dimecres, 23 de desembre del 2015

SOPAR DE NADAL

Els sopars de Nadal d'empresa mai m'han fet gens d'il·lusió. Veure com els companys de feina i directius canvien la careta habitual no és que vagi molt amb mi... Fins a cert punt té la seva gràcia, però quan l'alcohol fa de les seves, llavors és quan tot es complica i pots viure les situacions més inversemblants. Amb aquest panorama em preparo per anar a un nou sopar...

Vaig ultimant els detalls amb poca esma com pots comprovar. Tot i això, no renunciaré a la meva filosofia i em vestiré per l'ocasió. He escollit un vestit negre, amb mitges del mateix color i sabata amb taló. El punt de contrast el posaran les ungles que m'he pintat de roig per l'ocasió. Vestimenta senzilla però elegant.

Ja ho tinc gairebé tot preparat. Agafo l’abric, la bossa petita negra amb cadeneta i em dirigeixo escales avall perquè com sol passar sóc dona que es fa esperar, però com que a la vida m'han ensenyat que el bo es fa esperar, m'ho prenc amb calma i que m'esperin. Efectivament, m'esperaven, però com que el sopar no promet gens...no passa res. Posarem bona cara i cap allà. Les meves companyes estan d'allò més eufòriques, parlant d'aquell, d'aquest... El panorama no és gens engrescador.

El sopar és com si es tractés d’un casament, pel que fa al menjar. Primer de tot uns entrants a peu dret. On podem anar xerrant amb un i l’altre. L’empresa mai escatima en aquest tipus d’actes. Els menjars seran exquisits i com que avui aniré a dormir a l’apartament que tinc aprop de la platja, tinc la llibertat de deixar-me anar en quant a la beguda. És la única cosa que m’anima, el saber que demà al matí podré gaudir de la platja.

Mentre anem prenent l’entrant amb una copa de vi a la mà, obsero a la gent. Sens dubte que la gent es transforma en aquest tipus d’esdeveniments. Aquell qui ni tan sols et saluda durant l’any, avui em saluda amablement. A vegades penso, que és pel fet de ser dona, però obvio aquestes falses aparences i envio els pensaments cap a l’apartament de la platja. Tot i que era petit, va ser un regal de mon pare i que sempre he mirat de gaudir al màxim. Té una situació privilegiada i demà podré veure com es lleva el dia des del llit de la platja.

Retorno al sopar de Nadal. Prenc una copa de vi blanc, quan he vist que tenien el Marquès d’Alella no m’hi he pogut resistir. No volia fer masses barreges, però hauré de combinar el blanc amb un de negre. Coses del destí. Vaig xerrant amb la gent que em trobo pel camí. Treballo en una gran empresa. Tot i que només hi assistim els càrrecs mitjos i els directius comporta que més o menys ens coneixem. Però sempre hi ha algú que no.

L’entrant s’està allargant més de l’habitual. Es veu que manca un nou càrrec per arribar. Es comenta entre vestidors, que fa poc s’ha incorporat algú nou dins l’àrea de comunicació de l’empresa, però ningú sap qui és ni l’han vist. Avui serà la seva estrena oficial. Suposo que per això s’està allargant més del compte.

Passem cap als menjadors i em situo al costat del meu equip. Som una cinquantena aproximadament entre tots els diferents càrrecs. Comencen a servir el primer plat i en aquell moment apareix el nou càrrec de l’empresa. Les de la meva taula, ens silenciem un moment. Estic bevent una copa de vi i el fito. Sens dubte que no l’havia vist mai. Vesteix elegant, amb un vestit de color gris, acompanyat d’una corbata del mateix color i una camisa negra. Me’l miro de dalt a baix una altra vegada i em quedo amb un petit detall, la barba…

Retorno a la realitat de la meva taula. El tema de conversa és el nou càrrec que ha arribat. Comentaris de tota mena, però per més d’una s’ha quedat amb el seu aspecte elegant. Ell és un directiu, amb nosaltres no es fixarà crec jo. Em concentro en els nous temes de conversa que van sorgint. Arriba un nou vi per tastar, es tracta d’un priorat negre, Lluna Vella del 2012. M’encanten aquests esdeveniments perquè hi pots tastar vins diferents i aquest m’agrada. És intens però haig d’anar en compte amb la graduació perquè passa massa bé.

Ja vaig per la segona copa i em sento en aquell punt de deixar-me anar. Per un moment, giro la vista i em fixo de nou en el nou directiu. Sembla que no xerra gaire amb els altres, és observador i ens fita a tots. Crec que en algun moment ha parat la seva mirada blava a la nostra taula. Diria molt que per un moment les nostres mirades s’han creuat. És un personatge enigmàtic, té quelcom que em crida molt l’atenció. No sé que és, potser cosa del vi.

Arriba el moment més dolç del sopar, postres! No és que m’entusiasmin molt, però amb el vi busco nous al·licients a la cita nadalenca. Després d’aquell punt, arribaran les copes i em ve molt de gust prendre un gintònic. El temps va passant. Ja no m’he tornat a creuar amb la seva mirada. Em fixo com beu el cafè i que es demana la mateixa copa que jo. M’agrada mirar-lo, no sé perquè m’hi sento atreta, però no el veig capaç de venir a parlar amb mi. Més d’un cop, ha observat com el mirava. Aquella situació o el vi fa que em comencin a entrar ganes intenses de seguir-lo mirant. No faig ni cas de les converses que tinc al meu voltant, els seus moviments em tenen eclipsada.

Miro el rellotge i ja són gairebé les 2. El sopar s’està acabant i les meves suposicions eren certes. M’ha mirat alguna vegada, hem intercanviat algun gest, però no ha passat d’aquí. De fet, sé del cert que no puc barrejar feina i plaer, per tant, tot el joc s’haurà acabat en aquest punt. El que tinc ganes ara mateix, és anar cap a l’apartament, despullar-me i posar-me dins del llit, així de senzill.

La resta de companys de departament volen anar a fer una nova copa, però a mi no em ve de gust. M’en desempallego com puc, addueixo cansament i així aconsegueixo marxar tota sola. Abans de sortir, saludo al director de la nostra secció per desitjar-li bones festes. Quan ho faig, ell s’em queda mirant. Ho fa amb un aire dissimulat, però la seva mirada blava és penetrant. 

Marxo, deixo enrere els meus companys i decideixo que el millor és que em toqui l’aire. El vi fa de les seves. Em noto animada, però em ve de gust sentir l’aire mariner rondant per la cara. Vaig caminant pel passeig. La nit és fantàstica. Aire fresc per aclarir les idees, però no ho aconsegueixo. Ell em retorna una i altra vegada a la ment. No puc defugir d’aquella mirada final. Quan arribi al llit i em despullo, dedicaré alguna part del meu cos a recordar-lo. 

De moment, segueixo caminant pels carrers. El so dels talons ressona pels carrers deserts. M’agrada aquesta sensació de soledat, mentre em dirigeixo cap a l’apartament. L’aire fresc em gela els pensaments, sort que l’abric em tapa. Ja quasi arribo, un parell de cantonades més i ja podré pujar a l’apartament que té la calefacció en marxa. M’agrada treure les claus abans d’arribar al meu destí. 

El so de les claus i els talons són la única melodia que s’escolta. Estic aprop, només em queda travessar el carrer i ja hi seré, quines ganes. Poso el peu per travessar i de cop i volta l'adrenalina em puja a dalt de tot. No he mirat i un cotxe just passa... El conductor ha reaccionat bé, ha quedat a 1 centímetre de mi. Quin ensurt més gran...estava massa confiada i he creuat.

Per sort no m'ha passat res, només l'ensurt. El conductor baixa del cotxe per saber com estic...no pot ser, és ell! Baixa amb tota la calma del món. Ara no sé si estic espantada per l'esglai o per coincidir amb ell. Al veure'l noto com tota la sang recórrer el meu cos. Em saluda lleument, em mira amb els seus ulls blaus i noto com em traspassa tot el cos. La mirada em desmunta, perdré el món de vista.

Aconsegueixo asserenar-me. Puc articular un parell de paraules per dir que estic bé i que perdoni. Em poso a parlar nerviosa, li explico que vinc d'un sopar i la seva reacció em deixa glaçada...m'ha reconegut, sóc la noia que bevia Lluna Vella. No pot ser. Aquesta confessió em descontrola. La sang em recorre tot el cos. Estic nerviosa. Pel cap em passen mil pensaments, però un de constant...de sobte surt de la meva boca la invitació per prendre una copa de vi i ell accepta. 

Estic molt nerviosa. En aquestes situacions xerro per sobre de les meves possibilitats. S'asseu al sofà i vaig a la cuina a buscar un parell de copes i l'ampolla de vi. A l'apartament sempre hi tinc algun exemplar de Castell de Perelada 5 Finques, m'agrada. Li porto i obre l'ampolla. En aquell impàs s'ha després de la corbata perquè li molesta. Em serveix una copa i es desfà la conversa.

El vi segueix fent de les seves. El noto com baixa per la gola i s'endinsa dins meu. M'explica coses de l'empresa, l'escolto atenta, però no puc evitar una cosa, mirar-lo fixament als ulls, em perdo en aquella mirada intensa que em fon per dins. Em moc per agafar la copa i no sé perquè m'apropo a ell. La tensió es palpa en l'ambient, però segueixo escoltant.

La copa de vi s'està apunt d'acabar. En el meu cap ressona la idea que amb companys de feina hi has de mantenir certa distància. Haig d'anar en compte, m'haig de controlar. Intento controlar-me. Ell obre la boca i em diu "tinc un dubte des de fa estona". La meva reacció és innocent, però el seu dubte no...

"Com ha de ser un petó teu?".

No ho puc evitar, m'apropo a ell i tasto els seus llavis. En noto el regust de vi, tot i que apareix dins meu un sentiment contradictori. El seny es vol imposar al foc, però ara ja és massa tard, em deixo portar pels seus llavis i un munt de sensacions. Noto com ma pell s'eriça a poc a poc. Els seus llavis recorren els meus. La seva boca es desvia cap al meu coll, noto com l'excitació va en augment quan toca finament una de les meves tecles sensibles. No puc evitar un lleu gemec.

Segueixo notant com va recorrent el meu coll. El que m’eclipsa totalment és quan toca un dels meus punts més febles amb la llengua i el suau tacte de la seva barba que em transporten a una i mil sensacions. Estic totalment humida, no entenc com en poca estona m’ha pogut posar en aquesta situació, em deixo portar per la intensitat del moment. Segueixo fruint dels seus petons i carícies suaus i del dolç tacte de la seva barba. Ja no hi ha marxa enrere.

Em gira suaument. El coll queda a la seva alçada. Li deixo via lliure perquè faci el que vulgui. Noto com em va tocant suaument el clatell. La barba es passeja en aquest punt i la seva mà decideix descordar a poc a poc la cremallera del vestit negre. La baixa amb calma fins a la meva cintura. La meva esquena és tota d’ell. Decanta un xic el vestit i noto com recorre tota l’espina dorsal. El meu cos no para d’accelerar-se. La pell de gallina  amb cada una de les carícies que m’hi fa i amb el tacte de la barba. Sense ni pensar-ho, ja ha arribat a la cintura.

Em posa dreta un moment i em desprèn totalment del vestit. Estic allà a l’apartament amb les mitges negres i gairebé tota nua. Només em tapa la roba interior. Tinc ganes que segueixi per aquest camí. Al meu torn, el condueixo cap a l’habitació. Li trec la camisa i el beso amb passió. Cau al costat del llit. L’habitació no està massa endreçada i encara hi tinc un plec de cartes que no havia acabat de llegir.

M’oblido de tot plegat i em deixo fer. Em té totalment estirada sobre el llit. Ha observat tots els detalls de l’habitació. Em mira amb cara de desig i comença a tocar-me suaument. El tinc a sobre, juga amb mi, però no em treu la roba interior. Palpo com recorre tot el meu cos amb la mirada blava. Juga per sobre els sostens, per sobre les calcetes. Dibuixa un somriure malvat, i em torna a dir "tinc un dubte des de fa estona”. Em fonc totalment, sóc seva, pot fer el que vulgui.

Em tapa els ulls. No sé què vol fer. Estic estirada sobre el llit. Escolto de fons com les cartes cauen a terra, no sé què està fent. La boca juga amb el meu coll, amb els meus pits, amb el meu sexe, però sense treure les restes de roba. En aquell punt noto com un objecte recorre el meu cos. No és res perillós. Té l’obre cartes a la mà, ho sé. M’encanta notar el tacte fred de la fulla. 

De cop i volta, em treu un pit a l’aire. Noto com m’el comença a acaronar. El toca amb suavitat, està totalment erecte. Se’l posa a la boca i hi juga. M’encanta aquesta sensació, la barba, la llengua, la boca…tot plegat. L’obrecartes hi torna, el noto com passa per sobre el mugró. M’excita moltíssim. Llavors es passeja per les puntes dels sostens fins que talla una punta. No m’importa que ho faci, ans el contrari, m’excita encara més. Els pits només són seus, pot fer el que vulgui.

Amb els sostens fora, comença a jugar encara més amb mi. No m’esperava el joc de l’obrecartes, però les calcetes encara són allà. La seva boca baixa lentament pel ventre. Es dirigeix cap al meu sexe. Les palpitacions augmenten ràpidament. Només faig que esbufegar. Em té incontrolada, li permeto qualsevol cosa. M’agrada notar com baixa amb la llengua acompanyat de la barba i ronda el meu sexe voraçment. 

Passa la boca per sobre la roba interior. Noto com desitja. La respiració accelerada sobre meu així ho denota. Segueixo amb els ulls tapats, no sé què pensa fer. Intueixo la llengua com desfila per sobre el meu sexe, però la poca roba evita que ho faci directament. De nou retrobo la sensació. L’obrecartes es torna a a passejar al costat de la barba i la llengua. Escalfor combinada amb fredor, més excitada no puc estar.

M’aixeca un punt les calcetes per passar-hi l’objecte metàl·lic. Aquella sensació em produeix un crit inesperat. Noto com va recorrent la punta de la roba interior, de dreta a esquerra, a poc a poc. El meu cos està totalment excitat. L’obrecartes arriba a la punta, estira un xic i aconsegueix tallar una punta. Es desplaça cap a l’altra banda, ho noto fred, però jo no ho estic. Arriba a l’altra punta i talla la part que quedava. Cau pel seu propi pes. Ara ja sóc tota seva.

Comença a jugar amb la boca, els dits, la barba. Em va tocant, cada vegada amb més força. Desitjo sentir com la llengua entra a dins i com si em llegís el pensament, l’enfonsa dins meu. Deixo anar un lleu crit. Segueix amb aquest joc pertorbador. Besa el meu sexe i noto com la barba es passeja pel meu entrecuix. La llengua ja no hi és, però s’incorpora el dit que em penetra sense aturador. Amb els ulls tapats gaudeixo molt més de tots els moviments i sensacions.

Combina a la perfecció els moviments. Dit i llengua em tenen sense aturador. Estic molt propera a l’orgasme. Estic totalment descontrolada, però de sobte s’atura, em vol fer patir una mica més. Em xiuxiueja quelcom a cau d’orella i llavors noto com l’obrecartes es passeja de nou pel meu sexe i pels meus pits. Ho fa finament, m’excita molt. 

Segueixo amb els ulls tapats. De fons, escolto com s’acaba de despullar. Necessito fruir més, vull arribar al final ara mateix. No podré aguantar massa estona més aquesta situació. M’agafa, m’aixeca del llit i m’ordena que em posi a quatre grapes. L’obeeixo com mai m’hauria pensat. Comença a jugar amb el meu darrera. El seu sexe es passeja. El noto dur, amb ganes. 

Juga amb mi. No acaba d’entrar dins meu. Em fa patir i molt. Denoto el sexe per darrera i el seu cos a sobre meu. Em toca els pits, m’acaricia, la barba està sobre les meves espatlles. Li demano que entri. Lluny de fer això, passa la mà pel meu sexe. Em penetra amb el dit. Deixo escapar un nou crit de plaer. La mà fuig del sexe i en aquell precís instant entra dins meu.

Ho fa amb molta força. Noto com llisca fins al fons. Es comença a moure darrera meu. El seu cos impacta contra mi cada vegada més fort. La penetració és molt forta. Descarrega tot dins meu. Impacta amb el fons. Estic totalment descontrolada, em destapo els ulls perquè ja no puc més. Les embranzides són molt fortes, crec que mai m’havia sentit així. M’està portant al carrer del plaer.

Posa la mà sobre el meu sexe i amb aquest lleu moviment ho aconsegueix tot. Està totalment desfermat, no para de penetrar-me. Entra amb molta força. Ja no puc aguantar gaire estona més. S’abraona sobre meu, no em puc contenir de seguir cridant enmig de la nit. És igual si m’escolten però notar tot aquell plaer dins meu pot més que jo. Arribo a l’orgasme totalment descontrolada i noto com m’inunda tot el seu plaer dins meu. 

Caic sobre el llit totalment extasiada. Ha estat molt intens. Ell cau sobre meu i ens acomodem dins del llit. Estic molt cansada, massa. Els ulls se’m tanquen a poc a poc i caic en un profund son. No he pensat ni a tancar la persiana, però la sensació de son pot més que mi. M’adormo.

Em desperto. El sol està entrant per la finestra. Per un moment em pregunto on sóc, què faig. No hi ha ningú al meu costat. Haurà marxat? Obro els ulls a poc a poc i escolto de fons una cançó. Allò em confirma que no ha marxat i em desvetllo. M’estiro al llit i em fixo en aquella melodia que sona. Aquesta la recordaré per sempre en els sopars de Nadal.




I ara quan aquesta cançó sona per la ràdio no puc evitar pensar en el sopar de Nadal, sensacions que em transporten a tots els detalls.


3 comentaris:

  1. AQUESTA VIVENCIA LA HE VISCUT AL MEU COS , NO M'HO ESPERAVA,JO ERA L'HOME DE LA BARBA

    ResponElimina
  2. Aquesta vivencia llegida m' ha deixat entusiasmat

    ResponElimina
  3. Fantàstica vivència... i molt ben explicada..!! m'hagués agradat ser l'home de la barba.. bé de fet també en por-t'ho ;)

    ResponElimina