El bosc dels somnis

Diumenge a la tarda, encara fa calor amb un sol imponent i una bona temperatura. Decideixo sortir a passejar, tinc ganes de sortir a escoltar música i gaudir dels paisatges. Sembla que sigui primavera, però no ens enganyem que la tardor és a tocar i els boscos agafen els tons ocres per deixar caure les fulles, només manca una temperatura més baixa i la pluja que regui el terreny sec.

Vaig caminant i m'endinso camí amunt per buscar el bosc tot trepitjant el fullam. Els arbres em comencen a tapar, la roureda s'imposa damunt meu i perdo l'escalfor del sol. La fresca em va embolcallant, però al caminar denoto com el cos es va escalfant. M'agrada observar els camps, prefereixo els verds de blat als ocres sense cultivar. Em rodejo de paisatge i música fins que diviso un rierol gairebé sec però frondós de vegetació i humitat.

Arribo un punt que em convida a seure, gaudir de l'espai, la natura, les olors de tardor i d'un diumenge a la tarda amb calma i sons de petits ocells que no veig però escolto. El millor en aquests casos és desconnectar de la música i deixar-me portar pel so dels animals, la vegetació i la suau brisa post estival. Noto la pau interior que m'embolcalla, només em manca el so de l'aigua, però tot està massa sec.

Estic ben còmode assegut a la llera del rierol, un bri de sol em toca i em convida a estirar-me. Deixo anar els meus pensaments i em relaxo totalment. Mentre m’acarona el sol, tanco els ulls i deixo la ment en blanc, em concentro en escoltar els sons del bosc. Un ocell canta, una suau brisa remou les fulles i és llavors quan decideixo inspirar tot aquell aire fresc.

Estic mig atordit per tota aquesta calma que m’embolcalla, no puc evitar deixar-me portar i quedar mig adormit. La pau interior que em traspua, em porta a no poder obrir els ulls, i a caure plenament als braços de Morfeu. Dormo plàcidament entre mig d’uns matolls que em tapen, formo part d’aquest paisatge de tardor i res ni ningú em poden privar d’aquesta estona de cel.

No sé quanta estona ha passat des que he caigut totalment adormit, però escolto de fons com si algú s’aproximés. Em desvetllo a poc a poc sabent plenament d’on sóc, no em moc per no ser descobert i obro els ulls per observar si s’apropa un animal o una persona. El sol ja no em toca i activo els cinc sentits per saber qui es mou pels meus voltants. Estic tan pendent dels seus moviments que gairebé deixo anar un crit quan una tímida fulla d’un arbre proper cau al meu damunt, per sort, m’he contingut.

M’acabo de tranquil·litzar quan ja diviso qui o què s’està apropant. Està a l’altra banda del rierol a uns 40 metres, però no em pot veure perquè el punt on he descansat queda prou amagat. S’atura en un punt del seu camí i per fi li veig la cara, és una noia que opta pel mateix que he fet jo fa una estona, seure i amagar-se entre mig de la natura, el que no sap és que l’estic observant.

Intento no moure’m per no deixar al descobert la meva posició. Vesteix uns texans negres i una camisa blanca. Entre mig d’aquell paratge salta a primera vista que està per allí, enmig dels tons ocres i verds. S’asseu sota un arbre al costat d’una petita vegetació, no li trec l’ull de sobre. Tanca els ulls i estira les cames. De moment, observo com es relaxa.

La curiositat és ben gran per saber què farà. Reclina el seu cap sobre el braç i sembla que està totalment pensativa. Com m’agradaria saber llegir la ment i conèixer de primer mà quin són els seus pensaments. Per un moment obre els ulls i quedo embadalit amb la seva mirada, calmada però penetrant, incisiva però clara.

Passa l’estona i segueix totalment parada, ja forma part del paisatge. La segueixo observant, però tota aquella situació ja em cansa. Crec que en breu m’aixecaré i marxaré cap a casa perquè en una mitja hora començarà a refrescar i ja començo a sentir la humitat del rierol dins del meu cos. 

De cop i volta i quan ja tinc decidit que marxaré, sé del cert que seré descobert, però tot canvia quan veig com ella comença a fer un seguit de moviments que em deixen totalment fora de si. Les seves mans comencen a desplaçar-se pel seu cos, tanca els ulls i es comença a acariciar suaument el coll per baixar a poc a poc cap als seus pits. Obro els ulls com taronges perquè no m’ho acabo de creure, però efectivament s’està acariciant molt lentament.

Ha descartat totalment que algú la pugui estar observant en aquell racó del bosc, però no sap que sóc un privilegiat. Obre un xic la camisa i comença a descordar un parell de botons i a acariciar els seus pits tot tancant els ulls. No sé si escolta la natura, però el que sí sé, és que té la camisa un xic oberta i puc divisar part de la roba que s’amaga sota.

El seu somriure s’apodera de la meva mirada i mostra la satisfacció quan comença a notar com les seves mans van acariciant els pits de manera controlada per sobre la roba. No ho pot evitar i una part queda totalment al descobert el que em porta a no poder treure ull de la seva cara i del seu cos. Gaudeix enmig de la natura quan accelera la respiració i des del meu lloc amagat puc escoltar-la.

Mentre segueix acariciant un dels seus pits, veig com la mà que queda lliure es desplaça lentament cap als seus texans. Es descorda un botó i juga amb la part de dalt de la seva roba interior. Pessiga suaument el pit i descorda el segon botó. Tinc els ulls ben oberts i m’agrada veure aquella imatge de plaer i satisfacció, no perdo detall dels seus propers moviments.

Ha descordat el tercer botó i la mà ja comença a jugar per sobre la roba. Estira el cap enrere quan denota que la seva respiració és més accelerada. Abandona els pits per centrar-se en un altre dels seus punts de plaer. La mà juganera s’atreveix a salvar la poca roba que li impedeix gaudir al màxim, l’altra es dedica a donar-li pas perquè pugui denotar totes les sensacions possibles.

Comença a accelerar-se més quan un dels seus dits comença a entrar a poc a poc. Em quedo amb la seva cara de luxúria i com de cop i volta deixa anar un sospir allargat que indica que el plaer cada vegada és més intens. Ja no noto la sensació de fred que tenia fa uns instants, tot el meu cos rogeig per dins contemplant aquest espectacle.

Ara té via lliure per jugar amb el seu sexe i amb els seus pits deixant la camisa totalment al descobert. No para de donar-se plaer. La seva respiració és accelerada i es combina a la perfecció amb una sèrie de sospirs que encara em provoquen més, però no puc deixar de banda que sóc un espectador i que estic allí observant tot el que ella està fent, no puc ser descobert.

Cada vegada és més plaent, ja no pot parar de fer entrar els seus dits dins seu. Està molt propera a arribar al punt màxim de plaer quan veig que prem amb força un dels seus mugrons i a l’hora es deixa anar en un allargat orgasme que trenca la pau de la natura. Al sentir aquell punt final i amb tota l’atenció del món no sé com que em moc i es mou la vegetació que hi ha al meu voltant.

Ràpidament s’activa, es tapa com un acte reflex i encara amb la respiració accelerada aixeca la mirada i em pregunta, “t’ha agradat?”. Quedo totalment perplex perquè en algun moment ha descobert la meva presència. Avergonyit giro la mirada per uns segons però de dins meu surt un fil de veu “aquest sembla el bosc dels somnis”.

Ella s’aixeca, es tapa a corre cuita i amb la mirada s’acomiada quan el dia comença a fosquejar. S’apropa a mi per seguir el camí cap a casa, però quan passa aprop meu com a signe de provocació passa la seva mà pel costat i torna a desfermar en mi la luxúria de la tarda.

No puc evitar xiuxiuejar-li a cau d’orella “el plaer ha estat meu” i en aquest punt li queixalo suaument el lòbul de l’orella al qual ella respon amb un fil de sospir allargat. M’atansa cap a un arbre i en un tres i no res la tinc a sobre “no en tinc prou, vull més” balbuceja sense perdre ni un minut.

La nit va caient a poc a poc i noto com desitja notar al llindar de l’arbre tot allò que li havia mancat feia uns moments. Descorda els meus pantalons de manera maldestra i jo faig el mateix amb els seus. S’asseu sobre meu i comença a jugar amb mi, em fa patir per uns moments perquè no acaba de deixar-me entrar dins seu. Sap com fer-me embogir perfectament.

Després de jugar una estona, aconsegueixo girar-la i enmig de la foscor no puc evitar entrar dins seu i començar a donar-li el plaer que em reclama. Gemega a cada un dels meus actes, gaudeix quan nota la meva boca enganxada al seu coll, sospira quan arribo al fons de tots els meus actes i es desinhibeix quan nota tot el meu escalf dins seu. La calma del capvespre es veu trencada quan els dos arribem al màxim plaer.

Després de recuperar forces per un moment, els dos recobrem a poc a poc la respiració habitual. Els dos cossos mig nus resten amarats de la suor però embolcallats per la calma del bosc en aquest capvespre de tardor. Hem d’agafar els nostres camins i tornar cap a casa perquè el bosc de nit deixa de ser tan plaent com de dia.