens deixàvem endur pel moment, jugant per sobre la roba sense que els nostres sexes es trobessin pel camí, un petit teixit ho estava impedint.

Però ella podia més que jo, estava massa desinhibit per permetre molta més estona aquell joc luxuriós que podia amb tot el meu desig. La meva mà es va introduir a la seva roba i vaig aconseguir fruir del seu sexe totalment amarat per la humitat. Notava com estava portentós i com jugava amb frivolitat amb el seu sexe. Respiració accelerada i gemecs es confonien a la perfecció. Els moviments eren cada vegada més abraonats buscant el plaer mutu.

Em va queixalar el coll i com un acte reflex vaig despendrem de la seva poca roba per poder notar-la a la perfecció. Els dos cossos s’unien enmig de la nit a l’ombra de la figuera. Cada vegada anava més endins seu, era ella qui regnava aquells moviments de plaer, era ella qui imposava aquell ritme que ens portaria a l’extenuació total. Però encara tenia una sorpresa inesperada just quan l’aire es feia més carregós presagi d’una nova tempesta.

Es va girar sobre la manta i em va deixar amb la mel al llavis, estava a un punt de poder arribar al màxim plaer, però volia que hi arribés per una altra via. Es va posar amb una situació perfecte perquè entrés pel darrera. Sense ni pensar-ho, hi vaig accedir. Vaig notar com estava realment excitada i vaig agafar-me amb força a la seva cintura per poder entrar amb decisió donant de mi tot el plaer que tenia a les meves mans. 

Cada vegada gaudia més, ella fins i tot deixava anar un crit de plaer constant. Els gemecs ja no hi eren, però havia d’evitar que fóssim descoberts ja que era de nit i els crits cada vegada eren més forts. Li vaig tapar un xic la boca, ella em va mossegar al sentir les meves embranzides, em vaig agafar amb força al seu cos per aconseguir que arribéssim a un orgasme plaent a l’ombra de la vinya de la figuera.

Vam quedar exhaustos sobre la manta, els cossos amarats de suor i immòbils un al costat de l’altre. La calor que sentien els nostres cossos es va estroncar just en el moment que vam articular les primeres paraules que van ser seguides amb un cel totalment tapat i unes primeres gotes de pluja que ens van fer reaccionar de manera sobtada. Vam recollir ràpidament tot plegat, però la copa de vi es va quedar entre les vinyes.

Quan recordo aquest moment, faig el mateix perquè el sol del dia ja s’ha amagat. Hi deixaré la copa de vi pel record, entre mig d’aquelles vinyes que un bon dia van gaudir d’una nit de sabors, olors i plaer al peu de la figuera de coll de dama. A voltes, quan enceto una nova ampolla, em recordo d'aquella situació com si fos ara mateix.

SOPAR DE NADAL

Els sopars de Nadal d'empresa mai m'han fet gens d'il·lusió. Veure com els companys de feina i directius canvien la careta habitual no és que vagi molt amb mi... Fins a cert punt té la seva gràcia, però quan l'alcohol fa de les seves, llavors és quan tot es complica i pots viure les situacions més inversemblants. Amb aquest panorama em preparo per anar a un nou sopar...

Vaig ultimant els detalls amb poca esma com pots comprovar. Tot i això, no renunciaré a la meva filosofia i em vestiré per l'ocasió. He escollit un vestit negre, amb mitges del mateix color i sabata amb taló. El punt de contrast el posaran les ungles que m'he pintat de roig per l'ocasió. Vestimenta senzilla però elegant.

Ja ho tinc gairebé tot preparat. Agafo l’abric, la bossa petita negra amb cadeneta i em dirigeixo escales avall perquè com sol passar sóc dona que es fa esperar, però com que a la vida m'han ensenyat que el bo es fa esperar, m'ho prenc amb calma i que m'esperin. Efectivament, m'esperaven, però com que el sopar no promet gens...no passa res. Posarem bona cara i cap allà. Les meves companyes estan d'allò més eufòriques, parlant d'aquell, d'aquest... El panorama no és gens engrescador.

El sopar és com si es tractés d’un casament, pel que fa al menjar. Primer de tot uns entrants a peu dret. On podem anar xerrant amb un i l’altre. L’empresa mai escatima en aquest tipus d’actes. Els menjars seran exquisits i com que avui aniré a dormir a l’apartament que tinc aprop de la platja, tinc la llibertat de deixar-me anar en quant a la beguda. És la única cosa que m’anima, el saber que demà al matí podré gaudir de la platja.

Mentre anem prenent l’entrant amb una copa de vi a la mà, obsero a la gent. Sens dubte que la gent es transforma en aquest tipus d’esdeveniments. Aquell qui ni tan sols et saluda durant l’any, avui em saluda amablement. A vegades penso, que és pel fet de ser dona, però obvio aquestes falses aparences i envio els pensaments cap a l’apartament de la platja. Tot i que era petit, va ser un regal de mon pare i que sempre he mirat de gaudir al màxim. Té una situació privilegiada i demà podré veure com es lleva el dia des del llit de la platja.

Retorno al sopar de Nadal. Prenc una copa de vi blanc, quan he vist que tenien el Marquès d’Alella no m’hi he pogut resistir. No volia fer masses barreges, però hauré de combinar el blanc amb un de negre. Coses del destí. Vaig xerrant amb la gent que em trobo pel camí. Treballo en una gran empresa. Tot i que només hi assistim els càrrecs mitjos i els directius comporta que més o menys ens coneixem. Però sempre hi ha algú que no.

L’entrant s’està allargant més de l’habitual. Es veu que manca un nou càrrec per arribar. Es comenta entre vestidors, que fa poc s’ha incorporat algú nou dins l’àrea de comunicació de l’empresa, però ningú sap qui és ni l’han vist. Avui serà la seva estrena oficial. Suposo que per això s’està allargant més del compte.

Passem cap als menjadors i em situo al costat del meu equip. Som una cinquantena aproximadament entre tots els diferents càrrecs. Comencen a servir el primer plat i en aquell moment apareix el nou càrrec de l’empresa. Les de la meva taula, ens silenciem un moment. Estic bevent una copa de vi i el fito. Sens dubte que no l’havia vist mai. Vesteix elegant, amb un vestit de color gris, acompanyat d’una corbata del mateix color i una camisa negra. Me’l miro de dalt a baix una altra vegada i em quedo amb un petit detall, la barba…

Retorno a la realitat de la meva taula. El tema de conversa és el nou càrrec que ha arribat. Comentaris de tota mena, però per més d’una s’ha quedat amb el seu aspecte elegant. Ell és un directiu, amb nosaltres no es fixarà crec jo. Em concentro en els nous temes de conversa que van sorgint. Arriba un nou vi per tastar, es tracta d’un priorat negre, Lluna Vella del 2012. M’encanten aquests esdeveniments perquè hi pots tastar vins diferents i aquest m’agrada. És intens però haig d’anar en compte amb la graduació perquè passa massa bé.

Ja vaig per la segona copa i em sento en aquell punt de deixar-me anar. Per un moment, giro la vista i em fixo de nou en el nou directiu. Sembla que no xerra gaire amb els altres, és observador i ens fita a tots. Crec que en algun moment ha parat la seva mirada blava a la nostra taula. Diria molt que per un moment les nostres mirades s’han creuat. És un personatge enigmàtic, té quelcom que em crida molt l’atenció. No sé que és, potser cosa del vi.

Arriba el moment més dolç del sopar, postres! No és que m’entusiasmin molt, però amb el vi busco nous al·licients a la cita nadalenca. Després d’aquell punt, arribaran les copes i em ve molt de gust prendre un gintònic. El temps va passant. Ja no m’he tornat a creuar amb la seva mirada. Em fixo com beu el cafè i que es demana la mateixa copa que jo. M’agrada mirar-lo, no sé perquè m’hi sento atreta, però no el veig capaç de venir a parlar amb mi. Més d’un cop, ha observat com el mirava. Aquella situació o el vi fa que em comencin a entrar ganes intenses de seguir-lo mirant. No faig ni cas de les converses que tinc al meu voltant, els seus moviments em tenen eclipsada.

Miro el rellotge i ja són gairebé les 2. El sopar s’està acabant i les meves suposicions eren certes. M’ha mirat alguna vegada, hem intercanviat algun gest, però no ha passat d’aquí. De fet, sé del cert que no puc barrejar feina i plaer, per tant, tot el joc s’haurà acabat en aquest punt. El que tinc ganes ara mateix, és anar cap a l’apartament, despullar-me i posar-me dins del llit, així de senzill.

La resta de companys de departament volen anar a fer una nova copa, però a mi no em ve de gust. M’en desempallego com puc, addueixo cansament i així aconsegueixo marxar tota sola. Abans de sortir, saludo al director de la nostra secció per desitjar-li bones festes. Quan ho faig, ell s’em queda mirant. Ho fa amb un aire dissimulat, però la seva mirada blava és penetrant. 

Marxo, deixo enrere els meus companys i decideixo que el millor és que em toqui l’aire. El vi fa de les seves. Em noto animada, però em ve de gust sentir l’aire mariner rondant per la cara. Vaig caminant pel passeig. La nit és fantàstica. Aire fresc per aclarir les idees, però no ho aconsegueixo. Ell em retorna una i altra vegada a la ment. No puc defugir d’aquella mirada final. Quan arribi al llit i em despullo, dedicaré alguna part del meu cos a recordar-lo. 

De moment, segueixo caminant pels carrers. El so dels talons ressona pels carrers deserts. M’agrada aquesta sensació de soledat, mentre em dirigeixo cap a l’apartament. L’aire fresc em gela els pensaments, sort que l’abric em tapa. Ja quasi arribo, un parell de cantonades més i ja podré pujar a l’apartament que té la calefacció en marxa. M’agrada treure les claus abans d’arribar al meu destí. 

El so de les claus i els talons són la única melodia que s’escolta. Estic aprop, només em queda travessar el carrer i ja hi seré, quines ganes. Poso el peu per travessar i de cop i volta l'adrenalina em puja a dalt de tot. No he mirat i un cotxe just passa... El conductor ha reaccionat bé, ha quedat a 1 centímetre de mi. Quin ensurt més gran...estava massa confiada i he creuat.

Per sort no m'ha passat res, només l'ensurt. El conductor baixa del cotxe per saber com estic...no pot ser, és ell! Baixa amb tota la calma del món. Ara no sé si estic espantada per l'esglai o per coincidir amb ell. Al veure'l noto com tota la sang recórrer el meu cos. Em saluda lleument, em mira amb els seus ulls blaus i noto com em traspassa tot el cos. La mirada em desmunta, perdré el món de vista.

Aconsegueixo asserenar-me. Puc articular un parell de paraules per dir que estic bé i que perdoni. Em poso a parlar nerviosa, li explico que vinc d'un sopar i la seva reacció em deixa glaçada...m'ha reconegut, sóc la noia que bevia Lluna Vella. No pot ser. Aquesta confessió em descontrola. La sang em recorre tot el cos. Estic nerviosa. Pel cap em passen mil pensaments, però un de constant...de sobte surt de la meva boca la invitació per prendre una copa de vi i ell accepta. 

Estic molt nerviosa. En aquestes situacions xerro per sobre de les meves possibilitats. S'asseu al sofà i vaig a la cuina a buscar un parell de copes i l'ampolla de vi. A l'apartament sempre hi tinc algun exemplar de Castell de Perelada 5 Finques, m'agrada. Li porto i obre l'ampolla. En aquell impàs s'ha després de la corbata perquè li molesta. Em serveix una copa i es desfà la conversa.

El vi segueix fent de les seves. El noto com baixa per la gola i s'endinsa dins meu. M'explica coses de l'empresa, l'escolto atenta, però no puc evitar una cosa, mirar-lo fixament als ulls, em perdo en aquella mirada intensa que em fon per dins. Em moc per agafar la copa i no sé perquè m'apropo a ell. La tensió es palpa en l'ambient, però segueixo escoltant.

La copa de vi s'està apunt d'acabar. En el meu cap ressona la idea que amb companys de feina hi has de mantenir certa distància. Haig d'anar en compte, m'haig de controlar. Intento controlar-me. Ell obre la boca i em diu "tinc un dubte des de fa estona". La meva reacció és innocent, però el seu dubte no...

"Com ha de ser un petó teu?".

No ho puc evitar, m'apropo a ell i tasto els seus llavis. En noto el regust de vi, tot i que apareix dins meu un sentiment contradictori. El seny es vol imposar al foc, però ara ja és massa tard, em deixo portar pels seus llavis i un munt de sensacions. Noto com ma pell s'eriça a poc a poc. Els seus llavis recorren els meus. La seva boca es desvia cap al meu coll, noto com l'excitació va en augment quan toca finament una de les meves tecles sensibles. No puc evitar un lleu gemec.

Segueixo notant com va recorrent el meu coll. El que m’eclipsa totalment és quan toca un dels meus punts més febles amb la llengua i el suau tacte de la seva barba que em transporten a una i mil sensacions. Estic totalment humida, no entenc com en poca estona m’ha pogut posar en aquesta situació, em deixo portar per la intensitat del moment. Segueixo fruint dels seus petons i carícies suaus i del dolç tacte de la seva barba. Ja no hi ha marxa enrere.

Em gira suaument. El coll queda a la seva alçada. Li deixo via lliure perquè faci el que vulgui. Noto com em va tocant suaument el clatell. La barba es passeja en aquest punt i la seva mà decideix descordar a poc a poc la cremallera del vestit negre. La baixa amb calma fins a la meva cintura. La meva esquena és tota d’ell. Decanta un xic el vestit i noto com recorre tota l’espina dorsal. El meu cos no para d’accelerar-se. La pell de gallina  amb cada una de les carícies que m’hi fa i amb el tacte de la barba. Sense ni pensar-ho, ja ha arribat a la cintura.

Em posa dreta un moment i em desprèn totalment del vestit. Estic allà a l’apartament amb les mitges negres i gairebé tota nua. Només em tapa la roba interior. Tinc ganes que segueixi per aquest camí. Al meu torn, el condueixo cap a l’habitació. Li trec la camisa i el beso amb passió. Cau al costat del llit. L’habitació no està massa endreçada i encara hi tinc un plec de cartes que no havia acabat de llegir.

M’oblido de tot plegat i em deixo fer. Em té totalment estirada sobre el llit. Ha observat tots els detalls de l’habitació. Em mira amb cara de desig i comença a tocar-me suaument. El tinc a sobre, juga amb mi, però no em treu la roba interior. Palpo com recorre tot el meu cos amb la mirada blava. Juga per sobre els sostens, per sobre les calcetes. Dibuixa un somriure malvat, i em torna a dir "tinc un dubte des de fa estona”. Em fonc totalment, sóc seva, pot fer el que vulgui.

Em tapa els ulls. No sé què vol fer. Estic estirada sobre el llit. Escolto de fons com les cartes cauen a terra, no sé què està fent. La boca juga amb el meu coll, amb els meus pits, amb el meu sexe, però sense treure les restes de roba. En aquell punt noto com un objecte recorre el meu cos. No és res perillós. Té l’obre cartes a la mà, ho sé. M’encanta notar el tacte fred de la fulla. 

De cop i volta, em treu un pit a l’aire. Noto com m’el comença a acaronar. El toca amb suavitat, està totalment erecte. Se’l posa a la boca i hi juga. M’encanta aquesta sensació, la barba, la llengua, la boca…tot plegat. L’obrecartes hi torna, el noto com passa per sobre el mugró. M’excita moltíssim. Llavors es passeja per les puntes dels sostens fins que talla una punta. No m’importa que ho faci, ans el contrari, m’excita encara més. Els pits només són seus, pot fer el que vulgui.

Amb els sostens fora, comença a jugar encara més amb mi. No m’esperava el joc de l’obrecartes, però les calcetes encara són allà. La seva boca baixa lentament pel ventre. Es dirigeix cap al meu sexe. Les palpitacions augmenten ràpidament. Només faig que esbufegar. Em té incontrolada, li permeto qualsevol cosa. M’agrada notar com baixa amb la llengua acompanyat de la barba i ronda el meu sexe voraçment. 

Passa la boca per sobre la roba interior. Noto com desitja. La respiració accelerada sobre meu així ho denota. Segueixo amb els ulls tapats, no sé què pensa fer. Intueixo la llengua com desfila per sobre el meu sexe, però la poca roba evita que ho faci directament. De nou retrobo la sensació. L’obrecartes es torna a a passejar al costat de la barba i la llengua. Escalfor combinada amb fredor, més excitada no puc estar.

M’aixeca un punt les calcetes per passar-hi l’objecte metàl·lic. Aquella sensació em produeix un crit inesperat. Noto com va recorrent la punta de la roba interior, de dreta a esquerra, a poc a poc. El meu cos està totalment excitat. L’obrecartes arriba a la punta, estira un xic i aconsegueix tallar una punta. Es desplaça cap a l’altra banda, ho noto fred, però jo no ho estic. Arriba a l’altra punta i talla la part que quedava. Cau pel seu propi pes. Ara ja sóc tota seva.

Comença a jugar amb la boca, els dits, la barba. Em va tocant, cada vegada amb més força. Desitjo sentir com la llengua entra a dins i com si em llegís el pensament, l’enfonsa dins meu. Deixo anar un lleu crit. Segueix amb aquest joc pertorbador. Besa el meu sexe i noto com la barba es passeja pel meu entrecuix. La llengua ja no hi és, però s’incorpora el dit que em penetra sense aturador. Amb els ulls tapats gaudeixo molt més de tots els moviments i sensacions.

Combina a la perfecció els moviments. Dit i llengua em tenen sense aturador. Estic molt propera a l’orgasme. Estic totalment descontrolada, però de sobte s’atura, em vol fer patir una mica més. Em xiuxiueja quelcom a cau d’orella i llavors noto com l’obrecartes es passeja de nou pel meu sexe i pels meus pits. Ho fa finament, m’excita molt. 

Segueixo amb els ulls tapats. De fons, escolto com s’acaba de despullar. Necessito fruir més, vull arribar al final ara mateix. No podré aguantar massa estona més aquesta situació. M’agafa, m’aixeca del llit i m’ordena que em posi a quatre grapes. L’obeeixo com mai m’hauria pensat. Comença a jugar amb el meu darrera. El seu sexe es passeja. El noto dur, amb ganes. 

Juga amb mi. No acaba d’entrar dins meu. Em fa patir i molt. Denoto el sexe per darrera i el seu cos a sobre meu. Em toca els pits, m’acaricia, la barba està sobre les meves espatlles. Li demano que entri. Lluny de fer això, passa la mà pel meu sexe. Em penetra amb el dit. Deixo escapar un nou crit de plaer. La mà fuig del sexe i en aquell precís instant entra dins meu.

Ho fa amb molta força. Noto com llisca fins al fons. Es comença a moure darrera meu. El seu cos impacta contra mi cada vegada més fort. La penetració és molt forta. Descarrega tot dins meu. Impacta amb el fons. Estic totalment descontrolada, em destapo els ulls perquè ja no puc més. Les embranzides són molt fortes, crec que mai m’havia sentit així. M’està portant al carrer del plaer.

Posa la mà sobre el meu sexe i amb aquest lleu moviment ho aconsegueix tot. Està totalment desfermat, no para de penetrar-me. Entra amb molta força. Ja no puc aguantar gaire estona més. S’abraona sobre meu, no em puc contenir de seguir cridant enmig de la nit. És igual si m’escolten però notar tot aquell plaer dins meu pot més que jo. Arribo a l’orgasme totalment descontrolada i noto com m’inunda tot el seu plaer dins meu. 

Caic sobre el llit totalment extasiada. Ha estat molt intens. Ell cau sobre meu i ens acomodem dins del llit. Estic molt cansada, massa. Els ulls se’m tanquen a poc a poc i caic en un profund son. No he pensat ni a tancar la persiana, però la sensació de son pot més que mi. M’adormo.

Em desperto. El sol està entrant per la finestra. Per un moment em pregunto on sóc, què faig. No hi ha ningú al meu costat. Haurà marxat? Obro els ulls a poc a poc i escolto de fons una cançó. Allò em confirma que no ha marxat i em desvetllo. M’estiro al llit i em fixo en aquella melodia que sona. Aquesta la recordaré per sempre en els sopars de Nadal.

I ara quan aquesta cançó sona per la ràdio no puc evitar pensar en el sopar de Nadal, sensacions que em transporten a tots els detalls.

La butaca

Quan es va comprar aquella butaca, ho va fer per un impuls. No sabia per què l'havia adquirit, però sabia que havia de ser seva. És aquella sensació que t'embriaga quan saps que una cosa t'ha de pertànyer encara que no en saps el motiu exacte, però el sisè sentit et condueix a comprar-la.

La butaca, la va situar a la seva habitació. De color negre, de pell, elegant, però tenia un problema: on la va ubicar, no acabava de trobar el seu espai. Aquell impuls per comprar va ser el mateix que va portar-lo a situar la butaca a la seva habitació, però sense saber-ne el motiu exacte, aquell era el seu espai. Algun dia en descobriria el significat.

El temps passava, la butaca seguia en aquell racó sense tenir una utilitat especial. Alguns cops s’asseia a la punta del llit i la fitava. Es començava a preguntar per què et vaig comprar? Per deixar-hi la roba? Mai ho havia fet i no en sabia el perquè. Per relaxar-se? Ho havia pensat, però el cos no l’empenyia cap al relax. Per llegir? Li agradava llegir i aquella butaca era perfecta, però tampoc era la resposta correcta. Quan portava una bona estona pensant, ho deixava córrer faltat d’una resposta clara. Massa interrogants i massa poques respostes.

Feia temps que no pensava en la butaca. Ja feia molts dies que anava molt atabalat amb la feina. Poc temps li quedava per pensar en fets banals com la compra de la butaca i el seu perquè. L’havia comprat i no calia donar-hi més voltes. De fet, es va convertir en el pensament intens que tens amb una persona fins que l’oblides perquè no et desperta interès. Però sempre hi ha un dia en què l’interès es reobre...

La farcida agenda de treball el portava a llargues jornades. Feia uns dies que la seva vida personal es limitava a anar a la feina i tornar a casa. Acabava extenuat , però li agradava, ho feia de gust. Al matí sabia que havia de marxar d’hora, però l’hora de tornada era un interrogant. Dies a les 9 del vespre, les 10, les 11 o fins i tot les 12...

Semblava que aquella situació de feina fins al capdamunt havia arribat al seu punt màxim. Aquell dia era conscient que s’havien acabat tantes hores de treball, els propers dies serien de calma i tranquil·litat. El seu cos es notava pesat i cansat. El seu únic desig era arribar a casa, despullar-se, dutxar-se i... De cop i volta li va venir al cap la imatge de la butaca.

Agafava amb força el volant. Durant els 30 minuts de viatge que tenia fins a casa s’imaginava arribant , obrint una ampolla de vi, despullant-se i...en aquest punt la butaca recobrava tot el sentit que se li podia esperar. Aquell era el veritable motiu perquè la comprés, per relaxar-se després d’aquells dies durs de treball, o almenys això va pensar.

Per fi arribava a casa, anhelava tancar el cotxe al garatge i enfilar escales amunt per obrir la porta i relaxar-se. Així ho va fer, va tancar el cotxe, la porta del pàrquing, va enfilar les escales i, quan va arribar a la porta, quelcom li semblava diferent. Era gairebé mitja nit i sempre deixava l’estora de l’entrada d’una manera, però aquell dia algú l’havia mogut...

Amb molta cura va obrir la porta, per no aixecar sospites per si algú l’esperava a dins. La tensió li tornava a recórrer tota la sang. Ni va tancar la porta per no fer soroll. Va deixar al terra amb molta prudència la bossa amb l’ordinador i va iniciar un trajecte que el portaria a les diferents estances de la seva llar per comprovar que no hi havia res d’estrany.

Va observar el menjador, però allí tot semblava amb un cert ordre, de fet ni recordava com l’havia deixat. Va seguir per la cuina, hi havia un plat sobre la taula, no recordava que ell l’hagués deixat, però podria ser. Es va aturar al primer bany, i tot en ordre. L’habitació dels convidats tenia un cert ordre, ningú hi havia entrat. El despatx seguia amb el seu comú caos, l’ordre dins del desordre, però res estrany. Va observar l’altre bany, i tampoc res que li cridés l’atenció. Mancava el seu dormitori, on la butaca l’esperava...

Va obrir lentament la porta del dormitori, tot era fosc, però hi havia quelcom que no s’ajustava a la seva normalitat, alguna cosa no anava bé. Gairebé s’escoltava els seus propis batecs del cor com es movien a cada passa que donava. No va gosar obrir el llum, però a sobre del llit hi havia una presència. S’hi va acostar lentament, a escassos metres el seu cor va deixar de bategar amb nerviosisme, es va calmar de cop quan va saber que era ella qui havia entrat al seu pis i dormia plàcidament al seu llit.

De sobte, ho va recordar, li havia deixat unes claus per si algun dia li venia de gust veure’l. Els flaixos de la llarga jornada de treball seguien caient quan de sobte va recordar que ella li havia dit que vindria a veure’l. Se n’havia oblidat totalment. No gosava fer cap mena de soroll, observava com dormia plàcidament sobre el seu llit, ocupant-ne la totalitat. Es va girar suaument per anar cap a la cuina, llavors va ser quan de nou la butaca va reprendre protagonisme. La roba d’ella estava ben posada sobre la butaca...

Es va dirigir cap a la cuina per obrir una ampolla de vi i relaxar-se. Se’n va posar a la copa i després es va dirigir de nou cap a l’habitació on dormia ella. Amb pas tranquil, va tenir la sensació que la butaca seria el seu temps de relax els propers minuts. Va desar la copa al terra i, amb molta cura, va treure la roba d’ella i la va deixar al despatx. Es va treure les sabates, es va descordar el cinturó i es va afluixar la corbata per deixar-la penjant de la butaca.

Acte seguit, es va relaxar i es va asseure. La sensació de seure i descansar el cos va ser única. Feia estona que ho desitjava i per fi va retrobar la pau que li mancava. Va fer un petit glop de la copa de vi, notava com baixava per la gola mentre la seva ment recordava capítols amb ella. Veure-la dormir el reconfortava i li donava una pau que li havia mancat els darrers dies.

Reclinat sobre la butaca observava la pau que li transmetia dormint. Ocupava gran part del llit, vestida amb una camiseta blanca que li tapava els pits i poc més. Si tancava els ulls sentia el ritme acurat de la seva respiració. Feia un nou glop de vi i observava les calcetes com li tapaven allò que havia esdevingut un dels seus grans plaers. Veure-la dormir li conferia una gran pau interior.

La copa de vi anava baixant lentament. Ella seguia adormida totalment. Es va girar com si el mirés. La imatge dels pits amagats sota la camiseta el va començar a pertorbar. No sabia què fer, però dins seu es començava a despertar un sisè sentit. No podia treure's del cap algunes nits frenètiques que havien compartit en aquella habitació.

L'impuls el portava a...però va desistir. Era massa bucòlica aquella imatge per trencar-la de cop. Va optar per aixecar-se i buscar un xic més de vi. Estava cansat i ella dormia. No podia trencar aquell somni profund, en el fons era nostàlgic i la respectava molt. Es va reclinar de nou a la butaca per seguir gaudint d'aquella dolça imatge.

Es va tornar a moure, ara se situava panxa amunt. La visió era perfecta i observava amb el beneplàcit dels seus ulls tota la seva forma al complet. La camiseta blanca marcava perfectament els seus pits, les calcetes negres es mostraven inamovibles...què podia fer davant d'aquesta imatge, la temptació era massa gran, les ganes començaven a fluir pel seu entrecuix.

Notava com la tensió el tornava a envoltar, però ja no era aquella mateixa que havia notat en arribar a casa quan havia intuït que algú havia entrat, era tensió sexual… Va tornar a fer un glop de la copa de vi per mirar de tranquil·litzar-se. En un primer moment va notar de nou com el vi circulava pel seu interior, notava el seu recorregut, allò li donava una certa calma, però al moment es tornava a descontrolar. Tenir-la allà i no fer res…

No va poder aguantar més, la situació era insostenible. Va deixar la copa de vi a un costat, es va descordar un parell de botons de la camisa i es va moure al costat del llit. Com si fos exprés, ella havia deixat un espai lliure, allí es va situar. La mà va començar a jugar per sobre la camiseta amb els pits. Ja feia massa estona que els veia, ja feia massa estona que els volia tocar, ja feia massa estona que li cridaven l’atenció i ja no podia parar.

La mà s’anava movent lliurement per sobre la camiseta blanca. Ho feia amb cura per no despertar-la (o potser sí que ho volia). Llavors va decidir que era moment de passar per sota la camiseta per buscar els seus pits. Els tocava suaument, a poc a poc, al ritme del seu son. No se’n podia estar i va començar a acariciar-li l’orella. Sabia que aquell era el seu punt feble. Ho feia amb certa parsimònia, a l’hora que jugava amb els seus pits. Gairebé li havia pujat la camiseta totalment, allà tenia els seus pits, només per a ell.

Semblava que ella es començava a desvetllar. Deixava anar un lleu sospir, quan va notar que li queixalava suaument l’orella. Ell va seguir jugant amb el seu cos. Recorria el coll lentament, notava com quelcom la provocava, no sabia ben bé què era, però a allò s’hi havia exposat quan va decidir dormir a casa seva. El coll s’anava tensant, la llengua d’ell l’anava recorrent i ella es despertava.

Quan gairebé es va despertar notava els pèls de la seva barba com  recorrien tot el coll. Com la llengua hi jugava i s’enfilava cap a la seva orella. La situació era molt més que plaent. Deixava anava algun sospir quan notava com li acariciava els pits. Ja s’havia despertat, mandrejava i li va obsequiar amb un lleu somriure i un hola…

Ell no podia parar de jugar. Ella es va quedar totalment immòbil sobre el llit. Sospirava lleument, cada vegada més. Va aconseguir treure-li la camiseta, el seu proper objectiu era jugar amb aquells pits que tant de plaer li havien proporcionat. Ella mandrejava sobre el llit, quieta, es deixava fer. Només volia plaer.

Va començar a acariciar-li els pits. Suaument amb les mans. Prenia les mides amb la punta dels dits. Els resseguia suaument, com si dibuixés cada traç d’aquell punt sensual. Seguidament els premia a poc a poc perquè s’endurissin un xic més. Li agradava notar-los durs, li encantava notar com ella es deixava fer sense donar ni un sol signe de protesta. Podia fer amb ella el que volgués en aquella situació.

Després va seguir amb el seu joc. La tenia estirada al llit. Cada vegada els sospirs eren més pronunciats. Ell va començar a xuclar suaument els pits. Ho feia amb calma, amb precisió, donant gotes de plaer que ella mai hauria esperat mentre dormia. Ella notava com quan els xuclava, la barba li feia unes pessigolles que li conferien un estat extra d’excitació. Li agradava aquella situació, mig desperta, mig adormida amb la seva boca dins dels pits i la barba rondant pel seu voltant.

Després de llarga estona xuclant, va començar a succionar l’altre pit. Tenia ganes que ella gemegués amb força, sabia que si cuidava bé els seus pits podria fer que arribés al primer orgasme. No podia parar de jugar amb els pits, a passar la barba per sobre, a xuclar-los, a succionar-los, cada vegada amb més força. Ella no parava de gemegar, li encantava notar-lo. Sabia que en breu arribaria al seu primer orgasme i només notant la barba, la boca, els dits i la llengua. Ja no podia més i va esclatar de plaer, havia arribat al primer orgasme.

Quan ella es va haver relaxat una mica, van intercanviar una petita conversa. Volia saber on s’havia ficat durant tots aquells dies. En no tenir notícies d’ell, va decidir venir a casa seva. Com que no arribava es va estirar al llit per esperar-lo, però finalment va caure fulminada pel cansament de la setmana. Mentre li explicava tot això, ell li anava acariciant la pell, a poc a poc, amb calma, no amb una motivació sexual sinó de tendresa.

La conversa seguia. Ella estirada de panxa enlaire, i ell al seu costat, acariciant-la. En cert moment, ella li va preguntar per la butaca. En aquell punt, va començar a explicar-li la història, no sabia per què l’havia comprat, la única cosa que havia descobert és que, en arribar a casa, n’havia trobat el sentit i que ella ben aviat el descobriria.

Va  fe cara d’estranyesa en les seves últimes paraules. Per què li havia dit que ella ho descobriria? Què havia de descobrir si només es tractava d’una senzilla butaca de pell negra? Però com és habitual en aquestes situacions, sabia que ell el sorprendria com havia fet moltes altres vegades.

Mica en mica, aquelles carícies de tendresa es començaven a convertir en carícies sexuals. Sabia que havia tingut un orgasme, però en volia tenir un altre. De nou ell va prendre la iniciativa, la va agafar de la mà i la va reclinar sobre la butaca. En aquell moment, ella va saber què havia de descobrir, quin era el secret d’aquell nou mobiliari que havia adquirit.

Li va xiuxiuejar a cau d’orella que es deixés portar. Tanca els ulls i deixa’t anar, li va dir. Quan va haver tancat els ulls, va agafar la corbata que havia deixat al terra i els hi va tapar. Ella es va excitar de nou. Va anar fins a l’habitació del costat i en va tornar amb un suau mocador de seda. Va passar les mans d’ella per darrere la butaca i els hi va lligar amb el mocador. La respiració d’ella, i sense haver-li fet res, va començar a accelerar-se de nou. No sabia què passaria, però la situació li conferia un alt grau de tensió sexual.

Ell va començar a acariciar-la de nou. Amb els ulls tapats, ella no sabia quin serien els propers moviments. Primer li va passar el dit per la boca, seguidament el dit va recórrer el coll, baixant pels pits i dirigint-se cap al melic. Quan es va situar sobre les seves calcetes, en va dibuixar la forma amb la punta dels dits i les va començar a retirar suaument, a poc a poc.

La tenia totalment despullada, amb els ulls tapats, les mans atrapades i deixant-se fer el que vingués. Ella notava com el seu sexe era acariciat per la pell de la butaca. Amb les seves carícies i la sensació de la butaca s’excitava encara més. Notava a cada instant els seus moviments, encara que no els veiés. Seguidament ell es va acabar de despullar. Primer va acariciar els pits, a continuació hi va passar el seu sexe ben dur per la punta. Mullava per complert la punta dels mugrons i després els eixugava amb la boca.

Amb la punta dels dits li va tornar a resseguir la forma dels llavis. Ella es va pensar per un moment que seria el seu sexe, però no. Tenia desig de notar-lo i lluny de realitzar els seus desitjos, la va provocar més quan li va passar per davant la boca i només n’olorés el seu aroma. Tenia les mans lligades, no podia fer res, la vista tapada i no sabia què estava passant, però estava en la seva confiança.

El sexe d’ell va tornar a recórrer els seus pits i una de les mans es va desplaçar cap al sexe d’ella. Frisava per notar les carícies en aquell punt, estava totalment excitada i vibrava per notar noves sensacions. La mà circulava lliurement, sense problemes. El sexe es deixava portar per un mar de sensacions. Notava com el dit lliscava suaument i entrava dins seu sense fre. Ella només feia que gemegar, estava totalment excitada. Li agradava notar el dit dins seu, en aquell moment el sexe d’ell va entrar a la seva boca, no s’ho esperava i va començar a jugar-hi amb força, sense parar. Ell per la seva part, tocava amb insistència el seu sexe. La butaca s’ho mirava i notava tot el seu plaer.

En aquell punt, la tensió sexual era màxima. Va decidir deslligar-li les mans, però els ulls seguien tapats. La butaca seguia observant tots els moviments. Va obrir les cames d’ella i va decidir passar la barba per sobre del seu sexe. Aquell moviment la va tornar a excitar molt més, era del tot inesperat. La barba s’enfonsava en el seu punt màxim de plaer. La llengua feia el seu treball i s’endinsava sense contemplacions amb l’ajuda dels dits. Ella només feia que gemegar, cada vegada més i millor.

Els pèls de la barba seguien acariciant la seva suau pell. Estava arribant gairebé a un nou orgasme, però havia d’aguantar un xic més. Abans volia notar com entrava dins seu. Va aguantar al màxim i li va demanar que entrés dins seu, que no tardés, que necessitava notar-lo totalment.

Ell va obeir. La va aixecar de la butaca i s’hi va asseure ell. La va fer seure sobre seu perquè entrés sense cap mena de problema. Ella no s’hi va resistir ni un sol moment. Va seure a sobre i va notar com tot el seu plaer entrava dins. S’anava movent, amb excitació fins al fons. Primer es movia lentament, es quedava al punt més profund del seu plaer. No es podia contenir, no ho podia evitar. Havia de cavalcar sobre seu, sobre la butaca.

Cada vegada el ritme era més elevat. El frenesí dels dos era molt intens. No podien parar de donar-se plaer mutu. Ell no podia evitar de tocar-li els pits a l’hora que notava que cada vegada arribava més al seu punt màxim. Ella es movia amb força, el ritme tranquil del principi s’havia convertit en intrèpid. Cada vegada amb més rauxa, cada vegada més profund, cada vegada més…

Els dos gemegaven sense límits. Els dos cossos es removien sobre la butaca que aguantava com podia les envestides d’un i altre.  Ella no podia parar d’anar fins al fons. El clímax estava proper a arribar. Uns segons més i va notar com tot el plaer d’ell entrava dins seu sense contemplacions. Extenuats van restar sobre la butaca amb el cos totalment relaxat.

Es van acomodar sobre el llit, amarats de suor després d’aquella sessió. Van xerrar una estona abans de caure en un profund son. En aquell punt, ell li va explicar que gràcies a ella havia entès perquè va comprar la butaca. Era la butaca del plaer i amb ella havia trobat el sentit a aquell impuls irrefrenable que un bon dia el va portar a adquirir una butaca de pell negra i que va situar al seu dormitori.

Relat llegit


Registre: e8584e0d-7875-3d43-85e7-5573d11e83fe