dimarts, 2 de gener del 2018

Entre vinyes

M’agrada de tant en tant, amagar-me entre les vinyes dels meus pares i gaudir d’una ampolla de vi, em transporta a la joventut. De fet, a casa sempre hem viscut entre raïm. Els pares tenien unes vinyes i en fèiem vi per tot l’any. Recordo quan a principis de setembre durant un dia intens fèiem la verema. Recollir tot el raïm, aixafar-lo amb els peus (el més divertit) i després fer el procés habitual de deixar-lo bullir uns dies i posar-lo a les botes. Premsar les restes i deixar que segueixi el seu curs fins a obrir la collita del nou any.

I saps què és el millor? Quan obres una ampolla enmig d’una vinya, després tens una pluja de bons records, bones olors i secrets que tornen de cop i volta a la ment. El sol m’enlluerna, però em dóna un grau d’escalfor que el vi potser no em sabrà donar. Amagat entre els ceps gaudeixo del terrer i les seves vistes. Destapo l’ampolla i flairo el tap. Trec la copa que he portat i m’en serveixo un xic. Oloro aquell fruit, en denoto els primers tocs de cirera, de fruites indeterminades i un xic d’alcohol de la primera part de l’ampolla. El bec i el gaudeixo i és llavors quan em ve un flaix a la ment.


Mentre recordo alguns dels anys que vam fer la verema em venen records de menut. Com aquella vegada quan una abella em va picar en plena recol·lecció. Sort dels remeis casolans i un xic d’oli a la picada em va alleugerar el dolor. Els plors no me’ls va poder fer oblidar ningú. Bec un nou sorbet del "4 kilos" de Terra de Mallorca amb la varietat Callet i segueixo recordant instants.

I de les olors de la verema? Vols un secret? Moltes vegades em llevava de matinada quan el raïm estava fermentant i en la calma de la nit podia escoltar com el nou most bullia amb força. Alguna vegada fins i tot havia aixecat les fustes i allò que la curiositat et porta a olorar el que hi havia dins del cub, una olor forta d’alcohol però que no sé perquè era agradable tot i la seva potència.

El principal aroma i el que gaudeixo més és quan obro una ampolla. Poses el primer raig a la copa i el tastes a poc a poc, amb calma, sense presses, gaudint, sentint (així és com hauríem de gaudir de la vida). Saps que és bo o no amb la primera impressió (com amb la gent), tot i que a vegades si és un vi envellit en fusta, els matisos els aniràs arreplegant mica en mica.

Mentre segueixo arraulit a la vinya, tanco els ulls i recordo un dels episodis més plaents que he viscut entre mig d’aquestes terres. Era jove, no recordo ben bé quina edat tenia, però sé del cert com era ella. El temps de verema sol ser cap a les darreries de l’estiu a cavall entre l’agost i el setembre sense una data per determinar. La producció d’aquell any, era de les més voluminoses que recordo en quan a quantitat i qualitat. Vam haver de contractar més gent de l’habitual per poder recol·lectar tot el que volíem, ja que en qüestió de dies s’esperava un canvi de temps amb possibles pedregades.

Vam haver d’anar fins al sud de França per aconseguir més gent perquè ens ajudés. Era gent jove, però que li agradava la feina. Venien perquè necessitaven els diners pel proper curs universitari i la feina era dura però prou ben pagada. Entre el grup que vam aconseguir hi havia una noia amb uns trets físics d’aquells que et marquen. No destacava per tenir un cos 10, però el seu somriure era…no sé perquè però vam començar a tenir una bona relació.

Com que era dels pocs que tenia un cert domini sobre l’anglès i el francès i era jove com ells, sovint hi tenia llargues converses amb tot el grup. La verema ja gairebé s’havia acabat, les forces estaven flaquejant, ja que vam haver de fer la feina de dos dies, en només un, l’endemà arribava un nou front amb pluja i possible pedra, no podíem perdre ni un gram d’aquella collita.

Quan va fosquejar, després de sopar, vaig decidir sortir a fer una volta. L’ambient era càlid, feixuc i carregós com si anunciés la fi de l'estiu, però en algun racó de les finques encara s’hi podia trobar un xic de fresca. Volia sentir la remor del capvespre, quan tot resta en calma i de tant en tant les fulles es mouen per un petit cop de vent. Mirava al cel tot gaudint de les estrelles, les constel·lacions es dibuixaven a la perfecció en aquell cel net, però es presagiava un canvi de temps immediat (la calma abans de la tempesta).

M’acompanyava en aquell passeig nocturn una ampolla de vi negre (no recordo quin). M’havia proposat fer el que faig ara, seure entre mig dels ceps i gaudir d’un bon vi. Potser en faria un parell de copes, però fer-ho d’aquella manera i amb el cansament que portava el meu cos seria molt més plaent. Finalment, vaig arribar a la vinya, on hi teníem una figuera de coll de dama que estava preparant els seus fruits. Vaig acomodar-me al costat de l’arbre i allí vaig instal·lar el meu camp base. El vi, la copa i una petita manta perquè el terra no fos tan incòmode.

Vaig obrir l’ampolla i vaig tastar aquelles primeres gotes. Realitzava tot el ritual com si fos ara mateix. Tancava els ulls i olorava tots els elements, la terra, les fulles, la natura i ho culminava amb un nou sorbet de la copa de vi. Ja portava dues copes i el cos restava totalment relaxat. Tot en calma acompanyat pel so d’alguna au nocturna. 

Semblava que el vi començava a fer el seu efecte perquè de cop i volta vaig sentir com les fulles es movien més de l’habitual, seria el canvi de temps anunciat? Una llanterna em va il·luminar per complet, vaig quedar pràcticament encegat i em vaig aixecar de cop i volta vessant una part del vi per sobre la manta. En un perfecte francès vaig sentir com em demanaven perdó. Aquella veu m’era totalment familiar i allí la tenia totalment resplendent amb el seu somriure, l’Anne.

Quan vaig recuperar la visió, la llanterna ja era apagada i vaig veure aquells ulls grossos que la caracteritzaven. La vaig convidar a seure una estona i a gaudir d’aquella nit de verema. No tenia cap copa més i li vaig oferir una mica de vi. Va cedir al beure de la mateixa copa. El reflex de la lluna quan bevia em traslladava en un moment màgic, era una de les meves imatges bucòliques preferides.

Perquè el pintar no era el meu fort, però era per començar a traçar una estampa perfecta sobre la nit. La figuera al darrera del seu cos, la copa de vi agafada a la mà i amb un subtil gest retirava el cabell mentre entre les branques s’hi veia el reflex d’aquella nit, de la lluna que ens procurava un punt de llum entre tanta foscor.

Vam seguir amb la nostra conversa. No recordo ben bé de què parlàvem, però suposo de la seva vida a França. Dels seus estudis, quina era la universitat escollida, dels seus projectes de futur, de les seves ambicions. Per la meva part, feia el mateix, ens portàvem pocs anys, potser era un parell d’anys més jove que ella, però aquest no era cap impediment per explicar-nos les nostres vides i els nostres projectes.

Vaig mirar l’ampolla d’aquell vi negre i gairebé ja estava a la seva fi. Una primera ventada va fer moure les fulles dels ceps i va doblegar un xic la manta. Vaig atansar-me per posar-la bé una altra vegada, era un gest innocent ja que era bastant fanàtic de tenir les coses controlades i al seu lloc, però s’estava apunt de descontrolar tota la situació a causa de les copes de vi.

Amb les últimes gotes que quedaven d’aquella ampolla, li vaig començar a parlar de les olors. La vaig convidar a tancar els ulls i que em digués quines olors li arribaven. Vam començar pels últims traços de vi, però després vam seguir amb els que es despertaven enmig de les vinyes. Sembla mentida com poden diferir les olors d’una persona a una altra.

Ara era ella qui em demanava que fes el mateix, tanqués els ulls i li digués què flairava. Primer em va passar la copa de vi pel nas, després va deixar que els meus sentits destaquessin alguns punts de la natura, però per últim es va acostar a mi i em va deixar que l’olorés. Portava un perfum com de cirera, i allò em va recordar al vi. El seu cabell desprenia un aroma portentós i per últim i sense esperar-m’ho vaig notar l’olor dels seus llavis que flairaven a fruites del bosc com si degustés la copa.



La temptació amb els ulls tancats va ser massa forta per no deixar-me portar. Vaig dibuixar amb la punta dels dits aquells llavis i vaig seguir perfilant el seu somriure. A la de tres, vaig notar com era ella qui dibuixava la meva cara i notava el caliu dels seus llavis. Va ser un matís que mai hauria imaginat, va ser una estona de cel, un moment que sempre he recordat i que evoco bevent.

El següent joc va consistir en compartir el gust del vi. La última glopada de la copa se la va beure, però en va deixar unes gotes per acabar de gaudir-la dins la meva boca. Sentia un gust diferent, un petó de vi que mai fins llavors havia comprovat. Era una autèntica delícia i una nova manera de tastar-lo.

Després em venia de gust flairar el seu coll. Es notava l’olor que desprenia el xampú que havia utilitzat per dutxar-se, em recordava un camp de flors, però on hi trobava matisos de roses. Aquella situació li agradava, vaig retirar un xic la seva roba per poder flairar les espatlles, però no m’en podia estar i de cop i volta vaig baixar un xic per poder fer el mateix amb el contorn dels seus pits. L’olor de roba neta, les flors, les roses i el delit de gaudir d’aquell cos conjugat amb la ingesta de vi em van portar a retirar totalment la roba per olorar la punta del pit com si estès degustant una copa.

Quan veia el pit amb el reflex de la llum de la lluna, pensava en el color del vi i el to rosat que tenia. L’observava i l’olorava però aquell gest no era suficient, calia fer-hi quelcom. Vaig començar a llepar-lo amb suavitat, veient com cada vegada era més similar al to negre del vi. Em delia per jugar-hi una estona més i a cada moviment sentia com la seva respiració anava en augment.

Ja la tenia totalment tombada sobre la manta. Jugava amb el seu cos, amb els seus pits i amb les seves reaccions. Parava un moment per intercanviar-hi una mirada, però quan menys s’ho esperava seguia dibuixant la forma del pit per notar com s’enduria cada vegada més. Notava encara el gust del vi i xuclava amb delit aquella part del seu cos sentint com la respiració accelerada es convertia en un lleu gemec enmig de la nit.

Les seves mans no paraven quietes i notava com baixaven pel meu cos. Va aconseguir arraulir una part del meu cos amb les seves mans, notava com jugava per sobre la roba amb l’únic desig de provocar-me. Quan vaig queixalar de nou els seus pits, la seva mà es va amagar per entre els meus pantalons i va aconseguir jugar amb mi. Sentia com es movia frenèticament per acabar prement amb força.

Em va estirar totalment sobre la manta i es va posar al meu damunt. Com si fes màgia, va aconseguir deixar-me sense els pantalons i és llavors quan es movia pel meu damunt, fent que em provoqués de manera exagerada com si volgués desfermar el tap de l'ampolla. Al meu torn, vaig aprofitar l’ocasió per agafar un dels pits amb força i el vaig xuclar fins a l’extenuació. La càrrega de vi es notava i ens deixàvem endur pel moment, jugant per sobre la roba sense que els nostres sexes es trobessin pel camí, un petit teixit ho estava impedint.

Però ella podia més que jo, estava massa desinhibit per permetre molta més estona aquell joc luxuriós que podia amb tot el meu desig. La meva mà es va introduir a la seva roba i vaig aconseguir fruir del seu sexe totalment amarat per la humitat. Notava com estava portentós i com jugava amb frivolitat amb el seu sexe. Respiració accelerada i gemecs es confonien a la perfecció. Els moviments eren cada vegada més abraonats buscant el plaer mutu.

Em va queixalar el coll i com un acte reflex vaig despendrem de la seva poca roba per poder notar-la a la perfecció. Els dos cossos s’unien enmig de la nit a l’ombra de la figuera. Cada vegada anava més endins seu, era ella qui regnava aquells moviments de plaer, era ella qui imposava aquell ritme que ens portaria a l’extenuació total. Però encara tenia una sorpresa inesperada just quan l’aire es feia més carregós presagi d’una nova tempesta.

Es va girar sobre la manta i em va deixar amb la mel al llavis, estava a un punt de poder arribar al màxim plaer, però volia que hi arribés per una altra via. Es va posar amb una situació perfecte perquè entrés pel darrera. Sense ni pensar-ho, hi vaig accedir. Vaig notar com estava realment excitada i vaig agafar-me amb força a la seva cintura per poder entrar amb decisió donant de mi tot el plaer que tenia a les meves mans. 

Cada vegada gaudia més, ella fins i tot deixava anar un crit de plaer constant. Els gemecs ja no hi eren, però havia d’evitar que fóssim descoberts ja que era de nit i els crits cada vegada eren més forts. Li vaig tapar un xic la boca, ella em va mossegar al sentir les meves embranzides, em vaig agafar amb força al seu cos per aconseguir que arribéssim a un orgasme plaent a l’ombra de la vinya de la figuera.

Vam quedar exhaustos sobre la manta, els cossos amarats de suor i immòbils un al costat de l’altre. La calor que sentien els nostres cossos es va estroncar just en el moment que vam articular les primeres paraules que van ser seguides amb un cel totalment tapat i unes primeres gotes de pluja que ens van fer reaccionar de manera sobtada. Vam recollir ràpidament tot plegat, però la copa de vi es va quedar entre les vinyes.


Quan recordo aquest moment, faig el mateix perquè el sol del dia ja s’ha amagat. Hi deixaré la copa de vi pel record, entre mig d’aquelles vinyes que un bon dia van gaudir d’una nit de sabors, olors i plaer al peu de la figuera de coll de dama. A voltes, quan enceto una nova ampolla, em recordo d'aquella situació com si fos ara mateix.

2 comentaris: