1.11

La Clara es va despertar de sobte amb el cos amarat d'una estranya suor freda. Estava sola a casa, mig adormida al llit, quelcom la va espantar. Va aixecar la vista i va fitar el rellotge del llit, marcava la 1.11 de la matinada. De cop i volta, la van començar a assetjar estranys pensaments sobre en Jaume. No sabia per què, però l'Anna sorgia en els mateixos pensaments. 

Es va passar tota la nit sense poder dormir. Anava donant voltes pel gran llit, tota sola, sense poder parlar amb ningú. Sabia del que era capaç l'Anna, de fet ella ho havia experimentat en la seva pròpia pell feia tot just una setmana. Sabia que si ella volia, podia temptar com volgués en Jaume, i en un racó del seu cap percebia que ell sabia què havia passat el 14 de març, encara que no n'haguessin parlat. 

Finalment, quan el dia clarejava, es va adormir. No més d'una hora. Estava fatigada, recordava la suor freda de la passada nit i dins seu va prendre una decisió. Quan arribés en Jaume, li explicaria què va passar la fatídica nit de la trobada amb l'Anna. Ho necessitava per poder seguir endavant, del contrari, percebia que el seu matrimoni s'havia acabat i darrera seu tot un conte de fades que s'havia construït al pas dels anys. Tot i notar-se cansada, se sentia amb forces per tirar endavant.

En Jaume i l'Anna van arribar a Barcelona i es van acomiadar com si res hagués passat la nit anterior, però per la seva ment hi circulaven pensaments contraposats. Ella vivia totalment despreocupada pensant en si mateixa i sense pensar en la relació de parella de la Clara. Ell divagava assegut al taxi amb la ment perduda sabent que havia estat infidel per primer cop.

La Clara es va vestir per anar a la feina. S'observava davant del mirall mentre es posava el vestit. No sabia perquè, però aquell dia li venia de gust un d’ajustat, que marqués totes les seves formes. Tenia ganes de sentir-se desitjada allà on anés i per això es va posar una roba interior provocativa. No mostrava res, però si que insinuava la forma del seu cos tot deixant al descobert part de la seva esquena. Al vespre seria el moment de retrobar-se amb en Jaume i deixar-se anar totalment.

Durant tot el dia, anava notant com moltes de les mirades se li clavaven a l’esquena per recórrer sa pell blanca marcada per algunes pigues. Feia temps que el desig dins seu no era evident d’aquella manera. No es pensava mai que volgués ser observada per altres persones que no fossin en Jaume, però aquell dia en tenia necessitat tot i que  no sabia ben bé perquè. 

Al finalitzar el dia, estava exhausta i tenia ganes d’arribar aviat a casa. Tot i que cada vegada que s’apropava l’hora de retrobar-se amb ell, tot se li feia més pesat i dins seu notava com un cert nerviosisme. Aquella nit es destaparien molts fets que s’havien succeït els darrers dies. Si volia seguir endavant amb sa relació, necessitava dissipar tots els fantasmes que l’envoltaven des de l’accidentada trobada amb l’Anna.

En Jaume havia arribat a casa. Ella no hi era, estava treballant. Se sentia estrany. La ment mig buida, sense massa esma per fer res. Va deixar la maleta a l’entrada del menjador, es va descordar la camisa i la corbata i es va estirar al sofà. Gairebé ni va menjar, només es va servir un whisky amb gel i va començar a mirar la televisió apagada. En la seva ment, es barrejaven els records del 14 de març amb seqüències de la nit anterior. Dues dones oprimien els seus pensaments. Finalment, va caure en un profund son fins que de fons unes claus el van despertar.

La Clara havia arribat a casa. Era capvespre, el dia començava a fosquejar i  va trobar en Jaume estirat al sofà, profundament adormit. No el volia despertar, se’l veia cansat. Va  anar per retirar el got que hi havia al peu del sofà però va fer dringar les claus sense voler i en aquell precís moment es va despertar. Ell va obrir els ulls i allà davant seu la tenia. No sabia ben bé on era, però ràpidament es va fixar en aquell vestit negre que lluïa, les seves cames esveltes, l’esquena el va temptar ràpidament, el coll el cridava perquè hi jugués. S’havia despertat amb un alt desig sexual.

Ella estava ajupida agafant el got, en Jaume no s’ho va pensar ni dues vegades i va començar a recórrer l’esquena de la Clara. Aquell vestit i aquell cos era el que més li agradava, l’esquena descoberta el perdia. Ella va notar el tacte d’aquelles mans que tant havia enyorat darrerament. Es van esquitllar per les diferents pigues que romanien al descobert. Cada una d’elles rebia un tractament especial. El tacte fred del got es contraposava perfectament amb les mans càlides que recorrien sa pell. El notava neguitós de desig, així ho mostraven els seus moviments al llarg i ample de la seva esquena descoberta, la pell estava desitjosa de notar el seu tacte càlid. 

Amb un sol moviment, va aconseguir esmunyir les mans pel costat del vestit i tocar amb força un dels pits de la Clara. Mai l’havia notat d’aquella manera, tan decidit, amb tantes ganes i energia. Aprofitant aquell moviment, es va incorporar al sofà i la va empènyer cap a ell. La tenia a sobre i el seu sexe es mostrava en peu de guerra. Tenia unes ganes infinites de gaudir-la. Tanta, que gairebé li va arrencar el vestit per tenir-la davant seu sense res més que la roba interior.

La mirava delitós de sexe. Es notava vigorós. La Clara gaudia com feia temps. De cop i volta, es va trobar sobre seu arrencant la camisa que li cobria el torç. Semblava una escena de sexe salvatge però amb tons de tendresa, amb petons frenètics com si fos la última nit. Les mans d’ella van entrar dins dels seus eslips i van prémer amb força el sexe. Ell pel seu costat, li havia arrencat els sostens i gaudia d’un dels pits a la boca com si el món s’anés a acabar en aquell precís moment. Els moviments s’anaven accelerant i conferia una combinació de sensacions als pits, amb queixalades i xuclades extenuants.  

La Clara notava el plaer d’aquelles mans vigoroses que recorrien amb força el pit. L’extenuació li arribava quan li mossegava i el xuclava a l’hora. Moviments compassats que ella complementava tot agafant el sexe d’ell i movent-lo amunt i avall sense parar. Els dos es movien sobre el sofà que gaudia del plaer carnal de la parella tot escoltant de fons la respiració accelerada que anaven conferint. 

En Jaume no podia aguantar massa estona més així. Va deixar de banda els pits d’ella i en un moviment la va estirar sobre al sofà. Li va treure la poca roba interior que encara portava i sense ni pensar-ho ni advertir-la va entrar dins seu. Primer a poc a poc, però després amb una força inhòspita, gens habitual en la seva manera de fer. La Clara gaudia com mai d’aquell sexe salvatge, de la manera com l’estava tocant, com l’anava xuclant, queixalant… Finalment va notar tot el vigor del sexe dins seu. 

Entrava dins amb tanta força, que gairebé aconseguia enfonsar-la dins del sofà. Una vegada i una altra, com si d’allò en depengués la seva vida. Moviments forts, profunds, els cossos suats deixant anar llargs gemecs que trencaven la tranquil·litat d’aquell capvespre. Era tanta la intensitat, que en Jaume tenia la boca situada aprop del coll i només feia que esbufegar i mossegar el lòbul de l’orella. Ella es perdia quan notava tota la intensitat en aquells dos punts.

L’orgasme era molt proper. Tot havia anat molt ràpid, però els dos cossos fruïen d’aquella situació al màxim. Va aixecar-la, la va situar mig ajupida amb les mans al sofà per poder entrar des del darrera amb força. La Clara no es pensava que en Jaume pogués arribar a aquell estat d’excitació i cada embranzida la notava fins al fons del seu sexe. Les mans d’ell s’havien clavat a les seves natges i per la força que rebien havien quedat marques d’aquells moments de desig. Amb una sèrie d’embranzides fortes, els dos es van moure en un orgasme plaent i vigorós. El sexe d’ella regalimava del plaer rebut.

En Jaume va caure gairebé desfet sobre el sofà, les gotes de suor de la Clara s’unien a les d’ell. Tenien la ment en blanc, no sabien ben bé què havia passat i com s’havia originat tot plegat, la qüestió que havien gaudit com feia molts dies que no ho feien. Diuen que les crisis de parella es poden solucionar a través del sexe, però la qüestió, que els dos van quedar estirats i extenuats a sobre el sofà sense masses coses a dir. 

Al cap d'una estona van reaccionar. La Clara necessitava una dutxa després d’aquella tòrrida escena de sexe, en Jaume es va dirigir cap a la cuina per preparar el sopar. Mentre ho anava fent, va triar un vi idoni per aquell sopar, Cartesius Negre del 2011. Vi negre amb contingut i alta graduació, apte per gaudir-lo amb ella. 

La Clara seguia sota la dutxa deixant rajar l’aigua que brollava per sobre el seu cos. Es va quedar amb la ment perduda observant com l’aigua es diluïa per la sortida, en aquell moment li va venir una idea al cap. Estava ordenant els pensaments després dels últims successos. Per una part, sabia que entre en Jaume i l’Anna havia passat quelcom a Alemanya i per l’altra tenia la voluntat de fer-li pagar el mal que li havia ocasionat ella. Tenia la percepció que poc li importava la resta de la gent, només buscava el seu profit personal, narcisista en tota regla, però algú li havia d’aturar els peus i aquest era ella. S’anava assecant la pell amb la tovallola i posant crema, durant aquesta estona anava teixint el seu pla a mesura que recorria el seu cos amb les mans.

En Jaume de cop i volta va alçar la vista, tenia el sopar preparat, però ella estava tardant més del compte. No era habitual que restés tanta estona per dutxar-se, ho solia fer ràpid, però aquell dia no era així. Va decidir parar la taula, obrir l’ampolla de vi, servir-ne una mica a les copes. Encara no havia baixat de la dutxa. Va decidir seure a la taula. Al veure que no venia, va començar a pujar les escales però llavors va ser quan la porta es va obrir i ella va sortir tota decidida amb una cara diferent.

La Clara tenia les idees clares. Durant el sopar volia saber què havia passat entre ell i l’Anna a Alemanya. Seguidament li explicaria què va passar el 14 de març i després desglossaria quin pla havia traçat per donar-li una lliçó de la vida. No seria gens fàcil, perquè en Jaume hauria de col·laborar, però sabia del cert que havia d’alliçonar a aquella dona que havia alterat la seva vida de parella.

Els dos es van asseure a la taula. Primer de tot amb una conversa banal, la típica sobre com havia anat la setmana, ja que no s’havien vist durant aquells dies. Semblava que la relació entre els dos retornava a la normalitat. Aquella sessió de sexe havia causat els seus efectes, anava pensant en Jaume, però encara no sabia quines eren les intensions de la seva parella.

Les copes de vi anaven baixant mica en mica a mesura que l’àpat arribava a la seva fi. Els dos havien begut més de l’habitual, se sentien més desenfrenats i en aquell punt va ser quan la Clara va decidir actuar.

• Saps què m’ha passat aquesta nit? 
• No ho sé…espero que res greu.
• Doncs m’he despertat de cop i volta quan el rellotge marcava la 1.11…tenia una suor freda que em recorria tot el meu cos. No sé ben bé perquè però algun motiu m’ha portat a despertar-me malament i a no poder gairebé aclucar els ulls en tota la nit. I saps qui m’ha vingut al cap? Tu i l’Anna.

En Jaume es va quedar amb la cara ben pàl·lida. Ni el vi que havia begut li feia efecte. Amb el rostre que mostrava ho evidenciava tot plegat. Són tan fàcils de descobrir els homes, anava pensant ella. Ell no aconseguia articular ni una sola paraula, estava en estat de xoc, en aquell moment va pensar que les dues havien parlat…

• No cal que diguis res. Amb la cara m’ho dius tot - va replicar- Oi que aquesta nit ha passat quelcom entre vosaltres dos? M’ho vols explicar o cal que li pregunti a ella? 

No sabia què fer i finalment va articular les primeres paraules.

• Tens raó Clara, aquesta nit ha passat el que t’imagines però no com creus. 
• No importa el que cregui, vull que m’ho expliquis i ja està. Després t’explicaré què va passar fa uns dies quan eres a Londres- va respondre tranquil·lament.
• Sé què va passar el 14 de març perquè us vaig veure - va respondre neguitós- Vaig contemplar tota l’escena, primer esma perdut, però després, no t’enganyaré si et dic que em vaig contrariar.
• No cal que entris amb les teves sensacions, ja m’ho pensava que sabies què va passar, però també em vull explicar.
• Doncs ella durant la setmana em va anar deixant algunes indirectes sobre la vostra trobada. Aquell fet em va incomodar moltíssim i per això vaig decidir anar a la meva i refugiar-me en el meu treball. Durant la setmana he intentat deixar-la de banda fins ahir a la nit. Havia acabat de sopar sol a l’habitació de l’hotel quan de sobte ella s’hi va presentar. Primer vaig pensar en no deixar-la passar, però ella va accedir a dins i…
• No cal que entris en detalls - va respondre la Clara.
• Ella va entrar a l’habitació, va jugar amb mi i entre el seu joc i el vi va aconseguir lligar-me al llit. Després es va situar al sofà proper i es va començar a tocar, com bé penses no podia fer res, era el seu objecte. Quan va acabar, em pensava que marxava, però no, va voler arribar fins al final - va afegir sense donar masses detalls.
• Ja m’ho imagino com deuria anar tot plegat, semblant a la situació que vaig viure el 14 de març.
• No ho sé, el que si puc dir-te, és que a la 1.11 vaig mirar el rellotge com quan et vas despertar, llavors ella ja era fora i no tenia volta enrere.
• No pateixis Jaume - el va consolar- els dos no hem actuat de la forma correcte en tot plegat i el que sí tinc clar és que l’Anna s’ha aprofitat de nosaltres dos pel seu propi profit. Vols que t’expliqui què va passar la nit del 14 de març?
• M’ajudaria - va afegir mentre feia un trago llarg de la copa de vi.
• Aquella nit ella em va enviar un missatge per dir-me que acabava d’arribar i se sentia sola, si m’importava que vingués a prendre una copa de vi i marxés a casa. 
• Segueix…
• No entraré en detalls, però jo aquella nit també em sentia sola, les teves sortides per feina em causen gran solitud i més quan feia 4 dies que eres fora. Vam començar a xerrar amistosament, bevent més vi del compte. Em va parlar de tu. El vi feia el seu efecte i ens vam acostar al sofà. Ella m’anava fent preguntes, semblava ben bé un joc, fins que no sé com, vam començar a parlar de sexe.
• Me’n faig càrrec…
• Es va apropar cada cop més fins que em va besar als llavis. Ho va fer tendrament. Primer em va deixar en un estat de xoc i fruit de la situació, se’n va aprofitar per repetir l’acció. Em va acariciar tendrament i com que notava els efectes de beure massa vi em vaig deixar portar. Em va començar a acariciar tendrament com poques vegades m’han fet. Com aquell qui no vol la cosa, ja tenia una de les seves mans tocant els meus pits, me’ls resseguia tendrament i em feia estremir. Sense ni pensar-ho, vaig notar com la seva mà recorria el meu sexe. Sabia com fer-ho i com provocar-me. Finalment vam pujar a l’habitació i suposo que la resta ja la vas poder observar tu mateix…

En Jaume estava neguitós però alleujat per l’explicació. Entenia què li havia passat i sabia que era una situació molt semblant a la que havia viscut ell la nit anterior. 

• És una mica la situació que vaig viure jo anit, el vi va causar els seus efectes, però aquest fet no justifica la meva actuació. Tenia l’agreujant que us havia vist a les dues i en certa manera volia alleujar-me. Tinc la meva part de culpa, però vull que seguim amb la nostra relació.
• Tens raó, no ens podem deixar endur per aquest moment. Suposo que saps que mai t’he estat infidel i menys he estat amb una dona. Reconec que va ser una situació en la qual em vaig deixar endur i no la penso repetir - tot i que ella sabia que havia estat un moment plaent, però volia seguir amb en Jaume.
• Espero que entenguis la meva situació - va afegir ell.
• Clar que ho entenc, però he traçat un pla, perquè crec que l’Anna ha d’aprendre a no jugar amb els sentiments de la resta. Per aconseguir-ho necessito que m’escoltis amb atenció i m’ajudis. Ja saps que la venjança és un plat que se serveix fred.
• Has pensat alguna cosa?
• I tant, vols saber què he tramat mentre em dutxava?
• Sóc tot orelles.

La Clara va començar a parlar. Mai l’havia vist expressar-se d’aquella manera tan segura. Disgregava  amb celeritat fil per randa com seria la seva venjança i quin paper havia de prendre ell en tot plegat. Li agradava tot el que escoltava i s’estava fent seu el pla d’ella. Per fi, algú escarmentaria a l’Anna, no sabia quan, però ben aviat tindria la seva recompensa.

Sorteig 20.000

Un cop assolides les 20.000 visites al blog ja ha arribat un nou relat però calia quelcom més i per això des d'avui i fins al proper 22 d'abril pots participar al concurs del Marquès de la Lluna i aconseguir una edició impressa del relat "La Butaca" inclòs en el llibre de "Relats eròtics 2016" organitzat per Neurosi i amb dedicatòria.

Com pots participar? Molt senzill:

1. Si ja ets seguidor del Marquès pots enviar un DM (twitter) o missatge a Facebook indicant quin és el teu relat preferit
2. Si no ho ets pots seguir als perfils del Marquès i els nous seguidors participaran al sorteig.
3. També ho pots fer enviant un mail a marquesdelalluna@gmail.com

Afanya't i participa. El 22 d'abril es tanca el període per participar

Atrapat

En Jaume finalment va reaccionar. Es va aixecar i va baixar les escales. No sabia què havia de fer, però tenia clara una cosa, allí no es podia quedar. Va obrir la porta i amb un gest d’impotència va tancar-la deixant anar un soroll eixordador que es va poder escoltar per tot el veïnat. La Clara i l’Anna es van espantar al escoltar aquell cop estrident, no sabien què havia passat. Es van despertar de cop i volta del seus instants de plaer, però les dues tenien sensacions contraposades. L’Anna de satisfacció, la Clara de forts dubtes del que havia acabat de fer.

En Jaume ni va agafar la jaqueta, va sortir tal i com anava i es va posar a caminar carrer avall. Va decidir que faria com si allò no hagués passat, però dins del seu cap van començar a rajar pensaments contradictoris. Primer arribaven els dubtes davant del que havia acabat de presenciar. La seva estimada Clara havia gaudit amb una dona que era ni més ni menys que la seva cap, li venien imatges de com s’havia retorçat de plaer i com havia arribat a l’extenuació.

Però aquestes mateixos passatges li conferien una sensació estranya. No entenia com ell havia gaudit d’aquella manera. Com s’havia excitat de sobre manera i com no havia pogut refrenar l’instint de gaudir d’aquell espectacle al replà de l’escala. Mai s’havia considerat algú morbós en excés, però aquella escena que havia presenciat el colpia una i altra vegada dins dels seus pensaments, estava totalment contradit.

La nit posterior al 14 de març la va passar vagant pels carrers que envoltaven el seu niu de felicitat, però sabia que allò ja era part del passat. Curiosament, el dia Pi va començar un nou cicle a la seva vida. La primera nit la va passar en vetlla, sense saber on anar, sense saber què fer. Quan el dia va començar a clarejar ho va tenir clar, havia de seguir endavant i fer com si allò no hagués passat. Però en un racó de la seva ment sempre hi guardaria el record.

Va decidir anar a esmorzar i tornar a casa com si res hagués passat. En Jaume podia ser una persona que no mostrava exteriorment el seu estat, tot i que per dins passava per una autèntica processó. És el que li esperava els propers dies. El primer repte va ser tornar a veure la Clara. Quan va anar per obrir la porta, el cor se li va accelerar, es va veure reflectit en la porta de vidre i sincerament tenia una aparença desastrosa. Mal afaitat, amb cara de no haver dormit, mig descamisat, en definitiva estava desconegut.

Per sort, la casa restava en silenci. Va observar la maleta i encara seguia allí mateix. Va pujar escales amunt i es va tancar al bany. Va obrir l’aixeta de la dutxa, es va despullar i va anar directe a sota l’aigua. El primer raig fred el va desvetllar de cop, però després durant llarga estona va gaudir del tacte de l’aigua calenta per tot el seu cos. Al final, en va sortir, es va afaitar i es va vestir de nou.

Aquell cap de setmana va ser realment estrany. No sabia si la Clara tenia coneixença de la seva presència abans d’hora a casa. Van viure com distanciats, un per aquí i l’altre per allí, sense voler-ne parlar. Si un anava a dormir d’hora, l’altre restava al sofà mirant la televisió fins ben tard. Si un es llevava aviat, l’altre feia el possible per fer-ho ben tard, però no es veia amb força per parlar-ne. Desitjava arribar a dilluns i estar tota la setmana fora. 

Dilluns, en Jaume es va llevar amb un humor diferent. Tenia una setmana frenètica per davant. Va agafar de nou la maleta i es va dirigir cap a l’aeroport. L’únic problema era que toparia amb l’Anna, però si volia conservar la seva feina havia de ser valent i oblidar el passatge del 14 de març. Es van saludar formalment. Durant el trajecte van comentar alguns aspectes de la setmana, però evitaven parlar-ne, ja que les orelles als avions són molt curioses.

Tot i el trajecte i la poca conversa que van intercanviar, en Jaume no podia treure’s del cap les imatges de l’Anna jugant amb el cos de la Clara. Se la veia experta, sabia què havia de fer i com, però tot plegat li conferia el dubte sobre si ella tenia només afinitat per les dones o si els homes també entraven dins del seu cercle. Amb el cap mig abaixat, no podia evitar observar les cames de la seva cap, vestia un conjunt que les deixaven a l’aire, no podia evitar tenir pensaments obscurs al respecte. Fins i tot imaginava com podia lliscar les mans per l’entrecuix fins a dibuixar el seu sexe, la curiositat el tenia ben despert i no el va deixar dormir durant les 2 hores de trajecte.

Arribats a Berlín, tocava anar cap a la primera reunió del dia. Era un dia intens que deixava poc espai per rumiar en d’altres coses. A l’hora de dinar van coincidir l’Anna, en Jaume i una sèrie de companys de la delegació alemanya. Els dos coneguts es van situar de costat. La conversa fluïa sobre assumptes de la delegació i noves accions que calia emprendre, un dinar de feina pròpiament dit, però…

En Jaume observava com la resta de companys se sentien atrets per l’Anna, fins llavors no havia copsat l’atenció que provocava ella entre els homes, s’havia fet una promesa personal, a la feina no hi entren els plaers carnals, però no podia obviar aquelles atentes mirades cap a la seva companya. Va girar per uns moments el cap i a la seva vista quedava la camisa d’ella un xic entreoberta, li agrada observar sense ser vist. Però l’Anna hi estava avesada i el va mirar per uns segons, allò el va desorientar totalment.

Ella va deixar anar un comentari en català, perquè només fos entès per una de les persones de la taula, ell ho va encaixar amb esportivitat perquè era l’únic que ho havia entès. Va entendre la situació, per un moment va saber que la seva presència durant el 14 de març no era desconeguda per ella, sabia que els havia vist, el que no sabia és com aquell comentari el va arribar a desconcertar.

La ment d’en Jaume es va tornar a retreure, ja no tenia ganes de seguir observant fins i tot va desconnectar d’aquell dinar de feina. Pràcticament ni se’l va escoltar, movia el cap per afirmar de tant en tant i menjava sense cap tipus d’esma. La seva ment s’havia tornat a enfosquir preguntant-se el per què de la situació, per què la Clara li havia estat infidel amb una dona i per què l’Anna actuava d’aquella manera. Masses preguntes i poques respostes.

Durant la tarda van seguir amb les reunions. En Jaume va aconseguir sobreposar-se i seguir endavant amb la feina. Havia aconseguit desconnectar del comentari i els seus pensaments. Al acabar aquella llarga jornada de treball va decidir anar directe a l’hotel i evitar el contacte amb ella. Estava cansat, la ment li pesava i el que realment necessitava era una dutxa i una bona dormida per seguir amb la seva feina, es volia treure del cap tot el que li havia canviat la vida en pocs dies.

Finalment va aconseguir el seu objectiu, es va dutxar, gairebé no va sopar res i es va posar al llit per dormir. Estava tant cansat que es va fondre en un profund son que el va portar a la jornada següent. Per sort, els dos propers dies de feina anava pel seu compte i gairebé no mantindria contacte amb l’Anna. Quan la veia es colpia per un seguit de sensacions que no li permetien seguir amb la seva tasca habitual. Va aconseguir tancar tots els temes pendents treballant amb celeritat. 

Dijous era la última jornada dura de treball. A la delegació d’Alemanya havien de tancar compromisos importants. Es preveia una jornada esgotadora, l’únic problema era que compartiria dia amb ella. Es va prometre que deixaria de banda la seva vida privada per centrar-se en els assumptes pendents. Ho va aconseguir. L’Anna no li va dedicar gairebé cap mirada i aquest fet el va alleujar en certa manera. 

Al acabar el seguit de llargues reunions va continuar amb el ritual de les últimes jornades. Marxar sol, dirigir-se cap a l’hotel, tancar-se a la seva habitació, fer-se pujar quelcom per sopar amb una ampolla de vi, una bona dutxa i estirar-se dins del llit fins a caure rendit. Aquella última nit a Berlín no seria diferent i l’endemà agafaria el vol de tornada cap a casa, tot i que no en tenia ganes, però ho havia de fer per arreglar les coses amb la Clara per poder seguir endavant, la volia perdonar. 

Quan ja s’havia relaxat totalment i s’acabava les últimes gotes de la copa de vi, de sobte va denotar com si algú toqués a la porta. Qui podria ser a aquella hora? Havia begut massa vi (s’havia acabat l’ampolla)? Potser era l’habitació del costat, però no, els tocs es van repetir i va haver d’aixecar-se. Va passar per davant del gran mirall i es va observar amb el cabell encara mig moll i mig vestit, però els tocs no cessaven. Va obrir la porta i allí davant seu hi tenia l’Anna. En un primer moment va pensar en tancar la porta i seguir amb el seu ritual, però ella va entrar sense ni preguntar si podia.

En Jaume se sentia embriagat pel vi, no sabia com actuar. L’Anna no venia sola, l’acompanyava una nova ampolla de vi, volia parlar amb ell per clarificar les coses o això va pensar ell en un primer moment. Va acceptar amb certa recança aquella presència a la seva habitació. Van obrir l’ampolla i van començar a beure. En un primer moment la feina va ser l’excusa per la presència d’ella però ell no podia parar d’observar-la. El vi li feia efecte.

Per uns segons va perdre de vista el que li estava comentant. Es va perdre en la seva vestimenta. Portava un vestit de colors combinant el negre i el vermell. Deixava entreveure alguna part del seu cos que ell ja havia vist la nit del 14 de març, però començava a notar un cert desig de despullar-la. Ella se’l va començar a mirar quan el va atrapar amb la mirada clavada a certa part del seu cos. Es va apropar i li va posar un xic més de vi per mostrar-li encara més. En Jaume es deixava portar pel vi i per la situació, no va poder evitar passar una mà per la part que va quedar al descobert. Ella no va reaccionar aparentment, s’estava resguardant.

En aquell punt, l’Anna va treure el tema de la nit del 14 de març. Efectivament, ella sabia que els havia vist i entenia la seva reacció. Li va preguntar si volia saber com havia anat tot plegat, però al escoltar les paraules “no és el que semblava”, en Jaume va contestar que havia gaudit amb el que havia presenciat. Ni ell mateix es creia el que acabava d’afirmar. A més, estava totalment excitat, no sabia el perquè si era el vi o què era exactament, però el desig fluïa per entre mig de les seves cames i l’Anna s’hi va fixar. En un moment de desconcert, ella va passar la mà per sobre dels pantalons d’ell i li va prémer amb força el sexe fent que es tirés enrere i caigués sobre el llit.

El vi podia més que en Jaume i sense ni pensar-ho va notar com l’Anna el lligava a les puntes del llit. No va poder o no va voler evitar-ho, però ell estava allà sobre, lligat i sense poder moure’s. Ella va començar un joc que ell desconeixia totalment. Mai s’havia sentit així, però l’excitació era màxima. Notava com ella es movia davant seu, ho podia veure tot. Va començar a passar la mà per tot el cos, fent que el desig d’ell arribés a límits insospitats. Només calia veure’l allà sobre el llit, per saber que el seu sexe volia sortir, però els pantalons ho impedien. 

En Jaume intentava moure les mans, però tal i com estava lligat era impossible desfer-se’n. L’Anna va començar a jugar davant seu. Es va pujar una mica el vestit i es va asseure sobre seu. L’estupefacció d’ell va ser quan al pujar-se’l va descobrir que a sota no hi portava res. Es va començar a moure per sobre del seu sexe, ell no parava de notar com ella gaudia al notar el tacte de la roba i el sexe a sota. De sobte va parar, notava tot el seu potencial, però en Jaume no es podia moure. Ella es va descordar el vestit per darrera deixant davant de la seva boca la imatge dels seus pits.

Els havia vist de lluny la nit del 14 de març, però al tenir-los allà davant desitjava posar-los a la boca per començar-hi a jugar. Això no passaria, perquè l’Anna controlava totalment la situació, el volia fer patir com mai ho havia fet una dona. Li passejava els pits aprop de la boca i ell feia la intenció d’obrir-la per poder agafar el mugró, però lluny d’això ella s’apartava. Quan ho feia, premia amb força el seu sexe amb el d’ell.

En Jaume estava totalment extasiat, no podia entendre com aquella dona aconseguia fer-lo arribar fins a límits inconfessables. Ella es va tirar de nou cap endavant, deixant de pressionar el seu sexe i li va permetre tocar la punta del pit durant uns segons, gairebé el va mossegar del desig que arrossegava. Ella va deixar anar un lleu sospir, li havia agradat aquella reacció, però qui controlava havia de seguir amb el seu pla. Es va retirar de sobre d’ell i va començar a treure-li els pantalons. A sota no hi duia res i de cop i volta el seu eminent sexe va saltar i es va desfermar davant dels seus ulls. Estava totalment descontrolat, anhelava que jugués amb ell i és el que esperava, però lluny d’això va haver de seguir observant.

Les mans de l’Anna van començar a inspeccionar el seu cos. Amb la punta dels dits va recórrer de dalt a baix el cos d’en Jaume. Ell tenia ansietat de plaer, però de moment es conformava en notar el suau tacte arreu del seu cos. Totalment immòbil al llit, va notar com els pits discorrien per sobre del seu torç i baixaven per passejar-se per sobre del seu sexe. La llengua d’ella va començar a jugar amb la zona pectoral i va anar baixant cap al melic. Ell sabia que el proper pas era jugar amb el seu sexe, però lluny d’això l’Anna va bandejar aquella zona per seguir discorrent per les cames.

En Jaume estava totalment descontrolat, si seguia amb aquella situació tenia la sensació que arribaria a l’extenuació sense poder fer res, sense ni tocar-la ni gaudir-la a dins. L’Anna controlava totalment el que estava passant i sabia que ell s’estava desesperant. En aquell punt es va dirigir cap a les mans d’ell que encara romanien lligades i les va besar tot indicant que el deslligaria, però no, es tractava d’un joc més.

Ell desitjava acabar amb aquella situació quan abans millor, però l’Anna no, estava gaudint i ho volia seguir fent. Es va aixecar del llit sense dir res i es va dirigir cap a un dels extrems de l’habitació. Es va reclinar al sofà que hi havia. En Jaume no parava de mirar-la i li seguia cada un dels moviments que feia per l’habitació. Ella es va despullar totalment i va començar a jugar amb el seu cos. Ell s’ho mirava ebri de plaer.

Les mans de l’Anna s’anaven movent primer pel seu pit. Se’ls tocava i els gaudia. Els premia amb força i s’anava donant plaer mica en mica. Pessigava la punta amb força i començava a gemegar. Al seu torn, la mà anava jugant amb el seu clítoris. Se l’acariciava amb una certa pausa a l’hora que amb més força premia els pits. En Jaume estava en un punt màxim. Si ella venia en aquell moment, en pocs segons el tindria. Però no, ella continuava amb el seu propi plaer. Gemegava cada cop amb més força i es tocava sense parar. Els dits no paraven d’entrar i sortir. Fruïa de tot aquell espectacle. Li agradava observar com ell patia i com la mirava. 

En Jaume seguia intentant desfer-se de l’opressió del desig, però no podia, l’havia lligat molt bé. L’Anna semblava que estava apunt d’arribar a l’extenuació total amb un seguit de moviments amb els dits sobre el seu clítoris. No tenia perquè esperar-lo, de fet el podia deixar allà lligat i venir l’endemà al matí. Quan va abandonar aquell pensament es va desfermar amb dos orgasmes gairebé seguits. Va parar i va quedar estirada sobre el sofà. Ell s’ho mirava atònit i excitat a la vegada. 

L’Anna va restar uns minuts al sofà, es va apropar cap al llit i li va xiuxiuejar a cau d’orella que amb aquell orgasme ja n’havia tingut prou i que ara el deixaria lligat fins l’endemà al matí que vindria a deslligar-lo. En Jaume no s’ho acabava de creure. Ella li va dir que ja havia arribat al plaer i que no podia fer res per ell. Va fer mitja volta i es va passejar davant seu.

De cop i volta es va girar, es va apropar de nou cap a ell i li va xiuxiuejar de nou un enigmàtic bona nit. Va anar per agafar la roba com per vestir-se, però aquelles no eren les seves intencions, sabia que volia un altre orgasme i que l’obtindria. En Jaume se la mirava com es vestia, encara tenia el sexe totalment disposat a rebre plaer. Li va dir que no podia deixar-lo d’aquella manera. Es va apropar de nou cap a ell i de nou li va xiuxiuejar a cau d’orella, mentre li premia el sexe amb força, si allò li agradava, a la qual cosa ell va respondre amb un sonor gemec.

L’Anna va seguir amb aquell joc, tenia la situació totalment controlada i no va badar boca sinó que va actuar. D’una revolada va pujar de nou sobre el llit i es va asseure sobre d’en Jaume. Estava totalment excitada i va posar el sexe d’ell dins seu sense ni pensar-ho. Va entrar amb força deixant anar un llarg i sostingut sospir. Ell al seu torn no s’ho acabava de creure. Allò que tant havia desitjat ho estava aconseguint. Gaudia al màxim del saber fer d’aquella dona sobre seu. Cada vegada ella arribava més al fons i els dos gemegaven sense parar. Era extrem allò que sentia i ella baixava cada vegada amb més força sentint fins al fons de tot allò que en Jaume li estava oferint. Notava el seu sexe tant endins que gairebé cridava de plaer. Era qüestió de segons que notés amb tota la força del món com ell acabava dins seu. Va fer dos moviments que el van portar a l’extenuació total.

En Jaume gairebé no es podia ni moure. Ella es va vestir i li va repetir de nou, amb un somriure maliciós, que l’endemà el vindria a deslligar per anar cap a l’aeroport. Lluny d’això, el va deslligar i va sortir de l’habitació. Quan era la 1.11 de la matinada, ell es va quedar estirat sobre aquell llit  d’un hotel de Berlín sense saber què fer ni com actuar fins que va caure en un son profund fins l’endemà al matí que havia de tornar a casa. 

A l’aeroport els dos van tornar a coincidir de camí cap a casa. Van agafar l’avió plegats com si res hagués passat. El silenci va ser el principal element d’aquell viatge de tornada. Ara ja sabia com era l’Anna i havia entès en certa manera com la Clara havia accedit a ser-li infidel. Ell ho havia sigut, ara tocava reconciliar-se i oblidar per complert aquella nit del 14 de març, però…

14 de març

Des del 14 de març que la meva vida ha canviat. Fins llavors em podia considerar una persona feliç i en certa mesura afortunada. Estava casat des de feia dos anys, tenia una parella que molts homes podien envejar. En la vessant laboral tampoc em podia queixar, ja que tenia una bona feina, treballava del que havia estudiat amb una bona posició dins de l’empresa. Què més podia demanar en temps de profunda crisi?

La Clara era la meva parella des de feia anys. Fa un parell d’anys vam decidir casar-nos. Ampliar la família no era un objectiu primordial, abans volíem gaudir de la nostra llar i dels petits plaers de la vida. La nostra casa està situada en una bona zona, gran i amb tots els luxes i capritxos que hom es pot imaginar, fins i tot té piscina per no esmentar d’altres elements que no venen al cas (com la bodega).

Tot va canviar el 14 de març, el que alguns el consideren com el dia Pi (3-14), però en el meu cas va ser un dia que recordaré tota la meva vida. Si us parlo de la Clara tal i com la veig avui després del que va succeir, us podria oferir una imatge un tant esbiaixada. Deixant de banda el que va succeir, us puc dir que ella és bonica. És una dona intel·ligent, culta i el més important de tot plegat, és elegant. L’elegància en una dona em perd. Allò que les noves generacions en dirien ser “Cuqui”, tot i que és una paraula que reconec que em fa gràcia, però que no s’escau al cànon d’elegància.

Per assumptes laborals, hi havia algunes setmanes que havia d’absentar-me durant varis dies ja que havia de viatjar. En aquell moment, era “Account Manager" d’una multinacional. Era allò que havia somiat durant molts anys i per fi ho havia aconseguit. Era una feina que m’omplia. Tenia un cert component estressant, però com se sol dir, les coses que agraden es fan amb passió i era el que feia amb aquella feina. No entraré a parlar del que hi feia perquè tampoc ve al cas, però suposo que us ho podeu imaginar.

Us deveu estar preguntant, per què el 14 de març és una data que per sempre em quedarà registrada en la meva ment? Seguidament us ho passo a explicar. Sempre m’han dit que escriure ajuda a treure’s el neguit de dins. No sé si ho faig per això, però sens dubte que la meva reacció davant de tot plegat em va sorprendre i molt. Si us hi heu fixat, tenia una bona vida: bona feina, estava casat amb qui em pensava que estimava, una bona casa, tot allò que una persona pot desitjar sense grans ostentacions però un bon “modus vivendi", tot gaudint dels bons plaers de la vida.

Els fets es remunten al dia 10 de març. Aquell dia vaig marxar per qüestions laborals a Londres on s’ubica la seu central de l’empresa. En principi havia d’estar-hi fins al dia 15, però coses del destí, m’ho vaig poder combinar per sortir el dia 14 per arribar gairebé a mitjanit a casa. Qui sap què hauria passat si hagués tornat a casa el dia previst, però tots sabem que si les coses han de passar són per algun motiu.

La setmana a Londres va ser totalment estressant. M’havia marcat com a objectiu tancar tots els assumptes a la City abans de divendres i així ho vaig poder fer. El meu màxim objectiu era una trobada amb clients i companys de feina per traçar objectius de l’empresa. Ningú tenia coneixement del meu desig de marxar abans d’hora, ni la meva cap, l’Anna. Ella va estar amb mi fins dimecres, havia de tornar a la seu central a Barcelona per arreglar una sèrie d’assumptes. Em va delegar a mi per poder finalitzar els temes que quedaven pendents.

I ara us deveu preguntar, per què ens parla de l’Anna? Ja ho veureu, però pels qui penseu que hi havia mantingut una aventura esteu totalment equivocats. Ens respectàvem com a companys de feina, tot i que ella era la meva cap. Sens dubte que era una dona sensual, atractiva i que podia fer caure a qualsevol home tot i els seus 43 anys. Però he tingut una màxima que sempre he mantingut, a la feina només feina, res de relacions carnals.

Vaig poder acabar la feina a temps, tot i que era tardíssim. En mitja hora sortia l’últim vol en direcció a Barcelona. Un taxi es va parar just davant quan vaig posar els peus al carrer. Tot em portava cap a casa, el destí em duia directe a l’aeroport. El taxista va fer una bona carrera i li vaig donar una bona propina. Només mancaven 5 minuts perquè es tanqués la porta d’embarcament, vaig arribar “just in time”.

Em vaig relaxar totalment quan em vaig asseure al seient. Tot anava sobre rodes. En unes hores ja seria a casa, tot i que arribaria ben tard, però la qüestió que tindria un dia lliure i li donaria una bona sorpresa a la Clara. Potser aquella nit no podríem parlar però l’endemà al matí faríem quelcom conjuntament. Tancava els ulls i pensava amb ella i què podríem fer.

Sense ni pensar-ho, l’avió ja estava aterrant a Barcelona. Com que m’ho vaig arreglar per portar poc equipatge va ser baixar de l’avió i anar directe a buscar un taxi perquè em portés a casa, eren les onze tocades. En no més de mitja hora arribaria a casa. Em sentia cansat perquè havia treballat de valent, però la sorpresa valia la pena.

Eren gairebé dos quarts de dotze, pagava el taxi i arribava a casa. Tot aparentava una relativa calma. El barri dormia com la nit. Vaig pensar que la Clara ja dormia, de fet ella no sabia que arribaria tan aviat a casa. No vaig voler fer soroll. Vaig obrir la porta sigil·losament. Vaig deixar la maleta i vaig anar fins a la cuina. Volia veure un xic d’aigua, tenia la gola seca. Em vaig descordar la corbata i un parell de botons de la camisa. Seguia l’aparent calma.

Vaig pujar les escales, era gairebé la mitjanit del 14 de març. Suposava que la Clara estava dormint perquè havia treballat durant tot el dia. Quan vaig arribar al replà, vaig observar com la porta de la nostra habitació estava entre oberta. Vaig alentir el camí perquè alguna cosa no anava del tot bé. Em va entrar com un cert pànic. Em vaig apropar cada vegada més. Es notava com una certa respiració accelerada. Què coi estava passant a l’habitació?

Què hi passava darrera la porta?

M’hi vaig apropar fins arribar al llindar de la porta. Vaig acostar-hi la vista i el que vaig veure em va deixar totalment desfet. Al llit hi havia la Clara, totalment estirada i algú a sobre seu. Els dos cossos estaven gairebé nus. La imatge va ser impactant.  No m’ho podia creure. Amb qui compartia el llit? No podia mirar, estava assegut al replà de l’escala sentint de fons les veus de la Clara i d’algú més. Per què havia d’arribar un dia abans?

Cada vegada la respiració era molt més accelerada a dins l’habitació. Em vaig acostar de nou i vaig començar a mirar què hi passava, estava confós. Volia saber qui estava amb la Clara. Però per curiós que us pugui semblar amb qui estava era molt més impactant. No es tractava d’un home, sinó d’una dona. El més fort de tot plegat és que la dona en qüestió era la meva cap, l’Anna. La situació no podia ser més grotesca, el món que m’havia construït s’estava ensorrant com un castell de cartes. 

Mil i un pensaments van començar a circular per la meva ment. Havia tornat un dia abans del previst, la meva cap havia marxat abans que jo i m’havia deixat al capdavant de les operacions de la City. Però el pitjor de tot plegat és que tenia la sensació que ho havia fet per estar al llit amb la Clara. Aixecava la vista i certament, l’Anna era l’altra dona que compartia llit.

Tot i la situació, la meva ment no podia reaccionar. La respiració accelerada em començava a entrar dins el meu cervell. Vaig decidir que havia de mirar què passava abans de fer-ne un judici massa precipitat. Però els fets saltaven a la vista, les dues estaven jugant al llit, mentre jo se suposava que era a Londres fins l’endemà a la tarda que no arribaria.

Em debatia entre si entrar o marxar per la porta, però vaig decidir observar tot allò que passava dins l’habitació. La Clara restava estirada totalment sobre el llit amb unes fines calcetes. L’Anna a la vegada, encara portava la roba interior de color blau fosc. Jugava amb ella sobre el llit. Els dos cossos s’anaven movent. La besava intensament, les dues estaven gaudint.

Per com estaven, feia poca estona que havien començat el seu joc. Les boques s’unien i les mans de l’Anna anaven resseguint el cos de la Clara. Qui portava la iniciativa era la primera. Jugava amb insistència i li queixalava suaument el llavi després d’un llarg petó. Quan ho feia, es notava com la respiració augmentava i heus aquí perquè ho havia sentit al pujar l’escala, li havia mossegat al llavi repetides vegades.

La complicitat d’elles dues era més que evident. Es fitaven intensament. Tota aquella escena em va quedar gravada dins la ment, però el pitjor de tot plegat és que em vaig començar a excitar al veure-les com gaudien de tot aquell joc. Veure l’Anna em va sorprendre molt, però quan es tractava de la Clara em xocava, però no podia evitar que el meu cos reaccionés a tots aquells estímuls. 

L’Anna va començar a jugar amb l’orella. Se la veia decidida a fer-la gaudir. Cada vegada insidia més en aquell punt, sabia quin era el punt feble de la meva dona i com podia aconseguir un plaer prolongat. A cada embranzida, la Clara deixava anar un sospir que cada vegada era més intens. Reaccionava acaloradament a tots els estímuls que li donava ella.

La següent aturada va ser en els seus pits. Els tocava suaument, els acaronava amb les mans. A cada lleu moviment, la Clara s’estremia una vegada i una altra. Només amb el tacte de les mans se la veia totalment excitada. La boca de l’Anna es va dirigir a l’orella i va anar baixant suaument pel coll tot buscant els pits. Quan hi va arribar els va besar una vegada i una altra, amb calma, sense presses. Em notava totalment excitat, em venien ganes d’entrar, però no podia, volia seguir gaudint de l’espectacle.

L’Anna va prémer amb força un dels pits de la Clara i seguidament va començar a jugar-hi. La llengua es passejava per sobre el mugró i seguidament hi fregava la punta dels dits. Estava totalment erecte i dur, es marcava com mai havia vist. De cop i volta, va besar entre mig dels pits. Seguidament va posar-se un dels pits a la boca i el va començar a succionar. Ho feia amb suavitat, però els gemecs de plaer eren més que evidents. Amb l’altra mà, premia el pit lliure i hi fregava la punta dels dits per donar-li el mateix plaer. Després de llarga estona, canviava la boca d’un pit per l’altre i hi feia el mateix joc.

La Clara no se’n podia estar de gemegar una vegada i una altra. Se la veia molt propera a l’extenuació. Tota aquella imatge em tenia totalment excitat. No podia evitar mirar tota aquella escena que m’estava provocant moltíssim. Tenia moltes ganes d’entrar amb elles dues i participar del joc, però quelcom m’evitava a fer-ho, s’estroncaria la màgia del moment i volia seguir gaudint d’aquelles vistes. La meva ment no aconseguia anar més enllà.

Els gemecs de la Clara entraven nítidament dins del meu cap. Després d’intentar tocar els pits per la part de baix, va intentar descordar els sostens de l’Anna, finalment ho va aconseguir,. Els seus pits tenien una presència que em van sobreexcitar. No ho vaig poder evitar i al veure aquella imatge vaig haver de descordar-me el cinturó del pantaló perquè no podia més, m’estava prement massa entre les cames i necessitava cert aire.

Seguidament la mà de l’Anna es va dirigir ventre avall, recorria amb calma cada centímetre de sa pell buscant les seves calcetes. Al seu torn, la Clara intentava jugar amb els pits. Imitava els gestos que havia percebut feia uns instants. Amb la punta dels dits, tocava aquells pits plens de desig, s’observava un tant inexperta, però l’Anna fruïa a cada lleu tocament. Es denotava que els pits els tenia molt sensibles. Només de fregar-li la punta dels dits va deixar anar un llarg gemec. 

No acabava d’entendre com tota aquella situació em superava tant. Havia arribat al punt de posar la mà a dins per notar com estava i realment si una d’elles venia en aquell moment a tocar-me no tardaria ni segons en aconseguir treure’m un prolongat orgasme. Però lluny d’ aconseguir-lo, el que em produïa més plaer era mirar-les, escoltar-les i gaudir-les des de pocs metres.

La mà de l’Anna ja campava tranquil·lament per dins de les calcetes de la Clara. Sabia el que es feia, a cada gest li arrencava un nou gemec. Em sobtava i molt la delicadesa com la tocava. Al seu torn, la Clara seguia jugant amb els pits. En tenia un a la boca i el succionava amb força però a l’hora amb una certa elegància, producte de conèixer el cos d’una dona i de donar-li el que realment desitja.

Els dos cossos se seguien estremint. L’Anna es va desempallegar de la boca que li donava tant de plaer perquè es notava molt propera a l’orgasme. Desitjava arribar a l’extenuació, però abans havia de seguir amb el plaer de la Clara. Va baixar el cap direcció a l’entrecuix, volia despendre’s de les calcetes. Ho va fer lliscant-les a poc a poc, però amb decisió. El sexe estava totalment humit, es denotava que volia notar la seva llengua per arribar al preuat orgasme.

La llengua va anar baixant des del melic cap avall, lentament. El sexe de la Clara estava totalment humit. Al notar el primer contacte de la llengua amb l’humitat del seu sexe, es va retòrcer de plaer sobre el llit. Només amb un fi contacte pensava que arribaria a l’orgasme, però l’Anna sabia molt bé el que es feia i va seguir jugant a poc a poc, amb calma i delicadesa tot dibuixant petits cercles sobre el clítoris. 

La calma sexual que es respirava a l’habitació era més que evident. Jo no podia més, necessitava desfermar el desig que tenia entre les cames i va ser llavors quan vaig retirar un xic el pantaló i vaig començar a jugar amb el meu sexe. Ho feia amb calma com ho feien elles, però de tant en tant havia d’aturar-me perquè sinó arribaria a l’orgasme abans que elles.

La Clara notava com aquells primers moviments circulars sobre el seu clítoris es van començar a combinar amb la llengua que li anava entrant amb repetits moviments. Si l’Anna seguia així la faria arribar a l’orgasme ben aviat, però lluny d’això va relaxar la ment i va intentar desprendre’s de les calcetes de l’Anna. Ho va aconseguir, les dues estaven totalment nues plenes d’humitat i jo només feia que observar cada moviment que feien per seguir jugant amb el meu sexe.

Els dos cossos se situaven un al costat de l’altre i va ser llavors quan va passar una imatge que encara tinc ben gravada dins la ment. Les dues pelvis es van començar a fregar de manera sensual, ni les mans ni la llengua feien cap gest, però elles dues estaven totalment extenuades. Van començar a dibuixar cercles sobre la pelvis, acte seguit les dues van gemegar molt més fort. Va ser llavors quan la Clara que estava a sota va prémer la seva pelvis contra la de l’Anna per notar molt més el contacte, les dues es van absorbir en el fons del plaer.  Semblava increïble però el fregament sensual de les pelvis els estava apunt de portar-les a l’orgasme total.

Jo m’ho mirava gairebé atordit, però no podia evitar de seguir tocant-me. Aquell espectacle era digne de veure. Estava assegut al terra, intentant no gemegar per no ser descobert. Cada vegada amb més força perquè necessitava poder arribar a l’èxtasi. No tenia marxa enrere i sabia que tard o d’hora arribaria al màxim plaer tot mirant a la meva dona i a la meva cap.

Els dos cossos s’anaven apropant cada vegada més. Es notava que en breu arribarien a l’orgasme. Va ser llavors quan les dues es van unir amb un bes llarg i prolongat, però a l’hora els dos sexes es van unir. Quan això va succeir, les dues van deixar anar un amarat gemec. Es movien una sobre de l’altra amb els seus sexes ben humits, les mans jugaven una amb el pit de l’altre, es premien amb força, l’orgasme era qüestió de segons i el meu també.

El frenesí de la situació em va descontrolar totalment. Estava totalment absort pels gemecs d’elles i no vaig poder evitar-ho i vaig deixar anar un gemec, ja no podia aguantar més. Per sort, elles en aquell moment i amb la humitat dels seus sexes es van deixar anar en un càlid orgasme. Vaig quedar totalment extasiat assegut al terra i elles estirades al llit absortes per aquell seguit de sensacions.

La meva vida havia canviat per complet. La meva ment començava a reaccionar a tot allò viscut. La Clara s’entenia amb una dona que era la meva cap. Tot plegat em van portar a una situació d’incredulitat en el meu interior. Havia d’actuar ràpid perquè si no em descobririen, no em veia amb cor d’entrar a l’habitació  i demanar explicacions. Vaig decidir aixecar-me i marxar de casa. Aquella nit no podia suportar saber res de com havia anat tot plegat, tot i  que en vaig ser un espectador de luxe.

El joc del bolígraf

Sempre s’havia caracteritzat per ser una noia molt ferma. Allò que volia i se li posava entre cella i cella ho aconseguia. Només li calia un bri de motivació i res ni ningú la podia fer desistir d’aconseguir l’objectiu que s’havia marcat. Aquest fet no amaga que fos una noia passional, però a la que tenia un objectiu no s’aturava fins aconseguir-ho.

Per aquest motiu era molt bona estudiant. Destacava en totes les matèries, només defallia en les arts plàstiques, tot i que mai havia suspès, però semblava que no tenia el do per aquesta assignatura. Per la resta cap problema, ho aprovava tot i a més amb molt bona nota. Era una estudiant brillant, aplicada i conscient que en aquesta vida ni res ni ningú li pot fer perdre els seus prelats objectius que s’anava marcant dia a dia. Calia lluitar per ells.

Era una època d’exàmens finals. S’havia marcat com a objectiu aconseguir les millors qualificacions. Se sentia molt motivada, tenia ganes de superar les anteriors notes. Era qüestió de posar-se a estudiar, treballar a fons i aconseguiria l’objectiu de les millors qualificacions en molt de temps. Estudiava amb il·lusió, llegia amb ganes i memoritzava els punts més importants com mai havia fet. Res ni ningú la podien desviar en aquell moment.

Havia superat els primers exàmens. Les sensacions eren insuperables, sabia que tot li anava rodat. Només quedaven un parell de proves. Tot i la bona feina feta, es començava a sentir cansada mentalment. Va pensar que havia forçat un pèl massa la màquina, però amb un bon treball podria aconseguir l'objectiu final. Si per una cosa destacava era per la seva perseverança en el treball diari.

Només quedava un últim examen, només un. Se sentia feliç, contenta perquè tot anava rodat, però quelcom dins seu no acabava de funcionar. Li costava més de l'habitual concentrar-se, no sabia què li passava, aquella situació era incòmode perquè el cap no li funcionava com sempre. No es tractava de realitzar un bon treball, sinó que era qüestió de concentració, calia trobar una solució, però què i qui li podria aplanar el camí per reconduir el seu nivell d'estudi?

Es posava a estudiar i quan portava uns minuts concentrada, la ment es desviava cap a d'altres coses. Quan se n'adonava observava com tenia el bolígraf sobre els seus prims dits i el feia rodolar amunt i avall com si d'un joc es tractés. S'enfadava amb si mateixa perquè havia tornat a perdre la concentració. S'hi tornava a posar amb vehemència, però al cap de poca estona tornava a jugar amb el bolígraf.

Quan se sentia així, canviava el lloc d'estudi. Primer a la cuina, però es desconcentrava. Seguia a la seva habitació i es tornava a desconcentrar. S'asseia al despatx i li passava el mateix. Va seure a la butaca del menjador i res de res. La ment la tenia desordenada i no podia estudiar en aquella situació. Va pensar en sortir a caminar, alliberar el cap i els pensaments. Es va posar un polar verd, va obrir la porta i va sortir.

A fora hi feia un aire fred i sec, d'aquells que ajuden a relaxar la ment, a dissipar les situacions bloquejades. Semblava que recuperava la concentració. Estava disposada a tornar a casa i endinsar-se de nou en l'estudi per l'últim examen. Se sentia bé, amb ganes, disposada a superar-ho tot i concentrar-se al màxim. Havia recobrat bones sensacions, s'havia relaxat i la ment fluïa com habitualment.

Vaig sentir com la clau del pany girava. Seguidament vaig intuir que entrava. Se la veia animada. Jo restava estirat sobre el sofà. Gairebé ni em va mirar, se la veia tota concentrada amb ganes d'estudiar. Feia aquell posat típic de ni res ni ningú m'aturarà... Quan la veia així m'entraven mil i un pensaments a la ment per fer-la desconcentrar, però aquell dia era diferent, ja que havia denotat que li mancava concentració.

Es va asseure al chaise longe del sofà, la tenia a escassos centímetres. Podia percebre com situava el suport del Ikea sobre les seves cames i començava a estudiar. Jo restava al seu costat amb els ulls tancats i deixant passar el temps. Les fulles dels seus apunts anaven girant impassibles. Ho sentia llunyà perquè a voltes entrava en un lleuger son però que només durava uns segons.

No sabia quanta estona havia passat, però al retornar notava com havia perdut de nou la concentració. El bolígraf tornava a jugar entre els seus dits. Tot i que tenia els ulls tancats, percebia la seva manca de concentració, el passeig no havia tingut l’efecte desitjat, s'havia tornat a bloquejar i la tensió la podia denotar encara que no l'observés. Què podia fer davant d'aquella situació?

Vaig reclinar el cap al seu costat i sense ni pensar-ho les nostres mirades es van creuar. Em va sorprendre com em mirava, no ho solia fer quan estudiava. Li vaig preguntar si la molestava, resposta negativa i em va explicar que anava a finalitzar el sisè capítol i iniciar el setè. Vaig restar al seu costat estirat, observant com anava llegint o memoritzant. Pel meu cap començaven a sorgir idees a mesura que escoltava les pàgines girar.

Vaig fitar-la un moment, tenia cara de concentració però el joc del bolígraf entre els dits, em confirmava que no ho estava tan com semblava o volia fer creure. De tant en tant se li escapava una mirada cap a mi, jo li aguantava per poder inspeccionar el fons dels seus ulls. Va ser llavors quan vaig saber del cert que havia de fer quelcom. D'idees no m'en mancaven, ho havia de fer.

Estirat vaig començar a acariciar-li la cama amb cura. Quan vaig iniciar aquest primer moviment, em va somriure, però es va aprofundir de nou en la lectura del setè capítol. Vaig seguir una estona així, sense més ànim que relaxar-la. Però la ment seguia rumiant què fer i la mà va actuar deixant al descobert una mica de sa suau pell. El dit l'acariciava, els ulls l'observaven, ella seguia llegint, però sabia que li agradava perquè el bolígraf es tornava a moure entre els seus dits.

Els dits lliscaven per aquella petita part del seu cos, m'agradava acariciar-la en aquella situació. No sabia el perquè, però ella seguia concentrada amb els seus apunts. No vaig poder evitar d'inserir un xic més els dits per sota el polar. Amb aquell moviment es va desconcertar i per un moment va perdre de vista el capítol. Va ser com una petita victòria, però havia de fer un pas més.

La mà es va endinsar camí amunt, buscava el contacte dels seus pits. Mentre es movia lentament, el bolígraf va deixar de lliscar entre els seus dits. No ho va fer perquè restés concentrada en la lectura, sinó perquè estigués atenta als moviments de la meva mà. Quan finalment vaig notar el tacte de sons pits, els vaig vorejar per seguidament retirar la mà. Amb un gest de desaprovació li vaig dir que havia d'estudiar.

Resignada va seguir amb el fil argumental del capítol setè que s'estava fent més llarg de l'habitual. No aconseguia estar centrada i lluny d'aconseguir-ho, vilment vaig començar a passar la mà per sobre la roba tot acaronant els pits. M'agradava fer-la patir, m'agradava gaudir-la i volia que el centre d'atenció esdevingues jo en detriment dels apunts. Semblava que ho estava aconseguint i volia anar a més…

La mà seguia acaronant els pits per sobre de la roba. La seva mirada seguia ben concentrada sobre el paper. En un moment, vaig decidir inserir de nou la mà lliure per sota de la roba. Buscava ferventment els seus pits. Els vaig trobar ràpidament, la sorpresa va ser quan només al tocar-los per un sol moment, ja estaven durs, tal i com m’agradaven. Volia desconcentrar-la més que mai.

Seguia llegint com si no passés res, però no era més lluny de la realitat perquè el bolígraf jugava ferventment entre els seus dits. Jo feia el mateix, però amb un dels seus pits. La fitava per veure quan acabava de perdre la concentració, de moment semblava que no. Vaig agafar la punta del pit i el vaig acaronar suaument. Com que veia que  no aconseguia dissipar sa mirada vaig pessigar-lo lleument i en aquell moment va desviar la mirada cap a mi. Era una combinació de luxúria i plaer, sabia què volia i li anava a proporcionar.

Va intentar articular algunes paraules soltes, ho vaig evitar quan amb la punta del dit li vaig acariciar el llavi. No m’en podia estar, havia de treure roba per poder jugar a plaer amb els seus pits. Sabia què volia fer, no només per donar-li plaer, sinó per relaxar sa ment per una estona.

Ja tenia els pits a les meves mans, ara només tocava fruir. Reclinada sobre el sofà, vaig començar a tocar-los. Primer un i després l’altre. La cara d’excitació denotava que allò que feia li era del seu agraïment. No podia evitar posar-me un pit a la boca i començar a xuclar-lo una llarga estona fins que aconseguia arrencar-li els primers gemecs de plaer. Sabia que si seguia així, podria arribar ben aviat al primer dels seus orgasmes.

Els apunts del capítol setè ja no sabia ni on eren, d’una revolada havien caigut de sobre el sofà. Els fulls jeien pel terra del menjador i de fons s’escoltava com qui havia d’estudiar esbufegava a cada nou moviment que li proporcionava la meva boca dins dels seus pits. Amb la mà, jugava amb l’altre pit i la combinació dels dos li conferien un plaer que ressonava per tota l’habitació.

La mètrica de tot plegat comportava que s’hagués oblidat totalment dels exàmens. No podia deixar de jugar ni un sol segon amb un pit i l’altre, ja fos amb la boca o la mà. Era totalment incontrolable el que podia acabar passant. La seva cara de desig no podia deixar de mirar-la. Estava molt propera al primer dels orgasmes després que queixalés suaument un dels pits i el xuclés acceleradament per obtenir la recompensa desitjada.

Com aquell qui diu havia tingut gairebé dos orgasmes consecutius. Però encara desitjava molt més, se li dibuixava a la cara que volia anar cap a una altra dimensió. El capítol setè ja no tenia cap mena d’importància, volia notar-me més, volia més orgasmes, volia fruir molt més i oblidar la tensió que li havien conferit els exàmens. Era la seva oportunitat per deixar la ment totalment en blanc.

L’acariciava suaument deixant passar el temps. Ella em feia el mateix i passava la mà pel ventre, però sense cap mena d’intenció. Després vaig notar com aquella mà seguia el seu camí i s’endinsava dins del meu pantaló. M’incitava a seguir jugant amb ella, ho feia amb calma, però sabia que allò em suscitava i molt. No podia deixar de tocar-me, notava com cada vegada m’excitava més…

Vaig deixar que ella seguís jugant, cada vegada m’entraven més ganes de notar-la i sentir-la. Premia amb força el meu sexe entre les seves mans buscant el meu plaer. Em feia despendre petits gemecs amb la respiració accelerada. Jo seguia estirat sobre el sofà i de tant en tant agafava amb la mà i li premia els pits tot jugant amb ella. Però aquell joc no podia seguir molta estona més.

D’una revolada, la vaig agafar i li vaig desprendre la poca roba que li quedava. La vaig posar entre les meves cames i de cop i volta vaig notar com em va fer entrar a dins seu fins al fons, amb calma, però notant cada anhelada de plaer que deixava anar. La notava totalment excitada, m’encantava estar a dins i com jugava amb mi, sense deixar-me fer res a mi. Em feia patir, però gaudia com mai.

Els seus moviments sobre meu cada vegada eren més profunds. Es movia més ràpid, més incessant, sense deixar de notar-me en cap moment. Arribava més al fons i el seu ritme s’accelerava. Les nostres respiracions anaven compassades al ritme de la penetració. Es movia cada vegada més i més ràpid. Els gemecs eren incessants, els cossos es retorcien de plaer, els dos amarats de suor ens vam deixar anar per arribar al sospir final d’un nou orgasme.

Va caure sobre meu totalment rendida, sense saber què havia de fer. Jo estava igual, però satisfet pel joc que havíem mantingut. Ara només li quedava recobrar l’aire per seguir estudiant una estona més. Va tardar força estona a recuperar-se, havia quedat totalment atordida per aquell seguit d’orgasmes. Mig en broma li vaig comentar si sabia de què anava el capítol setè. Em va somriure.

Coses de la vida, va arribar el dia de l’examen. No sabia com aniria. Es va asseure segura de si mateixa tot esperant l’arribada dels papers amb les preguntes. Quan va veure que gairebé tota la prova anava sobre el capítol setè per un moment es va quedar en blanc. Va agafar el bolígraf i hi va començar a jugar nerviosa, tot recordant passatges de la seva darrera jornada d’estudi. Estava sense saber què posar. Va passar uns minuts i seguia allà mateix sense poder escriure. Finalment, com si res hagués passat, va recordar tot aquell capítol que per ella no només s’havia convertit en una part més dels exàmens, sinó que ho recordaria al pas dels anys.