Atrapat

En Jaume finalment va reaccionar. Es va aixecar i va baixar les escales. No sabia què havia de fer, però tenia clara una cosa, allí no es podia quedar. Va obrir la porta i amb un gest d’impotència va tancar-la deixant anar un soroll eixordador que es va poder escoltar per tot el veïnat. La Clara i l’Anna es van espantar al escoltar aquell cop estrident, no sabien què havia passat. Es van despertar de cop i volta del seus instants de plaer, però les dues tenien sensacions contraposades. L’Anna de satisfacció, la Clara de forts dubtes del que havia acabat de fer.

En Jaume ni va agafar la jaqueta, va sortir tal i com anava i es va posar a caminar carrer avall. Va decidir que faria com si allò no hagués passat, però dins del seu cap van començar a rajar pensaments contradictoris. Primer arribaven els dubtes davant del que havia acabat de presenciar. La seva estimada Clara havia gaudit amb una dona que era ni més ni menys que la seva cap, li venien imatges de com s’havia retorçat de plaer i com havia arribat a l’extenuació.

Però aquestes mateixos passatges li conferien una sensació estranya. No entenia com ell havia gaudit d’aquella manera. Com s’havia excitat de sobre manera i com no havia pogut refrenar l’instint de gaudir d’aquell espectacle al replà de l’escala. Mai s’havia considerat algú morbós en excés, però aquella escena que havia presenciat el colpia una i altra vegada dins dels seus pensaments, estava totalment contradit.

La nit posterior al 14 de març la va passar vagant pels carrers que envoltaven el seu niu de felicitat, però sabia que allò ja era part del passat. Curiosament, el dia Pi va començar un nou cicle a la seva vida. La primera nit la va passar en vetlla, sense saber on anar, sense saber què fer. Quan el dia va començar a clarejar ho va tenir clar, havia de seguir endavant i fer com si allò no hagués passat. Però en un racó de la seva ment sempre hi guardaria el record.

Va decidir anar a esmorzar i tornar a casa com si res hagués passat. En Jaume podia ser una persona que no mostrava exteriorment el seu estat, tot i que per dins passava per una autèntica processó. És el que li esperava els propers dies. El primer repte va ser tornar a veure la Clara. Quan va anar per obrir la porta, el cor se li va accelerar, es va veure reflectit en la porta de vidre i sincerament tenia una aparença desastrosa. Mal afaitat, amb cara de no haver dormit, mig descamisat, en definitiva estava desconegut.

Per sort, la casa restava en silenci. Va observar la maleta i encara seguia allí mateix. Va pujar escales amunt i es va tancar al bany. Va obrir l’aixeta de la dutxa, es va despullar i va anar directe a sota l’aigua. El primer raig fred el va desvetllar de cop, però després durant llarga estona va gaudir del tacte de l’aigua calenta per tot el seu cos. Al final, en va sortir, es va afaitar i es va vestir de nou.

Aquell cap de setmana va ser realment estrany. No sabia si la Clara tenia coneixença de la seva presència abans d’hora a casa. Van viure com distanciats, un per aquí i l’altre per allí, sense voler-ne parlar. Si un anava a dormir d’hora, l’altre restava al sofà mirant la televisió fins ben tard. Si un es llevava aviat, l’altre feia el possible per fer-ho ben tard, però no es veia amb força per parlar-ne. Desitjava arribar a dilluns i estar tota la setmana fora. 

Dilluns, en Jaume es va llevar amb un humor diferent. Tenia una setmana frenètica per davant. Va agafar de nou la maleta i es va dirigir cap a l’aeroport. L’únic problema era que toparia amb l’Anna, però si volia conservar la seva feina havia de ser valent i oblidar el passatge del 14 de març. Es van saludar formalment. Durant el trajecte van comentar alguns aspectes de la setmana, però evitaven parlar-ne, ja que les orelles als avions són molt curioses.

Tot i el trajecte i la poca conversa que van intercanviar, en Jaume no podia treure’s del cap les imatges de l’Anna jugant amb el cos de la Clara. Se la veia experta, sabia què havia de fer i com, però tot plegat li conferia el dubte sobre si ella tenia només afinitat per les dones o si els homes també entraven dins del seu cercle. Amb el cap mig abaixat, no podia evitar observar les cames de la seva cap, vestia un conjunt que les deixaven a l’aire, no podia evitar tenir pensaments obscurs al respecte. Fins i tot imaginava com podia lliscar les mans per l’entrecuix fins a dibuixar el seu sexe, la curiositat el tenia ben despert i no el va deixar dormir durant les 2 hores de trajecte.

Arribats a Berlín, tocava anar cap a la primera reunió del dia. Era un dia intens que deixava poc espai per rumiar en d’altres coses. A l’hora de dinar van coincidir l’Anna, en Jaume i una sèrie de companys de la delegació alemanya. Els dos coneguts es van situar de costat. La conversa fluïa sobre assumptes de la delegació i noves accions que calia emprendre, un dinar de feina pròpiament dit, però…

En Jaume observava com la resta de companys se sentien atrets per l’Anna, fins llavors no havia copsat l’atenció que provocava ella entre els homes, s’havia fet una promesa personal, a la feina no hi entren els plaers carnals, però no podia obviar aquelles atentes mirades cap a la seva companya. Va girar per uns moments el cap i a la seva vista quedava la camisa d’ella un xic entreoberta, li agrada observar sense ser vist. Però l’Anna hi estava avesada i el va mirar per uns segons, allò el va desorientar totalment.

Ella va deixar anar un comentari en català, perquè només fos entès per una de les persones de la taula, ell ho va encaixar amb esportivitat perquè era l’únic que ho havia entès. Va entendre la situació, per un moment va saber que la seva presència durant el 14 de març no era desconeguda per ella, sabia que els havia vist, el que no sabia és com aquell comentari el va arribar a desconcertar.

La ment d’en Jaume es va tornar a retreure, ja no tenia ganes de seguir observant fins i tot va desconnectar d’aquell dinar de feina. Pràcticament ni se’l va escoltar, movia el cap per afirmar de tant en tant i menjava sense cap tipus d’esma. La seva ment s’havia tornat a enfosquir preguntant-se el per què de la situació, per què la Clara li havia estat infidel amb una dona i per què l’Anna actuava d’aquella manera. Masses preguntes i poques respostes.

Durant la tarda van seguir amb les reunions. En Jaume va aconseguir sobreposar-se i seguir endavant amb la feina. Havia aconseguit desconnectar del comentari i els seus pensaments. Al acabar aquella llarga jornada de treball va decidir anar directe a l’hotel i evitar el contacte amb ella. Estava cansat, la ment li pesava i el que realment necessitava era una dutxa i una bona dormida per seguir amb la seva feina, es volia treure del cap tot el que li havia canviat la vida en pocs dies.

Finalment va aconseguir el seu objectiu, es va dutxar, gairebé no va sopar res i es va posar al llit per dormir. Estava tant cansat que es va fondre en un profund son que el va portar a la jornada següent. Per sort, els dos propers dies de feina anava pel seu compte i gairebé no mantindria contacte amb l’Anna. Quan la veia es colpia per un seguit de sensacions que no li permetien seguir amb la seva tasca habitual. Va aconseguir tancar tots els temes pendents treballant amb celeritat. 

Dijous era la última jornada dura de treball. A la delegació d’Alemanya havien de tancar compromisos importants. Es preveia una jornada esgotadora, l’únic problema era que compartiria dia amb ella. Es va prometre que deixaria de banda la seva vida privada per centrar-se en els assumptes pendents. Ho va aconseguir. L’Anna no li va dedicar gairebé cap mirada i aquest fet el va alleujar en certa manera. 

Al acabar el seguit de llargues reunions va continuar amb el ritual de les últimes jornades. Marxar sol, dirigir-se cap a l’hotel, tancar-se a la seva habitació, fer-se pujar quelcom per sopar amb una ampolla de vi, una bona dutxa i estirar-se dins del llit fins a caure rendit. Aquella última nit a Berlín no seria diferent i l’endemà agafaria el vol de tornada cap a casa, tot i que no en tenia ganes, però ho havia de fer per arreglar les coses amb la Clara per poder seguir endavant, la volia perdonar. 

Quan ja s’havia relaxat totalment i s’acabava les últimes gotes de la copa de vi, de sobte va denotar com si algú toqués a la porta. Qui podria ser a aquella hora? Havia begut massa vi (s’havia acabat l’ampolla)? Potser era l’habitació del costat, però no, els tocs es van repetir i va haver d’aixecar-se. Va passar per davant del gran mirall i es va observar amb el cabell encara mig moll i mig vestit, però els tocs no cessaven. Va obrir la porta i allí davant seu hi tenia l’Anna. En un primer moment va pensar en tancar la porta i seguir amb el seu ritual, però ella va entrar sense ni preguntar si podia.

En Jaume se sentia embriagat pel vi, no sabia com actuar. L’Anna no venia sola, l’acompanyava una nova ampolla de vi, volia parlar amb ell per clarificar les coses o això va pensar ell en un primer moment. Va acceptar amb certa recança aquella presència a la seva habitació. Van obrir l’ampolla i van començar a beure. En un primer moment la feina va ser l’excusa per la presència d’ella però ell no podia parar d’observar-la. El vi li feia efecte.

Per uns segons va perdre de vista el que li estava comentant. Es va perdre en la seva vestimenta. Portava un vestit de colors combinant el negre i el vermell. Deixava entreveure alguna part del seu cos que ell ja havia vist la nit del 14 de març, però començava a notar un cert desig de despullar-la. Ella se’l va començar a mirar quan el va atrapar amb la mirada clavada a certa part del seu cos. Es va apropar i li va posar un xic més de vi per mostrar-li encara més. En Jaume es deixava portar pel vi i per la situació, no va poder evitar passar una mà per la part que va quedar al descobert. Ella no va reaccionar aparentment, s’estava resguardant.

En aquell punt, l’Anna va treure el tema de la nit del 14 de març. Efectivament, ella sabia que els havia vist i entenia la seva reacció. Li va preguntar si volia saber com havia anat tot plegat, però al escoltar les paraules “no és el que semblava”, en Jaume va contestar que havia gaudit amb el que havia presenciat. Ni ell mateix es creia el que acabava d’afirmar. A més, estava totalment excitat, no sabia el perquè si era el vi o què era exactament, però el desig fluïa per entre mig de les seves cames i l’Anna s’hi va fixar. En un moment de desconcert, ella va passar la mà per sobre dels pantalons d’ell i li va prémer amb força el sexe fent que es tirés enrere i caigués sobre el llit.

El vi podia més que en Jaume i sense ni pensar-ho va notar com l’Anna el lligava a les puntes del llit. No va poder o no va voler evitar-ho, però ell estava allà sobre, lligat i sense poder moure’s. Ella va començar un joc que ell desconeixia totalment. Mai s’havia sentit així, però l’excitació era màxima. Notava com ella es movia davant seu, ho podia veure tot. Va començar a passar la mà per tot el cos, fent que el desig d’ell arribés a límits insospitats. Només calia veure’l allà sobre el llit, per saber que el seu sexe volia sortir, però els pantalons ho impedien. 

En Jaume intentava moure les mans, però tal i com estava lligat era impossible desfer-se’n. L’Anna va començar a jugar davant seu. Es va pujar una mica el vestit i es va asseure sobre seu. L’estupefacció d’ell va ser quan al pujar-se’l va descobrir que a sota no hi portava res. Es va començar a moure per sobre del seu sexe, ell no parava de notar com ella gaudia al notar el tacte de la roba i el sexe a sota. De sobte va parar, notava tot el seu potencial, però en Jaume no es podia moure. Ella es va descordar el vestit per darrera deixant davant de la seva boca la imatge dels seus pits.

Els havia vist de lluny la nit del 14 de març, però al tenir-los allà davant desitjava posar-los a la boca per començar-hi a jugar. Això no passaria, perquè l’Anna controlava totalment la situació, el volia fer patir com mai ho havia fet una dona. Li passejava els pits aprop de la boca i ell feia la intenció d’obrir-la per poder agafar el mugró, però lluny d’això ella s’apartava. Quan ho feia, premia amb força el seu sexe amb el d’ell.

En Jaume estava totalment extasiat, no podia entendre com aquella dona aconseguia fer-lo arribar fins a límits inconfessables. Ella es va tirar de nou cap endavant, deixant de pressionar el seu sexe i li va permetre tocar la punta del pit durant uns segons, gairebé el va mossegar del desig que arrossegava. Ella va deixar anar un lleu sospir, li havia agradat aquella reacció, però qui controlava havia de seguir amb el seu pla. Es va retirar de sobre d’ell i va començar a treure-li els pantalons. A sota no hi duia res i de cop i volta el seu eminent sexe va saltar i es va desfermar davant dels seus ulls. Estava totalment descontrolat, anhelava que jugués amb ell i és el que esperava, però lluny d’això va haver de seguir observant.

Les mans de l’Anna van començar a inspeccionar el seu cos. Amb la punta dels dits va recórrer de dalt a baix el cos d’en Jaume. Ell tenia ansietat de plaer, però de moment es conformava en notar el suau tacte arreu del seu cos. Totalment immòbil al llit, va notar com els pits discorrien per sobre del seu torç i baixaven per passejar-se per sobre del seu sexe. La llengua d’ella va començar a jugar amb la zona pectoral i va anar baixant cap al melic. Ell sabia que el proper pas era jugar amb el seu sexe, però lluny d’això l’Anna va bandejar aquella zona per seguir discorrent per les cames.

En Jaume estava totalment descontrolat, si seguia amb aquella situació tenia la sensació que arribaria a l’extenuació sense poder fer res, sense ni tocar-la ni gaudir-la a dins. L’Anna controlava totalment el que estava passant i sabia que ell s’estava desesperant. En aquell punt es va dirigir cap a les mans d’ell que encara romanien lligades i les va besar tot indicant que el deslligaria, però no, es tractava d’un joc més.

Ell desitjava acabar amb aquella situació quan abans millor, però l’Anna no, estava gaudint i ho volia seguir fent. Es va aixecar del llit sense dir res i es va dirigir cap a un dels extrems de l’habitació. Es va reclinar al sofà que hi havia. En Jaume no parava de mirar-la i li seguia cada un dels moviments que feia per l’habitació. Ella es va despullar totalment i va començar a jugar amb el seu cos. Ell s’ho mirava ebri de plaer.

Les mans de l’Anna s’anaven movent primer pel seu pit. Se’ls tocava i els gaudia. Els premia amb força i s’anava donant plaer mica en mica. Pessigava la punta amb força i començava a gemegar. Al seu torn, la mà anava jugant amb el seu clítoris. Se l’acariciava amb una certa pausa a l’hora que amb més força premia els pits. En Jaume estava en un punt màxim. Si ella venia en aquell moment, en pocs segons el tindria. Però no, ella continuava amb el seu propi plaer. Gemegava cada cop amb més força i es tocava sense parar. Els dits no paraven d’entrar i sortir. Fruïa de tot aquell espectacle. Li agradava observar com ell patia i com la mirava. 

En Jaume seguia intentant desfer-se de l’opressió del desig, però no podia, l’havia lligat molt bé. L’Anna semblava que estava apunt d’arribar a l’extenuació total amb un seguit de moviments amb els dits sobre el seu clítoris. No tenia perquè esperar-lo, de fet el podia deixar allà lligat i venir l’endemà al matí. Quan va abandonar aquell pensament es va desfermar amb dos orgasmes gairebé seguits. Va parar i va quedar estirada sobre el sofà. Ell s’ho mirava atònit i excitat a la vegada. 

L’Anna va restar uns minuts al sofà, es va apropar cap al llit i li va xiuxiuejar a cau d’orella que amb aquell orgasme ja n’havia tingut prou i que ara el deixaria lligat fins l’endemà al matí que vindria a deslligar-lo. En Jaume no s’ho acabava de creure. Ella li va dir que ja havia arribat al plaer i que no podia fer res per ell. Va fer mitja volta i es va passejar davant seu.

De cop i volta es va girar, es va apropar de nou cap a ell i li va xiuxiuejar de nou un enigmàtic bona nit. Va anar per agafar la roba com per vestir-se, però aquelles no eren les seves intencions, sabia que volia un altre orgasme i que l’obtindria. En Jaume se la mirava com es vestia, encara tenia el sexe totalment disposat a rebre plaer. Li va dir que no podia deixar-lo d’aquella manera. Es va apropar de nou cap a ell i de nou li va xiuxiuejar a cau d’orella, mentre li premia el sexe amb força, si allò li agradava, a la qual cosa ell va respondre amb un sonor gemec.

L’Anna va seguir amb aquell joc, tenia la situació totalment controlada i no va badar boca sinó que va actuar. D’una revolada va pujar de nou sobre el llit i es va asseure sobre d’en Jaume. Estava totalment excitada i va posar el sexe d’ell dins seu sense ni pensar-ho. Va entrar amb força deixant anar un llarg i sostingut sospir. Ell al seu torn no s’ho acabava de creure. Allò que tant havia desitjat ho estava aconseguint. Gaudia al màxim del saber fer d’aquella dona sobre seu. Cada vegada ella arribava més al fons i els dos gemegaven sense parar. Era extrem allò que sentia i ella baixava cada vegada amb més força sentint fins al fons de tot allò que en Jaume li estava oferint. Notava el seu sexe tant endins que gairebé cridava de plaer. Era qüestió de segons que notés amb tota la força del món com ell acabava dins seu. Va fer dos moviments que el van portar a l’extenuació total.

En Jaume gairebé no es podia ni moure. Ella es va vestir i li va repetir de nou, amb un somriure maliciós, que l’endemà el vindria a deslligar per anar cap a l’aeroport. Lluny d’això, el va deslligar i va sortir de l’habitació. Quan era la 1.11 de la matinada, ell es va quedar estirat sobre aquell llit  d’un hotel de Berlín sense saber què fer ni com actuar fins que va caure en un son profund fins l’endemà al matí que havia de tornar a casa. 

A l’aeroport els dos van tornar a coincidir de camí cap a casa. Van agafar l’avió plegats com si res hagués passat. El silenci va ser el principal element d’aquell viatge de tornada. Ara ja sabia com era l’Anna i havia entès en certa manera com la Clara havia accedit a ser-li infidel. Ell ho havia sigut, ara tocava reconciliar-se i oblidar per complert aquella nit del 14 de març, però…

14 de març

Des del 14 de març que la meva vida ha canviat. Fins llavors em podia considerar una persona feliç i en certa mesura afortunada. Estava casat des de feia dos anys, tenia una parella que molts homes podien envejar. En la vessant laboral tampoc em podia queixar, ja que tenia una bona feina, treballava del que havia estudiat amb una bona posició dins de l’empresa. Què més podia demanar en temps de profunda crisi?

La Clara era la meva parella des de feia anys. Fa un parell d’anys vam decidir casar-nos. Ampliar la família no era un objectiu primordial, abans volíem gaudir de la nostra llar i dels petits plaers de la vida. La nostra casa està situada en una bona zona, gran i amb tots els luxes i capritxos que hom es pot imaginar, fins i tot té piscina per no esmentar d’altres elements que no venen al cas (com la bodega).

Tot va canviar el 14 de març, el que alguns el consideren com el dia Pi (3-14), però en el meu cas va ser un dia que recordaré tota la meva vida. Si us parlo de la Clara tal i com la veig avui després del que va succeir, us podria oferir una imatge un tant esbiaixada. Deixant de banda el que va succeir, us puc dir que ella és bonica. És una dona intel·ligent, culta i el més important de tot plegat, és elegant. L’elegància en una dona em perd. Allò que les noves generacions en dirien ser “Cuqui”, tot i que és una paraula que reconec que em fa gràcia, però que no s’escau al cànon d’elegància.

Per assumptes laborals, hi havia algunes setmanes que havia d’absentar-me durant varis dies ja que havia de viatjar. En aquell moment, era “Account Manager" d’una multinacional. Era allò que havia somiat durant molts anys i per fi ho havia aconseguit. Era una feina que m’omplia. Tenia un cert component estressant, però com se sol dir, les coses que agraden es fan amb passió i era el que feia amb aquella feina. No entraré a parlar del que hi feia perquè tampoc ve al cas, però suposo que us ho podeu imaginar.

Us deveu estar preguntant, per què el 14 de març és una data que per sempre em quedarà registrada en la meva ment? Seguidament us ho passo a explicar. Sempre m’han dit que escriure ajuda a treure’s el neguit de dins. No sé si ho faig per això, però sens dubte que la meva reacció davant de tot plegat em va sorprendre i molt. Si us hi heu fixat, tenia una bona vida: bona feina, estava casat amb qui em pensava que estimava, una bona casa, tot allò que una persona pot desitjar sense grans ostentacions però un bon “modus vivendi", tot gaudint dels bons plaers de la vida.

Els fets es remunten al dia 10 de març. Aquell dia vaig marxar per qüestions laborals a Londres on s’ubica la seu central de l’empresa. En principi havia d’estar-hi fins al dia 15, però coses del destí, m’ho vaig poder combinar per sortir el dia 14 per arribar gairebé a mitjanit a casa. Qui sap què hauria passat si hagués tornat a casa el dia previst, però tots sabem que si les coses han de passar són per algun motiu.

La setmana a Londres va ser totalment estressant. M’havia marcat com a objectiu tancar tots els assumptes a la City abans de divendres i així ho vaig poder fer. El meu màxim objectiu era una trobada amb clients i companys de feina per traçar objectius de l’empresa. Ningú tenia coneixement del meu desig de marxar abans d’hora, ni la meva cap, l’Anna. Ella va estar amb mi fins dimecres, havia de tornar a la seu central a Barcelona per arreglar una sèrie d’assumptes. Em va delegar a mi per poder finalitzar els temes que quedaven pendents.

I ara us deveu preguntar, per què ens parla de l’Anna? Ja ho veureu, però pels qui penseu que hi havia mantingut una aventura esteu totalment equivocats. Ens respectàvem com a companys de feina, tot i que ella era la meva cap. Sens dubte que era una dona sensual, atractiva i que podia fer caure a qualsevol home tot i els seus 43 anys. Però he tingut una màxima que sempre he mantingut, a la feina només feina, res de relacions carnals.

Vaig poder acabar la feina a temps, tot i que era tardíssim. En mitja hora sortia l’últim vol en direcció a Barcelona. Un taxi es va parar just davant quan vaig posar els peus al carrer. Tot em portava cap a casa, el destí em duia directe a l’aeroport. El taxista va fer una bona carrera i li vaig donar una bona propina. Només mancaven 5 minuts perquè es tanqués la porta d’embarcament, vaig arribar “just in time”.

Em vaig relaxar totalment quan em vaig asseure al seient. Tot anava sobre rodes. En unes hores ja seria a casa, tot i que arribaria ben tard, però la qüestió que tindria un dia lliure i li donaria una bona sorpresa a la Clara. Potser aquella nit no podríem parlar però l’endemà al matí faríem quelcom conjuntament. Tancava els ulls i pensava amb ella i què podríem fer.

Sense ni pensar-ho, l’avió ja estava aterrant a Barcelona. Com que m’ho vaig arreglar per portar poc equipatge va ser baixar de l’avió i anar directe a buscar un taxi perquè em portés a casa, eren les onze tocades. En no més de mitja hora arribaria a casa. Em sentia cansat perquè havia treballat de valent, però la sorpresa valia la pena.

Eren gairebé dos quarts de dotze, pagava el taxi i arribava a casa. Tot aparentava una relativa calma. El barri dormia com la nit. Vaig pensar que la Clara ja dormia, de fet ella no sabia que arribaria tan aviat a casa. No vaig voler fer soroll. Vaig obrir la porta sigil·losament. Vaig deixar la maleta i vaig anar fins a la cuina. Volia veure un xic d’aigua, tenia la gola seca. Em vaig descordar la corbata i un parell de botons de la camisa. Seguia l’aparent calma.

Vaig pujar les escales, era gairebé la mitjanit del 14 de març. Suposava que la Clara estava dormint perquè havia treballat durant tot el dia. Quan vaig arribar al replà, vaig observar com la porta de la nostra habitació estava entre oberta. Vaig alentir el camí perquè alguna cosa no anava del tot bé. Em va entrar com un cert pànic. Em vaig apropar cada vegada més. Es notava com una certa respiració accelerada. Què coi estava passant a l’habitació?

Què hi passava darrera la porta?

M’hi vaig apropar fins arribar al llindar de la porta. Vaig acostar-hi la vista i el que vaig veure em va deixar totalment desfet. Al llit hi havia la Clara, totalment estirada i algú a sobre seu. Els dos cossos estaven gairebé nus. La imatge va ser impactant.  No m’ho podia creure. Amb qui compartia el llit? No podia mirar, estava assegut al replà de l’escala sentint de fons les veus de la Clara i d’algú més. Per què havia d’arribar un dia abans?

Cada vegada la respiració era molt més accelerada a dins l’habitació. Em vaig acostar de nou i vaig començar a mirar què hi passava, estava confós. Volia saber qui estava amb la Clara. Però per curiós que us pugui semblar amb qui estava era molt més impactant. No es tractava d’un home, sinó d’una dona. El més fort de tot plegat és que la dona en qüestió era la meva cap, l’Anna. La situació no podia ser més grotesca, el món que m’havia construït s’estava ensorrant com un castell de cartes. 

Mil i un pensaments van començar a circular per la meva ment. Havia tornat un dia abans del previst, la meva cap havia marxat abans que jo i m’havia deixat al capdavant de les operacions de la City. Però el pitjor de tot plegat és que tenia la sensació que ho havia fet per estar al llit amb la Clara. Aixecava la vista i certament, l’Anna era l’altra dona que compartia llit.

Tot i la situació, la meva ment no podia reaccionar. La respiració accelerada em començava a entrar dins el meu cervell. Vaig decidir que havia de mirar què passava abans de fer-ne un judici massa precipitat. Però els fets saltaven a la vista, les dues estaven jugant al llit, mentre jo se suposava que era a Londres fins l’endemà a la tarda que no arribaria.

Em debatia entre si entrar o marxar per la porta, però vaig decidir observar tot allò que passava dins l’habitació. La Clara restava estirada totalment sobre el llit amb unes fines calcetes. L’Anna a la vegada, encara portava la roba interior de color blau fosc. Jugava amb ella sobre el llit. Els dos cossos s’anaven movent. La besava intensament, les dues estaven gaudint.

Per com estaven, feia poca estona que havien començat el seu joc. Les boques s’unien i les mans de l’Anna anaven resseguint el cos de la Clara. Qui portava la iniciativa era la primera. Jugava amb insistència i li queixalava suaument el llavi després d’un llarg petó. Quan ho feia, es notava com la respiració augmentava i heus aquí perquè ho havia sentit al pujar l’escala, li havia mossegat al llavi repetides vegades.

La complicitat d’elles dues era més que evident. Es fitaven intensament. Tota aquella escena em va quedar gravada dins la ment, però el pitjor de tot plegat és que em vaig començar a excitar al veure-les com gaudien de tot aquell joc. Veure l’Anna em va sorprendre molt, però quan es tractava de la Clara em xocava, però no podia evitar que el meu cos reaccionés a tots aquells estímuls. 

L’Anna va començar a jugar amb l’orella. Se la veia decidida a fer-la gaudir. Cada vegada insidia més en aquell punt, sabia quin era el punt feble de la meva dona i com podia aconseguir un plaer prolongat. A cada embranzida, la Clara deixava anar un sospir que cada vegada era més intens. Reaccionava acaloradament a tots els estímuls que li donava ella.

La següent aturada va ser en els seus pits. Els tocava suaument, els acaronava amb les mans. A cada lleu moviment, la Clara s’estremia una vegada i una altra. Només amb el tacte de les mans se la veia totalment excitada. La boca de l’Anna es va dirigir a l’orella i va anar baixant suaument pel coll tot buscant els pits. Quan hi va arribar els va besar una vegada i una altra, amb calma, sense presses. Em notava totalment excitat, em venien ganes d’entrar, però no podia, volia seguir gaudint de l’espectacle.

L’Anna va prémer amb força un dels pits de la Clara i seguidament va començar a jugar-hi. La llengua es passejava per sobre el mugró i seguidament hi fregava la punta dels dits. Estava totalment erecte i dur, es marcava com mai havia vist. De cop i volta, va besar entre mig dels pits. Seguidament va posar-se un dels pits a la boca i el va començar a succionar. Ho feia amb suavitat, però els gemecs de plaer eren més que evidents. Amb l’altra mà, premia el pit lliure i hi fregava la punta dels dits per donar-li el mateix plaer. Després de llarga estona, canviava la boca d’un pit per l’altre i hi feia el mateix joc.

La Clara no se’n podia estar de gemegar una vegada i una altra. Se la veia molt propera a l’extenuació. Tota aquella imatge em tenia totalment excitat. No podia evitar mirar tota aquella escena que m’estava provocant moltíssim. Tenia moltes ganes d’entrar amb elles dues i participar del joc, però quelcom m’evitava a fer-ho, s’estroncaria la màgia del moment i volia seguir gaudint d’aquelles vistes. La meva ment no aconseguia anar més enllà.

Els gemecs de la Clara entraven nítidament dins del meu cap. Després d’intentar tocar els pits per la part de baix, va intentar descordar els sostens de l’Anna, finalment ho va aconseguir,. Els seus pits tenien una presència que em van sobreexcitar. No ho vaig poder evitar i al veure aquella imatge vaig haver de descordar-me el cinturó del pantaló perquè no podia més, m’estava prement massa entre les cames i necessitava cert aire.

Seguidament la mà de l’Anna es va dirigir ventre avall, recorria amb calma cada centímetre de sa pell buscant les seves calcetes. Al seu torn, la Clara intentava jugar amb els pits. Imitava els gestos que havia percebut feia uns instants. Amb la punta dels dits, tocava aquells pits plens de desig, s’observava un tant inexperta, però l’Anna fruïa a cada lleu tocament. Es denotava que els pits els tenia molt sensibles. Només de fregar-li la punta dels dits va deixar anar un llarg gemec. 

No acabava d’entendre com tota aquella situació em superava tant. Havia arribat al punt de posar la mà a dins per notar com estava i realment si una d’elles venia en aquell moment a tocar-me no tardaria ni segons en aconseguir treure’m un prolongat orgasme. Però lluny d’ aconseguir-lo, el que em produïa més plaer era mirar-les, escoltar-les i gaudir-les des de pocs metres.

La mà de l’Anna ja campava tranquil·lament per dins de les calcetes de la Clara. Sabia el que es feia, a cada gest li arrencava un nou gemec. Em sobtava i molt la delicadesa com la tocava. Al seu torn, la Clara seguia jugant amb els pits. En tenia un a la boca i el succionava amb força però a l’hora amb una certa elegància, producte de conèixer el cos d’una dona i de donar-li el que realment desitja.

Els dos cossos se seguien estremint. L’Anna es va desempallegar de la boca que li donava tant de plaer perquè es notava molt propera a l’orgasme. Desitjava arribar a l’extenuació, però abans havia de seguir amb el plaer de la Clara. Va baixar el cap direcció a l’entrecuix, volia despendre’s de les calcetes. Ho va fer lliscant-les a poc a poc, però amb decisió. El sexe estava totalment humit, es denotava que volia notar la seva llengua per arribar al preuat orgasme.

La llengua va anar baixant des del melic cap avall, lentament. El sexe de la Clara estava totalment humit. Al notar el primer contacte de la llengua amb l’humitat del seu sexe, es va retòrcer de plaer sobre el llit. Només amb un fi contacte pensava que arribaria a l’orgasme, però l’Anna sabia molt bé el que es feia i va seguir jugant a poc a poc, amb calma i delicadesa tot dibuixant petits cercles sobre el clítoris. 

La calma sexual que es respirava a l’habitació era més que evident. Jo no podia més, necessitava desfermar el desig que tenia entre les cames i va ser llavors quan vaig retirar un xic el pantaló i vaig començar a jugar amb el meu sexe. Ho feia amb calma com ho feien elles, però de tant en tant havia d’aturar-me perquè sinó arribaria a l’orgasme abans que elles.

La Clara notava com aquells primers moviments circulars sobre el seu clítoris es van començar a combinar amb la llengua que li anava entrant amb repetits moviments. Si l’Anna seguia així la faria arribar a l’orgasme ben aviat, però lluny d’això va relaxar la ment i va intentar desprendre’s de les calcetes de l’Anna. Ho va aconseguir, les dues estaven totalment nues plenes d’humitat i jo només feia que observar cada moviment que feien per seguir jugant amb el meu sexe.

Els dos cossos se situaven un al costat de l’altre i va ser llavors quan va passar una imatge que encara tinc ben gravada dins la ment. Les dues pelvis es van començar a fregar de manera sensual, ni les mans ni la llengua feien cap gest, però elles dues estaven totalment extenuades. Van començar a dibuixar cercles sobre la pelvis, acte seguit les dues van gemegar molt més fort. Va ser llavors quan la Clara que estava a sota va prémer la seva pelvis contra la de l’Anna per notar molt més el contacte, les dues es van absorbir en el fons del plaer.  Semblava increïble però el fregament sensual de les pelvis els estava apunt de portar-les a l’orgasme total.

Jo m’ho mirava gairebé atordit, però no podia evitar de seguir tocant-me. Aquell espectacle era digne de veure. Estava assegut al terra, intentant no gemegar per no ser descobert. Cada vegada amb més força perquè necessitava poder arribar a l’èxtasi. No tenia marxa enrere i sabia que tard o d’hora arribaria al màxim plaer tot mirant a la meva dona i a la meva cap.

Els dos cossos s’anaven apropant cada vegada més. Es notava que en breu arribarien a l’orgasme. Va ser llavors quan les dues es van unir amb un bes llarg i prolongat, però a l’hora els dos sexes es van unir. Quan això va succeir, les dues van deixar anar un amarat gemec. Es movien una sobre de l’altra amb els seus sexes ben humits, les mans jugaven una amb el pit de l’altre, es premien amb força, l’orgasme era qüestió de segons i el meu també.

El frenesí de la situació em va descontrolar totalment. Estava totalment absort pels gemecs d’elles i no vaig poder evitar-ho i vaig deixar anar un gemec, ja no podia aguantar més. Per sort, elles en aquell moment i amb la humitat dels seus sexes es van deixar anar en un càlid orgasme. Vaig quedar totalment extasiat assegut al terra i elles estirades al llit absortes per aquell seguit de sensacions.

La meva vida havia canviat per complet. La meva ment començava a reaccionar a tot allò viscut. La Clara s’entenia amb una dona que era la meva cap. Tot plegat em van portar a una situació d’incredulitat en el meu interior. Havia d’actuar ràpid perquè si no em descobririen, no em veia amb cor d’entrar a l’habitació  i demanar explicacions. Vaig decidir aixecar-me i marxar de casa. Aquella nit no podia suportar saber res de com havia anat tot plegat, tot i  que en vaig ser un espectador de luxe.

El joc del bolígraf

Sempre s’havia caracteritzat per ser una noia molt ferma. Allò que volia i se li posava entre cella i cella ho aconseguia. Només li calia un bri de motivació i res ni ningú la podia fer desistir d’aconseguir l’objectiu que s’havia marcat. Aquest fet no amaga que fos una noia passional, però a la que tenia un objectiu no s’aturava fins aconseguir-ho.

Per aquest motiu era molt bona estudiant. Destacava en totes les matèries, només defallia en les arts plàstiques, tot i que mai havia suspès, però semblava que no tenia el do per aquesta assignatura. Per la resta cap problema, ho aprovava tot i a més amb molt bona nota. Era una estudiant brillant, aplicada i conscient que en aquesta vida ni res ni ningú li pot fer perdre els seus prelats objectius que s’anava marcant dia a dia. Calia lluitar per ells.

Era una època d’exàmens finals. S’havia marcat com a objectiu aconseguir les millors qualificacions. Se sentia molt motivada, tenia ganes de superar les anteriors notes. Era qüestió de posar-se a estudiar, treballar a fons i aconseguiria l’objectiu de les millors qualificacions en molt de temps. Estudiava amb il·lusió, llegia amb ganes i memoritzava els punts més importants com mai havia fet. Res ni ningú la podien desviar en aquell moment.

Havia superat els primers exàmens. Les sensacions eren insuperables, sabia que tot li anava rodat. Només quedaven un parell de proves. Tot i la bona feina feta, es començava a sentir cansada mentalment. Va pensar que havia forçat un pèl massa la màquina, però amb un bon treball podria aconseguir l'objectiu final. Si per una cosa destacava era per la seva perseverança en el treball diari.

Només quedava un últim examen, només un. Se sentia feliç, contenta perquè tot anava rodat, però quelcom dins seu no acabava de funcionar. Li costava més de l'habitual concentrar-se, no sabia què li passava, aquella situació era incòmode perquè el cap no li funcionava com sempre. No es tractava de realitzar un bon treball, sinó que era qüestió de concentració, calia trobar una solució, però què i qui li podria aplanar el camí per reconduir el seu nivell d'estudi?

Es posava a estudiar i quan portava uns minuts concentrada, la ment es desviava cap a d'altres coses. Quan se n'adonava observava com tenia el bolígraf sobre els seus prims dits i el feia rodolar amunt i avall com si d'un joc es tractés. S'enfadava amb si mateixa perquè havia tornat a perdre la concentració. S'hi tornava a posar amb vehemència, però al cap de poca estona tornava a jugar amb el bolígraf.

Quan se sentia així, canviava el lloc d'estudi. Primer a la cuina, però es desconcentrava. Seguia a la seva habitació i es tornava a desconcentrar. S'asseia al despatx i li passava el mateix. Va seure a la butaca del menjador i res de res. La ment la tenia desordenada i no podia estudiar en aquella situació. Va pensar en sortir a caminar, alliberar el cap i els pensaments. Es va posar un polar verd, va obrir la porta i va sortir.

A fora hi feia un aire fred i sec, d'aquells que ajuden a relaxar la ment, a dissipar les situacions bloquejades. Semblava que recuperava la concentració. Estava disposada a tornar a casa i endinsar-se de nou en l'estudi per l'últim examen. Se sentia bé, amb ganes, disposada a superar-ho tot i concentrar-se al màxim. Havia recobrat bones sensacions, s'havia relaxat i la ment fluïa com habitualment.

Vaig sentir com la clau del pany girava. Seguidament vaig intuir que entrava. Se la veia animada. Jo restava estirat sobre el sofà. Gairebé ni em va mirar, se la veia tota concentrada amb ganes d'estudiar. Feia aquell posat típic de ni res ni ningú m'aturarà... Quan la veia així m'entraven mil i un pensaments a la ment per fer-la desconcentrar, però aquell dia era diferent, ja que havia denotat que li mancava concentració.

Es va asseure al chaise longe del sofà, la tenia a escassos centímetres. Podia percebre com situava el suport del Ikea sobre les seves cames i començava a estudiar. Jo restava al seu costat amb els ulls tancats i deixant passar el temps. Les fulles dels seus apunts anaven girant impassibles. Ho sentia llunyà perquè a voltes entrava en un lleuger son però que només durava uns segons.

No sabia quanta estona havia passat, però al retornar notava com havia perdut de nou la concentració. El bolígraf tornava a jugar entre els seus dits. Tot i que tenia els ulls tancats, percebia la seva manca de concentració, el passeig no havia tingut l’efecte desitjat, s'havia tornat a bloquejar i la tensió la podia denotar encara que no l'observés. Què podia fer davant d'aquella situació?

Vaig reclinar el cap al seu costat i sense ni pensar-ho les nostres mirades es van creuar. Em va sorprendre com em mirava, no ho solia fer quan estudiava. Li vaig preguntar si la molestava, resposta negativa i em va explicar que anava a finalitzar el sisè capítol i iniciar el setè. Vaig restar al seu costat estirat, observant com anava llegint o memoritzant. Pel meu cap començaven a sorgir idees a mesura que escoltava les pàgines girar.

Vaig fitar-la un moment, tenia cara de concentració però el joc del bolígraf entre els dits, em confirmava que no ho estava tan com semblava o volia fer creure. De tant en tant se li escapava una mirada cap a mi, jo li aguantava per poder inspeccionar el fons dels seus ulls. Va ser llavors quan vaig saber del cert que havia de fer quelcom. D'idees no m'en mancaven, ho havia de fer.

Estirat vaig començar a acariciar-li la cama amb cura. Quan vaig iniciar aquest primer moviment, em va somriure, però es va aprofundir de nou en la lectura del setè capítol. Vaig seguir una estona així, sense més ànim que relaxar-la. Però la ment seguia rumiant què fer i la mà va actuar deixant al descobert una mica de sa suau pell. El dit l'acariciava, els ulls l'observaven, ella seguia llegint, però sabia que li agradava perquè el bolígraf es tornava a moure entre els seus dits.

Els dits lliscaven per aquella petita part del seu cos, m'agradava acariciar-la en aquella situació. No sabia el perquè, però ella seguia concentrada amb els seus apunts. No vaig poder evitar d'inserir un xic més els dits per sota el polar. Amb aquell moviment es va desconcertar i per un moment va perdre de vista el capítol. Va ser com una petita victòria, però havia de fer un pas més.

La mà es va endinsar camí amunt, buscava el contacte dels seus pits. Mentre es movia lentament, el bolígraf va deixar de lliscar entre els seus dits. No ho va fer perquè restés concentrada en la lectura, sinó perquè estigués atenta als moviments de la meva mà. Quan finalment vaig notar el tacte de sons pits, els vaig vorejar per seguidament retirar la mà. Amb un gest de desaprovació li vaig dir que havia d'estudiar.

Resignada va seguir amb el fil argumental del capítol setè que s'estava fent més llarg de l'habitual. No aconseguia estar centrada i lluny d'aconseguir-ho, vilment vaig començar a passar la mà per sobre la roba tot acaronant els pits. M'agradava fer-la patir, m'agradava gaudir-la i volia que el centre d'atenció esdevingues jo en detriment dels apunts. Semblava que ho estava aconseguint i volia anar a més…

La mà seguia acaronant els pits per sobre de la roba. La seva mirada seguia ben concentrada sobre el paper. En un moment, vaig decidir inserir de nou la mà lliure per sota de la roba. Buscava ferventment els seus pits. Els vaig trobar ràpidament, la sorpresa va ser quan només al tocar-los per un sol moment, ja estaven durs, tal i com m’agradaven. Volia desconcentrar-la més que mai.

Seguia llegint com si no passés res, però no era més lluny de la realitat perquè el bolígraf jugava ferventment entre els seus dits. Jo feia el mateix, però amb un dels seus pits. La fitava per veure quan acabava de perdre la concentració, de moment semblava que no. Vaig agafar la punta del pit i el vaig acaronar suaument. Com que veia que  no aconseguia dissipar sa mirada vaig pessigar-lo lleument i en aquell moment va desviar la mirada cap a mi. Era una combinació de luxúria i plaer, sabia què volia i li anava a proporcionar.

Va intentar articular algunes paraules soltes, ho vaig evitar quan amb la punta del dit li vaig acariciar el llavi. No m’en podia estar, havia de treure roba per poder jugar a plaer amb els seus pits. Sabia què volia fer, no només per donar-li plaer, sinó per relaxar sa ment per una estona.

Ja tenia els pits a les meves mans, ara només tocava fruir. Reclinada sobre el sofà, vaig començar a tocar-los. Primer un i després l’altre. La cara d’excitació denotava que allò que feia li era del seu agraïment. No podia evitar posar-me un pit a la boca i començar a xuclar-lo una llarga estona fins que aconseguia arrencar-li els primers gemecs de plaer. Sabia que si seguia així, podria arribar ben aviat al primer dels seus orgasmes.

Els apunts del capítol setè ja no sabia ni on eren, d’una revolada havien caigut de sobre el sofà. Els fulls jeien pel terra del menjador i de fons s’escoltava com qui havia d’estudiar esbufegava a cada nou moviment que li proporcionava la meva boca dins dels seus pits. Amb la mà, jugava amb l’altre pit i la combinació dels dos li conferien un plaer que ressonava per tota l’habitació.

La mètrica de tot plegat comportava que s’hagués oblidat totalment dels exàmens. No podia deixar de jugar ni un sol segon amb un pit i l’altre, ja fos amb la boca o la mà. Era totalment incontrolable el que podia acabar passant. La seva cara de desig no podia deixar de mirar-la. Estava molt propera al primer dels orgasmes després que queixalés suaument un dels pits i el xuclés acceleradament per obtenir la recompensa desitjada.

Com aquell qui diu havia tingut gairebé dos orgasmes consecutius. Però encara desitjava molt més, se li dibuixava a la cara que volia anar cap a una altra dimensió. El capítol setè ja no tenia cap mena d’importància, volia notar-me més, volia més orgasmes, volia fruir molt més i oblidar la tensió que li havien conferit els exàmens. Era la seva oportunitat per deixar la ment totalment en blanc.

L’acariciava suaument deixant passar el temps. Ella em feia el mateix i passava la mà pel ventre, però sense cap mena d’intenció. Després vaig notar com aquella mà seguia el seu camí i s’endinsava dins del meu pantaló. M’incitava a seguir jugant amb ella, ho feia amb calma, però sabia que allò em suscitava i molt. No podia deixar de tocar-me, notava com cada vegada m’excitava més…

Vaig deixar que ella seguís jugant, cada vegada m’entraven més ganes de notar-la i sentir-la. Premia amb força el meu sexe entre les seves mans buscant el meu plaer. Em feia despendre petits gemecs amb la respiració accelerada. Jo seguia estirat sobre el sofà i de tant en tant agafava amb la mà i li premia els pits tot jugant amb ella. Però aquell joc no podia seguir molta estona més.

D’una revolada, la vaig agafar i li vaig desprendre la poca roba que li quedava. La vaig posar entre les meves cames i de cop i volta vaig notar com em va fer entrar a dins seu fins al fons, amb calma, però notant cada anhelada de plaer que deixava anar. La notava totalment excitada, m’encantava estar a dins i com jugava amb mi, sense deixar-me fer res a mi. Em feia patir, però gaudia com mai.

Els seus moviments sobre meu cada vegada eren més profunds. Es movia més ràpid, més incessant, sense deixar de notar-me en cap moment. Arribava més al fons i el seu ritme s’accelerava. Les nostres respiracions anaven compassades al ritme de la penetració. Es movia cada vegada més i més ràpid. Els gemecs eren incessants, els cossos es retorcien de plaer, els dos amarats de suor ens vam deixar anar per arribar al sospir final d’un nou orgasme.

Va caure sobre meu totalment rendida, sense saber què havia de fer. Jo estava igual, però satisfet pel joc que havíem mantingut. Ara només li quedava recobrar l’aire per seguir estudiant una estona més. Va tardar força estona a recuperar-se, havia quedat totalment atordida per aquell seguit d’orgasmes. Mig en broma li vaig comentar si sabia de què anava el capítol setè. Em va somriure.

Coses de la vida, va arribar el dia de l’examen. No sabia com aniria. Es va asseure segura de si mateixa tot esperant l’arribada dels papers amb les preguntes. Quan va veure que gairebé tota la prova anava sobre el capítol setè per un moment es va quedar en blanc. Va agafar el bolígraf i hi va començar a jugar nerviosa, tot recordant passatges de la seva darrera jornada d’estudi. Estava sense saber què posar. Va passar uns minuts i seguia allà mateix sense poder escriure. Finalment, com si res hagués passat, va recordar tot aquell capítol que per ella no només s’havia convertit en una part més dels exàmens, sinó que ho recordaria al pas dels anys. 

La veu del piano mut

Era de matinada, nit d'estiu i calorosa. Feia una xafogor intensa, però al final em vaig poder adormir. Havia deixat la finestra oberta i una petita brisa em va ajudar a conciliar el son en un primer moment. Aconseguia dormir una estona, però els problemes de la feina em desvetllaven, pur insomni. Feia temps que no em trobava en una situació semblant. Necessitava descansar, però no podia dormir.

Com més hi pensava, més nerviosa em posava. Voltes al llit, la roba em molestava, la brisa fresca quasi ni passava. Vaig decidir seure a la cantonada del llit, amb una fina brusa que em tapava l'esquena i unes calcetes negres. De sobte, algú em va manar que m'aixequés i m'acostés al piano.

No sé ben bé què era, però tot i que no m'agrada obeir ho vaig fer. Em vaig llevar del llit i em vaig dirigir a la sala del piano. Però i què havia de fer? Tenia el piano des de fa temps, però no el sabia tocar. Per això li deia el piano mut. Vaig retirar el seient i vaig obrir la tapa. Com aquell qui no vol, la veu em va convidar a tocar el piano. Tot i que no en sabia, vaig obeir de nou.

Semblava increïble però aconseguia donar una certa musicalitat a totes aquelles tecles. El piano havia deixat de ser mut. Enmig de la penombra es reflectia la meva imatge, la camisa mig oberta s'aguantava només per un botó deixant al descobert part de l'espatlla tot dibuixant finament el pit. Les mans es movien per sobre les notes musicals, la ment es relaxava a compassos accelerats. Aconseguia arribar a un estat de plaer personal.

De nou vaig tornar a escoltar la veu. Vaig obeir com mai havia fet. Vaig parar de tocar el piano com m'havia ordenat i vaig tancar els ulls com em va suggerir. De sobte, vaig notar com qui em parlava passava la mà pel cabell i l'espatlla. Aquell gest em va alliberar un xic més la ment. Les mans recorrien la forma de la camisa i ajustaven la mida del meus pits. Un dit es va esmunyir per mig del botó i es va obrir totalment.

Era qüestió de segons que em desprengués d'aquella fina capa que em cobria. De nou em va ordenar que em deixés portar i vaig obeir. M'agradava notar el tacte de la seva mà com recorria els meus pits. M'agradava notar com la seva barba recorria el meu cos. M'agradava notar com la llengua i els llavis assetjaven el meu coll. Tot plegat amb la veu que em manava des del darrera enmig de la penombra de la nit.

Les mans rodejaven els pits, semblaven com si es movessin com les meves feia un instant pel teclat, tocant totes les notes del meu plaer. M'agradava com acaronava els meus pits i com em feia fruir de plaer. Les puntes no es podien resistir als seus dits. De fet, m'estava deixant portar tal i com m'havia manat. Els problemes s'havien esvaït totalment, el piano mut em contemplava embadalit.

De sobte, les mans havien perdut interès pels pits. Cavalcaven pel meu ventre fins arribar a les calcetes. No es van fer esperar i sense contemplacions es van submergir dins meu. Jo asseguda davant del piano notava com s'obrien pas i em feien remoure de plaer. Sensacions úniques notava per l'entrecuix, els dits juganers entraven una vegada i una altra. M'excitava enormement denotar la presència de qui m'havia manat i jo havia obeït. Restava dret darrera meu amb les mans dins del meu sexe i el piano que ens observava en silenci.

Combinava a la perfecció els moviments dins les meves calcetes i lleus tocaments als meus pits, tot amanit amb alguns moments en què denotava la presència del seu sexe que es passejava prominent per la meva esquena. Gemegava una vegada i una altra. Em descontrolava cada vegada més fins que m'ordena que em desprengui de l'única roba que em tapava i vaig obeir. Em vaig aixecar i sense res em vaig quedar.

Vaig notar com s'asseia al seient del piano mut. Em va ordenar que agafés posició. Em vaig situar sobre seu i de cop vaig notar com entrava dins meu. Complaença màxima fins al fons. Em movia sobre seu, sense parar, arribant fins al fons i quedant immòbil en cert moment per gaudir totalment del seu sexe. Plaer màxim davant del piano mut que es combinava amb els nostres gemecs que es convertien en una nova simfonia.

A cada nova embranzida arribava més al fons. Les mans rodejaven els meus pits i els premien amb força. Em movia fent cercles sobre seu fins que em va ordenar que em corrés i de nou vaig obeir. Amb força entrava i sortia, dos moviments i ja ho tenia amb un reguitzell de plaer que em va aportar la calma que precisava per poder conciliar el son de nou.

Ara sé del cert que quan no pugui dormir, obriré la tapa del piano, tocaré unes notes i obeiré el que em digui la veu del piano, tot i que no m’agrada que em manin…

On air

Per què he acceptat anar a la ràdio avui? A vegades penso de tant bo, burro, però haig de complir encara que sigui un llarg pont i ara m'hi dirigeixi amb poca esma. Tot i això, sé del cert que quan s'obri el llum vermell gaudiré i entregaré tota la passió que tinc dins, perquè fer ràdio es porta a les venes, davant d'un micro em deixo anar i desconnecto de tot.

Ja he aparcat el cotxe i em dirigeixo cap allà. En 20 minuts entro en directe, però ja ho porto tot preparat. Només em cal endollar el Mac i començar a concentrar-me. No sé qui tindré de control de so, ni m'ho he plantejat, quan arribi ho veuré. Em planto davant de la porta després de saludar varis coneguts, però no m'obre ningú. Encara em poso de més mala lluna, però millor calmar-me...

Insisteixo de nou i per fi algú m'obre la porta. Malhumorat em presento i sense contemplacions vaig directe cap a l'estudi, ni em fixo amb qui m'ha obert. Obro la bossa, en trec el mac, l'engego i miro el rellotge, manquen 10 minuts per començar. Tanco els ulls, em relaxo per uns moments. Em poso els cascs i deixo el guió sobre la taula. Aixeco la mirada i ma sorpresa és qui tinc com a tècnic de so, algú a qui no conec. Em disculpo pel canal intern perquè es preparen dues hores d'intens directe i necessito complicitat des del control.

Comença l'espectacle. Llum vermell encès i em deixo anar davant del micro. El mal humor ha desaparegut totalment, quan entro en directe m'oblido de tot i l'adrenalina circula pel meu interior. De tant en tant, llenço alguna llambregada cap al control. De moment tenim bona connexió i tot surt a la perfecció. Tot marxa tal com havia previst.

Ja he superat els primers minuts de programa. Amb les presses no he agafat cap got d'aigua i començo a tenir la gola seca, aprofitaré la primera pausa per anar a dalt i baixar un xic d'aigua. Quan sona el primer anunci surto llençat, no voldria quedar-me sense veu. Tinc 5 minuts ben bons. Trobo la màquina, però cap got. Remenant per la redacció en trobo un, baixo disparat sense ni aire. Creu-ho la porta del control i em fixo amb aquella noia, fins llavors no l'havia fitat.

Per uns segons m'hi fixo. No conec a massa gent de la ràdio perquè m'hi he incorporat fa poc i sempre vaig al meu aire. Però aquella noia per un moment m'està captant tota l'atenció. Em torno a concentrar de nou. Creuem mirades i m'informa que en un minut torno a entrar. Prenc un glop d'aigua i noto com em refresca la gola. Ja estic preparat per tornar al directe. 

Llum vermell, ja torno a estar on air. Intento centrar-me en el que haig de dir per antena, però de tant en tant la meva mirada s’entrecreua amb la noia. Té una mirada que em comença a atraure. En algun moment li intento aguantar, és penetrant i intensa. Estem a uns metres de distància però noto com entra dins meu i m’observa com em moc en directe. 

El programa segueix el guió previst. Em nodreixo la veu d’un glop d’aigua i intento reconduir els meus pensaments cap al programa. A voltes se’m fa complicat, però ja portem quasi una hora i encara queda el tram més complicat, amb una ronda de trucades que espero que vagin bé. Necessito concentrar-me al màxim.

Nova aturada per la publicitat, aprofito per aixecar-me un moment de la cadira per estirar les cames. Els propers minuts seran intensos. Mentre sona la publicitat em dirigeixo cap al control. Allà està ella. M’observa com em bellugo i començo a intercanviar una petita conversa. Aprofito el moment per observar-la més. Em quedo aclaparat per la seva mirada intensa. Aquells ulls em faran perdre la ràdio de vista. Torno mig consternat cap a l’estudi. La ment em viatja a un i mil pensaments. Escolto sa veu per comunicació interna i em deixa de nou mig estorat. Reacciono amb vehemència i em torno a posar els cascs per encarar la part més intensa del programa. 

Un anunci i som-hi. El programa segueix sortint bé. Arriba el moment de vàries comunicacions en directe. La miro vàries vegades perquè hem d’anar bastant coordinats. De nou, noto la seva mirada clavada als meus ulls. No penso desaprofitar l’oportunitat per mirar-la fixament. Ella sembla que no s’arronsa. Li agrada mirar-me als ulls encara que sigui des d’uns metres de distància. Noto com interacciona amb mi. Aquest seguit de mirades em comencen a provocar més d’un ensurt de concentració. Per sort, aconsegueixo reconduir la situació i que la gent no s’adoni per on caminen els meus pensaments. 

La tensió comença a pujar quan una de les entrevistes que tenia programades no contesta al telèfon. Ella veu com estic en tensió. S’em palpa a la cara i de fons escolto com intenta calmar-me. És una situació contradictòria però per un moment aconsegueixo reconduir la situació, em calmo i decideixo fer una petita pausa per la publicitat.

Agafo el meu telèfon i truco al convidat. M’agafa el telèfon i per un moment sembla que tot anirà bé. Li indico que el truqui de nou. Entrem de nou amb l’entrevista. Es nota com estic un xic nerviós perquè no és un personatge molt comú. Entrevistar-lo per ràdio no és gens fàcil, però la seva opinió resulta important per donar un bon contingut al programa. En certs moments em posa contra les cordes i quan queda poc per acabar, agafa i penja el telèfon sense ni dir res. 

Perplex, haig disculpar-me davant de l’audiència. Opto per anar de nou a publicitat. Em quedo davant de l’ordinador observant el que queda de programa. Estic totalment absort, aquella entrevista m’ha deixat un xic tocat. No ho esperava. De sobte, no me n’adono però una mà em passa per sobre l’espatlla. Aprofitant que hi ha un bloc llarg de publicitat, la noia s’ha costat fins a mi per donar-me pau per un moment. Al notar el contacte de la seva mà sobre l’espatlla, m’accelero. Es nota que desitja que em torni a centrar en els últims minuts de programa.

Em reconforto. Ara sí, només 10 minuts i tot haurà acabat. Em sento un xic alleujat amb tota la situació. Notar la seva mà ha tingut el seu efecte, però a l’hora m’ha desconcertat una mica. Quan m’he girat i l’he mirat, de nou s’ha quedat indagant dins dels meus ulls. Tenia les celles arquejades per la tensió del moment, però aquell suau moviment ha aconseguit el seu efecte. M’he asserenat i he pogut encarar amb ànim la recta final del programa.

Últim bloc publicitari, sintonia final i haurà acabat el programa i podré marxar cap a casa. Només manca un minut, però just quan entro per antena, el meu telèfon es comença a il·luminar. Desvio per un segon la mirada i observo que és el polèmic entrevistat que em truca. No penso agafar la trucada i menys en aquell moment. Arrufo les celles, em torno a posar en tensió però aconsegueixo acomiadar el programa.

La noia es dirigeix cap a mi de nou. Em comenta que va cap a dalt. En breu hi aniré. Però de nou sona el telèfon, torna a ser ell. Despenjo i mantenim una acalorada discussió. Ella m’observa des de la porta com hi parlo. En un inici mantinc un to pausat, però ràpidament aconsegueix fer-me sortir de lloc. Estic realment empipat, no entenc com una persona que et deixa a mitja entrevista té els nassos de tornar-me a trucar sinó que és per disculpar-se.

Empipat penjo el telèfon, recullo l’ordinador i veig com ella enfila el camí cap a dalt. Agafo la bossa, recullo tota la paperassa que tinc sobre la taula. Em dirigeixo cap a la redacció. Abans de sortir vull enllestir un parell de coses. M’assec a la meva taula i ella a uns metres. Endreça els papers i a voltes em dirigeix una mirada. Em noto com encara estic en tensió per la conversa que acabo de mantenir per telèfon. 

La mirada de la noia és molt diferent a la d’abans. M’ha deixat fora de joc quan m’ha posat la mà sobre l’espatlla. Els seus ulls denoten una expressió nova que no havia observat fins al moment. Intento acabar el que tenia pensat per poder marxar cap a casa. No queda ningú més a la ràdio, serem els últims a marxar.

Em submergeixo en els meus pensaments i de sobte noto com s’aixeca i s’apropa cap a mi. Em passa de nou la mà per l’espatlla, lluny de relaxar-me augmenta un xic més de tensió. Llavors, passa la mà pel clatell i aconsegueix el seu objectiu. Ja estic una mica més tranquil. Les celles ja no s’arquegen. Em giro, la miro i veig com denota una mirada càlida. No puc refrenar els meus instints. M’aixeco d’una revolada i em situo a pocs centímetres de la seva pell.

És tard ho sé, haig de marxar, ho sé, però necessito descarregar tota la tensió acumulada durant el programa. M’acosto a ella i amb passió m’enfonso dins dels seus llavis. Nota com gran part de la tensió acumulada s’escapa de dins meu. És un petó intens, amb ganes de plaer. Actuo amb certa força i la porto gairebé sobre la taula. No puc evitar moure’m amb rapidesa. Li prenc els llavis amb força, faig el mateix pel coll i passo la mà pel seu cabell.

Em xiuxiueja a cau d’orella que vol que em relaxi. Dins meu penso que ho faré. Començo a jugar amb ella. La tinc contra la taula, no puc evitar jugar amb intensitat amb el seu coll, mentre les mans s’esmunyen per dins la seva roba. Tenen un objectiu clar, notar la seva pell i la calidesa de la seva passió. En un primer moment, se li escapa un lleu gemec pel contacte de les mans un xic fredes. Darrera aquella reacció s'hi amaguen un seguit de sensacions.

Actuo ràpid, tinc moltes ganes de notar com es va desfermant la seva necessitat de calmar-me. Aconsegueixo treure-li el jersei. El proper pas és jugar una estona amb ella. Nota tot el meu pes sobre d’ella, només l’aguanta la taula. Passa la mà per sobre dels meus pantalons i comença a jugar amb mi. Al meu torn, aconsegueixo jugar amb el coll. Li passo la llengua amb força, mossego el lòbul de l’orella, faig el mateix amb l’espatlla i se li escapa un nou sospir.

Ràpidament, ha aconseguit desempallegar-se del cinturó. Les seves mans es mouen realment ràpid. Sense ni pensar-ho, ha posat la mà a dins i juga amb mi, em fa patir, em fa gaudir, em vol relaxar. Ara és ella qui m’ha reclinat sobre la taula. Comença a jugar amb el meu sexe. Noto com primer el toca suaument, però a l’hora el pren amb força. La seva llengua hi juga, la mà fa el mateix fins que noto com entra dins la seva boca. Aquella situació em pot més que aquella punyetera entrevista. Està aconseguint que gemegui sense parar sobre la taula i m'oblidi de tot.

Si segueix molta estona més així, tindrà el que volia, aconseguirà que em relaxi. Però no ho vull, desitjo gaudir-la al màxim. Aconsegueixo reincorporar-me amb certs problemes. La tinc allà, entre les meves cames i no puc evitar aixecar-la perquè arribi fins als llavis. Aprofito l’ocasió per obrir-li els pantalons. Li descordo a poc a poc, mentre dirigeixo la meva mirada cap als seus pits. Baixo a poc a poc des del coll. Ella nota com les mans es mouen per la seva cintura, he aconseguit una primera fita, però ara em vull concentrar en els pits.

Amb força, retiro les tires dels sostenidors. Cauen pel seu propi pes i em queden davant dels meus ulls els seus pits. Els miro, la miro a ella i sense ni pensar-ho un dels pits entra de ple dins la meva boca. El començo a succionar. Està totalment dur, està realment excitada. A cada nou moviment, no pot evitar de deixar anar un llarg sospir. Mentre segueixo jugant amb els pits, la mà ha baixat fins a les seves calcetes i s’introdueixen a dins. Li comento a cau d’orella que serà un any ple d’humitats. No pot evitar somriure, però a l’hora, nota com de nou queixalo lleument la punta del mugró i es torna a ruboritzar tot deixant anar un nou sospir. 

Les mans segueixen jugant dins les calcetes. La punta del dit s’hi passeja amb calma però amb decisió. Han pres la determinació que quan ella menys s’ho esperi entraran dins seu. Ho planejo perfectament, em dedico per uns moments a jugar amb l’altre pit. Està tens, li agrada notar com el succiono amb calma. En aquest punt ho tinc decidit, i els dits entren dins seu deixant anar un plaent sospir.  

A l’hora, la torno a apropar cap a mi. Nota com el meu sexe es passeja per sobre el seu, però les calcetes impedeixen un contacte directe. Estic contra la taula i ella gairebé sobre meu. Passo les mans per darrera les seves natges i les premo amb força fent que noti tot el plaer que amago dins meu. L’apropo cada vegada més cap al meu sexe amb les mans clavades a les seves natges.

M’aixeco de sobre la taula, la situo a ella a sobre, em desempallego de la poca roba que li queda. Passo el meu alè per sobre el seu sexe, nota com la meva respiració ronda el seu plaer. Em situo entre les seves cames i començo a jugar sense cap mena de contemplació amb el seu sexe. Ho nota tot, la llengua, els dits, la boca. Tot plegat, la desferma amb una intensitat imprevisible. Està totalment fora de control, aquella és la meva oportunitat.

Passejo el meu sexe per sobre del seu. Denoto com té ganes de notar-lo dins seu, però lluny de complir el seu desig, el segueixo passejant, sense més. Aquella situació la carrega de ganes de sentir-la i sense adonar-me prem el meu sexe amb la mà i fa que entri dins seu. Es remou sobre la taula quan nota que entro amb força i descarrego tota la tensió acumulada.

Els dos estem realment fora de control. La taula aguanta com pot les batzegades que faig quan entro dins seu. Les seves mans s’aferren als costats de la taula perquè cada vegada entro amb més força. És un no parar. Entro i surto sense pensar-ho, ella gemega sense pensar que està enmig de la redacció de la ràdio. Tot plegat em pot més, però a fora ja és fosc i no hi ha perill que arribi ningú.

L’aixeco, la poso contra mi. Canviem de posició i la faig seure sobre meu. Entra i surt sense parar. A cada embranzida, arqueja el seu cos, La tinc a sobre, estic sense control. Cada vegada entra més al fons i durant uns segons es queda totalment aturada per notar tot el plaer dins seu. Inicia una sèrie de moviments sense aturador, els dos cossos s’arquegen sense control. No puc més, no aguanto més i em deixo anar finalment a l’hora que ella fa el mateix.

Em deixo caure sobre la taula totalment extasiat. Ella es repenja sobre meu i durant uns minuts no aconsegueixo articular cap mena de paraula. Tinc la gola totalment seca, em reincorporo, vaig a buscar un got d’aigua, n’hi serveixo un i per fi aconsegueixo dir alguna frase. Estic totalment atònit. Ella em confessa que quan veu algú molt estressat té la necessitat de calmar-lo perquè recuperi la calma. Sens dubte que ho ha aconseguit ja que  m’he oblidat totalment de l’entrevista.