Vestit d'estiu

Xerràvem de manera animada en aquella tarda d’estiu. La teva vestimenta demostrava la calor de l’època de l’any. Un vestit d’estiu amb tires, de color fosc, et quedava perfecte. A sota no s’hi dibuixava cap roba interior, almenys a simple vista. Seguíem la conversa d’estiu com aquell qui no vol la cosa.

Tot prenent un cafè amb gel, la tarda anava passant, el dia s’anava acabant i les nostres mirades s'anaven  entrecreuant. Si us sóc sincer, no sé pas quin era el tema de fons, però les nostres converses sempre eren animades, amb un munt de somriures. Però aquell dia va ser diferent.

En un moment determinat, et vas asseure al costat meu al sofà. Sense pensar-ho, vas agafar la mà i la vas dirigir a sota el pantaló. Em vas començar a tocar suaument, volies notar com m’anava posant tens al ritme de les teves carícies. El resultat no va tardar a fer-se evident. Miraves efusivament com les teves accions havien aconseguit el teu objectiu últim, que la tensió augmentés.

Estava un xic descol·locat, perquè no sabia com agafar-me aquell primer pas que havies fet. Aquella situació em va recordar una cançó de Els amics de les Arts, Ai Jean-Luc... Ni vaig tenir temps per pensar-ho. Et vas aixecar, vas pujar un xic el vestit cap amunt i et vas seure a sobre meu. Vas començar a notar com els dos ens movíem al mateix ritme. La meva roba evitava que entrés directament dins teu, però la fricció dels dos cossos t’agradava d’allò més conjuntant amb les mans que es posaven a la teva cintura i apretar-te el cul.

Al ritme que et mantenies a sobre meu, vaig decidir posar de costat les tires d’aquell vestit. Et va caure la part de dalt i es va subjectar amb els teus pits. Però volia gaudir d’aquelles mirades i vaig destapar la part de dalt del vestit. Observant com al ritme dels teus moviments cada vegada més clar, tenia els dos pits davant meu. Els podia tocar, jugar, acariciar, eren per mi.

Però just quan em vaig decidir a posar-me’ls a la boca, vas canviar la direcció dels fets. Sense ni pensar-ho, em vas treure els pantalons que portava i vas deixar que entrés directament dins teu, sense ni deixar passar ni un instant, et vas moure a sobre meu, tenies ganes de sentir-ho ben al fons.

Però no vaig deixar passar aquell instant. Havia de tocar els pits, els havia d’acariciar i xuclar molt lentament. Anaves pujant i baixant, marcant un bon ritme, arribant fins al fons. Però cada vegada que em posava el pit a la boca i l’apretava amb els llavis, arribaves fins al fons, fent un crit de plaer d’allò més agradable.

Cada vegada anaves més en augment, no paraves d’entrar i sortir. No podia evitar anar al teu ritme, sentint com els dos gemegàvem. Els teus pits eren meus, el teu plaer era meu, una situació totalment descontrolada. Volies més, estàvem gairebé al límit, fins que els dos ens vam deixar anar enmig d’aquell plaer estival.

Em vaig despertar tot amarat de suor. Què havia passat? On era? En aquell moment ho vaig veure ben clar, no era la realitat, només es tractava d’un somni estival. Qui sap si algun dia et trobaria amb un vestit com aquell i et podria fer gaudir d’aquella manera tan viva com ho vaig fer en el meu somni.