Lletra i més lletra...

Seia a la taula amb aire d’avorriment. Aixecava la vista i només feia que veure fulls i més fulls. Lletra i més lletra. Tot allò era per corregir i no sabia ni quan ni com ho acabaria. Havia de fer un últim esforç per tenir-ho tot acabat per l’endemà. El primer trimestre arribava a la seva fi i necessitava tancar l’època més feixuga de l’any.

Mirar el rellotge? Era el pitjor que podia fer en aquella situació. Veia com l’agulla anava caminant lentament. Tempus fugit? Aquesta frase no encaixava gens en aquell moment, perquè el temps no es movia, si més no el rellotge no corria com ella desitjava.

El sol li acariciava la pell. Els dies de tardor comportaven un sol intens i plaent, d’aquell que penetrava a l’interior de la pell. Seguia asseguda al despatx on tenia una taula negra allargada, plena de piles d’exàmens per acabar de corregir. L’ordinador apagat era un altre dels molts espectadors d’aquella escena, qui més la podia estar mirant?

 

La ment fugia una i altra vegada cap aquest tipus de pensaments. Es va començar a tocar el vestit d’aquell dia, vermell, d’una sola peça amb un cinturó negre. De fet, havia decidit desfer-se el cinturó per poder treballar més còmode, però al final va arribar a la conclusió que era un símptoma més de la falta de motivació per seguir corregint. Els sostens la molestaven i la goma de les calcetes igual, eren símptomes de nerviosisme. Va decidir desprendre’s d’ells per treballar més còmode.

Finalment es va posar dura amb si mateixa, va prémer el bolígraf vermell amb força (feia conjunt amb el vestit va pensar durant algun moment) i va començar a corregir, com si el món s’acabés. Per fi havia aconseguit concentrar-se. Res ni ningú li podrien trencar el seu moment de màxima correcció. Ara el temps i les agulles del rellotge si corrien amb celeritat. El sol de tardor anava viatjant per tota la seva pell, però ella ni se n’adonava.

Quan arribava a tal estat de concentració, ja podia enfonsar-se la casa, que ni ho notaria. Anava girant fulls, movent el bolígraf sigil·losament per la seva mà mentre anava posant qualificacions. La pila d’exàmens pendents de corregir anava baixant vertiginosament. Si seguia amb aquella empenta els acabaria ben aviat.

La porta del despatx restava oberta. Feia ja una estona que l’estava observant. Se la veia impassible, anava a tota velocitat corregint tot allò que tenia pendent. No s’havia adonat que algú l’estava observant. Asseguda a la cadira ni res ni ningú la podrien pertorbar.

De sobte va tenir una idea per comprovar si realment allò que li havia dit era real, que “...res ni ningú em pertorba quan estic corregint...”. S’ho havia pres com un repte, de fet tota ella era un bon repte, però aquell l’entusiasmava preferentment en aquell moment.

Es va esquitllar cap a dins del despatx. Ni en va notar la presència, era cert que podia corregir ben concentrada. Va mirar de no fer soroll. Caminava a pas lent com si allò el lliurés de pertorbar-la. La va observar un moment, i veia com els fulls anaven passant, seguia corregint, però a ell ni cas. Era la seva.

Es va esmunyir per sota la taula, es va situar proper a les seves cames. L’última vegada que l’havia fitat, havia observat que li quedava poca cosa per corregir, senyal inequívoc que la seva voluntat seria ben entesa en aquell context. Ella estava repassant les seves notes, però no havia perdut l’extrema concentració que havia mostrat.

Va decidir desconcentrar-la. Primer es va situar en una bona posició per començar a captar la seva atenció. Entre les seves cames començava a bufar suaument a veure si ella se n’adonava. Ella responia amb la mà que passava per allà on havia notat una suau brisa, però res més que allò.

Veient que aquell estímul l’havia desconcentrat mil·lèsimes de segon, va decidir atacar més directament... Va iniciar un suau viatge per les seves cames suaus i càlides. Encara no s’havia posat les mitges, el que en facilitava aquell camí cap al desconcert.

Va iniciar aquell recorregut pels turmells, pujant a poc a poc per les cames en direcció als genolls. La mà discorria amb tota suavitat. Quan va haver superat els genolls, va seguir la seva direcció tot anant recollint el vestit. Semblava que ella no s’immutava per res, però notava com havia perdut per un moment l’atenció en aquella pila de fulls.

El vestit ja l’havia arremangat ben amunt, li quedava una petita autovia per arribar fins al seu entrecuix. La seva sorpresa va ser quan va observar que s’havia desprès de les seves calcetes. En aquell moment, va saber que havia de seguir amb la seva introspecció. Va resseguir lleument aquell trajecte fins al sexe d’ella, sense traves, sense concessions volia desconcentrar-la totalment.

Li va obrir les cames, va substituir la punta dels dits per la seva llengua fins arribar a zona prohibida tot lliscant la fina barba. En aquell punt va substituir de nou la llengua pels dits. Va resseguir a poc a poc el seu sexe notant com ella es començava a sorprendre. Digeria amb facilitat que algú li volia robar l’atenció i ho estava aconseguint.

Al fer aquell lleu recorregut pel seu sexe va començar a notar que ella es relaxava i s’humitejava. Notava com la sang començava a córrer i la temperatura anava en augment. En aquell instant, va saber que sí la podrien desconcentrar i ho estaven aconseguint. Notar-lo entremig de les cames i la presència de sa llengua combinada amb el tacte de la barba, la va començar a excitar i la va incitar a deixar els exàmens de banda. Se li feia complicat seguir amb la correcció, per sort ja quasi havia acabat. 

El notava entre les cames com anava recorrent cada centímetre del seu sexe amb la llengua. Amunt i avall, no es deixava ni un sol racó per estimular amb aquelles sensacions que la desconcentraven totalment. Quan va notar que la llengua entrava sense concessions amb el lleu refrec de la barba enmig de gran humitat no va poder evitar deixar anar un lleu sospir. 

Intentava mitigar l’efecte d’aquella acció tan plaent, però lluny de voler tornar a la pila de fulls, va decidir retirar la cadira un xic més enrere i deixar que ell s’introduís més endins. Ell al veure aquell oferiment, va decidir combinar el plaer de la llengua amb la dels dits. Jugava amb ella, amagat sota el vestit i la taula. Sentia com ella fruïa d’aquella situació. Els dits recorrien cada racó del seu sexe, sense parar. La llengua feia la mateixa acció. El resultat? Llargs sospirs.

Cada vegada anava a més, no podia parar de sentir tot aquell torrent de sensacions entre les seves cames. L’excitació era màxima, no va poder refrenar l’impuls d’agafar el cap d’ell i acompanyar-lo amb força perquè no parés. Volia seguir, volia notar..aquella llengua, aquells dits, tot plegat a dins seu.

Era irrefrenable el ritme que denotava entre les seves cames. Ja no sospirava, gemegava directament. El tenia allà prostrat entre les seves cames. No podria seguir molta estona més així. El plaer que notava era tant gran que no se’n podia estar. Un joc de dits i llengua la van portar al plaer dels més grans asseguda al seu despatx. 

Al veure el resultat, ell somreia i ella li tornava la complicitat. Havia arribat al punt màxim de plaer, ho havia gaudit i ell havia aconseguit desconcentrar-la i portar-la cap a una altra dimensió. Era la primera persona que ho aconseguia, però amb les habilitats que havia mostrat, no era gens estrany que ho hagués aconseguit.

Li va xiuxiuejar a cau d’orella que ara ja la podia deixar seguir corregint perquè sinó no acabaria. Ell anava a marxar desanimat. Es va aixecar i sabia que havia de deixar-la acabar... Quan es va aixecar va notar com la mà d’ella el frenava i el posava contra la taula. Es va abraonar sobre d’ell sense deixar-lo reaccionar.

Encara tenia ganes de seguir notant. Es va desfer de la roba que ell portava i ràpidament va notar com podia entrar dins seu sense problema. El tenia totalment controlat. Gaudia veient la cara de plaer que mostrava a cada embranzida. Es va despendre del vestit, finalment els dos van fruir sense parar.

La taula es movia al ritme de cada batzegada que feien els dos. No podien parar. Les ganes d’ell a poc a poc s’anaven apaivagant. Notava com ella entrava fins al fons, sense parar, amb constància. Va agafar un dels pits amb la mà mentre seguia entrant a passos accelerats. Els dos no paraven de gemegar.

La taula aguantava com podia aquella escena de sexe salvatge. Cada vegada més fort, ell la tenia a sobre i ja havia substituït el tacte dels pits per la del seu darrera. La tenia agafada amb força i cada vegada la premia més fort dins seu. En qualsevol moment podia acabar...els últims moviments de plaer es van donar quan el sol ja començava a amagar-se.

Definitivament havia aconseguit captar la seva atenció. Ara ja s’havia arreglat i cuita-corrents va intentar reconduir la jornada de corregir aquella pila de fulls. Per sort ja ho tenia tot fet, però ara arribava el torn de tornar a concentrar-se per enllestir tota la feina, no seria gens fàcil...