Ens havíem vist?

Era un dia insípit de finals d'estiu. Encara feia calor però durant el vespre refrescava. La tardor es demanava pas. No tardaria en arribar. Com si la propera estació s'apropiés del meu cos, vaig llevar-me, vaig obrir la finestra per mirar el temps. A la predicció de la nit anterior s'anunciaven pluges, però el cel no era ni molt menys amenaçador. Em vaig vestir i tocava esmorzar una mica. Encara que estés de vacances, m'agradava seguir amb les rutines.

Tot i esmorzar, seguia com si fos el dia, apàtic i apagat, sense ganes de fer masses coses, tot i que en tenia pendents de fer. Vaig prendre el cafè i seguidament vaig treure el cap per la finestra. Ja no estava tant tapat i es començava a dibuixar alguna llambregada de sol, tot i que molt tímida. Aquell fet, em va empènyer a activar-me. D'una revolada, vaig decidir sortir de casa i passejar per la meva ciutat preferida.

Vaig anar fins al pàrquing, vaig engegar el cotxe i vaig enfilar la carretera. El sol anava deixant llambregades i les ulleres de sol es feien imprescindibles. Però les retencions em van fer pensar que potser no em volien deixar gaudir d'aquell dia. Per fi vaig superar aquell obstacle i res ni ningú podria evitar que arribés al meu destí.

Després de 25 minuts de trajecte ja havia arribat al meu destí. El cel blau i el sol que enlluernava en els últims dies d'estiu, convidaven a una bona jornada. Vaig abandonar la frondosa devesa per seguidament endinsar-me en el Barri Vell d'aquella ciutat. Em venia de gust perdrem pels seus sinuosos carrers i per la seva llarga muralla. Indrets que m'agradava copsar i més en un dia com aquell.

Vaig dirigir-me cap al darrera de l'esplèndida catedral per iniciar el meu passeig.  La seva imatge era objecte de devoció per tots els visitants, però aquell dia em venia de gust mirar-la des d'altres punts de vista. D'aquesta manera em vaig endinsar en els jardins dels Alemanys, tot observant la pau i calma que s'hi respirava al voltant d'aquells bancs d'un blau cridaner.

No tenia massa pressa i sempre m'agradava fixar-me en petits detalls que descobria cada vegada que em perdia per aquell indret. Després d'encantar-me llarga estona, vaig decidir seguir el meu camí per enfilar una de les torres, des d'on es dibuixava tota la ciutat. A mesura que m'enfilava, tenia la necessitat d'observar tots els paratges.

Un cop arribat a dalt, vaig fitar tota la ciutat, acompanyat d'un grup de turistes que feien fotografies sense parar. En el meu cas, les imatges es quedaven gravades al meu subconscient, no precisava de cap artilugi per gaudir d'aquelles fantàstiques vistes. Llarga estona vaig estar observant la ciutat i les muntanyes que la rodejaven. Com sempre apareixia un petit detall, ja fos de la ciutat o bé de la catedral.

Vaig tornar a baixar, però les estretes escales de la torre, em van fer desistir de baixar perquè pujava una parella. El ressò dels passos era més que evident des de dalt de la torra. Un cop vaig aconseguir la via lliure, vaig baixar decidit per observar una estona els paisatges verds de la Vall de Sant Daniel. Prenia forma la natura amb un espectacle digne de retenir a la memòria de qualsevol amb els seus increïbles tons verds de final d'estiu.

Vaig fer mitja volta i com sol passar durant aquests passejos, em vaig encantar de nou amb la visió dels jardins. Vaig fixar la mirada amb un dels bancs...fins que vaig observar que algú s'asseia. En un primer moment vaig observar com una noia acaparava la meva mirada. Vaig fixar la mirada durant uns instants, fins que vaig arribar a l'estranya sensació que aquell rostre m'era conegut.

Aquella presència em va fer oblidar per uns instants on era i tot l'encant de la muralla i els seus jardins, però ella em feia rondar el cap perquè sabia que ens havíem vist abans. Vaig resituar-me per observar-la de més aprop...fins que vaig decidir baixar de nou als jardins per veure-la millor i buscar-hi conversa, tot i que durant uns segons m'havia rondat pel cap la idea de seguir amb el meu passeig.

Vaig baixar com aquell qui res per les escales fins que vaig topar amb ella. Asseguda amb la ment perduda gairebé ni es va fixar amb mi, estava absorta amb algun pensament que jo no sabria desxifrar. Per coses de la vida, en aquell instant va sonar el mòbil, ella em va mirar mentre contestava la trucada i es va quedar amb la mateixa sensació, ens coneixem i no sabem de què.

Com que es va quedar amb la mirada fixada i li vaig aguantar fermament, un cop penjat el mòbil, vam iniciar una conversa, buscant el fil conductor de la nostra primera trobada, tot i que no sabíem com i on, però ens havíem vist. Ella fins i tot sabia que escric relats eròtics, el que va comportar un punt de morbositat a la situació.

La vaig fitar de dalt a baix. Com que l'estiu ja tocava al punt i final, ella duia un vestit d'estiu, deixant al descobert les seves formes i tapant certs punts, ja que vestia una fina jaqueta per resguardar-se quan feia vent. Ella no deixava de mirar-me i era curiosa de mena per saber coses sobre els relats i introduint preguntes d'algun d'ells. Detalls que havia oblidat o la recreació d'escenes tòrrides.

La mirava tot dibuixant el seu cos. La seva curiositat es reflexava en els meus pensaments amb la clara voluntat de descobrir més detalls del seu cos. Li vaig proposar moure'ns del banc, ja que alguns turistes ens havien interpelat, tot pensant que jo era un guia turístic, però no. Vam tornar a pujar les escales que havia deixat feia una estona per arribar al capdamunt de la torra.

La conversa seguia animada. Vaig deixar que pugés davant meu per enfilar-se a la torra. Des del darrera anava observant com el seu cos sinuós pujava lentament aquella estreta escala de cargol. No perdia detall de les seves cames, amb el perill d'ensopegar i fer-me mal, però calia córrer el risc per gaudir d'aquell espectacle.

La ment em portava cap a una altra dimensió, com podia ser que aquella companyia em fes estremir tant. Les fantasies dels relats anaven saltant per la conversa i la morbositat de la situació em començava a afectar. Per fi vam arribar a dalt i vam poder observar de tota la ciutat als nostres peus. Malauradament, hi havia uns turistes a dalt, fet que em va desencantar una mica pel soroll que feien.

Em va seguir interrogant sobre els relats. Em feia preguntes curioses i a vegades amb un punt d'innocència, però que al seu darrera em provocaven més dubtes. La meva curiositat anava en augment. Com que el sol picava amb força es va despendre de la fina jaqueta. Va deixar al descobert les espatlles. L'escot era més que evident, no parava de mirar-li, ella em tornava la mirada descarada.

Ens vam apropar a un costat aprofitant que ens havíem quedat sols. Un al costat de l'altre, seguíem amb la conversa animada. Al notar el suau contacte del seu cos, es va despertar dins meu l'irremediable impuls per recórrer amb la mà una part del braç. Lluny de retirar-lo, em vas fitar tot desafiant aquella primera aproximació. Vaig seguir recorrent el vestit tot baixant la mà per saber com actuaries, però t'agradava i notava certa reciprocitat.

En aquell precís instant, em vas preguntar si mai m'havien agadat els espais públics, tot confessant que aquell era un bon punt de trobada tot i que a ple dia no era el més recomanable. Al meu cap hi repicaven les paraules no és el més recomanable, no és el més recomanable. Però no podia deixar de pensar en esquitllar les meves mans per sota del seu vestit.

El sol ens seguia castigant amb força. Ja no sabia si tenia calor pel dia o per l'escalfor del seu cos. Com més hi rumiava, pitjor, fins que sense pensar-ho la mà va discórrer per sota el vestit. Les mans van tocar suaument les seves natges, les premia suaument. Ella seguia amb la vista clavada al paratge de la ciutat. En un moment donat, es va girar i em va queixelar suaument el lòbul de l'orella.

Lluny de tranquilitzar-me, aquell moviment em va excitar enormement. Vaig seguir acariciant per sota el vestit, tot buscant el seu punt de plaer. A cau d'orella em va xiuxiuejar que no podia seguir així, sinó hauria de fer quelcom. Aquella confessió em va portar a posar-me al darrera perquè notés la meva presència i li aixequés el vestit. El vaig retirar una mica perquè les espatlles quedessin al descobert i descobrir el tatuatge que s'amagava a la seva esquena. Les flors eren les protagonistes. No ho vaig poder evitar i el vaig recórrer amb la punta dels dits, era realment impressionant. Recorria aquella imatge gran part de la seva esquena nua.

Ella s'anava posant cada cop més enganxada a mi. Va aconseguir descordar-me els pantalons per seguidament insertar la mà a dins i provocar-me una vegada i una altra. No deixava de recórrer el seu tatuatge mentre amb l'altra mà premia amb força a voltes els pits i a voltes les natges. A cada moviment esbufegava un xic més. Tota la situació amb la ciutat als nostres peus, ens portava a un carreró sense sortida.

Seguia jugant amb mi, quan de cop i volta va demanar que volia més i més. Enmig de la torre i situada perquè observés bé la ciutat, vaig enretirar un xic les calcetes perquè entrés amb tota la força dins seu.  Va deixar anar un suau crit. Vaig tapar-li la boca com vaig poder per seguir entrant i sortint amb força.

Cada vegada anaves més ràpid. Tenies la necessitat i les ganes d'entrar fins al fons. El tatuatge es movia al ritme dels gemecs. Bramava amb força, però jo feia esforços per tapar-li la boca. Corriea amb força cap al destí màxim del seu plaer i el meu. La situació era massa morbosa perquè algú ho espatllés. Finalment, em vaig empatxar del seu frenesí per deixar anar sobre el tatuatge les meves ganes de plaer.

Just en aquell moment i amb la respiració totalment agitada dels dos, vam escoltar com unes veus pretenien pujar les escales. Vas afanyar a vestir-te, vas posar-te bé el vestit, la jaqueta per sobre perquè no s'adonessin de res. No vam a esperar a mirar-los per baixar cames ajudeu-me i seguir amb el passeig matinal, però havent descarregat algunes tensions i haver contemplat aquell tatuatge... Ens havíem trobat abans, però encara no sabem on...