Sorpresa musical

Les 8 del matí. Començava nova jornada. Havia sonat el despertador després d’una nit moguda. Com sempre, volia 5 minuts més de llit. Tot i anar just de temps, no podia evitar aquests minuts de gaudir de la mandra d’un nou dia. Com és habitual, no eren 5 minuts, es convertien en algun més.

Ja feia una horeta que ella havia marxat. Començava abans a treballar. Havia tingut una horeta per dormir una estoneta, però igualment m’havia llevat un xic cansat. Perquè amagar-ho? com era habitual valia molt la pena. No hi havia temps ni per pensar en què havia passat ni en res, calia posar-me les piles perquè sinó sortiria tard de casa. Em vaig dir a mi mateix, som-hi!

Vaig llevar-me d’una revolada, vaig anar al lavabo trobant pistes que ella m’havia deixat al marxar. Sempre m’agradava aquests petits records, però no em podia entretenir molta estona. Així que em vaig vestir, em vaig fer el suc de taronja, em vaig preparar l’esmorzar i per acabar una bona dosi de cafeïna amb un bon cafè.

Eren més de les 8.30, això significava que anava tard. Em vaig dirigir cap al garatge. Obro la porta, obro el cotxe, em trec la jaqueta i m’acomodo al seient del conductor. Motor en marxa i una bona estona per davant per arribar a la destinació d’aquell nou dia. Trec el cotxe lentament, tanco la porta i baixo el carrer immers en els meus pensaments d’aquella jornada de treball.

Engego la ràdio perquè l’havia parat aquella mateixa nit al arribar a casa. No podia ser. Aquella cançó tornava a sonar al cotxe. Com si d’una casualitat es tractés allò em va portar a rememorar el que havia passat durant part de la nit i és que aquella va ser una experiència que recordaré cada cop que torni a sonar aquella cançó.

Fins llavors l’havia escoltat un parell de vegades per la ràdio, però després del que va succeir des del moment que vaig entrar per la porta de casa es convertiria en una cançó de capçalera. Tenia un ritme, una lletra i un moviment que la feia totalment sensual, i després d’aquella nit encara li conferia molta més sensualitat, molts millors records i excel·lents vibracions per encarar un nou dia.

Vaig agafar la via principal. Tenia una bona estona per deixar la ment en blanc. Però aquella melodia només feia que ressonar per tot el cotxe. El meu instint em va portar a pujar el volum de la ràdio i accelerar intentant retrobar tota la sensualitat que havia embolcallat la nit anterior.

Vaig arribar la nit anterior cap a quarts de nou, ara mateix no recordo l’hora exacta. El que tinc clar és que ella aquella tarda havia tingut festa. Havia esperat que arribés a casa després de treballar. No sabia el que em trobaria a l’obrir la porta, de fet tot va ser totalment inesperat…

La clau va girar lentament. Una volta i dues voltes. La porta es va obrir lentament. La meva sorpresa va ser quan la casa estava totalment a les fosques. On era ella? Havia marxat? Un munt de dubtes es van començar a barrejar a la meva ment. La preocupació em va començar a assetjar amb insistència. La porta es va tancar, tot buscant un punt de llum.

Volia tocar l’interruptor perquè la pogués buscar, a les fosques buscava aquell punt de tranquil·litat. La sorpresa va ser quan una mà va agafar la meva, en aquell moment ja em vaig tranquil·litzar. Sabia que era la seva mà, em vaig relaxar per moments. Amb el seu tacte vaig saber que m’havia preparat alguna sorpresa.

En el mateix punt que intentava deixar-me guiar per la seva mà, vaig notar com ella em tapava els ulls. Havia agafat una de les meves corbates perquè seguís a les fosques i no sabés què em tenia preparat. Em va conduir cap al menjador. Em va fer seure al sofà. Seguia sense veure res. No sabia què volia fer, ho podia intuir…però el que va acabar passant va ser totalment inesperat.

Va començar a sonar música. Era aquella cançó que just quan he engegat el cotxe ha sonat. Enteneu ara perquè no em puc estar de pujar el volum i accelerar per recordar la  nit passada?

Coneix la cançó

Sonaven els primers compassos d’aquella melodia sensual. Estava totalment fora de lloc. No sabia què volia fer. En aquell precís moment vaig olorar-la. Estava al meu costat, m’estava observant. Ja en els primers compassos i seguint el ritme de la cançó em va fer un lleu petó a la galta, una mossegadeta juganera al lòbul de l’orella. La tensió anava en augment, no sabia què volia fer amb mi. Finalment, em va descordar la corbata que em tapava els ulls, però la va utilitzar per lligar-me les mans.

La tenia allà davant meu, portava el vestit que havíem comprat junts feia només uns dies. Es va posar davant meu i va començar a ballar al ritme de la cançó. Se’m feia complicat resistir-me als seus moviments. Seguia a la perfecció aquell ritme sensual que cada vegada em feia posar més en tensió.

No aconseguia deslligar-me, de fet tampoc volia, però ella seguia allà davant, movent-se, deixant-se emportar pel ritme. El vestit era curtet i fosc, allò encara li donava més sensualitat a la situació. S’anava movent, quan es girava per fer el moviment encara em tenia amb més tensió. Picava de mans seguint el ritme cada vegada més electrificant. Es va apropar cap a mi i em va deixar sense esma.

Em va xiuxiuejar a l’orella que volia que li descordés el vestit. Es va situar davant meu i només em va deixar l’opció de la boca. Es va asseure sobre meu movent-se al ritme de la cançó, vaig aconseguir apropar la boca a la cremallera i li vaig descordar el vestit tal i com m’havia demanat.

La meva sorpresa va ser quan vaig veure que portava els sostens que li havia regalat només feia dos dies. Es movia al ritme d’aquella cançó que sonava amb persistència al meu cotxe. S’anava traient el vestit a poc a poc. Sensualment. Estava que no podia més. Quan s’havia assegut sobre meu m’havia provocat de mala manera. Encara ho volia fer més. Es va tornar a situar davant meu, a pocs centímetres però sense poder-la tocar. D’aquesta manera s’anava desprenent del vestit. Primer una màniga, després una altra, el vestit mig obert, l’esquena a l’aire i decidia tornar a seure sobre meu.

Volia desfer-me de la corbata per treure-li jo el mateix vestit, però m’encantava aquell joc de la cançó, ella, el vestit i la circumstància. La melodia va arribar al seu punt i final, però ja ho havia preparat perquè sonés la repetició. De nou primeres melodies que ara m’agafaven en un estat de més excitació.

Torna a seure sobre meu, amb l’esquena davant meu, el vestit mig tret. Es va arraulir contra meu per provocar-me una vegada més. La tensió dins meu era latent. No podia fer res, però ella seguia jugant amb mi. Seguia el ritme de la cançó, asseguda sobre meu. Va situar les mans sobre els pantalons i va descordar un botó, dos botons  per aconseguir que baixés una mica la tensió.

Lluny d’això el que pretenia era aprofitar per desfermar tota la meva passió. Es va assentar contra el meu cos i es va anar movent cada vegada amb més insistència amb el so d’aquella melodia. No parava d’anar amunt i avall. Em pensava que em volia embogir, però només es tractava d’un joc.

S’havia pujat el vestit per notar molt més bé el meu cos al seu entrecuix. Em va mirar i em va dir a cau d’orella que feia cara de luxúria. No sé ben bé si era així, però estava al màxim i tenia ganes de posseir-la. La veu de la cantant seguia sonant amb insistència al menjador. Ella es va girar i va seguir jugant amb mi. Es va descordar els sostens per deixar pas als seus pits que queien just davant de la meva cara. 

Me’ls va apropar lentament cap a mi, no podia més, estava al límit. Necessitava sentir la seva pell i no vaig poder evitar de jugar amb ella. El control de la situació era seu i em va permetre el petit plaer de notar els pits a la meva boca. Quan notava que ella perdia el control de la situació, va aconseguir sobreposar-se. Es va retirar suaument del meu costat deixant-me amb més ganes. Llavors es va dirigir al meu coll per jugar amb mi de nou, fent-me gemegar encara més. 

Seguia el ritme de la melodia. Es va despendre totalment de la seva roba interior, però mantenint part del seu vestit. Es va asseure sobre meu i tot ballant va seguir jugant amb el meu cos. El meu sexe estava totalment desbordat. La notava com es movia al ritme de la música. No parava d’anar amunt i avall, però jo no podia fer res, estava lligat i era esclau dels seus moviments.

Em va fer una petita concessió quan em va besar amb totes les forces. Estava a un sol pas de descontrolar-se. La música seguia ressonant pel menjador. Ella asseguda sobre meu, em provocava sense parar. Notava com la tensió estava al seu màxim nivell. A la que podia em posava un pit a la boca, el xuclava i li arrencava algun sospir llarg.

M’anava dient a cau d’orella que tenia ganes de mi. Estava lligat, allò no em permetia agafar el control de la situació. Em tornava a xiuxiuejar que tenia ganes de mi. Encara aconseguia embogir-me un xic més. Al cap s’hi mesclava el tinc ganes de tu amb la cançó.

No podia més. Notava com el seu sexe es fregava amb el meu a un ritme alarmant. La cançó sonava per enèsima vegada, tot i això no en sabia pas la lletra. L’aprendria els propers dies quan la fes sonar al cotxe i recordés tot allò que m’estava passant pel cap aquest matí de camí a la feina.

Em va descordar les mans. Ni ho havia esperat. No vaig poder més. La vaig posar contra el sofà, em vaig despendre del vestit i vaig complir el desig que ella tenia, sentir-me a dins. M’anava movent al ritme de la melodia. Gotes de suor s’anaven esquitllant pels nostres cossos. 

Fèiem cas omís de la cançó. Ara ens deixàvem portar sense control. Un ritme de plaer magnífic. No paràvem de moure’ns. La cançó seguia ressonant al menjador i es confonia amb els nostres gemecs. Cada vegada més persistents, cada vegada amb un ritme més ràpid. Els nostres cossos es movien a la vegada. La melodia estava apunt d’acabar i just quan va sonar la última nota d’aquell ritme ja no vam poder més i ens vam deixar anar.

Va començar a sonar de nou la cançó. Aquella melodia la recordaré durant molt de temps. He arribat a la feina sense ni adonar-me’n. Allà al pàrquing de la feina tinc ganes que  tornis a aparèixer i facis tornar a sonar el ritme sensual.

Pluja, llar de foc i banyera

Era diumenge a la tarda. No parava de ploure. Vaig decidir que el millor era gaudir d’aquell espectacle de la natura amb la llar de foc encesa, la manta i el sofà. Aquesta va ser la primera idea que vaig tenir. Em vaig estirar i vaig combinar el so de la pluja amb el de la llar de foc fins que vaig quedar totalment adormit.

Dormia amb tota la calma del món fins que un fort tro em va despertar. Prèviament una forta ràfega de llum va ser la culpable que em desvetllés, però aquell tro fort va ser l’ingredient definitiu perquè acabés d’obrir els ulls. La pluja era persistent, picava amb insistència contra el vidre. Lluny de voler-me aixecar, vaig seguir gaudint de l’espectacle de la natura amb l’escalfor de la llar de foc de fons.

Quan anava a tornar-me a endormiscar, de nou un fort terrabastall va trencar la meva tarda de diumenge. Una nova ràfega de llum, un nou tro i el vidre va tornar a trontollar amb més virulència que l’anterior ocasió. Mig desvetllat vaig aixecar-me un moment perquè la llar de foc s’estava apagant i no volia renunciar a un dels meus principals plaers per aquella tarda.

Un cop fet s’em va ocórrer una nova pensada per aquella tarda, tenia ganes de fer-me una bona banyera. Vaig obrir l’aixeta perquè anés rajant l’aigua i s’escalfés lentament. Vaig abocar-hi una mica de crema per fer escuma, vaig engegar el calefactor i només era qüestió de minuts perquè m’hi pogués posar a dins i seguís gaudint d’aquella tarda de diumenge.

Vaig començar a despullar-me, no és que portés molta roba, però ho vaig començar a fer. Vaig aixecar la cama per situar-me perfectament dins de la banyera i en aquell precís moment va sonar el timbre. Un munt d’interrogants van començar a sorgir, qui podria ser? Però si està plovent! Ningú amb dos ulls de seny seria capaç de sortir aquella tarda de diumenge i més amb la que estava caient.

Vaig posar-me el primer que vaig arreplegar, era el barnús que tenia preparat per quan acabés. Amb només allò vaig i amb poca empatia em vaig dirigir cap a la porta. Vaig obrir la portar i allí davant hi havia una noia, tota molla de dalt a baix. Només feia que tremolar. La vaig agafar i la vaig fer passar cap a dins de casa.

El primer que se’m va ocórrer va ser posar-la davant de la llar de foc perquè entrés en calor. Vaig agafar una manta taronja que tenia sobre el sofà i la vaig tapar perquè es recuperés quan abans millor. Lluny de semblar que es recuperés, seguia tremolant amb insistència. Estava totalment xopa. La llar de foc no complia amb les meves expectatives. Calia idear un pla b.

El motiu de les seves tremolors era la roba xopa que portava a sobre. Llavors va ser quan se’m va ocórrer d’aprofitar la banyera que havia preparat perquè es reanimés. La vaig conduir fins a la banyera. Li vaig treure la manta i després em vaig disposar a despullar-la. Potser allò no era el més ètic, però volia que entrés amb calor i es recuperés quan abans millor.

La vaig despullar totalment, la vaig endinsar dins de l’aigua i mica en mica es va anar refent. Li vaig començar a tirar aigua pel damunt perquè anés recuperant el sentits.  Anava perdent la tremolor i lluny d’estar malament, semblava que anava recuperant el color de la cara i els sentits.

Vaig seguir amb els exercicis per reanimar-la. Assegut al costat de la banyera li anava tirant aigua pel damunt. Les meves mans anaven recorrent tot el seu cos, sense cap  més ànim que no fos el de reanimar-la i que abandonés la tremolor. Passava les meves mans per les cames, pujava, baixava, tornava a pujar cap al ventre per seguir recorrent els seus braços.

Al tocar la seva pell notava com ella s’anava reanimant. Em va mirar amb una mirada càlida, ja s’havia refet totalment. La banyera havia anat perfecte, ja estava gairebé recuperada al 109%. En aquell precís instant va deixar anar un gràcies i un no paris de passar-me la mà per tots els racons del meu cos.

Vaig decidir que havia de seguir amb aquells massatges relaxants. La mà seguia dins de l’aigua. Estava ben calenta. Es va dirigir cap als peus i va anar pujant a poc a poc. Les cames es deixaven portar per enmig de l’escuma. Pujava a poc a poc la mà, recorrent la seva pell, passant pels genolls, pujant una mica més. Les mans recorrien el seu entrecuix. Les cames es van anar movent, volien que el contacte de l’aigua calenta i les meves mans anessin a més.

M’anava excitant a mesura que les meves mans seguien jugant amb el seu cos. S’havia oblidat totalment de les tremolors i ara el que feia era fruir de l’espectacle de les meves mans i de la banyera calenta. No me’n vaig poder estar i aprofitant que tenia les mans a l’entrecuix les vaig pujar un xic més per notar quina reacció tenia…lluny de tancar les cames, va deixar que jugués amb ella per deixar anar un lleu esbufec.

Va decidir obrir-me el barnús, me’l va mig treure fins a deixar-lo caure a terra. Va observar amb parsimònia com estava totalment excitat. Es va situar un xic endavant per deixar-me espai perquè pogués entrar dins de la banyera. Els dos ens vam situar dins de l’aigua calenta, era el moment de seguir gaudint d’aquella banyera.

Darrera seu, les meves mans van començar a jugar amb els seus pits. Els anava tocant, jugant amb ells i els hi anava passant aigua i escuma per excitar-la un xic més. Aprofitant aquella situació anava jugant amb el seu coll per darrera. Fins i tot vaig decidir mossegar-li suaument l’espatlla. Ella m’ho va recompensar amb un nou esbufec.

Es va posar contra el meu cos per notar com m’estava totalment excitant. Anava apropant el seu cos cap a mi per notar-me. Aquell gest el vaig premiar agafant els pits a les meves mans, deixant que gaudís de com els anava prement. Tirava el coll cap a enrere perquè tingués via lliure per fer el que volgués.

Una de les mans seguia jugant amb els pits, la boca no es movia del coll, les espatlles i tot el que tenia al seu abast. La mà que havia quedat lliure es va dirigir amb tota la decisió del món per situar-se a l’entrecuix. Amb el contrast de l’aigua calenta, va començar a notar com els dits jugaven sense parar amb el seu entrecuix. Els esbufecs anaven a més, el seu cos s’anava arquejant cada vegada més.

La seva mà, va buscar el meu punt àlgid de plaer. Hi va començar a jugar amb la punta dels dits. Estava totalment excitat i em feia despendre els primers gemecs a la banyera. No hi deixava de jugar, buscava el punt de plaer amb insistència. A mesura que m’anava excitant més i més, la meva mà s’endinsava més dins seu. No parava d’entrar i de sortir amb els dits. La seva mà cada cop anava a un ritme més frenètic. Per la meva part, feia el mateix, els dos impregnàvem el mateix ritme donant-nos plaer màxim.

Els dos cossos seguien immersos dins de la banyera. L’aigua calenta, l’escuma, el plaer… eren els ingredients perfectes per aquella tarda. La vaig aixecar perquè tenia ganes d’ensabonar-la. Vaig obrir l’aigua calenta, però el primer raig va ser fred, un fet que la va agafar totalment desprevinguda. Vaig aprofitar el seu esglai per començar a fregar-li els pits amb les meves mans. Cobrien part d’aquell espectacle amb massatges suaus, però precisos. M’agradava acariciar-la i ensabonar-la. 

Ella va agafar el sabó per dirigir-lo cap al meu entrecuix. Notava com m’anava accelerant. Tenia tot el meu plaer a les seves mans, no m’en podia estar. Anava pujant la tensió. Em tenia a les seves mans. Va agafar l’aigua i em va treure tot el sabó que hi havia pel meu cos. Per la meva part vaig fer el mateix, li vaig passar la mà per tot el seu cos, fruint dels seus punts més calents.

Els dos estàvem totalment excitats. Ella es va girar sigil·losament per deixar el sabó. Aquell fet el vaig aprofitar per encarar-la contra la paret. No podia esperar més, necessitava entrar dins seu. L’excitació era màxima. Ella es va resguardar contra la paret per notar com em situava preparat per entrar dins seu. Notava tot el meu vigor que estava preparat per donar-li el plaer que desitjava.

Sense ni pensar-ho, es va atansar cap a mi i va fer que entrés d’una vegada i fins al fons. Tenia moltes ganes de notar-me a dins. Es movia ràpidament. No deixava passar l’ocasió per quedar-se al punt més al fons del seu plaer per notar tot el meu vigor dins seu. Després jo començava una sèrie de moviments fets amb força. Tenia la necessitat de saciar-me i ella buscava el mateix.

No sé pas com, però jo estava assegut en un dels costats de la banyera i a ella la tenia a sobre. Manava sobre el meu cos, em conduïa cap al punt de plaer màxim. No parava de moure’s, els esbufecs no paraven d’arribar per part dels dos. Ella gairebé cridava quan notava que estava ben al fons. Ja no podia aguantar massa estona més, necessitava deixar anar tot el plaer que portava a dins com si fos l’escuma que hi havia repartida per la banyera. Els dos cossos vam quedar extasiats. Ens havíem deixat portar i havíem arribat al punt màxim de plaer.

Encara avui em pregunto, com aquella noia va anar a parar a la meva banyera. Era la meva tarda de pluja, de llar de foc i de banyera, ella no havia entrat en la meva previsió, però sorpreses com aquella sempre són grates de recordar. 

Ritme frenètic a l'oficina

El telèfon no parava de sonar, era un dia frenètic. Tots anàvem a un ritme vertiginós. Faltaven 25 minuts per la mitjanit i aquell mateix dia havíem de tancar l’operació més important per la nostra empresa. Tothom estava al peu del canó, ningú defallia. La tensió es notava en l’ambient.

Ningú parava quiet, ara aquí, ara allà, agafar el telèfon, respon a les trucades de la direcció. Dubtes i més dubtes. L’adrenalina anava a flor de pell. Ara aquí, ara allà. Passàvem un al costat de l’altre. Ens tocàvem sense voler, però allò no importava, calia tancar com fos l’operació més important. Després arribaria el relax, la calma, el silenci de l’oficina, però de moment calia posar tot l’esforç per aconseguir l’objectiu final.

El temps volava. No parava d’anar amunt i avall. Era un ritme frenètic. Ja no sabia ni on era ni què feia. Era una situació totalment descontrolada. Tot i això, les forces em mantenien ferm però amb la convicció que quan toquessin les 12 de la mitjanit i tanqués gairebé 20 hores de treballar sense parar, cauria en rodó al mig de l’oficina. Però no podia pensar en allò sinó en resoldre tots els problemes que anaven sorgint.

Faltaven només 10 minuts perquè s’acabés el termini per tancar l’operació. Em passaven trucades constantment, ara de Nova York, després de la City a Londres i quan penjava en rebia una dels meus caps per preguntar com estava tot plegat. Llençava el telèfon perquè el meu cap estava apunt d’esclatar. Era tanta la tensió que es respirava a l’oficina que no sabia si podria aguantar aquells 10 minuts que quedaven per acabar.

Vaig decidir no agafar cap més trucada. No volia parlar amb ningú. Just en aquell moment arribava l’operació gairebé tancada al meu mail. Li vaig dir a la meva companya que no em passés cap més trucada. Ningú em podia interrompre. M’havia de concentrar al màxim per llegir aquella documentació. Només faltaven 10 minuts i sinó hi posava remei no podria tancar l’operació.

Quan la resta de companys es van assabentar que havia rebut el mail que havia de ser definitiu, l’oficina es va quedar amb un silenci absolut. Només es notava una tensió que es podia tallar amb un ganivet. Ningú obria boca. De tant en tant, s’escoltava com movia una tecla per corregir quelcom que no estava bé. 

Només 3 minuts i tot s’hauria acabat. No feia ni cas de quina hora era. Ningú es movia. Es quedaven en tensió asseguts a les seves respectives taules. Què passaria? Aconseguiria resoldre totes les errades que hi havia en aquell document? Tempus fugit, però no podia pensar en allò.

Dos minuts i sonarien les 12 de la mitjanit. Ningú era capaç d’articular una sola paraula. Seguia immers en la redacció definitiva de la proposta. Si algú hagués parat bé l’orella s’hauria adonat com tots els cors del personal de l’oficina anaven al 109%. Era una tensió màxima, però no em podia desviar ni un sol moment d’aquell document, de l’operació més important per la nostra empresa.

Mancava un minut. Les agulles del rellotge de paret de l’oficina anaven caient mica en mica. Ningú gosava preguntar-me en quin punt del document estava. Seguia amb la mirada capficada en aquell munt de lletres. Ningú obria boca. Només 30 segons, el silenci es va trencar de sobte.

El telèfon va sonar amb insistència. No parava de sonar, era un so eixordador. Van agafar el telèfon amb la por d’interrompre la meva tasca. Era el director general que no ens donava temps per més. Just en aquell moment em vaig aixecar de la taula i vaig cridar, “ja està! El document s’ha enviat sense problemes!”

L’oficina va esclatar amb un gran rebombori. Després de més de 20 hores treballant per aquella proposta que ens havia arribat la matinada abans vam aconseguir tancar el major projecte que mai havia fet la nostra empresa. Tothom s’abraçava, era una festa. La tensió s’anava canalitzant a poc a poc amb l’alegria de tots els que estàvem a l’oficina. Ho havíem aconseguit.

Vaig sortir del despatx per agrair la feina que havia fet tothom. La meva feina encara no havia acabat. Calia imprimir tot el document i enviar-ho ràpidament cap a la City perquè rebés el vistiplau definitiu. Vaig decidir que tothom deixés l’oficina. Els vaig emplaçar perquè anessin a un bar proper a fer unes copes i celebrar aquell triomf tan important per la nostra empresa.

Em vaig quedar sol al despatx. No s’escoltava ni una mosca voleiar. Estava sol per acabar tota aquella tasca feixuga. Ja passaven 5 minuts de la mitjanit i de nou em vaig concentrar en aquell document per imprimir-lo i fer-lo sortir com més aviat millor. No em podia entretenir massa.

Passaven els minuts i les meves forces anaven minvant. Trobava qualsevol excusa per seguir al peu del canó. Ja portava una bona estona i vaig aixecar el cap per escoltar les busques del rellotge de paret que ja marcaven passades les 00.30. No em podia encantar sinó el projecte quedaria en no res. L’últim esforç era cosa meva, de ningú més.

Ja estava, ja havia acabat. Ho tenia tot fet. Vaig anar a l’opció d’imprimir i de cop i volta el silenci de l’oficina es va trencar amb el so de la impressora que anava deixant anar fulls. Un darrera l’altre. El document anava sortint a poc a poc. Em vaig aixecar de la cadira enmig d’una oficina sola, on no hi havia ningú. La llum era tènue. De fet, vaig donar ordres que apaguessin la majoria dels llums de l’oficina.

Restava al costat de la impressora gran que feia funcions de fotocopiadora. De sobte, vaig notar una presència que es dirigia darrera meu, sense fer soroll. Les fulles seguien sorgint de dins d’aquell aparell sense donar-se treva, però vaig denotar com algú cada vegada s’apropava més a mi.

El sentit de l’olfacte el tenia molt desenvolupat. Quan aquell rostre el tenia gairebé a sobre meu, vaig saber qui era només per l’olor que desprenia. La seva veu suau em va fer tornar a la realitat. M’encantava l’olor del perfum que portava. Ella no ho sabia, però sempre em quedava embadalit amb la flaire que desprenia el seu cos. 

Tota la tensió ja s’havia acabat. La última fulla del document ja s’havia imprès. El meu cos es va relaxar totalment, però aquella olor em va fer despertar els meus instints més bàsics. Necessitava descarregar tota la tensió del moment. Cada vegada l’olorava amb més insistència. Vaig posar tot el document en un sobre, el vaig fer baixar per un conducte especial perquè l’enviessin i a partir d’aquell moment ja em podia deixar anar.

Em vaig girar de sobte cap a ella. D’una revolada la vaig portar cap a mi. Em vaig aferrar cap a ella com mai ho havia fet amb ningú. Tenia ganes de notar aquell cos per deixar anar la tensió de les últimes hores. Els desitjos de molt temps ençà van sorgir a l’oficina. Teníem una connexió que va sorgir amb tota la seva contundència en aquell moment.

Ella portava una faldilla grisa amb una camiseta del mateix to, tot ben conjuntat amb unes botes. Ni m’havia fixat amb tot el dia de com anava vestida però quan em vaig atansar a sobre d’ella, la vaig fitar de dalt a baix per deixar sorgir tota la tensió d’aquell dia. Ella es va deixar fer, sense contemplacions. La tenia allà, al costat de la fotocopiadora. Restava immòbil.

Vaig començar a jugar amb el seu cos sense ni pensar-ho. Desitjava entrar dins seu sense cap mena de contemplacions. Era el moment i la passió ens guiava el camí a seguir. Jugava amb el seu coll amb frenesí. No parava de buscar els seus punts més càlids. El coll i l’orella eren els primers centres de la meva atenció. No podia parar de jugar-hi i a l’hora d’olorar-la. Tot allò em perdia, estava totalment descontrolat.

Ella m’anava dient que no la provoqués, però a la que alleugeria una mica el ritme, aprofitava per jugar amb el meu coll i provocar-me com mai havia fet. De nou, em tornava a descontrolar. No vaig poder evitar posar-la contra la fotocopiadora fent que notés tot el meu pes sobre d’ella. Temps li va faltar per descordar els pantalons i posar sense problemes la mà per dins per provocar-me encara més.

En aquell punt vaig decidir posar la mà per sota la camiseta. Buscava amb frenesí els seus pits. Els volia acariciar. Estaven totalment preparats per denotar com la meva mà els anava tocant, com jo els anava fruint. Sense ni pensar-ho, la camiseta va saltar pels aires. Un dels pits va quedar a la meva vista i vaig començar a succionar-lo sense parar. Ella per la seva part no parava de jugar per dins dels pantalons. L’excitació era màxima i la fotocopiadora era testimoni de tot plegat.

Seguia jugant amb els pits, el coll, l’orella, amb ella i només ella. No podia refrenar els meus instints bàsics. Havia aconseguit baixar-me els pantalons i tenia tota la font del meu plaer a les seves mans. Vaig deixar de banda els pits, el coll i l’orella. Tenia ganes de notar què hi havia sota la faldilla.

Les meves mans van començar a jugar amb les seves calcetes. No podia parar de fer entrar i sortir les mans. Notava com ella estava totalment excitada. La posava contra la fotocopiadora i ella notava per sobre com tot el meu plaer tenia ganes d’entrar fins al fons. No em podia refrenar. Tenia la necessitat de dipositar tota la tensió a dins d’ella.

A cau d’orella em va xiuxiuejar que em volia sentir a dins. Allò en aquell moment va ser tota una invitació per arribar al màxim dels plaers. La vaig pujar a sobre la fotocopiadora. Li vaig treure les calcetes i sense ni pensar-ho ni un sol moment vaig entrar amb tota la força fins al fons del plaer. No va poder evitar deixar anar un llarg sospir. El silenci de l’oficina es va trencar totalment, els dos cossos estaven desbocats. No parava d’entrar i sortir amb força. No podíem parar de gemegar.

La fotocopiadora notava el pes de les meves embranzides a dins seu. Cada cop anava més i més al fons. La meva boca tenia el seu llavi a dins i només feia que preme’l a cada nova embranzida que feia. D’aquesta manera evitava que pogués cridar. Però els esbufecs d’un i l’altre i les gotes de suor no paraven de sorgir dels nostres cossos. El ritme era frenètic.

De sobte, la fotocopiadora es va posar a imprimir de nou. Aquell ritme ràpid amb ella a sobre, els fulls anar sortint i el meu cos que no parava d’entrar i sortir van provocar que anés cada vegada més ràpid. Ja no em feia res deixar anar un llarg esbufec. Ja no em feia res arribar al punt màxim de plaer. Ho volia i ella també ho volia. Ja no ho vam poder evitar. La tensió era màxima. El ritme d’entrar i sortir era tant alt que en qüestió de segons ens tornaríem a relaxar al igual com quan havia dit que la proposta ja estava feta. Una sèrie de moviments ràpids ens van portar al punt màxim de plaer. Tota la tensió ja s’havia esvaït. Els dos cossos romanien units sobre la fotocopiadora. El so de les fulles sorgint del seu interior seguia, però nosaltres ja havíem aconseguit deixar-nos anar i canalitzar el ritme frenètic de les últimes hores a l’oficina. 

El despertar del paller

Assegut a l’era de casa, gaudeixo de les últimes aclucades d’un dia d’estiu. El dia es va acabant i m’agrada observar com es va enfosquint. Cada vegada el dia s’escurça més, senyal inequívoc que ens dirigim cap a la tardor, tot i això, encara fa calor. En aquests moments de relax són quan apareixen mil i un records de quan era petit.

Aixeco un xic la mirada i observo el paller. Per ell sembla que no li han passat els anys, potser un xic més abandonat que quan teníem més activitat ramadera a casa, però segueix allà impassible al pas del temps. Deixo l’era, per apropar-me a fer-hi una ullada. En aquest moment es repeteixen algunes imatges que vaig tenir quan era més jove i hi passava llargues estones.

Quan no era més que un nin, m’agradava passar-hi llargues estones, estirat sobre la palla o bé amagat. Un dels meus llocs preferits era quan el paller estava ple de  bales de palla i el carro era l’únic indret que quedava lliure. Al seu interior hi havia una mica de palla, el que el feia confortable tot i que fa anys que d’allí no es movia, però era un element més dels meus paisatges infantils.

M’endinso dins del paller i veig com ja no hi ha bales de palla, però encara hi ha restes de temps passats. M’aturo i observo el carro, quins records i quines experiències viscudes. Tinc un petit flaix que em transporta a una de les primeres experiències que recordo. El carro era el meu amagatall preferit i a vegades s’hi amagaven sorpreses.

Recordo que era un dia d’estiu, com avui. Cap al vespre i quan la calor començava a afluixar m’agradava amagar-me dins del carro, aquell era el meu espai, pocs coneixien el meu amagatall secret. La meva sorpresa va ser aquell dia d’estiu quan vaig gaudir d’un moment de plaer.

Estava estirat al carro, deixant anar la ment. De sobte, vaig sentir unes rialles que s’acostaven cap on era jo. Aixecant un xic la vista, vaig poder fitar que era una parella que s’adreçava cap a dins del paller. Els vaig observar com els dos s’anaven apropant i passaven per davant meu, sense adonar-se que algú els podria estar observant. La  meva respiració gairebé ni s’escoltava, no em volia moure, volia saber què acabaria passant en aquell paller.

Seguia immòbil. Per la meva ment passaven mil i un pensaments. En aquell llavors, era un adolescent, coneixia algunes coses sobre el sexe, poques, però mai m’havia trobat en una situació com aquella. Mentre recordo aquell passatge de la joventut, em situo en la mateixa posició sobre el carro, per seguir rememorant el despertar del paller.

Recordo perfectament com la parella es va anar endinsant cap a dins del paller. Tot i haver-hi molta palla, van aconseguir trobar un lloc on estirar-se. M’ho seguia mirant des de la distància, aquell espectacle era digne de veure. Es van estirar sobre un tou de palla que hi havia i van començar a jugar amb les seves boques.

Primer s’anaven besant lentament, semblava que no tenien pressa. Com adolescent que era, m’agradava mirar què passava. Em fixava en la noia. Ja en aquell moment em quedava amb els petits detalls. Ella vestia un vestit curt d’estiu, en canvi ell anava amb uns pantalons curts i una camiseta. 

Seguien amb el seu joc dels petons, ell anava jugant amb el seu coll, les seves orelles, però les seves mans eren inquietes. Van començar a passejar-se per sobre el vestit, i s’anaven aturant quan trobaven quelcom interessant. Primer va gaudir dels pits de la noia, els acariciava per sobre la roba, ella gaudia d’aquell moment i de les sensacions que li conferien quan jugava amb el seu coll i notava com la mà anava prement cada cop més  fort els seus pits.

El joc seguia i jo tenia els ulls oberts com taronges. No podia parar de mirar, aquella imatge em provocava reaccions al meu cos. Estava descobrint que m’agradava observar aquella parella. Tot i el pas del temps, ara quan recordo aquell moment, observo com la reacció que tenia llavors era la mateixa que tinc ara mateix.

De sobte, el noi va passar a l’acció. No en tenia prou de prémer els pits, de jugar-hi, de veure com ella s’anava accelerant mica en mica, quan va decidir anar un pas més enllà. La mà va baixar cap al ventre, no podia parar de baixar i jo no podia parar d’observar cap on volia anar. Ara ho sabia, però en aquells moments la meva innocència no imaginava què buscava entre les seves cames.

El noi va començar a acariciar les cames, però allò només era una excusa, perquè el que realment volia era endinsar-se dins de la seva pell per comprovar l’estat d’excitació de la noia. Amb els ulls ben oberts, vaig comprovar quines eren les seves intencions. El vestit anava pujant lentament fins que la mà es va apoderar totalment del seu entrecuix.

Ella no parava de flexionar el cos, de respirar cada vegada de manera més accelerada. Fruïa com mai d’aquell espectacle del despertar del paller. La mà seguia el seu camí irrefrenable cap a la part més preuada d’aquella noia. Vaig notar que havia arribat al seu objectiu quan ella va deixar anar un lleu i sostingut crit de plaer. Fins i tot jo em vaig accelerar, no sabia què passava però volia seguir mirant què acabava passant.

Segueixo dins del carro, estirat. Tot i haver passat molts anys, la meva mirada segueix mirant cap al mateix punt on s’havia estirat la parella. Tot i la distància en el temps, recordo perfectament cada moviment dels dos, aquell record m’està conferint un alt grau d’excitació. La meva ment vol seguir recordant què feia la parella.

Seguia observant a escassos metres, quan de sobte vaig començar a dibuixar una sèrie de jocs entre la parella. Ell no deixava de jugar per sota el vestit, la mà es movia amunt i avall. Ella no perdia el temps i va aconseguir despendre’s de la camiseta del noi. Va començar a petonejar-lo pel pit i pel coll. Ell no defallia en el seu intent d’inspeccionar sota el vestit, les calcetes d’ella ja gairebé eren fora. Havia aconseguit fer-les baixar i tenia via lliure per acariciar el que volgués.

Ella per la seva part, seguia buscant per sobre els pantalons. Anava acariciant, però com aquell qui diu no feia falta. Ja veia que els pantalons el molestaven, per això va decidir descordar-los i donar via lliure al punt de plaer. Quan vaig veure allò, vaig quedar ben enlluernat, l’espectacle era digne d’admirar i l’excitació que m’anava donant era més i més gran. No em perdia cap mena de detall, volia saber què acabaria passant.

De cop i volta, ella va aconseguir despendre’s de la poca roba que li quedava al noi. Es van seguir rebolcant sobre la palla. Jugaven, reien, somreien, sospiraven, era tot un joc i un espectacle per admirar. La situació encara anava a més. Ella no se’n podia estar, el va deixar immòbil sobre la palla i es va situar sobre seu.

Els meus ulls oberts com taronges, observaven com ella el buscava. Els dos van deixar anar un llarg sospir, ell havia entrat dins d’ella sense cap mena de problema. Ella arquejava el cos cada vegada que ell aconseguia entrar al punt més àlgid del seu plaer. Jo tenia molta calor, encara tinc gravada a la meva ment els arquejos que feia la noia cada vegada que arribava al fons. Els moviments ràpids i precisos, els gemecs cada vegada més persistents, el plaer s’apoderava de la parella i jo observant tot aquell espectacle.

Em costava contenir la respiració. Però havia de fer-ho perquè sinó em podrien descobrir. Era la última cosa que volia, havia de seguir gaudint d’aquell espectacle. Cada vegada els dos cossos s’unien més al fons, ella gemegava amb força i ell deixava anar uns sospirs que denotaven el seu estat màxim de plaer. Cada vegada la noia s’arquejava més, el ritme era més ràpid, no podien parar d’entrar i sortir. Les mans del noi, premien amb força els pits.

Recordant tot aquell episodi, fa que el meu estat d’excitació arribi al màxim. He tancat els ulls per seguir recordant com va acabar tot aquell espectacle, però hi ha coses que no les puc amagar. Sota el pantaló d’estiu s’amaga una font de plaer que ara no puc evitar i que no tinc intenció d’amagar.

La parella entrava i sortia cada vegada més ràpid. La noia ja anava pel seu segon orgasme, ell encara podia aguantar una mica més, però era qüestió de segons perquè arribés al seu punt i final. Ella li buscava el punt més profund per conferir-li tot el plaer que necessitava. Amb els gestos, gemecs i sospirs d’un i altre s’aventurava que el final estava per arribar. Ell estirat sobre la palla, ella estirada sobre el seu cos s’havien deixat anar en un últim sospir. 

Es van relaxar durant uns minuts sobre el paller. El dia gairebé ja havia fosquejat totalment. Es van escoltar uns sorolls i allò va fer que la parella es vestís ràpidament. Sense ni pensar-ho es van posar la roba com van poder i van marxar del despertar del paller. Jo com que ja coneixia aquells sorolls ni em vaig immutar. Quan van haver marxat, vaig tornar cap a casa que era tard.

La meva ment torna al present. Segueixo estirat sobre el carro, però l’excitació dels records d’aquell dia encara es poden fitar al meu cos. Necessito relaxar-me una mica, abans de tornar cap a casa. Ja ha fosquejat i em disposo a obrir els ulls. La meva sorpresa és quan observo que no estic sol.

Ella esta allà, m’ha estat observant durant tota l’estona que m’he estirat sobre el carro. Allí davant meu, em mira impassible, esperant que reaccioni d’alguna manera. S’asseu al costat del carro i em pregunta què he estat fent. Com és que el meu cos amaga aquell estat de desig. La miro i li  pregunto si vol saber què ha passat.

S’apropa al meu costat. La meva excitació segueix el seu curs. Ella porta un vestit d’estiu, igual que la noia d’aquell dia. La fito de dalt a baix, li dic que s’apropi cap on sóc jo, que li explicaré una història. Ella lentament para bé l’orella, s’asseu al meu costat, al carro.

Començo a explicar-li que vivia allà mateix. Aquell paller guardava moltes històries que havia viscut de petit. Entre una d’elles hi havia la que us acabo d’explicar. Té les cames estirades al meu costat, jo de costat vaig rememorant de nou tota la història. Ella va escoltant atentament. No es perd cap mena de detall. A mesura que la història va avançant, m’escolta més atentament. No puc amagar en cap moment el meu estat d’excitació que és ben visible als seus ulls, però ella fa com si res, té interès per la història d’aquell nen i la parella.

Segueixo explicant els detalls de la trobada amb la parella. Les meves mans no poden evitar anar pujant lentament per les seves cames. La pell és fina i com que tinc les mans iguals de fines, puc pujar sense cap mena de problema. Ella es mostra impassible, deixa que les meves mans vagin pujant a poc a poc, sense presses. Per la meva part, segueixo explicant la història.

Quan gairebé arribo a sota el vestit, decideixo seguir inspeccionant per sota la roba, la meva sorpresa és quan no hi ha cap mena de roba, ha vingut només amb el vestit posat. Els dits llisquen amb suavitat per sobre del seu sexe. Miro de concentrar-me al màxim per seguir fil per randa la història que li estic explicant. És molt complicat concentrar-se en aquesta situació.

Segueixo jugant amb ella, noto com la seva atenció va minvant per moments. La mà juga a plaer sota el seu vestit. Acaricio sense parar. Just en el moment que li  explico que el cos de la noia s’arquejava, deixar anar el vestit que sosté sobre el seu cos amb un sensual moviment per desfer el fil que l’aguantava. Quedo totalment de pedra al veure aquesta imatge.

No puc seguir explicant la història. Paro en sec i la meva boca es dirigeix directament cap al seu entrecuix. Vull donar-li paler, vull que gaudeixi al màxim, vull notar-la com entra dins meu, sense més, vull reviure aquella història de petit. Ella ja no està gens impassible, es deixa portar per la circumstància. Arqueja el cos cada vegada que nota que la llengua o el dit entra dins seu.

La giro i em poso sobre seu. Acaricio tota l’esquena, baixant a poc a poc, sense pressa, gaudint de cada centímetre d’aquella pell fina però que ja està amb un grau de suor. Segueixo baixant, el meu objectiu és jugar amb el seu darrere. Les mans agafen amb força aquella part del seu cos, no s’ho espera i ella  deixa anar un llarg sospir.

La boca va baixant, tinc ganes de jugar amb aquella part del seu cos. Mossegades lleugeres, després premo les mans contra el seu darrere i hi faig algun copet suau perquè el plaer sigui major. Ella gemega cada vegada més sobre el carro. Estirada cul amunt, li obro suaument les cames i ella nota com pel seu darrere s’hi passeja el meu punt de plaer. M’encanta jugar en aquesta posició. Ella sembla que s’ha oblidat totalment de la història.

Cada vegada que nota com jugo entre les seves cames, ella deixa anar un esbufec de plaer. Cada vegada que ho substitueixo per les meves mans o dits, deixa anar un sospir. Cada vegada que li mossego el darrere deixa anar un lleu crit que li confereix un plaer màxim.

Ja no puc, ni vull aguantar molt més. Necessito sentir-la a dins. D’una revolada, la faig girar, sense ni pensar-ho em situo mig assegut sobre el carro. A ella la dirigeixo perquè s’assegui sobre meu. Sense ni pensar-ho em fa cas. Entra tota de cop, ella deixa anar un sospir que m’entra directament per les meves orelles. Sentir-la gemegar d’aquesta manera em dona un grau d’excitació màxima. 

Entra i surt sobre meu, ella dirigeix el ritme, sense presses, però entrant fins al fons. No puc deixar de gaudir en aquest moment. Em va  dient coses a cau d’orella. Jo sospiro sense parar. M’entretenc a jugar una mica amb els seus pits, els mossego, i ella incrementa el ritme.

Em té tot dins seu. Les dues boques s’uneixen per seguir gaudint d’aquell moment. Li mossego el llavi cada vegada que entra al punt màxim de plaer. No ens podem contenir de la situació ni del moment, ens deixem portar sense més. Els sospirs ja s’han convertit en gemecs en tota regla. No puc parar d’entrar i sortir, no em puc contenir molta estona més en aquella situació. Ritmes ràpids, gemecs profunds i finalment em deixo anar totalment arribant al punt i final.

Quan els dos reposem sobre el carro, descansant d’aquesta nova situació al paller, ella em pregunta si li puc acabar d’explicar la història. Recordo exactament el punt on l’havia deixat. Segueixo relatant els fets de la meva adolescència en aquest dia d’estiu de fa anys, però que avui volia recordar. 

Gotes de...

Estava mig adormit. Era un dia amb molta xafogor. Dia tapat, cel gris, amenaça de pluja, quatre tronades i alguna gota, però aquella fina pluja que havia caigut no denotava una sensació de frescor, sinó ans el contrari, una sensació de més calor, més xafogor, de sentir-se més pesat. L’opció era seguir tirat al sofà, sense fer res, esperant que definitivament la deixés caure per donar la satisfacció de l’aire fresc que recorregués les seves cames…

Res semblava que havia de canviar. Les gotes de suor a causa de la xafogor li seguien caient per la cara. El mòbil a un costat, el televisor apagat en un altre i ell al centre d’atenció d’aquella habitació amb un ambient carregat. Tancava els ulls i imaginava com estaria al mig d’un camp en plena natura, amb una suau brisa…però la realitat era molt diferent.

Els ulls se l’hi anaven tancant, quasi s’havia adormit quan de sobte va irrompre quelcom a la seva pesada tarda, un missatge. Va rebre’n un al mòbil, es va aixecar gairebé d’un bot perquè allò no s’ho esperava. Qui coi li enviaria un missatge en una tarda pesada i xafogosa com aquella? Ni idea, la qüestió que va fer un lleu moviment i va mirar la pantalla. Era ella. 

El cotxe no li arrencava i a més la cobertura des del punt on estava era molt minsa, però havia aconseguit un xic de 3G per poder enviar un missatge amb una fotografia del lloc on es trobava. Ell tenia la sort que anava amb bicicleta i coneixia molts dels racons que poca gent sabia. Amb el que li explicava i la fotografia, coneixia sobradament on estava situada. Es va aixecar amb una nova gota de suor al front per posar-se uns pantalons i una camiseta. Va baixar i va agafar el cotxe en direcció al punt on ella estava.

En 5 minuts va poder copsar la zona on podria estar i efectivament, allà l’esperava. Era una zona de difícil accés, de fet gairebé mai hi passaven cotxes per allà, i la curiositat era saber perquè havia anat a parar allà. Quan ella el va veure li va canviar la cara per complet. Mentre anava parant el cotxe i anava a baixar va fer una mirada cap al cel per fitar quan aguantaria sense ploure. El pronòstic era reservat, en qualsevol moment la pluja forta d’estiu podria caure i per fi l’ambient es refrescaria, però primer havia d’arreglar el cotxe o trobar una solució per aquell problema que li havia originat una tarda xafogosa d’estiu.

Dos petons li va donar a ella quan es van creuar, posant la mirada cap al cotxe, tot i que primer va fer una mirada de dalt a baix per veure com vestia. Portava un vestit d’estiu de color clar amb uns dibuixets, acompanyat amb un escot que li cridava l’atenció. Però no era el lloc ni el moment per tenir pensaments impurs, havia d’arreglar el cotxe i estava apunt de ploure.

Va trastejar el capó del cotxe, va intentar arrencar-lo i va observar que el problema provenia de la bateria. Es va posar els guants i va trobar el punt de l’averia, el cotxe va tornar a arrencar. Les gotes de suor li seguien caient, havia fet un esforç però la xafogor feia de les seves i no donava treva.

Quan ella va observar que el cotxe havia arrencat, no va poder amagar la seva emoció. Ràpidament es va abraonar sobre d’ell per donar-li les gràcies. Li va fer un petó curt i intens, com quan havien acabat una nit llarga de sexe. Allò li van provocar una sèrie de records, una sèrie de moments que havia viscut a casa d’ell. Tots aquells records la portaven a l’excitació de tenir-lo allà, amarat de suor, volia que sués més.

A ell li va caure una nova gota de suor, però al cap d’un moment notava com començava a caure més gotes, però de pluja. L’anaven mullant i ella s’anava apropant a ell. El va posar contra el capó del cotxe, es va enganxar a ell i va començar a jugar amb el cos i amb la seva suor. No podia deixar de jugar, li provocava més ganes de jugar aquella situació amb la pluja que començava a caure però en un lloc de difícil accés on ningú els podria veure. La pluja els espantaria.

Ell es va excitar de sobre manera, va notar com ella l’anava prement contra el cotxe, va retornar-li una sèrie de moviments per agafar-la per darrera i posar-la contra el seu cos. Sabia que a ella li agradava notar com els dos cossos s’aferren i van lliscant entre si  per donar més punt d’excitació. Quan notava que ell s’anava excitant i aconseguia notar-lo a l’entrecuix, llavors encara la posava més. La situació s’ho portava.

Van seguir caient les gotes. Es combinava l’escalfor del plaer dels dos, amb la xafogor d’aquella tarda però a l’hora notaven lleugeres gotes de pluja que anaven caient per sobre el seu cos i els refrescava. Era una situació totalment nova per ells, notaven com els seus cossos s’anaven mullant per diferents motius, era el moment i el lloc adequat.

Ell va decidir anar per feina, cada cop notava com queia alguna gota més gran. La tenia allà, tota per ella. Va decidir pujar-li lleument el vestit fins que les seves calcetes quedessin a la seva vista. Va prémer el cul cap al seu cos i va començar a jugar amb ella. Premia les natges amb els palmells de la mà mentre ella s’anava movent amunt i avall.

Al seu torn, ella havia aprofitat per descordar els pantalons. Tenia necessitat de notar molt més. El tacte de la roba i del seu sexe amagat sota els slips li provocava un estat d’excitació que la portava a límits insospitats. Seguia amb el seu moviment amunt i avall notant les mans a les natges com la premien i fins i tot n’agafava una per donar-li un punt més de plaer.

El ritme s’accelerava, les gotes de suor anaven caient sobre el capó del cotxe, però la pluja no era menys i anava a més. Al ritme de la pluja anaven fent els seus moviments amunt i avall, ella no podia parar d’augmentar la respiració, desprenia algun gemec quan notava més gotes al seu cos. Aquella pluja fresca l’excitava de sobre manera i tenir-lo allà agafat amb les mans a les natges i notant com premia amb força entre les cames la portava a límits insospitats.

Va seguir augmentant el ritme. La boca d’ell va anar a parar a un dels seus pits. El premia amb força i ella s’excitava més quan notava que les gotes de suor i de pluja anaven caient sobre el seu mugró. No podia parar, volia més, necessitava més, volia notar com tot aquell punt de calor, xafogor i frescor entressin a dins seu. Ho necessitava, ho demanava  a crits. Finalment, li va xiuxiuejar a cau d’orella “vull sentir-te a dins”, allò va provocar que la pluja augmentés el ritme.

Va moure les calcetes cap a un costat, la va posar ben situada sobre el capó del cotxe i sense pensar-ho va entrar a dins com ella li havia demanat. Seguia amb el ritme que ella li havia marcat, però agafant amb força les natges i prement fort cap al cotxe que s’havia espatllat.

La pluja va seguir el seu curs i ell cada vegada anava més fins al fons. No podia aguantar, necessitava entrar, ella li havia demanat que volia sentir-lo a dins. S’aferrava al seu cos amb força, impregnava un ritme ràpid sense parar. Estaven ells allà sols, al mig del camp amb la pluja de fons i les gotes de suor que anaven saltant per sobre el seu escot.

Cada vegada notava el ritme més fort, amb més insistència. Ella el sentia com mai, les gotes de la pluja eren molt més insistents. Tot aquell panorama els excitava d’allò més, no podien parar, gemegaven sense parar, ell entrava fins al punt més profund i ella volia sentir-lo dins. Quan la pluja més forta es feia més augmentaven el ritme, estaven apunt i just quan els dos van arribar al punt màxim un fort tro es va sentir a l’horitzó. Era el que marcava l’inici d’una forta pluja.

Ràpidament es van vestir i es van posar dins del cotxe. Per sort ella el va poder arrencar però van aprofitar l’estona per escoltar com la pluja anava caient cada vegada amb més insistència sobre el cotxe per donar pas a una suau brisa d’estiu que feia fugir totalment aquella horrorosa xafogor. 

El plat dolç

Feia ja un temps que s’intercanviaven missatges, xerrades, estones. Tenien la lleugera sensació que es coneixien molt, però no s’havien vist mai. Parlaven molt, però no s’havien escoltat la veu. S’havien imaginat molt, però no s’havien vist presencialment. Havien fet volar molt la imaginació, però no l’havien portat a la realitat. Però totes aquelles sensacions en breu s’acabarien, aquella nit havien quedat per sopar, per coneixes, per parlar, per olorar-se, per intercanviar una simple mirada…

El primer contacte va ser del tot diferent. Quan veus una persona, saps de sobres si era allò el que esperaves o no. Certament, els dos van quedar satisfets del primer contacte visual. Les primeres paraules, la primera creuada de mirades, el primer somriure, el primer joc amb la presència dels dos. Es miraven, s’indagaven, s’observaven sense parar. El “feed back" directe va ser el primer punt d’un llarg sopar.

Asseguts a la taula, van començar a xerrar. Semblava que es coneguessin de tota la vida. Hi havia una bona interacció entre els dos. Es van començar a explicar històries. Era una conversa amena. Si hi hagués algú a la taula del costat, pensaria que senzillament tenien una conversa animada, distreta, plena de paraules, però si era capaç d’anar un xic més enllà es dibuixava la química que s’havia creat entre els dos.

Les mirades es creuaven de manera constant, ell aprofitava per fitar-li el cos, es fixava en com anava vestida, en els complements que portava. La parada a les parts del cos d’ella que quedaven a l’aire o les que donaven fruit a la imaginació eren obligades. Ella com aquell qui diu no ho percebia, però ell ja l’havia fitat. Havia creuat mirades de complicitat, fins i tot de desig.

Ella havia fet el mateix, però d’altra manera. Es va fixar en la manera com vestia ell. No va fitar el seu cos, però si que va fer una primera aturada obligada, les seves mans. Sempre que coneixia un home, la primera aturada la feia a les mans. Les analitzava, les mirava i és que sa mare sempre li havia dit que les mans són el reflex de l’ànima. Un cop fet aquest primer anàlisi passava a observar fets secundaris. Com vestia, com es movien els seus llavis, com gestionava, com…

L’intercanvi de mirades seguia. Els dos s’agradaven. El sopar seguia el seu camí. Les copes de vi anaven constantment cap a les seves boques. Els dos observaven com l’altre bevia, com menjava, com parlava…havien estat moltes converses allunyats un de l’altre i per fi es podien mirar, s’havien pogut tocar, mirar, analitzar…però encara hi havia espai per fer recórrer un xic més la imaginació.

Ja havien menjat el primer plat, el segon, havien begut vi, havien fruit de tot un espectacle amb els sentits de la boca. Era el moment de passar a degustar quelcom dolç. Ell es va aixecar per anar-ho a buscar. Quan va tornar cap a la taula, ella el mirava diferent, amb més desig, amb més ganes. Veure-la que el mirava així, li havia fet créixer els sentits. Començava a notar que allò dolç potser seria altra cosa.

Es va apropar fins a la taula, li va passar el plat per darrera per deixar-lo davant seu perquè comences a degustar el plat més dolç del sopar. Al deixar el plat, no va poder obviar la bona olor que desprenia. Es va apropar sigil·losament cap al seu coll per poder-la olorar ni que fos un moment. La flaira que ella desprenia, li va entrar directament al nas. Era una olor suggerent  que li va fer revifar les converses apassionants que havien tingut només feia uns pocs dies. 

Ella va notar, com s’havia atansat aprop seu per poder-la olorar. Aquella situació la va acabar de provocar. Ell no se’n va poder estar de dir-li quelcom a cau d’orella, però el que no sabia és que l’orella era el seu punt feble. Es va atansar un xic enrere per escoltar ben bé el que li deia, ell es va deixar portar i va començar a jugar amb el seu coll. L’olorava, li encantava l’olor que feia i no podia deixar de jugar. Sentia com a ella se li posava la pell de gallina, aquell indicador el va animar a fer un pas més.

No se’n podia estar. Havia desitjat durant molt de temps aquell moment i ara la tenia allà, era seva, podia jugar amb ella, podia notar el contacte de la seva pell, el contorn del seu cos, la respiració més accelerada…un cúmul de circumstàncies que el portaven a emprendre un nou pas, la volia seva, volia notar-la i volia fruir de tot el seu cos. Per això va seguir jugant amb el coll, hi passava la llengua, l’olorava i ella es deixava fer mentre allò dolç seguia sobre la taula sense que ningú en fes cas.

Es va aventurar a provar una nova cosa, es va dirigir cap a l’orella i hi va jugar una bona estona. Aquell era el seu punt feble, ella amb això estava totalment perduda i es deixava portar sense pensar ni el lloc ni el moment. Estava totalment descontrolada, notar la llengua dins la seva orella la feia accelerar. La respiració augmentava lentament, li agradava notar la seva presència per darrera.

El joc del plat dolç seguia. La va aixecar suaument de la  cadira perquè els dos cossos es poguessin notar. Fins llavors havien fet una aproximació visual, quedava fer-la cos a cos, notar l’escalfor directament i no només per les mirades d’excitació i de ganes de jugar. Es van aferrar un a l’altre mentre ell seguia jugant amb el seu coll, mossegant suaument el lòbul de l’orella, fent que ella tingués una respiració accelerada.

Ell la va girar, es va enganxar al  seu cos, tot notant com a ell li anava creixent l’excitació. La mà d’ell va recórrer tot el vestit de dalt a baix, la d’ella va buscar el punt de màxim plaer fent que anés creixent segon a segon. Havia tingut moltes ganes de notar la seva presència sexual, mai hauria pensat que fos en aquell moment i per això va decidir descordar un botó dels pantalons per deixar pas a un segon i després a un tercer fins que va aconseguir fer passar la mà cap a dins per notar-la en la seva gran plenitud.

En canvi, les mans d’ell anaven jugant per tot el cos mentre seguia fruint amb el seu coll, l’orella, les espatlles, tot el que ella li permetia, però la mà era juganera i ja havia aconseguit descordar el vestit. Havia pogut jugar lleument amb els pits, els havia tocat suaument per sobre la roba i quan un dit es va escapolir per tocar-li el mugró, ella va fer un lleu esbufeg de plaer.

Les mans s’afanyaven a treure allò que els feia nosa i calor en aquell moment, la roba. Ell va aconseguir treure-li el vestit. La tenia allà davant, gairebé nua, jugant amb el seu cos. Ella va fer el mateix, li va treure la roba deixant només un bri del que portava. Ara hi havia pocs impediments perquè seguissin amb el seu joc. La va agafar amb la mà i la va conduir fins a la seva habitació.

Desitjava jugar amb tot el seu cos. No va deixar ni que arribés al llit quan va començar un joc de carícies. La va agafar per darrera perquè notés com la seva excitació anava en augment i per poder jugar amb tot el plaer del món dels seus pits. Els tocava suaument, però aprofitava l’ocasió perfecta per prémer la part del mugró. Ella anava augmentant la seva respiració i es deixava portar pel moment. La mà va baixar lentament cap a les seves calcetes. Notava com passava per sobre i com per darrera l’anava excitant amb el toc del seu sexe. Cada vegada estava més i més excitada.

La mà no se’n podia estar de fer una introspecció. Va entrar a poc a poc cap a dins. Notava com ella estava totalment humida. Tenia la necessitat de notar-ho amb els seus dits, de gaudir dels seus gemecs a cau d’orella. Després ell li va xiuxiuejar quelcom, fet que va aprofitar per recórrer amb el dit tot el seu sexe. Allò la va excitar de sobre manera. Notar el seu xiuxiueig i com s’anava accelerant li feia perdre tots els sentits.

Ella va aprofitar per posar la mà dins dels slips, tenia ganes de notar com anava creixent, com anava augmentant, en definitiva volia notar el plaer dins seu. Hi anava jugant amb suavitat, la tocava, l’acariciava. Ell per la seva part, seguia jugant dins les calcetes, quan li tocava el punt dèbil, feia entrar un dit a dins, suaument, perquè ella deixés anar un nou anhel de passió.

Es van despendre de la poca roba que els quedava, ja no hi havia cap mena de barrera ni limitacions. Ella notava tot el poder del seu sexe i l’anava prement cap a ella, li agradava notar-ho d’aquella manera. Ell es va acostar al llit, es va asseure a una de les cantonades  i va fer que vingués directe. Es va apropar cap a ell, volia notar tot el plaer a dins seu, deixar-se portar pel joc. Ella dirigia el plaer, va notar com tot entrava fins al fons i iniciava un ritme suau però plaent. Ell agafava la mà amb els pits i hi jugava. Ella no podia parar, li encantava notar com entrava i sortia, com tenia tot el control de la situació, com li tocava els pits, com la mossegava. 

La suor dels dos cossos cada cop anava a més, ella seguia gemegant de plaer, notant tota la força a dins seu. Ell seguia entrant i sortint, li encantava tenir-la allà sobre. Els dos gemegaven de plaer. El millor punt és quan ella parava i notava el seu sexe en el punt més al fons del plaer. Les gotes de suor anaven caient sobre el llit, la passió era irrefrenable, l'èxtasi era total...

Estaven arribant a un punt d’excitació màxima. Ella va parar i es va posar de costat a ell, encara faltava l’assalt final. Ell es va estirar sobre el llit, ella es va posar d’esquenes a ell asseguda a sobre i va tornar a impregnar el ritme. Tenia ganes de fer-lo arribar al punt màxim de plaer. Ella d’esquenes a ell, podia controlar el joc dels dos, la mà d’ell li agafava les natges, les premia amb força a cada envestida que notava dins seu. 

Cada cop ella anava més ràpid, els gemecs dels dos eren més constants, més forts, més ràpid es movien els dos. La mà d’ell aconseguia arribar fins al clítoris  i aquella sensació va ser el punt culminant perquè ella fes un moviment ràpid que els va permetre als dos arribar al punt més alt de plaer. Tota la passió del sopar s’havia concentrat en aquell moment al crit uníson dels dos i amb un llarg anhel final.

Es van estirar sobre el llit, deixant passar els minuts. Relaxats, van seguir amb la conversa, amb les carícies deixant passar la brisa d’estiu per sobre els seus cossos. Finalment els dos es van adormir, encara amb el plat dolç sobre la taula esperant que algú se’l mengés.

 

 

 

M'has fet venir gana

Va mirar el rellotge i va veure que encara faltava una hora perquè ell arribés. Estava ansiosa per sentir aquell moment. Tota la setmana esperant la seva arribada triomfal per la porta de casa seva, però aquella última hora se li faria pesada. Els pensaments de la última trobada encara fluïen per la seva ment. Recordar allò que havia passat durant les seves últimes trobades, l’excitava de gran manera, però havia de calmar-se, sinó l’espera es faria molt més llarga i feixuga. Només 1 hora, 60 minuts, 3600 segons…

Es va posar els cascs del mòbil i va començar a escoltar música. Estava a la cuina, acabant de preparar una mica el sopar. Es deixava endur pel ritme de la música. La tenia alta, es movia amunt i avall per la cuina. D’aquesta manera havia aconseguit centrar-se en altres coses que no fos el tacte de la seva pell. Anava mig preparada per rebre’l, anava en compte per no tacar-se. 

Aquell dia volia estrenar un vestit. Anàvem camí de l’estiu i a casa hi anava còmode amb aquell nou vestit. Li arribava a l’alçada del genoll, amb una mica d’escot però deixava l’espatlla al descobert, era una invitació perquè ell jugués amb la seva esquena i notés com li podia fer caure amb un lleuger moviment, però no podia pensar en allò en aquell moment.

Va seguir preparant una amanida pel sopar, la música forta i els seus pensaments recordant com la llengua d’ell li havia recorregut tota l’esquena durant la seva última trobada. Es notava excitada, amb ganes de notar-lo, però encara faltaven més de 45 minuts per poder veure’l. L’ànsia la començava a portar pel mal camí, però l’excitació la refrenava una mica.

Una nova cançó sonava a través del seu mòbil, ben fort va pujar el volum, era una de les seves preferides, com quan ell jugava amb el seu coll i l’orella…no aconseguia deixar de pensar en el seu tacte, en les seves carícies. Arribava el punt àlgid de la cançó i en aquell moment la porta de casa seva es va entreobrir.

No va escoltar res, de fet, sempre tenia costum de deixar la porta oberta perquè ell entrés sense cap problema. Però va aixecar la vista i encara quedaven 40 minuts per la seva arribada, el que no sabia és que algú havia entrat a casa seva. Seguia a la cuina, preparant coses pel sopar al ritme de la música.

Ell ja havia arribat, però ella no se n’havia adonat. Es va situar a l’entrada de la cuina i va observar com ella es movia. Estava d’esquena i li agradava contemplar-la. Es va fixar en el seu vestit i una part de l’esquena al descobert. Gaudia d’aquella vista i sabent que ella no s’esperava la seva arribada tan aviat. Repenjat al marc de la porta, escoltava la música que desprenia el seu mòbil. Tenia el volum massa alt i allò li impedia saber de la seva presència.

Seguia preparant coses, llavors ell no se’n va poder estar més i va decidir apropar-se lentament cap a ella. De cop i volta ella es va veure sorpresa. Li va arribar una flaira d’ell, va aixecar la vista per mirar l’hora però va veure que encara mancaven 35 minuts per la seva arribada. Va pensar que eren les ganes que tenia de veure’l, però no sabia que estava darrera seu.

Es va quedar aturat darrera d’ella, a una distància prudencial. Tenia ganes d’olorar-la, de tocar-la, de jugar amb ella, però també li agradava gaudir d’aquell bonic espectacle tot preparant el sopar. Finalment, no es va poder resistir més, tenia ganes de devorar aquella esquena, de fer saltar el vestit i deixar-la nua. Volia jugar amb ella, en tenia tantes ganes que no va poder reprimir el seu proper moviment.

Ella va tornar a flairar l’olor d’ell. De cop i volta, va notar com una mà la recorria de dalt a baix, va sentir ràpidament que eren les mans d’ell. Es va excitar de cop i volta, no esperava la seva arribada tan aviat. No van intercanviar paraules però si que es van deixar emportar pel moment. Es van aplicar les ganes que havien sentit durant tota la setmana per deixar-se anar amb el Carpe Diem.

Les mans d’ell van recórrer tota l’esquena. Notava la seva pell fina com s’anava eriçant lentament al pas dels seus dits. Va començar a jugar amb el seu coll, li feia petons suaus que encara l’excitaven molt més. Seguidament va buscar el lòbul de l’orella per arrencar-ne un primer gemec suau però molt plaent. Ella es deixava portar. S’havia tret els cascs i havia deixat la música sobre el silestone de la cuina. Seguia notant el seu joc sensual i com anava combinant el coll, l’espatlla, l’orella, tot l’embriagava per poder-lo sentir una mica més.

Estava amarat d’ella, tenia ganes d’excitar-la encara més. Li va mossegar suaument l’espatlla per després fer-li caure una tira del vestit. Un dels pits va quedar a l’aire i amb les ganes que s’havia reservat durant tota la setmana, va decidir tocar-lo, acariciar-lo, embriagar-lo de la seva llengua. Ella en tenia necessitat de sentir encara una mica més. La tenia posada contra la cuina, notava la pressió del seu cos, mentrestant jugava amb el seu pit i amb el seu coll, una combinació que l’havien sobre excitat.

Ell tenia moltes ganes, va decidir treure l’altra tira del vestit i va ser quan es va desplomar al terra. Els dos tenien moltes ganes, es van deixar portar pel Carpe Diem i van gaudir al màxim d’aquell moment. La va girar, es van mirar i es van besar. Dins les seves boques van convergir totes les ganes que havien anat guardant durant tota la setmana. El joc havia de seguir.

Embriagada com estava per notar la seva llengua per tot el cos, ell va iniciar el camí lent i tortuós pel seu coll, tot baixant per buscar els seus pits. Tenia ganes de xuclar-los lentament, de tocar-los, de prémer el punt màxim de plaer. Notava com la llengua d’ell s’anava apropant a la part més sensible del seu pit. Va començar a deixar anar lleus gemecs que corresponien amb el plaer que estava sentint.

Ella havia aconseguit treure-li la camiseta i els pantalons. Notava com tenia moltes ganes de fruir amb ella. Estava recolzada contra la cuina. Els dos cossos s’atreien un a l’altre. Notava com la llengua seguia jugant amb els seus pits. Els tocava, els premia, la tenia totalment excitada.

La va posar estirada sobre el marbre de la cuina. Va baixar la llengua pel melic tot buscant la seva roba interior. Hi va passar el seu alè per sobre i ella es va excitar encara molt més. No podia pensar en qualsevol altra cosa que en el plaer que ell li podria donar. Estava totalment amarada d’ell, necessitava sentir-lo fins a la més extrema profunditat del seu cos.

Estava tota nua, sobre el marbre de la cuina. Notava com ell anava jugant amb els dits, la boca, la llengua. Gemegava sense parar. Li agradava notar aquell cúmul de circumstàncies en el seu sexe. Però tenia la necessitat de més, calia arribar al màxim nivell.

De cop i volta, ell la va agafar, la va fer baixar, la tenia contra la cuina. Notava com ell tenia ganes d’entrar dins seu. Es va arraulir contra el seu cos i com lentament anava entrant tot el plaer dins seu. Els dos van fer un gemec llarg i sostingut. Ella s’aguantava pel cos d’ell i no aconseguia tocar de peus a terra. Les embranzides anaven entrant i sortint, s’aguantava amb el cos d’ell.

Li agradava notar com entrava tot fins al fons, a un bon ritme que feia posar-la encara més en situació. Ell estava totalment excitat i per encara provocar-la molt més es quedava en el seu punt més al fons per deixar-la amb moltes més ganes per seguir impartint un ritme ràpid que li feia saltar tot el plaer de la setmana, gemegaven els dos sense parar, es deixaven portar pel desig.

Després va parar. Ella tenia la mirada perduda en el desig d’aquella arribada abans d’hora. En volia més, no la podia deixar així, en aquell moment, en aquell precís instant. Però senzillament era una parada per incrementar el desig. La va fer recolzar amb les mans agafada a la cuina i va decidir que havia d’entrar de nou a dins. Les embranzides eren fortes, notava com tot el seu sexe entrava fins al fons. Un ritme pertorbador la feia gaudir al màxim.

La mà d’ell recorria el seu sexe, mentrestant ella notava com entrava tot a dins. Ritme ràpid, ella no podia parar de gaudir-lo. Encara augmentava molt més les ganes al notar com el dit anava jugant amb el sexe, no podia parar, volia més, volia sentir-ho tot. Els dos anaven al màxim, encara volia més, ho notava, la situació era totalment descontrolada…fins que els dos es van unir al crit uníson del plaer màxim. S’havia desfermat la passió i havien arribat on reclamaven els seus cossos durant tota aquella setmana. 

Asseguts al terra de la cuina, ell li va dir, M’HAS FET VENIR GANA… Aquell només era l’entrant d’aquella nit, quedava sopar i postres.