dilluns, 1 de novembre del 2021

La banyera d'en Murakami

Ahir encara era clar i avui ja és ben fosc, com canvien les coses un dia per l'altre. A més, la temperatura ha baixat, comença a fer fred i de cara als propers dies la temperatura baixarà lentament. Si ara tingués la llar de foc encesa m'hi asseuria al davant per llegir una estona, però encara no he comprat llenya. Volto per les estances i trobo un pla adequat per aquest dia fred i fosc de tardor, la banyera.

Fa mesos que no en gaudeixo. Engego el calefactor, l'aigua comença a rajar a poc a poc, primer surt ben freda, però va augmentant la temperatura. Hi deixo anar l'espuma de Rituals perquè em relaxi encara més. Es desprèn l'olor de roses. Ja no sembla que a fora sigui fosc i faci fred, si tanco els ulls amb el soroll de l'aigua que va rajant, em transporta a qualsevol paratge al costat d'un rierol. Per sort, la imaginació no té límits.


Mentre la banyera es va omplint, preparo tot el que necessito per gaudir d'una bona banyera. El llibre per llegir, un aparell de música per si em ve de gust escoltar quelcom i la tovallola per anar-me eixugant i no deixar totalment perdut les fulles del llibre. A mesura que l'aigua va omplint la banyera, cada cop la temperatura va més en augment i l'espuma va agafant forma. L'olor de roses cada cop és més persistent, sense embafagar en accés. Em relaxo, em despullo i em disposo a endinsar-me dins l'aigua. 


En un primer moment, em dóna la sensació que l'aigua potser és massa calenta, però res més lluny que la realitat perquè a còpia de passar els minuts s'anirà refredant. M'endinso  fins a cobrir tot el cos, capbusso el cap i el torno a treure. M'estiro totalment i em relaxo durant uns minuts. Tanco els ulls tot sentint com la banyera s'acaba d'omplir. Allargo el peu per tancar l'aixeta i de fons vaig escoltant com l'aixeta va degotant a poc a poc, una gota, una altra fins que deixa de reviscolar.





No em ve de gust escoltar música, senzillament deixar passar el temps amb els ulls mig tancats i tot el cos immers dins d'aquell ram de roses. Al cap d'una estona, em reincorporo per poder llegir una estona. Segueixo amb els relats d'en Murakami. A vegades, em transporten a un món diferent. Llegint-lo, venen ganes de posar l'aparell de música i escoltar música jazz. Per un moment, els ulls s'em tanquen i gairebé el llibre cau a l'aigua. Per sort, sóc a temps de frenar la pèrdua. Opto per deixar-lo a un costat i tancar els ulls. Em poso la tovallola doblegada sota el cap. 


L'espuma em rodeja tot el cos, sembla mentida com pot arribar a relaxar aquesta combinació d'aigua i perfum de roses. Els ulls s'em tanquen a poc a poc, el cos s'em relaxa totalment, ja no sé si estic despert o he entrat en una història de Murakami. Les parpelles em pesen i sóc incapaç d'obrir-les, no tinc forces ni per moure les cames o els braços.


Tot plegat em pesa fins que noto una mà que comença a passar-me l'espuma per les cames. És una mà dòcil, fina, que recorre la meva pell a poc a poc. No puc obrir els ulls, però si puc sentir com m'acaricia a poc a poc. No té pressa per arribar a cap punt en concret, però senzillament m'espargeix l'olor de roses per tot el cos. Si inspiro, aconsegueixo impregnar-me d'aquest perfum, el que no puc fer és obrir els ulls. 


Noto com el seu alè s'impregna de tota l'atmosfera creada a la banyera. La mà segueix resseguint parts del meu cos i es capfica dins l'aigua per seguir pujant en direcció cap als genolls. Els redondeja amb la punta dels dits com si d'un innocent joc es tractés, però el meu cos no ho percep com cap innocència sinó que reacciona al tacte d'aquella mà dòcil i fina. Explora un xic més per arribar fins a l'entrecuix, però lluny de crear-me espectatives, fa un salt dins del meu cos i puja fins als pectorals. 


Espargeix l'espuma rodejant-los. Percebo que l'aigua s'ha anat refredant, però el meu cos segueix gaudint del plaer d'aquelles mans. Ara és el torn del coll i les orelles, mai havia experimentat una sensació igual, l'espuma, les mans, l'aigua, tot plegat em provoca d'allò més. 

No aconsegueixo obrir els ulls, però percebo la seva pell suau. Les meves mans s'obren camí entre l'aigua i l'espuma. L'arreplego amb les mans i la convido a entrar a la banyera. Aprofito l'avinentesa per agafar espuma i jugar amb el seu cos. Amb les mans vaig acariciant cada centímetre de la seva pell. M'inicio per un braç i vaig baixant fins a la punta dels dits. Té la pell ben suau i els meus dits s'esmunyeixen sense treva. Agafo un xic més d'espuma per poder espargir-la pels seus pits que es van endurint al notar el tacte de la meva mà que reviscola. 


Els ulls segueixen sense oferir-me cap mena de visió, però l'olfacte el tinc preparat. Mentre segueixo espargint l'espuma, oloro cada centímetre de la seva pell. El nas va resseguint l'aroma de roses que impregna tot l'ambient. No puc deixar de gaudir d'aquest espectacle dels sentits amb aquesta pell tan fina. Fins i tot, m'atreveixo a olorar els seus pits i com un acte reflex no puc evitar de llepar-los un xic. 


L'aigua cada vegada es va refredant més, tot i que l'ambient és ben càlid. Agafo un xic d'espuma per passar-la per entre les seves natges. Com un acte reflex, premo amb força amb les mans i ella com a acte instintiu s'arrapa al meu cos totalment humit. Jugo amb ella, amb l'espuma, les natges, el seu cos, la seva pell fina, no puc parar de seguir aquest joc.


S'apropa un xic més a mi per asseure's sobre meu. Ara és ella qui juga amb mi i s'aprofita de la situació. Es mou amunt i avall, fent que l'aigua espategui i fins i tot surti un xic de la pròpia banyera. Els cossos es van envalantonant a poc a poc, frisen per sentir-se més enllà de la pròpia espuma. Sense voler es treu el tap de la banyera i l'aigua comença a reviscolar conducte avall. Però no en fem gens de cas, ens deixem portar pel lloc i pel moment per la fricció dels nostres cossos que s'uneixen en un deix de plaer.


No ho entenc, però encara no puc obrir els ulls. Ella se n'aprofita i em fa aixecar. Es posa d'esquenes a mi i lluita per notar-me dins seu. Noto com el fervor d'aquella banyera va en augment. Els cossos es mouen a l'unison del plaer. M'agafo ben fort a les seves natges i em deixo portar pel dictat del seu plaer. Ella es mou per fer-me sentir tot el plaer que dóna la banyera. M'agafo amb força a la seva pell fina per no caure tot augmentant les embranzides del plaer. Cada vegada el ritme és més vertiginós, més descontrolat, ens deixem anar atònits pel plaer de l'espuma i dels nostres cossos.


Estirat a la banyera per fi aconsegueixo obrir els ulls. Miro al meu voltant i no hi ha ningú. L'aigua està totalment freda i s'em posa la pell de gallina. M'he quedat ben adormit i ara entenc perquè no podia obrir els ulls, era un somni, com aquells que a vegades relata en Murakami en alguna de les seves històries. Ja veig que una banyera, bona espuma, un bon llibre i un xic d'imaginació em poden portar a una altra dimensió. Espero que la propera vegada, pugui veure el rostre d'aquella pell dòcil, suau i fina. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada