dimecres, 8 de març de 2017

I què és la fruita?

  • I què és la fruita? - Va sospirar encalmat després de tastar un tros de maduixa.

El silenci es va traslladar de nou al menjador tot deixant anar un lleu sospir després de degustar aquell fruit vermell, exquisit, acompanyat d'un fi licor que li recorria tota la gola...

  • I què és la fruita? - va sospirar ella encalmada com si la fruita s'apoderés d'aquelles paraules que ell havia pronunciat només feia uns segons...

El silenci ocupava tota l’habitació. El sol de mitja tarda donava l'escalfor necessària dels rajos de final d'hivern. Gairebé no s'escoltava res, senzillament el so de les culleres quan recollien la fruita vermella dels respectius plats i s'encaminava cap a les respectives boques. Es miraven, es fitaven però res succeïa. Només menjaven.

A ell li agradava mirar-la de qualsevol manera, ja sigui parlant, xerrant, menjant, descansant, provocant, somiant, caminant, cuinant, cantant, pensant, cridant, gemegant, besant, plorant i mil i unes coses més acabades amb -ant. Però en aquell moment la seva ment es limitava a mirar-la i menjar maduixes.

Ella tampoc es quedava gens lluny i pensava en allò que li agradava d'ell. La satisfeia quan la mirava, la temptava, la tocava, l'acariciava, l'esborronava, li cuinava, l'amanyagava i mil i unes coses més acabades amb -ava. Però el que no sabien els dos és que mentre s'empassaven un nou bocí de fruit vermell l'un pensava amb l'altre.

  • I què és la fruita? - Va tornar a sospirar ell trencant per uns segons el silenci de la tarda.

  • Fruita ets tu com diria el poeta - i els dos van esclafir a riure trencant els seus pensaments per un moment i el silenci de la tarda.



Ja quedaven poques maduixes dins de cada plat. Ell va començar a mirar-la, al seu torn ella va jugar amb un mos dins de la boca, li mostrava i hi jugava fugisserament. La seva mirada es va clavar en aquells llavis que jugaven incessantment tot iniciant un joc plaent als seus ulls. Sabia que allò el temptava, però només mirant-la els seus instints s'activaven com aquell qui premia un botó dins seu.

El plat de maduixes observava impassible com els dos anaven jugant amb la mirada, fins i tot va arribar un punt que ell havia agafat un bri de maduixa, el va conduir a la seva boca i mentre la mirava bocabadat, el fruit vermell va caure al plat i a la boca només hi va entrar un petit fil de licor. 

Però ella seguia amb el seu pla de provocació. Li quedaven tres parts de maduixa per acabar el joc, per tant havia d'utilitzar la imaginació. El primer el va agafar elegantment amb els dits i el va lliscar per la punta dels seus llavis. Es va apropar a ell i li va fer un fugaç bes perquè denotés el gust de la fruita. Va seguir amb el seu joc, passant la maduixa pels seus llavis i per últim s'ho va menjar. Només quedaven dos trossets.

  • I què és la fruita - va tornar a murmurar ell mentre seguia atònit, atent a cada nou moviment que provoqués ella o sobre el plat, però no va rebre cap mena de resposta de viva veu, la rebria amb un nou moviment.

La penúltima porció de fruit vermell va sortir del plat amb aquells dits allargats. Va fer una primera aturada al seu llavi, però ràpidament va lliscar pel seu coll lliscant a poc a poc mentre amb l'altra mà es va descordar un botó, dos botons i fins a tres botons de la camisa. Quedava al descobert una part dels seus pits que s'amagaven darrera una fina tela. Els dits seguien lliscant per buscar la part visible del seu plaer i es van passejar per sobre la pell amb el trosset vermell tot provocant.

Els ulls d'ell recorrien les figures que marcava la maduixa sobre els pits, era un frenesí de moviments que lliscaven per la fina pell. Les òrbites dels ulls quasi li van sortir quan va veure que la fruita arribava a la punta del pit i l'humitejava. Però ell seguia impassible i es resistia a fer qualsevol moviment, només contemplava aquell espectacle.

Va engolir aquell tros, només en mancava un i l'espectacle hauria finalitzat. De cop i volta se li va acudir una bona idea, per què no li passava alguna de les seves porcions al plat d'ella? Però aquest gest trencaria el moment. Descartada la idea es va dedicar a contemplar què faria ella en els propers minuts i deixar els trossos restants sobre el plat, potser ni se'ls menjaria...

Es va quedar amb la cullera a la boca quan ella va prendre l'últim tros de maduixa acompanyada d'una bona porció de licor. La cullera d'ell va caure sobre la taula trencant aquell silenci, acte seguit ella es va aixecar i se li va apropar, encara amb la maduixa a la boca el va besar fins a compartir una part del fruit vermell amb ell. Els dos gaudien d'aquella barreja de gustos amb la dolçor de la fruita intensa com a protagonista.

Ella es va seure sobre la falda d'ell, els dos jugaven íntensament amb ses boques. La mà es movia tocant la pell d'ella que s'esborronava, quan de cop i volta va notar el tacte càlid de la maduixa sobre el seu cos. Era un tros que havia quedat al plat d’ell, ara es movia pel coll i darrere seu la llengua. 

Cada vegada es movia més avall i en un fugisser moviment va aconseguir retirar la tela que rodejava els pits. Quedava a la vista la punta, en aquell moment va decidir mullar-lo de nou amb el fruit vermell, la diferència és que amb la boca hi va començar a jugar notant el gust del seu perfum i el de la maduixa. Seguia amb el joc, tornava a acariciar l'altre pit amb la maduixa i seguidament el succionava amb suavitat.

Finalment es va posar la fruita a la boca i de nou es van ajuntar en un nou bes, mentrestant ella va aprofitar per treure-li roba i així notar molt millor la seva pell. Mig nus seguien jugant amb ses boques quan de cop i volta l'última porció de maduixa va sortir del plat i es va dirigir cap a...

D'una revolada la va situar sobre la taula. Gairebé nua va començar a passar-li la fruita pel ventre fins arribar a l'última capa de roba que cobria el seu sexe. La va voltejar primer amb la maduixa seguida de la seva llengua. El rastre de dolçor es combinava amb la salabror que va notar en el moment que es va despendre de la roba. Allí ho tenia, tot era per ell i només li calia seguir jugant amb el plaer.

La maduixa es va obrir camí entre el seu sexe, el petit rastre que deixava era aprofitat per la llengua. Aquell fruit vermell es va endinsar a poc a poc i en aquell punt ella no va poder reprimir un lleu esbufec que es va convertir en gemec quan la llengua es va endinsar. Ja no hi havia aturador, però mancava un joc final...

Es va cruspir la maduixa i seguidament va abocar sobre el seu sexe una part del licor dolç que s'ho mirava expectant des del plat. Era molt poc però no va poder reprimir el gest de llepar-lo totalment dins del seu plaer. Mai abans havia notat una sensació com aquella, el licor fresc i la llengua fervent de plaer que recorria intensament les entranyes del seu sexe fins que li va arrencar un orgasme.

Necessitava molt més, no en tenia prou amb allò. Es va aixecar d'una revolada i el va encastar contra la paret. Intensament el besava i el tocava fins que va aconseguir que ell entrés dins seu. Va notar com el plaer de la maduixa es trobava dins de les seves boques i en un moment el tenia allà contra la paret, gairebé pres pel seu plaer.

Ell al seu torn la va girar fins a posar-la sobre la taula, ja no hi havia més temps per jugar amb les boques, ara es tractava de notar sexe amb sexe, pell amb pell. Les embranzides sobre la taula cada vegada eren més intenses, més profundes... L'aire de la fruita era cada vegada més fugisser fins que ell va cridar gairebé amb l'orgasme.

  • I què és fruita? -  Va cridar amb veu alta i seguidament es va apropar a la seva orella per xiuxiuejar-li - això és fruita!

No es van poder reprimir ni un segon més i es van fondre com el plat de maduixes i el fi licor que havia recorregut les seves boques. Un intens orgasme els va colpejar per deixar-los sobre la taula sense cap mena d'esma. Durant uns minuts van restar immòbils fins que ella va dir...

  • La fruita ets tu!